Fins demà!
Fins demà!
Com cada dimecres, aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat, ens curem en salut, en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de Santa Tecla.
Saludem el doctor Josep Mercader, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut, director clínic de la xarxa, és així, exactament.
I saludem la doctora Sílvia Flores, ella és la cap d'urgències. Molt bon dia, doctora Flores.
Bon dia.
Benvinguda. Avui parlem de pneumònia, pneumònia, no sé exactament on portaria l'accent aquesta malaltia.
Una malaltia que popularment, i jo ho he esbrinerat ara fa un moment, no ho sabia, és allò que tota la vida havíem dit pulmonia.
Exacte.
És a dir, que no parlem pulmonia i pneumònia com a dues coses que són d'un grau de gravetat diferent, sinó que és el mateix, és la mateixa definició.
Pulmonia seria el nom col·loquial i normal de la gent del carrer, i pneumònia és l'arrel, diguéssim, tècnica de pulmó.
Aquesta és la qüestió que abordem avui, però a l'actualitat ja sabeu que sovint ens convida a parlar justament del que és el sector sanitari.
Parlem en termes econòmics, perquè justament una de les notícies que us donàvem a conèixer aquest matí és aquest estudi que confirma el motor econòmic que suposa el que són les instal·lacions hospitalàries a Tarragona i al Vendrell.
Instal·lacions hospitalàries perquè no parlem de centres d'assistència primària, sinó tot el que mou al voltant aquest tipus de servei, no?
Sí.
I ho diem perquè és un estudi que ha impulsat justament la xarxa.
Sí, ho s'ha fet des de la Direcció General de la xarxa, el doctor Zerà, el va presentar ahir a la Càmera de Comerç,
i és deixar palès la importància del sector sanitari a nivell de Tarragona i a nivell de la comarca del Baix Penedès amb el centre del Vendrell.
D'una banda perquè dóna feina a moltíssims professionals, que això és evident, i després tot el que es mou al voltant de serveis que implica la proximitat d'un hospital.
Es genera una activitat directa, que és la que dóna feina, com tu bé dius, a una important quantitat de gent.
Nosaltres a la xarxa som més de 2.000 persones, a Joan i a Tidrés també són una quantitat important,
i després es genera també una activitat indirecta de la gent que ve a fer les visites,
de la gent que necessita anar a dinar, de la gent que necessita tota l'activitat que es genera a través de...
Passant a l'anècdota, hi ha peu de carrer, només cal preguntar, per exemple,
als propietaris dels diferents bars que pugui haver-hi a la Rambla Vella, per exemple,
la quantitat d'esmorzats que deuen servir a les persones que utilitzen el servei hospitalari.
I després tot el sector auxiliar de neteja, de manteniment, de reparacions, tot aquest sector també.
Són estudis benvinguts, sobretot en una època que quan parlem d'economia generalment,
i és una realitat, les notícies són força negatives,
doncs quan hi ha una notícia positiva val la pena explicar-la o en tot cas posar un cert ênfasi.
Això va lligat una miqueta al tema del nou hospital que volem traslladar,
perquè l'hospital vell s'ha quedat petit i volem tindre una instal·lació d'acord amb els temps,
moderna i que sigui confortable també per la gent, per donar millor qualitat,
i és posar sobre la taula que aquesta inversió que volem dur a terme
es basa, es sostenta amb una base econòmica certa i real i important, jo crec, pel territori.
Home, i que dinamitzaria la zona de la nova implantació hospitalària,
on l'hospital no es fa en un dia.
De fet, s'han anat traslladant moltíssims serveis de la tecla,
com coneixem popularment, a l'àrea de Llevant,
però tot i així continua quedant-se a patir, no?
Exacte.
Parlem de les neumònies o les pulmonies.
Jo recordo tradicionalment de tota la vida que quan algú et deia
és que té una pulmonia, aquella persona, i per donar l'expressió,
tenia un peu a l'altre barri, o era aquesta la creença que hi havia?
Correcte.
Traiem la gravetat perquè, tot i que és una malaltia que s'ha de tractar lògicament,
diguem-ne que no té aquestes connotacions catastròfiques d'anys enrere.
Bé, depèn de la persona que la pateixi
i depèn de les hores que tardament comença el tractament antibiòtic.
El pronòstic no és el mateix si tu comences les primeres 48 hores,
que si comences el tercer o el quart dia.
La gravetat cada cop és més forta.
Llavors, una malaltia agafada de temps...
Avui en dia la gent és més conscient, consulta abans,
se tracta tot amb antibiòtics abans,
i això fa que la gravetat sigui lleu.
Per què és una neumònia així com a malaltia?
Què és exactament? Ens afecta els pulmons?
Això més o menys ho sabem, però què és?
És una infecció que afecta alguna part del pulmon
o pot afectar fins i tot els dos,
mentre més extensió té més gravetat.
El normal és que afecti només a un petit segment,
que és la major part de casos,
i aquesta zona que està infectada
fa una condensació, una zona amb líquid,
i aquí és on estan els bacteris.
Això, si es tracta aviat,
en les primeres 8 hores que comença la condensació,
el pronòstic és molt bo.
Hi ha una malaltia o malalties prèvies a la neumònia?
A veure, m'explico.
Tu agafes una neumònia directament
o pots passar per un refredat,
per un procés gripal,
i pot acabar amb neumònia?
És la conseqüència de tot un procés d'altres malalties?
Pensa que el 80%,
hi ha estadístiques que parlen
que fins i tot el 80% de la població
pot estar colonitzada per un bacteri
que es diu neumococ.
El neumococ és un dels principals agents causants
de la neumònia.
El tenim a la sèvia, com si diguéssim.
La majoria de persones el té.
Nosaltres mateixos, que estem aquí,
podíem tenir-ho ara.
Hi ha sèries que parlen de menys,
però es pot parlar fins a un 80%
depenent de l'època.
Ja veus.
Llavors, la diferència en què tu agafis una neumònia
o no l'agafis,
moltes vegades són les teves defenses.
El canvi de temps, el fred,
és una cosa que afavoreix bastant,
perquè deixa un terreny molt abonat
i només que et baixin les defenses
per qualsevol motiu és molt més fàcil.
Si estàs amb un refredat,
és molt més fàcil una viriasis
que després deixi el terreny molt fàcil
per agafar una neumònia.
Diguem que és el desencadenant el refredat,
però no seria la causa.
Exacte.
Seria més aviat això.
Els símptomes,
per saber que puc tenir una neumònia
o que estic en ple procés,
quines són els símptomes?
Jo diria que una de les principals
és l'ofec.
Tu amb un refredat no t'ofegues.
En canvi, la neumònia
sol donar una certa sensació
que t'hi costa agafar l'aire.
Després també una febre
que en dos o tres dies
no acaba d'anar bé.
Una febre que no controlem bé
amb els antitèrmics,
perquè si tu tens una grip,
tu agafes,
te prens un antitèrmic
i quan estàs sota l'efecte de l'antitèrmic
t'hi trobes molt bé.
Amb la neumònia això no passa.
Això fa que la gent digui
alguna cosa aquí...
I la febre no baixa en alguns casos?
O sí que baixa igualment?
Pot baixar.
Normalment no és tan alta
com amb la grip, per exemple,
però sí que és veritat
que és més persistent
perquè fins que no es tracta
és un procés que continuarà.
Hi ha una característica també,
però no en totes,
però sí en les del carrer,
en la major part,
que és un dolor
que és com si tinguéssim
una ganivetada
en la zona que tenim la neumònia.
És el que diem
un dolor en punta de costat.
És un dolor molt típic
de les neumònies
i és persistent el dolor.
És un dolor
que cada vegada que respires
sembla que t'hi clavessin
un ganivet.
Doncs jo suposo
que si tu ets el malalt
és preu indicatiu
perquè te'n vagis a l'urgència
i es correu.
Tos, febre i dolor en punta de costat.
Tos, febre i dolor.
Aquest dolor
és el dolor característic
de la neumònia neumocòsica,
que és, com ha dit la doctora Flores,
la més freqüent.
Després hi ha altres neumònies,
perquè, per exemple,
la famosa legionela
també pot provocar
una neumònia,
que la neumònia,
com ha dit ella,
és una infecció del pulmó
que provoca una inflamació
del teixit pulmonar.
Independentment
del tipus de bacteri.
Bacteri són o virus?
Normalment són bacterianes.
Bacteri.
Normalment són bacterianes.
I la legionela
seria, doncs,
també perquè té
una repercussió social,
jo crec que també
potser seria bon anomenar-la.
Doncs sí,
però és allò dels aparells
d'acondicionat
i tota aquella cosa
que hi havia, no?
Sí.
aquelles...
No ho sé.
La neumònia per la legionela
de seguida
t'adones
que et passa
alguna cosa greu.
Té una evolució
molt ràpida.
Té una simptomatologia
diferent.
Sí.
Pot donar diarrea,
pot donar altres símptomes
i evoluciona molt ràpid
i de forma
molt greu.
I és poc habitual, eh?
Gràcies a Déu
està entre l'ú i el 5%.
Per això és notícia
quan hi ha un brot
de la legionela
i no ho és
quan teniu neumònies
les que convinguin
al servei d'urgències.
per això deu ser
més singular.
Hi ha grups de risc
com a totes les malalties,
segur?
Els males pulmonar
substructius crònics
és el principal grup de risc
i en aquests, a més a més,
les característiques
són diferents.
El tipus de bacteri
no és el mateix
que en el de la població sana.
Tenen bacteris diferents,
has de tractar-lo
amb antibiòtics diferents.
Aquest és el grup
més susceptible.
A partir d'aquí,
diabètics,
l'ancianitat...
Els nens també
són més vulnerables?
Però també ho passen molt bé.
i els nens també
tenen més tendència
a agafar viriacis.
Fins i tot les neumònies
les poden agafar viriques.
A banda de no fumar,
que això ja ho sabem
que no hem de fumar,
per res,
hi ha alguna manera
de prevenir la neumònia
o si et toca, et toca?
Sí, no.
Si et toca, et toca.
Però també és veritat
que un hàbit de vida saludable
en tots els sentits,
i al gener
ningú se li acut
sortir amb biquini,
doncs més o menys
tenir una mica de coherència,
una bona hidratació,
anar amb la roba adequada,
la vida s'ha de tenir
les defenses,
que deies.
No fumar...
Tindre les defenses
a tope.
Una bona alimentació,
una bona ingesta
de vitamines,
d'aliments
que portin vitamines,
que t'ajudin
a mantenir
el nivell de defenses.
Vinga, va, doctor Mercader,
la tercera pota, va,
que l'estem esperant.
esperant.
Fronges, vitamina C,
fer exercici...
Esport, aquí, aquí, aquí,
jo hi ho trobava a faltar, eh?
Sí, també, també va.
És allò,
les tres normes bàsiques
que la veritat
i ha de ser així,
no desaprofitem l'oportunitat
a cada programa
de recordar-ho.
En aquest cas,
jo crec que és important
doncs recalcar
el que ha dit
la doctora
de la hidratació,
l'alimentació,
rica en vitamines,
i després la precaució
de no fer excessos
en quant a sortir,
a sortir amb poca roba,
sinó doncs anar...
Que no cal portar
una vida monacal, eh?
No, no, no.
Potser els oients
ens interpreten
que pertanyem a una secta
d'aquells
que no fem res,
no sortim,
només fem esport
i mengem bé.
A veure,
que tota la vida
en mesura només faltaria.
Es detecta,
el pacient té aquest símptoma,
se'n va a urgències
a partir d'aquest moment,
què passa?
Quan entra per la porta d'urgències?
Perquè generalment
les pneumònies,
jo m'imagino que les ateneu més
a urgències
que no a les àrees bàsiques
de salut.
O una mica de tot.
Aviam,
moltes acaben
a l'àrea d'urgències
per fer una radiografia
del tòrax
perquè acaba de confirmar
el diagnòstic.
Però es poden atendre
diferentment
en un lloc o en l'altre.
El que fem a urgències
és mirar el nivell d'oxigen
que hi ha a la sang,
que això es mira
en un aparell
que es diu pulsióxímetre.
Si el nivell d'oxigen
està per sobre el 95,
considerem que és
un bon factor pronòstic.
Llavors,
a partir d'aquí
es posa el fon endoscop,
s'escolta
i llavors hi ha
alguna cosa molt típica
que se sent
i això t'indica
que haig de fer
una radiografia.
Aquí hi ha alguna cosa diferent.
No a tothom
se li fa una radiografia,
se li fa una radiografia
quan l'escultació
és patològica.
Antigament,
vaja,
antigament,
una manera de parlar,
però sovint
s'hospitalitzava
les persones
que tenien una neumònia.
Majoritàriament, no?
Sí,
però també és veritat
que la gent consultava
molt més tard
i la gravetat era diferent
perquè venien...
Ara es consulta
molt més aviat,
la gent està més informada
i com les deteccions
són molt precoces,
el pronòstic és molt bo
quan comencem
el tractament antibiòtic.
Ara,
venint,
ho comentàvem
amb la doctora,
que quan ja ho llegava
a la carrera,
fa 30 anys,
s'hospitalitzaven
totes les neumònies,
totes,
absolutament totes,
fos una persona jove
o fos una persona gran,
i ara,
en canvi,
amb aquests criteris
que ha establert la doctora,
que es fa aquesta valoració
d'urgències
del nivell d'oxigen,
de la radiografia de tòrax,
que et dona
una imatge també
de l'extensió
de la neumònia,
molts pacients
que no tenen factors de risc
s'envien a casa
perquè facin el tractament
a casa.
La majoria joves
i sense factors de risc.
Quan ja són malalts
que tenen factors de risc,
sobretot malaltia
pulmonar-assubtiva crònica
o malalties hematològiques
o oncològiques,
llavors sí que han de quedar ingressats.
Quins són els tractaments
en cadascun dels casos?
Quan hi ha ingrés hospitalari
i quan fem maltractament a casa?
Antibiótic,
en els dos casos.
Només antibiótic?
Bueno, antibiótic,
si tens algun grau
d'espasticitat dels pulmons,
donem alguna cosa
per dilatar els bronquis,
podem donar fàrmacs
per ajudar a expectorar,
però el tractament fonamental
és l'antibiótic.
I el resultat del tractament
generalment és bo?
És boníssim,
és boníssim.
En principi,
si s'ha donat de forma precoç,
en un tractament
d'uns 10 dies,
depenent de l'antibiótic,
però en principi són 10 dies,
el problema queda resolt.
Després,
durant dues o tres setmanes més,
el cos
s'ha tornat a adaptar,
però a cap de mes la persona
ni se'n recorda
que ha tingut una neumònia.
Utilitzant un llenguatge
així planer,
no deixa cap seqüela
ni cap conseqüència?
Si es tracta correctament,
de forma precoç,
no.
I si no es tractés correctament,
si no s'arribés a temps?
Llavors,
podria fer dues coses.
Una,
acabar fent una bossa de pus,
llavors és més complicat,
perquè s'ha de treure,
i l'altre problema
que podria donar
és que s'extingués
a la sang,
el que es diu una sepsi,
i t'afectés altres òrgans.
Això és molt greu,
però per desgràcia
és una de les complicacions possibles.
Que no és habitual.
No, gràcies a Déu no.
I són habituals les neumònies?
Vull dir,
ateneu moltes
al llarg de l'any?
La doctora teva...
Vora un 1%,
aproximadament,
de totes les urgències
són neumònies.
I això dins
de les vostres valoracions
d'incidència de les malalties
és molt, no?
És bastant,
és bastant.
Quantes has dit?
500 o 600?
523,
hem atès aquest any,
l'urgència.
El nostre servei d'urgències
de l'Hospital de Santa Tecla,
523.
Déu n'hi do.
Sí, sí, sí.
Doncs jo crec que ja sabem
una mica més
del que són les neumònies.
L'interessant,
l'important,
sens dubte,
és tenir en compte
qualsevol símptoma
així que trobem
que està fora de lloc.
Perquè, clar,
sempre parlem
que la població
som com som.
I aquí,
immediatament,
per qualsevol coseta
va urgència
i altres persones
que, escoltà,
que aguanten,
aguanten,
aguanten per no molestar
i, home,
s'ha de tenir una mica
de criteri
i molestar el que convingui
en aquests casos,
no?
Ens acometes.
No, fent un apunt
històric
gairebé
amb el tema aquest
del tractament
que diu la doctora
dels antibiòtics,
no?
Nomenar la penicil·lina,
que potser ara,
doncs,
ja no té
la importància
que tenia abans,
però que la penicil·lina
precisament
va ser la que va fer canviar
o el descobriment
de la penicil·lina
i l'establiment
de la penicil·lina
com un tractament
va ser el que va fer canviar
el pronòstic
de les neumònies,
que és el que dèiem abans,
que les neumònies
o pulmonies
abans
tenien un pronòstic
molt dolent
perquè no teníem
els antibiòtics
i l'aparició
de la penicil·lina
va fer el que va fer
canviar radicalment
i totalment
doncs el pronòstic
i l'evolució
de les neumònies.
Però que encara queda,
la gent gran encara té
aquella,
bueno,
aquella creença històrica
del temps aquell
quan no hi havia
la penicil·lina
que la neumònia
era una malaltia
que podia ser mortal
en moltes ocasions.
Home,
antic,
antic,
encara sí que s'utilitza
el terme antibiòtics
però hi ha qui utilitza
encara molt
el terme penicil·lina
com a genèric,
no?
Bueno,
la penicil·lina com a genèric
cada vegada
l'utilitzem més
perquè s'utilitza moltíssim
i els bacteris
s'han acostumat molt a ella.
És aquesta la raó
per la qual es busca
un altre antibiòtic
que no sigui penicil·lina.
I per aquest motiu
pel qual no hem de prendre
antibiòtics
si no és necessari
perquè creiem
en el que es diuen resistències.
En el cas de les al·lèrgies
anava a dir
a les penicil·lines
o als antibiòtics
com hi ha una alternativa
de tractament?
Hi ha moltes alternatives.
Clar,
perquè sempre ens ho pregunten
qualsevol cosa que ens fa
al·lèrgia a algun medicament
al·lèrgia als antibiòtics
calla,
és bo saber-ho,
no?
Tenim,
gràcies a Déu,
la indústria farmacèutica
no para
de crear nous fàrmacs
i tenim un llistat
important de fàrmacs
en funció de cada grup
de risc
escollim uns fàrmacs
uns altres
i amb alternativa
si hi ha al·lèrgies.
No té a veure amb el tema
però que ja que ho hem tret
ho dic
perquè a vegades
quan et pregunten això
al·lèrgia a algun antibiòtic
i clar,
tu no ho saps
perquè
potser ets d'aquelles persones
que afortunadament
pocs antibiòtics
has pres a la teva vida.
És a dir,
detectar una al·lèrgia
a algun tipus d'antibiòtic
només es detecta
quan el prens.
No hi ha maneres
de saber-ho.
La resposta és
que jo sàpiga no.
Si t'ho pregunten
si jo sàpiga.
En principi no.
En principi no.
Normalment
la primera vegada
que prens
el que sigui
si és un primer contacte
la reacció és molt lleu.
Fas una erupció cutània
se te pot inflar
una miqueta els llavis
però la primera reacció
sol ser bona.
És quan ho prens
per segona vegada
quan la reacció pot ser mortal
perquè ja el cos
ha creat defenses
contra allò.
La primera
és servir per sensibilitzar-te
i a la segona
llavors és quan
fots la catalana.
I la podem identificar
nosaltres mateixos
que això pugui ser
una reacció adversa
i no fruit
de la pròpia malaltia
que tinc?
Sí, sí, sí.
Doncs mira
és tranquil·litzador
continuarem dient no
no som al·lèrgics
i esperar si surt
alguna vegada
que esperem que no.
Doctor Mercader
doctora Flores
com sempre
un plaer
ja sabem que la neumònia
és una malaltia
que s'ha de tenir en compte
que s'ha de cuidar
que s'ha d'anar al metge
però que tampoc
no hem de dramatitzar
perquè en la majoria
dels casos
se'n surten els pacients
i això és una bona notícia
també.
Moltíssimes gràcies
fins la propera.
A vosaltres.
Gràcies.