Núria Gondolbeu, molt bon dia.
Ja sabeu que quan ens acompanya la Núria
vol dir que ens aturem
a la secció d'audiovisuals
de la Biblioteca Pública de Tarragona
per més pistes, si és que calen, que no ho crec.
Primera planta.
Primera planta i és aquella zona on veieu
sempre molt de moviment i davant
dels prestatges dels DVDs, sobretot,
veieu molt de moviment i els prestatges
cada cop més buits, perquè
Déu-n'hi-do, el moviment de pel·lícules
que arriba a haver-hi, també de música,
però sobretot pel·lícules, no, Núria?
Sí, la veritat és que el cinema és una de les
parts de la Biblioteca que
comporta molt de moviment
i molt de gir, i
a més ara, com que hem engrandit el
préstec i el temps de consulta
i tot plegat, doncs bé, sí que
és veritat que costa de veure
d'enganxar novetats
i títols interessants, però bé,
de fet ho són tots, eh? I
per mostrar-vos que sí que anem
introduint i anem renovant la secció,
avui us porto una sèrie de títols
que espero que us siguin interessants.
A més, també és interessant recordar que a la Biblioteca Pública
sí que podeu trobar pel·lícules
d'aquestes grans èxits del cinema,
aquestes pel·lícules més comercials, però clar,
l'aposta, lògicament, com un servei públic
i que afavoreix la cultura, és
també donar-nos la possibilitat
d'altres títols, d'altres circuits del cinema
menys comercial, no per això menys conegut,
perquè ara, per exemple, les novetats que ens porta
avui la Núria són pel·lícules que s'han vist
a les sales comercials, però diguem-ne que no són
aquelles megaproduccions que també hi són.
I un altre dels aspectes que jo diria
molt interessant, perquè sobretot a les noves
generacions, que a través de
diferents mitjans els arriben
títols, noms que passarien
desapercebuts, doncs a la Biblioteca
poden trobar velles pel·lícules en blanc
i negre dels anys 30, 50, 40
dels millors cineastes
de la història europea i americana.
I aquí és un dels
punts, diguem-ne, més interessants de la
Biblioteca Pública, des de totes les
pel·lis de Chaplin, per posar un exemple,
la Hitchcock... En fi, que això és un
valor que és molt preuat
també dins dels usuaris de la Biblioteca.
Tot i que se'n van més cap a aquestes grans
produccions, però teniu un sector
d'usuaris de la Biblioteca que
aquestes pel·lis estan molt
sol·licitades, no? I tant, i tant.
Com tu comentes, la idea és oferir un
ventall ampli i evidentment
tot el que es considera
imprescindible
que hi sigui
i posar-ho a la base i també promocionar-ho
entre tots els usuaris.
I escolta una cosa, heu posat
moltes novetats, no? Perquè veig que portes un llistat
i no les portes totes, però sí, algunes de les pel·lis
que s'han incorporat als prestatges.
Sí, us he fet una petita selecció
també de gèneres ben diferents, no?
Perquè, com comentem, no? Tots ens agraden,
doncs tenim els nostres gustos
o les diferents preferències.
I bueno, començo amb una pel·lícula
que és de cinema biogràfic, que es titula
Amèlia, de la directora
Miranair. És una producció
de l'any 2009 i en aquesta
pel·lícula Miranair ens explica
la vida d'Amèlia
Earhart, que va ser
una llegendària pilot d'aviació,
símbol
de l'esperit més americà
però així més lliure, no?
Bé,
interpretada per
Hilary Swank. Era la primera dona que va grauar a l'Atlàntic,
si no l'equivoco. Sí, sí, sí,
sí pot ser, exactament.
Possible, eh? No ho sé, perquè també va ser una pel·lícula
que va tenir molt de ressò a les sales comercials.
No sé si molt d'èxit, però que se'n va parlar molt, sí.
Sí, se'n va parlar. Sí, a més també interpretada
pel Richard Gert, doncs són dos personatges,
dos protagonistes així de pes
i bé, doncs explica la història
doncs d'aquesta dona amb aquest esperit
doncs de llibertat
i que va regir la seva
existència per una profunda
curiositat, no? Per tot el que la vida
li podia oferir. Llavors, doncs bé,
és per tots aquells aficionats
al cinema d'aviació
i també, doncs, una història, doncs,
força interessant.
El Frasco és una altra dels títols
que ens portes. Sí, aquesta és una
producció del 2008 d'Alberto Lecky
a Argentina
i ens explica la història
de Pérez, que és un xofer
d'un autobús que fa
cada dia un personatge així
que el pinten d'entrada una mica gris, no?
Doncs cada dia fent el mateix,
les mateixes parades,
para, doncs, als mateixos llocs
i fa el mateix, menja el mateix,
saluda igual...
Rutina, rutina i rutina.
Exacte, una rutina i rutina, no?
Fins que apareix una persona
en un d'aquestes parades
que, doncs, li capgira una mica
tota la vida, no?
És una mestra d'escola
i ve, doncs, la relació
que es crea entre ells,
doncs, és el fil argumental,
doncs, de tota la pel·lícula, no?
Parecia interessant.
Parecia un hombre tranquilo.
Sí. Aquí ens trobem ja
amb un thriller així una miqueta més
de sang i fetge,
per entendre'ns.
És una producció de Frank Capello
i està interpretada
per Christian Slater.
I aquí sí que també ens parla
d'un personatge
també que sembla aparentment normal, no?
Un home, fins i tot,
un pèl avorrit, no?
I gris,
però que es converteix
en un assassí sistemàtic
dels seus companys de treball, no?
El títol l'esprou eloquent.
Sí, parecia un hombre tranquilo.
Perquè te'n fies, tu.
Exacte. Ningú sospitava, no?,
d'aquest home tan reservat,
però Gui que al final
s'acaba convertint en un heroi
el dia que intenta...
Bé, el dia que deté
un altre dels seus companys de feina,
també una mica psicòtic,
abans que faci una massacre.
Llavors, a partir d'aquí, clar,
s'embolica la troca
de base de B
i ve, doncs,
un conjunt de situacions
força inesperades.
Quins panorames.
Afegim algun títol més, no, Núria?
Sí, una comèdia, ara,
per trencar una mica amb la línia,
la de Woody Allen,
si la cosa funciona.
En aquest cas,
Woody Allen
torna a Nova York
i ens presenta
una comèdia moderna
amb dos personatges
força controvertits.
Per una banda,
doncs, un home gran,
un misàntrop,
i una ingenua
i impressionable jove
del sur,
que se'n va de casa.
Llavors, doncs,
s'hi troben els dos
i la curiosa situació
és que els pares d'ella,
de la noia,
la van a buscar
i comencen a percebre
entre la relació
entre aquest senyor
i ella
situacions romàntiques,
d'un cert romanticisme
i, doncs,
d'un cert enamorament.
Llavors, aquí
és quan
es crea
el conflicte,
diguem-ne,
i ja sabeu
que el Woody Allen,
doncs, de tot hi treu punta
i de tot hi posa,
doncs, el seu humor
i, bé,
una mica, doncs,
de conclusió
seria, doncs,
que a vegades
l'amor és això,
és una combinació
de trobades
afortunades
i d'apreciar també
el valor
de si les coses
funcionen, no?,
d'aquí el títol.
És signada per Woody Allen,
doncs, ja té
el públic
aquest entregat,
aquesta peli
ja està deixada,
pràcticament,
com aquell qui diu.
Un altre dels títols
que ens aporta la Núria
és Libero.
Sí,
Libero
és una pel·lícula
més, doncs,
de caire intimista,
és un drama
i ve dirigida
per Gianni Amelio.
No sé si us sonarà
algun altre títol seu,
per exemple,
les llaves de casa.
Sempre és un director
que treballa molt
les relacions familiars,
una mica complexes
i, bé,
en aquest cas
ens explica
la història
de dos nens,
el Tom i la Viola
i del seu pare,
el Renato,
que són abandonats,
entre cometes,
per dir-ho així,
per la seva dona,
en aquest cas mare,
doncs,
i esposa, no?
Llavors, bé,
doncs,
davant d'aquesta situació,
doncs,
com la relació
entre el pare i els fills,
doncs,
es va construint,
es va recomposant
i com després,
doncs,
la mare retorna
a les seves vides
i com torna,
doncs,
a fer trontollar
una mica,
doncs,
la seva relació
i, bé,
el seu precari equilibri,
no?,
com comenta.
Sí,
en aquest cas,
és un drama.
Ja, ja es preveu que és així.
Número 9.
Sí,
Número 9
és una pel·lícula d'animació
per tots aquells aficionats
doncs al cinema d'animació
i d'aventures,
dirigida
per
Sean Acker
i, bé,
doncs,
és una pel·lícula
que explica,
doncs,
a un futurista,
no?,
com una gran màquina
que activa,
que va aportant energia
a tota una sèrie de màquines
que van alçant-se
contra la raça humana.
Bé, és així,
un argument d'aquests així,
una mica...
N'hi havia un títol molt antic,
l'antic La rebel·lió
en de les màquines,
no?,
una cosa així,
doncs,
veus a saber,
és a saber.
Sí,
vindria a ser això.
Mejores intenciones.
Sí,
Mejores intenciones
també és una pel·lícula,
doncs,
de caire romàntic
en què,
bé,
del director Bill August,
no sé si us sonarà,
per exemple,
una pel·lícula que va tenir
molt de ressò a pèl
i el conquistador,
doncs,
és del mateix director
i abans ens situa
la història de 1909,
en la qual el protagonista
és Henrik Berman,
un estudiant de teologia
d'origen humil
que s'enamora,
doncs,
d'una noia,
doncs,
que pertany a una família,
doncs,
adinerada i tal,
és a dir,
que parteixen
d'un nivell social diferenciat,
s'enamoren,
es casen
i se'n van a viure
lluny,
doncs,
de la ciutat
i una miqueta
de l'opulència
de la qual,
doncs,
ella pertanyia,
no?
Llavors bé,
explica,
doncs,
la relació,
doncs,
d'aquest matrimoni
que veiem,
doncs,
que de mica en mica
les distàncies
que semblaven
salvables,
doncs,
es van,
doncs,
fent més grans
i bé,
doncs,
és una mica
la relació,
els sentiments d'ella,
doncs,
envers l'enyorança
d'una altra vida,
no?
I com a novetats,
a veure,
no ens ha portat tots,
la Núria ha fet una selecció
i en aquesta selecció
ha inclòs un altre títol,
La Ventana.
I La Ventana
torna a ser una producció argentina
del director
Carlos Sorín,
que tots també us coneixerem,
altres títols interessants,
Bomboné el perro
o Històries Mínimes.
Històries Mínimes,
una pel·lícula curiosa
i deliciosa,
alhora, eh?
Exacte,
sí,
sí,
és un director
que ens mostra
uns treballs,
doncs,
molt acurats,
la fotografia té molta importància,
el temps,
també,
pel·lícules,
més aviat,
de caire lent.
Lentetes,
això sí.
Has de prendre paciència,
però val la pena.
Sí,
i en aquest cas
ens presenta
l'Antonio,
és un home gran
que viu,
doncs,
en una casa,
el casal d'avis,
no?
Llavors,
després d'una llarga absència,
el seu fill,
que gairebé ja s'ha convertit
en un estrany parell,
el ve a visitar.
Llavors,
tot ha de ser perfecte,
aquell dia,
no?
Hi haurà amb brindis,
amb cava,
calides paraules,
etcètera,
una mica,
doncs,
per omplir la distància
que es crea entre ells,
no?
Però abans,
l'Antonio,
no?,
ha d'esperar,
s'ha d'esperar aquest dia,
no?
I mentrestant,
postrat en un llit,
l'únic que fa és veure una finestra
i a través d'aquesta finestra,
doncs,
la Patagònia,
que és,
doncs,
el paisatge que ell ha viscut
tota la vida,
no?
I d'aquí el títol també
de la ventana,
la finestra.
Llavors,
bé,
un dia decideix sortir secretament
d'aquesta casa,
que una mica,
doncs,
el té com empresonat
i potser,
com a últim passeig,
doncs,
retrobar-se amb els camps
i el paisatge
que sempre l'ha vist,
l'ha vist,
l'ha vist,
bé,
l'ha vist
durant tota la seva vida,
no?
O sigui,
que en aquest cas
també es tracta d'un drama
i bé,
doncs,
que ens retrata,
doncs,
una part de la vida,
no?,
de la recta final,
doncs,
bé,
que també aporta
motius de reflexió.
Totes aquestes pel·lícules
ja estan fitxades,
ja al seu puesto,
ja poden disposar d'elles
els usuaris de la biblioteca,
però encara podem afegir
altres títols,
aquests des del racó del cinema,
però que les posareu
el divendres.
Exacte,
sí.
Com ja sabeu,
al racó del cinema
proposem dos títols,
un, doncs,
de director català
o producció catalana
i, doncs,
un altre diferent,
diferent,
i llavors,
doncs,
en posem més exemplars,
cinc exemplars com a mínim
a la vostra disposició,
elaborem una fitxa
i, doncs,
els posem en un espai
destacat a la secció de cinema.
Llavors,
a partir de divendres
podreu trobar,
doncs,
com us deia,
el títol,
en primer lloc,
el mapa de los sonidos
de Tòquio,
d'Isabel Coixet,
que, com ja sabeu,
internacionalment coneguda,
Isabel Coixet,
en aquest cas,
també ens explica
una història
prou interessant
i prou complexa.
Ara ho comentàvem, la Núria,
complexa,
complexa.
Parlàvem del final,
però, lògicament,
no el desvetllarem
ni tan sols un comentari.
Però, vaja,
que és d'aquelles pel·lícules,
diràs,
és que a mi,
Isabel Coixet,
perquè és d'aquelles directores
que ho agraden o no agraden,
a mi particularment m'agrada,
però dius,
home,
és que, a més a més,
Sergi López
és el protagonista
i pràcticament
tota la pel·lícula
gira al seu voltant.
És una pel·lícula
recomanable,
molt recomanable.
Sí, sobretot
pel treball que fa
dels personatges,
aquests personatges,
aquestes dones,
normalment,
que veiem
al llarg
de les seves pel·lícules,
complexes
i ambigües,
en aquest sentit,
o que...
En aquest cas,
dones orientals japoneses,
que encara les fa
més complexes.
Encara més,
encara més.
Sí,
tota la part,
d'ambientació,
la ciutat de Tòquio
i tot això,
també és molt interessant.
Tot el que és la cultura,
que es respira,
trobo que és un treball
força interessant
i, com tu dius,
tots els seguidors
d'Isabel Coixet,
segur que la troben interessant.
I quina és l'altra pel·lícula?
I l'altra és ben diferent,
és una comèdia italiana
de Gianni Di Gregorio
i es diu
Vacaciones de Ferragosto.
Que ha estat molt popular,
molt famosa,
molt coneguda.
Sí,
i es tracta,
doncs,
la història ben peculiar
del Gianni,
que és un romà
del Trastevere
que viu a la casa familiar
amb la seva mare viuda
i tot gira
al voltant
de la festivitat
de Ferragosto,
que és el que es celebra
a Itàlia
el 15 d'agost.
És una festa
que tenia,
jo ho he buscat,
oi?
Un origen,
en principi,
per celebrar
el final de les feines
del camp,
però que després
s'ha cristianitzat,
per dir-ho així,
i el que fan
és celebrar
la Mare de Déu d'agost
com aquí.
Una mica d'allò
dels rituals agrícoles
passa a ser
fesses religioses.
Exacte.
Llavors,
en aquest context,
el Gianni,
que és el protagonista,
rep de part
de l'administratura
o de la comunitat
una proposta
poc habitual,
que és que,
a canvi de reduir-li
el deute
que té
amb la comunitat,
diferents gastos
i tal,
li proposa
que cuidi,
és a dir,
que guardi
o aculli
la seva mare
durant aquests dies
de festa,
que representa
que és com un pont,
no?
Llavors,
clar,
el Gianni,
doncs,
accepta,
però el bòs
que no només
es presenta la mare,
sinó que es presenta
la mare i la tia.
Llavors,
més la seva mare
i en són tres,
més la mare
d'un metge,
del seu metge
de capçalera.
I quatre senyores grans
amb el protagonista.
Exacte.
I clar,
doncs,
quatre dones grans
amb les seves
peculiaritats
i doncs
els seus caràcters,
doncs,
el desborden
una mica,
no?
I ella es desviu,
doncs,
per satisfer-les
una mica les quatre
i això genera situacions
molt divertides
i, bueno,
per passar també
una bona estona.
Home,
doncs,
que ja calen també.
Aquests drames
que hem explicat
estan molt bé,
però,
si fem una mica
la seqüència,
algun dramet d'aquests,
alguna profunditat
i acabar amb una comèdia
que té una gran qualitat,
sens dubte.
Molt bé.
Parlem d'algunes
de les activitats
que hi ha aquesta setmana
a la biblioteca,
avui ja ho hem comentat
a la gent d'aquest matí,
hi ha contes
amb un dels grans
contes-contes
del nostre país
que ve a la biblioteca
explicant relacions
per a nens
de partir de cinc anys,
Joan de Boer,
no?
Penso que sí.
O ho tenia jo malament,
això?
Avui som dilluns 14...
No hi ha contes,
avui.
Doncs no hi ha contes.
Doncs mira,
m'he confós.
Els tinc demà.
Demà dimarts.
Estan programats demà dimarts,
sí,
a les 6,
a l'hora del compte
més taller
amb la Carme González
a partir de cinc anys.
Molt bé,
doncs fem una rectificació.
Aprofitem ara
que està la Núria aquí.
Molt bé.
Llavors,
el dimecres
tenim el taller
viatge per internet,
malgrat les inscripcions
ja estan cobertes
i es presentarà
la guia
Europa més a prop,
que és,
suposo que ho coneixeu,
és una col·laboració
que fa la biblioteca
amb la UREP Direct,
que és el centre
d'informació europea.
També serà el dimecres 16.
Llavors,
el dijous 17,
que en parlarem ara
una mica més detall,
bé,
tenim una tertúlia
i música en directe
amb l'Albert Jordà,
músic de Tarragona.
Una mica ens avancem
a la celebració
del Dia Internacional
de la Música,
val,
que és el proper 21 de juny,
i sempre convidem
algun músic tarragoní.
Llavors,
aquest any
ens acompanyarà
l'Albert Jordà,
que segurament
alguns de vosaltres
el coneixereu
com a cantant
i compositor
del grup Papa Noes,
amb el qual
va publicar dos treballs,
mono i segona classe,
guanyadors
de diferents certàmens,
però en aquesta ocasió
l'Albert Jordà
ens ve presentar
el seu primer treball
en solitari,
que va editar el 2009
i es diu
Mal temps sobre la mar.
Llavors,
aprofitarem
que vindrà
a la biblioteca
per escoltar música
en directe
el seu treball
i també volem...
A cantar en directe.
A cantar,
a cantar.
És que bé.
Sí.
Llavors també volem
que sigui una mica
de tertúlia,
és a dir,
que entre tots els que
vingueu a escoltar-lo
puguem fer-li preguntes
i una mica
conèixer més a fons
el seu treball
i tota la feina
de composició,
una mica tot això.
Llavors serà
el proper dijous,
17 de juny,
a dos quarts de set
de la tarda,
a les sis i mitja.
Molt bé,
i obert a tothom,
aforament de l'espai,
però bé,
jo crec que hi cabem
força gent.
És molt gran,
però allò per tenir
un bon ambient
per conèixer
el treball en solitari
d'Albert en Jordà,
en directe,
ara el podem escoltar
perquè la Núria
ens ha portat el seu disc
i podem acabar així,
no?
Exacte,
doncs sí.
Així només recordar-vos
també com a última
activitat de la setmana
que el divendres 18
la taula
està dedicada
al Festival de Música Avançada
i Art Multimèdia
del Sònar.
Com sabeu,
tindrà lloc aquests dies
i llavors també farem
un petit expositor,
a més del racó del cinema
que ja us he presentat
amb les dues pel·lícules
de Mapa de los Unidos de Tóquio
i Vacaciones de Ferragosto.
Doncs aquest és el mapa
de l'audiovisual
de la Biblioteca Pública
aquesta setmana
i aquesta la música
la veu al nou treball
d'Albert Jordà
que serà en directe
el dijous
en aquest espai cultural
de la ciutat.
Núria,
moltíssimes gràcies,
bona setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau.

Adéu-siau.
Adéu-siau.