...
Doncs aquí el tenim ja fa una estona, molt puntual.
Últimament se'ns ha reformat en David Serra.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut. Si és que calia alguna reforma, que jo diria que no.
Parlem de cinema, parlem d'algunes novetats.
En el món de les tecnologies en general, en forma de llibre,
volem fer referència a una novetat que donarà molt que parlar.
Però comencem amb el cinema.
Aquest és el cap de setmana dels Òscars, per cert.
És aquest cap de setmana, i a més jo ja estic preparant-me les quinieles i tot això,
que és complicat, eh? A veure...
Fas bé perquè li hem encarregat deures al David,
li hem dit, sisplau, com que tu has de mirar igual,
tu mires i dilluns a les 12 fem una mica de comentari,
i ja ens ha compromès que vindrà a les 12 al matí de Carrella Ràdio.
Sí, sí, tant que sí.
Molt bé. Parlem dels Òscars avui o ho deixem per més endavant?
A veure, en tot cas,
jo soc de les persones que m'agrada parlar a posteriori.
O sigui, jo no tinc una quiniela clara de les pel·lícules.
Pràcticament, les he vist totes,
la majoria de les que tenen més possibilitats de guanyar.
Jo soc de les persones que crec,
si vols que fem una miqueta de xerrada...
Jo, com no li donin a l'Òscar del Mundo Mundial
el secreto de sus ojos,
me borro de los Òscars pa siempre.
Aquesta seria l'opció òbvia,
aunque està també la cinta blanca que pot fer mal.
De totes maneres, jo crec que anirà
cap a aquesta pel·lícula extraordinària,
que és la nostra favorita, entre tu i jo,
la pel·lícula.
Tot que la cinta blanca és una gran pel·lícula
i que el moment que la vaig veure
vaig pensar que podria ser la guanyadora,
ara tinc els meus dubtes.
Jo, en tot cas,
l'Òscar polèmic
serà el de la millor direcció,
que a mi m'ho va agradar molt,
que és de Hard Rocker,
la pel·lícula que aquí es va titular
en Tierra Hostil.
Que a mi no em va agradar gens.
Que a tu no em va agradar gens.
Me'n vaig avorrir molt.
Sí, però pensa que hi ha una...
Justament això és la gran virtut del cinema,
dels llibres, de l'espectacle, no?
Que no ens agradi a tots el mateix.
A veure, és ben curiós, però no tant.
O sigui, la majoria de la gent...
O sigui, la Catherine Bigelow,
jo penso que aquest any
té molts números
de treure l'Òscar,
a més, seria la nota dramàtica,
perquè és l'ex-dona
de James Cameron.
Sí, precisament per això, David,
mira, no estem parlant d'un cinèfil,
estem parlant de l'Acadèmia,
estem parlant de Hollywood,
i aquest component de dos ex
que s'enfronten davant del mateix premi,
aquest rotllet
és el que està creant aquesta polèmica.
Perquè si no haguessin estat matrimònia anteriorment,
vols dir que hi hauria tota aquesta tonteria?
Probablement no,
però és que està clar...
O haguessin coincidit les nominacions?
Jo crec que no.
Jo et dic una cosa.
Jo penso que ha sigut la pel·lícula sorpresa de l'any.
És l'única pel·lícula de la Guerra d'Iraq
que, en certa manera,
ha unificat tota la crítica
i que ha tingut un èxit,
entre cometes,
perquè no podem comparar-ho
amb l'èxit d'Avatar.
Però, clar,
Avatar,
tothom la dona per la guanyadora
segona la millor pel·lícula.
Tothom!
O sigui,
totes les quinieles
marquen aquesta pel·lícula
perquè és que és molt improbable
que qualsevol de les altres films,
hi ha pel·lícules com l'App
o l'App in the Air,
pel·lícules molt bones,
venen com les grans perdedores
i penso una cosa,
que aquest any
la gran diferència
és que n'estem parlant
de deu pel·lícules,
que ha sigut la novetat,
aquesta bogeria
de posar deu pel·lícules
a la categoria
de la millor pel·lícula.
Però Cameron
i la seva ex,
doncs no,
per exemple,
ni en l'apartament de direcció...
Que lletja això que has fet ara,
Cameron i la seva ex.
Jo sabia que em donaria el toc...
Senyora D,
però què és això, David,
per favor?
Dona'm el cop políticament incorrect.
Exacte,
això és un tema
de ser políticament corrector,
no?
Perquè la veritat és la que és.
Però en el fons,
jo volia destacar...
T'ho volies destacar
que és l'ex
perquè t'agrada el safreig moltíssim.
Tu em coneixes,
ja et farà un val tema.
Jo, de totes maneres,
penso que ni és l'any
del Tarantino,
ni del Raymond,
ni l'Idi Daniels,
o sigui,
és l'any d'Avatar,
és l'any de Cassie Bigelow
i l'any de James Cameron.
Aquí hi haurà el moviment fort.
Fixe-t'hi que últimament,
i és curiós perquè,
clar,
en això normalment som molt prudents,
però Avatar, Avatar, Avatar...
Últimament estic sentint gent
que ha anat a veure Avatar
i diu,
puf...
Això passa també.
Quina plasta de pel·lícula,
no s'acabava mai.
Sí, sí, molt bonic
i quin guió més tonto.
És a dir que...
De gènera.
Avatar,
que si no havies vist
i no t'agradava Avatar,
no eres ningú,
ara comença a sortir
un sector crític cap a Avatar.
Sí, sí.
Anem a un extrem a l'altre, eh?
S'ho van passar molt bé,
però tenien que dir-hi la seva,
clar,
en fi.
Què hi farem?
Hi ha...
Això dels Òscars avui és curiós,
escriu Carlos Boyero,
prou conegut al diari El País,
fent referència a Jeff Bridges
i a Robert Duval
quan parla d'això dels Òscars
i al Can Caneo.
És a dir,
com era aquella frase tòpica
ni són tots els que estan,
ni estan tots els que són.
Quants grans actors,
quantes grans actrius
mai rebran el reconeixement
de l'acadèmia
i continuaran sent
grans actors,
grans actrius.
Home,
si féssim una llista
d'actors i actrius
que han estat...
que tenen Òscar
al prestatge de casa seva,
hi ha autèntiques mediocritats
i això no ho descobrim nosaltres,
sinó que és ben cert.
I diu,
per exemple,
en referència
a una de les pel·lícules
que justament s'estrena
aquesta setmana
que protagonitza
Jeff Bridges,
que és Carlos Boyero,
que la posa molt bé
d'altra banda,
diu,
los galardones
de la interpretación
casi siempre
han sido ronyosos
con hombres
como Bridges,
Mitchum,
Marvin,
Connery,
Nolte,
Eastwood,
gent dura,
sóbria,
viscuda,
inequívocament masculina.
Dubto que
el menyspreu
acadèmic
hagi pertorbat
excessivament
aquests autèntics
professionals.
Es dic d'acord.
M'agrada molt,
a més,
és una reflexió...
Que s'ha de fer
abans dels Òscars.
espectacle,
que bonic,
que bonic,
però si valorem
la qualitat artística
no la valorem
en funció dels Òscars,
que és aquesta tendència
que tenim tots plegats.
Doncs mira,
jo tinc la intuïció,
i és una intuïció...
Perquè a més apunta
que són d'aquells actors
que justifica
el preu caríssim
que pagues
per una entrada al cinema.
Evidentment,
ell mateix,
o sigui,
jo,
Jeff Bridges,
des de...
ja fa molts anys
i sobretot
diré que la pel·lícula
que em va marcar
com a actor
va ser aquella joia,
estreníssima pel·lícula
que era
i, bueno,
evidentment,
va ser la seva millor pel·lícula.
Per mi és la seva millor pel·lícula
i va ser l'única,
una de les poques pel·lícules
en què el Robin Williams
també estava en el seu to.
Però és una pel·lícula magistral
que jo encara ploro
cada vegada
que faig la revisió
perquè és un actor
tan físic
i tan hiperdotat.
És un actor físic.
Enorme, enorme,
exacte.
O sigui,
és la seva suor,
és interpretació.
I ja que estem absolutament cursis avui,
té moltes arrugues a la cara
perquè ha fet anys
però l'ànima ni una.
L'ànima la té
amb un lifting estupendo.
És brutal.
I pensa que a més
el tenim per partida doble
perquè aquesta setmana
el tenim en dos pel·lícules.
Ah, sí?
En dos pel·lícules interessants.
Totes dues, una...
Aquesta és Corazón Rebelde,
la història d'un canton country,
no?
Tinc entès.
Sí, exacte.
I que, bueno,
a totes llum
podria ser una pel·lícula tòpica.
Però veurem.
Tenim algun trosset d'aquesta pel·lícula?
Sí, sí.
El que passa és que, mira,
ja li faig rodar el cap al Lluís
perquè li canvio l'ordre.
Per tant,
Corazón Rebelde,
Lluís, pot ser?
Sí.
Pasa, caballeros,
la estrella del sol,
el legendario Bad Blake.
Os daré lo que queréis.
Susse.
I used to be somebody.
Now I am somebody else.
Bad Blake.
És un orgullo conocerle.
Gracias.
La verdad es que llevo
escuchándole muchísimo tiempo.
Así que puede jugar gratis
todas las partidas de bolos que quiera.
Me lo sujeta, por favor.
Tengo 57 años.
Estoy sin blanca.
Llevo 10 pavos en el bolsillo.
¿Y por qué no te sientas a componer
en vez de emborracharte?
No me jodas, no me jodas.
¿Cuál es su verdadero nombre?
Es el que grabarán en mi lápida.
Hasta entonces seguiré siendo...
¿De dónde salen todas esas canciones?
De la vida, por desgracia.
Algú pot pensar que és una altra pel·lícula
d'aquelles del cantant
doncs ja decrépit, patètic, acabat.
Però no, diuen que no,
que té una cosa especial aquesta pel·li, no?
Sí, perquè a veure,
el tema és tòpic d'entrada.
O sigui, fem una pel·lícula
d'aquestes tòpiques
de jazmets,
com cantants country,
n'hi ha un fotimer.
Sobretot si tenen la component aquesta
de la droga, de l'alcohol.
I, bueno, el que passa
és que és una pel·lícula
que ha crescut amb un bon guió
i, evidentment, és que Robert Duval,
tenim el Jeff Bridges
i tenim el que segurament
s'aportarà l'Òscar.
En aquesta pel·lícula,
Jeff Bridges és el que està marcat
la tendència
i tothom reafirma
que si Morgan Freeman
tenia un paper a mida,
l'Invictus,
i que ningú l'estanyaria,
que Morgan torna a guanyar ossa...
Jeff Bridges en té un.
No és necessari.
Jeff Bridges és el que realment
ha demostrat el que és talent,
el que és actuar.
El paper d'Invictus és còmode.
Morgan Freeman, en certa manera,
no és misvalorar un actor,
el que aprecio moltíssim,
el Clint Eastwood ha construït
una història a mida.
I aquesta és una història carnal,
és una història que el Jeff Bridges
l'ha patit,
ho ha passat malament
i que jo penso que aquí
té la seva gran oportunitat.
Molt bé.
Fem una de dibuixos,
fem una de Cazadores de Dragones
i així dono un respira al Lluís
que podrà seguir un ordre raonable,
del que jo, endavant.
Existe otro mundo.
Universos misteriosos,
habitados por criaturas extrañas
y caballeros más o menos legendarios.
Unos dragones en vientos de sangre
atacaban por todas partes.
El caballero Lianchu
estaba solo ante la horda de...
¿Y entonces?
Entonces un codazo a la derecha,
un puñetazo a la izquierda
y pim, pam, pum.
Perdón, señoras y señores.
Increíble.
De todas formas,
tío Arnold se alegrará de veros.
Cada veinte estaciones,
el dragón más aterrador despierta
y abandona su guarida.
El zampamundo.
Bla, bla, bla, bla, bla, bla.
Acabat con él mientras...
Aquesta pel·lícula,
l'origen és una sèrie de dibuixos animats.
Sí, del 2004,
que encara es pot veure
i que de fet es veu a...
M'he semblat que TV3
la té en la canal digital.
I jo he sigut un seguidor
d'aquesta sèrie
perquè em semblava molt,
molt prou digne.
Nens i nenes a partir
de 7, 8 anys, no?
A partir de...
Sí, podríem dir
que a partir dels 7 anys,
però és una sèrie
amb molta imaginació.
De fet, m'agrada molt
perquè parlant d'Avatar,
tothom, bueno,
jugava una mica
a la imaginació
d'aquestes illes
suspenses
en l'aire ingràvides.
Doncs aquesta sèrie
ja la tenia
en el seu...
O sigui, forma part
del seu univers,
que és un univers
d'illes i muntanyes
també flotants.
És una sèrie
que el que he pogut veure
dintre de la pel·lícula
és que està el seu creador,
que és l'Alford Quack,
i és una sèrie
molt de còmic,
molt...
que concentra
el millor,
el bo i el millor
dels dibuixos
i que ha trobat
una història independent
que potser no és prou original,
però que està tan ben feta
que val la pena apostar
per el seu visionat.
Una pel·lícula
completament diferent
a les anteriors,
El corredor nocturno.
Nos conocemos,
¿sí?
Nos hemos visto
en algún lado.
Raimundo, conti.
Hola.
Hola.
Hola, papi.
¿Estás, mi amor?
¿Quién te dijo
que necesito ayuda?
Basta verte, Eduardo.
¡Yo he gozado!
Sí, rictus, amargo,
fruto de estar
bajo presión
trabajando horas y horas.
Hola.
¿Quién es?
¿Viste el vídeo?
¿Qué es esto?
¿Qué pasa?
¿Qué es esto, basura?
Es una pena
que estés tan alterado,
Eduardo.
Podríamos conversar
como a mí.
No, no somos amigos.
Vos y yo no somos amigos
o voces que me persiguen.
No entiendo
para qué carajo.
¡Mierda!
¡Para!
¡Para!
Quiero que me prestes atención.
Un thriller hispano-argentí,
una pel·lícula d'intriga
dirigida per Gerardo Herrero,
un director
que a tu no t'acaba
de fer el pes, ¿no?
Tinc...
Bueno,
no parlaré de prejudicis,
però no m'agrada...
M'agrada més la seva carrera
com a productor
perquè precisament
és el productor
que hi ha darrere
de la pel·lícula
que tant ens ha agradat a tu a mi,
que aquest any
se portarà a l'Oscar
a la millor pel·lícula estrangera.
Sí, sí, sí.
Ese i,
la persona,
el deutor,
però com a director
tinc els meus dubtes.
O sigui,
potser és un problema
més que de direcció
de guions.
Sempre he trobat
que són guions
molt avorrits,
molt pretensiosos,
amb una manca
de credibilitat
des del punt de vista
dels personatges
i moltes vegades
tan dotats.
En Leonardo Sbaraglia,
que ara el veiem fer
relativament poc,
portava un temps
sense fer pel·lícules.
I, bueno,
la figura sempre
mefistofèlica
de Miguel Ángel Solà,
que és un actor
també ferm
i amb una imatge
també molt de mefistòfeles.
I d'això va la pel·lícula.
Com apareix un personatge
tan atractiu,
tan seductor,
que en el moment
que causen el seu parany
la teva vida
es converteix en un mal somni.
És com recorda
allò del Fausta,
de la fura?
Bueno,
perquè és que l'actor
ja ha quedat marcat.
encara amb aquest personatge.
És possible.
Ara, no, no,
és que és així.
O sigui,
jo vaig pensar en aquest aspecte
des d'aquest punt de vista.
El que sí que puc dir
és que realment
no vull parlar
sense veure la pel·lícula,
però com que no em fa el pes,
com que em fa una mica
d'història ja vista
i d'això.
Ens esperem.
Hi ha una pel·li
que jo he de confessar
que em sembla
una bratolada,
una tonteria,
però que jo crec
que no me la perdré.
Los hombres
que miraven fijamente
a las cabras.
Me llamo Bob Wilton,
soy periodista.
He estado investigando
un programa secreto
del gobierno.
¿Entonces dice
que usted era
una espía mental?
Un guerrero,
si la hay.
Me dijeron
que el gobierno americano
entrenaba espías mentales
y que ese Link Cassidy
era el mejor de todos.
La historia del Link
era increíble,
absurda
y completamente cierta.
Hay que soñar
una nueva América.
Seréis un arma mental.
¡Siéntelo así!
Hay que crear guerreros
monjes capaces
de atravesar paredes
y de ver el futuro.
Enhorabuena, Scott.
Gracias.
Siento que lo vuestro
no vaya a funcionar.
¿Pero qué haces?
Quitar nubes.
Me mantiene en forma.
Ya no está.
Tenías todo el desierto
para circular, Link.
Gracias por
recogernos.
¿Y cómo nos detenemos?
Van armados.
Somos guerreros Jedi.
No luchamos con armas.
Luchamos con la mente.
A veure,
se la qualifica
per tot arreu
de comèdia excèntrica
que pel·lícula
prescindible
hi ha qui diu
però que el que sí
garanteixen
uns i uns altres
els que es mostren
més a favor
i altres en contra
és que si vas al cinema
a veure-la
et passes una bona estona.
George Clooney,
Ian McGregor,
Jeff Bridges,
Kevin Spacey.
Sí, por favor.
Clar, és que...
Clar, a veure,
hem d'explicar
que això és una pel·lícula
a veure,
jo crec que absolutament
recomanable
d'entrada
només pels actors.
Però té un punt
irònic
que és que està
basada en fets verídics
o sigui,
és un treball
de documentació
a partir dels anys 70
doncs 75-76
es va fer
com una unitat
d'elit
basada una mica
en el tema
dels poders
de la ment
que som els paranormals
a l'època
de l'Urigueler.
Sí, sí,
de doblegar
culleretes de cafè.
En què temps?
No, no,
que recordo jo
que jo era un seguidor
i cada vegada
que sortia a Urigueler
jo sortia a la tele
perquè m'assemblava...
I també trencaves el rellotge
i tornaves a reclar
i et va funcionar.
Ho fèiem en família.
A vegades sí,
a vegades no.
Però què em dius?
No em digui
que trencaveu rellotges i tot.
Sí,
amb el mazo i tot això.
Mena meva.
Se van a funcionar i tot.
M'explico tantes coses ara.
Bueno,
clar,
això va,
efecte.
Doncs això és una mica
el que conta aquesta pel·lícula.
Com funcionava
aquesta unitat d'elit
i sobretot el personatge
del periodista
que segueix una mica
el recorregut
d'aquests personatges.
Bé,
és una pel·lícula
que d'entrada
tinc moltes ganes de veure-la
per això que deies tu.
Bons actors
que s'ho passen bé
que a més és una història
si més no és una comèdia
parlant de
l'absurd que podem arribar a ser
o no.
Les persones
i els militants.
Diguem que després
d'aquests dies
que portem tots
d'eneguit
i de crisi
i de tot,
jo penso que la meva aposta
aquest cap de setmana
és los hombres
que miraven fijament
a les cabres
perquè anar a veure
Millenium 3
a mi molt de gust
com que no em veig.
Quiero que sepas
lo desolado
que estoy al verte
en esta situación
y te aseguro
que si estoy aquí
es para intentar
ayudarte.
De modo que ahora
espero
que te muestres
más abierta
a que colaboremos
tú y yo.
Tengo la certeza
de que llegamos
a conocernos bien
tú y yo.
Nunca entendiste
que el contacto
formaba parte
del tratamiento.
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de la certeza
de un grupo secreto
de una conspiración
que opera
a través
de la administración
del Estado.
¿Podemos descartar
que el gobierno
estuviera
al corriente?
El tercer llibre
era
totxo.
Diguem-ho
a les paraules.
No, jo.
A veure,
els que són autèntics fans
de la trilogia
de Larsen
en novel·la
i en pel·lícula
lògicament
no els hem de dir res.
Però després
des d'aquella
jo crec que la tercera
els que van veure
la primera
perquè van llegir
amb gust
la trilogia
van veure la primera
la segona
i dius
ai,
com a mandra.
A mi em fa mandra.
Mira,
jo era el que defensava
la primera pel·lícula
la que la vaig defensar
per una raó
molt simple
perquè la feien ells
perquè jo pensava
que era una pel·lícula
prou correcta
dins de la trama
mantenia el més essencial
una mica
el nombre de la rosa.
La segona
doncs em va decebre molt
perquè anava ja
gairebé
anava al telefín puridú
o sigui
baixava molt el nivell
tot i que el segon llibre
tenia elements
sobrats
per intentar
mantenir una trama
i el tercer
m'ava passant
que llegint el llibre
doncs
m'endormiscava
sobretot perquè la trama
és molt més densa
no parla
o sigui
els fanàtics
ho reconeixen
No, no
i arribes al final
perquè és que és el final
i has de saber
què passa.
Doncs escolta
diuen que és la més entretinguda
des del punt de vista cinematogràfic
La tercera, ja veus
Tot i que
encara que he llegit el llibre
i encara que la peli
no l'he vista
el misteri del nom
sobre la reina
en el palacio
de les correntes d'aire
ningú ho entenc
ni ningú sap exactament
per on va
o sigui
el misteri
estar en el nom
vist la pel·lícula
o vist el llegit el llibre
no sé
d'on carai
es van treure aquest nom
Bé
hi ha qui sosté
que el títol
al final que li van posar
és gratuït
inexplicable
i que no té cap sentit
Aleatori
per a aquells que busquen
sempre una doble lectura
hi ha veus autoritzades
no ho dic jo
però hi ha veus autoritzades
perquè aquesta pregunta
del títol
lògicament
es va plantejar
fins i tot amb la novel·la
i veus autoritzades
insisteixo
deien
no feu ni cas
És bonic
La reina en el palacio
de les correntes d'aire
Molt bé
del que hem vist ja
la setmana passada
vols comentar alguna cosa
David?
A veure
jo comentaré
que en Education
la pel·lícula que
com dir que l'aniria a veure
i tota la pesca
doncs és una pel·lícula
deliciosa
no hi posaré més adjectius
és un bon guió
és una bona història
tampoc és
jo des del punt de vista
del guió
no diria que és per celebrar-ho
però el fet
de com captar l'atmosfera
i la manera com està narrada
aquesta història
que en aprenentatge vital
és una pel·lícula
prou adient
perquè passis una estona
doncs viatgen en un temps
que és ja impossible
de recuperar
aquesta és la meva percepció
una bona aposta
hi ha alguna més
que valgui la pena comentar?
doncs a veure
sí
val la pena comentar
la pel·lícula
de Breaking Mornings
la pel·lícula dels vampirs
no em sembla que és d'ella
tampoc és molt important
perquè és la dels vampirs
que tenim a la cartellera
sempre ha d'haver-hi
alguna de vampirs ara
jo penso que és una pel·lícula
clarament desaprofitada
Juanjo deia
que era una pel·lícula
molt dolenta
se la va carregar
i no parlarem de Juanjo
que avui no hi és
que està de viatge
però jo per discutir-ho
vaig anar a veure la pel·lícula
estava condicionat
més que res
és una pel·lícula menor
és una pel·lícula
més de ciència-ficció
que de terror
que era aquella de la sang
que el món era de vampirs
i tenien com una mena
de reserva de no-vampirs
com ara nosaltres
i els hi anaven traient la sang
com si fom vaques
els munyien
correcte
hi ha cadèsties
doncs és un còmic
és una pel·lícula
que jo tampoc la matxagaria tant
Juanjo tenies els motius
suposo
però jo vaig trobar
que era una pel·lícula
que s'aprofitava l'argument
pels amants de la ciència-ficció
com que no hi ha una altra cosa
ahir queda això
i acabem amb un llibre
no tenim el Juanjo
per parlar de videojocs
el David també
és un gran jugador
en el sentit aquest virtual
no va pels casinos
ni de bon tros
però es vol parlar d'un llibre
que és una novetat editorial
d'aquelles que donaran
molt i molt a parlar
es titula
Todo va a canviar
d'Enrique Dans
exactament
doncs mira
ho comento
pel doble efect tecnològic
tant que estem parlant
del canvi de la tecnologia
el fet que ahir mateix
es va anunciar
a la venda del llibre
però que va sortir
que tens aquí a l'iPhone
pel que veig
exactament
una cosa que a mi
a veure em va agradar
perquè de seguida
vaig rebre
doncs un e-mail
en el qual es comentava
que Enrique Dans
havia tret aquest llibre
i tota la pesca
si ho volies adquirir
doncs el podies adquirir
automàticament
i vaig fer l'experiment
estava parlant
amb una persona
vaig rebre el missatge
vaig apuntar
sí, sí, sí
dos cops de llit
de vulgar
i el llibre
es va descarregar
evidentment
però això ja va solit
no és una descarrega gratuïta
no és una descarrega legal
ara
com tot el que fa el David
que no té ni un DVD
pirat a casa seva
ja us ho dic ara
tot és comprat
sí, sí
el senyor de l'Esgae
jo crec que li posaran
un monument a la porta
de la magnífica seu
jo no estic d'acord
ja ho parlarem un altre dia
però el cas
però tu precisament
perdoneu
ho parlàvem un altre dia
estàs autoritzat
perquè no ets pirata
ni has piratejat mai
per tant tu sí que tens
autoritat moral
per defensar les descarregues
gratuïtes
sí, perquè a més
tot el que m'he pogut baixar
són coses molt antigues
que ni es troben
o sigui
coses molt raras
el cas és que aquest llibre
aquest llibre
és dels que donaran a parlar
donaran a parlar
Enrique Danz
és prou conegut
dins de la blogosfera
perquè és un dels gurus
entre cometes
de tot el món de Twitter
de les reds socials
és una persona que evidentment
s'ha interessat
i que gràcies a ell
jo em vaig introduir molt
en aquest ambient
o sigui
el meu agraïment
com a blogger
me'n va interessar
i m'agradava
no sempre d'acord
amb el que ell deia
però sempre necessari
des del punt de vista
que és d'aquestes persones
que estan informades
jo el que volia comentar
és com està canviant tot
tot va canviar
perquè realment
el llibre
amb totes les opcions
amb una
no és copyright
té un creative commons
és a dir
que et permet reproduir
parts del llibre
i exponer-lo
dins de la llum pública
coses que evidentment
són d'agrair
però sobretot
la facilitat
la possibilitat
d'editar tu mateix
la tipografia
que tu vols del llibre
el tamany de la lletra
per a més David
és que permet
actualitzacions
perquè aquest llibre
va sortir ahir
però l'autor
ja diu
que anirà
actualitzant el contingut
perquè va a molta velocitat
tot aquest tema
correcte
i sobre el mateix exemplar
s'anirà actualitzant
sí
i que de fet
en 12 dies
veurem un capítol extra
que està a punt de sortir
i amb alguna sorpresa més
ja veus
es veu molt bé
tu l'estàs veient
però imaginem
que és un llibre
que pots veure a la portada
que tens el teu indès
que pots fer
els teus marcadors
els teus
sobrallats
o sigui
pots interactuar
amb el llibre
amb uns límits
però molt molt interessant
com a novetat
per cert mira
i afegim
ja que parlem
de tecnologia
i llibres
el dilluns parlàvem
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
l'espai de la biblioteca
aquest nou carnet
de la biblioteca pública
que permetrà
que amb un únic carnet
puguem utilitzar
totes les biblioteques
de la xarxa
de biblioteques
de Catalunya
i avui llegíem
en un diari
de vasta nacional
que les biblioteques
catalanes
adquiriran
suport i material
perquè els usuaris
de l'ebook
que cada cop en som més
doncs puguem també
utilitzar el préstec
en ebook
de les biblioteques
vull dir que
està assolint
una velocitat
de creuer
és que és el que estem dient
és una evolució molt gran
i el llibre parla
de tot això
és la reflexió
d'aquest autor
l'Andri Kedans
de com tot ens condiciona
i tot ve marcat
per l'internet
i el que està revolucionant
en si mateix
mira
estic plena de cables
en tot cas
ara farem una pausa
i entrarem en el món
de la natura
arbrets
floretes
i coses aquestes
que ens porta el Pep Calvet
quina reproduïble
a totes les de l'arbre
anem a respirar
una mica d'aire fresc
David Serra
un plaer
moltíssimes gràcies
per venir avui
i pel compromís
que has adquirit
de venir dilluns
i fer una miqueta
de ser freds dels Òscars
bon cinema
i bon cap de setmana