Fins demà!
És un quart de dotze del migdia, saludem ja a Cristina Barber.
Molt bon dia, Cristina.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, feia dies que no trobaven, ja sabem que estaves molt enfeinada,
a la biblioteca, lògicament.
No sempre, però sovint quan ve la Cristina és sinònim de títols,
de títols de llibres que trobem als prestatges de la biblioteca.
Fa dies que no en parlem perquè hem dedicat a programes anteriors
a parlar d'activitats.
Ja sabeu que l'activitat a la biblioteca pública és habitual
i que no només ofereix el servei de prèstec de llibres,
té un univers bastant més ampli.
Però de tant en tant sí que ens agrada fixar-nos-hi.
I la Cristina ens proposa avui fer una mirada
a alguns dels títols més destacats de l'any 2009
i que ja estan incorporats als prestatges, no, Cristina?
Aquesta és la intenció, si més no.
M'has enganxat, perquè n'hi ha un parell dels que en parlarem
que encara no estan incorporats, però mira,
això serà un al·licient per fer via i incorporar-lo,
si pot ser avui mateix.
Doncs vinga, doncs és una bona cosa.
Per tant, novetats també, a banda de tot el que ha anat l'any 2009?
Doncs normalment, quan fem revisió del que s'ha demanat més
durant l'any o del que ha estat més destacat,
sempre predomina la novel·la.
Dir que les novel·les de l'Estid Larsson
han encapçalat el rànquing de llibres més demanats
no és cap novetat,
però sí que ho és, doncs,
sí que ha estat el fenomen de la novel·la negra,
és una cosa a destacar,
i també destacaríem que aquest any
no tot s'ho emporta la novel·la,
tret dels fenòmens aquests puntuals d'autors
que han escombrat moltíssim.
I que heu hagut de comprar més d'un i més de dos exemplars, segurament, no?
Voldríem destacar el gènere de l'assaig
i també de les memòries,
que són gèneres que potser no fan tant de soroll,
segurament perquè els mitjans de comunicació
tampoc no els hi donen aquest espai,
però bé, si ens fixem en llistes
destacats crítics
que ara aquests dies estan sortint als diaris,
i estic parlant tant de llistes que he vist al periòdico
com les de Babèlia,
doncs el fenomen de l'assaig
sí que el destaquen,
i un dels llibres de l'any,
per no dir el llibre de l'any,
ha estat el del Javier Cercas.
Això de llibre de l'any sempre és una etiqueta que penja.
Sí, hi ha múltiples llibres de l'any,
però destacats, eh?
Però aquest llibre s'ha fet al seu espai
i ha estat un llibre molt sol·licitat durant l'any,
Anatomia d'un Instante,
que és un assaig,
perdoneu l'etiqueta,
és un assaig sobre el 23F
i és un llibre que ens han demanat molt.
Diríem que és un epíleg del que ha estat la història
del segle XX a Espanya.
Això que dius, Cristina,
és ben cert quan mires les llistes dels llibres més venuts.
D'entrada ja fa uns quants anys que, afortunadament,
aquestes llistes dels diaris
fan aquella distinció que anys enrere no es feia,
ficció i no ficció.
I els llibres de no ficció t'hi fixes,
com tu bé dius,
que hi ha assajos, llibres de ciència...
Sembla és més barrejat.
I per aquesta inquietud que tenim tots
per intentar entendre el món,
que cada cop és més complexa,
l'única manera d'entendre-ho és
descobrint el parer de gent que s'hi dedica, segurament.
Aquesta aproximació a l'assaig,
un assaig divulgatiu,
que s'està fent des de molts àmbits.
Aquest cas és una novel·la...
Ai, perdó, tornem-hi.
Un assaig de tipus històrics...
Perquè Javier Cerques el relacionem amb la narrativa.
Clar, és que per mi, doncs,
primer es va donar a conèixer com a novel·lista,
però...
I encara hi ha aquesta confusió per part de gent
que es pensa que això és una novel·la i no ho és.
Però també hi ha hagut molts assajos
d'actors destacats
que els han anat portant i presentant
al llarg de l'any
des del punt de vista d'obres científiques.
Com, per exemple,
doncs, no sé,
s'han ve al cap les obres d'Eduard Ponset,
potser perquè han estat les més significades
en aquest aspecte.
Però sí que hi ha una necessitat
de comprendre una mica més
aquest món tan difícil d'entendre,
que sembla que s'escapi.
Tot aquest reguitzell de títols
que van entre l'assaig i l'autoajuda,
enviar el que a José Antonio Marina,
per exemple, tot aquest tipus de llibres
que també tenen molta demanda,
la biblioteca, m'imagino,
perquè en teniu uns quants exemplars, no?
Sí, sí, sí.
Doncs es tracta d'assenyalar
una mica aquest fenomen
i que ens agrada estar al dia
també amb aquest tipus de publicacions,
perquè si les oferim
als expositors,
doncs també es van anar agafant.
Així, doncs, a banda de l'Arsen
i la novel·la negra,
esmentaves aquest de Javier Cercas
com un dels destacats, no?,
del tema sagístic.
Un dels destacats sobre el tema
de la Guerra Civil,
sobre la història d'Espanya
com a pròleg, diguem-ne,
a l'història d'Espanya,
sí que hi ha una novel·la a destacar,
que és la d'Antonio Muñoz Molina,
que és una novel·la ambientada
tot just abans de començar la Guerra Civil,
que es diu
La noche de los tiempos,
que és un títol
que el comparteix
amb un altre autor estranger,
és a dir que...
Però bé, ja,
ell suposo que no hi ha
problemes legals per aquest tema.
La noche de los tiempos
també és una molt bona novel·la,
però aquesta sí, novel·la.
Les dues centrades,
una diríem,
seria el pròleg de la Guerra Civil
i del franquisme
i l'altra seria
l'anatomia d'un instant
i vindria a ser una píl·lag.
Després,
hauríem de destacar
entre les memòries,
llibres de memòries,
d'aquests que encara ens falta
posar a la prestatgeria,
però gairebé estarà al caure,
és la història de mi vida
del Giacomo Casanova,
de la col·lecció Atalanta,
que són els de Ciruela.
En fact,
que són els mateixos, no?
Doncs,
és una història
del Casanova.
Casanova,
Casanova,
el de les senyores, vaja.
Sí, sí, sí,
unes memòries.
Autoritzades.
Autoritzades.
Es veu que és una cosa
de molta qualitat
i un llibre molt destacat
i pel que hem llegit
diferents crítiques
i, vaja,
que hem de córrer a comprar-lo,
catalogar-lo i a exposar-lo
perquè la crítica
l'està assenyalant
com un bon llibre.
Ens enterem a parlar,
doncs,
d'aquestes memòries
de Giacomo Casanova,
segurament aquest 2010.
Sí, sí, sí.
Una altra seria
Aquí empieza nuestra historia
de Tobias Wolff,
de l'editorial Alfaguara
i aquest és
de Vides de Personatges Anònims
i també és un llibre
interessant
a destacar aquest any.
És un autor
del que teniu
molts exemplars
i molts títols,
de Vides Wolff
a la biblioteca.
Tinc entès, no?
Sí.
Perquè és un autor
força prolífic
i...
Sí, sí,
és un autor
que va sortint
d'aquests que
no fan massa soroll
però va creant
algun
de ben destacat.
Entre les novetats
esperades
de tipus
memorialístic
jo destacaria
pel ressò
que té
si més no a Catalunya
el segon volum
del segon volum
de les memòries
de Jordi Pujol
que acaben de sortir
ara
al mes de desembre.
I a més va venir aquí
a Tarragona
el mateix Jordi Pujol
a presentar-la
fa un parell de setmanes.
Si el primer llibre
tractava més
de la seva història
personal i biogràfica
el segon llibre
de memòries
es centra més
des de l'arribada
de Pujol
a la presidència
fins a després
dels Jocs Olímpics
de Barcelona.
Jo no sé
perdona
si algú
podria portar-li
una miqueta d'aigua
a la Cristina
si fóssiu tan amables
perquè no em penso
que se'm va ennugar
a la pobretta
aquí.
No crec que no sobreviurem.
Sí, podrà sobreviure.
El to de les memòries
és bastant contundent.
Si algú
en les primeres
va tenir com una decepció
perquè va trobar-se
no es va trobar
vida política
en aquest sí.
Aquest és un llibre
totalment polític
i vaja
m'agrada més o menys
una figura destacada
del segle XX
i a la biblioteca
ja en tenim dos
i en aquest moment
estan prestats.
Ara què dius això?
I dic perquè de tant en tant
ja va bé
refrescar la memòria
als oients del funcionament.
La reserva
com es pot fer
la reserva per un llibre?
Per exemple
algú que ens escolti
i em faria molt de goig
llegir les memòries
de Jordi Pujol
si està prestat
poden fer una reserva.
Si està prestat
poden fer una reserva
venint a la biblioteca
i demanant-la.
que si hi ha altres
reserves prèvies
doncs no es pot fer
o sí.
Sí, fins a dos
n'hi pot haver dos.
Fins a dos reserves
pot haver-hi.
Molt bé.
I llavors si hi ha dos
exemplars
doncs serien ja
més persones
que es poden sumar
a la cua.
Però són d'aquells detalls
que a vegades no hi pensem.
Quin dia, eh?
Ara cau el micro
i tenim un dilluns
una mica tempestuós.
Ara ja està.
Arreglat.
Hi ha confiança
en els oients.
Ens podem permetre
aquestes llicències, crec jo.
Doncs avui tenim
unes certes dificultats
si hi ha confiança
en els oients.
Un llibre del que
voldríem parlar
aquest sí que és novel·la
però és de les novel·les
que jo destacaria.
Potser ja n'ha parlat
algunes companyes
que vingut a la universitat.
Moltíssimes gràcies Lluís
que li porta l'aigua
a la Cristina.
Tenim el micro bé,
l'aigua...
Jo crec que ja hem solucionat
tots els problemes, eh?
Encara ens podem abocar l'aigua.
No, dona, no.
Bé, però això no res.
Això seria alegria, alegria
i no passa res.
Seria el llibre de John Boyne.
John Boyne també el destacaríem
com a autor
que n'anen fent força forat.
Primer ens va apreciar...
És l'autor del nen
del pijama de ratlles.
El recordeu, no?
Sí, sí.
O sigui, va ser una novel·la
un tipus conte...
Va tenir molt d'èxit,
es va fer la pel·li...
Sobre els camps de concentració,
es va fer la pel·lícula.
Vull dir, és un autor
que prolifi qui fa via
i que aporta
dels que aprens llegint, saps?
Després va sortir
el motí de la Bounty
sobre una recreació
del que va ser aquest motí
que ja l'havia escrit Berne.
És a dir,
que ell revisita la història
amb els seus temes
i ara finalment ens proposa
La casa del propòsit especial.
Ha sortit en català i en castellà.
És nou.
És novetat, això.
Aquest llibre és nou
del novembre-desembre.
Ja veus.
També és una novel·la
d'amor i una tragèdia
que no deixa indiferent
i és una novel·la
que té tots els ingredients
que pot tenir un Ben Celler.
On la situa?
Mort, tragèdia, ritme trepidant,
aventures polítiques,
exili, retrobaments...
Però a l'època històrica,
Cristina, sabem on se situa?
Sí.
Rússia, 1915.
Als 16 anys,
hi ha un noi
que es diu...
Ara l'haurem de pronunciar en rus,
això és una dificultat afegida,
Georgi Chaminev.
Georgi,
sembla que es digui,
Georgi Chaminev,
rep una bala
que anava destinada
a un membre
de la família imperial russa
i de seguida
aquest noi
es converteix
en un heroi.
En qüestió a hores,
la seva vida
canviarà,
passa a ser
de fill de pagès
i l'agafen
com a escorta
a Sant Petersburg
per ocupar
una plaça
com a guarda espatlles
d'Alexei Romanov,
del fill del Sa,
Nicolau II.
60 anys més tard,
mentre fa companyia
la seva dona,
que es diu Zoya,
que s'està morint
en un hospital
de Londres,
va recordant
aquesta vida viscuda
i tan convulsa
juntament
amb la seva dona.
El seu matrimoni,
tot i que feliç,
ha estat marcat
per una tragèdia,
per la pèrdua
dels seus éssers
més estimats
i per l'experiència
cap a l'exili
posteriorment
a la caiguda
dels Romanov.
Ara que esmentaves
el llibre
del noi de pijama ratlles,
és que m'ha vingut al cap
perquè és una informació
que s'ha donat a conèixer
aquests darrers dies
i tractant-se
de la biblioteca
i de llibres
i d'aquesta temàtica,
una de les virtuts
que se li atribuïa
a aquest nen
del pijama ratlles
era aquesta mirada
diferent
d'explicar
l'Holocaust.
i aquests dies,
com deia,
coneixíem una informació
la veritat
és molt,
molt encoratjadora
i és que
el violí
d'Auschwitz
de l'Àngels Anglada
és un llibre magnífic
jo recordo que en el seu dia
el va recomanar
en aquest mateix programa
Jordi Tinyen
és un llibre
que està escrit
fa molts i molts anys
i realment
va ser un dels llibres
que van donar
una mirada
i una visió
de l'Holocaust
també diferent
a vegades pensem
que tot això és novetat
però hi ha gent
que s'ho va replantejar
feia temps
doncs el cas és
que el violí d'Auschwitz
que està a la biblioteca pública
el teniu segur
de fa molts anys
perquè és un llibre
que té molts anys
doncs resulta
que faran una pel·li
i els drets
d'autor
per fer la pel·lícula
els han comprat
els americans
ja veus
una autora catalana
doncs que se'n va
a Hollywood
i és d'aquells llibres
que aprofitem
que no és una novetat
ni de bon tros
és un llibre
molt antic i veterà
però mentre arriben
aquesta empresta
que aquestes novetats
doncs que aprofitin
els oients
i que vagin a remenar
una miqueta al fons
que poden trobar
joies com aquesta
com el violí d'Auschwitz
segurament no Cristina?
Doncs en alegrem molt
per el Mari Àngels Anglada
i hi ha professors
com el Jordi Tinyena
que l'han reivindicat
amb mi
d'aquesta autora
també no n'havia parlat
molt la fina anglès
que sempre ens ha dit
l'heu de llegir
pel Club de Lectors
i crec que ho hauríem de fer
però en tot cas
doncs mira
hi ha autors
com el Jamboy
que ho saben fer
que ho saben
que saben trobar
la situació
històrica
¿sabes què passa?
que una de les virtuts
de la biblioteca
és que tenim les novetats
però de tant en tant
està bé regirar prestatges
i tirar una miqueta enrere
i podem trobar títols
que ens hem perdut
i que els podem recuperar
en qualsevol moment
jo aquest llibre en concret
no ve molt de gust
perquè l'altre hi vaig veure
una especial a la televisió
on sortia
el John Boyne
que és irlandès
de naixement
a la cadira
on s'asseia el Sart
a la biblioteca
de Sant Petersburg
ja veus
perquè és on ella
es va anar
a documentar
per fer aquesta novel·la
és a dir que
un i eix
té un atractiu afegit
un atractiu afegit
que l'autor
s'ha documentat
al mateix Palau
doncs bé
aquest serà dels demanats
llibre i autor
llibre i autor
perquè el John Boyne
amb el que ha estat fent
crec que és un autor
que apunta molt bé
i després
doncs
el pijama de ratlles
es va posar en pel·lícula
però d'altres
com el Matí de la Bounty
o aquesta mateix
ell mateix diu
que serien produccions
molt cares
perquè hi ha
de produir
i l'anomenada crítica
respectable
també el respecta
i el tracta bé
per tant
vull dir
té la bona crítica
del públic
i de la crítica formal
bé
un altre que porta
aquest
respectables
ho són tot
però aquest és molt més discutit
per tothom
però s'ha de dir
el Dan Brown
ha tret el símbol perdut
recordem que
Dan Brown
és l'autor
que va escriure
el Codi de Vinci
la seva continuació
Àngels i Dimonis
El gran engany
Fortalesa digital
i ara
El símbol perdut
és un autor
que sap crear polèmica
amb les seves propostes
també fa una revisitació
també revisita la història
diguem-ne
en alguns casos
diguem-ne
que història s'agrada
en el cas
del
Codi de Vinci
i
bé
té molts
després també ha creat
d'escola
perquè hi ha hagut
bastant nous autors
que han volgut
fer les còpies
diguem-ne
o han fet
publicacions
a imitació
del seu llibre
ha creat un corrent literari
fins i tot
podríem dir-ho així
sí
les matils
que també
dius Dan Brown
i crea
rebuig
per part de segons
quins lectors
saps?
hi ha autors
que tenen
com una
com una
com una
fitxa
feta
però com que ningú
ho obliga a llegir-ho
si no t'agrada
no llegeixis
això és propostes
esperades
i inesperades
un altre autor
que ha estat
i que continua
a dalt de tot
és l'Aruki Murakami
val a dir
que la seva obra
més
reconeguda
o més
coneguda
jo diria
perquè
ell fa molts anys
que publica
però clar
ser un autor oriental
no ens arriben
les traducions
simultàni a mi
Tokyo Blues
va ser la seva obra
més coneguda
té molts lectors
jo el trobo una mica difícil
té molts lectors
potser per el canvi
pel xoc de cultures
perquè tenim una cultura
molt diferent
perquè agafa
de dos
fonts diferents
la que ve de
la que és més contemporània
que es veuria reflectida
amb Tokyo Blues
o Kafka
a la platja
i després aquest autor
té com un altre
es tira d'una altra
es tira d'una altra font
que és
la tradició
la tradició
més oriental
la cosa més contemporània
del Japó actual
sense renunciar
a les arrels
de culturals
del país
llavors hi ha
qui
li agrada
aquest
ensemblatge
de les dues
i clar
quan dius
que costa una mica
a mi també em costa
perquè aquesta part
més
potser fins i tot
més poètica
doncs potser
a mi personalment
no m'arriba tant
però en canvi
hi ha gent
que li agrada força
seria el cas
per exemple
aquella del salse
com es deia
l'arbre
el salse sec
i la dona
adormida
amb el títol
mateix
ja costa una mica
de posar-s'hi
hem de ser valents
i afrontar-ho
però costa
és molt diferent
de Kafka a la platja
que és un títol
com si et donessin un com
Kafka a la platja
com vols dir
ja et suggereix
ja et desperta la curiositat
doncs aquest darrer llibre
ve en la línia del Sousa
ja diria
Despietat País
de les Meravelles
i la fi del món
no són dos títols
és un
està publicat
per Empúries
i ve a ser
entre una novel·la
de detectius
i la ciència ficció
però que no acaba
de ser ni una cosa
ni l'altra
i també
ve del terreny aquest
de la irrealitat
de les ombres
del subconscient
i hi ha gent
doncs que això
l'atrapa
l'frapa
i hi ha gent
que li costa més
Clar
Paul Auster
un altre dels autors
Invisible
l'últim
Invisible
una novel·la
que comença
a Nova York
l'any 67
el protagonista
Adam Walker
és un estudiant
aspirant a poeta
de 20 anys
de la Universitat
de Colòmbia
de la mateixa
que va estudiar
el Paul Auster
i es troba
amb un misteriós
professor visitant
de París
que es diu
Rodolf Born
i la seva
novia
no és dels millors
Paul Austers
d'aquesta novel·la
ja l'has llegit
diu
amb el temps
aquest incontre inicial
es troba
en una mena
de triangle
així
una mica
inesperat
una mica pervers
amb un acte
força violent
no és el més típic
tampoc
no per això
probablement
és el que sorprèn
i aquest llibre
de portada
tan singular
que tens aquí
aquest envia
ja us vaig venir
a parlar
del darrer llibre
de l'Isidora Cónsul
doncs no
el darrer és aquest
Ànima de Bolero
Isidora Cónsul
com sabeu
va ser director
d'edicions 62
va morir
s'ha mort
l'any 2009
va exercir
com a crític literari
durant 20 anys
i hem volgut portar
aquesta darrera obra
pòstuma
perquè recopila
els contes
que anteriorment
havia publicat
en alguns llibres
col·lectius
llavors
doncs
és una manera
és una crònica
personal
amb el rerefons
de la guerra civil
i
dona
bé
doncs
veiem
el reflexe
d'un món
a punt de morir
que és el seu propi món
però jo crec
que qui conegui
una mica
l'obra de Cónsul
per la seva qualitat
doncs valorarà
aquesta darrera obra
pòstuma
Ànima de Bolero
publicada per Empúries
i no em sumen
algun títol més
bé
un altre
de memòries
que seria
un documental
que s'ha fet ara
sobre
Pere de Casaldàliga
Una vida enmig del poble
i que va
amb un DVD
és llibre i DVD
llibre i DVD
i la Mònica Tarribas
doncs
signa
el pròleg
d'aquest documental
d'aquesta persona
que també ha mort
el 2009
si no m'equivoco
un dels grans homes
que ens han deixat
i
finalment
per parlar
d'autors
catalans
doncs
tenim dues novetats
al voltant
de llibres
de cuina
que és una cosa
que surt moltíssim
si no potser
no es publicaria tant
el Martí Juronell
l'autor del
Pan dels Jueus
en aquell llibre
sortien una sèrie
de llibres
de
receptes
sí sí
sobretot quan parla
del casament
del protagonista
fa una
una descripció
absoluta
dels plats
que va haver-hi
en aquell casament
de les receptes
de com s'anava preparant
és ben cert
que crida molt l'atenció
doncs ara
fa un recull
de les millors receptes
d'origen medieval
i jueu
i es titula
la cuina
del Pan dels Jueus
ja veus
una manera
de donar-li
continuïtat al llibre
has vist quina manera
de reciclar
sí sí
trobo que sí
això sí que és cuina
d'aprofitament
això és cuina
això és literatura
d'aprofitament
això és com fer croquetes
del caldo
és el mateix
doncs
suposo que interessarà
a qui tingui
a qui hagi llegit
el Pan dels Jueus
i tingui un mínim interès
per la cuina medieval
que no sé si té res a veure
amb l'interès
per la cuina en general
perquè em fa l'efecte
que ens regim
per cànons
una mica diferents
la Gemma Lianes
una escriptora
molt conoguda
entre el públic
adolescent
anava a dir jo
adolescent
doncs resulta
que també té
una gran afició
a la cuina
i ens presenta
una novetat
que es titula
Us espero a taula
i també són
un recull
de receptes
que ell anava
recopilant
des que tenia
18 anys
i que les ha passat
al seu fill
perquè és el que té
un fill
que també
s'hi dedica
professionalment
Abans llibres de cuina
feia només
la gent professional
de la cuina
ara vull dir
a partir de l'experiència
personal
com que això de la cuina
a tots
poc o molt
per obligació
i també per devoció
doncs ho practiquem
Ja has de passar
Es pot fer un llibre
ens ho podíem plantejar
Cristina
Mira
doncs des dels 18 anys
cap aquí
jo també en tinc
algunes quantes
No també unes quantes receptes
perquè oi que cuines
cada dia
jo també
doncs escolta
potser encara
podríem fer algun llibre
que passa que
potser hi ha molta oferta
però deu tenir
el seu interès
Però és encertar-la
per exemple
trobo que és una idea
brillant
de fer un llibre
d'aquest tipus
Sí
perquè hi ha tradició
de cuina medieval
hauríem d'anar
als llibres aquells
del senso vi
Coses que normalment
que són còdex
Exacte
Vull dir que
ningú se'n va
amb un còdex
per buscar quatre receptes
Està bé
La idea està bo
Molt bé
Trobo que has vingut
molt preparada
i encara en queden més
però que no tenim
gaire bé el temps
però podríem afegir
un darrer títol
com a la cirereta
Un darrer títol
que ajuntaria
el tema aquest
que dèiem
de la ciència divulgativa
Aquest és innovador
pel tema
perquè la seva autora
que és Amàlia Lafuente
és una autora
que ve del
que és investigadora
investigadora científica
i que es posa a escriure
una novel·la
i alerta senyors
perquè això pot ser
molt perillós
diu
una jove científica
investiga un fàrmac
per tractar
l'Alzheimer
i assisteix
a l'arribada
del seu nou superior
un fitxat
un fitxatge
estel·lar
que canviaria
que canviarà
el rumb
de la recerca
una mica
pels seus interessos
personals
és a dir
que em fa l'efecte
que no ens ve vendre
una ciència ficció
aquesta senyora
ens ve vendre
al rerefons
de la investigació
científica
de la reserva
de la recerca
en biomedicina
que ja sabem
que és una gran indústria
amb tot el que això implica
o sigui
que fa un thriller
sobre aquest tema
i quan un
a vegades
no pot explicar
les veritats
d'un tema
què fa?
fa una novel·la
i la novel·la
es diu
Cadi Genètic
doncs escolta
aquesta jo crec
que serà també
de les que
se'n parlarà
ahir molt
molt intuïtiva
la Cristina Baró
perquè algun d'aquests
títols
ja veureu
ens parlava
de les memòries
de Giacomo Camesanova
o aquesta última
per parlar
jo crec que serà
un d'aquells llibres
que després veurem
a les llistes
dels més venuts
en forma
com sempre
a la biblioteca
per cert
aquesta setmana
teniu activitat infantil
dimecres
dimecres a la tarda
a les 6
com és l'hora habitual
fem una sessió
de comptes
pels nens
petits
a partir de 3 anys
comptes de reis
però no d'Orient
doncs per als més
petits
recordeu que
el tema de l'edat
s'ha de tenir
molt en compte
no porteu ni
molt grans
ni massa massa petits
segurament
ajusteu-vos a l'edat
que es recomana
des de la biblioteca pública
Cristina Barber
com sempre
un plaer
de veritat que sí
t'esperem en un proper programa
molt bé
adeu-siau
bon dia