Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diguem-ne que és un servei, una iniciativa no formal. Podríem definir-la així d'entrada, doctor Marcada?
Sí, sí, sí, no és una normativa establerta pel Servei Català de la Salut de què hem de fer això, però bueno, tenim la doctora Nolla, el cap llevant, ella està ubicada al cap llevant, al centre d'atenció primària, ella està molt interessada en aquests temes, s'ha format en aquests temes i llavors hem creat aquesta figura no formal.
Una iniciativa personal, pràcticament, en principi.
Sí, és un tema que m'ha agradat molt sempre, el tema dels nens i adolescents. Penso que hem de separar bé els nens de pediatria amb els adults. En aquesta fase tan important que és l'adolescència, amb tants canvis, tantes preguntes, tants mals de cap pels pares i pels adolescents.
Clar, perquè els adolescents sí que poden tenir un refredat, una gastroenteritis, però a vegades hi ha tota una sèrie de patologies no mèdiques, però que també s'han de tractar des d'aquesta perspectiva.
Exactament, i llavors d'això es tracta, no?, d'intentar captar el nen, l'adolescent, millor dit, ja no nen, jo els veig a partir dels 15 anys, fins endavant, l'adolescent pot ser un adolescent tota la vida, és a dir, podem trobar persones de 20 i escaig d'anys i ser uns adolescents, vol dir que tenen conflictes interns, que no tenen les coses massa clares i van provant, no?,
però és una miqueta per definir l'adolescent, no?
No sé si va ser el cap de setmana passat o l'anterior que es va celebrar un congrés sobre l'adolescència a Salou i bona part dels temes que s'abordaven no estaven directament relacionats amb temes mèdics, sinó que tenien tota la seva repercussió social, no?
Cada vegada s'intenta estudiar més el tema d'adolescent, no només des del punt de vista mèdic orgànic, sinó també el psicològic, no?, perquè és molt important, perquè determina molt el nivell d'estudis, determina l'ambient de casa,
determina les relacions d'amics, no?, vull dir que és un tema important, no només estudiar l'obesitat o...
La definició de salut, no?, encara que sigui un tòpic, ja diu que la salut no és solament un benestar físic, sinó també ha de ser un benestar psicosocial, no?
I per tant, jo crec que aquesta consulta, un dels valors que té és aquest, que no solament valora i diagnostica el tema físic, sinó també, doncs, aprofundeix en tot el tema social i tan important en aquest tema.
És a dir, molts pares queden, sobretot mares que són ja menys, que acompanyen els adolescents, queden sorpresos quan els he dit de citar-los un altre dia sense la presència dels pares per preguntar, per parlar de temes banals o no banals, queden sorpresos i diuen, tots, ai, em sembla molt bé, però després m'explicaràs el que has parlat amb el nen?
No, jo no sempre s'explico la confidencialitat.
Fixa't que mentre estaves explicant això, que és una iniciativa, sota el meu modest punt de vista extraordinària, potser caldria també crear una altra línia, i és un suggeriment, dels pares d'adolescents, justament per això que dius, amb una motivació, evidentment, d'estimació, a vegades no els deixem espai, no els deixem respirar, i els atabalem massa, posar un cert distanciament entre els pares des d'aquest punt de vista amb el jove, és una de les primeres coses que hauríem d'aprendre, no?
Moltes vegades, quan m'exito l'adolescent, després, generalment, són els pares els que em demanen visita, primer per intentar assonsacar-me, que això no és res, i després per explicar-me si ho fan bé o no ho fan bé, que mai jo els diré si està ben fet o no, però bé, estic oberta a l'escolta i poder puntualitzar certes coses, però el que dius, no, no està els pares massa al damunt dels adolescents, deixar-los el seu espai, respectar-los, no, no, no, no, ni obligacions, i sobretot, jo sempre els dic als pares,
el més important són les orelles, que en tenim dos, i boca una, això sempre m'ho han ensenyat a mi a nivell d'adolescència, boca una han de parlar poc, orelles dos han d'escutar molt, i això és l'important a nivell dels pares, aquesta és la recomanació cap als pares.
Clar, perquè a través d'aquest contacte que tens privadament amb els adolescents, segurament, en bona part, o una part de la problemàtica o del seu desenvolupament és aquesta insistència materna i paterna, de repetir les coses mil vegades, d'estar sempre a sobre, no, no, és que jo m'imagino...
Jo m'apunto, eh, a l'escola de pares, però jo m'apunto, eh.
Ho fem tots, eh, jo aquí puc donar molts consells, però t'asseguro que a casa també estic massa al damunt, perquè s'intenta.
Generalment això passa, però una cosa és la vessant professional, clar.
Exactament, s'intenta, s'intenta, i recolzar una miqueta els pares quan no saben com actuar, si fan bé o no, doncs, bueno, els dones aquest recolzament, aquest apoio, i els escoltes, i, bueno, i a vegades els has d'orientar cap a una ajuda psicològica, també, eh, no només als adolescents, sinó que també als pares.
Que això també desperta a dubtar els pares, és a dir, és que està intractable, potser necessita un psicòleg, i potser va dir, no, no, potser necessita deixar-lo que faci el seu camí, perquè és una transició, i és una transició probablement més dura del que ens imaginem, no? I més en aquests temps.
Depèn molt de cada cas, eh, depèn molt dels pares més permissius, pares més tancats, més de l'antiga escola, canvia molt, no hi ha un adolescent igual, ni pares iguals, i, és clar, escoltar l'adolescent, escoltar els pares, no?
Jo mai emeteré cap jutge, cap judici, perdó, de valors, ni molt menys, però, bueno, tens les dues pares, les dues informacions, i, bueno, intentes ajudar.
Ho deia en el sentit perquè no perquè un adolescent, doncs, tingui una transició en aquestes etapes de la vida, doncs, o agressiva, o que deixi d'estudiar, que baixa el rendiment escolar,
és a dir, que hi hagi un trastorn, entre cometes, del comportament, no vol dir que el nostre fill, la nostra filla tingui un problema.
Hi ha una coneguda, més col·labora en aquest programa, psicòloga, que diu, l'adolescent que no té problemes a aquesta hora és el meu futur client.
Vull dir que si no es fa aquesta cosa, quan ets adult, alguna cosa falla, no?
És a dir, t'has de revelar contra els pares, contra el sistema, contra tot.
Si no t'es reveles en aquesta edat, entre les 16 i 17, que és el més normal, ho faràs als 20 i pico.
Has de provar, no?
També n'has de tenir els contactes, proves, t'has de saber equivocar.
Si no et donen l'opció d'equivocar-te, després tindràs problemes, no?
No sempre hi ha els pares allà al costat, no?
La doctora Noia s'ha marcat una línia d'actuació amb aquest suport als adolescents.
Una mica, quins criteris fas servir quan t'arriba el noi o la noia amb el pare o la mare,
el que tu deies, amb un refredat o amb una cosa banal,
i d'alguna manera tu dius, escolta, vine un dia a veure,
quines són les llumetes que s'encenen quan tu dius, necessita un cop de mà?
No, no sempre hi ha una llumeta. M'agrada veure'ls a tots a soles.
És a dir, que sistemàticament...
Jo els hi dono aquesta opció que em vinguin a veure ells sols,
si volen acompanyar els pares, aprofitaran un resultat d'anàlisi,
els pares entraran, escoltaran el resultat de l'anàlisi,
i després els convidaré que esperin fora.
En principi, si detecto alguna cosa, malestar a nivell de mare, fill,
quan estan allà, tinc mare, perquè ja a mi no és la mare, no?
Doncs intento escoltar el que diu la mare allà davant i després amb el fill, no?
Perquè també hem tenint informació de quan estan els dos junts, no?
Però m'agrada citar-me'ls a tots.
I després, clar, la primera visita sempre és una anamnesi,
sempre intento escoltar molt, mirar les postures, com me parlen, no?
Per detectar si hi ha problemes, no?
Canvis en el tema dels estudis, canvis en el tema d'amistats,
el que hem dit abans del contacte amb les drogues,
les primeres experiències sexuals, no?
A vegades el tema de la identitat sexual també els hi fa molta por.
Doncs clar, tot això el treball, no?
A més, sempre dic, tens parella, no?
Sempre, mai, dient, tens nòvia, tens nòvia, no?
Això ho pregunten les àvies i les mares.
Tens nòvia, nòvia, tens parella, no?
Exactament, perquè, clar, no pots dir tens nòvia, et dirà no.
Tinc nòvio, per exemple.
Però això costarà més de dir-ho.
En canvi, si hi deixes la porta obert,
és una miqueta el dialogar amb ells,
veure com pots anar sonsecant la informació, no?
Que estiguin a gust.
I d'adolescents hi ha molts tipus, eh?
Hi ha l'adolescent molt tranquil,
hi ha l'adolescent molt reservat, molt tancat,
que aquí costa sonsecar.
Hi ha l'adolescent barborreig, que no para de xerrar,
perquè vol ocultar si té algun problema.
I et fa cap allà, i després has de dir,
bueno, sí, això em sembla molt bé, però...
I d'aquest tema, què me'n dius, no?
Intenten a vegades amagar-te.
Despistar-te.
Despistar-te, sí.
Un cop els has escoltat i comences, doncs,
a concretar una miqueta preguntes i coses
que els puguin preocupar,
els hi costa.
independentment d'aquest perfil diferent que has fet.
Sí, tinc de tot.
Tinc nois que tornen, ells sols.
Tinc nois que tornen, i estic contenta,
no només pel tema de l'adolescència,
sinó perquè tenen un angustipat,
tenen 16 anys i em venen sols.
Penso, xapó, davant dels pares, davant d'ell,
vull dir que ja m'agrada també.
Quagin sols al menjar, clar.
I vull dir, hi ha de tot.
Experiències n'hi ha de totes.
I després hi ha l'experiència de trobar patologies importants
que haig d'acabar derivant al psiquiatre,
derivant al ginecòleg o derivant al J23,
unitat de trastorns de l'alimentació.
Això que dius és important perquè a vegades,
el comportament de l'adolescent generalitzat,
sempre diuen que per intentar educar,
no educar, que no sempre ho aconseguim,
hem de tenir memòria i no perdre de vista
com érem nosaltres en aquella època,
que pot ser una bona pista, probablement.
Però a vegades sentim estadístiques
que ens impacten,
que parlen de nivells de depressió importants
entre els adolescents,
però uns percentatges o de malaltia mental,
fins i tot, que no es diagnostica
perquè es manifesta d'una manera una mica vetllada.
Això és cert si ho traspassem al dia a dia?
Jo crec que no, tant no és.
El que passa és que estem molt al damunt dels crius.
I on és la que el veus una mica pati,
igual, ui, ja li està passant alguna coseta.
I després escarbes i no,
doncs és això, és l'adolescència.
Se't dona compte que dos més dos no són quatre al final,
i vol descobrir coses
i això li pot comportar alegries o tristeses,
però no per entrar en una depressió.
Però fixa-t'hi que és un contrasentit.
Es diu que les famílies, avui en dia,
que el tipus d'educació que es dona,
que les famílies passen poca estona amb els seus fills,
després surt allò, millor la qualitat que la quantitat,
que ja ho discutiríem, no?
Que les famílies passen poc temps amb els seus fills,
però per l'altra banda estem massa a sobre.
No trobem el punt aquell...
No trobem el punt, exactament.
Volem compensar una cosa amb l'altra.
És a dir, poc rato que estem,
doncs...
Todo.
Molt insistent.
I no, no pot ser.
I és important donar l'espai,
confiar en l'adolescent,
confiar, donar-li aquesta llibertat.
És molt important conèixer els amics,
intentar obrir les portes de casa,
que l'adolescent el vegis per casa amb els amics,
tu t'hi fixes quins amics porten a casa,
com es relacionen, què fan,
però se'ls ha de donar llibertat.
I preservar la seva intimitat, respectar-la.
Tot, això d'anar a mirar les motxilles,
jo no ho aconsello, però es fa.
Els mòbils, no?
Els missatges de mòbil.
Els missatges de mòbil.
Jo tinc un noi que li van descobrir
la seva homosexualitat als pares
a través del mòbil.
Clar, i això el criu van ser dos cops, no?
Descubrir la identitat sexual
i la manera, la confiança amb els pares.
I és difícil.
Va perdre la confiança amb el pare.
És que a un pare o a una mare
li pot semblar banal
obrir el mòbil o mirar la motxilla
i això té una transcendència
que pot tenir conseqüències a llarg termini, no?
Exactament.
Per això és important
parlar en el sentit de dir-li a fi
compta a mi quan tinguis un problema
i confia.
I no insistir.
I no insistir, sobretot.
I si detectes alguns canvis
sí que s'ha de valorar
i jo sí que has d'insistir una miqueta.
En quin moment i davant de quines circumstàncies
Carme decideixes que has de parlar amb els pares
i no només amb l'adolescent?
Perquè hi haurà casos que diràs
no, això no és un tema d'evolució natural,
no, no, aquí hem d'alertar els pares.
independentment dels drets que tingui l'adolescent
que en té, no oblidem que tenen drets
ni que siguin menors, eh?
A veure, trastorns de la conducta alimentària,
però ja a mi els pares ja sospiten,
aquí ja no dones cap sorpresa.
Un cas sí que vam donar la sorpresa
perquè veien que hi havia un problema
però no s'esperaven que fos tan important.
que a més, tema de relacions sexuals,
de promiscuitat, eh?
I llavors, bueno, doncs fas la sugerència
que anés al ginecòleg i llavors suggereixes
a l'adolescent que vagi acompanyat d'un pare.
Si se neguen a anar amb els pares,
doncs a vegades jo ens dic
vols que t'acompanyi jo, no?
Per valorar a veure què diu el ginecòleg
per si s'ha de donar la informació als pares, no?
Per un papiloma virus o alguna cosa,
perquè amb gent jove ja hi ha
malalties de transmissió sexual
que dius que apareixen després de molts anys
de tenir relacions,
ens estem trobant amb noies de 17, 18 anys
amb papiloma virus.
Això vol dir que les relacions
han començat ja fa temps.
Doncs ara haurien començat 13, 14 anys.
Exactament.
Perquè el període de desenvolupar-se
són 3 o 4 anys, no?
Déu-n'hi-do.
I llavors dius, no, d'entrada no.
Bueno, jo m'ofereixo,
o si hi haig d'acompanyar, acompanyo.
Qui diu aquí?
Dic en un altre lloc.
I segons el resultat,
doncs dic, parlem amb els pares
de forma conjunta.
I llavors jo faig una miqueta
de jutge de pau, no?
Mai me ficaré al costat d'un o de l'altre,
això també ho tinc clar, eh?
El que passa és que a vegades ganes
no et deuen faltar.
Sí, però no ho pots fer.
Però no, lògicament.
Amb el tema dels trastorns de l'alimentació,
abans ho comentàvem amb la doctora Nolla,
tenim també a la xarxa
un especialista en nutrició,
en dietètica i en exercici físic.
És un especialista en medicina de l'esport
i que treballa juntament amb la doctora Nolla
aquells casos en què elles veuen
que pot ser positiu,
una col·laboració, no?
El que passa és que en aquests casos
s'ha de fer a vegades,
en casos extrems,
un abordatge des de la psiquiatria,
no només des de l'alimentació.
No, estem parlant d'aquells casos
que elles veuen que poden...
Sí, ella ja fa dos o tres anys
quan va fer el tema de la nutrició,
ens va demanar que adolescents
amb sobrepès o nens molt prims,
si es podien derivar,
ella per treballar-los,
el tema de l'alimentació
i compaginar-ho amb l'exercici físic,
perquè clar, hi ha molts adolescents
que no fan res d'exercici físic.
Les dues hores d'educació física
de l'escola i prou, no?
Llavors, per aquí estem captant
trastorns de l'alimentació,
ella o jo,
llavors mai se'ls quedem.
Si és una cosa lliure,
clar, podem treballar-ho,
però si veiem que és important,
els derivem tant
als centres salubmentals
de la ciutat social
o ja a l'Hurta.
Home, amb els índexs
d'obesitat infantil
que anem parlant
en aquest programa
que estem assolint ara,
no us faltaran cliències,
em permet una mica la ironia
en aquest episodi.
El tema de les addiccions,
també deuen sortir, no?,
quan tens aquest contacte
amb els adolescents.
Jo al començament...
Poc o molt?
Algo presa el porro.
Sí, sí, al començament
em quedava sorpresa.
Porro i alcohol, segurament, no?
Sí, com ho diguessin,
això em va sorprendre molt,
que una de les primeres visites
ja m'adonguessin aquesta informació
i on sempre la primera visita
dubtava és el que em diuen
o hi ha més, no?,
perquè dius, tan ràpid,
ho han dit, no?
Doncs sí,
quatre o cinc porrillos, no?
Però tenen la percepció
que la cigarreta de marihuana
al porro
no és una droga perillosa, eh?
Aquesta és la percepció que tenen.
Sí,
Probablement per això també sobren...
M'he trobat a casa
que molts pares també
els fumen llons, clar,
aquesta percepció no hi és.
Clar.
I sí,
i sobretot és alcohol,
caps de setmana
i els porros
perquè van amb la mentalitat
que els relaxen,
els ajuden a estudiar
i entre setmana
també en fumen bastants.
I avui he trobat
algunes pastilles també,
coca en adolescions
no m'he trobat a ningú.
Però bé...
Sempre el preu, també.
Suposo.
Entre altres coses, no?
Però pensa que treuen diners
d'on siguin, eh?
Aquesta gent.
però jo sempre els he donat
recomanacions,
els explico sempre, no?
Els pros i contres,
que generalment són tot contres
i si ho han de fer
sempre una miqueta
que estiguin acompanyats,
que venguin molta aigua,
mai en llocs tancats,
no els dic
no ho has de fer.
Recomano, eh?
Que no és bo, tal, tal,
però jo no puc prohibir.
L'únic que els he de donar
són indicacions
que si ho fan,
vigili.
I quan, reiteradament,
aquell adolescent
va a la consulta,
va a la consulta
i continua, doncs,
amb aquest consum,
també arriba un moment,
com en el cas
de les relacions sexuals,
que has de fer
un toc d'atenció
als pares.
És que, no, no,
és que, a veure,
t'ho pregunto
perquè trobo
que són situacions
molt difícils
per a tu, no?
Sí, el tema
dels porros,
si no és un consum excessiu,
no dic res als pares.
No.
Me'ls vaig citar molt
als adolescents,
vaig parlant,
els dic moltes vegades
proposa't a sortir de casa,
ja comença a mentalitzar-te
quants te'n fumaràs,
comença a pensar, tal,
que se'n donin compte
que és un problema
i a veure si ells mateixos
van canviant
i no els deixo de,
no els perdo de vista.
I on sigui,
veig que augmenten
o proven altres coses,
jo en sí que ho parlem
amb els pares.
Nois i noies
presenten problemàtiques,
entre cometes,
similars?
No, no.
Els nois més tirant cap a drogues,
les noies tirant molt a l'alcohol,
també,
i els trastorns de l'alimentació.
Que nois es veuen menys?
Veuen una miqueta,
com sempre,
però les noies,
jo crec que s'ho posen més
per un tema d'autoestima,
avui en dia,
veuen més d'imatge.
La imatge,
potser la cuiden més les noies.
Sí,
i no saben disfrutar
si no aprenen alguna cosa.
I això m'ha cridat molt
l'atenció de les noies,
sobretot.
Ha augmentat a més.
Ha augmentat una miqueta més,
sí,
no se senten segures
i, bueno,
el que feien abans els nois,
segueixen fent-ho,
però ara ha augmentat
les noies,
com amb el tema del tabac,
augmentar les noies,
doncs amb el tema d'alcohol,
també.
Parlem dels seus pares amb tu?
Sí,
m'arriben a dir
que els odien,
a vegades,
o parlem,
de la relació entre pares germans
i ells mateixos,
intento buscar
quin és l'aliat,
a vegades és un tiet,
un germà d'un pare,
o a vegades és
algun amic de fora,
intento buscar
qui és l'aliat
per si em trobo algun problema
poder comptar amb qui és l'aliat,
sigui familiar
o sigui un amic.
Intento un amic adult,
en principi,
per damunt de 18 anys,
pensant sempre
si hi ha algun problema.
I la majoria de vegades
és un dels pares o no?
Sí,
generalment és més un
que tots dos.
O moltes vegades
em diuen,
per segons què,
no?
El tema poli o no poli o mal
continua funcionant.
Sí, exactament,
per això vaig amb un
i per això,
i per l'altre vaig amb un altre,
això sí que m'hi trobo.
Però moltes vegades
em diuen,
si tinc un problema
no tiro cap als pares.
vaig al germà més gran
o em busco un amic
o tiets,
m'arri un dia,
gent que tenen tiets joves
confien més en els tiets
que jo ens hi potenció,
és família,
són adurs,
doncs endavant.
Busco que
tinguin algú de referència.
És una anomalia
si un adolescent
té un problema
que vagi el pare o la mare?
No.
Calla que potser...
No.
És a dir,
que seria el normal?
Sí, sí, clar.
Sí, sí, sí.
La majoria sí.
Perquè aquest procés
que hi ha un moment
que els pares els odies
i és cert, no?
Que hi ha un moment
que els pares realment
els odies.
És a dir,
has de trencar
aquest acord.
No, mi pares
com a diuen,
no,
l'odio, no?
I dius,
bueno,
a veure,
què vol dir per tu odiar-lo,
no?
Anem a forçar,
no em quedo amb la paraula odio
perquè a vegades
dius per dir,
no?
Amb un arrebato
i no és el mateix,
però no,
la majoria confien en els pares,
en un dels dos,
segur,
la majoria.
Home,
tot això
parteix de l'experiència
de gairebé 6 anys,
no?
Que està funcionant.
És que no sé
si dir-li servei
o què dir-li exactament.
S'ha fet d'una manera
molt silenciosa.
Bueno,
quan va començar
el programa Salut a Escola
és quan vam tenir la idea.
I llavors,
jo vaig proposar
treballar-ho
allà i abans,
em van dir que sí,
tinc companys
que m'envien també
pacients seus,
adolescents seus,
que no es passen a ser
d'altres metges de família.
Sí, sí,
del meu centre,
inclús alguna vegada
la pediatra,
doncs aquestes edats
de 14 anys,
que ja són nens,
adolescents,
que es veuen
massa grans
per estar a la consulta
de pediatria,
en junts amb els bebès,
i ens me diuen
o els pares
o els pediatres
què et sembla
si els agafes tu
encara que no tinguin 15 anys
i si veig
que realment
estan ja desomplupats
i això,
dic el problema.
Són nois
que me deixen
un 8 anys.
És la que te n'ho va dir.
Vas al teu fill
que gasta un 41
a la consulta del pediatre.
I ells mateixos,
clar,
i ells mateixos
estan incòmuts
i jo per mi
no tinc cap problema.
El programa
Salut a les escoles,
jo ho recordo,
mares que ens escolten,
segur que els seus fills
s'hi tenen
en aquest bon feeling
i confiança,
sabran que hi ha
molts centres educatius
que un cop a la setmana
hi anava una infermera.
No, nosaltres això
ho fem.
Generalment.
I amb un èxit,
escolta,
un èxit extraordinari.
Una infermera de l'equip
de primària de Llevant
va a l'escola.
Un dia a la setmana
va a l'escola.
Jo recordo que explicava
que sobretot
eren les noies
les que anaven
a l'hora del pati
que a vegades
hi havia cues.
Agafadetes de la mà,
totes juntetes.
I llament és l'amiga.
L'amiga té un problema.
Llament la primera vegada
et diuen que és l'amiga
la que té el problema.
És un nivell diferent.
Sí.
És un nivell d'intervenció diferent.
A més estan en el seu espai.
Sí.
I el seu espai de la confiança.
Per això que jo
la consulta està oberta,
no tinc cap problema
en atendre's en un altre lloc
que no sigui la meva consulta.
Inclús si venen sense hora
buscaré un altre lloc
o la pròxima vegada
li diré
si vols
quedem a l'altre costat.
Però clar,
venen ells sols
sense que els pares ho sàpiguen
i se senten a la consulta
amb més gent
que pot ser el veí,
pot ser un tiet.
Jo sempre els dic
compta amb mi
si em vols comentar alguna cosa.
Si vols en un espai
separat de la meva consulta
sempre busquem una ubicació.
No, no, no.
S'han de tallar
perquè a la fi
van al metge.
Ningú no n'ha de saber.
La confidencialitat
per tu és fonamental.
Sí, ui de tot.
Molt, molt.
I sempre els dic
a la primera visita
quan capto l'adolescent
els dic als pares
davant de l'adolescent
i també els dic a l'adolescent
si els pares m'expliquen el goto
a tu tampoc t'ho haig de dir.
Van dues direccions.
Els pares
al fi
els adolescents
estan molt contents
però els pares
a vegades arruguen el nas.
Això que jo no els hi hagi d'explicar
on els hi costa entendre.
No volen perdre el control
volen tenir el control
l'escola de pares.
Hem de fer-la
l'escola de pares.
Hem de fer-la ja
i anar-hi tots
a veure si traiem
com a mínim
una prova d'adjustitat.
Nosaltres ens presentaríem
com a experts
amb fills a l'adolescent.
A vegades
fem més problemes
del que hi ha.
És una etapa
que he viscut
ha estat sempre
aquesta etapa
i s'ha de passar.
No creus que es magnifica?
Com tot en aquesta societat?
Tot ho fem gros, difícil.
El que dèiem
dels trastorns de l'alimentació
que abans comentàvem
que moltes vegades
ho magnifiquem.
No són tant.
Són trastorns passatgers.
Aquesta etapa
que no t'agrada
la teva imatge
i veus la tele
veus les amigues
veus que vas a comprar roba
i et preocupes
una miqueta més del pes
però sense arribar
a ser un trastorn.
Clar,
pregunta que rinclona.
Fa molts anys
quan nosaltres teníem 16-17
també ens agradaven els nois
també hi havia drogues
també ens preocupava la roba
i segurament teníem problemàtiques
exactament igual
però socialment
no se'n feia
tan gros com es fa ara
com si fos realment
un autèntic trauma
no és un trauma
és una etapa més
que s'ha de passar
i té coses bones i dolentes.
i d'aquí sortiran els adults
vull dir que s'ha de passar
i s'ha de passar
el millor possible
el que passa és que
entre el que sents
de la televisió
sobretot aquests programes
de gent jove
clar
veus tot molt normal
el tema de les drogues
les relacions sexuals
ja d'inici
tan temprà
el tema de la identitat sexual
ho donen tant
com a normal
que en part ja em sembla bé
que no es penalitzi
però també penso
que no són edats
exacte
no és un model
a seguir
perquè no és un model real
és un model de ficció
és un programa de televisió
i ho prenen
com una norma de vida
alguns d'ells
i això és la por
que a mi em fa
clara
ara dèiem això
nosaltres
quan érem adolescents
hi havia tot això
exactament igual
no vivíem en un món idílic
però no hi havia
tantes campanyes d'informació
per exemple
posem un exemple
en aquella edat
es començaven a fumar
cigarretes de tabac
o porros
però no hi havia campanyes
que et diguessin
que allò era dolent
per la teva salut
el que et deien
és que era lleig
però dolent no
ningú relacionava
aquest tipus d'hàbits
amb la salut
avui en dia
s'esmercen molts diners
molts esforços
molts espais
per fer campanyes preventives
en quant a drogues
en quant a sexe
la pregunta és
estan tan informats
és a dir
el resultat d'aquestes campanyes
és evident
perquè a vegades dius
no no
si és que
tenen molt poca informació
tenen molta informació
però no estan informats
és com un contrasentit
tenen massa informació
però no saben
què fem aquesta informació
el tema de la prevenció sexual
és a dir
hi ha uns nivells
d'embarassos
i de malalties
i mai hi havia
tantes campanyes
poden durar molta informació
i no entrar tant de res
mira jo heu una anècdota
algun dia que vaig anar a l'escola
a fer una xerrada
de malalties de transmissió sexual
va ser molt divertit
perquè després de tota la xerrada
els mètodes anticonceptius
amb la comadrona
que també la llevadora
treballa molt
el tema també d'adolescents
quan marxàvem
ve un noi
i diu una pregunta
i nosaltres
digue'ns
el preservatiu s'ha de posar
a sortir de casa
sí
exactament
clar
dius
aquest noi sap
que ha de fer servir
el preservatiu
però no sap com
ni d'aquí de manera
però clar
no sap
s'ha de posar
en una erecció
o què
i pensa que al sortir de casa
pam
ja ha de sortir
amb el preservatiu
i clar
això sobte
perquè dius
molt bé
té la informació
que s'ha de posar
el preservatiu
però no sap
què fer amb aquesta informació
no sap quan
ningú li està explicant
bé
i les noies
les noies
bueno
confien molt en els nois
confien molt en ells
i una vegada no passa res
exactament
el clàssic
la marxa enrere
dixosa
que encara
Déu-n'hi-do
a aquestes alçades
em va preguntar
o em va dir
que la dona
era fèrtil
en el període
en què tenien
la regla
i clar
em vaig quedar
a tastar de bonieto
perquè
com ho digués
un batxiller
això
és que ella
és pura biologia
ella no és educació sexual
és pura biologia
però ells com que ho identifiquen
com una
com una
període
diuen el període
és el període
i per tant
és el període fèrtil
no, no
al contrari
al contrari
totalment
sobta molt
llibres, internet
publicacions
conferències
i que
és a dir
que tinguin moltes ales al cap
però que no les tinguin
ben resituades
deuen haver-hi excepcions
però en general
sí
però quan jo treballo
el tema sexual
a la consulta
de l'adolescent
doncs m'assorprèn això
que
em fan preguntes
que dius
però si això
haurien de saber-ho ja
i dius
bueno
li expliques
le dones la informació
i sempre la porta oberta
i sempre els dic
tu
o algun amic
teniu dubtes
sempre deixo la porta
de l'excusa de l'amic
que funciona molt bé
doncs cap aquí
amb mi
o l'infermera
o la comadrona
o a treballar-ho
home i els pares
i els pares no dimitim
perquè quan ens arriba
un nen o una nena
ja en adolescència
ens pregunten
aquestes coses
que no ens faci
que a vegades
ai no
ai que no sé com explicar
com s'explica
amb parauletes clares
i tot com és
exactament
no ocultar res
i ja
amb edat ja
les nenes
13-14 anys
ja començar
i els nens
clar
les nenes
per tot el que comporten
començar a preguntar
que saben del tema
que volen saber
i no tancar portes
i si diuen
aquesta conversa
que l'avui tenia amb tu
doncs
els pares
no no
els nens
clar
perquè tu parles
dels pares que es tanquen
però els pares
sobremotivats
que són molt moderns
i que de seguida
ai deixa'm
que m'he vens explicat
efectivament
en els dos extrems
això també m'ho he trobat
que una vegada
la mare
diu jo que estic allí
tot el dia
la mare moderna
que d'aquí no passa res
col·lega de la filla
que això tampoc
la mare és la mare
col·lega
sempre dic portes obertes
i escoltar molt
i el que necessitin
home jo de tot plegat
que és moltíssim
el que ens ha portat
la doctora Noia
em quedaria també
amb una frase
que he dit al començament
tinc una boca i dues orelles
això sempre ens ho hem remarcat
a tots els cursos
temes d'adolescents
congressos
sempre és la foto que surt
les orelles ben grosses
la boca ben tancadeta
i petita
doncs aquesta foto
la penjaríem
la penjaríem a la nevera
amb un imant
cada cop que tinguem
cantacions
escoltar
i sempre dir
carinyo avui no puc estar per tu
no puc ara
en aquests moments
tranquil
després més tard
ens hi fiquem
no tancar portes
és a dir
ai deixa'm que no puc
ara no puc
perquè haig de marxar
el que sigui
però no pateixis
que la nit demà
ho parlem
doncs que bé
que fer que funcioni
aquesta figura
podríem dir
més que servei
la doctora Carme Noia
que és metgessa
de família
a la xarxa
moltíssimes gràcies
per haver vingut
espero que no sigui
l'última vegada
doctor Marcadent
retrobem la propera setmana
no és festa
que va si no tenim festes
jo sempre pregunto
a veure
però és que no surten festes
a veure si trobem un tema
tan interessant com el d'avui
segur que sí
segur que sí
cada cop anem posant
el llistó més alt
moltíssimes gràcies
adeu-siau
fins i tot