M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar com que no sigui fet.
Cada dilluns a aquesta hora és que obrim el temps que dediquem a conèixer,
a saber com s'educa comunitàriament parlant.
És l'espai que fem en col·laboració amb la Fundació Casal L'Amic.
Avui volem centrar la nostra mirada al centre obert,
una de les experiències que ha dut a terme el Casal en els seus últims anys.
Hi ha 25 d'història, no ho oblidem, i que lògicament és molt dinàmica i es va adaptant als temps,
i per això avui volem parlar i ho fem amb la que és la persona responsable,
la directora del Centre Obert de la Fundació Casal L'Amic, Natàlia Vilés.
Molt bon dia, Natàlia.
Bon dia.
Tot bé?
Sí, perfectament.
No ve sola, eh? No ve sola.
Amb el Javi Salagossa, bon dia, Javi.
Bon dia, Iolanda, aquí estem.
I em deixo a l'home de l'any pel final.
Per què, per què?
No, no, ja parlarem als informatius i hem parlat aquest matí,
ja la seta l'informatiu, però la veritat és que estem contents,
perquè, tal com us hem explicat, Jordi Collado s'ha incorporat a la Junta
de la Confederació Veïnal de Catalunya.
L'Assemblea de l'entitat es reunia aquest cap de setmana a la ciutat de Reus
i, doncs, el Jordi ara s'incorpora.
Jordi, enhorabona.
Merci.
Tot i la feina, perquè aquests carres són de feina.
De feina, feina, molta feina.
Són de feina.
Però, bueno, hi ha coses interessants a fer.
I, a més, en tot l'àmbit que treballem, treballo personalment
i poden incorporar-ho en aquesta lògica de treball en les sessions de veïns i així.
Simplificant-ho, això vol dir que tota l'experiència que es du a terme
no només des de la Fundació, sinó totes les entitats que treballeu
als barris de Ponent, estarà present en aquesta Federació Catalana?
Aquesta és la idea.
Aquesta és la idea que sigui present.
A més, amb també la connotació simpàtica
que per primer cop estarem gent de Tarragola i Reus
a la Confab fent coses plegats, no?
Junts?
Anirem junts i anirem a Barcelona a plegats a fer coses.
I tant, que sí.
És possible.
Malgrat el que alguns es pensen,
és possible i més en un context com aquest, no?
D'educació comunitària.
Aquí a la taula, la Natàlia és de Reus.
Doncs mira, no ho sabia.
I el Jordi a Tarragona.
He quedat molt bé.
Sí, sí.
Perfèc, queda fantàsticament bé sense vulguer-ho, eh?
Ja veus que bé.
Bé, amb la Natàlia ja hem parlat,
perquè ella ja fa temps que té experiència també
en el que és educació comunitària.
Hem parlat des de Fundació Casalamic,
però ella, per exemple, coneix molt la tasca
que s'ha fet al barri Sant Josep Obrer.
Sí, sí, sí.
Tima Mòria, del llibre que vam parlar en el seu dia.
Jo no sé, quan et incorpores al centre obert de la Fundació?
Doncs al setembre del 2005.
Sí, ja fa...
Ara farà cinc anys.
Doncs home, ja portes un ratet, com aquell qui diu.
Jo ara comentava, parlarem de projectes i de tot plegat,
perquè, de fet,
quan parlem d'educació comunitària hem de parlar de dinamisme,
no només perquè siguin unes persones molt actives,
sinó perquè les realitats són tan canviants
que vosaltres la vostra oferta també l'heu d'anar de canviant.
No dic dia a dia, però sí de curs en curs, no?
Sí, no, s'ha d'anar reestructurant bastant.
Quina és la filosofia d'un centre obert com el que tu dirigeixes?
Bé, doncs, per començar,
un centre obert és un servei diurn
que es dona a infants i joves en horari postescolar.
Vull dir, cada dia, de dilluns a dijous,
des de dos quarts de sis fins a dos quarts de vuit del vespre,
i, doncs, en el qual anem fent diferents històries
en el dia a dia del centre obert.
No me l'interpretis, eh?
No és un lloc on col·locar els nens.
No.
És que a vegades potser...
No, no, no, no, molt menys.
Enteneu que us faci aquesta pregunta?
Sí, no, no, no, no.
És un pàrquing, d'anar.
No, és que, clar, a veure,
hi ha una realitat que és ben claríssima.
Pares i mares, aponent i o no aponent,
que treballen algunes,
algunes persones tenen un horari, diguem-ne,
lògic i racional,
d'altres sorten tard,
i, doncs, amb cangurs, amb àvies,
però a vegades poden veure el centre obert també,
doncs, com un lloc on puguin estar els nens,
que sí que estan,
però no estan allà posats i ja està.
Mira, abans...
Té uns objectius, això.
Sí, abans fa un moment deies que,
que, bueno, que tot va canviant
i una de les coses que estem potenciant enguany
és la relació i la tasca educativa amb les famílies.
I llavors això fa que les famílies s'impliquin molt
dins de l'activitat, no diària,
però quasi, quasi, de les famílies a dins del centre obert.
Per tant, que les famílies també trepitgen físicament
el centre obert.
Sí, sí, no només físicament,
sinó que els fem treballar, eh?
Sí, sí.
El centre obert és la mare del casal, d'alguna manera, no?
L'Esplai va passar a ser el centre obert l'any 88,
amb el reconeixement de la gene,
i realment és una aposta que ha anat transformant-se en els anys, no?
És més, la gent del casal,
quan la gent del barri diu el casal,
visualitza el centre obert.
Moltes vegades, quan puja de l'oficina...
però aquí també, no?
Perquè el casal per la gent del barri són los bajos de los verdes,
que és on es fa l'activitat amb els infants.
I està a peu de carrer, també.
Sí, escolteu, jo potser m'equivoco,
però aprofitant que el Jordi ha fet esment al Pleistoceno,
al començament,
és una imatge que a mi em ve,
que recordo que tota la vida que hem parlat,
perquè sempre ha estat molt destacable la feina de la Fundació,
però d'aquella època més o menys jo recordo que era un espai
que sobretot acollíem nens i nenes amb problemàtiques molt serioses.
Nens i nenes que estaven en unes situacions pràcticament d'abandonament.
Ara això també ha canviat.
Faig referència justament per dir,
sí, s'atenen problemàtiques,
però en definitiva el que tenim és,
a tot el conjunt del barri,
nens amb problemàtiques o sense.
Sí, a més, també és cert que han canviat les problemàtiques,
la situació que es vivia als anys 80 no són les que es viuen ara,
però una mica recordant el debat aquell que fèiem amb la gent
del casal dels infants,
l'origen és el mateix,
que és la dificultat,
sí que hem millorat amb l'estat del benestar,
amb la situació social de les persones,
però tot el transforme psicosocial
continua aportant la majoria de dificultats,
dificultats d'adaptació, de reflexió,
situacions laborals menys complicades.
Si és que hi ha situació laboral,
perquè moltes vegades no l'arriba bé,
l'atur està pegant en força,
i una mica és aquesta visió,
ho hem anat transformant,
però canviant la lògica,
i ara just amb el treball d'aquest any,
on hem fet èmfasi,
sobretot en les famílies,
hem fet un gir també cap a la pedagogia sistèmica
amb la lògica d'incorporar la visió familiar
dins del centre,
el canvi està sent substancial.
Però fixa't que jo sempre,
penso que hi ha un acte determinat,
una conferència per parlar
de la solidaritat a no sé on,
i aniran les persones ja convençudes,
generalment aquest tipus de coses,
es troba a tothom,
un acte esportiu,
van els que els agrada.
Clar, vosaltres com feu que les famílies,
realment,
perquè què contacteu amb famílies
que realment tenen interès
per als seus fills i tot plegat,
però el que interessa
és captar aquelles famílies
que una miqueta
en deleguen
el que és la responsabilitat
dels seus fills
a l'escola,
a la societat.
Com arribeu a aquestes famílies,
si és que arribeu?
Bé, per començar,
les famílies són elles
les que venen
a apuntar el seu fill o filla
al centre obert.
I llavors,
en un principi,
potser sí que és
a poquet a poquet,
que els tenim allà una estona,
però amb la feina
i la tasca dels educadors
del dia a dia
de l'entrada
i de la sortida
dels infants
és com quan realment
interactues
amb aquestes famílies
i a poquet a poquet
avui quedem
per fer una entrevista,
avui quedem
per no sé què
i a poc a poc
doncs va,
que farem una sortida,
va,
que avui passarem
les fotos
del que han fet
durant aquest trimestre
els teus fills
i a poc a poc
les famílies
van entrant
dins de la dinàmica
de centre obert.
Perquè què és el desitjable
o què preteneu
si em permets
l'expressió
amb aquest contacte
amb les famílies?
Omplir mancances
que probablement
aquestes famílies tinguin?
Bueno,
doncs que les famílies
també se'n donin
en compte
la realitat
del procés educatiu
del seu fill.
És això el que volem
i és el que...
Perquè hi ha famílies
que pensen
que si ja ho fa l'escola
no cal que estiguin presents.
Bueno,
hi ha un fet
de la delegació,
quan parlaves
de la delegació,
moltes vegades
la delegació
ha vingut
per la superació
de les circumstàncies,
no?
O sigui,
no soc capaç de...
No, no, no, gens.
Per tothom, no?
Jo, no,
ma mare sempre em diu
quan siguis pare, ja...
No, és que se m'agrada...
No, no, jo soc una mare
o un pare perfecte.
A veure,
no hi ha pares
ni mares perfectes, eh?
Clar, nosaltres partim
que cada mare
i cada pare
és perfecte
perquè fa el millor
pel seu fill, no?
Llavors,
amb les circumstàncies
que té,
nosaltres volem...
Que bonic, no?
Volem ser una eina,
per això.
Llavors,
en aquest acompanyament,
en aquests espais
de trobada, no?
El dissabte
s'ajuntà
amb gairebé 40 famílies
a la Canonja
i fent comunitat.
Et posem un exemple.
Què vau fer?
És a dir,
40 famílies a la Canonja
convocats
per la Fundació Casal Lamic
pel centre,
obert.
A veure,
a quin sentit té?
Què és el que vau fer?
Bé,
doncs establir relacions
i vincles
amb les famílies
i els infants.
Era l'únic objectiu
que ens preteníem.
Vau fer alguna activitat?
No, no, no.
Era una trobada,
un dinar,
una graellada de carn,
però no anàvem
amb la idea
de dinamitzar
cap tipus d'activitat,
simplement una trobada.
Coneixer-vos,
contactar...
Sí, sí,
i realment
és això,
és intentar
canviar
aquestes relacions
i aquests vincles
que poden tenir
aquestes famílies
vers cap a uns educadors
que tenen cada dia
el seu fill i filla.
I a partir d'aquí
és com es canvien
les relacions
amb les famílies.
I amb la intencionalitat
de la relació
entre propis,
entre iguals.
En la trobada
teníem famílies àrabs,
teníem famílies
immigrants històriques
de...
Vau aconseguir
que hi hagués
que fos tan heterogènic
aquest grup?
Sí, sí, sí.
Ah, hi havia famílies gitanes.
Realment va ser
un intercàmbi
de tot,
en tots els sentits,
vull dir,
a nivell personal
i a propi meu
va ser molt enriquidor
perquè et permet
arribar,
doncs així,
a tenir converses
amb persones
que potser
els veus pel carrer,
saludes a l'oe i a Déu
i poca cosa més.
I en canvi,
aquell dia,
en un espai
completament informal,
obert,
i a partir d'una taula
que generalment
amb unes taules
tot compartint un dinar
és on es poden tenir
converses interessants.
Home, té un efecte
que va més enllà
dels nens
i que va més enllà
de les famílies,
doncs.
Sí, sí.
Un efecte multiplicador,
és a dir,
que es fa...
Aquesta és la intenció
en tota acció, no?
I realment tot va ser
que es va començar
el primer trimestre
amb un esmorzar
i simplement
un esmorzar
d'un parell d'oretes,
i que l'acabar
aquell esmorzar
l'experiència
va ser divertida
i les mateixes famílies
ens van dir, bueno,
això ho hem de tornar
a repetir
amb una calçotada
i, bueno,
els educadors
ho vam agafar
i vam dir,
doncs, vinga,
si ens ho han demanat,
senyal que en tenen ganes
i volen,
doncs, aprofitem-ho
i dissabte passat
ho vam fer.
Doncs aquest curs
esteu contents, eh?
Sí.
És a dir,
que tots els resultats
de tants anys
treballant i anar
adaptant-vos
a les necessitats
que té la zona
va sortint.
En el dia a dia
del Centre Obert,
què és el que feu?
Projectes Concrets?
És a dir,
està adreçat a nens i nenes
entre 4 i 14 anys
si no estic equivocada.
De 4 a 12
els grups propis
de Centre Obert
i després tenim
un grup de joves
que en tenen,
bueno,
això d'atlets
de 14 a 15 anys
i llavors,
bueno,
com he dit abans
és cada dia
de llum a 10 jous
de dos quarts
de 6 a dos quarts
de 8
tenim les franges
d'edats repartides
és a dir,
tenim un grup d'infantil
que és de 4 a 6
el grup de petits
de 7 a 9
i el grup de mitjans
de 10 a 12
abarquem tota la primària
i, bueno,
el dia a dia
del Centre Obert
és els nens...
De l'escola ja fan
cap allà?
Sí.
Sí.
Els nens i nenes
arriben,
es fa una primera
acollida així inicial
en guany el que també
estem fent
és el tema
dels berenars saludables
cada dia
se'ls dona de berenar
i després
fem una activitat
molt concreta
de reforç escolar
en el qual
els nens
fan els deures
que porten
de l'escola
i si no
doncs des de nosaltres
els hi posem
algun tipus
de fitxa
per poder fer
que té relació
amb el que fan
a l'escola
i després
l'activitat pròpia
que es marca
cada grup
de Centre Obert
Això cada dia?
Cada dia.
De dilluns a divendres?
Sí.
No, de dilluns a dijous.
De dilluns a dijous.
I després
un divendres al mes
cada grup
fa una sortida
que llavors
el que s'ha anat fent
en guany
són sortides
a la Caixa Tarragona
d'aquestes
de les exposicions
sortides al parc
anem fent.
Algú pot dir
ja veus
sortides
a espais de Tarragona
però
hi ha nens i nenes
que en cap cas
surten del barri.
Correcte.
Sí, sí, no, no
que és veritat.
Sí, sí, sí.
A potser algú es pensa
digui
home, perdó, no, no.
No, no, que no surten mai
del barri.
Nens i nenes
que poden tenir
6, 7 anys
i que no han sortit mai
del seu entorn més immediat.
Per ells
és tota una aventura, eh?
Vull dir,
quan anem d'excursió
i és anar a Tarragona.
Bueno, estem a Tarragona
però és...
I per ells
els encanta
els encanta
les sortides.
La sensació
de distància
amb el centre és hortal, no?
És la lògica
d'arribar a una rambla
i mirar-ho diferent.
Sempre et poso
l'exemple
del Vicent,
un infant
que va arribar
a conèixer
a l'estiu
la platja
amb nosaltres, no?
I recordes
quan de temps
podia portar aquí?
No, havia nascut aquí.
Havia nascut aquí?
Sí, sí,
el Vicent tenia 9 anys,
estava escolaritzat
a Tarragona
i no havia vist mai
el mar.
És a dir,
9 anys a Tarragona
i no havia vist mai
el mar.
És el títol
d'una pel·lícula
de por, eh?
No, no,
realment.
No, no,
és que és així
i aquestes situacions
es donen
i a l'espai
no es visualitza,
no es troba això.
Ningú,
de vegades
quan ho explico
com a anècdota
de l'exemple
la gent diu
no, vinga,
però això és una excepció,
no?
No tant.
No,
el mar no,
però per exemple
que sistemàticament
potser has sortit
dos cops
l'any del teu barri
per anar
a la Rambla
o a la Part Alta.
No,
és que per anar
simplement al parc
que hi ha aquí al costat
del Joan Riu,
el Riu Francolí
on la canalla
et xala
perquè hi ha aquell
vaixell pirata,
aquella tirolina,
bueno,
és que cada dos partals
ens demanen d'anar-hi.
Els infants i els educadors,
que també s'hi tiren.
Sí, sí,
no us demanen d'anar
com és
aquests llocs
de tropicals
a Santo Domingo
i aquests llocs.
No,
no,
a més,
jo crec que aquest any
a més
m'has de centrar
tot a treballar
amb les famílies
jo crec que la feina
que està fent l'equip
de relació
amb els agents
del territori,
no,
amb l'equip de primària
de camp,
clar,
està fent una tasca brutal
de relació,
d'interpretació
amb les escoles,
no,
trobant-se amb dirres,
trobant-se inclús
amb els tutors,
no,
en algun moment.
S'ajuda a detectar
problemes d'aprenentatge,
no,
m'imagino,
aquest contacte cada dia.
Llavors,
és això,
no,
tota la xarxa
treballant
amb el fet educatiu
d'aquell infant
just al mig,
no,
això també fa
revaloritzar
i multiplicar
tota la funció
que es fa amb aquell infant,
que és important.
Bé,
és mirar-ho
d'una manera global,
vull dir,
tots els espais
en els quals
intervé un infant,
doncs,
poder-ho tenir
molt present.
Heu detectat,
comentaves que
en aquesta trobada
de la canonja,
deia el Jorri,
des de les primeres
generacions d'immigrants,
la nova immigració,
gent de Tarragona,
és a dir,
vam aconseguir
crear un grup
heterogènic.
Amb el que se'l detecteu
que hi ha participació
persones immigrades
d'aquesta última immigració,
us coneixen,
s'atencen,
a través de qui us coneixen?
Treballadors socials,
a través de l'escola?
Del boca a boca,
i de veure'ns molt presents
pel barri.
A peu de carrer, no?
Sí.
Sí,
l'altre dia
ens ajuntàvem
amb la gent de FAT,
que és una nova associació
d'ones que s'ha creat
al barri,
i vam estar xerrant,
s'han creat un grup,
s'estan fent activitats
semblants
al Centre Obre
i demanaven
la col·laboració
i l'implicació
de tota la tasca,
no?
Llavors,
és la presència
la que et fa
estar
enallà
en el moment,
entenent què està succeint
i s'apropin,
perquè tu estàs
enallí.
També ets un pol d'atracció,
ells també es pregunten
què carai passa,
i la història
és obrir portes,
no?
És allò
que plantegem sempre,
quan t'obres portes
la gent pot entrar,
si les tens tancades,
primer ha de trucar,
no?
De fet,
que no sé si per poder entrar.
No,
i molt sovint venen nens
i què tinc que fer
per apuntar-m'hi aquí,
vull dir,
coses així,
no?
I aquí què hacen,
no?
Puedo verlo,
pudo entrar a verlo
i...
I normalment s'hi queden?
Hi ha de tot.
Hi ha de tot,
hi ha de tot,
el que passa,
clar,
hi ha uns passos previs,
però bueno,
poquet a poquet
es van fent cosetes.
Jo no sé si podeu donar,
doncs,
diguem-ne,
en resposta a tota la demanda
que podeu tenir.
No,
evidentment tenim unes ràtios
molt marcades,
perquè el que volem
és oferir qualitat.
Això costa dinerets.
Teniu allò,
algú darrere,
no?,
que us dona suport econòmic.
Enguany,
hi va haver una subvenció,
no?
Sí.
Ha arribat ja aquesta subvenció,
no?
Bueno,
estem allà.
Quan dic algú darrere,
dic institucions,
que lògicament us aporten subvencions,
però després fundacions,
entitats bancàries.
Trobeu suport,
diguem-ne,
de capital privat,
que també col·laboren amb vosaltres?
Carà,
hi ha més,
i també crec que en aquell casal
també hem fet un salt cap endavant
amb no tenir por
a demanar
a entitats privades.
El Centre Obrer
es financia bàsicament
a través de la Generalitat,
una subvenció
de la Direcció General
d'Atenció a la Infància i Adolescència,
que això
ho portem des del 88,
no?,
demanant i...
I l'heu de reclamar,
l'heu de reclamar.
Cada any l'anem demanant,
no?,
que algun cop
havíem intentat fer.
I després ens demanen
que paguem això de l'IRPF
i ho paguem.
Però és que no ens ho demanen
30 vegades,
que ja ho paguem a la primera?
Sí, sí.
Som bons minyons
i ho deien,
sí.
Sí,
a l'administració
li costa una mica més això.
Aquest any també
vam fer una demanda
a l'agenda
d'Obre Social
de Caixa Sabadell
que, bueno,
va sortir realment bé,
quan van arribar
una subvenció
d'uns 12.000 euros,
que és una injecció
econòmica important
pel model d'entitat
i ens permet
ampliar horaris,
fer aquesta tasca
més minuciosa
del toque petit,
que això està guai.
Perquè els equips de treball
com és habitual
a la Fundació
es nodreixen
de professionals
però també teniu
una sèrie de voluntaris
i no fora impossible
tirar-ho endavant.
Sempre ens agrada destacar molt
la tasca dels voluntaris
i voluntàries
de la Fundació.
També tenim voluntaris
i voluntàries
i realment
és un goig
poder-los tenir
i gent
amb moltes ganes
i preparada
i gent
que troba també
la seva vocació
a partir de venir
a fer el voluntariat,
vull dir que
que és interessant.
El centre obert
no tanca per vacances,
diguem-ne que modifica
una miqueta
la seva programació
d'activitats, no?
Sí,
passem al casal d'estiu,
vull dir,
forma part
de la campanya d'estiu
i llavors es fa
un casal d'estiu
al Cicamclar
i, bueno,
molts dels nens
que venen durant
l'hivern al centre obert
passen després
al casal d'estiu.
Després hi ha
tots aquells nens
que durant l'any
tenen extraescolars,
repassos,
anglès i de més
que s'incorporen
amb clau d'estiu,
no?
I això també fa
una visió molt més àmplia
del que és
el territori.
A més,
amb tota aquesta lògica,
no?
També hi ha
tot el fet
de les colònies,
no?
Ens hem vist també
obligats a canviar el model.
Sí.
Sempre fèiem
un casal d'estiu,
un centre obert,
casal d'estiu i colònies
i ens hem trobat
amb la realitat
que venint
de la situació
en què venim
la gent no troba útil
les colònies
sinó amb clau d'escola,
que és on ho acaben trobant.
Només lleure no?
Només lleure no ho acaben trobant.
O sigui que al final
les d'escola són només lleure
però són durant el curs,
acostumen a ser dos dies,
és una sortida molt concreta
i ens trobem
que a més
hi ha una dificultat brutal
per part de les famílies,
no?
Econòmica, no?
Sí.
Econòmica,
econòmica
és la història.
Nosaltres l'últim any
que vam fer colònies
va ser les colònies
més barates de tota Catalunya
a més vam anar mirant
i clar,
però ni aquests preus.
És que hi ha qui no fa colònies,
fa perfums a vegades.
Sí, sí, sí.
No, clar,
llavors pots veure això,
estades esportives
de 400 euros
o 500 euros
a la setmana
amb un plantejament
de les colònies
l'últim preu era
170, 180 euros
en 9 dies.
Sí que són econòmiques.
Econòmiques de tot.
Aquesta lògica
també ens ha obligat
a canviar-ho
i com som uns pesats
i creiem que les colònies
molt ho hem transformat
en una història
molt més petita
de cap de setmana
amb els infants
del centre ober
i amb una lògica
de relació
perquè creiem
que la sortida,
si ja costa sortir
a la ciutat
doncs imagina't
sortir al Montseny.
Anem a treure'ls
cap al Montseny,
anem a treure'ls
cap als espais naturals
també que reconeguin
altres.
L'important és sortir
i trencar una miqueta
amb la dinàmica diària.
No cal fer mil quilòmetres
que si els pots fer molt bé
però fent-te 80 o 100
doncs també
s'aconsegueix
aquest objectiu.
Per tant,
ara com que estem
pràcticament a final de curs
segur que esteu enllestint
una miqueta
el tancament
a l'estiu
i ja pensant
que ara la propera temporada...
Que ara el curs vinent,
sí, sí,
que ja estem en clau
de curs vinent,
de pensar en coses
per com funcionarà
el centre obert
del curs vinent
i a veure
quines propostes noves
podem oferir
i tot plegat una mica.
Però bueno...
Propostes noves
i donar la possibilitat
que es pugui ampliar
i a veure
com que ells no ho diran
perquè són d'aquesta manera
ja ho diré jo
no perquè sembla
que la gent
sempre estigui pidulant
però realment
és que s'ha de fer.
Hi ha una subvenció
de la Generalitat
som molt transparents
a la Fundació Casal d'Amic
en aquest cas
han rebut també
uns 12.000 euros
de la Fundació
de l'Obre Social
de l'Obre Social
Caixa Sabadell
però a nivell particular
i personal
si algú vol
fer-se
amic del Casal
doncs pot...
aquí a la ràdio
tenim unes butlletes
que podeu omplir perfectament
però podeu entrar també
a la seva plana web
www.fundació-alta-casallamic.com
i fer l'aportació econòmica
que vulgueu
o que pugueu
anual, mensual
o que faci val
exacte
doncs mira
saps què?
o puntual
o puntual
i us podeu fer
amics del Casal
no espereu ni un claurer
senzillament
espereu que facin bé
la feina
que jo crec que això està demostrat
és que fem amb els amics
enviar una carteta
explicar-los què fem
inclús de vegades
convidem a participar
i que els hi arriba
a la revista
que és allà
on concentrem
on el Javi
s'encarrega
de concentrar
tota la informació
de tot allò
que va succeint
amb clau de revista
que és així
agil
i bonic
de llegir
que tens les fotos
i aquestes coses
és una manera
de col·laborar amb vosaltres
i en particular
també amb el Centre Obert
sí
i tant
ho deixem aquí
pidulant
pidulant
de veritat
no cal fer una aportació
extraordinària
si ho teniu
sí
però qualsevol quantitat
que estigui
al vostre abast
a veure
ja sabem
que des de tot arreu
doncs sempre es reclama
la col·laboració ciutadana
econòmicament parlant
tal com estan les coses
i està molt bé
qualsevol gest que tinguem
aquí tenim l'ocasió
de fer-ho
amb algú
que treballa molt a prop
que també hi ha
moltes necessitats
i no només materials
és una manera
de veure
què es fa
amb la nostra aportació
aquí a prop de casa
o inclús amb l'aportació
personal
hi ha moltes vegades
que la gent diu
hòstia
jo portar diners
no puc aportar
però sí que puc aportar
un cop de mà
unes hores
o un coneixement
per exemple
jo soc profe de mates
m'he jubilat
i m'avorreixo
puc venir un parell de tardes
a la setmana
a explicar mates
aquesta seria una manera
de col·laborar
en parlarem
en un proper programa
farem una llista
de possibles
col·laboradors
i col·laboradors
ja viu
deixem un dia de parlar
busquem perfils
com sempre ha estat
un plaer de veritat
la vostra companyia
conèixer la tasca
que desenvolupeu
vosaltres i altres entitats
que no són els únics
a la Fundació Casal Lamic
aquest espai el fem amb ells
però hi ha moltes entitats
i empreses
que treballen
en educació comunitària
aquí a casa nostra
moltíssimes gràcies
i que tingueu una bona setmana
merci
adeu-siau
adeu-siau