logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tartúlia, matí de dijous.
Temps per comentar algunes de les notícies
que us estem explicant des de les 7 del matí aquí a Tarragona Ràdio.
Avui amb tres convidats, amb tres perfils professionals diferents
i, a més a més, amb tres vinculacions polítiques també diferents.
Avui ens acompanya Sandra Ramos,
treballa a la Fundació de la Universitat Rovira i Vergili,
però és membre de l'executiva intercomarcal del Partit dels Socialistes,
aquí a Tarragona. Sandra, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També ens acompanya Joan Besora,
i és el responsable del cap de l'àrea de Mediambient de l'autoritat portuària
i, alhora, secretari d'organització del Comitè Local de Convergència.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya Josep Acero,
ell és director comercial, professionalment parlant,
però militant del Partit Popular a Tarragona.
Joe, bon dia.
Bon dia.
A més, és vicepresident de l'ADT Tarragona.
Diuen que és el millor club en aquests moments esportiu a la ciutat de Tarragona.
o, com a mínim, el que està més en forma.
En fi, avui no parlarem d'esports,
tot i que el Joe Acero i el Joan Besora són habituals també de les tertúlies del Nàstic.
Aquesta és una altra tertúlia per abordar l'actualitat de la jornada.
I avui la veritat és que tenim algunes notícies relacionades amb pàrquings.
Ahir ja vam parlar de pàrquings a la tertúlia
i avui tenim un parell de notícies vinculades a aquesta qüestió.
D'una banda, perquè l'empresa municipal d'aparcaments
ha adjudicat ja a una empresa terraunina, per cert,
que s'anomena Set Enginyeria,
ha encarregat ja, ha adjudicat ja la redacció del projecte
per al pàrquing convencional de Jaume I,
de la part alta de la ciutat.
D'una banda tenim això i d'una altra,
en la línia del que ja se'n estava parlant els últims dies,
sembla que Espimsa tots els aparcaments que controla Espimsa,
tres dels quals, a partir d'avui, per cert, ja són el 100%,
aquells que ha rescatat de l'Avinguda Catalunya,
Rambla, Lluís Companys i Joan XXIII,
intentaran aplicar tarifes reduïdes
i algun tipus d'abonament per millorar l'afluència
i l'ocupació d'aquests pàrquings.
Anem per part, si volen.
Pàrquing Jaume I, vinga, qui comença?
Bona notícia? No?
Què els sembla?
Bé, dintre del despropòsit que ha estat el pàrquing Jaume I
des dels seus inicis, crec que el fet que tiri endavant
i que ja s'hagi adjudicat el projecte d'enginyeria,
el que vol dir que en uns mesos tindrem un projecte
per un pàrquing convencional amb 350 places
i acabarà sent un pàrquing que costarà 30 milions d'euros,
dels quals sis s'hauran empleat en fer el pàrquing útil,
finalment, que em quedarà de forma convencional,
a 24 milions d'euros.
Que parts d'ells no estan justificats.
Un pàrquing que té tres causes judicials obertes,
una civil, una mercantil i una contenció administrativa,
el qual, per descomptat, ha retreçat moltíssim
tot el que ha estat arribar a aquest punt
en què ja es farà el projecte d'enginyeria
i finalment podrem, en un parell d'anys,
tenir aquest pàrquing enllestit per la part alta
i per la ciutadania de Tarragona.
Difícil, una gestió molt difícil,
però és una bona notícia que, com a mínim,
és un tema que està desencallat.
Dintre de la voluntat que sempre ha tingut l'alcalde Ballesteros
que els grans temes de ciutat quedarien solucionats
o encaminats en aquesta seva primera legislatura
i un altre exemple és el pàrquing Jaume I.
Vinga, més opinions.
Bé, la veritat és que avui ha sigut una notícia esperada
el fet aquest que estigués adjudicat aquest projecte
i, en certa manera, a veure si d'una vegada sortim ja
d'aquesta situació incòmoda que s'està allargant massa amb el temps.
Vull dir, és una cosa que precisament arrenca amb molts problemes,
tècnics i de gestió i amb les empreses,
no s'encerta amb les empreses que, en primer lloc, estan actuant.
I a partir d'aquí, ja fa tres anys que la cosa està aturada,
està aturada per qüestions judicials, possiblement,
qüestions de falta de decisió, de falta d'empenta en el tema
i que, al final, com dic, jo celebro que s'hagi finalment
adjudicat aquest projecte.
No vull parlar de milions i tot això, ja en parlaré amb el final,
a veure com acaba tot el tema aquest també.
I, en certa manera, jo el que vull és que tiri més que un pàrquing
a la part alta, una solució a la part alta,
que tot això comporta totes les situacions com ara estem patint,
diguéssim, d'accés a la part alta.
Fa poc hi havia veïns restauradors i comerciants
que es queixaven de la situació que ha provocat el fet
que s'hagi limitat l'accés a la part alta
i, en certa manera, tinc ganes que la cosa estigui endavant.
Ara bé, entenc que la decisió ha arribat tard.
Ara parlarem del tema de la mobilitat a la part alta
relacionat amb el tema del pàrquing, Jaume I,
perquè, a més, són qüestions molt relacionades
que, a més, estan de plena actualitat.
Però, estrictament, parlen del tema del pàrquing, un jou?
Jo ho dividiria en dos, la notícia, no?
Una, el que ha dit la Sandra, que hi ha altres causes judicials
obertes i tot això,
nosaltres, des del Partit Popular, sempre han dit
que s'investigui i, si hi ha algun culpable,
que sigui jutjat i que la justícia actui.
La part positiva és aquesta,
que el pàrquing tiri endavant,
perquè és molt necessari per la part alta,
és molt necessari, jo que m'encanta la part alta,
i vaig molt, si alguna vegada vols anar a dinar o dalt,
és molt necessari un pàrquing allí,
i que tiri endavant i...
Ja et dic, per una banda, les coses que s'hagin fet malament,
i per una altra banda, que tiri endavant.
Potser també crec, Sandra ha dit,
que potser està més informada que jo,
que per tots els temes que hi ha hagut
han tardat tres anys i mig en redactar el projecte,
des que Maneut fa tres anys i mig.
Potser s'hauria redactat abans,
però si ja diu que potser està més informada
que no es podia redactar abans,
jo crec que arriba tard, tres anys i mig,
però potser hi havia problemes que jo no sé,
que per això no han donat que es fes abans.
Deia, un pàrquing necessari, deia el Jou,
i això ho relaciona amb el que ja ha sortit en aquesta tertúria.
Aleshores, tenim un pàrquing, farem un pàrquing convencional,
350 places, coincidint amb totes unes mesures
per fer una zona de vianants a la part alta.
No pot ser un cert contrasentit?
O troben que realment és necessari el pàrquing a la part alta?
Però si estem d'una banda dient
que cada cop entrin menys cotxes a la part alta,
el pàrquing està dins de la part alta.
Sí, evidentment, ha de trobar-se una solució d'entrada.
Està dins de les muralles.
D'entrada i de sortida.
A veure, jo sempre m'ha sentit dir amb aquestes tertúlies
que des de fa temps tinc la sort que em convidis
i que hi ha temes que sempre perduren,
hi ha temes que no canviaran,
i un dels temes és els dels pàrquings.
Jo sempre deia que no pots prohibir sinó solucions.
En aquest sentit, ens trobem amb altres endres de la ciutat,
que no podies prohibir l'aparcament si no hi havia unes solucions.
Aquestes solucions s'han arribat.
Més endavant suposo que en parlarem d'aquests temes,
d'aquests altres pàrquings, però la part alta passa per això,
passa per donar una solució i abans que n'hi hagi una solució
no pots prohibir.
Correcte, seria fer un minicircuit
i que només es pogués aparcar en aquest pàrquing
i la gent que tingués el seu pàrquing s'ha de casa
i puntó no aparcar en lloc més i fer-ho tot peatonal.
Sandra?
Evidentment, la reclamació que la part alta sigui una zona peatonal
està sobre la taula des de fa molt de temps.
És un procés de canvi, com tots els processos de canvi,
sempre comporten les seves dificultats,
però jo crec que no és el primer casc antic al món
on es restindreix la circulació de vehicles.
Crec que, a més, la part alta de Tarragona es mereix
tenir aquesta restricció de vehicles.
Suposo que s'haurà d'anar ajustant
amb les necessitats dels comerciants.
Per descomptat, el parc és necessari
per a tota la gent que viu allà i té comerços allà
i necessita estacionar el seu vehicle.
Jo crec que és totalment compatible una cosa amb l'altra
i pel que parlàvem de pàrquings,
a Tarragona tenim alguns dels pàrquings més cars d'Espanya,
pràcticament.
Ara això canviarà.
Aquesta és una oportunitat importantíssima
per regular el tema dels preus dels pàrquings,
fusionar els pimps amb aparcaments,
fer una gestió més integral dels pàrquings públics d'aquesta ciutat,
rebaixar els preus, fer abonaments.
Aquests tres pàrquings que estan rescatats,
entre un 10 i un 15%, baixarà el preu dels abonaments.
Vull dir, crec que estem davant d'una política molt activa
perquè realment els pàrquings de Tarragona
tinguin el preu adequat a la nostra ciutat.
Ara parlem d'això que estava introduint la Sandra.
Permetim, perquè hi ha una notícia d'última hora,
una molt bona notícia,
i és que la Guàrdia Urbana de Barcelona
ha detingut aquesta matinada
el presumpte assassí de la dona i els dos fills,
de la seva dona i els seus dos fills del domicili,
recordaran, del tràgic crim del carrer Reial de Tarragona.
Els agents de la policia local de Barcelona
han pogut detenir l'home, recordem, d'origen marroquí,
que estava desaparegut des de fa 15 dies
i ho han fet a la Rambla de Barcelona.
A les Rambles de Barcelona ho han fet aquesta matinada.
Recordem que seria ell el presumpte autor de la mort de la seva dona,
una noia jove de 26 anys,
també d'origen magrebí,
i els seus dos fills.
Recordem que els cadàvers es van localitzar
la nit del diumenge 17 d'octubre,
però sembla que portaven ja una setmana,
haurien mort dies abans pràcticament una setmana.
Havien enterrat els cossos, a més, amb cal viva a la banyera.
En fi, és el tràgic crim del carrer Reial.
portava, des que van descobrir els Mossos d'Esquadra,
els cadàvers, portaven 10-12 dies buscant aquest home
i sembla que finalment l'han trobat a Barcelona.
L'han pogut detenir concretament a les Rambles de Barcelona
aquesta matinada.
M'imagino, en fi, que és una bona notícia.
Si ja enganxessin els de Cambrios,
ja seria encara més bona.
Sí, perquè a més, també dèiem aquests dies a les Tartules
que havíem tingut un parell de setmanes,
realment, amb la tragèdia del carrer Reial
i l'assassinat d'aquesta noia jove de 25 anys de Cambrios
porten un parell de setmanes,
realment, d'alguna manera, impressionats per aquestes notícies.
A més, en aquest cas, en fi, un cas de violència de gènere,
amb els dos nens morts,
s'havia especulat que l'home podia haver fugit al seu país,
o a algun país del Magriff,
i finalment, i afortunadament, l'han detingut a Barcelona.
En fi, fet aquest parèntesi,
era una notícia d'última ara que us volíem apuntar.
Tornant als pàrquings
i del que estàvem parlant,
a partir d'avui, precisament, oficialment,
consta que Espinsa ja pot gestionar
el 100% i és la propietària total
d'aquests tres pàrquings
que fa uns dies es va anunciar que es recuperaven,
que es rescataven, que són el de la Rambla i Lluís Companys,
el de Joan XXIII i el de l'Avinguda Catalunya.
Primer que res,
s'estan d'acord amb que l'Ajuntament hagi rescatat
aquests pàrquings perquè la part privada
de la UT, en el seu moment,
doncs, estava en situació pràcticament de fallida?
Era una cosa de sentit comú.
Vull dir, s'havia de fer i ja està.
A mi, a nivell particular,
m'alegra sobretot que el de Joan XXIII
l'hagin rescatat,
perquè jo tinc dos fills,
soc molt usuari de Joan XXIII
i els preus eren escandalosos d'aquell pàrquings.
Vull dir, aviam si és veritat
que ara s'aconsensua en preus.
Això ho dic a nivell particular, eh?
T'adaptes i tot això.
Vull dir, perquè aquell pàrquing,
bueno, deixar el cotxe allí era, vamos,
estaves una hora i et costava,
havies de demanar un préstec
per pagar la quota del pàrquing.
Suposo que el que ha dit la Sandra també,
sempre que ja es facin coses
en el sentit comú s'han d'apoyar.
I ara tens una mica el monopoli dels pàrquings
i pots posar uns preus atractius.
També tenim en compte
que el Corte Inglés també té un pàrquing
i també està molt bé de preu,
que sempre està bé.
Tindràs una competència aquí
als pàrquings i assessoris.
És una mica fer un conjunt de preus
i que estiguin bé.
No el que es paga Joan XXIII
que em sembla que era dos euros quaranta
o una barbaritat.
Sí, perquè fins ara
tots aquests pàrquings
que s'havien fet amb gestió privada
no sabia...
Als contractes no hi havia els convenis,
no hi havia cap clàusula
per regular el tema dels preus.
Ara és diferent, no?
Ara, per exemple,
amb el pàrquing del mercat
existeix una clàusula
en què l'Ajuntament fixarà...
El futur pàrquing.
El futur pàrquing del mercat.
El que s'ha adjudicat aquesta setmana també.
Exacte.
Hi ha una clàusula en aquest conveni
on l'Ajuntament dirà
quin ha de ser el preu d'aquest pàrquing
i no l'empresa privada.
Això farà que realment aquest pàrquing,
tot i que inicialment serà gestió privada
i que es podrà rescatar en qualsevol moment,
tindrà les mateixes avantatges
i les mateixes promocions
i els mateixos preus
que qualsevol altre pàrquing de gestió pública.
Amb la voluntat aquesta
de tenir uns preus de pàrquings raonables.
No com passava fins ara,
que realment aparcar a Tarragona
era molt car,
molt, molt car.
I a més,
no s'estava portant tampoc
una bona gestió en aquest sentit
de les empreses privades
perquè el nivell d'ocupació
d'aquests pàrquings
era molt baix,
la majoria del temps.
És que la gent prefereix aparcar
de qualsevol manera.
Exacte,
abans de deixar-ho en un pàrquing.
Abans de deixar-ho en un pàrquing.
Això no pot ser.
Joan, com ho veus?
A veure,
a mi el fet que estigui parlant de pàrquings
per mi ja és positiu,
senyala que en tenim,
cosa que han passat molts anys aquí a Tarragona
que no gaudíem d'aquesta possibilitat.
Primera.
Segona,
en el tema del rescat d'aquests pàrquings,
quan m'expliquin la situació final
i el que ens ha costat
o costa a l'Ajuntament,
llavors potser tindré una idea més aproximada.
Primer que tot,
l'únic que em felicito,
o ens felicitem tots,
és com diu Acero també,
que podem gaudir
d'uns preus dels usuaris més bons.
Però tu, Sandra,
dius que estem davant d'una política
d'acció per part de l'Ajuntament
respecte als pàrquings.
No ho sé,
ho has parlat una miqueta,
tres anys i mig de govern
i que sis mesos abans d'unes eleccions
municipals
doncs s'aprenguin aquestes mesures,
a mi m'assembla
que van més encaminades
a una precampanya
que no pas en una situació determinada.
El preu del rescat,
el preu de rescat ja el parlarem,
perquè això costuma sortir bastant car,
tot i que entenc
que l'Ajuntament ha de fer una acció
quan la situació privada
és la que és
i lamentablement no és gaire bona.
Però el tema de política
de preus de pàrquings
de cara a l'usuari
crec que és una cosa
que estava dintre la campanya anterior
fa tres anys i mig
i que Déu-n'hi-do
el que s'ha tardat
doncs a aplicar.
Però jo crec que,
si no m'equivoco,
els mandats,
les legislatures
duren quatre anys
i llavors la gent
ha de poder treballar
durant aquests quatre anys
i no tot el que quedi.
Quatre anys menys d'un dia,
si vols també.
Home, no pot ser
que totes aquelles mesures
que es prenguin
per una ciutat
i que coincideixi
que passen uns mesos abans
de les eleccions,
en aquest cas suposo
que parles les autonòmiques
perquè les municipals encara...
No, no, les municipals
es parla de sis mesos abans.
Encara ens falten sis mesos
per les municipals
que no hi estem pensant,
encara les eleccions municipals.
No pot ser
que tota l'activitat
que faci un Ajuntament
mitjany o un any
abans d'unes eleccions
quedi sota el vel
que es fa
en política electoralista.
No, jo crec que
aquest Ajuntament
porta tres anys i mig
treballant intensament
per la ciutat de Tarragona
i ara es comencen a veure
els fruits
de molt d'aquest treball
que s'ha fet.
No només amb el tema
dels pàrquings,
amb el tema de Jaume I
que ha estat desencallat,
amb el tema
de l'estació de Renfes,
l'escola oficial d'idiomes,
la que era la seva primera fase,
vull dir,
temes històrics de la ciutat
que estan començant
a sortir endavant
després d'un treball
de gestió intensa
que s'ha fet
durant els tres últims anys i mig.
I per descomptat
que hi ha una política activa
en temes de pàrquings.
S'han fet els pàrquings dissuessoris
que no s'han fet
ara fa dos dies,
sinó que s'han fet
fa més de temps.
També ha sigut
per una conjuntura econòmica
que ha permès
que aquests solars,
que és una gran acció
el que heu fet,
no ho criticaré,
però aquests solars
evidentment no es poden edificar
perquè no es vendrien els pisos
i estan allí
i heu fet una acció molt bona
que ha sigut fer pàrquings dissuessori.
Clar, ha coincidit
la conjuntura econòmica
en què poguéssiu fer això.
I la voluntat política.
Però la conjuntura econòmica
ha ajudat molt
perquè ja et dic jo
que si haguéssim estat el 2002
amb aquell solar
on hi ha el pàrquing
de costat de la galeria
hi hauria un edifici ara.
Segur.
De totes maneres,
deixi-me incidir
en una de les qüestions
que ha sortit.
És a dir,
d'una banda hi ha el tema
de la política tarifaria
i d'una altra
el rescat de l'Ajuntament
d'aquests tres pàrquings.
Clar, perquè fins a quin punt
el Joe sí que ha dit clarament
que li semblava correcte,
però fins a quin punt
l'Ajuntament
sempre ha de rescatar
entre cometes
en aquest cas
equipaments
que són pàrquings
mal gestionats
o que l'empresa privada
la part privada
el company privat
de l'Ajuntament
en fi, doncs
està en una situació delicada.
És a dir,
sembla que el ciutadà
pot tenir la percepció
que quan les coses van bé
en un pàrquing
doncs els beneficis
a l'emport de l'empresa privada
i quan va malament
ha de sortir l'Ajuntament
a rescatar-ho.
A veure,
s'ha d'explicar
que també per fer l'obra
necessites l'incentiva privada.
L'Ajuntament
doncs no disposa
diguéssim
d'un finançament
per poder fer tot això.
És una fórmula aplicada
i que doncs
acostuma a sortir bé.
Això és una altra cosa
i això amb a Sandra
tenia raó
de la possibilitat
d'aquesta
que l'Ajuntament
pugui, diguéssim
en certa manera
marcar una miqueta
doncs
la conducta
dels preus a aplicar, no?
I això possiblement
no s'ha aplicat
prou bé fins ara
o no es podia
o no es podia
no ho sé.
I ara sembla que
sigui que s'aplicar
per exemple
en el nou pàrquing
del mercat, no?
És el que es farà.
És bo començar
des del bon principi
ell feia
la Fero
feia una menció
concreta
en un tema privat
que doncs
fa uns dies
s'ha obert a Tarragona
i que doncs
demostra que doncs
no ho sé
espero que es mantingui
també aquest preu
i tot això, no?
La veritat
és que estem pagant
o resumint
si tinguéssim
d'acabar
el debat sobre el tema
és que estem pagant
uns preus
caríssims
que a més
van acompanyats
doncs
d'una persecució
diguéssim
perquè no puguis aparcar
amb cap més indret
que no sigui
dintre el pàrquing
no?
Del pàrquing del mercat
cap dubte
els hi sembla bé
que es faci
un nou pàrquing
una tertúlia
ja ves placentera
avui
no, sí, home
quan ja s'han dit
com un...
Home, no cal
que s'estiguin cridant
el tema del pàrquing
del mercat
cap discussió
necessària
necessària
necessària
de totes totes
veus contràries
al pàrquing
sí, vaig sentir-ho
vaig sentir-ho
però
és necessària
de totes totes
vull dir
aquí
tindrem
quan estigui acabat
el nou mercat central
un altre punt
de gravetat comercial
important
que farà
que l'actual
no sigui suficient
i necessiti
també altres places
totalment d'acord
i això que deies
de les veus discordants
a mi em fa
bueno
em sembla curiós
que la cambra de comerç
no estigui d'acord
amb la gestió privada
en principi
estigui d'acord
amb la gestió pública
hauríem de potenciar
l'activitat privada
és una cosa
que m'ha resultat curiosa
no és que ahir
vam sentir veus
no hi ha de la concessió privada
o pública
la gestió privada
o pública
del pàrquing
sinó de la pròpia
construcció del pàrquing
alegant que hi ha molts pàrquings
recordant que per exemple
a la Rambla
tenim dos grans pàrquings
ja no parlo del de Lluís Companys
sinó del primer tram
de la Rambla
l'antic Vallellano
i el del Balcó
en fi
hi ha molts altres pàrquings
en fi
deixem el tema dels pàrquings
aparquem el tema
aparquem el tema
perquè també hi ha altres
altres qüestions de l'actualitat
en l'àmbit estrictament local
i potser en una setmana
en què estem tots molt impactats
per la notícia de Cambrils
ahir Convergència i Unió
tornava a reclamar
o tornava a recordar
que hi ha una moció
aprovada l'any passat
pel ple de l'Ajuntament de Tarragona
parlant del tema
de les càmeres
de videovigilància al carrer
aquest recordaran els oients
o potser no ho recordaran
ho recordo jo
ja va ser un tema
d'un cert debat
en l'última campanya electoral
la del 2007
i fa uns mesos
a l'Ajuntament de Tarragona
es va aprovar una moció
per unanimitat
amb la voluntat
de crear una comissió
que determinés
on s'havien de col·locar
aquestes càmeres
de totes maneres
aquell sempre acaba sent
un tema
en què
és molt prim
el fil
entre
la seguretat
la llibertat
la intimitat
de les persones
tu estàs a favor
de càmeres?
totalment a favor
a més he llegit avui
a la Vanguardia esmorzant
que a Barcelona
les han instal·lat
i havien fet un 27%
més de detencions
als llocs
on hi havia d'o càmeres
jo sempre dic
escolta'm
jo vaig caminant pel carrer
jo no tinc
que amagar-me de res
qui potser no li agrada
una videocàmera
és perquè
és gent que potser
potser ha de fer coses
que no li agraden
això té la llibertat o no
primer és la seguretat
ciutadana
i la seguretat ciutadana
és un punt
que preocupa moltíssim
a la gent
que a mi que instal·len
videocàmeres
per evitar en una zona
que hi ha d'elites
ho trobo perfecte
res a dir
Sandra
i Joan
vinga
què?
Mira jo sí
l'Ajuntament
va aprovar una moció
i s'ha de crear
una comissió
per posar en alguns punts
estratègics
de la ciutat
càmeres
de videovigilància
si s'ha de fer
es farà
però jo
també t'ho dic
de manera personal
a mi no m'agrada gens
i també et dic
que jo
no tinc res
que amagar ningú
ni me n'he d'amagar ningú
però la sensació
de 1884
Orwell
el gran hermano
sincerament
jo crec que
qui governa l'Ajuntament
de Barcelona?
Qui governa l'Ajuntament
i estan contentíssims
amb les videocàmeres
i han fet un 27%
menys de tarda
la gent el que vol
s'ha d'haver dit això
jo surto al país
amb els meus fills de nit
i a vegades tinc por
per t'arribar
jo no crec
ja tant que sigui
una qüestió
d'ideologia política
com de visió
a vegades també
de les coses
realment
a mi em fa
pena pensar
que necessitem
posar càmeres
de videovigilància
al carrer
per vigilar
a veure
què fa la gent
també és veritat
ara
la Guàrdia Urbana
té una activitat
també molt més intensa
per vigilar
el que fa la gent
no
per vigilar
el que segons quina gent fa
i la gent que té bé
estigui protegida
però de pas
passa altra gent
que no tindria
per què
estar
gravada una càmera
no ho sé
hi ha
càmeres
als caixers automàtics
a altres llocs
a fotos de la càmera
sí, sí
no, no
és que
és terrible
jo entenc
aquest cas
de Cambrils
pensar que
una noia
de 25 anys
que està al seu lloc
de feina
tranquil·lament
realitzant
la seva activitat
doncs
entra
un paio
i li fot un tret
és que realment
em sembla
espectacular
que alguna cosa així
pugui passar a casa nostra
no?
Clar, aquí el tema està
tenim un munt de càmeres
per exemple
aquestes de la Socorro
tenim un munt de càmeres
ja dins d'establiments
comercials
o bancaris
com aquest
el tema és
si això ho extenem
al carrer
Joan, tu tens alguna opinió
sobre aquesta qüestió?
Sí, evidentment
el debat de la seguretat
d'on parlo molt
però sí que és cert
que sempre que doni resultats
i que resultats
estiguin positius
per tant
està clar
que dintre el món
de la seguretat
hi ha solucions
de totes maneres
la seguretat
i el tema de les càmeres
no és 100% efectiva
en moltes coses
és una eina
disuasòria
diguéssim
perquè no passin
moltes coses
i suplatòria
d'una falta
de mitjans humans
per poder-hi arribar
evidentment
i amb això
no estic donant el cul
per la Guàrdia Urbana
en absolut
perquè si no
necessitaríem
un cos de la Guàrdia Urbana
sobredimensionat
i necessitaries
perquè clar
llavors
també parlem
de la inseguretat
en aquella zona
però també
podríem sortir altres barris
que reclamarien el mateix
és a dir
tindríem
un cos policial
estès
i que també està demostrat
que tampoc és prou
els resultats
tampoc són
a veure com si m'explico
o sigui
l'afluència màxima
de personal
de cossos de seguretat
acaba donant sensació
d'inseguretat
fomenta també
una situació contrària
un efecte boomerang
que tampoc és bo
el tema dels càmeres
és un tema disuasori
bo
i que donen resultats efectius
llavors per tant
amb aquesta zona
que s'està produint
tota una sèrie de situacions
des de fa anys
que els veïns denuncien
doncs jo crec
que és una zona
és una cosa
que s'ha de prendre
i a la terminació
sembla ser que hi ha un projecte
però que s'apliqui
que s'apliqui
ja porta a ser retard
el que passa
és que instal·lar més les càmeres
en fi
això ens ho han explicat
moltes vegades
són responsables
és molt complicat
no depèn únicament
de l'Ajuntament
depèn que t'autorisi
l'autoritat competent
diguéssim
que hi ha sobre
amb aquest tema
i que llavors
es puguis tirar
endavant tot això
requereix
tot un sistema tècnic
i requereix també
una recepció
per part d'algú
que controli
aquestes càmeres
no és tan fàcil
com col·locar
unes càmeres
no és tan fàcil
però és que la cosa
també hi ha d'una massa
i la gent
d'aquesta zona
necessita aquestes solucions
i jo crec que
no és tan complicat
si hi ha voluntat
de fer-ho
per tant
jo crec que ha de ser
una cosa immediata
que s'ha de fer
molt bé
agafant les paraules
de la Sandra
jo confio en aquests sis mesos
l'Ajuntament de Tarragona
ho farà tot
i ara
quan s'apropen les eleccions
no cal que es faci tot
no per defensar la Sandra
n'hi ha
tindrem 4 anys
no ho dic jo
vull dir
un partit polític
de l'endemà
de guanyar
ha de ser electoralista
i si ara venen eleccions
evidentment és normal
qualsevol partit ho faria
vull dir que això
jo no ho criticaré
que un partit abans
d'unes eleccions comenci a treure coses
doncs és el joc polític
això ja ho sabem
no evidentment
i si beneficia la ciutat
doncs millor
escoltar
el meu comentari
ha sigut una miqueta
no m'ha sentit
de dir
bueno escolta
ens queden sis mesos
pel debat molt positiu
aquest tema
en el joc polític
tenint en compte
que la moció
va ser aprovada
per unanimitat
suposo que és una qüestió
més de prioritats polítiques
si es considera
que aquesta és una qüestió
prioritària
o secundària
hem parlat de pàrquins
hem parlat de seguretat
ciutadana
i de càmeres
de videovigilància
i els hi proposo
tancar la tertúlia
parlant de llengua
perquè
és un motiu
que pot arribar
també a la polèmica
a Tarragona
les sentències
del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
que han tombat
que han suspès
el reglament
d'ús de la llengua
a l'Ajuntament de Barcelona
i a la Diputació de Lleida
a partir de recursos
que en un cas
havia presentat
el Partit Popular
i en un altre cas
l'entitat
Convivència Cívica
crec recordar
que és aquest
el nou
exacte
tot això
a partir de la sentència
de l'Estatut
tenint en compte
el reglament
que tenim
a Tarragona
Ajuntament de Tarragona
que és idèntic
pràcticament
el de Barcelona
com el de la immensa
majoria
d'Ajuntaments de Catalunya
temen que pugui haver-hi
o consideren
que pot haver-hi
també algun recurs
vinga Sandra
mira jo abans que res
diré una cosa
jo recomano a tothom
que llegeixi un llibre
que es diu
Mal de Llengües
que ara no recordo
quin és l'autor
que a mi me'l van fer llegir
a l'escola
i que deia
que les llengües
són això
llengües
i les llengües
no són banderes
ni són armes
ni són
ni haurien de ser
sobretot
eines
de conflicte polític
vull dir
un idioma
és la manera
que tenim
un poble
d'expressar
la nostra vida
i de
comunicar-nos
amb la resta
de la gent
per tant
que hi hagi
un atac
continu
indiscriminat
sobre
la llengua
catalana
a mi em sembla
ja
ridícul
directament
directament
ridícul
el fet de defensar
la llengua catalana
no suposa
un atac
del castellà
perquè si realment
considerem
que la llengua
d'en Cervantes
i
del Camilo
José Cela
i de la
Isabel Allende
necessita
protecció
del català
jo crec
que és
fer més petit
fer més petit
a la llengua
castellana
del que realment
és
deixa'm apuntar
que no ho havia dit
potser en la introducció
del tema
que clar
s'han suspès
aquests reglaments
la suspensió
és cautelar
perquè tots aquests
reglaments
donen un ús
preferent
i aquí està
la paraula clau
un ús preferent
a la llengua catalana
Joan
a veure
mentre seguim
parlant
d'aquests temes
abans parlàvem
de pàrquings
és que hi ha un problema
si ara seguim
parlant de llengua
com tu dius
també és que tenim
un problema
encara
no hauria de ser
motiu de debat
i hauria d'estar clar
mentre seguim
parlant d'això
és a dir
tenim un pas enrere
sospitosament
justament
també la sentència
aquesta surt ara
quan no tindria que
no sé
quan estem en un període
electoral
que tampoc seria bo
que sortigués aquest tema
perquè en definitiva
el que fa
és radicalitzar
més la situació
ja tenim
prou problemes
amb el tema
de la sentència
de l'Estatut
només falta que ara
una cosa fonamental
una cosa
un pal
de paller important
de l'Estatut
com és la llengua
al damunt
encara l'estem discutint
llavors és que no acabarem mai
no acabarem mai
jo crec que
precisament
si ara
tinguéssim
aquí a aquesta taula
molta gent
debatint
tota aquesta situació
molts dirien
primer que tot
escolta
ara aquest tema
no toca
que deia
el nostre president Pujol
ara aquest tema
escolta
està desfassat
i sisplau
els articles
és que bé
no he entrat molt a fons
però és que a més
el que he sentit
per la premsa
els articles
que anomena
jo crec que són
baladis
que són
coses
que no
que no
que no
que no
que no
que no
que no tenen tan poc
la suficient
importància
i que segurament
l'ajuntament
els ajuntaments
o la diputació
afectat per això
és
no deixe de ser
el seu llibre d'estil
diguéssim
d'atendre la gent
i d'utilitzar
diguéssim
les seves formes
jo
perdona
tu que ets militant
del PP
aviam
la grandesa de Catalunya
ho dic perquè
la presidenta del Partit Poblar
de Catalunya
Alicia Sánchez
Camacho
ha donat a entendre
que presentarà recursos
en tots els reglaments
que donin aquest ús preferent
a la llengua catalana
la grandesa de Catalunya
del català i del castellà
és el cas meu
que mon pare és català
que la meva mare és gallega
que jo amb mon pare parlo català
amb la meva mare parlo castellà
encara que la meva mare
intenta parlar català
pobra però
la sent gallec
el meu sogre del Serrallo
la meva sogre de Bonavista
vull dir
amb el meu sogre en català
en Pau Descansi
la meva sogre en castellà
barrejar els dos idiomes
i que hi hagi bilingüisme
és bo
sí que és cert
que la gent ha sensació
tot i coincidint totalment
amb el Joan
que hi ha 5 milions d'aturats
vull dir
que els problemes
que preocupen a Catalunya
és a l'atur
l'economia
i les pensions
i la seguretat ciadana
aquest tema
no és un tema
que preocupa tant
sí que és veritat
que
passen coses
com el que va passar
al col·legi de Bonavista
que veus que hi envien
en català
i a mare
i la gent
que trobes pel carrer
et parla i tot
que a vegades
pot donar la sensació
que el castellà
per voler imposar
més el català
a vegades
el castellà
quedi una mica
en segona fila
vull dir
si el Tribunal Constitucional
ha dit això
deixem que la justícia
actui
no tinc res més a dir
a mi
vaja
de veritat
que portar
temes judicials
aquestes qüestions
que a més
el Mujica va començar
portant
i era socialista
tu home
entra en aquest joc
és una eina
democràtica
que la gent fa servir
però entenen
que pot això
formar per ara
de la precampanya
o de la campanya
perquè de fet
les eleccions
al Parlament
són d'aquí un mes
i el tema
de la llengua
d'altres maneres
un petit incís
la campanya
que està fent
el Montilla
que no em desagrada
encara que jo no sigui
és campanya totalment
PSOE
també t'ho dic
és campanya totalment PSOE
i tinc entès
que les estrelles
de la campanya
seran el Felipe González
i la Montilla
vull dir que
i també ha dit el Montilla
que amb Esquerra
no vol
no no no
deixem-ho estar
que el que omple
els pavellons
és el Felipe González
no la Montse Turel
i la Llega Bonet
a veure
però tornant al tema
de la llengua
alguna cosa a dir?
pensar que seguim
parlant del tema
aquest de la campanya
el reglament
el reglament
de l'Ajuntament
de Tarragona
és idèntic
al de Barcelona
i ha aprovat
l'any 1992
en l'anterior mandat
on l'alcalde era
Joan Miquel Nadal
i va rebre el suport
del Partit Popular
d'aleshores
jo espero que
que cap formació política
de Tarragona
ni de Catalunya
vulgui venir
a tocar
el nostre reglament
en aquest sentit
i dir això
que si realment
volem normalitzar
la convivència
en aquest país
on realment
jo crec que el problema
el tema
de la llengua
a Catalunya
és un tema
que s'ha creat
de forma fictícia
políticament
interessada
interessada
s'ha creat
s'ha creat
perquè no és veritat
que existeixi
conflicte lingüístic
en aquest país
no, és veritat
perquè tu parlaves
de la teva presència
els meus pares
són andalusos
el meu pare
sí parlava català
però la meva mare
l'entén
però no el parla gens
a casa meva
estàs parlant
amb un en castellà
amb l'altre en català
i no hi ha cap tipus
de problema
i a la meva feina
parlo en castellà
en català
i en anglès
majoritàriament
perquè treballo
amb molta gent
que és de fora
de Catalunya
i d'Espanya
per tant
és un conflicte
realment fictici
sí, però
qui està interessat
en que fora de Catalunya
la gent vegi
que realment
és un problema
que la gent
tingui una percepció
que no sàpiga
entre tots tres
parlem
que no tenim
problemes
és que ho hem de deixar
mirin el rellotge
Joan Besora
Josep Acero
i Sandra Ramos
gràcies per compartir
aquesta estona
de Tartula
amb els soients
a Terraona Ràdio
que vagi molt bé
bon dia
unína murmur
bon dia
bon dia
bon dia
ben
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia