Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Poca broma que avui un quart de català
arriba... Ui, com arriba?
Escolteu, escolteu.
Lo corte de Barcelona,
qui freu pelós
Contra les tropes dels aratzos invasos
La frontera defensava
L'estibre vos
Al seu costat feien pinya
Nobles senyors
Era valent com un roure
Pelut com l'os
I en el combat
I en la guerra
Victoriós
Segons diu una llegenda
amb llagrimós
D'una tenda esplanyia
D'un d'ara dos
Carles
Carles
El calc
Rei de França
Tot d'inginyors
Déu n'hi do
Història de Catalunya
amb cançons
Ja sabeu que l'Enric Garriga
des d'un quart de català
sempre ens porta
alguna majoria musical
Avui diríem que el que ens porta
és un tresor
I de fet
la primera cançó
i el disc que ens porta avui
és d'haver també
una informació d'actualitat
podríem dir-ho així, no Enric?
Sí, sí, perquè
A veure
Avui parlarem bastant
de Catalunya Nord
del català a la Catalunya Nord
de l'Occità
que està a la part de la Catalunya Nord
i també a la Vall d'Aran
i una sèrie de cosetes d'aquestes
I aquest disc
és un disc
que es diu
Història de Catalunya
amb cançons 2.0
que ve a ser la versió
segle XXI
d'un clàssic
que l'any 1971
va editar a Dixa
que es deia Històries
de Catalunya amb cançons
amb textos del Jaume Piques
música d'Antoni Rosmar
i cantaven
Guillermina Mota
Toni Crut
Joan Maria Menat
els de la Trinca
i una sèrie de coses
Això va ser molt famós
als anys 70
i era la idea
que en aquella època
evidentment
va patir censura
i segons quins temes
no es podien tocar gaire
i s'havia de fer
amb molt de doble sentit
i teo
Bé
PICAP
l'any passat
va reprendre el relleu
i aprofitant
que hi havia
també un espectacle
que es deia
Trifulques de la Catalana Tribu
amb text del
com es diu aquell xic?
D'aquí parlem
del del del del del del del del del del del del del bueno ja ho diré ja ho diré però vaja
es tracta d'un disc fet amb textos de Joan Vilamala
i músiques de Toni Xuclà
però que interpreten tota una sèrie de cantants i grups i tal de tots els països catalans
la idea és explicar la història dels països catalans o de Catalunya
amb cançons
amb un enfocament didàctic, pedagògic, enfocat als instituts també
i complementa aquest espectacle de les Trifulques de la Catalana Tribu
amb text això de Víctor Alexandra
el de l'Eric i l'exèrcit del Fènic
etcètera
doncs bé
aquesta obra de teatre es va estar fent durant l'any passat en diversos llocs
també amb un dossier pedagògic per instituts i escoles
i per la seva banda PICAP va fer el disc
i la primera cançó del disc es diu precisament Històries de la Catalana Tribu
i és una cançó que està a l'espectacle
i que interpreten en el disc
interpreten les xiques que la interpretaven també en directe a l'espectacle
la resta de temes són el repàs a la història de Catalunya
amb cantants com a Eric Binaixa
que és el que estem sentint ara
en què ens parla de la primera senyera
és la segona cançó del disc
com que és un disc d'història de Catalunya
doncs està agotant cronògicament
i en aquesta cançó parla precisament del moment en què
Catalunya s'independitza dels francs
i neix com a estat
diguem-ne
bé, doncs aquí hi ha la Carrau, Clara Andrés
Néboa, Xuarma, Xasar, Carles Velda, Lluís Cartes, Sant Pedro, Titot
i hi ha una cançó concreta que es diu
Via fora 1714
que parla d'això de l'època de 1714
en què intervenen
Pau Alavajos, Mirna Vilasís, Miquel Mariano i Marta Rius
que posen veu cada un amb el seu dialecte
i representats els quatre grans dialectes catalans
diríem oriental, occidental, balear i valencià
i bé, tot això en aquest disc
que doncs bé
conté totes les lletres
però està pensat també perquè no només el puguem escoltar
que musicalment és molt atractiu
musicalment té una qualitat excel·lent
i el contingut és per apropar a la gent jove
i a la no tan jove la història de Catalunya
explicada, a veure, esclar, evidentment
explicada amb 12 cançons de la història de Catalunya
s'ha de sintetitzar molt
però és molt complet
Pujem una miqueta més, a veure, a veure
pelut com l'os
i en lo combat
i en la guerra
victoriós
se vol estiu
una llegenda
llagrimós
des d'una tenda esplanyia
d'un d'ara els dos
Carles del Cap
rei de França
tot ingeniós
va llegar-li
nostre emblema
esplendorós
Home, això jo aniria a classe d'història
cada dia, no me la perdria, eh?
L'expliquen la història així
i després t'agafen ganes
a més, al llibret també hi ha notes
en alguns casos
apunts d'explicació d'alguna dada històrica
i bé, és d'allò que
amb el contingut de la gent
pots incitar a l'estudiant
a buscar llibres
o buscar a internet
a buscar una miqueta més
a buscar una miqueta més dades concretes
hi ha llegendes, hi ha història
i està barrejat
però és un disc de música i de cançons
no és una lliçó d'història pura i dura
És història de Catalunya
amb cançons 2.0
en acabar un quart de català
i una mica més
escoltarem una altra de les cançons
d'aquest magnífic treball
ara recollim altres informacions
de l'actualitat
de la llengua Valls
ja forma part del Consorci
Efectivament
l'actualitat directament
des d'ahir mateix
ahir va ser quan es va signar
el conveni
d'integració de l'Ajuntament de Valls
al Consorci per la Normalització Lingüística
dintre del Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
algú dirà
però a Valls
però si a Valls ja n'hi ha
d'això de català
i fa molts anys
que fan cursos
efectivament
des dels principis
del Centre de Normalització Lingüística
s'han estat organitzant cursos
a Valls
i des dels primers anys 90
ara no tinc la dada exacta
quin any
es va crear el servei comarcal
de català
de tot l'Alcamp
és el servei comarcal
i com sol passar
amb els serveis comarcals
està situat
a la seu del Consell Comarcal
que està a Valls
per tant
des d'aquest servei comarcal
també s'han fet coses a Valls
però bé
ara ja
l'Ajuntament s'integra
pròpiament
i per tant
això vol dir
que es crearà
una oficina de català
de Valls
aquesta oficina
es posarà en marxa
ja
el mes de juny
i durant l'estiu
ja es posarà
en rodatge
perquè de cara al setembre
ja es puguin organitzar
els cursos
que fins ara
s'organitzaven
des del servei comarcal
des de Tarragona
amb altres fórmules
serà ja directament
l'oficina català
qui organitzarà
aquests cursos
i qui els impartirà
o buscarà els professors
etcètera
tot això doncs
per tant
ja des d'ahir
som un mes
des d'ahir un mes
i el proper divendres
hi ha una conferència
a l'antiga audiència
aquí a la ciutat
de Tarragona
de Rafael Reñé
sobre la Catalunya Nort
i a partir d'aquí
ja comencem
a desgranar
aquestes informacions
que tenen a veure
amb la Catalunya Nort
exacte
a veure
Rafael Reñé
no el coneixem
però si dic
que és periodista
de Ràdio Arrels
de Perpinyà
que és una emissora
que emet en català
resistent
resistent
i que a més a més
aquest xic
el Rafael Reñé
és el cap de colla
dels castellers de Riberal
la colla
de castellers
de Bau
el Rosselló
el Bau és un poblet
a prop de Perpinyà
és un poble
a prop de Perpinyà
un dels guardians
de la llengua
a la Catalunya Nort
sí
perquè no només
a veure
és un poble petit
té uns 3.000 habitants
però té l'entitat aquesta
que es diu
Aire Nou de Bau
que aplega
també hi ha diables
la colla de diables
del Riberal
els castellers
i una sèrie d'entitats
de tipus
de cultura catalana
que estan totes aplegades
en aquest pack
d'Aire Nou de Bau
i per tant
els castellers de Riberal
estan aquí
i
si algú vol
trobar referències
de tot això
a la notícia
que tinc penjada
a la pàgina web
del centre
les3bdobles
cpnl.cat barra
tarragona
a la part de l'agenda
hi ha la informació
sobre aquesta conferència
i els enllaços
a les pàgines web
tant de Ràdio Arrels
que es pot sentir en línia
com a l'entitat
d'aquesta
Aire Nou de Bau
que aplega
tota la catalanitat
de la zona
i tot això
Rafael Reñé
ara ja el tenim situat
ens explicarà
divendres
a les 6 de la tarda
a la sala d'actes
de l'antiaudiència
farà una conferència
sobre la realitat
sociolingüística
de la Catalunya Nord
adreçada
principalment
als nostres alumnes
i això és una iniciativa
d'un dels nostres professors
del Xavier Rotons
aquí ve el Lligam Castellé
pel Lligam Castellé
ha vingut una mica això
i
bé
no només ens parlarà
de la qüestió sociolingüística
sinó també
dels signes
de catalanitat
del territori
com està
la qüestió
de l'ensenyament
del català
les entitats
catalanistes
tot això
ens ho explicarà
divendres
el Rafael Reñé
tu parles
occità?
no però
l'entenc
i el puc llegir
a veure
recordem que
quan estudiàvem
a la carrera
o a l'institut
això de
els poetes medievals
catalans
els trobadors
no escrivien en català
escrivien en occità
perquè era
el segle XIII
i XIV
era la llengua de cultura
per tant la cosa
ens sona una miqueta
que sigui des d'aquest punt de vista
i a més
a veure
però a veure
lògicament també
ha evolucionat
a un altre nivell
a un altre ritme
l'occità
que parlaven
els grans mestres literaris
no és l'occità
que es pugui parlar ara
no?
no ho sé
t'ho pregunto
perquè no ho sé
després mira
avui saps allò
que fem dels límits del català
avui parlarem
de l'agonia del català
a la Catalunya Nord
però
abans hem d'explicar
què passa
amb la llei de l'occità
és que estem
l'occità o l'aranès
l'occità o l'aranès
aquí se'ns barreja
perquè mira
tenim
diguem que la Catalunya Nord
es parla català
però també és la zona
tradicional de l'occità
l'occità
però molt més
a veure
Occitània
abasta
fins a part del nord d'Itàlia
tot el sud de França
de fet
la meitat de França
et feix de conqueridor ara
ara t'he vist cara
de conquerir territori
ara faig d'historiador
ara faig una mica d'historiador
però veig que ara dir
calla que em donin un cavall
que aquí jo conquesto
aquí reconquesto
el territori occità
tant tant no
però bé
a la Catalunya Nord
es comparteixen territori
i espai cultural
el català i l'occità
i a la Catalunya Sud
nosaltres
per ells
som el sud
la Catalunya Sud
tenim
el català
però també tenim
la Vall d'Aran
la Vall d'Aran
és l'últim
aquest sí que són
els últims mohicans
de l'occità
perquè és l'únic lloc del món
on és oficial
l'occità
i precisament
ja sabem
i hem comentat de vegades
que hi ha el tema
de la llei
de l'occità
de moment
és la llei de l'Aranès
i aquí està la cosa
el febrer
quan es va presentar
a la Comissió de Cultura
del Parlament
el projecte de llei
es van aixecar
algunes veus
diguem
no és que hi hagi bronca
però hi ha veus científiques
com per exemple
el grup de lingüística occitana
o també
a veure
tinc per aquí
el Cercle de Germenament Occitano Català
la Fundació Occitano Catalana
fins i tot
l'Institut d'Estudis Catalans
l'Institut d'Estudis Catalans
tots aquests organismes
es posicionen
a favor de dir
ep
el tanto
no posem la pota
fem-ho bé
perquè
no té sentit
que fem una llei
de l'Aranès
quan l'Aranès
és una part
és una variant
del Gascló
que és un dels sis dialectes
de l'Occità
etc.
Nomenem la llei
de l'Occità
perquè la cosa
tindrà transcendència
no només
a la Vall d'Aranès
i a plegarà
més parlants
exacte
bé
el punt de debat
lingüístic
és aquest
però hi ha molt de debat
o què?
a veure
creus que es posaran d'acord?
sí
jo crec que sí
perquè
el que s'està proposant
és una qüestió
de seny
i de sentit comú
i això els catalans
en tenim
en tenim
potser
de fet
ja hem comentat
l'oficialitat
de l'Aranès
i ara s'està
amb aquesta llei
es pretén
ja formular
i perfilar
exactament tot això
cal dir
ja he dit
que l'Aranès
és l'únic
l'únic lloc
del món
on és oficial
l'Occità
perquè a França
no volen res
que no sigui francès
però
comptant
la Vall d'Aran
i el que és
el territori històric
d'Occitània
són uns 3 milions
de persones
que parlen
a l'Occità
que l'entenguin
n'hi ha més
de fet
a la Catalunya Nord
o a Occitània
trobem retolació
bilingüe
en francès
i en Occità
vaig estar
l'estiu passat
per l'Icarcason
i tot allò
i a tota aquella zona
l'Occità
hi és present
en la toponímia
en una part
del midí
està tot
i de fet
també
en algunes expressions
i en el francès
en aquella zona
també se'ls ha empaltat
entre
de català
i d'Occità
tot això
està per allí
en les últimes
les últimes setmanes
des del febrer
han anat apareixent
articles
en diferents diaris
fa poc
la setmana passada
sortia un diari
sortia
al diari
a la maniana
un article
del síndic
de la Vall d'Aran
que és el Francesc Boia
parlant justament
d'aquest tema
d'aquesta ocasió única
de fer aquesta llei
que es tingui en compte
el que diuen els lingüistes
que es tingui en compte
la realitat sociolingüística
hi ha un debat
una mica més espès
per la gent
però que és important
pels sociolingüistes
que és el tema
de quin Occità
hem de consagrar
o preservar
si s'ha d'utilitzar
l'estàndard
del llenguadoc
o s'ha de fer
un estàndard
de cada un dels sis parlants
aquest és una mica
i això és molt més
de lingüistes
i de filòlegs
tampoc no cal
que hi entrem més
apuntem que existeix
i bé
de tot això
se'n troba informació
als webs
d'aquestes entitats
que he dit
des del grup
de sociolingüística
occitana
a l'Institut
d'Estudis Catalans
perquè Joan Martí Castell
president de la secció filològica
també ha intervingut
en aquest debat parlamentari
també posicionant-se
a favor
que la llei
tingui un àmbit
tingui una denominació
més àmplia
i tots els sociolingüistes
que intervenen
i aquests del grup
de lingüística occitana
parlen que
tampoc no ens hem d'encantar
només amb el nom de la cosa
sinó que també hi ha
totes aquestes altres coses
més tècniques
a tenir en compte
molt bé
per això mateix
hi ha una apostila
que el govern
el govern de la Generalitat
ha decidit
prorrogar dos anys
el programa
per a la creació
de l'oficina occità
occità
en Catalunya
això està en Occità
i ja que s'entén
Catalunya
amb N-H
que és l'equivalent
de la N-Y
i també en portuguès
han decidit prorrogar
aquesta oficina
dos anys més
mentre entre ambigòria
es desplega
aquesta llei
quan estigui aprovada
per tant
tot acompanya
a favorir això
si no em falla la memòria
no m'explicar
potser dic una bajanada
però jo la dic
i si no està bé
tu em rectifiques
no vam anunciar
una vegada
que l'oxità
és llengua oficial
a Catalunya
és a dir
que jo demà
faig un curser
d'oxità
i parlo
i escric
en occità
i és perfectament
està dins del mar
de la legalitat
una altra cosa
és que m'entenguin
bé
això ho consagra
ja l'Estatut del 2006
i ara aquesta llei
ho ha de desplegar
però
si tu presentessis
una escrita en occità
a un ajuntament de Catalunya
o a la Generalitat
te l'haurien d'acceptar
i te l'haurien de contestar
en occità
altra cosa
és que això
encara no està prou preparat
perquè es pugui fer
però
la teoria és aquesta
doncs vinga
potser hem d'aprendre a occità
perquè segons els límits
del català
el català
agonitza
la Catalunya Nord
te'n parlem després
d'una pausa
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
el 977-24-35-27
voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
doncs afegim
aquest dimecres
a un quart de català
un nou capítol
dels límits
del català
el títol
ben explícit
Catalunya Nord
l'agonia del català
nord dels Pirineus
he de dir
tan malament
està la cosa
Enric
més o menys
perquè mira que hem vist
paisatges
dels límits del català
desoladors
bé
en aquest cas
no sabria dir
si és tan igual
que Alacant
però vaja
deu anar per aquí
la cosa
ara no he comparat
però ja era prou espessa
la cosa
com per posar
a fer comparacions
amb Alacant
he de dir
i reconèixer
que aquest títol
l'agonia del català
l'onor dels Pirineus
és que l'hem enllevat
l'hem enllevat
d'un article
del diari El Punt
concretament
l'autor és Raül Magí
i és un article
que parla
de Daniel
de Joan Daniel Besonov
que és aquest autor
de la Catalunya Nord
que escriu en català
que a part de les novel·les
que acostuma a publicar
i aquest això
ha publicat
fa poc
a l'editorial Emporius
Un País de Butxaca
que és un llibre
de mig camí
entre l'assatge
i el dietari personal
i en què
amb el seu estil àgil
i irònic
i amb bastant d'humor
l'humor típic
del Besonov
fa de guia
lingüística social
i política
de la Catalunya Nord
explica com ell
de petit
va ser educat en francesi
i a través dels avis
va conèixer
la cultura catalana
i se'n va adonar
de què era la seva
i la va fer seva
i se t'explica
totes aquestes cosetes
al llibre
aquest és un dels
que recomanem
d'Emporius
es pot trobar
a qualsevol llibreria
i està escrita en català
sí, sí
ell sempre escriu en català
català
ja fa molts anys
que escriu en català
aquest xic
aquest xic
bé
ja té una edat
és un xic
és un xic
de la Catalunya Nord
i ara et donem
una mica les dades
i després comentaré
un altre llibre
molt interessant
per complementar
aquí l'interessi
tot aquest tema
de com estem
a la Catalunya Nord
donem les dades
vinga
són
mig positives
mig negatives
mira
per exemple
les dades que tenim
són de
a veure
amb un d'aquests
que explicaré
l'altre autor
que comentarem
és Alà Bailac Ferrer
que és professor de català
a Perpinyà
i que ha publicat
un llibre
que ara comentarem
però doncs
ell en l'entrevista
que publicaven
avui
quan va sortir
el llibre
que comentarem
deia que
deia
deia que
s'ha de tenir en compte
que a la Catalunya
que a França
estan prohibits
per llei
els censos lingüístics
ah sí
sí
està prohibit
per llei
perquè deu ser
perquè hi ha un munt
de llengües minoritzades
però prohibir
un cens lingüístic
és una falta
democràtica
important
la llei
prohibeix
que a França
s'elaborin
censos lingüístics
però es va fer
una enquesta d'usos
des del Consell General
de no sé on
van fer
o des del
no sé ben bé
però està feta
ah clar
la va fer
la Generalitat
de Catalunya
saltant-se a la frontera
va fer
nosaltres fem
l'enquesta igualment
i com que la fan
per telèfon
podem trucar
i després vull
que et busquin
que vinguin a la plaça
de en Jaume
a preguntar-li al Monti
total
dades extretes
d'aquesta enquesta
que és l'última
que tenim
més recent
de la Catalunya Nord
del 2004
comprensió oral
a la Catalunya Nord
del català
tenim un 68,9%
de gent
que l'entén
més del que jo em pensava
mira què et dic
i el saben llegir
un 31,4%
quants el saben parlar?
37,1%
l'entenen
quasi el 70%
però en la meitat
el parlen
i el saben escriure
un 10%
10 i mig
però atenció
aquí
això sembla
més o menys positiu
l'entén
quasi un 70%
i el parlen
un 30%
però
si mirem la franja d'edat
dels 15 als 29 anys
que és la franja
que se suposa
que és el relleu generacional
aquí la cosa
es posa
una mica més fumuda
perquè
només l'entén
ja el 51%
de la població
d'aquesta edat
de 15 a 29
que el sàpiguen
parlar només
del 24,2
que el sàpiguen
llegir només
l'11,4
i que el sàpiguen
escriure
del 6,2
aquí hi ha
una de les conclusions
d'aquesta enquesta
és que la situació
de discontinuïtat
en la transmissió
lingüística
interseccional
és a dir
s'ha trencat
la transmissió
interseccional
tot i que
després com expliquen
Besonoff o Bailac
hi ha una rebifalla
l'escola
en català
creix
les
com es diu allò
les calendretes
són les de l'Occità
les altres
les
les
brassoles
les brassoles
creixen
i hi ha
algunes dades
en quant a les actituds
envers l'aprenentatge
que estan bé
però
quan pregunten
quina és la primera llengua
apresa a casa
resulta
que
només hi ha
un 6,2%
de la població
que digui
que és la llengua
que ha après a casa
la seva primera llengua
la llengua materna
només és el 6,2%
que el tenen al català
però és que
entre la franja d'edat
de 15-29
és 0%
la gent que
té el català
com a llengua materna
tot i que a casa
pot ser que el parlin
però ja no els hi han ensenyat
ja no hi ha
aquella transmissió
això també ho explica
el Besonoff
quan diu que
la seva àvia es queixa
és una actitud molt típica
de la Catalunya
la catalanità
s'expressa en francès
la seva àvia lamenta molt
que desaparegui el català
no vol que desaparegui
vol que progressi
però tot això
ho expressa en francès
i aquesta és la situació
és una paradoxa
per nosaltres és molt estrany
però allà
s'ha d'entendre en aquest context
és el seu context
llavors
petites esperances
mira
l'actitud envers
l'aprenentatge de la llengua catalana
del global de la població
interès per saber parlar català
hi ha un 50%
de la població
que té interès
però
la dada esperançadora
és que entre la franja
de 15-29
n'hi ha més encara
justament aquests que no han après
el català a casa seva
hi ha un 55,9
quasi un 56%
de la població d'aquesta edat
que sí que té interès
per aprendre a parlar català
i entre la franja dels 30
als 44
també arriba
quasi al 59%
que volen aprendre
que volen aprendre català
que tenen interès
per saber parlar
saber parlar
després
que tingui interès
per aprendre'l
doncs
unes dades semblants
el 41%
de la població global
d'aquesta zona
té interès per aprendre
entre els de 15 i 29
un 56%
de la població
que tenen interès
per aprendre català
i entre els de 30 i 44
un 53,6%
i
una dada important
d'allò que dèiem
de la transmissió generacional
interès perquè els fills
aprenguin català
doncs
al global de la població
hi ha un 43,7%
de gent
que té interès
que els seus fills
aprenguin català
això està bé
entre la franja
de 15-29
n'hi ha un 48
n'hi ha més
i
les dues franges
on hi ha més interès
perquè els fills
aprenguin català
és entre els de 30
a 44 anys
30-44
que n'hi ha un 53%
quasi
que volen que els seus fills
aprenguin català
i
entre la franja
de 45 a 64
n'hi ha quasi
un 50%
de gent
que vol que els fills
aprenguin català
a veure
hi ha una cosa important
és la qüestió comercial
econòmica
l'eix
Perpinyà-Barcelona
per ells
el Pirineu
no és frontera
els negocis
entre Catalunya
i les feines
i els estudis
entre Barcelona
i moltes coses
molta gent d'aquella zona
va a la Universitat de Girona
etcètera
el TGB
que ens connectarà
amb França
d'aquí no res
ja veuràs
i tanco el tema
explicant
quin és el llibre
d'Alà Bailac
que és professor
d'Alà Bailac Ferrer
professor de Girona
per Pinyà
el nom
Alà Bailac Ferrer
és un nom molt significatiu
sí
sí
el llibre es diu
Catalunya Nord
ho diu pels orígens
que deu tenir
aquest professor
ara no ho tinc gaire clar
però
és interessant i tant
Ferrer
ja està
Ferrer
és valencià
Bailac
no sé si
em sembla que és un congrom
bastant
Alà és un nom
visigot
és visigot
sí
ja veus
aquest és un nom
que ve de l'Adam Mitja
de l'època occidentana
a veure
el llibre que ha fet aquest xic
es diu
Catalunya Nord
societat i identitat
reflexions
vivències
i panorama català
l'editat
està editat
a Perpinyà
per l'editorial
Trebucaire
i en aquest llibre
fa una síntesi demogràfica
social
econòmica
i cultural
per comprendre
l'identitat catalana
en les comargues
de la Catalunya Nord
es pot consultar
sencera
això és el resum
de la seva tesi doctoral
si a algú li interessa molt el tema
la tesi doctoral
està sencera
penjada
a la web
següent
recerc
sense les tres vedoles
directament
recerc
r-e-c-e-r-c
punt
n-e-b
punt
f-a-r
això vol dir que és de França
aquesta fr
vol dir que és de França
aquesta web
però allí està la tesi doctoral
amb totes aquestes dades
molt completes
i diguem que la lava i la
que es mostra una miqueta
més optimista
que el Besonov
molt bé
doncs
deixem avui aquest capítol
dels límits del català
encara ens queden uns quants
hem de fer unes quantes radiografies més
ja en queda poquet
ja en queda poca temporada
pel que és el temps
pel que diguem
la geografia
ja hem acabat
quasi
ara ja seria
àmbits
àmbits
per exemple
aquest estudi
que s'ha presentat fa poc
sobre la joventut
aquestes coses
és també paradoxal
en molts aspectes
ja el comentarem un altre dia
potser la setmana que ve
tocarà
doncs vinga
potser sí
potser no
ara parlem de novetats
editorials informàtiques
i comencem fent referència
al patrimoni digital
de Catalunya
parlarem d'informàtica
avui no hi ha de paper
ja hem explicat
tots aquests llibres
expliquem
d'informàtica
existeix una cosa
que es diu
patrimoni digital
de Catalunya
que és una cosa
que depèn de la biblioteca
de Catalunya
i
es dedica a recollir
i capturar
sistemàticament
les webs
de l'àmbit cultural
i lingüístic catalans
l'adreça
és molt senzilla
www.padicat.cat
i
tenen
capturades
al març del 2010
tenen
capturades
22.931
captures
que corresponen
a 17.063
webs del país
això ocupa
7,7 terabytes
ja està molt bé
perquè està
per àmbits
cultura
esports
ciència
tecnologia
salut
molt bé
total
només són
186 milions
de fitxers informàtics
tot això
aquí
ells
capturen
totes les webs
per tant
si algú vol saber
alguna cosa
que pugui estar
internet
en català
anem a aquesta pàgina
pedicat
és molt fàcil
té un cercador
a més
ja
diguem
hi ha els 8 àmbits
que són
cultura
ciència
tecnologia
empresa
esports
salut
societat
societat de la informació
i monogràfics
bé
doncs aquí
si tenim idea de la web
podem posar l'adreça
i si no podem posar
alguna paraula clau
i podrem trobar allí
alguna d'aquestes
17.000 webs
que tenen fitxades
doncs molt interessant
aquesta adreça
que portes
per anar investigant
i bé
Facebook i Twitter
ja sabeu que
també parlen català
el català s'ha de posar al dia
i hem d'estar
a l'ordre de les últimes
tecnologies
i això vol dir que
des de la secretaria
de política lingüística
acaben d'obrir
ja uns espais
o com se'm digui
d'això
que jo no soc gens
d'aquestes coses
però s'ha de saber
qui hi són
i com són
i com són
de xarxes socials
sí però no d'aquestes
han obert un perfil
al Twitter
l'adreça
òbviament és
www.twitter.com
barra llengua catalana
i també una pàgina
a Facebook
amb l'adreça òbvia
www.facebook.com
barra llengua catalana
l'objectiu és
incrementar la comunicació
amb les persones
que estan interessades
en la llengua
i que això serveixi
per fer una millor difusió
de l'activitat relacionada
amb la política lingüística
de la Generalitat
no és l'única cosa
d'aquest estil
que tenen
perquè des de la secretaria
de política lingüística
ja existia
abans
hi havia un grup
de Facebook
d'encomana el català
també existeix
el Facebook
del cinema en català
www.facebook.com
barra cinema català
cinema en català
i també hi ha un canal
de vídeos
de llengua catalana
al YouTube
www.youtube.com
barra llengua
aquí també tenim
un canal del YouTube
del Consorci
per la Generalitat
Lengua Lengua
on pensem
els nostres vídeos
si algú vol trobar
totes aquestes adreces
perquè ara
les he dit molt ràpides
les podeu trobar
totes juntetes
i classificades
a l'apartat
de llengua
del Gencat
www.gencat.cat
barra llengua
barra seguiu-nos
i aquí trobareu
tots aquests enllaços
i podreu anar-hi
si sou del Facebook
o del Twitter
us podeu afiliar
Molt bé
doncs acabem amb música
un altre dels temes
de la història de Catalunya
amb cançons
en 2.0
no era fàcil
triar-ne un parell
només de tot aquest treball
per acabar
quines triat?
He triat el del Carles Velde
que parla de la revolta dels segadors
perquè és el tema
que fa referència
a l'infaust
dia de 1659
que es va firmar
el tractat dels Pirineus
pel qual la Catalunya Nord
ja no és nostra
sinó que és francesa
Doncs seguim
amb aquest toc
històric
que ens ha il·luminat
al llarg de tot el quart de català
ens retrobem el proper dimecres
Enric
dimecres més
Adéu-siau
Pensar que vivia
el rei a Castella
Teníem virrei
aquí al Principat
T'en Seny resolia
qualsevol querella
per tenir el monarca
Cofó i estofat
Amb la casa d'Àustria
mestressa d'Europa
Feien vida pròpia
i anàvem tirant
Cap altra nació
Duïam a la gropa
Ells noves dictàvem
mirant endavant
La crema de bruixes
Felip de Queralt
O Roca i Narda
i tants bandolers
Eren un problema
un problema més
La gent de la costa
temien l'assalt
de cruels pirates
que feien maldats
però tots superaven
les dificultats
Visca la terra
Catalans
morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Fins que un comte duc
superbi ambiciós
el duc d'olivares
per treure'ns diners
provoca un conflicte
el dels segadors
i el poble revolta
perquè no pot més
El dia de Corpus
tots són cops de fals
Salsa Barcelona
Pau clar i rebel
Recorre els francesos
i els molt animals
Ens tracten amb sorna
i ens prenen el pèl
Per parar la guerra
s'acorda la pau
S'assigna un tractat
el dels millineus
que per Catalunya
no té cap ni peus
I amb el temps
demostra que ha estat
un gran frau
Ni Espanya
ni França
avui com abans
De una altra banda
Siguem catalans
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Visca la terra
Catalans
Morin els mals governants
Sous-titrage Société Radio-Canada
Overnight