logo

Arxiu/ARXIU 2010/MATI T.R.2010/


Transcribed podcasts: 625
Time transcribed: 11d 23h 2m 40s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tertúlia.
Advocat, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I tenim un Carles, Carles Gossalvez,
company periodista del diari de Tarragona.
Carles, també bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells comentarem i repassarem
alguns aspectes de l'actualitat,
estrictament local, però si em permeten abans,
una referència a una d'aquelles qüestions
que ens està ocupant durant tota la setmana,
que va més enllà estrictament de la ciutat de Tarragona,
però que està provocant un ampli debat
a les comarques de Tarragona,
en el conjunt de Catalunya i en el conjunt d'Espanya,
que és el tema del cementiri nuclear,
de la decisió d'Escola presentar la seva candidatura,
i avui la notícia, el suport
que va rebre ahir precisament l'alcalde d'Escola
de bona part dels seus companys alcaldes
de les comarques de Tarragona,
afectats també per la proximitat
de les centrals nuclears.
Tant l'alcalde d'Escola
com l'alcalde de Llebre,
a la província de Guadalajara,
van rebre un ampli suport,
fins i tot d'alcaldes del PSC
i de Convergència i Unió,
fugint una mica de les directrius
d'aquests dos partits polítics.
Al llarg de la setmana hem anat parlant
amb molts contartulis,
alguns regidors de l'Ajuntament de Tarragona,
per exemple, com el cas del Manolo,
que deien que ells segurament,
si haguessin estat en el cas de l'alcalde d'Escola,
en el lloc de l'alcalde d'Escola,
haurien fet el mateix.
No sé, el Manolo, a nivell personal,
què hauria fet si haguessin estat regidor d'Escola?
Jo, si haguessin sigut l'alcalde
o el regidor d'Escola,
jo potser ho hauria pres aquesta decisió.
I és molt fàcil.
O sigui, que no té cap complicació.
Si jo sóc l'alcalde d'Escola,
el meu pensament és quin és?
Tinc dos entrants nuclears,
al meu terme municipal,
que ja hi ha un cimenteri nuclear
dintre de cada una d'elles.
Escolta, jo pacto amb la gent dels pobles al costat
i instal·lem aquest cimenteri nuclear.
Amb més seguretat,
estic segur que amb el cimenteri
que tenen ara les entrants nuclears,
i, a més a més, amb uns beneficis especials pel poble.
Aquest seria el pensament com a alcalde d'Escola, per mi.
Per tant, entén la por.
Jo ho entenc.
I, a més a més, hi ha una cosa que...
I entenc fins i tot que hagi anat en contra
de les directrius del seu propi partit,
tant els quatre regidors de Convergència com el socialista.
Evidentment, és que si jo sóc regidor
de l'Ajuntament de Tarragona
i hi ha una cosa que inclús el meu partit
va en contra del que jo considero
que és benefici per Tarragona,
jo aniré a favor de Tarragona,
no del meu partit.
T'ho tinc més clar que l'aigua, això.
Per aquí a mi em voten els Tarragonins.
Em poso el partit a la llista,
però em voten els Tarragonins, per tant...
I després hi ha una cosa molt important,
que és l'autonomia municipal.
O sigui, si partint d'aquesta base,
doncs...
Després, políticament,
aquí tothom està fent demagògia.
El paper, Convergència,
el partit socialista,
els ecologistes...
Bé, haurien de fer un analís
una mica més acurat,
però jo, en principi,
estic d'acord, o sigui.
Carles, què et sembla?
Per exemple, el suport aquest
de tants alcaldes
de la demarcació a l'alcalde d'Escó?
Home, doncs que haguessin demanat
el cementiri pel seu poble.
No?
Si tan a favor estan,
no?
Et dic jo.
Aviam, jo estic en contra...
Aviam, el cementiri és necessari,
això és obvi,
però jo crec que les comarques de Tarragona
ja tenen pagadíssima la quota.
Penso que la solució
per unes terres bastant deprimides
com són les terres de l'Ebre
no passa per als vuit milions
que puguin rebre escó,
només escó,
per tenir un cementiri,
sinó per fer una política
d'industrialització de la zona.
I després també es parla de...
Home, és que hi ha un parell de centrals,
després estaven d'Iós,
i és lògic posar-la aquí
per una qüestió de transport.
Home, per una qüestió de transport
és per què no busquem
una zona intermitja
que estigui a prop
de totes les centrals nuclears
que hi ha en l'Estat.
No?
No dic Madrid, no?
Que suposo que no la voldran,
però potser per la zona d'Aragó
que sí que és zona intermitja.
Home, diu que Llebre,
l'altra candidata,
diu que té a favor precisament això,
que està en un lloc cèntric de la península, no?
Clar, clar.
Manel, què et sembla?
El que ha decidit Escó
i el que deien ahir els altres alcaldes?
A veure,
jo crec que tot això mereix un estudi en profunditat.
No és una cosa simple.
Cal valorar molts factors.
El primer factor és el risc nuclear.
Òbviament, risc nuclear n'hi ha quasi a tot arreu,
perquè és el que dèiem.
Si un dia hagués patat bandallós,
hauria arribat fins la frontera.
No?
Segona, cal respectar la voluntat del poble.
Aquest ajuntament és un ajuntament democràtic
i ha votat això.
Amb la qual cosa,
anar contra la voluntat popular d'un poble
representat pel seu ajuntament
és anar contra el sentit comú.
No és democràcia, llavors, això.
Tercera,
el risc que té Escó
amb les centrals nuclears que té al voltant
ara ja és greu, ja és important.
Suposo que hi ha unes mesures de seguretat importantíssimes.
Un cementiri nuclear
a l'estil holandès
amb tota la seguretat del món
no té per què afegir
més perill al perill que ja hi ha.
Per tant, tu creus que...
S'ha de respectar la voluntat
de l'ajuntament del poble...
Però una decisió com aquesta és, clar,
d'un ajuntament únicament
o és una qüestió de...
No, el que passa és que això afecta...
O és una qüestió de país?
Jo estic d'acord amb una cosa que diu el Carles
que afecta a la zona.
O sigui, no afecta només...
Ens afecta a nosaltres, aquí a Tarragona.
A tothom.
O sigui, que...
De ser clars.
O sigui, que si el cementiri nuclear...
Sí, i aquí tenim un munt de petroquímiques.
Ens afecta...
No, no.
I per la proximitat...
I per la proximitat que estem, o sigui...
Sí, sí, a tota la província.
Ara, és que tot això és com sempre,
és el dilema de sempre.
Carles diu que Tarragona ja ha pagat la quota.
Jo no estic d'acord.
Amb això, fins i tot podem estar d'acord
que Tarragona ha pagat la seva quota.
Però és que això és com sempre.
Tarragona també ha pagat la quota.
També té la presó.
És la capital i té la presó.
I la presó no la vol ningú.
I la presó no s'ha de fer.
Jo visc al costat de la presó
i visc molt tranquil.
Molt tranquil.
I no contamina.
Que trec el tema aquest de la presó perquè...
Sí, hi ha coses que ningú les vol tenir a casa.
Que ningú les vol tindre a casa.
I s'han de tindre.
Aviam.
I s'han de tindre.
A més, a més,
jo puc estar, potser,
en contra de l'energia nuclear,
que no me definiré.
El que sí que m'hi defineixo completament
és m'apoyar a la independència municipal
i d'escoma aquest cas.
Que segur,
segur,
amb l'apoi que he tingut els municipis al costat,
que ho té pactat amb tots.
I que tots sortiran beneficiats.
Econòmicament.
Home, si no,
no s'haguessin donat les abrazades
que els van donar els dos alcaldes.
Evidentment.
O que no sabereix.
Carles,
a tu et sembla que la Ribera d'Ebra
hauria d'optar per altres alternatives?
Naturalment.
El que passa és que ahir els alcaldes,
deien clar,
però és que no ens han ajudat mai
les administracions
a portar aquí les indústries, no?
No, no,
és que potser el problema és aquest.
Bé, és que el problema és aquest.
I a part,
que tampoc han anat a manifestar-se
a Barcelona per dir
escolta,
ja estem fins als nassos
de que vostès aquí
no inverteixin un duro,
que ho facin d'una vegada.
Això tampoc s'ha fet col·lectivament.
Després,
sobre el tema de la seguretat
que has parlat tu,
home,
precisament les centrals
de la província de Tarragona,
Déu-n'hi-do
els sustos que ens han arribat a donar.
Totes.
Exacte.
Després hi ha un altre factor.
S'ha parlat molt
del que va passar a Txernòbil.
Mai es parla del que va passar
a Harrisburg,
potser perquè Harrisburg
és una central
que està als Estats Units
i que també va tenir
problemes en el seu dia.
I després,
una altra notícia
que no s'està comentant massa
i que jo vaig llegir l'altre dia,
és que un dels cementiris nuclears
d'Alemanya,
amb tecnologia alemana,
està tenint problemes
de filtracions.
Simplement dic això.
Però això és qüestió...
La seguretat
no és total.
És qüestió de...
Això avui en dia,
Carles,
tu ho saps com jo,
que aquestes filtracions...
O sigui,
això és qüestió
de posar seguretat
i els enginyers
i les persones
que han de dissenyar
a aquest cementiri
però amb totes les garanties...
No,
totes les garanties
no me les podem donar mai.
Perquè a Alemanya
en tecnologia alemana...
Potser la seguretat
al 100%
enrere del món
no és possible, no?
Segurament.
Tecnologia alemanya,
filtracions...
I diu que no s'han donat
les entrants nuclears
no s'han donat sustos.
Jo crec que no s'han donat
més sustos a les químiques
que a les entrants nuclears.
Totes,
és que aquí ho tenim totes.
Jo crec que no s'han donat
més sustos.
Jo només voldria...
Estem contents
que estiguin aquí, eh?
Estaràs tu,
jo no.
Jo sí,
jo estic encantat.
Jo voldria dir
només una cosa,
és a dir,
si considerem
que és llegítim,
si és llegítim,
el dret d'un poble
a través del seu ajuntament
a demanar
el que cregui
que ha de demanar
pel seu poble.
És a dir,
s'ha de respectar
l'autonomia.
Però quan estem parlant
d'una instal·lació
que té uns efectes
supramunicipals, no?
D'entrada,
l'arrel de tot
és que s'ha de respectar
per tant,
estem d'acord
amb l'inici.
El que més
són connotacions
de que si l'energia és nuclear,
de que si és perjudicial...
I el tema
de la quota solidària,
la quota territorial
que apuntava al principi
el Carles I,
que per exemple
el president Montilla
va expressar clarament
Catalunya ja ha pagat prou
en aquest tema,
ja en té prou
instal·lacions
en aquest tema,
el president Montilla
i molts altres partits
ho han dit, no?
Amb això...
Això ja són derivacions
secundàries,
importants,
però secundàries.
Torno a repetir,
l'arrel és l'inici.
A veure,
si a més...
Sí, però Manel,
l'argument de molts
és que perquè tenim aquí
tantes nuclears...
Però amb tot el que tenim aquí
només que en peti
una d'elles
ja n'hi ha prou.
Vull dir,
és que, a veure,
vull dir,
només un efecte
produiria automàticament
una desgràcia terrible
no a Tarragona,
sinó a...
a 500 quilòmetres
al voltant.
De tota manera,
aviam,
lògicament s'ha de respectar
la decisió
de l'Ajuntament d'Escola,
però jo penso
que amb temes
tan importants
com aquests,
aquests,
s'hauria de fer referèndums.
Perquè...
Al poble
o referèndums
més generals?
Perquè clar,
aquí també seria...
es va fer quan van votar
a l'Ajuntament
i abans sortir
a l'Ajuntament...
No, no,
és que jo la democràcia
que només voto
una vegada
cada quatre anys...
Aquesta democràcia
a mi no m'agrada.
A mi m'agrada
la democràcia
que en temes
importants
jo pugui dir
el que penso
en un referèndum.
Que no ens hauria de fer
tanta por al referèndum
que total
és buscar
l'expressió
i la voluntat
d'un poble.
Sí, bueno,
però no podem fer
encara que siguin
decisions importants
a cada cosa
que facis...
És com un referèndum.
M'agrada
a importància.
A Suïssa
em fan quedar dos per tres
i no passa res.
Però la Lluís Suïssa
té les seves lleis
i Catalunya
té les seves lleis
i l'Estat espanyol
té les seves lleis.
El problema
és de les lleis
perquè a mi que m'expliquin
per què Escó
tindrà un cementiri nuclear
perillós
que pot ser perillós
amb totes les garanties
que en tenis
Jo no estic d'acord
que sigui perillós, eh?
I el poblet del costat
el poblet del costat
no tingui cap dret
quan si un dia passa
alguna cosa...
No té cap dret de què?
A dir a opinar, no?
Vols dir?
Que no tingui dret a opinar.
Ni a opinar, ni a decidir.
Ni a opinar.
Set han dit que sí.
Ni a beneficiar-se.
Han opinat, eh?
Ni a beneficiar-se.
Ni a beneficiar-se.
Això de no beneficiar-se
no ho sé.
Així ja no hi entraria.
A aquest tema
no hi entraria, Carles, eh?
Set han dit que sí.
Sí, però el que diu
és que només ha opinat
el poble d'Escó.
Ja, ja.
Si quatre...
No, però és que nosaltres
havíem estat també l'apoyat, eh?
I la Fatarilla i Corbera
no van anar a la reunió,
segons que n'he de recordar.
No, sí, sí, sí.
La Fatarilla i Corbera
no van anar.
Però i Flix va dir que no.
I Set van dir que sí.
Bueno, Flix no ha dit que no.
T'ha dit que no a l'alcalde.
No han votat.
Bueno, vale, d'acord.
Encara que sigui del meu partit, l'alcalde.
L'alcalde.
Sí, sí.
No, no.
Sí, sí, d'acord.
És que, clar,
una de les qüestions
més significatives,
ara que diu això el Manolo
com a polític que tenim avui a la tertúlia
és que, clar,
alcaldes de Convergència Unió
i del PSC
d'alguna manera
s'han rebel·lat
contra els seus propis partits.
En fi,
igual que ha fet
l'alcalde de Convergència Unió
que ara li peça
al damunt
un expedient de Convergència.
Tu no creus que això
no és hipòcrite
per part dels partits?
No, no,
és que segurament
el que val la pena
és valorar
la postura dels alcaldes, no?
No creus que és molt hipòcrite
per part d'alguns partits
que estan dient
que sí a l'energia nuclear
100%
que d'acord
que ell la necessitem
i després diuen
que no volen
el seu dirigent
diu que la seva comunitat autònoma
no vol el cementeriu nuclear
o sigui,
és que hi ha incongruències
molt gran amb aquest tema
o sigui,
aquí hauríem
un debat per dies, eh?
Sí, no, no, no.
El contraeix a l'Ajuntament
i allà el vulgui.
Sí, perquè a veure,
l'alcalde del poble de Guadalajara
que també opta
també és el Partit Popular
i els seus dirigents
també s'hi han mostrat en contra.
Jo he dit
que és una qüestió
molt profunda aquesta.
Aquí som tres tertulians
amb opinions molt diferents
doncs a Escò
ho han decidit
set persones
al futur
de tot.
Nou, set contra dos.
Sí, sí, sí.
Nou, nou persones
al futur d'un poble
i d'una zona.
En fi.
No, tampoc així jo, Carles.
Visc aquesta democràcia.
Visc aquesta democràcia
que set persones,
nou persones
decideixen
però representen el poble
amb un tema
importantíssim.
A veure,
però una cosa certa.
Que no és fer voreres
ni no és l'enllumenat públic
és un cementiri nuclear
que a més tenen la barra
de dir-li que és temporal.
Bueno,
temporal perquè durarà.
si salta anys
només.
El que no pot ser
és que...
Perquè d'aquí a 20 anys
els residus nuclears
quedaran reduïts
a no res
perquè la tecnologia
va perquè
s'hi puguin reutilitzar.
D'aquí a 25 anys
es poden fer això.
El que tampoc pot ser
és que per prendre
una decisió
per molt important que sigui
cada vegada
un ajuntament
escollit democràticament
tingui que fer un referèndum
perquè se suposa
que aquells senyors
veu malament
a vegades malament
a vegades regular
i a vegades diguem-ne que bé
representen precisament
durant 4 anys
la voluntat.
Home,
és tan democràtic
que els senyors
no sabien res
quan el tema
ja fa molts anys que va.
Ja fa uns quants anys
i és com molta gent
s'ha enterat ara.
Quan hi hagi eleccions
que facin el que tinguin que fer.
I és tan democràtic
que l'alcalde
vota el contrari
del que li diu
al seu partit.
Un moment.
Molt democràtic.
Democràtic no és només votar.
Però Manolo ha dit
una cosa important.
Diu
que
quan
per una ciutat
o un poble
es presenti
una votació
que sigui favorable
al poble
la voluntat
que algú és millor
pel poble
està per damunt
de la línia política.
De la línia del partit.
De la línia del partit.
Si això es compleix
és molt important.
Llàstima que no ho facin sempre.
D'acord.
Això és una altra història.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
No ho sé.
És un tema apassionant.
La veritat és que
això és l'important.
És un tema apassionant de debat
en el sentit que
en fi
el pes
és la importància
de la votació
d'un ajuntament.
Això d'Escó
segurament
donarà molt de sí
perquè ara caldrà veure
quina de les
tres candidatures
perquè ha sortit
un petit poble
de Conca
lluny de les centrals
nuclars
però que també ha presentat
candidatura
veurem
quina
d'aquests tres pobles
quin d'aquests tres municipis
l'Estat
al final
decideix que
tingui aquest magatzem.
Tu, Carles,
apostaries per Esco?
Hi ha companys periodistes
aquí
que Esco té
els més números
que ningú
o és molt difícil
això de preveure?
Jo crec que sí
perquè tota la porqueria
ens la donem a nosaltres.
No ho sigui
Carles, home.
No ho sigui.
Bé, això és una altra història.
De totes maneres
aquest missatge
que ha expressat el Carles
és molt extès aquí.
Que a més
el sud de Catalunya
rep moltes més
indústries
o instal·lacions contaminants
que no pas
altres territoris
de Catalunya
i de la resta d'Espanya.
Com diu l'editorial
d'un diari d'avui
de Tarragona
que ho posin a l'isla
d'Alborà
no em va alarmar
de fer les maniocres militants.
En fi,
deixem aquesta qüestió
que encara donarà molt de sí.
De l'actualitat
estrictament local
avui tenim temes d'aquells
i fotografies
i titulars de portada
per la presència
del ministre de l'Interior
i a Tarragona
inaugurant una flamant
una esplèndida
una espectacular
diria
comandància
de la Guàrdia Civil
a la zona de Joan XXIII
que serveix
entre d'altres coses
i aquest sí que té un efecte important
per a la ciutat
serveix per buidar
la caserna històrica
i antiquadíssima
molt antiga
de López Pelaez.
D'això
ahir no es va parlar
però avui els hi pregunto
als nostres tres contartuis
què fem ara
amb la caserna
allò
si féssim una consulta
ciutadana
Carles
tu per què apostaries
de posar
el carrer López Pelaez?
No ho sé
em sembla
que l'edifici
està bastant fumut
i que s'hauria de rehabilitar
aquest és un greu problema
rehabilitar o enderrocar
no sé si seria
el més


perquè
està fatal
què posaria allà
no ho sé
la veritat és que no ho sé
però
es podria posar
doncs
una llar
per avis
per exemple
o una residència
o un centre de dia
un equipament
un equipament social
Manolo
bueno
cada un equipament
però jo
escolteu
espereu un moment
que encara tenim mobles
allà a los guàrdies civils
és que
és que els mitjans de comunicació
sempre anem a córrer cuita
veia la pel·lícula aquella de Suárez
que estaven fent Antena 3
i
o sigui
hi havia el fèretre
de l'arrerot tejedor
i el López Rodó
i unes quantes
ja estaven
col·locant-se en ells
al costat
o sigui
esperem una mica
que encara està calent
però Manolo
com a Tarragona
triguem tants anys
en fer les coses
des que prenen decisions
comencem a treballar
això està clar
que és del municipi
comencem a treballar
que és de l'Ajuntament
o sigui
no us preocupeu
que allà anirà
un equipament municipal
segons
ara
què?
segur que el Manel ja ho sap
no ho sé
no ho sé encara
però
al Manolo
no li agradaria
poder-lo gestionar
des de relacions ciutadanes?
el que jo
el que a mi m'agradaria
és una cosa
i el que a mi
potser li interessa més
a la ciutat
i
és una altra
els interessos a la ciutat
per damunt dels interessos personals
evidentment
o polítics
o polítics
Manolo
o Manel
millor dit
Manel
és que avui tenim un Manel i un Manolo
ben fet
tu si et demanessin l'opinió
a veure
tot el que sigui un centre
per la societat
un centre social
cultural
em sembla bé
això d'una residència
la tercera edat
la tercera edat
la tercera edat
el dia obert

també
però
no ho sé
no ho sé
però un centre cultural
de relacions ciutadanes
d'ensenyança
de cultura
museït
qualsevol cosa d'aquestes
positiu
a més la veritat
és que està molt ben situat
clar
m'agradaria personalment
així m'agrada
ara
això és important
allà posaria l'hotel d'entitats
de la ciutat
el trauria d'un pàrquing
on t'està
que no havia d'estar mai
molt bé
i l'ho posaria allà
l'hotel d'entitats de la ciutat
i li ha comentat això
ho ha comentat dins
l'equip de govern
o és un comentari
ara de tertúlia
és un pensament meu
el Ricard ja està preparant
l'informatiu
no no no
estava preguntant
perquè de fet
estem parlant
abans el Carles
el Carles deia
en fi
tenim tota una sèrie
d'immobles
i ara no parlarem
dels edificis
de la tabacalera
de la xar 3
i del banc d'Espanya
però tenim temes
o experiències anteriors
que sí que ens
haurien d'ajudar
segurament
Carles
a que aquest tema
de López Pelaez
ara no s'eternitzi
perquè tenim allà
un edifici
que segurament
està en molt mal estat
està en molt mal estat
està en mal enderrocar
segurament seria millor
enderrocar-ho
no?
quasi
no sé quin valor
si pot tindre
algun valor arquitectònic
què em penso que no
és un edifici
que té 150 anys
i pràcticament
no s'ha fet mai res
penso que la Guàrdia Civil
porta allà 95 anys
i no sé
si té cap valor arquitectònic
que no ho sé
sembla que no
no ho sé
i el tema
del nou edifici
de la comandància

exagerat
perquè alguns poden dir
carai
quin edifici
és massa
i tot
no no no
em sembla molt bé
això ho mereixien
i si volen treballar

com han de treballar
penseu que
o sigui
fins ara
la Guàrdia Civil
aquí a la demarcació
de Tarragona
amb aquest quartel
que tenim aquí
eren infrahumà
o sigui
no podien estar
sincerament
jo hi havia estat
unes quantes vegades
allà visitant
o sigui
per qüestions
a més
hi ha
habitacions
dependències
pels guàrdies civils
que vinguin
de reforç
a l'estiu
per exemple
a la costa de la URB
és una cosa digna
és una cosa digna
completament
l'ubicació
bé també
fer-ho en una zona
d'expansió
de la ciutat

a més
al costat
estarà
al quartet
de la Guàrdia Urbana
ara
ho anem a preguntar
allà s'està construint
la caserna
de la Guàrdia Urbana
també està bé
que aquest tipus
d'equipaments
estiguin
bastant junts
estant junts
el Carles fa així
amb el cap
no
aviam
vist per persones
de bona fe
a mi em sembla perfecte
el que passa
és que no tothom
té bona fe
i llavors
no sé fins a quin punt
posar-los tan junts
aviam
m'estic referint
a la possibilitat
d'un atemptat
per exemple
dic clar
tan junts
ostres
no vull ni pensar-ho
massa dependències
de seguretat
juntes
vols dir
més que junts
no t'importa
és que estiguin
sincronitzats
què vols dir
a nivell de funcionament
policial
sí però clar
aquesta amenaça
que
volem pensar
que no passi
és a dir
més risc
que allí on estava ara
al costat de Saavedra
de la canalla
del col·legi
al centre de Tarragona
allà on estava
encara era pitjor
allò era
en aquest carreró
al costat d'un aparcament
allò era perillósíssim
de fet
si us en recordeu
arrel d'un atemptat
amb cotxe bomba
que hi va haver
ara no recordo on
és quan es va fer
la baixadeta
que hi ha
prohibit a aparcar
no?

i van posar
una
com una illa

com una illa
per entrar al pàrquing
directament
però això es va fer
exclusivament
per la possibilitat
que ningú deixés baixar
ni res
però és igual
els cotxes
entren al pàrquing
han de passar
al costat
del quartet
el risc
era una ratonera
per una cosa d'aquestes
sincerament
però bueno
gràcies a Déu
ja han marxat
ara han d'agafar els mobles
com deia el Manolo
els últims guàrdies
a veure si l'Ajuntament
pot tenir aviat
l'edifici o els terrenys
jo l'únic que em sap greu
com periodista
és que
el ministre Rubalcaba
que va anar
allò que diuen
a províncies
doncs no va voler
fer cap tipus de declaració
tu creus que
va haver-hi
una actitud d'aquestes
de
boi a províncies?
sí, sí
totalment
totalment
ja em sap molt de greu
perquè per una vegada
que ve
era la primera vegada
que venia
home almenys
saludar la premsa
allò que es feia abans
i de pas
poder treure
alguna
alguna declaració
sí, això sí que és veritat
va haver-hi
discursos
parlaments
va haver-hi fins i tot
una desfilada
la bandera
en fi
tota aquesta parafernàlia
però és veritat
que no va haver-hi
una atenció posterior
als mitjans de comunicació
altres qüestions
de l'actualitat
aquesta és una previsió
no sé si està en el cas
potser el Carles sí
perquè com a periodista
aquesta tarda tenim a Tarragona
el conseller Aussàs
el conseller
de la Generalitat
que impulsa
la llei de vagaries
aquest avantprojecte de llei
que en fi
tanta polèmica
i tant de debat
va ocasionar
amb el tema
Tarragona-Reus
amb el tema vagaria
el nom de la vagaria
el nom de la
capitalitat
és possible
que més d'un membre
de la plataforma
Mouta
o d'algun altre col·lectiu
o d'algun partit polític
o d'alguna entitat
volia adreçar-se
al conseller Aussàs
aquesta tarda
per veure com està el tema
ell ve a pronunciar
una conferència
a la Cambra de Comerç
és una excusa
si em permeten
la visita d'aquesta tarda
per recuperar
aquest tema
de la vagaria
i de la capitalitat
que ens va ocupar
durant tants dies
i tantes setmanes
just abans
de les festes de Nadal
aquest és un altre tema
que s'hauria de celebrar
un referèndum
perquè afecta
tot un territori
i a més
primer
al carrer
fins que no va sortir
el tema
la gent ni s'ho plantejava
això primer
després
s'ho comencen a plantejar
arrel de que
un partit concret
s'ha posat al cap
que s'han de fer
les vagaries
i després
és obvi
les problemàtiques
territorials
que està generant
per tant
potser que
ho deixem córrer
directament
ho deixem córrer
aparcar el projecte
Manel
s'ha d'aparcar
crec que el partit polític
és l'esquerra republicana
de Catalunya
òbviament
que és la que vol instaurar
el sistema
que hi havia
i és el partit
del conseller Ossàs
molt bé
aleshores
jo crec que no és moment polític
ara
per parlar
d'aquestes qüestions
per la proximitat
electoral
evidentment
això podia produir
una sèrie d'influències
alienes
perjudicials
segons com
perquè produiria
enfrontaments
i produiria
un daltabaix
que no és
oportú ara
remoure
excessivament
vist
l'enconament
que hi ha hagut
tot aquest temps
per tant
jo això ho aparcaria
de moment
si després d'eleccions
l'ERC
o qui sigui
guanya
o mana
o forma part
del govern
que proposi
algú que cregui
que tingui que proposar
però ara
quedaria
com un
ara és un tràmit
de transició
aquests mesos
per tant
hem d'esperar
crec que
novembre
no?
octubre-novembre
si no s'avancen
aquesta és la meva opinió
remenar-ho ara
és distorsionar
el procés electoral
que subliminament
ja ha començat
Manolo
totalment d'acord
amb el Manolo
ara no és el moment
de fer
una llei de vagueries
ni molt menys
ni menys
a 7 o 8 mesos
10 o 10 mesos
de les eleccions
la pregunta que els hi faig
si estan d'acord
és si d'aquí uns anys
o d'aquí l'any que ve
amb la nova legislatura
serà moment de fer
les vagueries
és a dir
hem de canviar
hem de canviar
les diputacions
per les vagueries
si és que és possible
ara anava amb això
i els partits polítics
que se presentin
a les eleccions
amb els seus programes
que ho diguin
faran vagueries
no faran vagueries
les diputacions
seran
i que diguin com
on les faran
i com les faran
exactament
que ho expliquin
amb els seus programes electorals
què faran
a les vagueries
i quines seran
les capitals
i que es mullin
i tu què faries Manolo
que es mullin
tu què faries
us mantindries igual
faries vagueries
aviam
jo no tinc un criteri
perquè tampoc
és una qüestió
que m'hagi dedicat molt
a estudiar
coses del territori
jo el que tinc molt clar
és una cosa
i no estic d'acord
amb el Carles
en que s'hauria de fer
un referèndum
per el nom
de la vagueria
si s'arriba a fer
no no
dic per fer vagueries
per fer vagueries
ah perdó
t'havia entès malament
és a dir
consultar el poble
si volen canviar
l'administració
l'administració
de Catalunya
o sigui
el que passa
és que
el millor
penseu una cosa
que l'única comunitat
autònoma
de tot l'estat espanyol
que no ha canviat
la seva llei electoral
ha sigut Catalunya
el pas previ
per fer aquest canvi
jo me penso
que el que volem fer
és la llei de vagueries
per fer
un canvi
de la llei electoral
que aquest és
on portarà al final
o sigui
la llei de vagueries
la catàstrofe definitiva
me penso jo
que això és
el que vol
l'Esquerra Republicana
tu en principi
no series partidari
jo
en absolut
de moment
aparcat
i
parlem-hi
Carles tu
una qüestió
diputacions
no és que les diputacions
no desapareixeran
en tot cas
desapareixeran tres
però almenys una
hi haurà
perquè les diputacions
és una divisió territorial
de l'estat
de l'estat
no de Catalunya
és que no podem desapareixer
perquè estan a la Constitució
per tant
el debat
que ja havíem comentat
en altres ocasions
arran de la polèmica
a Tarragona Reus
era clar
si no desapareix la diputació
fer les vagueries
es crea una nova administració
o fer vagueries
i treure els Consells Comarcals
perquè una vagueria
quatre comarques
que necessitem
a cada poblet
un Consell Comarcal
els Consells Comarcals
sí que desapareixerien
és que no tindria
però la diputació
és una mica complicat
per diverses raons
primer que estan a la Constitució
i segons
que les demarcacions
electorals
de l'estat espanyol
són les províncies
les províncies
això és complicadíssim
i si a Catalunya
fem la província única
doncs torno a dir
la catàstrofe
Manel
tu series partidari
de canviar províncies
per vagueries
en el futur
podria ser
però si ho sembla
aquest examen
ens podem presentar
a l'octubre
a l'octubre
o l'any que ve
ja quasi
al novembre
de totes maneres
crec que no m'ha estudiat
bé la signatura
encara
falta una mica
de madurar-la

perquè podem suspendre
ara m'ha dit un moment
i que el catedràtic
que puguem treure un notable
perquè el tema
de la capitalitat
aleshores
si s'aparcà ara
la llei de vagueries
tot aquell enrenou
amb Tarragona Reus
quedaria també aparcat
jo vaig llegir un dia
Tarragona és capital
a mi em sembla
és un debat
és un debat
que no està mort
perquè fa molts segles
que funciona
i no morirà
i que periodicament
va sortint
per tant
hem d'estar alerta
i amb les
bueno en fet
alerta
amb les antenes posades
a Tarragona
sempre hem d'estar
amb les antenes posades
els veïns al costat
perquè som
ells som molt
acaparadors
i manipulen
moltes coses
i fa moltes
però que la capitalitat
de Tarragona
és que
jo crec que no s'havia
ni de discutir
Tarragona
és la capital
i tu pregunta
o a qualsevol lloc
allà on es coneguin
per què se coneix
el territori
per Tarragona
o per Reus
aviat
el que m'ha agradat més
ha sigut això
que ha dit ara en Manolo
ells
qui són ells
això
amb aquesta pregunta
en l'aire
doncs acabem
aquesta estona
de tertúlia
que ens ha servit
com cada dia
per comentar
alguns aspectes
de l'actualitat
del dia i de la setmana
avui amb dos Manolos
si em permeten
també la broma
l'Orailo
el Manolo López Pasca
i el Manel Roca
i amb un Carles
el Carles Gossalave
que vagi molt bé
el dia i la setmana
gràcies
i fins la propera tertúlia
bon dia
adeu bon dia