Com cada dimarts, aquesta hora, aproximadament,
comença el Temps d'Eines, aquí a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat,
un espai que fem en col·laboració amb la Confederació d'Empresaris
de la província de Tarragona.
I avui desplacem la nostra atenció a l'Escola d'Art i Disseny
de la Diputació de Tarragona.
A veure, ens aproximem, insisteixo, perquè ja sabeu que és un centre
que ofereix diversos ensenyaments a cicles de grau superior,
cursos monogràfics.
D'altra banda, és un centre molt veterà a la ciutat de Tarragona.
Els nostres convidats ja ens ho confirmaran,
però a prop de tres dècades, si no vaig equivocar, de cantar
i moltíssims artistes reconeguts han passat per aquesta escola.
Alguns d'ells, fins i tot, han exercit la docència.
durant molt i molt de temps.
Saludem la seva directora i professora, Ampar Escobar.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos. Benvinguda.
Saludem també Àngel Sauret.
És il·lustrador, professor i coordinador del Cicle Superior d'Il·lustració.
Àngel, molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
Marcel Blázquez és el coordinador d'activitats de l'escola,
professor del Cicle Superior de Gràfica Publicitària.
Marcel, bon dia.
Bon dia.
I tenim la representació del resultat, en el millor sentit del terme, del que es fa a l'escola.
D'una banda, saludem Josep Serra. Bon dia, Josep.
Bon dia.
Ex-alumne d'Il·lustració i membre de Menso la Creatius, un estudi d'Il·lustració i disseny que hi ha aquí a Tarragona,
i Blanca Simó, que és estudiant de Gràfica Publicitària Blanca.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Quin curs fas exactament ara en aquests moments?
Segon.
Què tal? Bé, no?
Bé, bé.
Així d'entrada, aprofundirem, però d'entrada, era el que t'esperaves?
Bé, alguna cosa diferent, però...
Supera les teves expectatives, dit d'una altra manera?
Sí, però bé, molt contenta.
Ja ho anirem esbrinant tot això.
En principi, ara us comentava que l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació
té diferents cicles formatius, però avui, en part,
i jo espero que pugueu venir un altre dia per completar tota l'oferta,
centraríem la nostra atenció en el que és gràfica publicitària i il·lustració.
Però, si et sembla, recordem els oients, primer que tot,
què és el que oferta en matèria de cicles formatius de grau superior a l'escola?
Sí, molt bé.
Doncs els estudis oficials, diguéssim, serien la fotografia artística,
il·lustració, jolleria, pintura i disseny gràfic.
I en Cavat hi ha també la part no arreglada, diguéssim,
d'estudis lliures o monogràfics, que seria el gravat, la ceràmica,
escultura, dibuix artístic, jolleria, pintura
i també un curs monogràfic per preparació a les proves d'accés.
Aquests curs, diguem-ne, que entren dins del que són els cicles formatius,
o diguem-ne que pot accedir qualsevol persona que provingui d'un altre ensenyament.
No, no, el que són cursos monogràfics són d'accés lliure, diguéssim.
Qualsevol ciutadà de Tarragona que t'hi estigues interessat podria cursar aquests cursos.
Són cursos d'introducció, diríem, o, bé, o sigui, cursos monogràfics,
en si mateix són totalment al marge de tot el que és la programació oficial
dels cicles formatius, que són, com ja sabeu, l'estructura són dos cursos intensius
i, a més a més, hi ha unes hores que varien segons l'especialitat,
d'inserció laboral, de pràctiques amb empresa i un projecte final.
Aquesta seria l'estructura dels cicles formatius actual.
Francesc Potau, molt bon dia.
Molt bon dia.
El Francesc és l'ànima d'aquestes eines, coordinador avui amb artistes.
Com canvia del darrer programa que parlàvem de la química?
Sí, sí, sí.
És una cosa així que...
Però avui estem a cavall entre l'artista, el professor que es dedica a les arts,
i, per exemple, el Josep, el Josep actualment, el Josep és enginyer elèctric,
i professor del Comte de Rius, i a més il·lustrador i exalumne de l'Escola d'Arts,
amb la qual cosa anem a cavall de la indústria i de la il·lustració.
Avui podem parlar de cicles formatius com vulguem, amb el Josep, Déu-n'hi-ho.
Sí, però hem de centrar-nos en l'àpera artística, avui.
Jo no les diré una cosa que comentava ara l'empar,
que una cosa són els cicles formatius, una altra cosa són els monogràfics o d'especialitat.
Els cicles formatius tenen un accés, un accés que està normalitzat
per aquells alumnes que han acabat un batxiller,
i aquells que venen també per prova d'accés.
I per lo general, els que van a l'Escola d'Arts són aquells que han fet un batxiller artístic, potser.
Exacte, sí, sí.
Aquests serien els que tenen un accés directe.
És a dir, en principi, els requisits per poder entrar als cicles formatius,
o l'accés als cicles formatius, és sempre tenir un batxillerat artístic,
o bé tenir un batxillerat o títol equivalent,
i fer una prova d'accés pel que serien les aptituds artístiques.
Amb l'artístic entraria sense prova d'accés?
Si fos d'un altre batxillerat humanístic?
Per dir-ho d'alguna manera, ja estaria exempt de la prova d'accés.
És a dir, el requisit sempre és tenir un batxillerat i fer una prova d'accés.
En aquest cas, els del batxillerat artístic estan exempts de fer la prova d'accés.
Recordem que a Tarragona el batxillerat artístic només es fa a l'Institut Martí Franquès,
perquè és l'únic centre on es pot fer aquest tipus de batxillerat.
Són dos anys, aproximadament, com deia Lampart,
tot i que hem vist que en alguns cicles formatius,
d'altres branques de la família dels cicles formatius,
amb tot aquest canvi que està a vent i amb la legislació,
hi ha alguns que s'allarguen, d'altres que s'escurcen.
En principi, a vosaltres us ha d'afectar tot aquest canvi?
En principi, segurament afectarà una mica els currículums.
Les disciplines artístiques sempre estan més sotmeses als canvis
que hi pot haver en el mateix món professional,
en aquest cas el disseny gràfic o el que pot ser,
sobretot, per exemple, les arts aplicades al mur, la pintura.
Aquests currículums es van adaptant i van canviant,
únicament en funció també de quin és el perfil professional
que està, en aquest cas, demanant també al sector professional,
al sector artístic o després l'experiència professional.
pel que fa allargada, hi ha algun tipus de mesures
que possiblement es tinguin en compte,
com poder fer alguns cicles conjunts,
és a dir, poder-se matricular de dos cicles
i no haver d'estar dos anys i dos anys per fer els cicles,
sinó en tres anys poder fer dos cicles.
Alguna mesura flexibilitzadora d'aquest tipus segurament hi haurà.
o mesures que permetran que gent que està treballant també pugui estudiar.
En aquest cas tenim una estructura bastant rígida pel que fa al que és l'estructura dels estudis,
s'han de fer amb quatre cursos i a vegades aquesta mesura fa que gent que està treballant,
que ja està inserida en el món professional i que voldria ampliar els seus estudis
o senzillament es vol dedicar a una altra cosa o vol provar una altra cosa,
ho té complicat per combinar món laboral i estudis.
La tendència en general, tret d'alguns casos específics,
és aquesta, allò de dir a determinades edats,
si estudies, estudies i quan acabis d'estudiar treballes.
Sembla que hi ha una certa tendència en alguns estudis i aquest sembla que...
Sí, possiblement perquè els estudis...
Per l'exigència que tenen els estudis.
Perquè els estudis artístics a vegades tenen allò,
que no s'acaba de veure una mica el perfil professional que tenen
i en canvi tenen una inserció laboral molt alta,
però potser en algun moment a l'hora de plantejar al propi alumne
o a casa estudiaré una disciplina artística,
i diuen, i si estudies alguna cosa que et doni feina.
Per exemple...
Hi ha una mica el tòpic.
Josep, tu, si et diuen, deixa el tema de la enginyeria i això,
la part artística, si et pregunten què ets, què dius que ets?
Il·lustrador?
Bé, principalment dic-ho que soc enginyer,
perquè soc professor, treballo d'això,
en certa part, gran part dels meus ingressos venen d'aquesta professió.
Però també dic que m'agradaria ser més il·lustrador.
Soc il·lustrador ara, però m'agradaria treballar exclusivament d'això.
El que passa és que, com estem dient, és un pèl dur,
no és per treure l'esperança a ningú, però és una mica dur,
i aquest impàs costa una miqueta.
Nosaltres tenim l'estudi, portem un any i mig treballant en ell,
i ara comencem a veure una mica els fruits d'això.
Però clar, durant aquest any i mig has de viure d'alguna cosa.
I què feu exactament a l'estudi el vostre?
Doncs nosaltres som il·lustradors, treballem d'il·lustració,
però també fem tot el tema de maquetació, una mica de gràfica,
fem un any d'intrusisme en un altre sector.
Seguem que no hauria de ser així,
però també a il·lustració tenim certes assignatures
que ens permeten fer la part de gràfica,
i la veritat és que quan ens ve una feina no podem dir que no,
hem de dir que sí, i crec jo que la tirem endavant i bastant bé.
M'ha dit que parles una mica d'intrusisme,
però tot i que els currículums, el que són els mòduls,
estan molt dissenyats,
quan parlem de creació i d'art,
escolta, les coses s'interrelacionen.
És impossible no treballar d'una manera interdisciplinar, no?
Sí, exacte.
Ha de ser així.
Aquí tenim d'una banda el Mercè,
la banda de ser el coordinador.
Ell és professor de gràfica publicitària
i l'Àngel és d'il·lustració,
per tant, d'això, d'aquesta interrelació
que a vegades us hi deveu trobar, no?
Assignatures comunes, alguna d'elles,
o coneixements a l'hora d'impartir les classes.
Sí, és lògic.
Són dos mons,
són dues disciplines que tard o d'hora es connecten, no?
Siguin els estudis, que ja va bé,
i a la realitat i el treball diari d'un il·lustrador
i d'un dissenyador gràfic també hi ha les connexions, no?
Sí, en aquest sentit, clar,
un dissenyador gràfic una mica també per allò del grafisme, no?
És a dir, un il·lustrador grafia, dibuixa
i evidentment entra dins de matèries del disseny gràfic.
Un dissenyador gràfic també per perfil li agrada dibuixar,
li agrada d'alguna manera utilitzar les eines pròpies de la il·lustració.
La Blanca, quan acabi, doncs,
la seva titulació serà de dissenyadora gràfica.
I de què t'agradaria treballar?
Doncs, mira, jo ara mateix estic fent pràctiques
en una empresa de publicitat, de Reus,
i, bueno, el treball allí m'agrada bastant,
i això de fer cartells, tríptics i coses així m'agrada,
és a dir, el món del disseny gràfic en general m'agrada bastant.
És un món molt atractiu, sens dubte, i molt creatiu.
En el tema de les empreses, ja sabem que és importantíssima
aquesta col·laboració que teniu.
L'altre dia parlem amb diferents integrants
del món de la química a Tarragona.
No hi ha problema perquè els alumnes que estudien
algun grau de química puguin fer pràctiques.
En el cas dels estudis que impartiu a l'Escola d'Art i Disseny,
a l'hora de trobar els espais i les empreses per fer pràctiques,
teniu alguna mica de problema?
Hi ha prou empreses disposades?
Perquè és un sector, evidentment, que és molt diferent.
Parlem de la química, però podríem parlar d'altres, no?,
per comparar-ho.
Evidentment, sí, és un pel més complicat,
però vaja, ja et diem que la part aquesta de tota la part de disseny,
la inserció laboral, com també reflexava
les darreres estadístiques del Departament d'Educació,
la inserció és força alta amb especialitats més artesanals,
més netament artístiques, és més difícil,
i també és més difícil a l'hora de buscar un lloc
on els alumnes puguin fer algun tipus de pràctica.
Però bé, estem en aquesta dinàmica
de sempre estar molt en connexió amb l'entorn,
amb diferents entitats socials, amb un professional,
i sempre amb aquesta recerca de buscar més connexions
en l'entorn.
Posem creativitat.
Sí, m'imagino que...
Que és el nostre.
Sí, exacte.
D'on vas fer pràctiques, tu, en Josep?
Jo vaig fer les pràctiques al camp d'aprenentatge
de la ciutat de Tarragona.
Molt bé, allà vas il·lustrar molt, no?,
segurament vas il·lustrar molt.
Sí, sí, sí, a partir d'aquí va néixer una col·laboració
bastant estret amb ells,
i des del nostre estudi intentem col·laborar amb ells,
i fer bastantes il·lustracions per ells.
I recordes què és del primer que vas fer,
a les pràctiques, en aquest cas al camp d'aprenentatge?
Sí, com no, recordo que vaig fer un treball
il·lustrat de romans.
Per el tema de Tarraco Viva?
Per el tema de Tarraco Viva,
vam fer un parell de cartells,
i també vam col·laborar amb un treball de castellers.
Blanca, tu que has fet els primers dies de pràctiques,
recordes que és el primer que et van posar a fer?
Doncs he fet targes de visita
d'algunes empreses amb què...
Bé, alguns clients que ells tenen i això,
algun tríptic, també, i res.
Això des de dir, ja que estic...
Perquè, Déu n'hi do,
jo estic mirant totes les unitats que hi ha,
totes les assignatures,
i escolta, és...
És molt complert, eh?
Dius, estudiant aquí,
que si l'estètica fotogràfica,
que si el llenguatge audiovisual,
i fent targetes de visita, no?
És lògic?
Sí.
Començar per aquí?
Sí, sí.
Jo, bé, més que res,
perquè a mi m'agrada fer,
i les targetes de visita, per exemple,
a l'escola van fer un treball,
que era això,
i aquest precisament em va agradar bastant,
i quan vaig veure que al posar-me a fer pràctiques
ja confiaven o donaven com a que provés,
doncs vaig veure que sí,
que tenia la possibilitat,
i que anava pel rumb que a mi m'agradava.
Segurament passa a tots els cicles formatius,
però aquest, si no hi ha un puntet vocacional,
tenint en compte, com deia el Josep,
les perspectives laborals,
aquí deu haver, no un puntet,
aquí o vas per vocació,
i tens unes certes qualitats o habilitats
o difícilment pots entrar-hi, no?
Sí, has de lluitar en sèrio,
vull dir, qui més lluita, no?,
qui més té el present,
que s'ha de dormir poc,
i s'ha de perdre,
vull dir, que són productives,
les hores que perds són productives, no?
Com més tu poses al cap,
jo crec que més creixes a nivell creatiu
i més a nivell professional, no?
El nivell d'exigència és alt
i aquestes dificultats,
com són els vostres alumnes?
Generalitzem, eh?
Generalitzant.
Lògicament, cadascú,
i més si parlem d'artistes,
tenen la seva personalitat, no?
Bueno, us ha d'agrair això,
jo crec que una predisposició,
ja amb uns estudis que han triat,
i per tant és bastant fàcil,
és bastant fàcil,
és bastant agraït fer classes.
Són també molt exigents,
i això cada vegada més,
és a dir,
el món de les tecnologies,
doncs evidentment ha evolucionat
a una velocitat que ni les empreses,
ni les escoles,
ni el propi mercat a vegades
som a temps de poder assimilar,
i els alumnes cada vegada
doncs venen amb més coneixements tecnològics,
i per tant l'escola ha de donar resposta
amb aquestes expectatives,
amb aquestes necessitats
que tenen els propis alumnes
i la pròpia professió
en la que intentem formar-los.
Justament aquesta evolució tan ràpida
de les noves tecnologies
us deu obligar sovint, no?,
a anar modificant
i dinamitzant els mateixos continguts
i les assignatures.
Sí, però sense perdre mai
el sentit que és la seva creativitat,
que són les seves aptituds,
que moltes vegades és dominar el mètode
i no tant les eines,
el que li donarà valor a la seva feina.
Fer una targeta pot semblar molt senzill,
però no ho és, no?
Has de dominar tot un procés
perquè allò al final físicament
surti sobre un paper ben imprès
i sense cap problema, no?
És una mica...
És això.
El mètode és el que podran aprendre a l'escola.
Vaja, que el rotrin,
el llapis de colors,
tot això tan antic que dic jo,
encara s'utilitza o...
Té vigència, no?
Sí, sí, sí.
Són eines, tot són eines.
L'ordinador no deixa de ser una eina més
que s'incropora més tard.
Encara que et sembli estrany,
cada vegada més vigents,
cada vegada s'està demanant més
aquesta personalitat
que pot donar la cosa feta a mà,
la cosa feta...
És a dir, que la fa l'alumne,
que és irrepetible
i que un quinzell no t'ho farà un ordinador.
I a vegades els programes porten tants recursos
que en aquests moments
estem veient els mateixos recursos a tot arreu
i un dissenyador gràfic o un il·lustrador
el que se li demanarà
és que aporti els seus recursos propis,
la seva personalitat.
Clar, perquè més enllà,
un cop integrats en el millor dels mons professionals,
quines serien les feines
que podríeu arribar a fer tu
com a il·lustrador, per exemple?
Sí, nosaltres podem il·lustrar un llibre,
per exemple, ara un dels meus socis
està il·lustrant un llibre
per l'editoria La Cruïlla,
o també estem treballant
en un projecte de dos cartells
i aquí entra,
doncs en un dels cartells
estem fent la tècnica seria el collage
on hi ha una primera base d'il·lustració,
en aquest cas seria el collage,
podríem dir que és un pèl gràfic,
però clar, aquest cartell també s'ha de maquetar,
s'ha de fer una composició d'aquest cartell
i aquí ens aniríem un i cal la base més gràfica, també.
Però sempre, contínuament,
estem realimentant d'altres tècniques.
com el collage, com el dibuix, com la pintura,
i clar, és tan divers
que principalment no pots
identificar amb una sola tècnica,
amb un sol procés.
Jo crec que s'alimenta molt
i també ens estem deixant una mica
el que és la fotografia,
quan tirem moltes vegades
de la fotografia
o d'intentar buscar recursos propis,
com dèiem abans,
i no anar directament a buscar
la fotografia típica d'internet
o buscada pel Google,
sinó sempre intentem buscar
la nostra fotografia
o crear-la en altres.
Home, aquí l'ideal és que,
si s'obta per l'ocupació,
poder crear una empresa
cada alumne ha sortit d'un cicle,
que hagués fet fotografia,
disseny gràfic.
El tema de l'autoocupació,
probablement, és el que està més present
com a sortida laboral
en aquest tipus d'oficis?
Muntar el petit negoci,
la petita empresa?
No, no necessàriament,
no.
Hi ha experiències,
com és el cas de Mènsula,
que és una experiència
de muntar una petita empresa,
que treballi,
un petit col·lectiu de tres creatius,
de vegades costa definir
si és que hi ha un gràfic,
si és que en un col·lectiu així
d'haver-hi un gràfic,
un il·lustrador i un fotògraf,
es barreja molt les disciplines,
de vegades no és tan necessari
que siguin de disciplines
tan diferents.
Sí que hi ha experiències,
però també a nivell particular
treballar autònomament,
ser autònom és la sortida.
El que deies tu és veritat,
moltes vegades
per les pròpies característiques
de la feina,
per les pròpies característiques
que té moltes especialitats aquí,
que és molt atomitzada,
hi ha molts estudis petitets
que fan feina
i es poden repartir tota la feina
que dona, en aquest cas,
a Tarragona
o al Camp de Tarragona
o a tota la província.
Sí que hi ha una mica aquesta idea
de l'autoocupació.
A més, els il·lustradors
i els dissenyadors
són gent de pell fina
i a vegades prefereixen
ser el seu propi amo
i no tenir...
Quina reputació que teniu els artistes,
és terrible.
Són treballs,
els dissenyadors potser no tant,
però sempre he pensat
que l'il·lustrador
també és un treball molt de cova,
i tots tenim molt solitari,
dibuixes a la teva taula,
amb el teu ordinador,
les teves caixetes de llapisos,
tot és com molt propi.
D'horaris lliures,
no saps mai quan acabes.
D'horaris lliures,
tot això, no?
El que passa és que sí,
que tens un concepte també de xarxa,
no?
El ideal és que puguis treballar,
no com a col·lectiu,
però intercomunicats.
Saps que hi ha un dissenyador
amb el qual tu t'entens molt bé
i que sempre el trucaràs
quan et arribi una feina
en la que hi hagi
una part de gràfica, no?
I el que és interessant per mi
és aquest treball, no?
D'estar una miqueta connectats
amb aquesta xarxa
de saber quins creatius
i quins professionals
hi han escampats
pel camp de Tarragona,
en aquest cas, no?
Professionals en fan falta
i la prova evident
és que només cal
mirar cap allà on miren
tot és l'il·lustració,
tot és disseny,
vull dir, ens movem
amb aquests inputs
de la imatge
i a veure,
no és per criticar ningú,
però sovint
tots coneixem algun cas
típic d'alguna empresa
de la ciutat
que dius
calla que he de fer
un no sé què
i se'n va
a una empresa
de Barcelona
perquè clar
són els millors dissenyadors
i després es dona el cas
que aquella empresa
de Barcelona
com que té molta feina
encarrega el disseny
a un artista,
a un dissenyador
de Tarragona.
És a dir,
que s'ha fet aquest pont
perquè no hi ha confiança
a vegades
que diguem-ne
els artistes d'aquí
com han demostrat
durant,
no ara,
sinó durant moltes generacions
són capaços de fer
des d'un logotip
d'una gran empresa.
Hi ha encara
aquesta tendència
una mica justeta
de mirar més enllà
de Tarragona
sabent que tenim aquí
artistes propis
capaços de fer qualsevol cosa?
Teniu aquesta impressió?
Segurament sí.
per algun cas
que a vegades
s'ha explicat
i que és ben cert.
Sí,
el que és cert
és que moltes vegades
com en totes
sempre es mira
més Barcelona
que Tarragona.
Sempre,
quan és alguna cosa
novedosa,
no sé per què
es té tendència
sempre a mirar
a Barcelona.
Quan aquí tenim
una gran escola
que és l'escola d'art
i lògicament
els grans professionals
que surten
d'aquesta escola.
Sempre es té
en boca
les escoles de Barcelona
i sempre que Barcelona
tingui les millors escoles
però aquí a Tarragona
la gent que surt
està prou preparada
per poder treballar d'això.
A més hi ha un gran avantatge.
Crec que a Tarragona
la feina que hi haurà
és poca
però són pocs els professionals
que poden fer això.
Barcelona crec jo
que està a hores d'ara
molt massificat.
Tot aquell boom
dels anys 90
que va haver...
Tothom era dissenyador.
Exacte.
Jo crec que tot això
a Barcelona
s'ha massificat un vel
i ara hi ha l'oportunitat
a Tarragona
de poder fer tota aquesta feina.
Una feina que a més
surt molt al carrer
des de l'escola.
No només en el cas
amb vostra d'illustració
perquè a veure
no només entrant
a la web de l'escola d'art i disseny
els espais artístics
que tenim a Tarragona
no en són tants
però hi són.
Sempre hi ha presència
d'alumnes
als alumnes
artistes provenents
de l'escola d'art i disseny.
Vull dir que d'alguna manera
teniu l'aparador
escampat per la ciutat, no?
Sí, sí.
Jo penso que sí
que som
una escola activa
i que
com deia abans
tota aquesta connexió
amb l'entorn
és constant
i que els alumnes
evidentment
s'impliquen
en tot el que passa
a la ciutat
i com deia abans
el Josep
que potser també
estaria bé comentar-ho
aquesta darrera experiència
que heu tingut
dels Premis Repsol
d'Art Efímer.
És un exemple més
de totes aquestes...
Sí, sí.
Crec que el col·lectiu
d'aquí sempre intentem
tirar endavant
les nostres idees
i en aquest cas
els Premis Repsol
van ser una bona proposta
que va fer
que ens tiréssim
a participar
en aquests Premis
i al final guanyar-los.
Tu tens una
de les cinc obres guanyadores
a la part de l'altre.
Sí, el nostre estudi
va guanyar...
El vostre estudi.
Sí, el projecte
es diu
Habitants Inevitables
i va consistir en això
en evitar
les cases
abandonades
de la part alta
amb les nostres il·lustracions.
Però això no deixa
de ser una cosa més
que intentem
viure aquí a Tarragona
i crec que això
mostra les inquietuds
que hi ha aquí.
Curiosament
fa un quant temps
es va publicar
el llibre dedicat
al Guigui
dissenyador més
que ha conegut
a la ciutat de Tarragona
i mirant el llibre
era curiós
perquè anaves mirant
i mirant
i deies
això
ho ha fet
el Guigui
pensant
això s'ha fet
aquí a Tarragona
a veure
és que ara no em vindrà
cap a referent
en el cap
però és que
diguem-ne
dissenys
que estan molt integrats
en la nostra vida quotidiana
i és allò que dèiem
persones de Tarragona
que han treballat
i que poden continuar
treballant aquí
que val la pena.
Sí, segurament
si el Guigui
hagués coincidit
amb un altre
entorn
i amb un altre
context
possiblement
seria una figura
reconeguda
mundialment.
Ell té una obra
excepcional
és un dels pioners
del grafisme
i del disseny gràfic
a Catalunya
i intentem també
des de l'escola
que es reivindiqui
una mica
aquesta figura
però és el que dius tu
i amb la seva obra
es pot comparar
amb l'obra
de qualsevol creador
dels que s'estan
ara homenatjant
a Barcelona
d'aquesta època
dels anys 60
dels anys 70
quan el disseny gràfic
comença a despertar
com a disciplina
ja havia despertat
abans
però se'ls coneixia
com a dibuixants
publicitaris
i realment
veure el recull
de cartells
i d'imatge corporativa
que té el Guigui
és excepcional
i a més
hi ha aquestes vessants
imatge corporativa
al món comercial
de la publicitat
però després
està també
la vessant
de missatges
de caràcter social
de fer cartells
que puguin
doncs mobilitzar
un determinat
col·lectiu
no només
allò
una gran empresa
que t'encarregui
un logo
té altres
aplicacions socials
la feina
que vosaltres feu
segurament
Sí
principalment
crec que la il·lustració
tant com el grafisme
és una
una eina
de comunicació
aquesta eina
la pots fer servir
per moltes coses
com podria ser
la música
tu pots
denunciar un missatge
fer un anunci
d'un producte
però
la principal
missió
d'això
és la comunicació
i ho pots fer servir
per moltes coses
i una d'aquestes
és reivindicar
alguna cosa
o un missatge
o una idea
senzillament
Aquests dies
que hem tingut
l'exposició
de Muha
al Caixa Fòrum
és una bona prova
de tot el que pot arribar
a donar de si
un bon disseny
una bona il·lustració
a més aquí
s'ajunten
segurament
diverses coses
Sí, sí
en aquest cas
Sí, sí
Ara pensava jo
per exemple
els cartells
d'aquells famosos
de la Guerra Civil
això ho feien il·lustradors
Sí, sí
A vegades algú pensi
que mira
és que il·lustren un conte infantil
Déu-n'hi-do
la dimensió que té
el vostre ofici
la vostra professió
Com en aquest cas
com en altres cicles
es pot accedir
a la universitat
Sí, sí
I quines serien
les carreres
a les quals
tenen accés
els alumnes
que acaben
alguns d'an
dels cicles
que impartiu
a l'escola d'art
Doncs en aquest moment
el Departament d'Educació
va decidir
que donava accés
a qualsevol
carrera universitària
Sí, això és una
una novetat d'aquest any
Bé, en altres cicles
que ho tenen bastant restringit
que són per determinat
d'ensenyament
Sí, inicialment sí
ho van fer restrictiu
no recordo exactament
el nombre de carreres
que donava accés
però ja et dic
és una novetat d'aquest any
que dona accés
a qualsevol
carrera universitària
no sé si vaig equivocat o no
Universitat d'Arts i Oficis
no n'hi ha
Belles Arts
Perdó, hi ha Belles Arts
Sí
Hi ha estudis superiors
de Belles Arts
és a dir
el titulat superior
de l'escola d'art
s'equipara
amb una titulació de grau?
No
No
Seria la Universitat
de Belles Arts
Serien els estudis superiors
és una mica complicat
Perdó
Sí
Hi ha diferents nivells
en el que són
les titulacions artístiques
i sembla que una mica
ara aprofitant
tot el moviment
al voltant dels graus
de crèdits europeus
és a dir
els graus
que s'estan oferint
ara a les universitats
en Bolònia
tot això segurament
s'ordenarà
En aquest moment
hi ha tres nivells
és a dir
tindríem els cicles formatius
de grau superior
que són els que estem impartint
a l'escola
que donen
una titulació
de tècnic superior
en gràfica publicitària
en il·lustració
amb el que poden
és
evidentment
desenvolupar
la professió
Després tindríem
els estudis superiors
de disseny
en aquest cas
només de disseny
són disseny gràfic
disseny d'interiors
disseny de moda
deixo un
i disseny de producte
Això són
l'equivalent
d'una diplomatura
i finalment
tindríem
l'equivalent
a una llicenciatura
que és
velles arts
en qualsevol
dels itineraris
en aquest cas
a nivell de disseny
o
serien
l'itinerari
d'imatge
o
fotografia
el mateix
tindríem aquest estrès
el tècnic superior
el diplomat
i el llicenciat
Les qualificacions
acadèmiques
a nivell universitari
des del vostre punt de vista
creieu que s'haurien de determinar
una mica més
per a les persones
que vulguin dedicar-se
a l'art
són una mica
a vegades
que no s'acaben de veure
Sí
més que res
en aquests moments
és això
que surten
amb el mateix perfil
alumnes
amb titulacions diferents
és a dir
d'algú que estigui fent
estudis superiors
de disseny
que al final
és un curs més
i mires una mica
els currículums
entre que tenen
assignatures troncals
comuns i tal
al final
surt un perfil
molt semblant
al del tècnic superior
i el llicenciat
té una trajectòria
més llarga
però en principi
no s'acaben de definir
molt clarament
els perfils
diferents
que hi pot haver
seria regular
una mica
tot això
el grau
d'alguna manera
ve regulat
desapareix el llicenciat
desapareix el diplomat
i el tècnic superior
i el tècnic superior
s'hauria d'acabar
adequar també
amb aquest grau
d'alguna manera
un perfil
un perfil únic
perquè veus
que hi ha llicenciats
que no són bons
dissenyadors
i veus tècnics superiors
que són grans
dissenyadors
és una mica complicat
a nivell de titulacions
en aquest moment
vehicular tot això
igual que l'encadenament
progressiu
és a dir
en aquests moments
no hi ha convalidacions
entre les tres titulacions
hauries d'iniciar
cada vegada
els estudis
ah sí
és a dir
si acabes el cicle formatiu
donar accés
exclusivament
donar accés
als estudis superiors
però els has d'iniciar
des de zero
i si acabes
els estudis superiors
tens accés
a la llicenciatura
però també has de començar
una mica
des de zero
seria un dels punts
a modificar
segurament
de moment no
en aquest sentit
estan modificant
massa coses
primer l'1
i després el 2
dic jo
que deuen pensar
com esteu
d'oferta
i demanda
de places
doncs
força bé
es queda algú
a la porta
que no pot entrar
molts ensenyaments
passa
sí
sí que passa
especialment
el cicle
d'il·lustració
aquests darrers anys
ha tingut
doncs
una alça
no
va a l'alça
i sí que queda
gent fora
i bueno
en principi
gràfica
també és un cicle
que hi ha molta demanda
i bueno
en principi
aquests dos
darrers cursos
per exemple
doncs
la demanda
va a l'alça
en general
perquè no s'oferten
moltíssimes places
en aquest tipus
d'ensenyament
recordem que les places
s'han d'ofertar
una miqueta
mirant com està
el mercat laboral
després
la que ens permeten
d'alguna manera
estem
en aquests moments
si tenim regulat
que oferim
30 places
de gràfica
publicitària
30 places
de fotografia
15 places
d'il·lustració
que ens agradaria
ampliar
però ara
per ara
són 15
i 15
la resta
de especialitats
de pintura
de giveria
Francesc
jo només una cosa
em poso la pell
dels nostres oients
les famílies
tarragonines
que tenen jovent
que tenen fills
filles
que tenen aquest
abesant
artística
de creativitat
de disseny
i el xiquet
la xiqueta
li diu al pare
escolta
vull fer
grafisme
vull fer il·lustració
vull fer fotografia
vull fer pintura
què li diria
a vosaltres
amb aquests pares
respecte
a aquesta elecció
bé
en principi
si el seu fill
té
el xiquet
o la xiqueta
té de alguna manera
aquesta vocació
té aquestes aptituds
i vol estudiar
jo no
m'espantaria mai
pel tema
després de l'inserció laboral
perquè no saps exactament
on et portarà
això sí
són uns estudis
bastant vocacionals
això deia l'Àngel
les aptituds també
a part de les aptituds
també hi has de posar
molta voluntat
i moltes hores
no, és que dibuixa molt bé
és igual
i tot i que ha canviat
una mica
ja no és
el d'abans
segueix sent
d'alguna manera
com una opció vital
és a dir
un dissenyador
un il·lustrador
ho és
les 24 hores del dia
en el sentit
que en tot moment
està mirant
està captant
o està analitzant
està criticant
moltes vegades
som bastant crítics
amb això
som bastant
repelents
però sí que
tot el dia
estàs vivint
d'alguna manera
disseny gràfic
és una mica
sortant també
els tòpics
aquests
que a vegades
són certs
o no
que no sabem
parlar d'altra cosa
que no sigui
de la nostra feina
és veritat
que esteu sempre
parlant del mateix
ens agrada bastant
però vaja
tenim una altra vida
sí
són mirades
són mirades
molt concretes
que hi ha el francès
de les famílies
no m'imagino
que més d'una
Déu dir
els nostres fills
que tenen aquest talent
que facin com el Josep
que estudien una carrera
de profit
com es deia abans
i després que facin
allò altre
aquesta mentalitat
encara es pot tenir
una mica
sí
però
aquestes circumstàncies
personals
no
encara hi ha aquella cosa
d'abans de la carrera
de profit
encara romana
entre algunes famílies
sí
el cas és que
ara les coses
estan molt diferents
que fa 15 anys enrere
crec jo
i jo animaria
sobretot
de la gent que té
inquietuds
ganes
que tirin endavant
que estudien per aquí
que val la pena
que no parin de treballar
no parin d'estudiar
però això sí
que s'ho prenguin
amb moltes ganes
no solament és
les inquietuds
que puguis tenir
o les ganes
senzillament és el fet
que es conscienciïn
que hauran de treballar molt
exacte
i això ho han de tindre clar
els nanos
vull dir
quan tu deies
els pares
que veuen
que el seu fill
té unes capacitats
i que
a veure què
vull dir
són els nanos
que ho han de veure clar
i ganes de tirar-ho
endavant
jo penso que si una persona
amb una certa edat
puja a l'escola
no és per
que sigui
una escola excepcional
però sí que té un caràcter
que realment
si tu
vens a l'escola
i veus com és
i veus que és
molt pròxima
perquè una de les característiques
que penso que té
l'escola d'art
és
aquí a Tarragona
és això
que és com una petita escola
que la gent
és molt pròxima
jo penso que et convida
a quedar-te
i a continuar uns estudis
vinga va
m'hi poso
i ho tiro endavant
sigui un pare
o un nano
com a exemple
tenim la Blanca Simó
exacte
que quan hem començat
la conversa
que per cert
d'aquí uns moments
haurem d'anar cap a
Escor
que està
al plenari
que ha de decidir
si accepten o no
el cementiri
tenim el Josep Sunyer
que ens espera
però abans m'agradaria
una mica
acabar com hem començat
preguntant a la Blanca
si havia complert
les seves expectatives
la pregunta era molt oberta
perquè tu em podies
dir expectatives
respecte a què?
no sé
tu veus claríssim
que no t'has equivocat
i que això és el que volies fer
perquè s'ha de treballar molt
s'ha de treballar molt
tu tens claríssim
que ni que s'hagi de treballar molt
s'ha de treballar molt
però
és
si t'agrada
és això
ganes
i saber que no has de deixar
de provar mai
doncs encara que siguin coses noves
i això
sempre amb les ganes
aquestes de dir
això no em surt
doncs
espera que
provo una altra cosa
i això
mai deixar d'intentar-ho
i Blanca
quin seria el teu escenari ideal
un cop acabis
i estigessis
insertada en el món laboral?
no ho sé
què és el teu
el teu lloc ideal
per treballar-hi
per desenvolupar
tot allò que has après?
home doncs
no ho sé
en una agència així
de
de publicitat
o qualsevol cosa
en què puc
posar en pràctica
doncs moltes de les coses
que he fet
a l'escola
i que
he vist que sí
que eren les que m'agradaven
una agència de publicitat
des de cartells
i
no ho sé
doncs això
imatges d'empresa
i coses així
doncs
m'agradaria
sí, sí
clar perquè ara pensava
en els estudis de comunicació
que es fa també
a través de la Universitat Rovira i Vergili
estudis de publicitat
podria haver-hi també un lligam
no?
quan dèieu d'accedir
a qualsevol altra
carrera universitària
sí, hi ha un lligam
en el doble sentit
és a dir
en la doble direcció
hi ha alumnes
de publicitat
que venen a l'escola
a fer
disseny gràfic
o il·lustració
i hi ha alumnes
que quan acaben de l'escola
es matriculen
als estudis de comunicació
de la universitat
t'estàs matriculant
també
no, precisament
en el meu cas
vindria a dir
que semblant
amb aquest
el fet de voler
seguir amb aquestes inquietuds
amb aquestes necessitats
veus que
la teva feina
es pot alimentar
de moltes altres coses
en aquest cas
és la publicitat
vaig veure que el nostre estudi
també depenia molt
del que eren
les tècniques
de màrqueting
de publicitat
de relacions públiques
i això va fer
que em tirés
per estudiar publicitat
i això es dona una realitat
abans eren sempre
les agències de publicitat
les que contractaven
dissenyadors
i ara a vegades
són els estudis de disseny
que contracten publicistes
per poder
fer front
a alguns encàrrecs
que tenen
tu mateix
quan vas avançant
vas avançant
dius
aquí tinc una limitació
he d'anar
per un altre camí
i anar assumint
més coneixement
Déu-n'hi-do
i només hem parlat
de disseny gràfic
i il·lustració
quan comencem a parlar
d'altres disciplines
que impartiu a l'escola
en part
és que no ens ho acabarem
bé
ja està bé
i per cert
que l'Àngel deia
algú qui vulgui
que s'acosti a l'escola
i la veurà
també ens recordem
aquests cursos monogràfics
que feu
diguem-ne
que té el calendari
és el calendari
escolar
entre cometes
o aneu obrint matrícules
hi ha una altra dinàmica
bé
hi ha més flexibilitat
però
són normalment
dues o tres tardes
a la setmana
un total de 10 hores
setmanals
té una càrrega horària
molt inferior
al cicle formatiu
i deuen ser adults
no?
en bona part
les persones que hi van
o no necessàriament?
bé
és una mica
tot tipus de públic
però sí
potser sí que és
una franja d'edat
una mica superior
que els cicles formatius
que hi ha molta gent jove
clar
Francesc
alguna cosa més
abans d'acabar?
jo només
recordar l'audiència
en part
on està l'escola d'art
i pel fet
de buscar informació
o voler rebre informació
com la poden
i tant
convidar tothom
no?
jo sempre dic
que
també
he de conèixer
de primera mà
a l'escola
fer una visita
i demanar
això al coordinador
de cada cicle
la informació concreta
perquè sovint
te trobes
que hi ha gent
evidentment
gent jove
que els sembla
que tenen
aptituds
o inquietuds
cap a una determinada
especialitat
però que evidentment
necessiten
una mica més
d'informació
i doncs
ja dic
obrir
aquesta possibilitat
de vindre
i contactar
directament
amb qui sigui
a l'escola
o bé
algú de direcció
o de coordinador
i
això se'ls dona
una informació
extensa
la cosa
aquesta
directa
és interessant
i
com sempre
a través
de la nostra web
que també
hi ha tota la informació
de tot el ventall
d'activitats
que al llarg
del curs
són moltes
també
que això no hem comentat
però abans
la Jolanda
abans de començar
també ens feia
aquest incís
que veia
que
hi ha moltes coses
de l'escola
moltes activitats
moltíssimes
i a més obertes
a tothom
és el que dius
val la pena
no només per buscar
no cicles formatius
sinó per buscar
activitats
la gent que estigui
interessada
en expressions artístiques
entra a la vostra web
i troba l'oferta
que hi ha a Tarragona
a través de vosaltres
dintre de l'escola
doncs
tot sovint
organitzem
conferències
tallers
per exemple
aquest mateix
dijous
dia 28
a les 12
tenim convidat
la gent que organitza
l'Animac de Lleida
i aquesta sessió
per exemple
és oberta
per tant
tothom que estigui
interessat també
en el tema
d'animació
convidar-los
anirem parlant
perquè tornarà
l'escola d'art i disseny
aquí a les eines
moltíssimes gràcies
a tots i totes
per venir
fins la propera
d'animac de Lleida