Sintonia de Tertúlia en aquest matí de dimecres.
Un dimecres 13 d'octubre, una mica especial i una mica diferent,
amb regust de dilluns, segurament per a molta gent,
després d'aquest pont festiu de quatre dies.
Una Tertúlia que volem convertir en quatre convidats
de perfils professionals ben diferents i els que podrem saludar.
Alguns encara s'estan incorporant o han d'arribar,
però el més puntual ha estat el periodista company del diari El Punt,
Òscar Messeguer.
Òscar, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ara arriba la botiguera Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
També s'incorpora el director de l'Institut Municipal d'Educació,
Carles Tepero.
Carles, bon dia.
Bon dia a tots.
I l'última, que esperem que s'incorpori també de seguida,
és la periodista i professora de la Universitat de Rovira
i Virgili Nani Rodríguez.
Amb ells comentarem alguns dels aspectes més noticiables
d'aquests dies de pont.
Un pont que, dèiem, a primera hora del matí
que ha tingut dos o tres focus d'atenció informativa.
D'una banda, aquest vessament de fuel
que s'ha produït en les aigües de la costa tarragonina.
L'empresa ACESA és la responsable
d'aquest nou episodi de contaminació marina.
També hem tingut, en fi, tots els efectes del mal temps,
de la pluja, del vent i del forta onatge.
I després hem tingut, en fi,
la sensació d'aquests dies a Tarragon,
a la ciutat que ha estat l'obertura del Corte Inglés.
Però, en fi, si els sembla,
comencem parlant del primer que dèiem,
d'aquest nou episodi de contaminació marina.
Òscar, tocà més, s'ha seguit bastant la informació.
Quina conclusió entreus del que ha passat?
Un nou episodi en què l'empresa reconeix ràpidament
que ha estat la causant,
encara que no està clar si només dins de les aigües del port
o fora també de les aigües del port.
Recordem que la contaminació va estar a punt d'arribar a l'ataca,
va estar a punt d'arribar a la platja de la Pineda.
Quina sensació et queda a tu?
Això se sabrà, no?
Si és el mateix vessament,
ho estem parlant de dos episodis diferents.
pel que sembla i per les primeres anàlisis
que va fer l'Agència Catalana de l'Aigua,
es tracta d'un únic vessament,
per tant, procedent del mateix incident.
I, bueno, et queda una mica la sensació
que és més del mateix, no?
És un altre episodi contaminant,
en què, independentment de l'impacte,
que en aquesta ocasió, gràcies al dispositiu
i gràcies també, en última instància,
al mateix temporal de mar,
la situació va quedar resolta en un temps
fins i tot més ràpid del previst.
Però t'ha quedat una mica la sensació
que més enllà de l'impacte,
ara s'obrirà un expedient informatiu,
s'haurà de recapar informació,
valorar si aquest expedient informatiu
pot, a partir d'aquest expedient,
es pot obrir un expedient sancionat a l'empresa
i després, si algú, a través d'una denúncia
o el mateix fiscal de Medi Ambient
actuant d'ofici,
obre la via penal,
però sempre amb molt poques garanties
que es pugui demostrar
l'impacte mediambiental,
que és una mica el hàndicap
en què topa la via penal en aquests casos.
Deixa'm saludar a l'última convidada,
la Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, i perdoneu, eh?
Tranquil·la.
És que això de portar mòbil
té inconvenients perquè te truquen pel carrer
i no pots fer tantes coses alhora.
I no pots fer.
En fi, havíem començat parlant d'això,
la Carme, el Carles i la Nani,
quina sensació els hi deixa
aquest nou episodi de contaminació?
Perquè de les paraules de l'Òscar
hem entès un certó de resignació,
és una mica allò de dir,
més del mateix, no?
En tenim una altra
i jo crec que això pot ser també
una mica la sensació
que pot tenir la gent,
el ciutadà de carrer en general.
Carme, tu tens aquesta sensació també?
Que en fi, és una altra més i ja està?
O sigui que per desgràcia, sí.
Igual, a veure, estem envoltats
de químiques i de patroleres
i així, i desgraciadament sí.
El que passa és que potser aquesta vegada,
clar, potser s'han donat
el meu culpa molt aviat
i els responsables han dit
que havien sigut ells,
potser perquè no els hi ha dotat
altres remei,
perquè sabien cert que eren d'allí,
vull dir que tampoc no ho sé, no?
Bé, avui surten les barques a la mar
després de fer el dia de festa
i ja veurem a veure
què és el que es troben ells per allí,
perquè clar, hi ha barques
que sí que van al fons,
però hi ha barques petites
que van més cap a la costa.
I llavors,
a part de la repercussió
que pugui tindre
el medi ambiental,
doncs també veurem
la repercussió que pot tindre
a nivell pesquer.
Carles.
Jo no sé si és que m'ha agafat així
entre mig o entre dies.
El pont, això és el pont, no?
No, no, soc sincera i clar,
vull dir, m'he n'ha de sabentat,
evidentment,
perquè segueixes les notícies
i més les de la teva ciutat, no?
I en un primer moment,
que semblava que era una cosa
que hauria pogut ser molt, molt greu,
doncs jo,
pel que he anat seguint,
una mica,
tampoc parlo amb la ciutat corrent,
doncs les informacions,
les rodes de premsa
en les que es deien
que els operatius
s'havien posat en marxa,
s'havien ficat a aquelles xarxes
perquè no s'extingués més
i també,
i com ha dit l'Òscar,
molt bé,
doncs el temporal segurament
també ha ajudat a...
A diluir.
A diluir,
a disoltre,
no sé com dir-ho exactament
la paraula,
que tampoc s'ha exactament
com acaben aquestes taques
i el fuel aquest,
i com que també s'ha afegit
que els,
suposadament,
doncs responsables,
però no dir culpables,
jo penso que són accidents
que malauradament
jo sempre pensava
que a Catalunya
que és raro
que no passi mai,
encara,
una cosa d'aquestes,
ho sento,
no vull que passi,
evidentment,
però amb tots els pantalans
de Repsol,
tota la càrrega i descarga
que es fa constantment
de productes
d'aquesta naturalesa,
sempre de veritat,
jo no vull que passi,
ja ho consti,
però...
Trobes que encara passa poc,
tenim pocs incidents.
No ho sé,
em fa la veritat,
perquè he vist
tantes desgràcies d'aquestes
i tan greus
que després no sé què pensar.
Ara,
vull creure que sí,
que es prenen les mesures
que toquen
per part dels responsables
i de les indústries
i que s'eviten
aquests vessaments,
que en aquest cas
espero doncs
que quedi clar
en aquest expedient
que s'obrirà,
quedi clar,
clar,
per què ha succeït,
com ha estat
i encara que sigui un accident
i quin és el responsable.
Nani,
com ho veus?
Amb tristesa,
diria jo,
perquè
sempre,
i jo soc la primera
que he dit
que amb aquest tema
de resolució d'emergències
hem avançat molt,
que hi ha hagut
durant un cert temps
o durant els últims anys
una voluntat política clara
de posar fil a l'agulla
i d'aonar els esforços
de patronals,
de sector químic,
d'administració,
municipi,
però malgrat això,
a veure,
jo diria que
no només aquest cas
de CESA,
sinó
darrerament,
els últims tres mesos
tenim la fuita
de BP
o la plataforma
de BP al Carip
i ara el cas
de Colontar
a Hongria
que ens fan pensar
que no es pot baixar
la guàrdia,
jo diria que estem baixant
la guàrdia.
De la mateixa manera
que penso
que quan
diferents sectors,
quan
en una empresa
baixen
els beneficis,
baixen
d'una manera
descarada
o d'una manera
important
com han baixat aquí,
un dels apartats
que no s'hauria de deixar
mai de banda
és el manteniment,
crec que és fonamental
invertir
no només el mateix
sinó més
en seguretat
cada any.
Crec que
el polígon
qui me li he dit
a Arragona,
com sempre he dit,
aquí hi ha empreses
que fan les coses
molt bé
i que inverteixen
en seguretat,
hi ha empreses
que no fan les coses
tan bé
i això crec,
jo he parlat
a vegades
amb l'Anton Valero
i li he dit
que hauria de ser
el propi sector
qui fes...
Anton Valero
és el president
de l'EQT.
Ah, perdoneu-se,
el president del sector.
Ho dic per l'audiència
en general.
Però, vull dir que
ells mateixos
haurien de fer
d'auditors
de les seves pròpies
empreses
perquè, bé,
SESA no fa gaire
va tenir un problema,
no sé com és el cas
de SESA,
ho desconec
i tampoc vull,
com deia el Carles,
responsabilitzar
ningú que no ho sigui
però sí que està clar
que el manteniment
no es pot baixar
el pressupost
i hi ha empreses
a Tarragona
que l'estan baixant
vull dir que deixen
de pintar
una cosa tan senzilla
com pintar els tancs
o netejar els carrers,
coses molt bàsiques
però que, en definitiva,
creen una cultura
de, bueno,
no passarà res
i, de fet,
bé,
com deia
els últims episodis
arreu del món
ens fan pensar
que sí que pot passar
i que aquí tenim,
bé,
tots els productes químics
del món
i uns quants més,
vull dir que ens pot passar
qualsevol cosa.
Si considerem
que això és important
per la nostra societat
som nosaltres mateixos,
també a vegades
dic que tenim
el que ens mereixem,
són uns altres mateixos
els que hem d'exigir
a l'administració,
hem d'exigir
al sector
que s'hi posi les piles.
Però segurament
aquest nivell d'existència
ha baixat, no?
I el que deia
fa un moment
una certa resignació
de dir, bé,
és el que tenim
i...
Jo per altres motius
vaig estar parlant
amb el president
de l'Associació Espanyola
de Manteniment
que agrupa
totes les empreses
que fan manteniment
a tot l'Estat
i li preguntava
com està de 0 a 10
el tema del manteniment
al polígon químic
de Tarragona.
De la mateixa manera
que ell me denunciava
que el polígon químic
de Güell
va estar fatal,
vull dir que si és de 0 a 10
potser està en un nivell 1 o 2
perquè ha baixat molt
el manteniment.
El de Tarragona
estaríem amb un 6.
Amb un 6 és un aprovat
però és un aprovat justet.
Jo diria que
hauríem d'aconseguir...
El notable com a mínim.
Com a mínim.
Òscar, alguna cosa més?
No, una mica el fil
que deia la Nani.
A veure,
el SES ha estat participada
en un 50% per Repsol
i Repsol ha sigut protagonista
de la majoria
dels incidents importants
que hi ha hagut
en l'última dècada
a Tarragona
i a Repsol
se li pressuposa
una solvència
al fil del que deia ella
suficient
com per a no descuidar
aquesta part més
de seguretat
de totes les seves instal·lacions.
I per tant,
a vegades pot semblar
que les empreses grans
són les que poden oferir
més garanties
però no sempre...
Sí, però les empreses grans
i tu pots mirar Repsol, Dau, Bayer
tenen polítiques comunicatives
fan manteniment
i a més a més ho expliquen
però altres empreses
amb les quals
aquestes grans participen
no.
No sé, per exemple,
TDS és 50% Repsol
50% Dau
algú ha sentit parlar
del que fa TDS
del que es mou TDS?
No.
És a dir,
d'alguna manera
i sempre en positiu
vull dir,
més val que les grans ho facin
encara que les petites
ho facin menys
però no m'agradaria
pensar que és política de parador
és a dir,
que si tinc una marca
per defensar ho fai
i si la meva marca
no és coneguda
baixo una mica la guàrdia
i per això dic
que és el propi sector
el que hauria de preocupar-se
de denunciar
d'exigir
d'auditar
que les empreses petites
també facin el mateix.
El que acostuma a passar
ja per acabar
amb aquest tema
és que ara sí
sobre aquest expedient
s'anuncia això, Carles
però després
la sensació
que segurament
poden tenir molts ciutadans
és que no passa res
i que no hi ha cap multa
ni cap sanció
perquè no sé si aquí
hauria d'haver-hi alguna...
Perdona, Carles,
imagina't que això passa
el dia de juliol, eh?
Sí, sí.
Clar, ha passat en un...
Com ha passat alguna vegada.
Sí.
De fet, clar, ha passat
en un punt festiu
perquè com que fèiem el temps
tampoc no hi havia gent
a la platja
i per tant...
Ni es veia.
Ni amb les onades
ni es veia.
Clar, per les platges
de la Pineda
que és que em sembla
que bufen aquests...
Les corrents
que condueixen
aquests vessaments
de la nostra costa d'Obrada
sí que hi ha hagut
estius
en els que s'han detectat
moltes taques
de petroli
o de Fuel,
no ho sé, no?
D'Alquitrà
per les platges, no?
Però jo,
malgrat el que deia
abans de pensar
que sí,
que encara se'm mentirà
que no passi més,
vull creure
que és degut a que
hi ha les mesures
de seguretat pertinents,
no?
Per comprovar
i per constatar
i per fer el seguiment
en els procediments
de càrrega i descarrega
que suposa
que és quan passi més.
A no ser, evidentment,
que algun desalmat
i llavors se l'ha de castigar
però amb tot el pes
doncs deixa
anar, doncs,
conscientment
algun d'aquests productes, no?
Per necessitats de neteja,
de dipòsits, etcètera.
Però poc que
que digui que correcte el tema, no?
Però en aquests casos
com el que ens ocupa ara,
jo, de veritat,
vull creure,
no ho sé,
vull ser així de mena
tirant optimista
en aquestes qüestions
perquè si no,
malament aniríem
i més on vivim nosaltres
que no està bé.
No ens tallaríem les venes
que ara tinguin, no pot ser.
Correcte, que més reben que viure
i conviure,
més aviat conviure
amb tota aquesta indústria
pesant, química
i petrolera.
Jo també veia
el fet d'això
perquè també vull ser
una miqueta positiva, no?
Llavors,
s'ha adelantat molt.
Vull dir,
de com estàvem uns anys enrere,
que passava el que passava
i no ens n'entenàvem
qui ho havia fet
i al final
sortia algú
que potser havien sigut ells.
Vull dir, clar,
trobo que s'ha adelantat molt.
Ja ho sé
que encara s'ha de fer molt més.
Però, bueno,
ho hem de mirar positivament
i hem de pensar això.
Sí, mirem el got mig ple.
Mig ple,
que com estàvem abans
que passaven les coses
i no ens n'entenàvem de res,
evidentment no han de ser conformistes,
vull dir que això
no és que hàgim de ser conformistes,
sinó que se'ls ha d'anar exigint
que facin la feina que han de fer.
Vull dir,
a veure,
és una aposta a punt.
Igual que et fan fer
una aposta a punt
del cotxe o del que sigui,
doncs clar,
és una aposta a punt
que també han de fer ells.
Bueno,
suposo que amb el temps
i el que sí foro convenient
és que en tant en tant
se'ls piqués una miqueta la cresta.
El que està de veure
i els dispositius,
o sigui,
els protocols
que s'activen
quan passa alguna cosa d'aquestes
sí que s'estan demostrant
que realment
estan funcionant millor que mai.
Jo recordo el cas
de la Gavarra
que es va enfonsar al port també,
que també en un temps rècord
es va recollir
una brutalitat
de quantitat de fuel
que es va passar.
Però després,
a l'hora de buscar,
a l'hora de resoldre
aquests expedients,
a l'hora de,
fins i tot el que comentava abans,
de buscar responsabilitats penals,
si és que realment n'hi ha,
és molt difícil
demostrar quantitativament
quin impacte mediambiental
hi ha hagut realment.
o sembla que és molt difícil.
Es dilueix la responsabilitat.
Igual que s'ha diluït l'ataca
per les onades.
I després,
en aquest cas,
també l'autoria
sí que és veritat
que a CESA
se la va atribuir,
però jo em sembla
que jugava,
o posa en dubte
si l'ataca
que va sortir
de l'àmbit del port
és d'un altre vessament,
això es juga
a la confusió.
Tots els indicis
fan pensar
que és el mateix episodiu
i les mostres ho diran.
En fi,
aquesta ha estat una de les notícies del pont,
l'altra ha estat el mal temps,
en fi,
Protecció Civil
ha mantingut en alerta
i de fet encara manté
en fase d'alerta
totes les qüestions
de pluges,
de vent,
de mala mar,
de moment aquí,
afortunadament,
a l'àrea de Tarragona
no hem tingut cap episodi dolent.
I en fi,
la tercera gran notícia
del cap de setmana
i del pont ha estat
el Corte Inglés
amb la seva obertura,
78.000 persones
segons dades del Corte Inglés
entre divendres i dissabte
i no s'han comptat
les de dilluns i dimarts
perquè recordem
que ahir era jornada festiva
amb botigues obertes,
gairebé ningú va obrir
menys el Corte Inglés,
que sí que va obrir
i va tornar
a tenir milers de persones.
La Carme,
que és botiguera,
com s'ho mira
des de la barrera?
És de les que pensa
que serà molt negatiu
pel petit comerç
o és de les que pensa
que vindrà tanta gent
a Tarragona
que tothom
se'n podrà beneficiar?
No, això no m'ho penso.
La segona part no m'ho penso.
I la primera?
La primera que sigui negatiu,
a veure,
a mi em sembla,
la primera que es vull felicitar
perquè deveu cobrar bastant
de publicitat
del Corte Inglés.
Perquè clar,
a mi dius botiguera
però no dius de on.
Llavors, clar,
al Corte Inglés
se li està fent
una publicitat
desmesurada.
Jo pensava
que amb una emissora
de ràdio
o públicament
no es podien fer
donar noms
ni marques ni res
però es veu que sí
perquè el Corte Inglés
en tots els millors
de comunicació
no dius de la ràdio.
Ara aprofita i digues
en tens la botiga.
Exacte.
Botiguera del carrer Sevilla.
Vull dir,
a veure,
que no solament la ràdio.
Botiga de moda.
Bueno,
tampoc no.
Però que
jo em sembla
que se li està donant
una importància.
Però és la novetat,
segurament.
és la novetat,
però també n'hi ha hagut
altres novetats
que no s'ha donat
la importància
que se li està donant
al Corte Inglés.
És una botiga
molt gran,
evidentment,
i punto.
Doncs això em serveix
un moment, Carme,
després parlarem
de més coses
relacionades
amb el Corte Inglés.
Òscar,
com a periodista,
tu creus que també
se li ha donat
massa importància
al tema?
Jo en aquest sentit
sí que tinc...
i també hauríem de fer
una certa autocrítica.
Jo que faig una mica
d'autocrítica
perquè crec que,
bueno,
estem parlant
d'una firma comercial
privada,
no?
I el que passa
és que la mateixa
remor que hi ha
a la ciutat,
el mateix impacte
que té,
fins i tot
a altres nivells,
no comercials,
sinó per exemple
de mobilitat,
no?
Doncs això
t'enganxa
una mica
com a informador
i, bueno,
i acabes segurament
magnificant,
no sé si magnificant,
però sí establint
una mica
un greuge
respecte a altres coses
que passen
en el món privat,
no?
Nani,
tu que com a periodista
també ho veus?
M'agarrat jo que he anat
dues vegades
i he pres notes
i tot per documentar-me.
No, només el tema de...
Primer,
ara només això
que comentava la Carme
i l'Òscar.
Sí,
estem fent un gran massa
entre tots?
Sí, però ho entenc.
Per mi també és un aconteixement,
ho sento,
i he anat i he trobat allò,
és un aconteixement
i és una notícia important
i els periodistes
hi hem de fer notícies,
vull dir...
Punto.
I ho és, punto.
Notícia, punto.
Clar, no notícia,
notícia, punto.
Però, a veure,
Carme,
es parla...
Jo, per exemple,
allò de les 78.000 persones
és com allò dels sindicats,
jo no sé qui les ha comptat
perquè no m'ho crec,
vull dir, no,
no m'ho crec,
és molta gent, eh?
L'has comptat al cort anglès.
És molta gent, eh?
Que vinc a prop,
que vinc molt a prop.
Jo també,
he vist que al costat per això.
Per això.
78.000 potser no,
però...
Home, si el primer dia
hi van anar 38.000,
segons el cort anglès...
No, no els he comptat.
Jo he anat el primer dia
i vaig anar dimarts.
També hi vaig anar
amb unes hores
en què no estava ple,
però, bueno,
després ho explico, eh?
Que jo he pres notes i tot.
És a dir...
I tu, Carles,
també coincides
que hem fet un gran massa
entre tots?
Ciutadans, polítics...
Perquè, perdoneu,
clar, polítics,
la setmana passada
va venir el president
de la Generalitat
a inaugurar les instal·lacions,
l'arcabisbe,
l'alcalde,
totes les autoritats
al centre comercial.
Carles,
n'hem fet un gran massa
entre tots?
No, potser sí entre tots,
però per això mateix,
llavors, què hi vols fer?
Home, que s'aprenya la Carme
i companyia.
Clar, bueno,
però, no sé,
està allà en parla,
potser no dirà el nom,
però també en parla
en un sentit o en un altre,
no?
Evidentment,
és a dir,
no li donem importància amb això,
però ja estàs fent també,
estàs fent un comentari
sobre un aconteixement,
no?
Per no donar-li importància.
Bueno, és a dir...
No, no, no,
és que tens raó,
clar,
però perquè m'ho ha preguntat,
eh?
Si no, no.
Jo passava de llarg, eh?
Vale, vale,
no crec.
No, doncs aquests mercats,
evidentment,
jo crec que una part
que no ens en podem escapar,
perquè es produeix
i ja està,
la mobilitat,
els polítics,
els interessats,
els botiguers,
els llocs de fenya,
els comerços del voltant,
que és veritat,
aquest matí no sé
per on ho sentia,
que en un d'aquells comerços,
on es prenen cafè,
doncs han hagut de contractar,
no sé si 14 o 15 persones més,
és a dir,
coses desmesurades, no?
Que sembla que vagin una mica
amb el volum mateix
d'aquests grans magatzems
del Corte Inglés, no?
I els que ho patim també,
perquè a la vegada
ho podem disfrutar,
ho podeu dir,
ho patim,
doncs volem,
suposem,
o esperem
que en el temps
això es normalitzi,
en el sentit de dir
hi anirà la gent
quan hi hagi d'anar
i no hi anirà
quan no hi hagi d'anar.
I si som capaços d'això,
jo crec que hi ha una part
molt important de ciutadans
que sí som capaços
i n'hi ha que no,
evidentment n'hi ha que
com els rebanyos d'aveges
tots capaços, capaços, capaços.
Jo espero que es normalitzi.
Ara bé,
una cosa,
és indubtable,
això que deien no sé qui,
que hi ha ciutats
amb corte ingles
i ciutats sense corte ingles.
Això sí que és.
No, no, no,
però a veure...
Som ciutats de primera categoria.
No, no, no sé si primera categoria,
però què és i és.
I això suposo que l'impacte
haurà d'acabar
sent positiu per la majoria.
A veure,
jo me n'alegro
que es posi el corte inglès.
qualsevol superfície gran
que pugui portar gent
perquè, vull dir,
per Tarragona me n'alegro.
I a més a més
me n'alegro per Reus
perquè no hi és.
Molt bé, Carme.
Això és la...
Bueno,
vull dir,
jo me n'alegro
i jo soc cidadà.
Entre tenir-lo aquí o a Reus
millor tenir-lo a Tarragona.
Hombre, per favor.
I si hagués pogut ser
més a prop del Serrallo,
evidentment,
millor no.
Ara la Carme
el voldria tenir al costat de casa.
No, però m'enteneu,
vull dir que a veure,
que jo,
com a ciutadana de Tarragona,
evidentment que jo,
doncs que sí,
que n'estic contenta.
Jo també em penso
que, com totes les coses,
jo li dono com un any de temps,
més o menys, no?
Que la gent amb un any
farà el que fer la nani, no?
Que aniran dos dies a la setmana,
que tot això.
Però que després,
al cap d'un any,
la gent tornaran altra vegada
perquè a mi que em diguin el que vulguin.
Per molt preparades
que estiguin aquestes noies,
jo no dubto que hi estan.
El petit comerç,
a veure,
no és el mateix.
No, no.
Primer que no és el mateix.
Però, Carme,
tu no creus que amb tanta gent
que vindrà de fora,
el petit comerç no es pot aprofitar?
Jo crec que no.
Tu creus que no?
Per què?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Perquè la gent només vindrà
pel Corte d'Inglès.
Els comerços de la zona alguns
són per sensacions.
No, moment,
no parlin tots a l'hora.
Perdoneu,
només una cosa.
És que també ho volia dir,
perquè aquest altre dia,
amb una tertúlia,
hi vam un tertúlia acabar a dir...
Aquí.
Aquí.
La del divendres passat.
Amb els comerciants.
No, no,
la del divendres no,
no,
era una altra.
Diu,
home,
ja fa dos anys,
o tres,
que es va dir que es posava
el Corte d'Inglès aquí.
Si jo hagués sigut comerciant,
deia aquest senyor,
si jo hagués sigut comerciant,
ja m'hagués procurat
de comprar una botiga
o uns baixos
a prop del Corte d'Inglès.
Dit jo és d'aquest senyor
que es pot comprar una botiga
o uns baixos
a prop del Corte d'Inglès.
Això que no ho digui pel botiguer.
Perquè el botiguer,
jo,
també ho hauria fet.
Però clar,
els diners...
després, clar,
es diu molt,
i és veritat,
que clar,
que s'ha de renovar
i tot això.
Renovar,
evidentment que sí,
però clar,
tot això són diners.
I jo també crec
que el Corte d'Inglès
s'ha posat en un moment
que les estem passant,
ara tinc una paraula grossa,
les estem passant putes.
Llavors,
si a damunt
te posen un Corte d'Inglès,
si això
t'ho fan en temps
de vaques gordes,
doncs mira,
el pastel és per tots.
Però clar,
te'l posen en un moment
que segons diuen,
fins al 2011,
o el 2012,
o el 2013,
o el 2020,
no en sortirem una mica.
Clar,
si al damunt
te van retallant per aquí...
A veure,
Nani,
tu creus que...
Vull fer algunes observacions.
Primer,
quan diuen
serà profitós
pel petit comerç,
no és cert,
jo crec que no és cert,
perquè a més
no es pot parlar
del petit comerç
en general.
L'hostaleria,
sí,
sortirà absolutament beneficiada,
fins i tot
als bars de la plaça La Font,
perquè si jo
vinc de Reus,
no vindré al Corte Inglés
i me'n tornaré a anar.
Però si vinc de Tortosa
o vinc de Valls,
passaré el dia,
com quan jo anava a Barcelona
al Corte Inglés.
Vull dir,
faré més gasto a la ciutat,
faré altres coses
que normalment no faig,
és a dir,
dedicaré el dia
a anar d'excursió al Corte Inglés.
I aquesta despesa
no la faràs
en alguna petita botiga
de Tarragona?
Creus, tu?
No, a veure...
No.
La restauració sí,
però el petit comerç no.
No, per exemple,
jo cada tardor
m'acompro un trajejaqueta.
Aquest any
ja sé un tom
o me'l compraré
i ho sento molt per la Carme,
però les botigues
que jo normalment dono al Tom
no el donaré,
no el donaré
perquè allà
ho tinc tot,
és a dir,
hi ha determinats sectors
que no sortiran beneficiats,
que sortiran perjudicats
i tancaran més botigues
i penso així.
I n'hi ha d'altres,
doncs la fleca
que hi ha al davant
que es farà d'or
i la farmàcia
m'imagino que també
i moltes altres coses.
Vull dir,
que això
no podem generalitzar.
Tots sortiran beneficiats,
no,
alguns sí
i alguns no.
Després,
respecte a què diem,
d'aquí a un temps
això es normalitzarà,
es normalitzarà
per la gent de Tarragona.
És a dir,
jo no hi aniré.
Ara vull veure que hi ha
i necessito temps
i m'atabala la gent
i llavors vaig
quan hi ha menys gent.
Però la gent
que vindrà
de Valls,
de Gandesa,
del Tebre,
d'allà on sigui,
aquests continuaran venint
i aquest flux
no s'aturaran.
N'hi ha molt més ni molt més.
Perquè en comptes d'anar a Barcelona
s'aturarà a Tarragona.
Exacte,
venant aquí
i faran el mateix
que feia jo
quan anava a Barcelona.
Però per això
en tenim la normalitat,
és a dir,
no hi haurà
fins i tot el neguit aquest
que sembla que hi hagi
perquè si ho veus a prop,
de qualsevol persona
que té d'anar a visitar
el Corte Inglés
encara que no compri res.
Jo crec que això,
que n'hi ha molts,
ara penso,
de ciutadans
que van a veure'ls
sense comprar.
Aquests,
aquests valen
que seran de fer-ho.
Deixa'm un moment,
Òscar,
tu d'això dels efectes
en el petit comerç,
què en penses?
No,
no ho tens clar.
No ho tinc clar,
però jo el que crec
és que,
sembla ser que
a altres ciutats
en què hi ha hagut
el Corte Inglés
sí que l'impacte
ha acabat sent positiu
i després,
doncs,
una mica,
si tu escampes gent
per la ciutat,
que és d'alguna manera
que serà l'efecte,
uns se'n beneficiaran més,
uns sectors
se'n beneficiaran més
i altres menys,
però jo crec que
tots els sectors
es poden acabar beneficiant
encara que només sigui una mica.
No ho sé.
Deixa'm acabar una cosa.
I un dels sectors
que jo em pensava
que no sortiria a tocar
i que estic convençuda
que sortirà a tocar
és l'alimentació.
Si hi va anar
o si hi ha anat,
un dels tríptics
o dels folletos
d'aquestos
on posen les ofertes
més gran,
amb més pàgines,
amb més detall
que donava
el Corte Inglés
quan entraves
era el del supermercat.
Jo quan he anat aquí,
ja he dit que hi vaig a veure
que intento que no hi hagi gent
perquè m'atabalo,
el supermercat,
no tant,
visc a prop,
però no tant.
El supermercat
estava ple.
Estava ple.
La carn
era,
estava bé de preu
i l'he comprat
i l'he provat
i està molt bé.
Jo soc de les que vaig
cada setmana al mercat
a comprar peix
i a comprar carn.
El peix i la carn
faran molt mal
a la zona del mercat,
que no cal dir com està.
Que no cal dir com està.
És a dir,
si allí puc trobar de tot...
I aleshores,
el tema de mobilitat,
que és un dels efectes
que ens comentava l'Oscar en fer,
que també s'ha parlat molt
aquests dies,
tot això de tenir
un autobús comercial,
serveis d'alguna cosa...
Això ja és...
No?
Carme,
tu dius que no.
No ho veurem.
No ho sé.
No,
perquè és l'invers.
Aquest autobús
s'hi ha de per a la gent
de Tarragona
que vulguin anar al Corte Inglés.
No els que vagin al Corte Inglés,
que després pugin fins a la Rambla.
No.
I després,
que a veure,
ens va costar molt...
Per començar,
els dissabtes
hi ha una línia
que no funciona
del Serrallo,
perquè doncs
el van treure
per anar
a Joan XXIII.
El 10.
El dissabte i diumenge
no funciona.
El diumenge
passen cada hora
els autobusos.
I ara en aquests senyors
se'ls hi posa...
Perquè se'ls hi posa
en aquests senyors,
no se'ls hi posa la gent,
se'ls hi posa en aquests senyors.
o un autobús
que va per tot Tarragona
o fins al balcó del Mediterrani.
Això és a dir,
que no.
No.
Òscar,
tu,
l'autobús
i tot això del trànsit,
com ho veus?
Tant és per als de Tarragona
que vulguin anar al Corte Inglés
com per als de...
Els de fora.
Sí, sí.
El problema que veig
per als de fora
és,
d'alguna manera,
un problema de comunicació,
que sàpiguen
que hi ha l'opció
de deixar el cotxe
als afores de la ciutat
i poder agafar un autobús
que recorre tota la Rambla.
No sé si això
se fa a la promoció
que s'ha de fer
o si...
Saps si...
Clar,
de moment...
Si un ve de...
No sé,
de...
Nosaltres hem explicat
que en un dia
cent vint persones a mitjana.
Clar,
això és poquíssim,
però clar,
és que tot això
acaba de començar.
Mira,
jo només diré una cosa.
Quan hi van haver els barcos
que anaven de Tarragona a Mallorca,
home,
mira,
algú baixarà el serrall
o no dinarà.
no.
Allí hi havia els autocars
que els esperaven
per portar-los a Port Aventura
o per pujar-los cap aquí dalt.
Doncs això
és més de lo mismo.
Nani,
tu com ho veus?
Jo el de l'autobús
em vaig quedar molt parada
perquè a més tot just divendres...
No,
dilluns,
perdona,
l'ia del pont,
dilluns.
Estava esperant l'autobús
al normal que agafo
per anar de la Rambla,
Joan XXIII,
em li de casa,
i estava allà esperant
i em venen un matrimoni
amb dos crios
de fora
i em diuen
perdone,
aquí se coge l'autobús gratis
del Corte Inglés.
Digo,
¿cómo me dice?
Jo no m'havia enterat.
Digo,
¿qué dice?
Bueno,
primer que no és gratis, eh?
Bueno,
gratis,
absolut.
I a mi no em va costar
ni un duro, eh,
Ricard.
Els primers dies
d'enca era gratis.
Tant gratis?
Jo,
evidentment,
en comptes d'esperar el 8
amb el 1,20,
un euro venta
que portava la mà,
me vaig guardar
l'1,20 a la butxaca,
que per cert
se me n'ha anat a la rentadora,
coses que passen
i vaig agafar
l'autobús gratis,
que a més,
vaig passar de llarg
al Corte Inglés,
aquell matrimoni
amb aquells crios
van baixar
i jo vaig continuar
fins jo en 23
i l'autobús donava el tomb.
Jo al·lucinava.
Pensava,
a veure,
patrimoni de la humanitat,
a ningú se li ha acudit
de posar un autobús,
no ara,
fa 5 anys,
que doni tombs
i que ensenyi
la Tarragona romana
a la gent.
Si l'empresa municipal
del transport
es pot permetre
posar un autobús gratis
pel Corte Inglés,
trobo altres objectius
però l'objectiu
no és pel Corte Inglés,
és precisament
perquè la gent
vagi al centre de la ciutat.
Jo no estic d'acord
amb la Carme,
és pel Corte Inglés.
A veure,
aixi t'ho venen ells,
o sigui,
que els que estan
al Corte Inglés
se'n vagin fins a la Rambla.
Jo crec que són
els de la Rambla
que puguin anar
a la Corte Inglés.
Jo no sé,
l'ús que se'n derivarà,
no ho sé,
però l'objectiu és aquest.
No, no,
perdona,
l'objectiu que diuen.
L'objectiu confessat.
Que diuen.
Per això s'ha posat
l'objectiu
que l'objectiu
s'ha posat.
Ara,
jo no sé
si l'ús serà,
o sigui,
si se'n derivarà
un ús que serà
contraproduent,
això no ho sé.
Hem parlat molt
del petit comerç,
només per acabar.
Creuen que en canvi
pot patir més
part central,
les Gavarres,
que és un tipus
de comerç
més similar
al Corte Inglés?
Sí, sí,
absolutament.
Sí?
Carles,
tu també creus?
Jo no tinc una idea,
perquè penso que al final
això la gent va decidir
que els comerços
ho anirem sabent
sobre la marxa.
I això és inevitable,
jo no és que sigui
un gran defensor
de les lleis del mercat,
evidentment que no,
però,
primera,
que no ens en podem escapar.
Segona,
que tothom s'ha de moure
i espavilar-se
per promoure
els seus productes,
sigui petit comerç,
sigui viat,
sigui viat.
Moment,
moment,
acabo,
acabo.
I per tant,
com que no hi podem fer res,
jo sempre apelo
a la formació,
a l'educació
i a la forma
del ciutadà
de ser sensat
i correcte
per saber
on va a comprar les coses.
Perquè,
si no partim d'això
i si no fem publicitat
també i pedagogia
sobre aquest tema,
en aquest sentit,
doncs clar,
que estem venuts
a les grans superfícies
i als grans holdings,
clar,
doncs no.
Jo em revelo
i ens hem de revelar
com a ciutadans.
A mi l'única cosa
que em sap greu
de tot això...
No,
ho deia,
perdó per l'autobús i tal,
si prenem mesures
que provoquis això
com els pàrquings
fora de ciutat...
A mi em sembla perfecte,
jo com a ciutadana
que vagin posant coses.
A mi només m'he sap greu
de tot això
i no és en aquest cas
perquè hagi vingut
aquesta gran superfície
sinó en general
de les grans superfícies
que són ells els que marquen
els horaris,
les rebaixes,
això és el que em sap greu.
O sigui que des de qui sigui,
des de la generalitat...
Lluitem contra això?
Això és el que em sap greu.
O sigui que són ells
els que marquen
els dies festius,
quan se pot obrir,
quan es pot obrir,
quan no es pot obrir,
quan se comencen les rebaixes,
quan no es comencen...
Això és el que em sap greu.
O sigui que no es mira
el petit comerç,
que és el que ha dit abans el Ricard.
Jo vaig pujar
i vaig donar una volta amb el cotxe.
Evidentment no per obrir
perquè jo no...
I les botigues de Tarragona
estaven tancades.
Però esclar,
estan tancades
perquè és que no et vindria ningú.
És que, per exemple,
jo vaig passar pel carrer Unió
i hi havia una botiga oberta
bastant gran
i no hi havia ningú.
Amb una quantitat
de llums enceses
que...
Fantàstic,
però no hi havia ningú.
El que està clar,
hi hagi cort anglès
o no hi hagi cort anglès,
és que els festius
en botigues obertes
només beneficia
els grans superfícies.
Per això ja passava abans
al cort anglès.
No, no, no.
Això t'ho dic.
No, no, no.
Què és això del mercat i tal?
Jo no deixaré d'anar al mercat,
ni la carn ni el peix
ho sento molt.
Jo tampoc,
però també ha sortit
i hi haurà gent que ho farà.
Hem d'acabar.
Potser sí, però...
I això que el cort anglès
no donava per parlar,
Carme.
Sí que don, per parlar.
I encara podíem fer una
de segona tertúlia del tema.
No, no, no, sí, sí.
Ho deixem aquí.
Bé, Òscar Messeguer,
Carme Pedrol,
Nani Rodríguez,
Carles Severo,
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
en aquest matí de dimecres
amb regús de dilluns
per molta gent
després de quatre dies de festa.
En fi, que vagi molt bé
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies.