Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Avui em penso que serà un programa moderadet, tranquil.
Avui m'ho portaré bé.
Clar, perquè avui és el dia de la secció Avui Visita,
i avui hem convidat algú de casa.
Sí, a la meva màxima autoritat local.
Per això et veig tan moderada avui.
Autoritat tècnica, no política.
Rosa Ibarz, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvinguda, és la directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Hi ha moltes notícies relacionades amb la llengua,
però si us hi fixeu, que sou seguidors d'aquest espai,
sempre posem èmfasi en tota l'activitat que es desenvolupa
a través del consorci, a través del centre,
perquè és moltíssima i perquè, de fet, aquest és un espai
que fem en col·laboració amb el centre.
Novetats de canvis de local,
novetats de cursos en demandes,
de tot plegat en parlarem.
Jo, Rosa, et demano paciència,
perquè primer tenim aquesta part...
Bé, tu l'Enric ja el coneixes.
I tant, fa molts anys.
És difícil controlar-ho,
però més o menys ens en sortim.
Per tant, paciència,
i quan arribi el torn de la visita...
Molt bé.
Ja d'entrada la música que has portat...
A mi m'agrada molt la música que portes,
ja t'ho dic ara,
i descobreixo grans veus,
grans grups,
i com que el grup que portes avui no l'he sentit,
tampoc no el puc jutjar.
Però el títol m'agafo una mica a contrapèl,
perquè es diuen vidres a la sang.
I fan mal.
Quin mal rotllo.
Fan mal.
Fins demà!
Tengo venidos luxo de rancuria.
Calla, jo a tu a tenia així com a més indie,
més popi,
i dic ens portarà el darrer disc de San Josex,
però veig que no.
No els havia sentit mai, eh?
Són durillos, eh?
Molt.
Ja vam dir que em tocava aquesta temporada
exploraríem els límits.
Els límits del català en matèria de música.
També.
I aquest és un dels límits més extrems,
que és el death metal,
però atenció,
encara que costi d'entendre la lletra,
és en català.
Sí, a veure.
I diré més.
A veure si canta...
Espera un moment, eh?
A veure.
Rosa, tu que ets una experta en llingüística,
m'entens alguna cosa?
No, la veritat, però és que clar.
Molt bonic, eh?
Perquè això és normalitzar, eh?
Això és normalitzar.
Fem tot tipus de música en català, clar que sí.
A veure, estem sentint els vidres a la sang,
que és un grup, diguem, dels prioners i principals
que es dediquen a aquest gènere, que és el death metal,
que és un dels gèneres extrems, com es pot notar fàcilment, del metall.
Però canten en català.
I diré més, en els seus primers, venen aquest divendres aquí a Tarragona
i toquen ells, juntament amb un altre grup que es diu Foscor
i un altre que es diu Setge, tots tres de la mateixa onda.
Els altres, un canta en anglès, l'altre, no sé si en català o en castellà.
I actuen a la sala zero en un festival d'aquests,
un aquelarre, un aquelarre negre i bestial de death metal,
que és aquest gènere així, que és allò,
per a la gent que ens pugui entendre,
una pista és escola metàl·lica en quant a la música
i escola sepultura amb la manera de cantar d'aquesta manera.
Jo a Tarragona he vist grups d'allò, el D.O. Tarragona,
a Tarragona hi ha grups d'aquest estil.
I és un estil d'aquells que té un sector de públic molt concret,
molt com una secta i que segur que al zero estarà ple aquest divendres
amb tota la família metàl·lica tarragonina.
Amb la família metàl·lica, perquè a les criatures no les portes a un lloc així,
que vols que et digui?
Jo a divendres preferiria anar a Constantí.
Digue'm a Antíga, digue'm a Antíga.
Jo a divendres preferiria anar a Constantí.
Per favor, clar, que si els amics de les arts.
Els amics de les arts, que és més el meu estil.
Sí, el meu també.
Com que els amics de les arts el vam posar la setmana passada
i quan vinguin aquí a Tarragona, que serà d'aquí a dos mesos,
ja els posarem.
Però doncs avui tocava posar això perquè és actualitat
i és aquesta setmana que els fans del gènere poden veure això a Tarragona.
I escolta, així és com se senten, però quin aspecte tenen els temps visualitzats?
Sí, sí, les imatges són d'allò.
Dintre del gènere death metal acostuma a predominar monocromàticament el negre.
Però ells, per distingir-se una mica, han triat el bicolor,
bicolor no, quatricomia no, bicolor, negre i vermell.
Són els seus colors distintius i per tot arreu apareix.
A més a més, atenció que aquests, amb els seus tres discurs,
entre altres coses, musiquen poemes de Martí i Pol.
Sí, és que tot es pot fer en aquesta vida.
Sí, sí, vull dir, no, igual que van posar allò del bros a tots aquells grups,
doncs també n'hi ha que...
Dintre del gènere fan Martí i Pol i canten.
Vas portar no fa gaire un grup, perquè a vegades portes grups realment brillants,
que feien una adaptació d'un conte de Boris Vian, fins i tot.
Vull dir que la literatura i el pop rock a català estan fent una combinació extraordinària.
Sí, sí, el conte aquell de l'amor és sec.
L'amor és sec, efectivament.
És que el títol del conte de Boris Vian era així, eh?
Bé, això els haurem d'escoltar al final, no?
Sí, al final tornarem a matxacar-nos una miqueta.
La Lleida, amb els vidres a la sang, de moment, fa molt de mal.
Fa tot just una setmana que es va donar a conèixer els termes bàsics
de la que és la llei del cinema.
En català, si us en recordeu, en vam parlar,
l'Enric va explicar els trets fonamentals d'aquesta llei, de la normativa,
després ha de passar el tràmit parlamentari, però sigui com sigui,
la Plataforma per la Llengua, ja sabeu, de les entitats més actives,
ha posat ja en xarxa un estudi sobre les pràctiques i legislacions
entornen de la llengua al cinema a diversos països europeus,
Quebec i Catalunya.
Exacte. Això es presentava divendres passat a Barcelona
i, lògicament, doncs, el mateix divendres els diaris digitals a la tarda ja ho portaven,
la pàgina web de la Plataforma també hi va aparèixer de seguida
i al cap de setmana també, i jo he recopilat.
Hi ha un informe, l'informe complet té 50 o 60 pàgines,
però també hi ha un PowerPoint de 16 o 17 pàgines
del qual ens resumirem la cosa.
I el resum, resum, resum, resum de tot l'estudi
és que Catalunya és un cas raríssim
a nivell europeu i quasi que mundial,
en el sentit que, diu aquí les conclusions,
no passa enlloc d'Europa que una llengua oficial comparable
de 9 milions d'espectadors potencials,
no sigui la llengua de doblatge o el subtitulat
de l'oferta majoritària de les pel·lícules al cinema.
L'única excepció és el català.
Aquesta és la conclusió de tot això.
Però a veure, si tenim una miqueta de memòria històrica mínima,
aquesta mancança o aquesta diferència respecte a altres llengües
que tenen un nombre inferior de parlants,
passat amb la telefonia mòbil, amb els programes informàtics
i amb tot el que té a veure amb el món audiovisual,
privat i públic, també.
No, per exemple, en el món...
Anys enrere, dic.
Sí, anys enrere, sí.
A vegades em deies, hi ha una llengua que parlen 45 persones.
Estic fent una caricatura, eh?
I tenen el telèfon mòbil en la seva llengua i, a veure, la telefonia mòbil no fa gaire
que tenim aquest accés a tenir tot en català.
Sí, i, per exemple, a internet, que tot és virtual, el català està molt ben posicionat,
però no en canvi en el món digital, amb els DVDs, amb els jocs de qualsevol plataforma o consola,
amb el món dels jocs, per exemple, que és una cosa que enganxa molt a la gent jove,
que són aquells que al col·legi ho fan tot en català, però quan surt al col·legi i enxufen la PlayStation,
no tenen res en català.
I així els passa amb moltes altres coses de l'entorn habitual multimediàtic, no?
Però se n'anen amb anglès, eh? Moltes vegades, també.
Sí.
Només amb anglès.
Sí, i si no, en castellà, no?
Clar.
En castellà no sí que...
La paixella se suposa que ve de sèrie, no?
Doncs això és el que no...
Això és el que ens creiem que és normal, però no ho és.
No ho és.
I en altres països d'Europa, tampoc.
I el que han fet en aquest estudi és que han comparat tant la legislació com els usos habituals
a una sèrie de llengües europees que tenen una magnitud similar a la nostra quant a parlants.
Per exemple, el xec, l'hongarès i el grec.
El grec, tots tenen entre 9 i 10 milions de parlants.
M'estàs dient que gairebé som els mateixos parlants de català que de grec, que de xec i d'hongarès?
Sí.
De català a Espanya hi ha uns 9.100.000 parlants.
De grec, a Grècia suposi, potser on s'expandeixi, 9 i mig.
L'hongarès també 9 i mig i el xec són 9.900.000 parlants.
Bé, doncs aquests idiomes, els països on es parlen aquests idiomes,
la llengua pròpia i oficial, que és cada un el grec, l'hongarès i el xec,
sempre és present a les pel·lícules doblades o subtitulades.
Sempre.
És la llengua oficial de l'Estat, per tant, és llògia, no?
Sí, però en el nostre cas el català també és oficial.
És cooficial.
És cooficial i no ho tenim, això.
En el cas de Catalunya, com ja se sap i com ja sortia en les notícies de l'estudi,
l'oferta que tenim en català és d'un 3%, l'any passat.
Hi ha una dada important que destaca l'estudi i és
la mitjana d'espectadors per sessió, segons la versió, a Catalunya en dades de l'any 2007.
L'any 2007 es capgira la truita i les pel·lícules que s'exhibeixen en català
tenen un promit d'espectadors superior als que s'exhibeixen en castellà.
És a dir, cada sessió de cine que hi ha en castellà o cada sessió de cine,
doncs el promit en català eren 30,9 espectadors i les sessions en castellà eren 28,1 espectadors.
És la primera vegada que passa això.
Això té relació amb el que diuen els exhibidors de cine i el FedeCine i tots aquests que diuen,
no, és que perdrem espectadors perquè la gent refereix en castellà.
Dicen, home, doncs les dades contradiuen aquesta opinió dels de FedeCine i tot això, no?
Que les sessions en català tenen un promit d'espectadors més elevat.
Alguna altra dada destacable?
Senzillament, per exemple, països, un país com Finlàndia,
on la llengua oficial és el finès, però el suec és cooficial.
Tot i que de suecs, de finesos que tinguin el suec com a llengua pròpia,
només són 300.000, val?
Doncs a Finlàndia totes les pel·lícules es doblen
amb igualtat de condicions el suec i el finès.
Una cosa radicalment inversa del que ens passa a nosaltres aquí.
Això són alguns dels casos.
També algun altre cas, per exemple, a Bèlgica,
a la zona flamenca totes les pel·lícules es doblen o se subvenen al flamenc,
a la zona francòfona totes les pel·lícules se doblen o se subvenen al francès
i a la zona bilingüe, que és la capital, Brussel·les,
tot està subtitulat en els dos idiomes oficials.
O doblat en els dos idiomes i subtitulat en els dos idiomes.
Per tant, que no és una raresa tan extraordinària això que s'està fent aquí, no?
No, que va, i a Suïssa, per exemple, a Suïssa,
la llei Suïssa diu que les pel·lícules que estan subvencionades per la Confederació
han de ser obligatòriament traduïdes, com a mínim, en dues llengües de les oficials.
Llavors, segons les llengües que tenen en cada cantó,
doncs, per exemple, els cantons bilingües de llengua alemanya i francesa
fan doblatge en francès i subtitulat en alemany.
Els cantons de llengua alemanya, només alemanya, subtitulat en alemany.
Els cantons de llengua francesa, doblatge en francès.
Els cantons de llengua italiana, doblatge en italià.
O els cantons dels grisons, que tenen tres llengües,
que són l'italià, els romanys i l'alemany,
doncs fan subtitulat en alemany i doblatge en italià, etcètera, etcètera.
Sempre hi ha combinació de més d'una cosa.
Recordem que ara la llei ha de fer tot el seu camí del tràmit parlamentari.
El conseller Tracerres, de totes maneres, la passada setmana anunciava
que probablement pel juny es pugui activar.
Ja veurem, mentrestant, entitats, diguem-ne,
amb una credibilitat altíssima com ara la plataforma fa aquestes campanyes,
en principi informatives, una miqueta perquè la població entenem
no només la necessitat, sinó que entenem aquests arguments
en què es fonamenta el fet que s'hagi tirat endavant aquesta llei.
Parlem d'un programa que té un nom que a mi particularment m'agrada molt,
molt bonic, és un programa que es diu Quedem.
És molt amistós.
És molt amistós.
És voluntàriament amistós.
I alguna cosa més podria ser també.
Això és el programa de l'Òmnium Cultural de visites,
i visites guiades, o visites a exposicions,
o per exemple al desembre van fer un assaig als pastorets,
i això està pensat de cara al voluntariat lingüístic,
de manera que ells ho organitzen,
ells també tenen els seus socis de l'Òmnium i tot això,
i sempre que fan una sortida d'aquestes,
els nostres voluntaris per la llengua,
les nostres parelles, s'hi poden apuntar,
nosaltres ho tenim posat allà al web,
són visites gratuïtes,
i la informació, que hi ha uns tríptics desplegables amb la informació,
i és una cosa senzilla d'explicar i fàcil.
Aquest dissabte, la visita per aquest 23 de setembre,
que és la primera d'enguany, d'un programa que va començar al novembre,
serà a la Casa Museu Castellanau,
Carre Caballers,
a les 10 del matí,
el lloc de trobades a la Passa del Pallol,
davant del Centre de Normalització Lingüística,
si les obres no els impedeixen,
perquè estan fent obres per allí,
és una mica caòtic,
però allí han quedat,
i la visita espero que duri unes dues hores,
llavors els nostres voluntaris i tot això,
ja els ha enviat a tots el missatgett del que tenim penjat a la gent,
perquè si es volen apuntar,
doncs els hi diem el telèfon on han de trucar, etcètera, etcètera.
I doncs això, sempre fem.
Aquest programa d'Omnium s'ha estrenat ara aquí a Tarragona,
tot i que és molt veterà en altres ciutats catalanes,
com ara Barcelona i Girona,
ja fa temps que ho fan,
i es veu que en guany han irromput i amb força èxit,
i això que només s'ha fet alguna altra activitat, no més?
No, de fet ja el programa que adem a Tarragona,
així en format de tríptica,
això la primavera també ja s'havia fet.
A la primavera, sí,
la primera vegada que s'ha fet ha sigut l'any 2009,
durant la primavera,
i ara diguem que seria el segon sigle que es fa ja a Tarragona,
i sí que s'ha fet que en altres llocs fa molt de temps que el practiquem.
Molt bé, tenim la visita ja.
Sí.
Perquè això no has portat ni les pastes,
i a sobre l'estem fent esperant aquí d'una manera.
Saps aquells programes de la tele antics,
allò, avui ens visita,
i seien en un sofà i això,
li podríem donar aquest aire.
Tu creus que la Rosa es trobarà com?
Amb aquesta estètica?
Que vols dir que hem de fer com el Parada,
amb allò del cine de barri,
i treure el te i les galetes?
Doncs mira, no et dic que no.
Què?
Vinga, doncs...
T'hi veus amb cor?
Treieu galetes.
Ah, per treure les galetes.
Penseu que deies fer de Parada,
ja no et veig, la veritat és que no et veig.
De Parada, no.
En fi, bromes,
abans hem iniciat el segon quadrimestre de cursos,
la pregunta és obligada des de la perspectiva tècnica,
que després entrarem en altre tipus de valoracions.
Preveiem novetats per aquesta nova temporada?
Hola, bon dia.
Bon dia.
L'havíem saludat ja, no?, a la visita?
Sí.
Sí, sí.
Molt bé.
Però, oi, a veure...
No preveiem moltes novetats,
perquè, ja ho he dit més d'una vegada,
clar, hem d'atendre la gent que tenim a la porta.
Per tant, el que sí que intentem és oferir un bon servei a l'hora de fer-ho,
però ara, en aquests moments, no podem anar més enllà del que estem fent.
No podem anar més enllà perquè tenim una pressió molt gran
de persones que volen estudiar català o que es volen incorporar
o que volen continuar els estudis, que de les dues en tenim,
i el que hem de fer és atendre amb aquestes persones.
Fins i tot nosaltres, internament, ens estem reorganitzant
per poder atendre la major quantitat de gent possible,
ara, en aquests moments.
Aquest, mira, abans de venir aquí, hem fet una reunió,
doncs, també per reorganitzar una mica
i a veure com podem atendre la gent que preveiem,
i ja n'estem segurs,
que vindran ara, durant el mes de febrer,
a fer la inscripció per l'altre quadrimestre.
Per tant, les novetats les hauran de deixar per una mica més endavant.
Probablement no hi hagi necessitat urgent de novetats,
i el gran repte sigui donar resposta,
com intenteu fer sempre,
a aquesta altíssima demanda per aprendre català.
A vegades, amb l'Enrico, comentem,
en aquest espai sembla que hi hagi una contradicció.
Quan es fan els estudis sociològics de l'ús social de la llengua,
surten unes dades,
i després ens trobem amb realitats com era la del centre,
la gran demanda que hi ha, no només a Tarragona,
ara després en parlarem de Salou, que heu comentat els cursos,
i a vegades hi ha com una contradicció,
que a la persona que ho veu des de fora,
com és que no es parla tant el català com seria el normal?
Hi ha aquesta demanda en paral·lel.
Sí, fa molts anys ja que arrosseguem aquesta contradicció
entre l'augment del coneixement,
que això ningú pot posar en dubte,
que em sembla que la gran majoria de la població catalana
sigui d'on sigui, però almenys l'entén
i s'ha posat en contacte amb el català
i té un cert coneixement passiu o actiu de la llengua,
i en canvi de l'ús social que després se'n fa.
I clar, això ja fa molts anys que estem treballant
i la veritat és que pensaven que amb els anys s'aniria millorant,
però clar, després ens vam trobar amb tota aquesta onada
de persones que han vingut de fora
i que s'han instal·lat durant aquests últims anys
i al contrari, sembla que la distància entre el coneixement
i l'ús social encara ha avançat una mica més.
Hi ha l'enquesta d'usos lingüístics,
que es va presentar al mes de setembre.
Avui just ara en parlarem.
Sí, perquè tenim una secció que és a dir que això avui...
Doncs bé, ara en parlarem d'això.
Clar, al Camp de Tarragona som els segons per la cua.
Sí, anem avall, anem avall.
Quan fa l'ús i en canvi el coneixement
sí que està augmentant d'una manera espectacular
i jo suposo que els estudiosos
sabran trobar la manera de poder sortir
d'aquest cul de sac que estem ara en aquest moment.
Però el que és una realitat és que la gent vol aprendre.
Per la qüestió que sigui, eh?
Sí, per qüestions laborals...
Totes són legítimes.
I tant.
I per tant, doncs bé, això és el que tenim ara urgent
i tampoc no ens queda molt de temps per pensar en altres coses.
De fer la feina.
Exacte.
Les anàlisi arribaran.
Exacte.
Però Rosa, de totes maneres, aquesta demanda
i la que us ha obligat,
i això es pot comptabilitzar bé,
a ofertar més places,
diguem-ne que estan adreçades des de col·lectius
que s'incorpora novament a la llengua.
Cursos bàsics, és a dir, els cursos ja d'un cert nivell,
diguem-ne que no tenen tanta demanda.
No, no, tots.
És a dir, estem parlant des de persones
que poden fer el que allò abans dèiem al nivell D,
fins a persones que volen tenir una primera presa de contacte, no?
Per causes diverses, eh?
L'origen és molt divers,
però la pressió hi és per tots els grups.
És a dir, durant aquests dos o tres últims anys
era sobretot la gent que volia iniciar,
de nivells inicials i bàsics,
que diem nosaltres,
que volia incorporar-se a la llengua
per entendre-la o almenys per fer-ne un cert ús.
Però després també ens trobem
que hi ha una gran pressió del nivell superior.
Vam tenir, el mes de setembre,
vam haver de posar un dia especial de matrícula
i tot pel nivell superior,
que és diferent pel que el volen,
perquè és per qüestió d'oposicions i coses d'aquest tipus.
Però bé, també vull dir,
si tot és legítim, tot és legítim a l'hora de voler estudiar.
Però els nivells, per exemple, el nivell intermedi,
que tradicionalment havia estat un nivell
que era per la gent català no parlant
que no havia pogut estudiar
i que llavors s'incorporava però que eren català no parlants,
ara hi ha molta pressió també sobre aquest nivell
perquè són persones que ja han estudiat
i que s'incorporen com un català no parlant
al nivell que els toca.
Ja van de la titulació per prendre aquells matisos necessaris
per escriure millor, per parlar-ho amb més correcció...
I això també a nosaltres ens ha obligat a replantejar-nos la feina
perquè, per exemple, la part oral es donava percebuda.
Ara ja no és tan clar que estigui percebuda
i estem recomanant a molta gent, a molts dels alumnes,
per exemple, que s'apuntin al voluntariat,
cosa que abans no era necessària,
però, clar, el nivell és diferent.
És que ara, clar, el que és català no parlant i no català no parlant
també ho hauríem de redefinir.
O del que són nascuts de fora o nascuts aquí, no?
No ho podem mesurar per això.
Perquè, clar, nosaltres, per exemple, tenim un 60 i escaig
de persones que són nascudes fora,
eh, fora de...
Oh, no, perdó, que són nascudes fora.
I dels que són nascuts aquí
no vol dir que el català sigui la seva llengua materna.
Efectivament.
I tot i que determinades generacions l'aprenguin a l'escola,
però la implantació a nivell de comunicació després
i, en conseqüència, també a l'hora d'utilitzar-la
amb totes les prestacions que té una llengua, tampoc no arriben.
Exacte. I, a més, que aquí ens trobem també en una situació
que n'hem de ser conscients.
És a dir, les persones que tenen el castellà, bàsicament,
com a llengua materna, perquè són de família d'origen,
no la veuen com una cosa estranya.
El català i el castellà el veuen igual.
Vull dir que amb això també hem de ser curosos
i veure que la realitat va molt més de pressa
del que nosaltres som capaços d'analitzar en aquests moments.
I, per tant, ja et dic, nosaltres el que podem fer
és detectar ràpidament que hi ha coses,
que hi ha coses que estan canviant
i intentar solucionar-se-les.
Sobretot això, per exemple, que et deia dels nivells intermedis.
Els professors ara s'estan formant
i estan mirant perquè veuen que no poden fer els cursos
com els feien abans, d'ensenyar-accentuar.
Han de fer els cursos d'una altra manera
perquè el públic que tenim al davant, els nostres alumnes,
són diferents, no són els mateixos,
ni tenen el mateix perfil que tenien els que teníem
potser fa 6 o 7 anys.
Són molt diferents.
La Rosa ha traçat en poc temps,
perquè, lògicament, el temps és limitat.
Una miqueta com ha anat evolucionant
en determinats períodes
el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al llarg pràcticament de dues dècades,
perquè estem parlant de 20 anys.
Sí, 20 anys.
Aquells primers cursos de català que es feien
des del que és el perfil de la demanda,
des de l'oferta,
i també passant pel que és les eines
que empreu per aprendre català,
des de tota la irrupció que van fer
les noves tecnologies,
el tipus de material didàctic,
el tema de les parelles de voluntariat,
que això ha donat un suport extraordinari
aquí al Centre de Tarragona
i en general a Catalunya.
Sí, sí, estem molt contents
del programa de voluntariat.
Ens ha ajudat molt.
Jo penso que els alumnes que hi participen,
el que nosaltres en diem aprenents,
també encara estan més contents que nosaltres,
perquè ells mateixos es veuen.
Es veuen que milloren,
que milloren dia a dia,
a l'hora de parlar,
i si heu vist alguna vegada
algun reportatge a la televisió,
que ha sortit algun voluntari,
veieu que aquelles persones
i els que porteu aquí
veieu l'esforç que fan
i que ells veuen que milloren
i, clar, tenim molt.
Només ens hem de posar nosaltres mateixos
si estudiem qualsevol llengua,
si veiem que una altra persona
ens entén
i que som capaços de defensar-nos,
doncs bé,
això és molt important per avançar
i jo penso que el programa de voluntariat
en aquest sentit
ha estat molt important
i que a més té una altra part
que és la qüestió de cohesió,
de conèixer gent,
de conèixer gent molt diferent,
de poder contrastar coses
i punts de vista.
I vaja,
jo sé que molts s'han fet amics
i això és molt bo.
Rosa, no ho diem
perquè sembla que és políticament incorrecte
que això allunya aquella idea
que a vegades algú deixa anar d'imposició.
És a dir,
que es veu que aquest no és aquest
i de tant en tant també.
Demanda a Tarragona,
però a veure,
de fet,
diguem-ne que el gran esforç,
donada la demanda,
l'heu fet a Salou,
tot així l'Ajuntament,
diu que és que no hi ha hagut prou places.
Sí,
és veritat,
l'Ajuntament no s'equivoca amb això.
El que no han pogut atendre
totes les persones que hi havia a la porta,
no les han pogut atendre de cop.
Perquè és que clar,
físicament,
no és possible,
no tenim més aules,
no tenim més recursos de tots els tipus,
més professorat,
etcètera.
Però el que sí que va quedar molt clar
després del problema aquest que hi va haver
és que durant un any,
d'una manera o d'una altra,
els atendrem a tots.
Igual que farem aquí a Tarragona.
Si algú es queda,
és possible,
esperem que no.
Perquè això només passa a Salou,
concretament,
només,
sabeu que a més que té una població immigrada,
sensada,
doncs vaja,
no sé si veu n'estat.
pel tema de la professió relacionada amb el turisme,
també és un perfil diferent.
Sí,
perquè amb altres nivells no hi ha hagut problema,
amb altres nivells...
Només és aquest primer,
el nivell bàsic.
Allí és només el nivell bàsic.
Nosaltres preveiem que també ens pugui passar
amb algun altre nivell,
però si no trobem la manera
que es puguin incorporar al febrer,
buscarem la manera d'atendre'ls
al llarg de tot l'any.
Buscarem,
amb això sí que som imaginatius,
intentem buscar,
a més,
tenim el suport també d'un gran programa
com és el Parla.cat,
que és de lliure accés,
que és gratuït
i que la gent també poden fer coses.
Vull dir que
han de ser imaginatius
i que la gent ha de ser conscient.
Jo comprenc que
quan un té un problema
o necessita estudiar
per la qüestió que sigui
té molta pressa,
però els recursos també són els que són.
I, clar,
ara també,
mira,
aquest matí ens estaven plantejant
de veure si podrem utilitzar
les aules que tindrem del nou local.
Aquí hauríem d'entrar
perquè en guany a més canvieu de pis,
provisionalment, a més a més.
Sí, sí, provisionalment.
Sí, sí.
La casa dels meus somnis
encara no me la tenen acabada
i mentrestant
doncs m'he d'anar a un altre lloc.
Exacte.
Sí, sí,
mentre m'acaben el pis.
El piset,
et posen l'alicatado
a estar aquí.
Sí, exacte.
Estem d'aquesta manera,
però ja tenim una certa pressa
perquè ja veiem
que hi ha certes franges horàries
que, clar,
nosaltres treballem
amb gent adulta,
gent adulta
que té família,
que treballen, etcètera,
i, clar,
hi ha certes franges horàries
que estan molt saturades
i a veure si poguéssim comptar,
a veure,
com a mínim amb les aules.
Nosaltres no sé
si no ens podrem traslladar.
La casa dels vostres somnis
està a l'antiga tabacalera,
com moltes cases
de molts col·lectius.
Al final,
jo també vull una mica
per anar a viure a tabacalera.
Ja et deixarem allà.
Sí, em deixeu una habitació.
Poca cosa necessito rosa, eh?
Jo amb qualsevol tonteria.
Allà els pisos són molt grans, eh?
Sí?
Bé.
Mentrestant que aneu
a la facultat de químiques,
a l'antiga facultat de químiques,
aquí a la plaça Imperial Palacó.
Sí, a la segona planta.
I teníeu ja dates
pel trasllat i tot això?
Doncs mira,
quan estiguin acabades
les obres de reforma,
les petites obres,
tampoc no és molt perquè...
Clar, allò ja és un espai docent.
Vull dir que les aules ja estan fetes.
L'antiga audiència
l'abandoneu del tot,
oficines i tot,
o queda alguna cosa allà?
Sí, no, no.
Ens hem de traslladar per complet.
Per l'interès personal,
per què no arribi tard?
Per què estar aquí al costat?
Oh, i tant.
Sí, sí, sí.
Estaràs aquí?
Ara sí.
Com més a prop,
més tard arribo.
Més tard arribes.
Sí.
No sé si fem bé.
Com que estic aquí
a un cop de pedra,
doncs estires un minut més
i al final acabes arribant tard.
Mira,
quan fem una reunió a Barcelona,
sempre els que arriben els últims
són els de Barcelona.
Els que venirem des de la quinta forca,
aquells són els primers a fitxar.
Els primers a fitxar.
Vols preguntar alguna cosa a la cap?
A la teva cap?
No, no,
jo ja ho he preguntat tot.
Ja ho has preguntat tot abans de venir a casa,
ja ho has preguntat.
Sí, sí.
Molt bé.
Fem una petita pausa
i amb la teva cap,
amb la Rosa,
també comentem aquesta enquesta
dins dels límits de català,
perquè és una de les enquestes maques de comentar,
perquè és la dels usos lingüístics
i sempre fa gràcia.
Tot i que els resultats no són gaire bons.
Bé, bé,
és pessimista, què tal?
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Que deies, Enric, avui dins de la secció
al límit dels catalans,
que no són les dades gaire boniques
pel que fa a l'ús social.
estem en la nostra secció dels límits del català,
de les enquestes d'usos lingüístics
que es van fer l'any 2008.
l'altre dia vam explicar
les dades en conjunt de Catalunya
i avui,
per lògica,
el primer espai que hem de delimitar
és el del Camp de Tarragona.
Els resultats es van presentar
en una jornada tècnica,
diguem,
només pels del sector,
els professionals que treballaven en això,
es van presentar al setembre.
d'aquí un parell de mesos
hi haurà una jornada
que es farà a l'Universitat de Rovira
i Virgili,
d'indicadors lingüístics i tot això,
i es parlarà d'aquest tema.
Però avui podem fer un tast,
així,
entre una cosa del setembre
i la d'aquí dos mesos,
expliquem com estem ara
amb aquestes dades.
Grosso modo,
la conclusió,
diguem,
negativa de tot això
és que el català
retrocedeix al Camp de Tarragona.
Això és la dada alarmant,
però després s'ha de matisar.
i hi ha coses
en les quals hem avançat,
amb algunes hem perdut,
amb altres hem avançat.
Per exemple,
a veure,
el català com a llengua habitual
segons l'àmbit territorial.
Doncs,
Catalunya dividida
en set zones,
sociolingüísticament parlant,
el Camp de Tarragona
i l'àmbit metropolità
són les zones
on el català
es retrocedi una mica
i on estem,
diguem,
més fluixos.
Com a llengua habitual,
el 33,1%
de la població
del Camp de Tarragona
té el català
i
a l'àmbit metropolità
són el 27,8%.
La resta de Catalunya
a les comarques de Girona
estan en un 50,9%.
És allò on es parla més?
No,
on més es parla
és a les Terres de l'Ebre.
Què dius ara?
Sí, sí, sí.
I a la zona de la Franja més,
al millor.
Sí,
el que anava a dir
és que,
excepte la costa
del Camp de Tarragona
i l'àmbit metropolitana,
tots els altres
passen del 50 cap amunt
i tots, diguem,
van més amunt.
A les comarques
s'han d'anar al 56,7%,
a les comarques piranenques
hi haurà 60,1%.
Per tradició
haguessin dit
les comarques de Girona,
no?
Sí,
però és que les Terres de l'Ebre
no van patir
la primera immigració,
el que s'anomena
la dels anys 60.
Ah, clar.
i a la costa
hi ve més immigració
i això,
justament,
en aquests últims 10 anys
és on s'ha notat molt.
S'ha notat més a la costa
que a l'interior
i a la immigració.
I, dèiem,
les Terres de l'Ebre
són un estat millor,
que són el 72,8%
de la població
que tenen el català
com a llum habitual.
El que dèiem abans
dels coneixements,
efectivament,
al Canadà de Tarragona
hi ha un 96,6%
de la població
que en tenen el català.
De tota manera,
això era el 2003,
és el 2008,
hem baixat una miqueta,
el 89 i mig.
Ens ha oblidat el que sabíem?
No, no,
aquí és on,
aquesta diferència
és on hi ha
la població mirada
perquè, mira,
si anem a mirar
com a llengua pròpia
trobem, sí,
hi ha una diferència
entre l'enquesta del 2003
i la del 2008
hi ha una important incorporació
que són 10 punts
de gent que té
com a llengua pròpia inicial
una que no és ni català
ni castellà.
I aquest és el gruix
d'immigració.
És un 10%
de gent
que...
La seva llengua materna,
segurament.
En canvi,
com a llengua
pròpia,
que sí que el català
són el 36,2%
i després,
clar,
la resta
i menys aquests 10 punts
són el que la tenen
en castellà.
I també hi ha
un altre grup
que comença a créixer
que és el grup
dels que diuen
no, no,
les meves llengües inicials
jo sempre habitualment
parlo en català i castellà.
I això també hi ha
un gruix important
de gent
en aquest sentit.
Amb una cosa
en què sí que hem millorat
entre el 2010
i el 2008
és justament
el saber escriure.
Això té a veure
amb el tema dels cursos.
L'entén,
el tothom ja ho entén,
ha baixat una mica,
però en canvi,
a l'escriure,
aquí on hi ha hagut
els cursos,
hem passat de 57
a 62.
5 punts més
de gent
que sap escriure.
Doncs acabem
amb una dada positiva,
no sigui que introdueixis
una altra
que ens faci
això,
ensopir-nos una miqueta.
Rosa,
i bars de veritat
que ha estat un plaer
que hagis vingut avui
a un quart de català.
Vine més vegades,
ja ho saps,
quan vulguis.
Sí,
ja saps que quan em truqueu
jo vinc.
I no ho dic
des dels perjudicis,
però l'hem d'escoltar,
la cançó
de Vidres a la sang?
No, no,
ho dic perquè
és que ens espera
el doctor Contreras
del banc de sang,
jo no el voldria fer esperar.
Del banc de sang,
precisament.
Escolta,
m'he fet expressament
perquè es diu
Vidres a la sang,
però que mal trobat
el tema,
Enric.
I el títol,
amb tota rancúnia.
Quina casualitat
més desafortunada.
Ui, ui, ui, ui.
Escolta'm una miqueta només, eh?
I el títol,
amb tota rancúnia.
Rosa, gràcies.
Gràcies.
Enric,
fins la propera setmana.
Invecres més.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.