Fins demà!
Fins demà!
Així l'anomenem, aquest espai que ens aporten des del Consell Municipal de la gent gran de Tarragona, el seu president, Josep Maria Borgues, bon dia!
Hola, bon dia a tothom!
I un dels seus membres, el Luis Rosendo, bon dia!
Hola, bons dies!
Esteu molt afeinats, eh?
Sí, és que no pareu de fer coses!
Això va bé!
Però moltíssimes coses, perquè avui, més que tertúlia, farem agenda, però clar, amb motiu de les diferents actes de l'agenda que m'explicareu, també establirem una miqueta de tertúlia sobre com veieu vosaltres les coses.
Comenceu, si sembla, fent balanç d'un acte que ja va passar el passat dia 18, que va ser un acte molt lúdic, molt festiu, al Teatre Metropol.
Estem parlant de l'apadrinament de dues corals municipals, que sortien com a amalgama de diferents corals, o amb membres de diferents corals de Tarragona, i, en fi, que es presentaven en societat, i que feien un acte com de posada de llar d'apadrinament.
Com va anar, Luis, que tu...
Tu t'ho vas cantar, em sembla, no?
No.
No?
Tu no, no, no, no, no, no tinc aquesta qualitat.
Sí, sí. Fue muy interesante, fue muy interesante, y aparte de muy interesante, fue una calidad impresionante, lo cual demuestra el esfuerzo que se ha hecho para componer estas dos nuevas corales de Tarragona, que creo que tiene un buen futuro.
Recordem que son una coral mixta.
Sí, mixta, y otra todo formada por señores.
Que es diu, la de señores té nom, eh?
La de señores magenta.
Sí, perquè van de la manera com van vestides, no? Em sembla, o...?
Sí, sí, sí, sí, van con un color magenta, precisament, y después la mixta, que ya lo componen señores y señores.
Venien dos corals a apadrinar-les, simbòlicament, la més veterana de Tarragona, que era el cor... l'Àncora, ho dic bé?
L'Àncora, no? Era l'Àncora y la universidad de... la gent gran de la Universidad de Barcelona.
De Barcelona.
Sombrado que apadrinaban estas nuevas corales.
Vau fer ple al Metropol Feagotx.
Sí, sí, prácticamente completa, completa llena, y muy bien, muy bien.
O sea, la gente salieron muy contenta y creo que esto exacto habrá que repetirlo, ya que tenemos dos nuevas corales.
Esperemos que haya un futuro interesante.
¿Ara teniu alguna cita per anar a cantar?
En principio en el programa este año ya no...
Bueno, es que aquest año ya está.
Claro, este año ya está.
Lo que sí es probable es que en el programa de l'any que viene probablemente seguro tendremos...
Heureu de tornar la visita, com a mínim, a Barcelona?
Claro, claro.
Sí, sí, ¿no?
Com a mínim.
Normalment, sempre que ve algú de fora hi ha un intercanvi.
El mateix fem, per exemple, amb el teatre, ¿no?
O sigui, tenim el quadro escènic i, doncs, vam vindre uns de Mequinensa aquí.
Nosaltres vam tornar la visita a Mequinensa i així, doncs, fem aquest intercanvi.
És un intercanvi cultural i de convivència molt agradable.
Què comentava la gent que havia participat en les corals, no?, que havia cantat d'aquestes dues noves corals.
Estaven nerviosos, que havia anat tot bé, de...
Ai, aquí hem desafinat.
Què dèiem d'entre mestruaris?
Jo l'ambiente que vi fue un ambiente muy bueno, eh.
Tanto de las corals nuevas, que el programa que presentaba fue un programa interesante y, evidentemente, gustó muchísimo la de la gente grande de la universidad.
Trajeron un programa con un coro de Nabucco al final, que terminaron, que fue impresionante.
Que fue muy interesante, eh.
Sí, quatre veus.
Ens han portat, ens heu portat les fotos amb un llapis d'aquests de memòria.
Bueno, hi ha una immensidad de fotos.
Qui va ser el reporter gràfic?
A veure, tot això es a mateix.
José María, José María.
Xiquet de Bas Lluís.
I realment es veu ple com un ou al Metropol, eh, fagotx.
Sí, sí, sí.
Va vindre l'alcalde, també.
Va estar saludant els cantants.
Però va cantar, eh, tampoc.
No, no, no, no.
El delegat també.
I després va venir el delegat de la Generalitat, també, el Xavier Sabater, i la regidora, naturalment.
i va bé, sí, va bé, van tenir una resposta molt, molt agradable i van estar molt contents.
Després, a l'acabar amb les corals de Barcelona, amb les corals de Barcelona, també, escolta,
els va agradar molt l'ambient, el tracte que els hi vam donar.
El Rosendo és el que els va anar a buscar amb l'autocar, que van venir de Barcelona i van parar allí al balcó del Mediterrani.
I ell, doncs, és el que va fer d'anfitrió.
Home, és que estem parlant d'un munt de gent, no?
Sí, sí, sí.
Molta gent que acaba formant part d'aquestes corals.
Sí, sí, sí. Són numeroses, eh?
Sí, sí.
A més, molt bonic, tal com queda l'escenari del Metropol, amb les camises, com deieu, magenta,
o amb les bufandes, els mocadors blaus, no?, que portava una altra de les corals.
Sí, i el que es digui és magenta, ha vingut perquè el fons de l'escut de Tarragona, de l'Ajuntament,
és d'aquest color magenta.
Val.
I aleshores s'ha volgut agafar aquest to.
Val, que hi havia nervis.
Hi havia nervis abans de començar, estaven nerviosos.
Bueno.
Bueno, la verdad es que los nuevos se notaban, que estaban un poco...
Ahora la experiencia de nosotros es fabulosa.
És curiós que, mira, que quan cantaven, sobretot els nous, tenien l'atenció,
i es notava amb les mans, tenien els punys encongits.
Inclús hi ha una foto feta amb els punys, que quan van de negre, sí, pràcticament no es veu res més,
però es veuen els punys i agafen dos, exacte, arredats.
Molt bé, suposo que a mesura que passava l'actuació anaven relaxant-se, no?, ja?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Perquè aplaudiments, els primers aplaudiments ja devien relaxar l'ambient.
Doncs sí, sí, i després a l'acabar també, doncs, quan ja vam finalitzar,
i vam voler que estaven tots a l'escenari així en forma de ferradura,
i vam voler que s'acostessin, no?, hi havia la regidora i diu, acosteu-se.
I inclús els hi costava com una mica, es veu que encara els hi durava una mica l'atenció aquesta,
però res, al cap de cinc segons ja vam començar a fer una pinya.
Ja estava.
Vam, doncs, en comptes de forma de ferradura, ja vam formar, doncs, com un equip.
El que no vau fer, i jo suposo que això està pendent, és una barreja de corals, no?,
diguéssim, allò, un...
Pujar, pujar diversos membres de diferents corals i fer alguna cosa conjunt.
No, això encara...
Això demana un assaig.
Sí, això s'ha d'estar aquí perquè, clar, s'ha d'ensejar abans.
Els necessites un o dos dies.
Després veuràs també que els de Barcelona van portar una pianista.
Ah, sí, és veritat, hi ha un piano de cua, preciós.
Sí, sí, una pianista japonesa, molt bé, van tocar coses, ja, bueno, vella va tocar,
i els altres van cantar, escrites especialment, són les cançons de corals, no?,
i, escolta, interpretades molt bé, la música directa, i, a més, aquesta noia japonesa
sap entendre aquesta música, sap explicar el sentiment de les corals,
i el director era extraordinari, millorant el present, no?, el que tenim aquí, el David,
però el de Barcelona, em va recordar una mica el Carjan, i, sí, era dinàmic, amb les expressions, saps,
o sigui que t'agradava molt sentir la coral i veure-la amb ell.
Veure-la tot el xoc que muntava.
Exacte.
Feia goig, eh?, la veritat és que un acte molt digne pel que estem veient a les fotografies,
i més que digne, eh?, que feia pachoca.
Jo, que tuve l'ocasión de acompanyarlo, tanto la llegada com la despedida,
a mi m'encantó el clima d'amistad, que no nos conocíamos,
sinó algo, hay una unión entre todas las personas que se dedican a esto,
impresionante, eh?, la gente de Barcelona,
oye, que muy bien, que vuestra bella, a ver si lo animo, y qué tal, o sea, increíble,
una camaradería increíble, eh?
Bueno, doncs escolta, felicitats, perquè aquest acte és dels lluits, dels bonics que ve de gust,
dels lúdics i populars, eh?
Ara entrem a parlar de coses molt, molt serioses,
que és la vostra participació en diferents projectes,
i que ens dona, jo crec que la bona notícia que la gent gran se us demana consell,
que a vegades és allò que us queixeu, no?
És que no ens tenen en compte, és que no pensen en nosaltres,
i tenim moltes coses a dir.
En aquest sentit, ja teniu veu i vot en moltíssimes projectes
que tenen lloc aquí a Tarragona.
Parlem de diferents jornades de debat,
o de, sí, jornades en què vosaltres participeu d'una manera o altra.
Mireu, unes de passades, i que jo crec que van ser molt importants,
el que s'anomena el Pla d'Inclusió i Cohesió Social de Tarragona.
Què és això, Josep Maria? Com ens ho expliques?
Això va passar el dia 11 de novembre.
Sí, exacte.
Bueno, aquest és un espai que, quan parlem de la paraula inclusió,
ja s'entén que és al revés d'exclusió.
O sigui, quan parlem d'inclusió,
podríem dir que parlem d'un triangle de la inclusió social
on intervenen tres factors molt importants,
que són l'espai econòmic i laboral,
després l'espai de ciutadania i participació,
i l'espai social i comunitari.
Podríem dir que la barreja d'aquestes tres activitats
fan que l'aspecte social d'una ciutat on un viu
tingui els seus avantatges i tingui també el seu progrés.
Aquí inclouríem tota classe de persona,
en totes les diferents circumstàncies socials,
allò que on viuen, per exemple,
una persona que viu a les afores ho té més difícil,
per vindre a participar amb activitats dintre del que és el centre de la ciutat,
però aquí igualment s'haurien d'incloure.
Persones que, parlant ja,
respassant aquesta inclusió social a les persones de la tercera edat,
quan ve la jubilació o ve per malaltia o una pensió,
evidentment es forma un canvi, un canvi d'amics,
perquè has estat treballant sempre amb una gent,
ara ja no hi treballes,
et ve un canvi d'administrar el temps,
però les necessitats per una part dineràries que cadascú té a les seves,
bé les activitats també socials,
tan comunicatives,
però no n'hi ha prou amb comunicar,
perquè quan un treballa en algun lloc sempre fa participació,
és una participació amb companys, amb algo.
Llavors, quan ve la jubilació és aquest moment que dius,
bueno, ara vull o no vull la participació,
però no te n'adones que arriba un moment que la busques,
la pots buscar amb un grup petit,
amb un grup d'amics,
però hi ha les associacions,
i naturalment les associacions de la gent gran,
tant les associacions privades com les llars,
tenen aquest factor de cohesió dintre de la inclusió social.
Tot això que estem parlant forma part d'unes jornades de debat
al voltant del que s'anomena el Pla 2022,
que va ser una mena de projecció de Tarragona,
com hauria de ser en aquest terreny.
Tot això ens ho proposen des de la Regidoria de Polítiques d'Igualtat.
Sí, en realitat, això qui ho gestiona
és les polítiques d'igualtat,
la Regidoria de Benestar, etcètera.
Però és una idea de l'Ajuntament,
principalment és l'alcalde,
quan diem 2022,
pot ser el 2021, 2023, etcètera.
No és que l'any 2022 això ja sigui una cosa total,
però és una fuc de ruta per arribar allà.
El bo que té aquest pla,
pel que nosaltres hem vist
i que es va parlar aquí quan vam parlar de la inclusió,
és que abarca a tothom.
I tothom del poble, tot tarragoní,
està invitat a participar allà.
Nosaltres, com a consell,
participem amb el que té a veure amb la gent gran.
Però naturalment es va parlar de la gent jove,
de la gent que treballa,
de la gent que té problemes familiars, etcètera.
Qualsevol col·lectiu que tingui fins a cert punt
un risc d'exclusió social.
Sí, sí, exacte.
Sempre que estigui dintre d'aquest triangle
de l'espai econòmic i laboral,
no és el mateix una persona amb una economia que una altra,
uns amb uns horaris de treball que un altre,
l'espai, per exemple, de participació,
després l'activitat com a ciutadà,
l'espai social i l'espai comunitari.
Hi ha un aspecte que ens aplica a tots.
I dintre d'aquí hi ha les diferents associacions,
de tota índole que participen,
hi ha els ciutadans,
que a nivell individual també venen i poden venir
i participen d'això.
És a dir, la societat que nosaltres en volem.
A quin ritme de treball heu portat
en la vostra participació en el pla 2022,
amb aquest pla d'inclusió i cohesió social?
Us reuniu una vegada a la setmana, una vegada al mes,
o se'ls va convocar un dia,
vau dir la vostra i ja està?
No, no, això se'ns convoca cada vegada
que hi ha una reunió a la qual, doncs,
ens afecta a nosaltres, no?
Per exemple, si fos una reunió
d'una cosa exclusivament laboral o així,
doncs la cosa seria diferent,
exclusivament, perquè no ens afecta a nosaltres.
Però, per exemple, ahir, a l'Ajuntament,
també hi va haver una reunió,
que el tema era una reunió i conferència,
i després, doncs, diàleg, taula rodona,
que es deia Ciutat i Salut,
el municipi i la creació d'entorns saludables.
Van vindre metges,
van vindre gent molt ben preparada,
i després sabem que hi ha una sèrie de ciutats
que es diuen ciutats saludables.
Tenen unes condicions.
Una d'elles és Gasteiz, o sigui, Vitoria.
Doncs també va vindre el regidor de Vitoria,
que porta aquests assuntos,
ens va explicar a través d'un PowerPoint
tot com organitzen els canvis que han portat,
el que hem fet amb l'espai verd i tot això,
i com han treballat,
ja no amb la salut,
amb l'aspecte del que és el sanitari,
és a dir, l'atenció mèdica,
que moltes vegades ho posem exclusivament amb allò,
sinó el tindre bona salut.
I com viure en un entorn agradable
i que la ciutat miri per això,
doncs pot afectar molt amb la salut.
Ens va presentar uns quadres,
unes estadístiques dels homes,
de les dones, etcètera.
Bé, doncs allà vam tindre participació
com a el que tenia a veure de la gent gran.
Vam fer preguntes sobre com ells en solucionen,
o toquen algunes coses,
i va ser molt curiós,
i a la vegada agradable,
veure que teníem moltes coses en comú.
Les diferències...
Sí, que no està mostrant mal, que diu.
No, no, exacte, exacte.
No, que estem en línia,
i ens va fer gràcia ell parlant,
nosaltres des de l'editori,
preguntant,
però és que estàvem en línia
amb el que fem aquí a Tarragona.
Amb quina freqüència,
més o menys,
es donen aquestes trobades,
aquestes reunions?
Un al mes.
Un al mes.
Un al mes sempre n'hi ha alguna, sí.
Molt bé, us convoquen a vosaltres,
i a qui vulgui,
si la temàtica és a dient,
i tothom hi diu la seva.
Això mateix.
Molt bé, anava sobre salut.
Després, si voleu,
tornem una miqueta amb aquests temes,
perquè, o ja m'ho podeu dir ara,
quins creieu que són els temes
o què va sortir, eh?
Anem a conclusions.
Els temes de salut que us afecten,
com us agradaria que fos l'assistència sanitària
o tot el tema de salut,
ja que hi som,
en aquest pla de futur de la ciutat?
Sí, efectivament,
en aquest cas,
en aquest cas,
aparte de la sanidad pública, etcètera,
hay un tema que nos preocupa enormemente
a la gente mayor,
que és el tema del futuro,
més o menys lejano,
però que en alguno està,
i que tots hem vivint
amb els nostres familiares,
els nostres pares,
que és el tema de residencia,
per al final,
la ley de dependència,
tot això efectivament preocupa
i efectivament intentem treballar sobre el tema
per poder aportar,
i bé hi ha coses que poden ir solucionant
aquest sistema.
a mi me gustaría añadir,
aunque sea atrasar-me un poco,
el tema que totes aquestes coses que se hacen,
és interessantíssim que llegue a tota la gent
en general.
Yo que vengo del mundo sindical, hemos comprobado que las personas,
cuando se van a jubilar, cuando se jubilan, en ese momento hay un mes
que es una luna de miel, donde el individuo se jubila,
esa luna de miel es una vacancia, exactamente, se puede levantar la hora,
pero a partir de ese mes empiezan todos los problemas personales que surgen.
Cuando ellos ven estos catálogos de actividades y de cosas,
eso supone un paso trascendental.
Yo siempre digo que la jubilación para los jubilados es como la Iglesia Católica
creo que hace unos cursillos prematrimoniales,
pues también hay que hacer socialmente unos cursillos prejubilaciones
con idea de ir solventando y presentar todo esto,
esto que se está haciendo es interesantísimo.
Porque vosaltres de fet ja passeu la veu, anem amb aquestes jornades
i després a través del Consell Municipal, de la gent gran,
de les diferents associacions, ja informeu a totes les associacions,
mira, hem parlat d'això, s'ha fet això i treballem en aquesta línia.
Sobretot, en certa manera, una mica de missatgers o intermediaris?
Bé, la feina nostra és estar al corrent del que passa
i aleshores s'aplica i s'explica quan hi ha les diferents llars
que estiguin interessades en aquest assunto.
Aleshores, això es comenta normalment amb les reunions que tenim
o l'executiva del Consell Municipal amb la regidora
i exposem algunes de les coses que hi ha.
I aquestes coses es tracten aleshores a les assemblees que tenim.
O sigui, aleshores fem una assemblea,
dintre del Consell Municipal, doncs, n'hi ha 55 entitats
i aquestes 55 entitats venen a l'assemblea i es toquen aquestes coses.
A nivell, per exemple, individual, moltes coses, si són urgents,
les tractem directament amb la regidora o si convé amb l'alcalde, no?
I parlem d'aquestes coses.
Ahir, per exemple, vam estar amb la regidora i l'alcalde
i una de les coses que li vaig comentar perquè m'han fet arribar
és a Tarragona, les baixades aquestes que hi ha per les cadires de rodes,
doncs, quan plou, són relliscoses.
I ens han comentat, doncs, gent gran que tenen aquest perill,
que està molt bé, però que són relliscoses.
Bueno, doncs ja va dir que segurament farà vindre unes màquines
que picaran, que piquen, i aleshores fa que això no sigui relliscós.
O sigui, parlant de la salut, no?, que estem parlant, ens interessem.
Petits detalls, eh? Són petits detalls, però clar,
quan parlem de salut i gent gran es pensen en temes molt genèrics,
molt grans, i a vegades són petits detalls d'aquests, també, no?
La mobilitat us preocupa molt.
Sí, sí, la mobilitat ens preocupa, sí.
I el que és la salut, també.
Respecte a la salut, podríem dir que dintre del col·lectiu de gent gran,
en realitat s'està bastant, bastant satisfet.
No vull dir que s'estigui content del tot, no?
Però així de tindre la cobertura regular que es té,
reconeixem que estem en un país que dintre de tot té uns privilegis,
com és tindre les medicines de franc, o sigui, que estan incloses,
i veus països, doncs, que no ho tenen,
i hi ha com a certa satisfacció.
també, sempre, com és lògic, es voldria més, no?
O sigui, allò ens mana al metge una radiografia,
ens pensàvem que ens aniria millor, doncs, una resonància magnètica.
Sempre es vol millorar i es vol fer bé.
Però, en general, doncs, sí, s'està content.
Després, la consciència de salut està bastant arreglada.
Hi ha molts centres que tenen el seu grup de caminats, etcètera.
O sigui, la persona mayor normalmente suele ser bastante consciente de su salud personal, no?
Però parlàveu abans de la ciutat com a ciutat saludable.
Suposo que aquí parlaríem de qualitat de l'aire,
i aquí això estaria molt vinculat amb a nombre de parcs.
Sí.
Qüestions d'aquestes, no?
Que estem en línia, dèieu?
No, no.
Que esteig seria un exemple, però, bueno, encara ens falta.
Tarragona té molt d'interès en que ho pugui ser.
És a dir, hi ha molt d'interès.
Respecte de les diferents participacions que hi ha sobre la ciutat saludable,
doncs, hi ha aspectes que tampoc són que afectin molt a la gent gran.
Molta afecta a la gent més jove.
La veritat és aquesta, que a qui els interessa també estar joves,
estar a tindre saludables, perquè, clar, no pensem només en nosaltres,
pensem en els nostres fills, els nostres nets, etcètera,
i volem una ciutat saludable.
Però hi ha unes pautes, entre elles la zona verda,
després també com s'escolleix l'espai que es necessita per...
Perquè normalment ens van explicar que moltes ciutats formen molt d'espai
pels vehicles i poc pels vianants.
Quan hauria de ser al revés?
O sigui, les ciutats tindran més espai pels vianants
i menys pels automòbils.
Afavorir també un transport, una mobilitat, això, que en diuen sostenible, no?
Sí, sí.
Afavorir, potser, doncs, que la gent vagi més a peu.
Sí, sí, sí.
Però pas que agafi el cotxe.
Inclús van estimular l'ús de la bicicleta.
Sí, sí.
Però, bueno, això ja refereix a gent més jove, no?
Sí, sí, sí.
Però ja ens vam posar diversos exemples.
Jo crec que a Tarragona també tenim una Rambla,
perquè ens vam posar l'exemple de la Rambla de Barcelona,
que el 73% és espai pel públic.
O sigui, tenim els laterals, hi ha la central,
i només una via com a estreta pels cotxes,
que hauria de ser així.
Jo crec que la nostra Rambla també està en línia.
Tenim bastant d'espai per vianants,
i pels cotxes no en tenen tant, és més estret, no?
Després també amb la participació de la mobilitat pel centre de la ciutat,
com, per exemple, si hi ha vies exteriors,
podrien ser de tramvia,
que no és el cas aquest de Tarragona,
però certes vies que s'han tingut que soterrar
i aleshores l'espai de dalt aprofitar-lo,
però no per edificar, sinó per espai de vianants.
Tot això és el que, doncs, a mica a mica va conformar
en una ciutat allò que deia, soldable.
Sí, sí, i després, cara a la gent gran,
el que ens va interessar i vam preguntar i tot,
que aquí també a Tarragona tenim,
són les màquines de fer gimnàstica
que tenim en algunes places,
aquí vam començar la primera,
es va posar Sant Pere i Sant Pau a la plaça Europa,
que són com les dels nens, però més grans, no?
Sí, molt bé, això s'utilitza, l'utilitza a la gent gran.
Sí, que utilitza, sí, sí, sí.
Molt bé.
Pasa que, com a tot,
moltes de les equips acaben avaliades.
Bueno, és que, clar, aquí s'ha de tenir en compte el manteniment, també.
És que a ser públic, no, és que a ser públic,
no només els pedals que hi ha
no només els utilitza la gent gran,
que potser no ho tracta amb el mateix respecte.
En fi, tornant una mica a aquest pla d'inclusió i cohesió social de Tarragona,
abans el Lluís deia una cosa que, clar, també és per reflexionar, eh?
Diu, és que acabes la feina, clar, et jubiles,
i no sé si deia el Lluís o la Josep Maria,
et jubiles i ja has perdut aquest arrel social, no?
Entenem molt el fet de treballar, el treball, com a inclusió social.
Exacte.
I, per tant, bueno, hi ha aquesta certa exclusió quan deixes de treballar.
Claro.
Socialment, potser ens hauríem d'aprendre d'una altra manera, no?
Hay un peligro, por lo menos, que es el siguiente.
Cuando te jubila del trabajo o del negocio, no te jubila de la vida.
O sea, que tiene que seguir exactamente...
El que passa és que això només...
El fet d'inclusió social no només depèn de la gent gran que dieu
vinga, va, jo vull estar actiu i hi ha mil maneres d'associar-me.
Depèn també de la resta de la societat que us consideri.
Que lo asuma y lo consideri, efectivamente.
De todas formas, hoy día ha cambiado el tema.
Ya se sabe, la gente mayor ya es una cuestión muy importante,
que tiene una coincidencia mucho más clara de todo esto
y son mucho más participantes.
Eso lo estamos comprobando, ¿eh?
I dintre de l'espai de la cohesió, dos temes que també es van tocar bastant bé.
És el dret universal que tenim totes les persones i la gent gran,
doncs també a l'ensenyament, o sigui, a l'educació i també a la salut,
a l'atenció sanitària.
I dintre de la gent gran s'ha organitzat molt perquè el treball aquest
dintre del que són les llars o inclús a Tarragona tenim
l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona,
que està a Ramón i Cajal 70, i allí és per la gent gran.
No em refereixo gent gran, però gent que ja no tenen edat d'estar a l'escola,
però que allí hi poden anar.
I la gent gran, doncs tenim moltes activitats dintre de les llars
i dintre també de les associacions de jubilats i pensionistes.
Això fa que l'educació ens arribi.
Ja vam dir que tot el que ve a través de l'allar
són cursos que no paguem res, tampoc fem memòria,
podem fer informàtica, podem fer pintura de quadres, etc.
Altres són d'atenció física, com ginàstica, a l'aigua gym...
Tot això està franc, és a dir, tenim una educació constant,
després es fan molts cursets monotemàtics a les llars,
i després respecte a la sanitat també,
i si es detecta algun problema, per exemple,
que alguna persona té per assistir a la seguretat social,
es busca a través de la cuidadora social,
que li ho tingui fàcil, poder anar a aquests llocs.
Aquests dos eixos tan importants,
aquests drets universals a l'educació i a la salut,
també es va parlar bastant d'això.
I naturalment ens va interessar el que es tocava referent a la gent gran.
L'oferta, a més, és, ja us plau, ja us va bé,
el tipus de cursets que es fan,
ja estem molt direccionats a vosaltres,
i a més intueixo pel que dius que funcionen molt bé,
vull dir que no hi ha cursets que no tinguin èxit.
Exacte, és que hem de pensar que d'uns 3 o 4 anys cap aquí,
hem crescut moltíssim, aquí arriba,
i aquí, per exemple, els informes que tenim
és que 6-7 anys enrere, al principi de començar el segle,
aquesta atenció arribava a unes 700 persones.
Ara passem de les 4.000.
Que se'n beneficien.
Que se'n beneficien, sí, sí, directament, d'aquests cursets.
Allò que hi participen.
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Us sembla, si tanquem ja aquests temes tan seriosos,
perquè anem tancant ja la tertúlia,
i per acabar m'agradaria que em comentéssiu
què és això d'un concurs de fotos.
Molt bé.
Que no pareu de fer concursos de fotos.
Aquest no és el de Santa Tecla o sí?
No, no, el de Santa Tecla és un altre.
Aquest és exclusivament per la gent gran.
Vull dir, aquí s'ha de tenir l'edat
i l'edat corresponent s'ha de ser jubilat o pensionista
i tindre una edat, no?
Dic això perquè...
Però és un concurs que ja està tancat, eh?
Sí, sí, ja s'ha acabat.
No, em fa gràcia perquè quan vam fer
l'únic de la participació i de l'associacionisme,
clar, quan vam parlar tothom de l'associacionisme
a l'hora de parlar amb nosaltres vam dir
bé, a la nostra associació una de les coses que té diferent
és que no hi entra qui vol,
sinó que s'ha de tenir una edat.
Això sí.
Doncs bé, el concurs de fotos és el mateix.
Vam tindre bastant d'èxit.
És la segona que s'ha fet.
El primer concurs que es va fer l'any passat
només hi va participar una persona.
Bueno...
Va ser...
Se'l van portar el premi o va quedar...
Se'l van portar, se'l van portar el primer premi.
El segon tercer no se'ls hi va donar.
El altre premi, eh?
No, perquè més d'un no es pot tenir la mateixa persona,
ja ho diuen les bases.
Però aquí vam estar parlant amb el tècnic
i de l'Ajuntament, el Toni,
i vam dir, mira, fem-ho d'una altra manera,
en comptes d'ells portar les fotos,
modernitzant-los,
i que ho presentin amb un CD.
I així el pensionista,
quan ho presenta,
el més té el gasto de lo que val un CD.
Ja està.
Fotos de quina temàtica?
Molt bé.
Santa Tecla.
Ah, això ja em sonava, eh?
Però no és el de Santa Tecla que organitza cultura, eh?
Molt bé, molt bé.
Aquest és el més, ja et dic, exclusivament per nosaltres.
Aquest any, doncs, ja hi va haver 18 fotos.
Ja va ser una mica més avançat,
va ser molt interessant, de veritat,
i tot amb temàtiques molt variades,
va haver, doncs, des de l'Àliga,
la infantil, la més gran, castells,
persones dels...
Però és que Santa Tecla dona molt de sí.
Dóna molt de sí, sí, sí.
Per això, també vam variar una cosa,
perquè vam veure que la primera,
la temàtica va ser el dia de Sant Jordi.
Llavors, parlant amb el Toni,
dic, és que clar, si ho limitem a un dia,
no estimulem tanta participació.
I aleshores es va decidir, doncs,
però, per Santa Tecla,
que aleshores tens més dies, més hores,
i pots tindre més participació.
És una manera, suposo, també,
d'introduir i normalitzar les noves tecnologies
pel que fa a la gent gran.
Perquè, clar, allò, el fet de presentar-ho amb un CD,
ja estem parlant de fotodigital.
La informàtica, avui dia, és vital.
Sabem que el futur de la informàtica,
bueno, ja estem en el futur,
però el que ens queda,
la gent major ha de dominar.
Hi ha cursets, també, en aquest sentit.
No dominar, però, almenys, ho podeu utilitzar.
Clar.
Tien els seus al·licients.
De nou, una persona major,
que normalmente tiene hijos fuera,
de Tarragona, trabajando,
que se pueda comunicar,
que pueda recibir una foto de un nieto.
Eso es impresionante.
Y eso hay que...
Las generaciones de la gente gran hoy día,
pues, efectivamente,
hay un déficit importante,
pero que con los cursos que se programan, etc.,
intentamos eso, esa comunicación.
I hi ha cursets,
i hi ha una mica de mentalització,
tot i que hi ha gent gran que es resisteix,
perquè segur que també ho s'ho han dit a dir,
és un concurs de fotografia
i no puc entregar les fotos en paper.
Sí, sí.
Algú se los ha queixat?
De moment, ningú.
No? Ah, bueno, perfecte.
No, no, de moment ningú,
perquè inclús si algú ho hagués dit
li hauria dit
no hi ha problema,
nosaltres te les traspessem a digital i ja està.
I ja està.
Molt bé.
Tot s'arregla.
Qui és el guanyador, es pot dir, no?
Perquè això ja s'ha fet públic.
Sí, va ser una senyora,
no me'n recordo del seu nom,
va tindre el primer premi.
Però la fotografia, us en recordeu com era?
Sí, sí, perfecte.
Era un gran angular,
que era la catedral i la pujada.
La escalera, no?
En gran angular, allò, uau, molt bé.
Sí, sí, un 28 diria ser, vaja.
I tenia una mica de caigudes les línies, no?
És normal per la deformació.
Però el que era el centre,
on hi havia la gent que pujava,
estava molt bé,
i pujava amunt.
El centre també va presentar.
Jo no presenté.
Ah, no? Ah, pensava...
Jo, me tocó estar en el tribunal.
Ah, això, exacte.
Sempre parlo, i efectivament t'estava de jurar.
I m'impressionava la calidad de la gent.
Una, que se habló,
a mi m'impressionó,
perquè era un castell.
Sí.
I hi havia el que sube arriba,
que hi va l'home,
la soledad d'aquest chiquillo,
que era un chiquillo subiendo.
Esa fotografia me encantó por eso, eh?
Por calidad, eso no llegó a eso,
però estuvo nombrada.
I m'impressionó esa fotografía en ese sentido, no?
O sea, una persona que pudo gastar con la cámara,
la soledad del que sube tantos pisos,
eso era impresionante, eh?
Sí, fue un concurso...
Per tant, amb nivell, eh?
O sigui, 18 fotografies...
Sí, sí, les són molt bé.
Per tant, repetireu l'any que ve, suposo, eh?
Sí, sí, sí.
Ja avancem temàtica o encara no la tenim?
De moment no la tenim.
Possiblement continuem amb la mateixa,
per el que dèiem.
Dóna molt...
I després, al ser gent gran,
moltes vegades vas amb els nets,
les netes, etcètera.
I clar, és potser una temàtica
que es dona molt.
La prova és que algunes de les fotos
eren de la Santa Tec, la petita.
Això vol dir que van anar amb els nets.
Senyors, no sé si voleu dir alguna cosa més,
alguna cita que tinguem a pendent,
alguna cosa que ens haguem descuidat.
Bueno, ahora que estamos en el proceso
del programa del año que viene,
se están preparando los programas
y probablemente la experiencia de este año
no servirá mucho para el año que viene.
Sí.
Fotografía, etcètera,
el tema de las corales,
todo esto no servirá mucho.
Bueno, es que os espera un 2011 farciret, eh?
Sí, sí.
I el dilluns i el dimarts,
els dos de matins,
a l'IMET,
comencem les jornades de debat
del Consell Municipal
de la Gent Gran de Tarragona.
L'IMET és l'Institut Municipal d'Educació.
De Tarragona, perfecte.
Molt bé.
Aria Ramon i Cajal, a 70.
I feu jornades, deies,
al Consell de Debat.
Jornades de debat, eh?
Sí.
Aquí és quan s'aporten
les aportacions de la Gent Gran
per una ciutat més inclusiva.
Aquest serà el tema
que portarem el dilluns,
el dia 29 i el dia 30,
tot el dematí,
i serà dilluns i dimarts.
Primer hi haurà les consideracions
i el dimarts ja es formen
les taules de treball,
els equips de treball
on es treballa,
amb uns documents
que ens serviran,
doncs, després,
per tirar endavant.
Obera a tothom
que vulgui col·laborar
o aquí hi participeu al Consell?
Home, estem parlant
de gent gran
i que estigui dintre del Consell.
És a dir,
d'aquestes 54 entitats
que estan dintre del Consell
poden participar.
Totes estan avisades,
se'ls ha enviat
el flux d'inscripció i tot.
Molt bé.
Doncs ja ho veieu,
així tanquem la tertúlia
de gent gran
que us oferim
un dijous al mes,
l'últim dijous,
normalment,
de cada mes,
amb el president
del Consell Municipal
de la gent gran de Tarragona,
Josep Maria Burgues,
i el Lluís Rosendo,
un dels seus membres.
Moltíssimes gràcies, senyors.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.