Fins demà!
Aquí seguim amb tots vosaltres des de la sintonia de la ràdio de la ciutat en aquesta cita de cada dijous que vol donar suport absolutament al 100% a aquesta aspiració ciutadana.
Subrellem sempre aquest objectiu d'arribar a ser capital de la cultura europea l'any 2016.
Com cada dijous ens acompanya la tècnica de l'oficina de la candidatura, Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda. Avui el que us proposem és parlar del que diuen.
Segurament és un dels grans enigmes encara de l'arqueologia romana a Tarragona, al temple d'August.
Ja fa un quant temps, segur que n'heu sentit a parlar perquè sempre ha estat una qüestió que ha cridat molt l'atenció,
s'han fet tasques de reconeixement, prospeccions, per saber exactament si allà està el temple d'August,
quina dimensió tenia, quines eren les seves característiques.
D'això en parlem avui i ho fem amb dos dels arqueòlegs que ja fa un quant temps que treballen en aquest projecte,
el que ho dirigeixen, de fet, és d'una banda, ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio i en Mateixell.
Molt bon dia, Imma.
Hola, bon dia.
Benvinguda, Andreu Muñoz. Molt bon dia.
Molt bon dia.
És un dels grans enigmes de Tarragó?
Totalment.
L'ubicació del temple d'August?
Totalment. Són molts els enigmes, no?
Dir que un enigma és gran és també per la importància que li vulguem donar.
És a dir, tot enigma és important, d'acord?
La vida quotidiana, com era la vida quotidiana de Tarragó, és tan important com descobrir un temple.
Però sí que és veritat que dintre del que podríem dir els temes clàssics de la nostra arqueologia tarragonina,
hem d'ubicar el que podria haver estat un dels grans edificis que configuraven la silueta de la ciutat,
com si dos mil anys després se busqués la catedral de Tarragona del segle XX, no?
Què seria Tarragona sense la seva silueta amb la catedral?
Sí, clar, és un dels grans enigmes.
I algú va dir, home, i està allà la catedral, però com s'ha de fer això?
Que hem de treure la catedral pedra a pedra per trobar-ho?
A veure, estic fent una mica d'ironia, però a vegades sí que algú pot dir,
home, és que des d'aquest punt de vista hauríem de desmantellar tota la ciutat,
perquè tot està construït a sobre aquests fonaments nostres de la tarra cor romana.
Què podrà aportar? Ja parlarem de tot el que heu fet fins ara,
però quin és l'objectiu realment de fer tota aquesta feina,
que és a llarg termini, s'està fent en diferents fases,
properament arribarà una pròxima,
però quin és el sentit realment, des del punt de vista objectiu,
i del posterior treball de recerca que feu els arqueòlegs,
de fer tot aquest treball de prospecció al subsol de la catedral?
A mi em dóna la impressió que l'objectiu fonamental,
jo diria que no està en trobar un temple,
no un temple, el temple,
sinó que en realitat és d'una intel·ligibilitat
a les fases històriques que han esdevingut a l'acròpoli,
a la part més alta de la ciutat.
És a dir, l'acròpoli,
que on tenim ara avui dia emplaçada la catedral,
si retrocedíssim en el pas del temps,
i anéssim cap al segle III,
va ser un campament romà.
Després va venir, segurament, aquest temple d'August,
que busquem aquesta gran àrea sacra de la ciutat altimperial.
Es va transformar en una zona religiosa
en l'època visigoda.
Després va quedar totalment abandonada
fins que va venir la restauració cristiana en el segle XII
i es va construir la catedral actual.
Quins són els objectius?
Trobar, diem-ne, els registres estratigràfics
que ens permetin comprendre, verificar o desmentir
aquest procés històric que, pressuposem,
s'ha donat en aquesta part concreta de la ciutat.
Aquesta aventura arqueològica, què va començar?
L'any 2002?
2000.
2000.
Com va sorgir i com es va iniciar tot plegat?
A veure, això comença quan es comença el pla de restauració
del pla director de la catedral de Tarragona.
La primera fase comença a la part nord-oest del claustre,
és a dir, a Soda, a Palau, d'acord?
I, clar, allí els arquitectes comencen a veure
quines patologies té el claustre,
saben que tenen humitats, etcètera,
i, evidentment, ells han de comptar amb un equip d'arqueòlegs
per poder exumar, treure aquestes terres
que realment eren el que aportaven les humitats.
Per tant, diguéssim que d'una manera contractual,
és a dir, necessitem un escombraire,
necessitem un arqueòleg o necessitem un lampista,
doncs s'agafa un arqueòleg, d'acord,
per començar a fer tota aquesta tasca.
Però era un objectiu de sanejament de la zona.
Sí, el principal objectiu era treure les humitats,
perquè, a veure, no només estaves fent mal
al propi claustre del segle XIII,
sinó que el que estàs fent mal és a tot,
vull dir, fins i tot a les pròpies cases dels Canonges
on s'estava vivint i s'hi continua vivint.
El que passa és que, per la naturalesa, evidentment,
doncs havia darrere, diguéssim,
aquest recolzament arqueològic
que ben aviat, crec jo, van entrant els arquitectes
i la resta de tècnics, doncs que,
i el propi arquabisbat, evidentment,
i el capítol catedralici,
que havia darrere, havia d'haver un projecte
que en aquell moment no ens passava aquest nom pel cap,
però un projecte científic.
I aquí comença realment la caminada per la catedral.
Ràpidament, doncs, és una...
La primera fase va durar gairebé tres anys d'execució,
es van treure molts metros cúbits a terra,
i des del principi, doncs, vam tenir clar,
doncs, que els arqueològics que formaven part de l'equip,
doncs, que anaven junts en aquesta aventura, no?
Una aventura, jo m'imagino que, a partir d'aquí,
diria, escolta, això ho hem de tirar endavant,
sigui com sigui, buscar els recursos,
que mai és fàcil, intentar mitjançar en convenis,
hi ha diferents institucions implicades a la ciutat de Tarragona
en aquest projecte, i tirar-ho endavant.
Això va avançant, clar, cada cop el que és aquest objectiu
té més exigències, des del punt de vista tècnic.
Jo recordo que, a més, hi vam anar amb la unitat mòbil,
bueno, van anar tots els mitjans, lògicament.
2007, que es va fer la prospecció aquella, amb radar...
2007 va ser?
Va ser un moment important de tot aquest procés?
Molt important, perquè...
O més espectacular que important?
No, important, igualment, perquè, és a dir,
el que ha comentat ara Imma,
aquestes fases inicials, de fet,
ens marcaven el redescobriment,
perquè no era una cosa que desconeixíem, no?
De tot el que representaria
les grans estructures dels porticats
que envoltaven el...
o que han d'envoltar el temple.
O integraven.
O integraven.
Bueno, el Radio Ient ara ho entendrà de seguida, no?
Imaginem-nos que a la catedral, ara,
ens anem a fa 2.000 anys,
i allà col·loquem un gran temple octàstil,
i el temple que està al mig de la plaça
està envoltada per un gran porticat.
El que vam fer, durant tots aquests anys,
que diu la Imma, a veritat,
va ser descobrir les estructures d'aquest porticat.
Però ara tenim un problema científic molt gran.
Aviam, on tenim un temple,
anomenat un temple dedicat a August,
August és el primer emperador que s'adivinitza,
i aleshores, doncs, hi ha aquesta forma d'actuar de l'imperi,
que és construir-li temples,
i el primer que es fa a les províncies
és el de Tàrraco,
i al damunt ho cita un historiador
que és molt important, molt important,
que es diu Tàcid, no?
Però el problema nostre de l'arqueologia de Tarragona
és que no sabem on està aquest temple.
Primer, el situàvem a la part baixa de la ciutat,
al fòrum de la colònia.
Després ja es va desestimar per les excavacions
que el doctor Ruiz Darbulo
i el seu equip van realitzar.
Bé, l'hem d'emmarcar, necessàriament,
a l'acròpoli de la ciutat,
però encara avui dia, per tant, és un enigma.
Realment, si som honestos amb la veritat científica,
no sabem si el temple
està al darrere de l'abscis de la catedral,
on hi ha una estructura impressionant,
modularment sembla la d'un temple
que encara avui dia és visible,
allà podria haver estat el temple.
De fet, de vegades, no?
Hem col·locat el temple situat en aquell espai,
només cal que el visitant vagi a la maqueta
del Museu d'Història
i allà vegi que encara avui dia la situem allà.
Sí, sí.
La podríem situar sota de les nous centrals,
però encara hi ha un fenomen científic
que li anomenem l'efecte del fòrum adiectum
de determinats fòrums
que s'adosen amb uns altres fòrums, no?
Que podríem arribar a pensar,
bueno, i si aquest temple estigués col·locat
per allà a la plaça del fòrum?
Bueno, doncs, honestament,
hem de contemplar totes les possibilitats.
L'any 2007 nosaltres vam pensar,
bé, el comportament iògic
és que aquest temple es trobi sota de la nau central.
La part més alta de la ciutat.
La part més alta de la ciutat, més visible.
tot el projecte aquest del fòrum provincial
està fet...
Més a prop del cel.
Sí, sí, no és una broma, eh?
És una escenografia ascendent,
com avui dia es fa.
Jo m'estic imaginant,
perquè soc molt pel·liculera,
també us ho dic ara,
estàs explicant i fent aquesta descripció
i com si fos una pel·li, eh?
M'imagino aquelles escenes
d'aquella tarragona lluminosa...
T'estàs imaginada des del mar.
Sí, des del mar me l'estic imaginant, clar.
De tàrrec,
que nosaltres no ho tenim tan interioritzat ara, no?
Perquè ens movem per autopistes,
per trens, per aves, d'acord?
Però tu t'has d'imaginar
que realment la persona que arriba a la tarda
arriba a la mar
i veia una escenografia ascendent
des del fòrum...
El teatre, el fòrum local,
fins a arribar al que diu l'Andreu, no?
Que si tenim el temple allà dalt
o el que tinguéssim.
Però era tota aquesta escenografia.
On està August, no?
Vull dir que és...
Ja aquest...
Ara bé, nosaltres ara científicament
què intentàvem?
Bé, doncs veritat,
si el temple està a sota de la nau central,
que és el més iògic,
però iògic no vol dir
el més vers semblant científicament.
O sigui, hi ha una cosa
que és la hipòtesi i la certesa.
Nantos, doncs, aleshores
vam comptar amb una col·laboració internacional,
podem dir-ho així,
perquè hi havia la Universitat de Geofísica de Palermo
i en què abans hi havia els de Barcelona
i s'obmetem a una radiografia,
diguem-ho així,
a dues tomografies sísmiques,
és a dir,
se bombardeix amb electricitat del subsol
i se passa un georadar
i els tres mètodes que ens diuen,
doncs mira,
diuen,
sota de la nau central de la catedral
tens un bitxo,
una unitat estructural,
diguem-ho així,
de 40 metres de llargària
per 20 i pico d'ample,
que et fa pensar molt,
els tres mètodes ens va donar
aquesta espectrografia
i que ens pot coincidir
modularment
amb aquest temple.
I, a veure,
perquè tot suma,
en aquell moment
estaven fent
el seguiment arqueològic
de totes les cobertes
que s'estaven remodelant
a la catedral,
una altra fase del predirector
i nosaltres també portaven
el seguiment arqueològic
a molta gent
i ho entenc,
diu,
què fan els arqueòlegs allà dalt,
si allò és la teulada,
bueno,
perquè la teulada va evolucionar
i van començar a veure,
que va ser una mica abans
i després van dir,
com és que construeixen
en cert punt
la nau central
i no la posen més enllà,
van començar a veure coses
arquitectòniques
a dalt,
que seria difícil d'explicar,
que quan va sortir
la radiografia,
com diu l'Andreu,
dius,
clar,
és que han d'anar
a utilitzar
o a salvar alguna cosa,
no?,
que és aquest bitxo
que diu l'Andreu,
no?,
tan gran,
val,
que el que fa és adosar-se
la fonamentació
de la catedral,
no?,
sabent que com a mínim
van respectar alguna cosa.
Mirant el que han fet
altres ciutats
amb característiques diferents
de la romanització
o després la construcció
dels grans temples
cristians i tot plegat,
diguem-ne que hi ha
una similitud,
no?,
clar,
clar,
és reocupar espais
de prestigi i pagar
substituts-los per cristians.
Ara,
aquí sí que és veritat...
Perquè això ho veus també
a una,
diguem-ne,
d'acostumar
a la població
a aquests canvis,
ho veus també
a fer finalitats ideològiques,
no?
Just,
no?,
és un canvi
que es fa lent,
eh?,
perquè penseu que aquí
no trobem,
és a dir,
els cristians comencen ja
a fer aquest procés
a partir del 380,
de finals del segle IV.
Ara,
aquí fins a la meitat
del segle V no veiem
transformacions
i les transformacions
que veiem
són molt pacífiques,
eh?
Si ara el radioavient
se col·loca en la pel·lícula
d'Àgora,
aquí no hi va haver
una societat levantisca,
eh?
A l'Aima recordarà
el fust de columna
que vam trobar
de Marbre Carrara,
totalment
asserrat
pel seu nucli,
ja en època tardorromana,
que t'està dient
què estan fent aquí,
desmantellar pacíficament
les estructures
i segurament
comercialitzar-les,
no?
Clar,
problema
que ens ve després.
Aquestes estructures
que a priori
se'ns dibuixen
a baix,
clar,
també ronda
per aquí
la catedral visigòtica.
podrien formar part
també
de la catedral visigòtica,
el temple reutilitzat
com a catedral visigòtica,
no,
la catedral visigòtica
darrere,
el temple davant,
buf,
és a dir,
aquí s'obren
tota una sèrie d'enigmes.
Quan vam fer
les prospeccions geofísiques,
s'ha trobat
el temple,
bueno,
aquestes coses
que de vegades
no se transmeten
adequadament,
no hem trobat res,
és a dir,
hem trobat
unes evidències
que ens fan pensar
en el temple d'August.
quan podrem
realment verificar
aquestes coses,
doncs,
quan ara
puguem obrir
la catedral,
no,
vull dir,
fer un forat
i dir,
vinga,
anem a intentar verificar
si això
és autèntic.
I si no el verifiquem?
Doncs no ho verifiquem,
aquesta és la ciència,
no,
és a dir,
una vegada,
recordes un periodista
ens pregunta,
diu,
ja esteu preparats
per si no surt
el temple d'August?
Clar que diem,
bueno,
el farem.
El farem.
A veure,
però,
en un sentit,
que una altra,
tant si es confirma
com si no es confirma,
és una evidència científica
que ja,
doncs,
ens fa passar
pàgina
i anar cap a una altra banda.
Aquí està.
No podem estar
donant toms constantment
al mateix post,
vull dir,
descartar un lloc.
A vosaltres,
en el fons,
us encantaria
que estigués allà.
Hombre,
sí,
home,
és que...
Sí,
l'hem trobat.
És aquí.
Poca broma.
Tenim aquestes evidències,
clar,
això ara,
per continuar endavant,
que això ja és una qüestió
més burocràtica,
administrativa,
política,
que ja arribarà,
ja s'anirà fent,
però per continuar,
aleshores,
aquí es planteja
fer una excavació.
Això implica
tocar el paviment
de la catedral.
per tenir mètodes
suficientment científics
per tocar el paviment
és una cosa
relativament senzilla
i sobretot
amb una assegurança.
M'explico.
Vull dir,
nosaltres abans,
i ho faríem
en qualsevol excavació,
però clar,
estàs a la catedral
o a un edifici,
doncs important
i has d'anar més en compte,
no?
Però nosaltres,
abans de començar
qualsevol forat,
encara que no us ho creieu,
en un carrer,
s'adocumenta
aquell paviment.
Clar,
a veure,
sabem perfectament
que si tens l'asfalt
no ho farem igual.
Segons que en carrer
que l'hem aixecat
quatre o cinc vegades
en sis mesos,
no?
Aquí està,
però això es documenta
perfectament,
es fa un dibuix,
unes fotografies,
un topògraf,
les nostres indicacions,
penseu una mica,
quan això ho portem a terme,
serà dibuixar
aquestes pedres,
aquestes lloses,
d'acord?
Numerar-les,
desmuntar-les
amb tot el compte possible
i després
les tornarem a col·locar.
No simplement pim-pam,
sinó que després
la terra que s'ha tret
s'aportarà,
se farà sentar,
d'acord,
i després tornarem a ficar
el paviment.
I no obrim tota la catedral.
És el que t'anava a dir,
jo m'imagino que no s'obre
la catedral
a la seva extensió.
No, jo crec que
el capítol que ha dit
de la catedralització
no es deixarà.
Però us heu fixat
en les novel·les
i en les pel·lícules
que de seguida
van a buscar qualsevol cosa
als temples
i van allà
amb un moutor
d'aquells elèctrics
i, escolta,
no s'ho miren,
això no és com a les pel·lis.
Déu-n'hi-do.
Un patès,
encara que si trobi un parter
no es desmuntarà la catedral.
No, no, no es desmuntarà.
Però, a més a més,
jo m'imagino
que a partir
de tots aquests treballs previs
sabeu exactament
a quins llocs cal tocar.
No és allò
el que deia ara la Imma,
no és aixecar
el paviment de la catedral.
Són petites excavacions
puntuals
en determinats punts.
Sí.
A veure,
nosaltres com a equip,
evidentment,
quan van tenir els resultats
de les prospeccions geofísiques,
tu has de partir
d'un projecte ambiciós.
És a dir,
vam marcar,
sabent que no portaríem a terme,
almenys d'una tongada,
seria interessant
obrir aquí el claustre,
seria interessant
obrir els peus,
seria interessant
obrir tota la nau central.
Però, a veure,
estem en una ciutat viva
i un edifici viu.
I això és el que
no hem d'oblidar.
Nosaltres som
una ciutat molt important
a nivell de romanitat,
però sabeu
quina és la nostra sort?
Que és una romanitat viva.
Això ho diem
moltes vegades,
que tenim la sort
de tocar,
de seure,
de tocar parets,
de seure al costat.
De prendre una cervesa
o un refresc.
Per tant,
jo crec que això també,
aquest sentit comú,
l'hem de portar
als nostres projectes científics
i a més,
en aquest projecte científic
és fàcil anar de la mà.
Anar de la mà,
de parlar
amb qui és
l'amo de la catedral,
el capítol
amb tot el carinyo,
de dir,
a veure,
no interrompem el culte,
com ho socialitzarem,
això?
Vull dir,
no és una cosa
que ens tinguem
que amagar
ni d'aixar
sense culte
a la catedral,
sinó que ho hem
d'intentar
portar tot,
no?
I jo crec
que a partir d'aquí,
malgrat aquest projecte ambiciós,
per la primera fase,
que suposo
que portarem
a terme aviat,
doncs,
s'escollirà
un espai
on sondejar,
d'acord?
És a dir,
direm,
marcarem perfectament
amb totes aquestes màquines
que t'hem dit,
topografia,
etcètera,
etcètera,
d'acord?
aquí obrim,
d'acord?
I comencem
a excavar.
Clar,
perquè tenim una...
I s'ha de profundir molt,
Imma?
Home,
tenim...
A metros 65
tenim les estructures,
o sigui,
no és tampoc
una profunditat
molt gran,
eh?
I uns 3 metres
suposem la roca.
Una pregunta
absolutament
una bajanada,
ja ho sé,
però jo no hi entenc
d'això d'arqueologia.
Què és el que
podríeu trobar
que es donés
que donés
una evidència
materialment?
És a dir,
aviam,
si nosaltres
ara anem a fer
un supòsit,
d'acord?
Si nosaltres
ens trobem
al temple,
aquest temple
el trobarem
desvallestat totalment,
és a dir,
que ningú s'imagini ara
que trobem aquí,
com deia la Teresa,
la ciutat subterrània,
no?
No,
és a dir,
ens trobarem,
el pòdium
és la plataforma
sobre la que
s'aixecava el temple,
no?
I aquesta segurament
la trobarem cegada.
I la trobarem,
doncs,
que el nucli
generalment
és d'opus caementicium,
que és com un formigó romà
reforçat pels laterals
amb opus quadratum,
que és la pedra,
el carreu de pedra,
no?
Podem trobar-nos
aquestes estructures.
Tot és un enigma.
La intervenció,
totalment d'acord amb l'enigma,
és molt fàcil,
és a dir,
és una intervenció
metodològicament molt fàcil.
Comptem amb recursos
també importants.
El nostre tercer company,
que cal esmentar,
que és el Josep Maria Macías.
Bueno,
el Joan Menchon,
que també he intervingut,
però com a codirectors
només poden haver
tres codirectors,
no?
Josep Maria,
per exemple,
també a través de l'ICA
que aporten
tot l'equip
de fotografia,
de planimetria,
aviam,
tenim...
Analítica.
Analítiques,
etcètera.
Però bueno,
això ja és un treball
metodològic.
Què ens podem trobar?
Aviam,
és que no ho sabem,
el comportament de la catedral.
Aquest és el que busquem,
però hem d'estar
atents al següent.
La catedral,
allà on sondejarem
nosaltres,
que segurament serà
els inicis
de la nau central,
d'acord?
Queda una mica
per determinar
i veure d'aquí a pocs dies.
Però,
quan aixequem les lloses
pot passar una cosa,
que les estructures
més o menys
estiguin a metro 65.
Depèn de com
va evolucionar
el projecte
de la catedral.
La catedral en el segle XII,
d'acord?
En el segle XII,
s'acabava pràcticament
en el transepte.
Si realment
la catedral en el segle XII
s'havia planificat
fins a la porta d'entrada,
està clar que ja no trobarem
realitat cementerial
d'època medieval.
Però,
si a lo millor
aquesta planificació
no es va fer,
podríem estar preparats
a trobar-nos
vasos funeraris,
siguin d'època moderna,
siguin d'època medieval
o inclús d'època
tardorromana.
Podria ser
que tinguéssim
un horitzó funerari
que tindríem
que assumir
i fins i tot
estructural
de cases.
És que no,
realment no ho sabem.
tindrem després
aquesta macroestructura
i després ens trobarem
amb els nivells,
per dir-ho d'alguna forma,
fundacionals
que poden aportar-nos
aquest és l'interès
una cronologia
definitiva
pel monument.
Perquè aquí el problema
que tenim
és que les cronologies
ens vaien.
És a dir,
nosaltres diem genèricament
és de la segona meitat
del segle I.
Però clar,
de quan?
De Neró?
És a dir,
buscar aquestes respostes.
Però el que ens trobarem
serà això.
és a dir,
jo crec que bàsicament
aquesta naturalesa estratigràfica
ens confirmarà
l'evolució històrica
de la que parlàvem
a l'inici.
I hem d'estar preparats
per tot,
però vull dir,
clar,
la metodologia arqueològica
ja està preparada
per tot.
Podem dir que,
a veure,
que no es tinguem
una gran sorpresa estèticament,
no serà bonic.
No treguis romantíssim.
Home, no, no,
però escolteu,
a partir d'edades reals
la imaginació
és molt poderosa.
August que va estar
a Tarracó
dos anys?
Tres anys.
Tres anys.
La que valia,
si em permeteu l'expressió.
La que valia.
Perquè, escolta,
fixa't que encara estem aquí.
Sí, però es veu
que no era un emperador qualsevol,
perquè ja veus
el que ens ha anat deixant.
Jo crec que aquest
s'ha de posar
està en la forma
de pintar les parets
amb la impressió.
Sí, sí,
era d'aquells
que estan a sobre
de tot.
A veure,
també es pot fer
en un moment determinat
a Santa Tecla,
Sant Magí,
el podem fer
tercer copatró
de Tarragona,
ja que va pujar
els cels
en forma divina,
que li van fer un temple
i tot plegat.
perquè no estaria malament.
Aviam,
el temple serà preciós,
eh?
Inversors que vulgueu
col·laborar en el projecte,
no us esteu.
No, no,
sobretot, eh?
Estan oberts
a les donacions,
a les col·laboracions.
En els quarts, eh?
A veure,
ara està, doncs,
en un punt,
ja sabeu que
ho hem explicat a l'inici,
diferents institucions
estan implicades,
això té tota una part
de convenis,
burocràtic,
però en principi
la idea és que es pugui
tirar endavant
o que es pugui continuar
amb aquestes tasques
en els propers mesos.
Això es pugui veure
el desitjable, no?
I ja en parlarem
quan toqui.
Sí,
això és el desitjable.
És a dir,
jo crec que hi ha
una cosa molt important.
Mira,
tres institucions,
Arquebisbat,
Institut de Catalunya
Arquebisbat,
estan treballant conjuntament.
Això,
l'arqueologia de Tarragona,
ho necessitava molt, eh?
Perquè també tenim
els nostres grans mals,
que ha estat sempre
massa divisió,
poca unitat,
estem demostrant
que això pot funcionar.
De fet,
ja fa anys
que està funcionant.
Des que som patrimoni
que es reivindicava
que totes les institucions
i entitats
es posessin de còries.
Us en recordeu
d'aquell òrgan únic
que havia de...
En fi,
és una altra qüestió.
És un pas important, no?
S'està fent propaganda
i difusió,
s'està fent jornades
de portes obertes,
sí,
s'estan explicant
i a més a més
s'estan publicant
els resultats científics,
sí.
A més a veure,
amb l'últim temps
també tenim un exemple,
vam fer el conveni
amb la basílica
de l'amfiteatre.
Encara estem treballant
amb això,
hem excavat,
hem fet una planimetria
que ja ens està servint,
per exemple a l'Ajuntament
per fer nous projectes,
hem fet Tarragó Viva
explicant allò,
hem fet moltes coses.
Moltes, moltes.
I heu de tornar,
heu de tornar
perquè sempre ens quedem curs,
ens quedem curs,
és magnífic de veritat.
Jo sempre meteu,
només volia dir,
que continuem
amb les campanyes d'adhesions
que entreu a la web,
a la nova web,
que és molt interessant,
que veureu que hi ha un fòrum,
unes enquestes,
una galeria d'imatges
i que dimarts inaugureuant
l'exposició
al Centre Cívic de Bona Vista,
a les 9,
per allà esteu tots convidats
a la Casa Cefus,
que en la manera artesanal,
com s'ha fet tota la vida
a les adhesions.
O a qualsevol bus seu,
però animeu-vos.
Teresa, gràcies.
Ens veiem el proper dijous
i quan ells vulguin,
naturalment,
Inma, Teixell,
Andreu Muñoz,
un plaer, com sempre.
Moltíssimes gràcies per venir.
Moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Adéu-siau.