Diem la segona part perquè en realitat la secció en què ens fem difusió
de totes les activitats del Caixa Fòrum la tenim dilluns a partir de la una.
El que passa és que aquesta setmana les activitats venien a tapeïdes,
i eren molt interessants i ho vam voler desdoblar en dues parts
per donar-li a cada entrevista i a cada temàtica la importància que es mereix.
Parlàvem dilluns sobre intel·ligència emocional
i la seva relació amb la resolució de conflictes
i avui el tema que ens proposa el Caixa Fòrum és totalment diferent.
Bé, de conflictes també parlem, en certa manera.
Parlem de la Guerra Civil, però com s'explica i com s'entén
a través del cartellisme, dels cartells.
Això forma part d'un cicle de conferències que es diu així,
la Guerra Civil a través dels cartells,
i que va començar el 20 d'octubre amb una xerrada de Paul Preston
i que s'acabarà el 27 de novembre amb una experiència sobre el terreny,
amb una visita guiada als espais de la Batalla de l'Ebre.
Qui coordina i qui s'encarrega, de fet, de dur a terme totes aquestes xerrades
és l'historiador, de fet, catedràtic d'Història Contemporània
de la Universitat Autònoma de Barcelona,
Josep Maria Soler i Sabater, a qui li agraïm moltíssim
que estigui amb nosaltres avui.
Josep Maria Soler, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
Bé, bé, perdoni que l'atraquem això una mica,
però és que el vam fer citar per dilluns,
però volíem fer-ho amb tranquil·litat
i avui disposem d'una miqueta més de temps.
Les xerrades, almenys en les que vostè du a terme,
ja van començar el dia 4 de novembre, la setmana passada.
Sí, aquesta primera va ser sobre, diguem, la revolució.
El cartellisme, a partir, es va fer una anàlisi del trauma revolucionari
que aniria, diguem, del 19 de juliol fins al 16 de maig,
quan hi ha una guerra civil dins de la guerra civil a Barcelona.
Com va anar? Quina reacció o quin feedback va trobar amb el públic assistent?
Sí, home, sempre són, és a dir, en referència a la guerra civil
hi ha molta gent que sap moltíssimes coses,
és un tema que, per desgràcia, com que la vida és el límit,
tothom m'interessa, però el que em va sorprendre molt
és que estava la sala absolutament plena,
però molta gent universitària i gent jove,
i va durar tant que finalment la caixa de la mans
van dir, escolta, és que hem de tancar,
perquè la gent preguntava i preguntava, la veritat, molt bé, va anar molt bé.
Queden encara dos dijous de xerrades, de conferències,
aquest dijous, bé, avui mateix, a les 7,
sempre a les 7 del vespre, que és l'hora habitual.
A les 7 del vespre, sí, sí, sempre.
Parlarà sobre propaganda i partits polítics?
Propaganda i partits polítics durant, a partir del cartellisme.
Clar, s'ha de tenir en compte que el comissariat de propaganda
de la Generalitat va ser un organisme
que va copiar després el govern de la República,
que és possible que sigui dels organismes de propaganda
més importants de la història de l'humanitat,
però amb una particularitat.
si la parella propaganda que va tenir el feixisme
darrere hi havia un estat totalitari,
com el cas de Hitler, o bé el comunisme,
el cas de Stalin,
amb el cas del, diguem,
la comissariat de propaganda de la Generalitat,
hi havia una Generalitat i una República prou dividida,
però, malgrat tot, el resultat és excel·lent.
Clar, perquè establir comparatives
amb tot l'artífex de la propaganda nazi
és gairebé inevitable, no?, suposo.
No, no, és a dir, tot l'aparell de propaganda
dels estats totalitaris,
és a dir, que el segle XX han sigut
els que han tingut aquesta gran aparell de propaganda,
com reconeix tothom, no?,
que van ser nazis, diguem, i el comunisme estalin.
I comunisme, sí.
Clar, no aguanten la llibertat, la creativitat,
la contradicció, fins i tot,
que hi havia dins de la Catalunya Republicana
i l'Espanya amb guerra revolucionària,
i també la franquista, és a dir,
no guanyen aquesta comparació.
Val, val, val, val.
Això serà, doncs, avui mateix a les 7 de la tarda,
i hi ha el proper dijous, dia 25, també a les 7,
els fets bèl·lics i les batalles,
sempre a través dels cartells.
Sí, clar, aquí hi ha un altre element.
S'ha de tenir en compte que durant la Guerra Civil
mai va faltar, per desgràcia,
doncs mai va faltar gent disposada
o gent que hi ha de files
per anar, diguem, a matar-se, no?,
per anar a defensar les opcions polítiques
corresponents, ja fos de la lleialtat republicana
i a fos dels rebels.
I aleshores això s'explica en aquest procés.
Clar, a veure, la Guerra Civil s'ha explicat,
com vostè deia, des de moltes vessants, no?,
moltíssimes, i és un tema, doncs,
per sort que encara està, encara s'intenta
explicar i fer entendre.
Fer-ho a través del cartellisme,
quina fegita ens dona?
Bé, quan va néixer el cartellisme,
un dels cartellistes molt importants,
de tots els que va existir,
doncs que va ser, ens va deixar ser,
amb els cartells que eren Carles Fonseré,
que era una persona entranyable,
perquè després va ser un artista molt reconegut
arrel del món.
I el cartellisme deia que els cartells,
el Fonseré deia que els cartells
eren esclats, eren esclats de vida,
d'entusiasme, de crida i de revolució,
que sortien dels murs de les parets
de la ciutat de Barcelona.
Això passava en tot Catalunya,
i hi ha distància a la resta, diguem, del país,
no?, perquè aquí el sindicat de dibuixants
està, i el Barcelona és el lloc on es creen més,
i els millors cartells també per la indústria gràfica, etcètera,
no?
Aleshores, els cartells donen la possibilitat
a un públic no versat, no acostumat,
no massa científic,
no cal que sigui una persona que conegui molt bé
el tema de la guerra civil,
perquè pels ulls li entra l'entusiasme,
l'estímul de l'odi de l'adversari,
clar, per matar amb un altre l'esdodiano,
o sinó les seves idees,
la idea de defensar una opció social,
política, ideològica,
d'unes expressions molt directes
de propaganda política en l'aspecte cultural.
Això és el que expliquem.
Una manera de tractar tots aquests temes,
com dèieu vostè, l'odi, l'entusiasme,
el patriotisme, fins a cert punt,
unes maneres de tractar-ho
que suposo que avui en dia
encara han quedat, vull dir,
es devien inventar algunes icones
o algunes menes de comunicació
a través del cartellisme
que avui en dia,
encara que sigui a nivell publicitari,
s'utilitzen encara.
Sí, el que passa és que aquí diguem
que nosaltres juguem amb un avantatge
en el cas català, no?
S'ha d'entendre que el cartell neix
a finals del XIX
i que això coincideix
amb l'espoixó internacional del 1888
a Barcelona,
aquell univers extraordinari que va existir.
Després això va acompanyar
d'aquells extraordinaris
de dibuixants i pintors
com poden ser l'Otrillo,
el Casas, el Nonell, el Picasso,
l'Alexander Enrique,
fins i tot el Miró,
que després tindrà continuïtat
amb tots aquests dibuixants
quan la Guerra Civil.
I que a més a més,
aquesta època d'aurada
coincideix amb l'esclat
de la Guerra Civil
i mor a partir dels anys 45
amb l'aparició
de noves tècniques publicitàries
i propagandístiques
com pot ser la televisió,
la ràdio i altres coses.
I sí que s'utilitza
a Hollywood
amb grans cartells
i grans representacions gràfiques
per cridar la multitud,
però com a fenomen general
el més important va ser aquí.
Estem parlant tota l'estona
de cartells, a més, dibuixats, eh?
Sí, sí, són dibuixats.
Ells utilitzaven quatre colors,
els quatre colors que us utilitzen
eren el groc,
el blau,
el vermell
i el groc va vermell i verd,
i aleshores,
el negre, lògicament,
amb això feien
totes les varícions cromàtiques.
Eren cartells de 140 per 70
i quan eren dobles
eren el doble.
Però sempre estem parlant
d'uns estàndards, eh?
Sempre és així.
No, a més,
va coincidir
que aquest sindicat
de dibuixants
que es va crear a Barcelona
va ser poc abans
de la revolució
i aleshores
els catalans de la revolució
van fer una cosa
que és extraordinària
i que és molt difícil d'entendre
amb l'individualisme
del món d'avui.
I és
que ells,
molts cartells
no els signen.
Com que són revolucionaris
els donen per la revolució.
Llavors,
l'individualisme desapareix.
Però ells entenien
aquests cartells
més enllà del missatge
com una obra d'art,
també?
No, no,
això no, no.
És a dir,
s'ha valorat posteriorment
i ho van començar a veure
quan la gent
el que feia
era arrencar-los
i guardar-los a casa seva.
Ostres.
Però com que després
va vindre
la dictadura franquista,
la gent,
bueno,
ara passa,
a vegades,
amb certes campanyes
publicitaris,
però com que va vindre
després
la dictadura franquista,
per por de represàlies,
per la por,
molta gent
els va destruir.
Per això els pocs cartells
de col·leccions
compartes
que trobem
les trobem
en situacions
que quan va arribar
el franquisme
les va ocupar
i per això
els hem pogut conservar.
Suposo que
vostè apoia
tota la seva conferència
també en projeccions
d'aquests cartells,
no?
Vull dir que
els veurem,
els veurem allà.
No, no,
els cartells sí,
sí,
passen aproximadament,
em sembla que em passo
cada vegada
80 o 90.
Home,
s'ha de pensar
que n'hi va haver,
se'n va fer
més de 4.000
i d'aquests 4.000
cartells,
més de les dues terces
parts es fan
a Catalunya,
una part
d'aquest restant,
gairebé
dues terces parts
es fan a València,
també va
acompanyat
de la indústria,
la situació dèl·lica,
no?
I l'última part a Madrid,
però per aquest ordre
d'importància,
però també
per la indústria,
el temps
i per tot això.
estem parlant
de cartells
fets
per tots els bàndols.
Sí, sí, sí.
El bo del cas
és que el sector franquista
els cartells
gairebé
la majoria
dels cartellistes
són catalans
que s'han passat
a l'altra banda.
D'acord.
És graciós,
però clar,
existeix l'indústria,
existeix l'art,
la continuïtat
artística
i aleshores
fins i tot
aquell famós cartell
ha llegat a Espanya.
Només ho podia pintar
en català
perquè al fons
si ha llegat a Espanya
és que català
no era Espanya.
Clar.
I això no se'n van a donar
perquè hi havia altres missatges.
Curiosíssim.
No ho sé,
les anècdotes
que es poden trobar
o fins i tot
tota la història
que hi pot haver darrere
d'un cartell,
doncs això,
ja no anant
a la part artística
que també la deu tenir,
sinó anant analitzant
tots els elements
que hi apareixen,
els missatges
que donen.
Sí, però per exemple,
ara mateix que estem parlant
d'això en referència
a un dono,
els cartells varien
del principi
que passen
per la absolutament
abolició,
per una actitud,
diguem-ne,
d'una porésa total
de la societat
de la prostitució,
quan al final
de la guerrera
hi ha molts cartells
que van lluitant
en contra
de les malalties
benèries,
però clar,
tot s'ha complicat
per desgràcia.
Clar,
també en el transcurs
de tot aquest procés
bèl·lig,
no?,
evidentment,
els cartells
deuen anar canviant.
Sí, sí,
és una evolució
que va molt d'acord
amb els resultats
polítics
i els resultats
bèl·ligs.
Està tot estudiat
ja respecte
a la interpretació
dels cartells
o encara és un tema
d'estudi
que encara dura?
No,
la guerra civil
sempre és un tema,
clar,
s'ha de tenir en compte
que és la vida
el límit
i la revolució
que va viure
a Catalunya,
això no ho diem
els històrius catalans,
ho diuen
els històrius internacionals,
jo ho reconeix tothom,
per això certes coses
encara són presents
de la nostra societat,
no?
La revolució catalana
és la revolució
més insòlita
de l'història
de la humanitat.
Tenen el poder
els que no volen el poder,
coses raríssimes,
no?
I aleshores
sempre, sempre
surten elements noves,
personalitats noves,
actituds diferents,
interpretacions diferents
i a més a més
ara com que estan desapareixent
les últimes persones
que van tenir
un cert protagonisme
expliquen coses
que fins ara
no havien explicat mai.
Sí, sí, sí,
i de fet
potser també estem tots
una mica més plegats,
tots plegats
una mica més receptius,
no?
També hi ha...
Sí, perquè és la història
dels nets,
és a dir,
als fills
no els agrada massa
certes coses,
clar,
perquè veuen reflexar
les misèries,
entès en un sentit
polític,
no personal,
les misèries dels pares,
no?
Perquè van tenir por,
perquè van estar
amb aquests,
perquè amb els altres,
perquè no es van implicar
prou,
perquè no van reconèixer
el que era el franquisme,
perquè no van entendre
el que era
el totalitarisme ideològic
d'uns o dels altres,
no?
Però els nets
sí que ho volen saber tot,
i aquests són molt més lliures,
són molt més purs,
no estan contaminats
d'ideologies,
perquè clar,
el segle XXI ha sigut
un segle terrible
d'ideologies,
no?
Que ha fet unes destrosses
tot el segle XXI,
les noves generacions diuen,
jo vull saber què va passar
i aquest és el fet.
Doncs per saber més
sobre la Guerra Civil
i a més a través
de la seva part més gràfica,
no?
El cartellisme,
us convidem a anar
amb aquestes xerrades
que encara queden
al Caixa Fòrum,
estem parlant
que avui a les 7 de la tarda
una xerrada
sobre propaganda
i partits polítics
i dijous vinent
els fets bèl·lics
i les batalles,
sempre a través
del cartellisme.
Ens queda,
senyor Soler,
simplement preguntar-li
per aquesta visita guiada
que tancarà el cicle
i que faran els espais
de la batalla de l'Ebre
el dia 27 dissabte.
Sí,
això és per aquesta continuïtat,
diguem,
a la Terra Alta
i a la Ribera.
Nosaltres hem fet
un centre d'interpretació
dins del Memorial Democràtic
que es diu
el Comeda,
que és un organisme
que existeix
des de l'any 99.
Va ser oficialment reconegut
el 2001
i després tothom
s'ha portat bé,
tots els governs
de la ciutat de Catalunya.
Amb altres coses
els podem criticar,
però vull dir,
aquí hi ha hagut condivitat,
tothom s'ha portat bé,
tots els partits polítics,
tothom.
I aleshores hem fet
un centre d'interpretació
a la Guerra Civil
i acabarà explicant-se
aquest centre d'interpretació.
Irem a Corbera,
a la Pirell de Braia,
a la Fatarella,
a Patea
i després
als caps de la Talla.
Molt bé,
això en una visita guiada,
ja us diem,
que serà dissabte 27 de novembre
i que sortirà,
suposem que d'aquí a Tarragona,
a les 9 del matí.
Sí, sí, sí, exactament.
I llavors ja ens trobarem
i jo faré de guia
perquè crec que tenim
l'obligació d'ensenyar-ho
a tothom
i que tothom faci...
Nosaltres tenim
un dels fets importants
de la història de la humanitat,
l'hem d'explicar,
l'hem d'indivulgar,
a més a més,
també és un suport
en un comarques
que culturalment
i econòmicament
necessiten.
Li agraïm moltíssim
a Josep Maria Soleil Sabater,
que hagi estat aquesta estoneta
amb nosaltres
parlant-nos d'aquests temes
tan interessants
i convidem a tothom
a les xerrades
que encara queden
sobre la Guerra Civil
i els cartells.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vostès, eh?
Molt, molt, molt, molt.