Sintonia de Tarragona Ràdio,
sintonia de Tertúlia, matí de dimecres.
Dimecres a cendre, per cert.
Avui és dimecres 17 de febrer, dimecres a cendre,
s'acaba el carnaval, comença la quaresma,
temps de Tertúlia, per comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres convidats,
la professora de can i senadora tarragonina Teresa Valls.
Teresa, bon dia. Bon dia.
El metge i també senador tarragoní Josep Maria Soler Poblet.
Bon dia, doctor. Bon dia.
i el president d'Òmnium Cultural del Tarragonès
i titular del Col·legi del Sagrat Cor,
i crec que no és senador tarragoní.
Encara no, encara no.
No n'hi cabem tants.
Joan Andreu Torres, bon dia.
Bon dia.
Avui no són notícia els senadors,
els senadors de veritat, si em permeten l'expressió,
són notícia, entre altres, els diputats.
Ara fa poca estona, i ho podem veure aquí a través de la televisió,
ha començat el Congrés dels Diputats,
aquest gran debat que ha aixecat una gran expectativa
com a mínim mediàtica, no sé si ciutadana,
un gran debat entre totes les forces polítiques
per parlar de la crisi econòmica,
per parlar de les possibles sortides a la crisi econòmica.
En fi, una petita referència,
vostès com a ciutadans això de peu, de carrer,
confien en que debats com aquests
ens ajudin a solucionar
i a sortir de la crisi?
Joan Andreu?
El debat en si, a veure, farà una mica, suposo jo,
de medicina psíquica, moral, el que vulguis, no?
Però en definitiva, la sortida de la crisi és, per un costat,
unes mesures que no agraden a ningú
i que per això tarden a donar-se,
perquè, evidentment, el govern,
qui pren mesures d'aquest tipus,
el govern salta les properes.
I segona, que d'alguna manera no és només dir,
que això passa, aquí on estem nosaltres,
sinó que l'abast global de la crisi
són mesures que van més enllà
del que és pròpiament territorial,
com d'Espanya o de Catalunya.
Creus que hi haurà un pacte d'estat,
d'això que s'anomena tant,
aquesta expressió dels últims dies?
Es pot arribar a un gran acord
entre totes les forces polítiques?
Jo ho veig molt difícil,
perquè, en primer lloc, si hi hagués voluntat,
ja fa més d'un any que es podia haver fet.
I, per tant, si no s'ha fet,
és perquè no hi ha...
Ara, una mica, potser la pressió
que s'està posant mediàtica
dels mitjans d'organització,
veure com Grècia ja comença
a remullar-les la barba, etcètera,
això suposa que una mica fa una alarma.
Teresa, tu segueixes aquestes qüestions
i creus que serveixen d'alguna cosa?
Bé, jo penso que parlar-les sempre està bé
i que mediàticament serveix
perquè la gent sàpiga
que allà es parla d'aquestes coses.
La solució a tot això, realment,
com deia el Joan Andreu,
és de tant més amunt
que ja diuen que algun lloc
es remunta, no sé què,
però d'aquí, que els més,
de molt més avall,
notem alguna cosa, serà difícil.
I en quant al pacte,
doncs, bueno, suposo que seria
una bona mesura que tothom
estigués d'acord amb coses,
però serà difícil.
Josep Maria,
jo crec que això no servia per res,
excepte perquè els periodistes
s'ho passeu bé,
això segur,
això seguríssim.
Ens ho passem bé o no tan bé,
no ho sé.
O poseu, en fi,
o afaiteu la barba a més d'un.
És a dir, creus que té un gran efecte mediàtic
sobre tot això?
És per sortir als mitjans de comunicació?
Aquí no és on debatiran
si s'ha de fer un pacte d'estat o no,
és més,
és a dir, això ja s'ha debatut
i està clar que hi ha partits
que no en volen saber res,
i altres que ja han expressat mediàticament
i físicament
la seva voluntat
de col·laborar amb el govern
per sortir endavant.
Què és el que seria ideal?
L'ideal seria que hi hagués
un exercici de responsabilitat
de tots els partits
i tots busquessin ajudar
el govern que toca
a resoldre aquesta crisi.
Quin és el problema que hi ha?
El problema que hi ha és la immediatesa
d'unes eleccions generals
que s'acosten
i que això també fa que cada u es posicioni
de la forma que més li convingui
i que una vegada més,
com ha seguit passant
al nostre país històricament,
sobreposa l'interès partidista
a l'interès general.
Aquesta és una de les qüestions.
Segona qüestió.
Home, el que sí seria interessant
i bo
és que avui
aquest senyor que està parlant
en aquest moment,
que és el president del nostre govern,
li fotés una estirada d'orelles genial,
important i forta
a la banca espanyola.
Que avui mateix sortia una notícia
des de la Unió Europea
en la que deien que era l'única banca
de tot Europa
que no està ajudant
a les petites i mitjanes empreses
i molt menys a les famílies.
I jo crec que un país
que li cau el consum intern
o que s'acaba el consum intern
és un país mort.
Mort i liquidat.
I si aquí
no propiciem
que l'economia interior
funcioni,
no tenim cap manera
de sortir de la crisi.
Jo crec que l'exemple
del president americà
que ha estirat les orelles
a la banca
que ha amenaçat
en posar a la presó
els grans banquers
que cobren fortunes mensuals
i que a més s'han repartit
o han intentat repartir
allà les ajudes estatals
i que el govern americà
els ha impedit,
aquí s'hauria de fer
tres quarts del mateix.
I si no fem aquest exercici,
doncs molt malament.
I per últim,
en la qüestió
que jo crec que és la més important,
és que, home,
el que ha de fer
el Parlament espanyol
és baixar el nivell,
és a dir,
baixar l'alçada,
tocar de peus de terra
i viure els problemes
que viu la ciutadania
dia a dia.
I aquests són els problemes
que ells tenen
d'obligació moral,
més que moral,
ètica
i política
de resoldre.
En relació també
per ser amb la crisi econòmica
hi ha l'impacte,
una segona
i breu referència
a la tertúlia
perquè els sindicats,
els de Tarragona
avui fan l'anunci públic,
però ja s'ha fet
públic a nivell de tot Catalunya
i de tot Espanya,
convoquen manifestacions
pel proper dimarts 23 de febrer
pel tema de la reforma
de les pensions
i la reforma laboral
proposada
o anunciada
en els últims dies
per diferents ministres
del govern espanyol,
del tema de les pensions
del que tant s'ha parlat
d'allargar la pensió
als 67 anys
que hi hagi aquesta possibilitat
i que la cotització
sigui a partir dels últims 25 anys
i no dels 15.
Algun comentari
a fer?
Tenen raó ara
els sindicats
a manifestar-se?
No ho havien fet fins ara,
ara sí que surten al carrer?
No sé,
jo trobo que amb això
dels 25 anys
i els 15 i tot això
jo trobo que
hi ha una cosa
que penso que està malament
de sempre,
que trobo que
des que un comença a treballar
ho hauria de comptar,
o sigui,
sigui l'edat que sigui,
tu comences a cotitzar
a equips,
que sigui,
quan comences,
i a partir d'aquell dia
tu fas,
però no,
s'ha comptat sempre
només al final,
llavors això,
aquí hi ha tot una
picaresca
entre cometes
organitzada,
no?,
perquè clar,
hi ha gent
que ha anat treballant
per aquí per allà,
oi,
a partir de no sé quina edat
ja he de cotitzar
perquè si no després no,
jo trobo que això és una,
vull dir,
això se sap,
llavors,
el 65 o el 67,
doncs bé,
és clar,
tots volem,
jo el 65,
clar,
però també entenc
que la població,
o sigui,
entenc l'altre costat,
que la població
s'està envellint,
que d'aquí uns anys
no cobraran ni Déu,
o sigui que
s'ha de posar
algun remei,
i això suposo
que és una de les coses
d'arribar amb un consens
per a aquestes coses,
no?,
perquè si no,
bueno,
això que té,
són d'aquelles mesures
que el govern que oposi,
són dures,
això,
doncs,
mantenir les pensions,
vull dir,
augmentar el dèfici,
vull dir,
totes les coses,
el primer partit que ho faci
se'l carreguen,
i bueno,
l'he vist és això,
vull dir,
fan unes mesures
i el primer que fan
ja és,
clar,
manifestacions en contra,
vull dir,
és que són mesures,
vull dir,
en situació d'quil,
s'ha de saber,
el govern que ha de fer és manar.
I tu no creus que els ciutadans
s'acabarien a reconèixer
potser els governs,
els polítics que són valents
i que prenen aquestes mesures,
o difícilment això,
els hi passarà
que poden perdre les eleccions?
El problema està,
com diria,
clar,
és que aquí estem jugant amb partits,
vull dir,
no estem jugant amb la gent,
qui mana,
qui mana,
vull dir,
són els poders fàctics del país,
no mana la gent que anem a votar,
clar,
és que qui mana són la banca,
afirmament els polítics
que fan les lleis
recolzats per tot el sistema econòmic,
i clar,
aquí et trobes en una situació
en què sí que fan veure
que anem a votar
i que calessin,
però clar,
són els que hi ha,
que són o els mateixos
o, en fi,
o els que posen
els poders fàctics
de la societat,
evidentment.
Josep Maria?
Jo el que crec
és que la gent en general,
que està poc
o mal informada,
desconeix
una realitat autèntica
i és que d'aquí 20 anys
o menys
no hi haurà
qui pagui les pensions
i ningú en tindrà de pensió
a la marxa que portem.
perquè hi haurà
molta gent
cobrant
i no hi haurà.
La majoria de la població
d'aquest país
serà
major dels 65
o 67 anys.
Aquesta és una qüestió.
Segona,
és l'únic país del món
que obliga
olímpicament
a tothom
a jubilats
a una edat determinada
i no aprofita
a la gent
experta que té
que pugui ajudar
a tirar el país endavant.
Això també és una altra rada.
Els americans,
jo recordo,
les universitats,
per exemple,
tenen professors
de 85 anys
i per què els tenen?
Perquè és la persona
que sap més
de l'univers
d'aquell tema
i el volen aprofitar.
De fet,
aquí s'han promogut
prejubilacions
als 52, 53, 54 anys.
Ha sigut una pràctica habitual
per mesa
i sempre
i tornem al mateix
causant de tot això
a la banca
i sobretot
a les grandíssimes empreses
que li interessa
acomiadar una persona
que cobra un sou
i que pel sou
d'aquesta persona
en pot contractar
dos de 20 anys.
La qual cosa és trista.
És trista les dues coses.
Una,
que acomiadem una persona
que està preparada
i dues,
que amb dos nois
joves i amb ganes
de treballar
se'ls paga una misèria.
Aquesta és una de les realitats
que hi ha en aquest país.
Per tant,
jo crec que això sí.
El problema polític
que té això.
Home,
jo crec que
a la gent
se l'ha de deixar treballar
el que pugui
i el que vulgui.
I evidentment
el tema de les pensions
també és una fal·làcia
perquè ens enganyen.
És a dir,
al final cotisen
i compten
els últims anys
perquè els interessa
que cobris menys.
Ja, ja,
però per això
que la pensió sigui més vinc.
És a dir,
que el moment que tu comences a cotitzar
ho hauria de comptar tot.
No,
abans jo recordo
que la pensió es comptabilitzava
no sé si en els últims
set o deu anys
o alguna cosa així
que òbviament és el sou
que cobren generalment
quan s'arriba a l'edat de jubilació
no quan te jubilen anticipadament.
Era la pensió més alta
però això ho ha anat
allargant una mica per amunt
perquè així ve rebaixen la pensió.
Però bueno,
aquesta no és la qüestió.
La qüestió és que la gent
cotissa
durant tota la seva vida
per tindrà una bellesa
que sigui plàcida.
És a dir,
que no tingui agobis
com estem veient aquest dia.
Ahir,
la televisió,
no recordo si era TV3,
o aquí n'estaven donant un reportatge
dels pobres energètics.
És a dir,
aquella gent
que no pot pagar
ni l'aigua,
ni la llum,
ni el gas,
i que passen fred,
gana
i es constipen molt més
i poden agafar
aquella grip
que no hem tingut mai,
que parlàvem abans,
off the record,
que justament
perquè no poden calentar
a casa seva.
Hi havia una senyora
que deia
jo estic més bé al carrer
perquè s'està més calent
que dintre casa meva.
Home,
això és molt trist
i això és d'un país
de pobres
i si l'Estat,
els partits,
les comunitats autònomes
no són sensibles
en aquestes situacions,
no anem de cap manera.
I des d'alguna cosa
per imposició
o per tirar globus sonda
i coses d'aquestes
no arreglarem la qüestió.
Jo crec que
amb el tema
de retrasar la jubilació
als 67 anys
s'ha fet,
un ministre
ho va tirar un dia
en cinc sec
per bé
què passava
i segons la resposta
farem o no farem.
I pels metges en concret
ho trobo
una,
veja,
una ofensa
a tota aquesta història.
Els metges
durant tota la vida
i encara ara
podem seguir treballant
en medicina privada
fins que
nosaltres ens considerem
que estem en condicions
de fer-ho
i entre altres coses
a la medicina privada
si no estàs en condicions
ja s'encarrega
la gent de jubilar-te,
no?
Vull dir que això
va així.
Bueno,
si aquesta gent
servim per una cosa
perquè no podem servir
també per la medicina
però tornem a trobar-se
amb el mateix problema
amb el sou
d'un metge
a Catalunya
no porten
un sud-americà
que cobra
menys
i estalviem.
I així
un munt de mesures,
eh?
No, no,
és evident, evident.
Per què tenim
una societat
tan gratuïta
els medicaments
tan gratuïts?
Per què no pot ser
una societat
més equitativa
en la qual
l'autobús
t'ho gratis
per tothom?
M'entrada també
en una societat
que l'estem patejant
tota,
el poc que tenim
encara
davant
i és que la gent
allò que no paga
no ho reconeix.
El que no es valora
el que no costa,
no?
Finalment,
em dèieu
el del pacte d'estat
que ho comentàvem,
home,
jo ho veia difícil
que aquí es pugui
fer un pacte
en aquest sentit,
ni la pròpia Gràcia
ha sigut capaç
de pullar-se d'acord
i ha hagut de rebre
honestitat d'orelles
i molt,
vaja,
no li han acceptat
el pla
de reforma estructural
perquè pugui tirar endavant
i l'han de refer de nou.
jo crec que nosaltres
penso
i en el fons
desitjo
que nosaltres
no estem a l'alçada de Gràcia,
crec que estem millor,
crec que estem millor
i si semblen
els indicatius
d'avui
les respostes
que hi ha hagut ahir
a les sessions
de la reunió europea
que hi ha
una mica més
de reconeixement
i inclús una inflexió
en el sentit
de confiar més ja
en les inversions
fetes a Espanya.
Això,
com que aquí
ens ho diu
també coincideix
amb qui ens governa
i qui presideix
la Unió Europea
també la gent
suposo que s'ho pren
entre cometes
o entre interrogants.
Esperem que això
sigui veritat
i que això sigui sí
i que puguem tirar endavant.
Però,
si no es fa
aquesta estirada
que he dit
al principi
d'orelles
a qui té els diners
i no els vol deixar,
jo crec que així
no anirem bé.
Afui,
l'economia d'Onsi,
la situació
de crisi
ocupa la primera
palana
de l'actualitat
a nivell general.
Els hi proposo
comentar però
altres notícies
així més a nivell local,
més a nivell terragoní.
Avui en tenim unes quantes.
Per exemple,
la Tarragona Ràdio
us està explicant
que han començat
les obres
d'un tram
segurament poc conegut
per molta gent
però prou important
del passeig
de la independència.
Aquell tram
que connecta
el Serraio
per la part de Torres Jordi
al costat del riu.
Un projecte
que a més contemplarà
una mena de passeig
precisament al costat
del riu
amb una mena
de plataforma
que permetrà tenir
una visió
del riu.
Són unes obres
que van a càrrec
de l'autoritat portuària
i que d'alguna mena
completen
la remodelació
que s'havia fet
del moll de costa.
Una zona
una mica arraconada
perquè queda ja
Teresa
en aquell punt
que sembla
que ningú hi passi.
Està bé
que d'alguna manera
intentar recuperar
també la façana fluvial
la façana del riu.
Sí, a mi em sembla
molt bé.
A més a més
penso que tota aquella zona
des del riu
fins al carrer
el carrer real
fins al carrer
Apodaca
allò està
com a molt
la majoria de coses
com a molt dia
encara hi ha coses
molt degradades
i penso que totes les accions
que s'hi facin
per millorar
són injeccions
igual que quan funcionen
les escales
quan la certesa
estigui definitivament
i fem alguna cosa
i
i
en quant al riu
és que
jo em sembla
que no en som
conscients
que hi ha un riu
perquè és un riu
que és una mica especial
no es veu gaire
tant en tant sí
i quan se veu mata
que és un riu
que passa per fora
de Tarragona
és un riu
que passa per fora
de Tarragona
què vols dir
que passa per fora
que no el tenim integrat
així com altres ciutats
se para més que un ell
exacte
vull dir
allò té el riu
però si allà hi ha un lloc
una cosa
on tu puguis anar
i mirar i fer
doncs això
aproparà
de fet
de la notícia
que us estem explicant avui
que hi haurà un projecte
amb un passeig
que permetrà
des d'una certa alçada
veure tota la part
de la desembocadura
que és una zona
inaccessible
pràcticament
pels ciutadans
fins i tot veure aus
perquè en aquella zona
també hi ha aus
i l'avantatge
que sigui
això vol dir
que és un projecte
que pot anar
ben arreglat ja també
tot el que és el Sarallo
la façada de Madrid del Sarallo
que també s'ha arreglat bastant
s'arregla tot això
també
després vindrà
tot el que seria
el Museu Nacional
La Tabacalera
tot el que és la Tabacalera
que també hauria de ser
una part integrant
de tot aquest projecte
aquest és un tema
que hauria de ser
supermonogràfic
perquè hi ha una divisió
d'opinions
d'aquí t'espero
i és una
perdona
que faci una
no estem parlant
estic d'acord
amb la que està fent
el Sarallo
i crec que el riu
s'ha de
totes les obres
que s'han fet
a la passada marítima
i que es poden fer ara
al riu
arribaríem
tindrien la seva
culminació
però a més a més
és bo
que aquest riu
es visualitzi
es conegui
i es netegi
per evitar
que hi hagi més morts
al Sarallo
que és on acaben
passant
quan hi ha una gran rillada
qui paga el pato
són la gent
del Sarallo
tornant al tema
a la Tabacalera
jo crec que és un debat
que podria ser
que és un debat
que possiblement
a la propera reunió
del Senat
existeixi
o apareixi
però tampoc
vol dir res
entenem-se bé
perquè nosaltres
expresem la nostra opinió
i d'aquí no passa
però
que és un debat
que és important
perquè jo crec
que és un moment
de poder aprofitar
una oportunitat
única
en la història
nosaltres
i a què surt el tema
aleshores
vostès que
com a tarragonins
i tarragonines
que veuen
clar
el projecte
del que els vols fer
perquè recordem
que ara fa uns dies
aprofitant
aquests fons estatals
del 2010
els fons
o el plan Zapatero
que es coneix popularment
l'Ajuntament ja ha decidit
que podrà condicionar
dos magatzems
dos dels darrere
que hi ha
a l'Avinguda Vidal
i Barraquer
i tota la part
que precisament
dona l'Avinguda Vidal
i Barraquer
en forma de jardins
com a pas previ
i amb diners de l'Estat
que els hi sembla
jo trobo que sigui
millorar aquest aspecte
val la pena
no ho pots fer
no es pot fer
com a complex
cultural
artístic
no es pot fer
tot de cop i volta
jo també penso que
ho han d'anar fent
en fases
per un costat
aprofitar
totes les subvencions
espanyoles
catalanes
europees
o mundials
lògicament
però clar
també suposarà això
una injecció
de diners
per part de l'Ajuntament
i anar-ho fent
per fases
fins a arribar
el que seria
potser evidentment
la part més important
que seria la del museu
Josep Maria
tu estaries d'acord?
jo crec que
s'ha de tenir una visió
d'un projecte clar
i concret
i un projecte global
i què es vol fer
i jo recordo
que el Senat
en la seva primera
jo recordo que la primera
actuació del Senat
va ser visitar
justament això
i vam quedar
tots impressionats
jo havia estat metge
temporalment
de la tabacalera
i no havia descobert
la tabacalera
fins que no me la van
ensenyar
aleshores
la tabacalera
la tabacalera
permet
permet
algo extraordinari
i és una proposta
que el Senat
va fer en el seu moment
i és que aquí
s'hauria de fer
el Museu de la Romanitat
d'Espanya
d'Espanya
aquí
perquè hi ha espai
i hi ha un lloc ideal
i perquè el que representa
i el que és Tarragona
pel món romà
aquesta és una qüestió
la segona qüestió
és com feu
home
evidentment Tarragona
la ciutat
i el seu ajuntament
no ho pot fer solata
és evident
que s'ha de fer
amb un consorci
que hi ha d'estar
l'Ajuntament
ha d'estar
la Generalitat
i ha d'estar
el govern d'Espanya
i ha d'estar
la Unió Europea
i podríem convertir
Tarragona
en el segon museu
més gran del món
de la Romanitat
Òbviament
el primer
és insuperable
que és la pròpia
ciutat de Roma
ella mateixa
per si
però el segon
és Tarragona
que no de vegades
va ser la segona Roma
o la petita Roma
per tant
tal com s'està plantejant
ara
jo crec que
és a dir
aquí
això és un
l'espai
és tan gran
que hi caben moltes coses
ja hi estem d'acord
però s'ha de tindre
una visió claríssima
de quin projecte
què es vol fer
en concret
al final
i en funció
de què vols fer al final
és el que pots anar fent
a trossos
ara farem
no sé
arreglarem això
i ho condicionarem
perquè hi hagi un jardí mono
i perquè es pugui fer
doncs
a teatre
o dansa
o el que sigui
vull dir
doncs
no em sembla
la manera
de portar
les coses
això ha de fer un projecte
molt més seriós
que
no neu
que pot desesperar
la gent
perquè clar
fer un projecte d'aquest tipus
vol dir que allò
no s'ha de tocar
durant molt de temps
i això és la roxa
Teresa
no hi va
és que aquí està
una mica el debat
entre el que deia el Joan Andreu
i el que deia el Josep Maria
si comença a actuar
encara que sigui
de manera
no hi van arts escèniques
hi van arts plàstiques
pel cas
no és el mateix
però les necessitats
són diferents
llavors
allà
em sembla que està previst
el centre d'art contemporani
i està previst
la biblioteca
i
també hi haurà
el que s'anomena
en un d'aquests magatzems
la capsa jove
que és per músics
sí
això
dels magatzems
estarà per fer concerts
en aquesta cosa
és que jo no hi havia estat mai
també
com diu el Josep Maria
jo
de vegades que ens hi van portar
me vaig quedar
molt parada
vull dir
molt
perquè és que és tan gran
bocabadada
jo
sí, sí
de debò
vull dir
no hi havia entrat mai
i és un espai molt bonic
molt gran
però no només la casa en si
sinó tot el jardí
tot el
i el sòtanos
i el sòtanos
i el terrat
i la casa del director
i jo què sé què
una anècdota històrica
només
va estar bombardejada
durant la guerra civil
i no va patir
res
no, no es va dir res
és veritat que
és un lloc molt gran
i que segons
si es va compartimentant tant
es pot
anava a dir
no fem el bé
però perdo una mica l'encant
de tot aquell conjunt
però em sembla a mi
que ja està com a molt decidit
tot això que estem parlant
per tant
qui ho ha de decidir
qui sigui
ja està fet
i per tant la primera cosa
que ens hem de equivar
si resulta que
que ara hi ha una oportunitat
de tenir uns diners
per començar
a fer unes coses
a mi em sembla bé
que els aprofitin
encara que sigui una cosa petita
encara que siguin
de l'Estat
encara no
molt bé
xerratopendo
a veure
que m'expliqui
que suposo que això
també demostra
les dificultats econòmiques
ara se s'ha parlat
de la crisi
i és important
acceptar
o rebre els diners
de l'Estat
encara que sigui
en fi
per anar omplint
de contingut
aquests
i per anar engegant
coses
que això pot contradir
el projecte conjunt
que reclama
el Josep Maria
no és que el contradigui
és que no n'hi ha
de projecte conjunt
encara
i aquesta és la idea
que s'ha de pensar
primer que ràdi
escolta
què volem fer amb això
què volem fer amb això global
després fem
el que convingui
i el meia
hi ha coses que es poden fer
i que després es poden desmuntar
i tornar
i recondicionar
això
no ho dubto
però
el que a mi em preocupa
és que encara
a hores d'hora
no existeix
el projecte global
però és que a mi em sembla
que aquestes tres coses
o quatre coses
que hem dit
estan decidides
sí, sí
però tu saps molt bé
que avui decidim això
i demà
ve un altre
però si es comença
a fer una cosa
s'ha de continuar
no, però si es comença
a fer una cosa
i hi ha una decisió
que s'ha de fer allí
la biblioteca
i el museu
i no sé què
pronto
s'ha de treballar cap aquí
i també penso que
sí que s'ha d'anar amb compte
amb no
trencar l'encant
de tot aquell conjunt
però que tampoc
es pot estar
tant de temps
amb allò tancat
perquè ja ho sabem
què passa amb un edifici
té aquestes característiques
tancats
es degrada ràpidament
el bany d'Espanya
per exemple
alguna cosa més
el tema tabacalera
no?
ja està
si em permeten
tornem a agafar
el passeig a la independència
que era la proposta del tema
ara que es remorlaran
i se suposa
que quedarà molt maco
al costat del riu
tornem un moment al port
perquè avui també és notícia
potser ho han vist
als diaris
n'hem parlat àmpliament
als informatius
de Tarragona Ràdio
ahir el president
de l'autoritat portuària
de Tarragona
va anar a Barcelona
a fer una conferència
Josep Anton Burguasset
va deixar bàsicament
un titular clar
la Generalitat
ha de tenir
un paper més important
en els ports catalans
va estar a favor
de col·laborar més
amb el port de Barcelona
és a dir
entre el port de Tarragona
i el port de Barcelona
ha d'haver-hi més col·laboració
però no fusió
però curiosament
i també
encara que no sembli una anècdota
aquesta conferència
a Barcelona
del president del port de Tarragona
no hi va anar
el president
del port de Barcelona
Jordi Valls
considerant que la Generalitat
ha de tenir més pes
en la gestió
i en el funcionament
dels ports catalans
perquè recordem
que els directors
els presidents
dels ports
els nomenen
la Generalitat
però són
els ports com a tal
són titularitat
de l'estat
jo ho tinc molt clar
i quan parlàvem
de l'aeroport de Reus
parlàvem del port de Tarragona
i de Treu
ha de ser
gestionat
i per l'Ajuntament
o pel municipi
o pel municipi
evidentment
en el qual
sigui l'aeroport
sigui els ports
sigui el que sigui
per gran
o per petit
que sigui
tant si només és esportiu
com si és de pescadors
com si és de turistes
i per tant
jo penso
que la gestió
ha de ser
Generalitat
i Ajuntaments
Teresa
jo estaria bastant d'acord
vull dir
segur que les gestions
d'aquestes coses
com més a prop
està
de la cosa
que és
més àgil
és sobretot
perquè m'imagino
que la gestió
d'un port
d'aquestes característiques
portat des de Madrid
deu ser
una cosa lentíssima
per tant
com de més a prop
estigui
penso que
guanyaríem
sobretot
agilitat
amb coses
i coincideixes
Maria
estic d'acord
en que
el ser proper
l'ens
que t'ha
que ha de dirigir
o ha de governar
o ha de controlar
o ha d'administrar
com més a prop
millor
dit això
jo crec que
la situació
que hi ha
entre el port
de Barcelona
i el port
de Tarragona
és d'una competència
important
i per això
passa en el que passa
com has manifestat
molt bé
retratant
fent la foto
de la conferència
del president
de l'autoritat portuària
d'aquí
amb l'absència
en la que a més
proposa
col·laboració
doncs
en la seva absència
ho diu
quasi bé
tot
ens fa bé
o ens fa mal
estar tan aprop
de Barcelona
en el sentit portuari
creuen vostès
jo diré una cosa
que l'he dit moltes vegades
i encara ningú
m'ha fotut una bufetada
pel carrer
però també pot
per tant
és qüestió
no
sí però bueno
el dir una bufetada
em refereix a una bufetada física
i el dir pel carrer
tampoc me refereixo
que sí
als carrers de Tarragona
però jo sempre he considerat
i segueixo considerant
a Barcelona
com la madrastra
de Catalunya
i nosaltres tenim
el greu problema
que som la capital
més
que fa més competència
a Barcelona
i això
a nosaltres ens fa mal
segur
perquè estem a prop
però també ho està a Lleida
que està a 100 quilòmetres
de Barcelona
ara mateix
però tu dones altres característiques
està més lluny
és que no és competència
el que passa és que
supos que li fa mal
diu Josep Maria
des del punt de vista industrial
per exemple
o el tema del turístic
o el tema del port portuari
home per això
van desapareixent
trens cap a Barcelona
i van desapareixent coses
també
a més amb una
avidesa territorial
brutal
és que cada dia
està
però aleshores
aquest missatge
del president
de col·laborar més
amb el de Barcelona
clar
fins a quin punt
hem de col·laborar
o fins a quin punt
hem de ser realment
competitius
si és que podem competir
si és que el port de Terrana
pot competir amb el de Barcelona
jo penso que sí
però el que s'ha de competir
serà amb la diversitat
és a dir
clar que no podem fer
és el mateix que fa
Barcelona
evidentment
ja no ho fem
per això
podem ser competitius
no fent el mateix
hem de fer competitius
fent altres coses
que els altres no fan
i lògicament
que hi ha de haver
la col·laboració
això és evident
clar
que no té sentit
home no tindria cap sentit
que a hores d'ara
que els ports del Mediterràs
volen posar entre ells
tots d'acord
per col·laborar uns uns
amb els altres
que els que està
a 100 quilòmetres de l'altre
o menys
resultant
que no col·laborin
seria absurd
i menys
tampoc
i també seria absurd
no reconèixer
el potencial
que té el port de Terrana
és
si no recordo malament
és el primer
o el segon
amb càrrega
de
de
de
del país
de l'estat
és molt potent
de l'estat
per tant
és una situació
que és
i aquest punt
aquest
és l'únic
que em preocupa
que la gestió
gestioni la Generalitat
el port de Tarragona
és l'únic punt
que em preocupa
aquest debat
Tarragona-Barcelona
ens portaria
a fer aquell comentari
ja en els últims
tres minuts
de la tertulia
del tema
del nom
de la vagueria
de la capitalitat
ara sembla
que el debat
ha baixat una mica
tot i que per exemple
sabent que la setmana
vinent
el conseller
Aussàs
el conseller
de Governació
de la Generalitat
rebarà
el seu despatx
a Barcelona
el portaveu
de Convergència
i Unió
a l'Ajuntament
Joan Arejo
el tema
vostès creuen
que s'anirà
diluint
ara amb la tramitació
parlamentària
de l'avantprojecte
de llei
creuen que
tornarem
a un episodi
de confrontacions
dialèctiques
Joan Andreu
a veure
jo penso
que
s'ha de vent
i pressió
per això
el que passa
que clar
que aquí
és una decisió
que es pren
que és política
i és una llei
de vegades
que pren
la Generalitat
o el Parlament
de Catalunya
i hi ha
tots els partits
el que passa
que aquí
ens barallem
ens barallem
entre partits
ens barallem
entre grups
ens barallem
entre persecucions
entre persones
i tal i qual
quan
els mateixos partits
estan dient
un lloc
blanc
i l'altre
estan dient negre
i per tant
tothom intenta
passar la pilota
decide que
que rebota
vinga
pilotes fora
i pilotes fora
però en definitiva
evidentment
que la decisió
l'aprendrà
el Parlament
que és el que
depèn de les decisions
a nivell de Catalunya
Teresa
sí
jo penso que
tot plegat
és bastant confús
però evidentment
la decisió
l'aprendrà
el Parlament
però jo personalment
penso que
m'acarrega una mica
parlar
sempre d'això
o sigui
ja m'està
jo vull que es digui
Tarragona
jo vull
ja vaig anar
ja vaig fer
ja vaig firmar
ja vaig tot
però
però
prou
trobo que hi ha
coses
que m'interessen més
que això
sí
això és evident
que hi ha coses
que interessen més
però la realitat
és la realitat
i la realitat
és que Barcelona
serà la vegaria
de Barcelona
la de Lleida
la de Lleida
la de Girona
la de Girona
i la de Tarragona
serà la vegaria
del camp de Tarragona
quan per cert
aquesta vegaria
ja va existir
i quan va existir
es deia
vegaria de Tarragona
capital Tarragona
i no hi havia cap discussió
i no hi va haver cap discussió
en aquell moment
i per tant
posats a fer la Lleida
a recuperar
la Lleida de Begaria
recuperant-la com estava
que era el que tocava
això per una banda
i per una altra
a mi
em fa
vaja
no em fa pena
em fa pànic
per la meva butxaca
i per la de tots els altres
el fet
que creem vegaria
sense desmuntar
altres coses
que hi hauria de tocar
no podem tindre ajuntaments
consells comarcals
diputacions
vegaries
i la Biblia en verd
això no és veritat
del tot
aquesta llei de Begaria
no és que
l'aprovi al Parlament
i l'endemà
ja entre vigor
treu un grapat d'anys
s'han de canviar lleis
a Espanya
s'han d'anar a fer
tota la transformació
de diputacions
totes les lleis d'Espanya
perdó que t'ho digui
però el ministre
a Madrid
jo va deixar molt clar
que no hi ha canvi
de constitució
em sap greu
però miri l'hora
ara començaria el debat
segurament més
interessant
en fi
ho deixem aquí
segur que en podrem parlar
un altre dia
Joan Andreu Torres
Josep Maria Soler Poblet
Teresa Valls
moltes gràcies
per venir a la tertúlia
i fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia