Bon dia, Núria. Estem, evidentment, al Caixa Fòrum Tarragona.
Avui fa una estoneta s'ha presentat l'exposició per sempre,
aquest projecte que ja n'hem parlat diverses setmanes a Tarragona Ràdio,
però ara ja en tenim el resultat de tot allò que n'hem parlat,
del que podia fer, com podia anar.
Doncs ja ho tenim aquí, palpable, ja ho podem venir a veure
al carrer Colom, aquí a la seu del Caixa Fòrum.
I per parlar-ne, ens acompanyen els seus protagonistes,
com sempre, el Carles Marquès, director de Caixa Fòrum.
Carles, bon dia.
Molt bon dia.
Ens acompanya l'Artífex de tot plegat, que és la fotògrafa, la Tenit Plana.
Tenit, bon dia.
Hola, bon dia.
I també la comissària de l'exposició, la Sèvia Deudíac.
O Sèvia, bon dia.
Hola, bon dia.
Déu-n'hi-do, després de setmanes parlant, ja ho tenim aquí.
Ella fa cara de felicitat, perquè m'imagino que estàs molt contenta,
que finalment ja ho tens aquí, ja hi ha l'exposició feta.
Jo diria més que setmanes, mesos.
Mesos ja, eh?
Les setmanes a la ràdio que ho hem anat parlant, però un any treballant.
Sí, senyor.
Un any treballant, és a dir, un any des que es va donar el tret de sortida
i es va començar a desplegar aquesta feina de xarxa,
aquesta espècie d'escampar un missatge com si fos un virus,
de et vols casar amb mi, no?
I d'anar a buscar, contactar les associacions de dones,
les federacions, els grups de dones de tot Tarragona,
per anar a fer aquestes peces que formen part del cantó íntim d'aquesta exposició.
Té un cantó íntim i també té una cara més genèrica, no?
Aleshores, un any després, clar que faig cara de contenta,
però estic supercontent.
A més, la gent de Tarragona amb qui hem estat treballant
ha respost d'una manera molt sorprenent.
i per mi és una satisfacció, és a dir, jo quan llanço la pregunta
no sé què passarà, no sé qui hi ha a l'altre costat,
és a dir, sí que tinc unes intuïcions,
però veure que connectes amb tanta gent és un gustasso.
La resposta de la gent ha sigut això, massiva,
o sigui, això potser és el més satisfactori de tot plegat.
Sí, és molt agradable, és molt agradable
i a mi em fa pensar que aquestes preguntes que estem fent
tenen un cantó personal però formen part d'un imaginari col·lectual,
i això, per algú com jo, que vol explicar coses
o que té ganes de posar sobre la taula contradiccions
de la vida personal, és una satisfacció molt gran
veure que ho pots compartir.
És a dir, que això que et passa a tu
i de la forma com ho estàs articulant i com ho expliques
connecta i toca a molta altra gent.
No només a dones, eh?
No?
No només a dones, que això també és molt bonic.
és a dir, sí, és de dones, però les dones vivim amb homes.
No perquè hi visquem a sota el mateix sostre,
però vull dir que en aquest món hi ha homes i dones, no?
I aleshores crec que també una de les coses que més m'ha sorprès,
sobretot el dia de l'acció, el dia 6 de novembre,
quan hi havia aquesta munió de dones caminant Rambla Vall,
molts dels homes que formaven part del meu equip,
que són amb qui jo vaig tenir un feedback més directe,
em deien que estaven impressionats i que estaven bastant emocionats
de veure alguna cosa que no havíem vist abans de les dones.
I això encara em fa més feliç.
I es nota, perquè no la veieu perquè som a la ràdio,
però es nota, es nota la cara de satisfacció
i Carles, el que ja fórum que des del primer moment
s'ha implicat en el projecte.
Exactament, nosaltres vam apostar molt en el projecte
perquè creiem molt, perquè coincidia amb la nostra filosofia,
és a dir, és un fet social que ens permet arribar
a tota la ciutadania de Tarragona, a nous públics,
la nostra voluntat és estendre l'art i la consciència social a tothom
i bé, per nosaltres també aquell dia 6 de novembre,
perquè tampoc sabíem què ens trobaríem,
també va ser una posada de llarg i poder sortir al carrer
i bé, va ser el primer moment important d'aquest projecte,
el primer moment de compliment i el segon és el del dia d'avui,
és a dir, quan aquestes senyores em van venir a veure fa molt de temps
i em van dir això una mica, et vols casar amb mi?
Bé, doncs el dia 6 de novembre va ser el prometatge
i avui és el casament, vull dir, per tant, ara ja és definitiu,
ara serà per sempre, per sempre,
en el sentit que un projecte com aquest té molt de sentit
dins de la Fundació La Caixa i, per tant, haver-lo pilotat una mica
des d'aquí a Tarragona, també pel fet que la Cèlia sigui tarragonina
i tot ens fa realment feliços, perquè a més dona molt sentit
el treball de l'obra social a la ciutat de Tarragona,
és a dir, vinculació amb la ciutadania, vinculació amb l'art,
vinculació amb la població, vull dir, em sembla que ho té tot.
I l'exposició, com dèiem, està aquí al vestibut,
al queix a form Tarragona, al carrer Cubom,
i té, com deia la nit, Sèvia, dues parts,
una més visible i l'altra més íntima.
I què és el que hi podem trobar? Tot el resultat de l'exposició?
Bé, quan arribes el primer que trobes
és més aquesta peça de la que estem parlant tota l'estona,
aquesta peça que de fet va moure molts mitjans ja,
que vam convocar 100 dones,
bueno, vam convocar a tothom, van venir 100 dones,
i aquesta és la peça que ens trobem primer,
la peça col·lectiva en la que estem parlant
de la icona de la núvia, del seu vestit,
del vestit de les pel·lícules, del vestit dels contes de fades,
d'aquest imaginari col·lectiu del que parlava la nit,
i aquí estàvem convocant a totes les dones,
no només a les casades, estàvem convocant a dones solteres,
a dones vídues, a dones separades,
a tothom que s'hagués casat, no s'hagués casat,
tingués moltes ganes de posar-se un vestit.
I per això estàvem també, nosaltres,
oferint vestits a qui no en tingués,
i de fet molta gent ens deia, no m'he casat mai,
no sé si ho faré,
però no vull perdre l'oportunitat
de posar-me un vestit de núvia i de sentir això.
Això és el primer que trobarem,
però crec que no hem d'oblidar l'altra part,
que de fet és la part amb la que portem gairebé un any treballant,
i és aquesta part més íntima
amb la qual de fet
en el propi dispositiu de l'exposició
ja hem de fer com una entrada
en un espai més tancat, més recluït.
Les peces de vídeo aquí van amb auriculars
perquè és aquest efecte de posar-te els auriculars,
de posar-te cara a cara amb aquesta dona,
què t'està dient,
i el treball que hem fet aquí
és aquest treball que comentava també el Carles una mica,
contactar amb les associacions,
anar a visitar-les,
explicar-los el projecte,
primer a l'associació,
i després una a una,
fins i tot de vegades anar a casa seva,
hi ha peces en les que estem treballant
a l'habitació de la dona,
les dones se'ns estan posant el vestit de núvia
davant de la càmera
a les seves habitacions,
hem anat a les seves cases,
i això crec que és una feina
que acaba fent d'això un producte molt íntim,
que tu et poses els cascos
i escoltes la dona,
la veus
i comparteixes aquest moment d'intimitat amb ella.
En aquest cas,
aquí estem veient cinc peces més,
són cinc peces que estan fetes
a Lleida,
a Palma de Mallorca
i a Tarragona,
perquè de fet aquesta exposició
després hi tenen Ararà,
a Lleida i a Mallorca,
però en aquesta,
parlem de Tarragona,
a Tarragona tenim 40 dones
participant en aquest projecte,
que potser no són les primeres que veiem,
perquè el que veiem són fotografies
molt de Palma de Mallorca,
però els vídeos tenen una densitat
que de fet tota l'exposició
tarda com uns 40 minuts en veure's,
però per això està tant de temps oberta,
fins al 27 de febrer,
de 9 a 9,
dic bé Carles,
de 9 a 9,
i tots els dies està oberta,
amb la qual cosa podeu venir,
avui n'escoltem dos,
demà n'escoltem dos més,
aquí no cal que vingueu només un dia,
us acollim sempre que vulgueu,
i crec que de fet és una exposició
per la qual val la pena
prendre's el seu temps
i enfrontar-se a les dones
per viure amb elles aquestes emocions
del dia del casament,
que de fet les dones de Tarragona
bàsicament hem fet això,
hem anat a les seves habitacions
a que es posin el seu vestit,
en aquesta peça que aniria
amb la incomoditat.
Això ara m'ho mirava,
em cridava l'atenció,
a Tarragona la incomoditat,
a Mallorca el temps,
a Lleida l'equilibri,
també els dies,
a Tarragona el sal,
això què heu escollit?
Una mica de temàtiques
o com ha anat això?
Qui m'ho explica?
Hi havia quatre peces
que jo volia fer
que parlaven sobre aquesta idea
més genèrica de la Núvia
portada al dia a dia,
aleshores de la forma
com ho hem repartit
no hi ha una significació específica,
és a dir,
no s'ha fet una peça
per cada lloc,
la peça que es fa
per cada lloc específica
és la col·lectiva,
que sí que es busca
un lloc concret de la ciutat
que sigui significatiu,
que les dones
que vindran
segurament seran de la zona,
però aquí no,
aquí la peça del temps
són uns retrats
de dones
en un context
de naturalesa,
això ho vam fer a Mallorca,
però evidentment
ho hauríem pogut fer a Tarragona,
aleshores sí que hi ha
una de les peces
que jo crec que era
molt important
que es fes a Tarragona,
que potser és l'única,
que és la del sal,
la peça del sal
és una peça
en què jo demano
a les dones
que vestides de núvia
sobre un fons negre
intentin traslladar-se
a través de les paraules
al dia del casament,
els demano que expliquin
el dia del casament
en temps verbal present,
és a dir,
ho explico
amb exemples,
imagina com si fossis tu
o com si fos jo
i digués,
hola, sóc la Tenit,
tinc 26 anys
i avui em caso,
jo avui no tinc 26 anys,
sinó que em transporto
amb les paraules
al dia del casament,
llavors és el relat
d'aquest dia
com si estigués passant ara
i el portar
amb els verbs
el que fas
és portar les emocions
al que hi ha,
en aquestes imatges
que veiem
estan carregades
d'emoció
que et venen
que viatgen
amb les paraules,
fer-ho a Tarragona
això era important
perquè aquí teníem
el desplegament
que vam fer
de contactar
amb associacions
era molt exhaustiu
i teníem
un...
és una peça
molt senyora,
és a dir,
és una peça
que l'has de treballar
com a gust,
amb temps
i ens venia
molt de gust
fer-la aquí a Tarragona
perquè teníem
uns feedbacks
molt positius
de moltíssimes dones.
Per tant,
el que podreu veure
aquí quan arribeu
és amb aquesta part
més íntima,
a part d'imatges,
de fotografia
es podeu veure a vídeo
perquè aquest projecte
es combina això,
fotografia i vídeo
amb aquest estimori
d'aquestes dones
vestides de núvia,
amb aquests diversos
escenaris
que s'han escollit,
amb aquests altaveus,
amb aquests cascos,
que cadascú
de manera íntima
podrà escoltar
tot plegat.
Satisfeta
del resultat
de l'exposició?
De la posada
en sala.
De la posada
en escena.
És preciosa
perquè fixa't,
hi ha un detall
que és molt vistós
però molt subtil
a la vegada
i és que
hem construït
dues parets
que,
si te les miressis
des de dalt,
des d'aquella grua
que vam agafar
pel dia 6,
és gairebé
com un infinit,
que no s'acabar,
és a dir,
insinua
el signe d'infinit.
Hi ha un cantó
que és la cara
que es veu
i un altre
que és la que et replega.
Aleshores,
aconseguir
fer una exposició
de vestíbul
i donar-li
aquesta entitat
a mi
era un dels reptes
que teníem
però
crec que està
molt ben solucionat.
Vull dir,
tens
les dues
experiències
que tu
nosaltres estem plantejant
com a espectador
a través d'aquesta
posada en escena,
d'aquesta cinta
que no s'acaba,
crec que estem ajudant
molt bé
que tu
com a espectador
et transportis
en aquest espai,
en aquest espai col·lectiu
però també
en aquest espai
d'intimitat
i no era fàcil.
En aquest cas
he de dir
i he de donar-los
tots els mèrits
a Vis Dixit
que són els que han fet
la posada
en publicació
i també la posada
en espai
del projecte
i no ho sé,
ha sigut
un bon treball
en equip
crec jo
en aquest cas.
Parlem de la publicació
perquè abans m'ho ensenyava
la Sèvia
perquè no deixa de ser
tan interessant
que això s'ha convertit
en una col·lecció
de cromos.
Bé, de fet jo
aquesta publicació
gairebé
diria que és
un llibre d'artista
perquè és una publicació
que és molt petita
de fet com l'exposició
però això no la fa
gens petita
perquè com comentava
la Tany
és una exposició
que tot i ser
de vestíbul
es converteix
en una exposició
amb molta entitat
que a més
estàs 40 minuts
per veure
la publicació
és molt honesta
amb això
però és una publicació
que d'entrada
sembla molt petita
però que ens està transmetent
molt el que és
l'exposició
és un àlbum
de cromos
fa una mica
la relació
amb l'àlbum
de noces
de fet
és un àlbum
que tindran
totes les dones
que han participat
en aquest projecte
i en el qual
quan l'agafes
està completament buit
hi ha els textos
de presentació
i tot plegat
però els cromos
no estan enganxats
tots els cromos
no caben
en l'àlbum
i de fet
cada dona
es farà
el seu propi àlbum
pot posar a la portada
la foto que més li agradi
o la seva
si vol
i a dins
ella pot triar
quines fotografies
posarà
per tant
cada àlbum
diguéssim
està personalitzat
per les dones
que el rebin
i això és el que
crec que el fa molt maco
perquè totes les dones
estan en la publicació
perquè tots els cromos
estan produïts
però cada dona
decidirà
quina és la seva publicació
i el projecte s'acaba aquí
o encara té continuïtat
o pot tenir continuïtat encara
m'imagino que infinites
o què Carles
home sí
té continuïtat
temporal
amb l'exposició
a Lleida
té continuïtat temporal
amb l'exposició
a Palma de Mallorca
i també en té
en filosofia
en aquesta
de treure l'art
al carrer
vull dir
l'experiència
del dia
si pensem
que pot ser
la podem tenir en compte
com a referent
per fer noves propostes
vull dir
a més a part
tenint en compte
que com us deia
aquesta proposta
ha sortit d'aquí a Tarragona
vull dir
ara estem una mica
envalentonats
per tant
podem pensar
en altres propostes
i continuïn
aquesta idea
sempre que reuneixin
aquests conceptes
que us deia
és a dir
carrer
social
públic
i
artista jove
o emergent
és a dir
està molt bé
que nosaltres portem
grans
exposicions
que pot ser
altres institucions
els pot resultar
més complex
de portar
però justament
el que valida
que creguem
projectes joves
com aquest
és el fet
que portem
les grans exposicions
però també el fet
que creguem
en el territori
com creiem
el que ho valida
és que hàgim apostat
per projectes
com aquest
que també és
molt territorial
que l'hem pogut
treballar
és a dir
les exposicions
no són només
obrir la porta
i a veure
aquest concepte
per nosaltres
com a institució
s'ha acabat
en aquest aspecte
em sembla
que som bastant
capdavanters
creiem
diguéssim
que hem d'anar
a buscar
els públics
perquè moltes vegades
ho llegim al diari
però llegim tantes coses
que no en fem cas
com es fa això
a través
diguéssim
de suscitar-los
d'interès
i de provocar
que aquests col·lectius
se sentin
identificats
evidentment
en aquest cas
és pràcticament
de llibre
de llibre
com aquest
que hem publicat
és a dir
és un projecte
en el qual
hem anat a buscar
a les persones
que surten
a les dones
que surten
però al mateix temps
aquestes dones
també es converteran
amb usuàries
i amb portaveus
diguéssim
d'aquest projecte
i per tant
validaran altres projectes
ja que hem estat
al Caixa Fòrum
anem-hi
que ara fan
aquesta exposició
si aquella
a la Centre Sant
aquesta
segurament també hi serà
i per tant
també hi ha un repte
i també hi ha una responsabilitat
si no
sortís bé
aquesta exposició
que hi sortirà
i moltíssim
diguéssim
no podríem apostar
per altres projectes
d'aquest estil
vull dir que aquí
també ens la juguem
però bueno
estem molt contents
d'haver-ho aconseguit
doncs ja ho sabeu
podeu venir
al Caixa Fòrum Tarragona
al Carre Coven
fins al 27 de febrer
27
vull dir
teniu
totes les festes de Nadal
dos mesos
teniu molts dies
per poder venir-la a veure
pausadament
no vingueu amb pressa
veniu
amb temps
per poder-la veure
gaudir
escoltar
totes les peces
que hi ha
en aquesta exposició
Sèlia
moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé
moltes gràcies a vosaltres
també a la TANIT
gràcies
i felicitats
ella és la que se la veu
més contenta de totes
gràcies a vosaltres
que vagi bé
i Carles Marquez
com cada setmana
ens retrobem
no dilluns que ve
tenim pont
ja d'aquí dues setmanes
d'aquí dues setmanes
el dia 15
que tenim una altra inauguració
però no l'avançarem
deixem-ho aquí
avui
la protagonista
se l'ha tenit
per tant
no parlarem de res més
deixem-ho aquí
el queixa fòrum
que aquesta setmana
l'hem traslladat a dimecres
doncs perquè
valia la pena
poder venir al queixa fòrum
aquí en directe
Núria
doncs ja ho veus
ja pots acostar-te
fins aquí al carrer Colom
a veure
a veure l'exposició
del projecte per sempre
que ja n'hem parlat
fa unes setmanes
a la ràdio
i ara en tenim ja
el resultat
a veure l'exposició