Som ja en el temps de l'espai Curar-se en Salut
que cada dimecres fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui, com és habitual cada setmana,
després del parèntesi de la setmana passada,
per cert, a causa de la festa del llarguíssim pont de cinc dies,
avui recuperem el ritme habitual.
Doncs avui ens acompanya el doctor Josep Mercader,
director assistencial de la xarxa.
Doctor Mercader, molt bon dia.
Molt bon dia.
I avui ve acompanyat d'una professional,
d'un altre professional del servei d'urgències,
com vam tenir fa 15 dies?
Sí, una professional que té dos vessants.
La vessant aquesta d'urgències,
perquè és cap clínic del servei d'urgències,
i després és metge de família,
i per tant, des d'aquesta doble vessant,
vam pensar que un tema interessant de parlar
era el de les infeccions d'orina,
que afecten a molta gent,
a vegades es presenten de maneres diferents,
i era com enfocar aquest problema que afecta a molta gent
i quines solucions preventives,
i un cop ja ho tenim, doncs podem adoptar.
Molt bé, doncs saludem aquesta metgessa de família,
cap clínic del servei d'urgències,
que és la doctora Ana Nieto.
Doctora Nieto, bon dia.
Hola, bon dia.
Una infecció d'orina pot aparèixer de manera sobtada
i que ens faci pensar que hem d'anar a un servei d'urgències?
Sí, pot passar perquè a vegades les infeccions d'orina
comencen amb molt de dolor,
anar a l'orinar,
la gent s'espanta perquè a vegades n'hi ha algun tipus de sangrat a l'orina,
llavors, per les dues coses,
moltes vegades no esperen anar al metge de capçalera
i amenen urgències.
I quins són, doncs, els símptomes que presenten,
les característiques que presenten aquests pacients?
Principalment això,
o sigui, els símptomes són el dolor a l'orinar,
és un dolor que expressa la gent com bastant molest,
i després s'espanten,
s'espanten perquè orinen sang,
moltes vegades,
no totes.
No sempre.
No totes.
És a dir, un símptoma podria ser tenir dolor,
mal,
però no orinar sang.
Sí,
o tindrà la sensació d'anar moltes vegades al bany,
en un moment,
en un parell d'hores,
doncs moltes vegades fas una mica de pipi
i tens que tornar perquè t'has quedat com amb ganes, no?
I pot anar acompanyat això d'altres simptomatologies?
O bàsicament és això, el dolor?
Normalment és això.
De totes maneres, a vegades passa això,
la gent en principi no li dona importància
i pot arribar a la persona d'urgències a més a més amb febre,
perquè la infecció ha anat a més.
Per això és important els primers símptomes tractar-ho.
I com es tracta?
Anem al tractament.
Què fan els metges quan tenen un cas d'infecció d'orina?
N'hi ha uns fàrmacs, uns antibiòtics específics per a la infecció d'orina.
Però, de totes maneres,
sempre donem un tractament a priori,
esperant el resultat d'un cultiu.
Abans diguéssim que s'han fet una sèrie de proves, no?
Vull dir que abans del tractament aniria el diagnòstic clínic
basat en aquests símptomes i també de laboratori,
perquè el que es fa habitualment quan se sospita una infecció d'orina
és fer una analítica d'orina que ens confirmi que existeixen cèl·lules
que estan relacionades amb la infecció
i que, per tant, ens orienten a que, efectivament,
allò que hem sospitat clínicament es confirma i hi ha una infecció d'orina.
Aleshores, clar, vostès fan el diagnòstic
i aleshores fan un puig, un tractament,
per acabar amb el dolor, m'imagino, o no?
No, no amb el dolor, sinó amb la probable infecció.
A la infecció.
I després fan l'analítica.
Llavors, esperem un resultat que no és el moment,
perquè si fas un cultiu, triga 3-4 dies
i el cultiu et diu si n'hi ha un germen
i quin és el germen responsable.
I llavors et fan un antibiograma
dient quin tractament és l'adequat per tractar aquesta infecció.
Llavors, nosaltres a l'hospital tenim una consulta,
urgències, que fem dos cops a la setmana,
per controlar aquests pacients que donem d'alta
amb un diagnòstic d'infecció d'orina
per sàpiguer exactament com ha anat,
si ha anat bé, si ja no tenen o si han desaparegut
els símptomes, si es troben millor
i a més a més, per saber el resultat del cultiu
i veure si l'antibiótic que estan prenent
és l'adequat o no.
En algun cas no hem hagut de canviar.
És a dir, prenen un antibiòtic,
els recepten un antibiòtic, els poden donar d'alta,
poden anar a casa seva, però amb un control molt estricte...
Bé, control.
En fi, amb vigilància.
Sempre tenint en compte, sempre diem
si comencés amb febre o tu veus que això no va millor,
tens que tornar.
I al cap de quatre dies, aproximadament, poden tenir...
Una mica més.
Una setmana, pràcticament.
Sí, normalment a la setmana fem una citació a urgències
i venen a aquesta consulta i llavors ho mirem, tot això.
I aleshores, què acostuma a passar al cap d'una setmana
en la majoria de pacients?
Normalment, la majoria estan bé.
I el tractament que s'ha fet és a l'adequat, normalment.
N'hi ha casos de gent que fa infeccions de repetició
i a vegades al fer infeccions de repetició
tu vas donant antibiòtics
i els germens es fan com resistents, no?
i et pots trobar que tens resultats de cultius d'orina
molt resistents a antibiòtics
i tens que anar agafant a veure quin faig ara, no?
Però aleshores ens està dient, doctora,
que la majoria de pacients amb el tractament que se li dona
poden resoldre la problemàtica al cap d'uns dies
sense més complicacions.
Jo diria que el 90% es soluciona.
I aleshores hi ha molts tipus d'infeccions d'orina?
Sí.
Per exemple, ens pot explicar...
N'hi ha una que és la més freqüent,
molt, molt freqüent, és la més freqüent de totes,
que és la infecció per una bactèria que es diu E. coli.
E. coli.
Que ve del colon.
I com es produeix això?
Normalment, a vegades, falta d'higiene.
Per contaminació.
És contaminació.
Està per allà i llavors passa a la vejiga de l'orina
i fa la infecció.
Per això les dones sexualment actives
tenen més risc d'infeccions d'orina.
No és una enfermedad de transmissió sexual,
però sí per...
Per proximitat.
Per proximitat.
Vull dir que els microbis aquests estan a la zona anal
i llavors amb les dones, amb la zona vaginal,
doncs pràcticament estan a tocar
i llavors és molt fàcil que aquests microbis
doncs s'estableixin a la vagina
i llavors puguin entrar dintre del que és la bufeta de l'orina.
Clar.
Per proximitat.
Per això, una de les mesures que s'aconsellen
amb les persones que tenen infeccions de repetició
és sobretot les mesures higièniques habituals.
És a dir, que aquesta seria en un 90% dels casos
el tipus d'infecció més habitual d'orina.
Sí.
I podem trobar, i això parlant avui d'una cosa tan concret
i tan especial com aquesta,
podem nomenar o podem comentar altres tipus d'infecció
molt minoritaris, però que en fi també s'han trobat...
Per un altre germens.
No tan freqüents com aquest que t'he dit,
però sí, però això normalment ja està relacionat
amb gent amb patologies de base,
que també les infeccions d'orina són més freqüents
a gent que té problemes crònics,
tipus diabetes, gent immunodeprimida,
gent que té més probabilitats de fer infeccions
de tot tipus.
Més importants.
I entre les quals pot haver-hi les infeccions d'orina, vol dir?
Sí, sí, sí, i tant.
És a dir, persones que tenen altres patologies
tenen més propensió, poden tenir més risc de tenir una infecció.
Sí.
Igual que la gent, els avis grans,
alguns que van sondats,
el fet d'anar sondat també.
També té més probabilitat de tenir una infecció d'orina
un pacient que està sondat per la manipulació també,
que es creu quan una persona sonda.
I aleshores es pot prevenir?
És a dir, en la nostra vida quotidiana
podem tenir actituds i utilitzar mecanismes de neteja,
d'higiene, del que sigui,
que ens facin prevenir tenir una infecció d'orina?
Sobretot la higiene.
La higiene és el més important.
Jo sempre dic als pacients que venen amb infecció d'orina
que sempre al rentar-se, després d'anar al lavabo,
sempre es tenen que rentar quan fan caca,
i així davant cap al darrere, sempre.
Sempre davant cap al darrere.
I després de tenir una relació sexual també s'aconsella
fer un pipi, les dones fer un pipi,
i després rentar-se.
És bàsic, doncs.
Sí, és important.
I després suporto, doctora, que també,
jo crec que és bo també aconsellar
el beure líquid d'una manera habitual,
per fer que l'orina sigui menys densa,
i llavors diguéssim que filtri bé el ronyó,
i que l'orina no sigui massa densa,
i que llavors això no facilita que s'estableixin microbis.
És que precisament, al fil d'això que comentava el doctor,
Mercadès estava pensant si la densitat de l'orina
o el color de l'orina, moltes vegades,
podem pensar...
No té res a veure amb això
que comentàvem al principi de la simptomatologia.
Si no n'hi ha alguna cosa més afeixida, no?
No, si no hi ha dolor o sang,
el que comentàvem,
no té res a veure que sigui més densa o no l'orina.
No, perquè es pot tindre més densa
només per això, per no beure lo suficient.
Per tant, és recomanable sempre un altre cop el tema de l'aigua,
allò que diuen dos litres d'aigua al dia van perfectes.
Per aquesta raó, també.
Important, sí.
Aleshores, hi ha unes franxes d'edat més propenses?
Més dones que homes, més homes que dones
en contraure una infecció d'orina?
A l'edat mèdia, o sigui...
Mitja edat.
Mitja edat, normalment són les dones,
però per l'activitat sexual,
i la dona té l'uretra molt més curta
i té més facilitat perquè penetrin els germens.
A l'edat, la gent gran,
aquesta proporció passa més a ser dels homes
perquè són els que normalment van sondats.
I perquè tenen la pròstata, també.
Per la pròstata.
La pròstata també és un element que es fa més gran.
I que fan retencions d'orina per la pròstata,
queda sempre un residu a la vejiga
i això predisposa a les infeccions.
Clar, perquè precisament parlant de pròstata,
les persones que tenen problemes de pròstata
poden ser més proclius, a tenir clar?
Sí, per això.
Perquè sempre no buiden del tot de la vejiga.
I després hi ha un altre grup d'edat
que en aquest moment potser no pertoca
perquè és el tema dels crius,
les infeccions d'orina amb els crius.
Una infecció aïllada no vol dir res,
però quan amb un criu petit es donen
diverses infeccions d'orina
ens obliga a descartar que no existeixi
algun tipus d'anomalia a l'aparell urinari congènita.
Amb un criu més d'una infecció d'orina
és necessari fer un estudi per part del pediatra
o per part d'un especialista
i veure que la via urinària, ronyons,
ureters, bufeta, estic tot bé.
I sobretot els nens, més que les nenes.
Per què?
Per això, perquè tenen menys probabilitat
de fer una infecció perquè l'oretre és més llarga.
I llavors és molt difícil que faci una infecció a un home.
I ho es troben en casos habitualment de nens molt petits?
Habitualment no.
Però si es troba algú,
el primer cas em sembla que no es fa cap estudi,
però la segona,
llavors ja es fa tot l'estudi per mirar,
com diu el doctor Mercader,
si hi ha algun problema urologista.
Una infecció d'orina, la primera vegada que es té,
això és símptoma després,
tot i que es resolgui sense més complicacions,
que siguis propens a tenir...
No.
No significa res, no té res a veure.
No, no.
És a dir, pots tenir una a la vida i mai més.
I ja està.
Sí, sobretot també segueixes aquests comportaments,
aquests consells que comentàvem.
Exacte.
Pacients que vostès veuen en l'historial,
que han tingut dos o tres infeccions d'orina,
necessiten algun tipus de tractament especial?
És a dir, quan vostès saben per un historial
i els arriba a urgències que aquella persona,
aquell pacient o m'adona,
és la segona o tercera vegada
que presenta un problema d'infecció d'orina?
Normalment, quan tenim aquests casos d'orgències,
els deriven a l'especialista,
els deriven a l'oròleg,
perquè faci el seu estudi
i miri si això pot ser el sinònim d'alguna cosa que està passant
i que no ho trobem nosaltres.
A urgències, nosaltres no indaguem més.
Clar, atenen, evidentment, al pacient,
però, clar, si l'historial ja presenta aquestes qüestions,
s'ha d'anar, se suposa, a l'especialista.
Ens enviem a l'especialista i ell s'encarrega.
Sí, diguéssim que la contesta és la que diu la doctora.
Vull dir que, en principi, sí.
Quan una persona, la primera infecció,
evidentment, no l'envies a l'especialista,
però quan hi ha una persona,
doncs, ve repetidament la segona o tercera vegada,
això obliga a fer una ecografia,
a fer una sèrie d'estudis,
ja a criteri de l'especialista,
per veure que no existeixi un problema sobreafegit.
Recomanacions a l'instructor?
Bé, el que hem dit, força aigua,
perquè la bufeta i el sistema urinari funcionin bé.
Jo també diria que és beneficiós anar a orinar sovint.
Ja ho he dit a la doctora,
si es va molt, molt, molt sovint i, a més, cou,
és que tens una infecció.
Però el que fem la gent,
que a vegades ens aguantem i ens aguantem,
ja aniré després i ens aguantem,
això no és bo.
Vull dir, s'ha d'anar a orinar regularment,
malgrat que no tinguis moltíssimes ganes,
perquè el retindre l'orina també és un factor
que contribueix a les infeccions d'orina.
Per tant, anar a orinar regularment
i després evitar tot el que són picants,
alcohol, tabac,
que són tres elements
que són irritants de la bufeta urinària
i que contribueixen també
a deteriorar la mucosa de la bufeta urinària
i contribueixen a que siguis més susceptible
d'agafar una infeccions d'orina.
Sí, això fins a aquest punt, doctora Muñoz,
pot resultar que la...
Nieto.
Nieto, perdó,
que estaria pensant.
Doctora Nieto, fins a aquest punt
pot ser que beure molt o bastant,
fumar, menjar coses...
Tot això contribueix, està clar.
No és un factor determinant.
Ja.
Però sí que això ajuda
a que la mucosa de la bufeta
no estigui en les millors condicions.
I el tema de la retenció de l'orina,
que és veritat que moltes vegades
és un comportament de moltes persones
que pensen...
Que van aguantant.
Sí, no?
Això no es té que fer.
O fins i tot perquè estàs treballant o no tens...
Això no es té que fer.
Perquè això contribueix també a fer la infecció.
A fer d'aguantar
i tindre un residu aquí contínuament.
i després dir, també ara estic pensant
que n'hi ha gent
que el primer símptoma
ja tenen un antibiòtic per casa
i ala, patapam, se lo pren.
I no.
Això no ho tenen que fer.
Perquè després passa el que passa, no?
A vegades s'ho prenen,
no tenen infecció,
però quan realment la tenen,
com ja han pres de tot,
el germen ja s'ho sap tot, no?
I llavors no...
Però vol dir, doctora,
que aleshores si ells han tingut una infecció d'orina
i tornen a presentar els símptomes,
no és bo automedicar-se.
No, exacte.
Això mai.
Però, clar, anava a dir,
si és la primera vegada que tenen els símptomes
i es prenen un antibiòtic,
tampoc és evidentment recomanable,
perquè a més pot ser un antibiòtic contraproduent, no?
Sempre que tenen símptomes
i sospiten que puguin tindre una infecció d'orina,
has de fer l'analítica
per saber si realment la tens o no.
Hi ha un...
És a dir, hi ha de mitjana
una recomanació de quantes vegades
és bo d'orina al cap del dia?
No.
No, perquè això depèn del que veus.
El que passa és que sí que és important ser regular,
m'imagino, no?
Cada 3-4 hores o cada quan sigui.
Quan tinguis ganes.
Sí, clar, tampoc no cal posar-hi...
Millor no aguantar.
No cal posar-hi temps.
No cal posar-hi temps.
Si pots, vas al bany.
Alguna cosa més?
Recomanació de vida sana, com sempre, no?
Sí, això per descomptat.
Aigua, neteja, higiene, sobretot.
La higiene, sobretot.
Molt que estem parlant avui d'higiene,
és bàsic i fonamental.
I si tenen algun símptoma de sang a l'orina,
especialment, o dolor,
estaríem davant d'un cas d'infecció d'orina.
Higiene amb aigua i sabó, eh?
Un sabó normal, neutre, eh?
Sí, sí, normal.
Perquè a vegades hi ha gent que s'obsessiona amb aquest tema
i que llavors comencen a fer unes neteges
amb substàncies que són molt fortes.
I que fins i tot poden ser contraproduents.
Els hi produeix canvis amb la flora vaginal i tal.
I llavors l'únic que aconsellem nosaltres
és aigua i sabó, normal, no?
Un sabó neutre.
Molt bé.
Doncs amb aquestes recomanacions ens quedem en aquest espai,
en aquest Curar-se en Salut que fem cada dimecres,
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tegla
i que avui ha estat dedicat a les infeccions d'orina
amb el doctor Josep Mercader
i amb la doctora Ana Nieto, metge de família
i capa clínic del Servei d'Urgències.
A tots us moltes gràcies.
Gràcies.
I que vagi molt bé. Fins la propera.
Gràcies.
Adéu-sia, bon dia.