Passen 12 minuts de les 12 del migdia.
Com cada divendres, aquesta hora, és temps de parlar de cinema,
de les estrenes cinematogràfiques per aquest cap de setmana.
A més, avui és a final de setmana, però a inici del mes de setembre,
i per tant, ja l'agenda està força apretada.
Com cada divendres, s'acompanya el Juanjo Ferrer,
avui des de l'estudi. Juanjo, bon dia.
Bon dia.
I pel telèfon avui, el David Serra. David, bon dia.
Bon dia, però la setmana vinent ja estaré aquí.
Estaràs aquí ja. On el tenim avui? De vacances, encara?
No, no, no. Bueno, m'han sortit uns petits imprevistos
i això m'ho ha obligat a... No arriba tard.
M'ha obligat a quedar-me aquí al... A quedar-te.
A casa. La setmana que ve ja tindrem aquí, doncs.
Sí, sí, sí.
Però jo no sabia que llegar tard era un impediment per a ti.
És un mit urbà.
Temporada nova...
Bueno, avui ha sigut un dia molt especial,
però és el que dius tu. Comencem al mes de setembre
i ens estem reubicant.
Ens estem reubicant, encara, eh?
La setmana que ve ja estarem totalment assentats.
Després ve a sentar tecla i ens tornarem a re-sentar una altra vegada.
Aquesta setmana, una de les estrenes de les que més s'està parlant
és la de López.
També s'estrena a Tarragona, si et sembla.
Abans escoltarem el trailer d'aquesta pel·lícula
que està cridada a ser la gran superproducció espanyola d'enguany.
He llenado Madrid de versos dedicados a ti.
No hay una sola persona en esta billa y corte
que no se crea con talento para escribir comedias.
¿Isabel de Urbina?
¿Lope de Vega?
Lope, te lo advierto.
Si su padre se entera, vas a tener graves problemas.
¿Se ha enamorado de ti?
No exageres.
Todo esto es un juego.
Lo sé todo.
Ahora sé a quién debo amarlo.
Confórmate con lo que tienes, Lope.
No se puede tener todo.
Pues yo lo quiero todo.
Estás loco, Lope.
Yo te quería, Lope.
Siendo esclavo de tu padre y amante tuyo escondidas.
No he podido ser libre como tú, ¿no entiendes eso?
¡Sácalo de ti, fuera!
¡Préndale a ese hombre!
¡Fuera!
¡Júrame que vas a volver!
Detrás del carro.
Detrás del carro.
¡Júrame que vas a volver!
¡Júrame que vas a volver!
¡Júrame que vas a volver!
¡Júrame que vas a volver!
¡Júrame que vas a volver!
¡Alto!
Lope, es el tráiler que escoltàvem.
No sé quines sensacions us dona, David Juanjo.
Home, a veure, jo penso que és un bon intent, això d'intentar inserir una mica de sang nova, ¿no?
Al, bueno, a lo que és el nostre biopic literari, ¿no?
En personatges que ben mereixen una pel·lícula, però que la veritat és que ha hagut molt poca sort.
O sigui, la majoria de los intents que ens han fet de fer alguna cosa cinematogràficament decent han sigut bastant pobres, ¿no?, de resultats.
I, bueno, bàsicament intrescendents, ¿no?
Mals guions, poca voluntat de fer les coses ben fetes, gairebé diríem que un capítol dolent de l'Aguila Roja, ¿no?
No és la primera vegada que es porta l'OPDB al cine, doncs, eh?
S'han portat obres seves, s'han portat obres seves, però el que no s'havia fet era una biografia amb voluntat de fer una pel·lícula a lo gran, ¿no?
És la meva percepció.
Perquè, digues, Juanjo.
No, jo, a veure, jo espero que esta pel·lícula funcione, porque, bueno, hay muchas historias que contar de la historia de España en general
y nos tragamos las historias del resto y las nuestras no hacemos ni caso.
Creo que es una buena ocasión para que triunfe porque, además, no ha costado demasiado dinero.
Es decir, se pueden hacer.
Y, bueno, a ver que la gente se convenza, hay buenas historias que contar, buenos actores y actrices.
En esta ocasión, bueno, al protagonista no lo conozco, pero Leonor Waldin y Pilar López de Ayala son una especie de actrices geniales.
Pues yo no creo que decepcione demasiado.
Luego, pues, no sé, me extraña un poco el director de La Casualidad, que es brasileño.
Es brasileña, el director, y creo que Alberto Amán es argentí.
O sea, una mica una combinación extraña, ¿no?
Que ya está bien, que no hay ningún problema, pero se hace raro, ¿no?
Pero bueno, ya está bien.
Alberto Amán es el protagonista de l'obra, el que encarnará a la película.
Va ser un dels actors de revolución de la película CEU de 211, ¿eh, David?
Exactamente, es un buen actor, es un personatge que, bueno, yo pienso que está bien escollido.
Lo que pasa es que una mica, yo no sé, yo no sé, yo no, yo soy muy poco optimista, ¿eh?
Fixa't que yo he visto el tráiler de la película, no he visto la película.
Saps que, bueno, tothom sap que a mí no m'agrada parlar fins que la película estará vista,
i llavors se pot valorar en condicions.
Però el que tinc molt clar és que, clar, un revolucionari del teatre, com va ser López de Vega,
doncs mereix una gran película.
Ho mereixeria Quevedo, ho mereixerien molts.
Mereix, jo et diria, el 90% dels escriptors d'aquella època,
era una època molt dura i que dóna per molts films.
I, de fet, això els anglesos, els americans, com deia el Juanjo,
ho han fet perquè tenen un sentit del risc i de l'espectacle notàbola.
Però, clar, tinc pors, tinc pors, mira, el fet que acabi sent un Águila Roja,
que és el que molta gent deia, i Águila Roja és una sèrie que està funcionant.
I la portaran al cinema, si no m'equivoco, també.
Sí, sí, que ara la portaran al cinema i això encara fa més por, però, bueno, no sé.
A ver, las críticas que he oído la ponen bien,
però, sobre todo, que la gent no se la tome com una pel·lícula d'aventures.
És una pel·lícula, és drama, és drama, és romàntica,
no és una gran pel·lícula d'aventures.
No hi ha suficiente pressupost per fer una pel·lícula d'aventures,
que nadie espere això.
La pel·lícula ha costat 5 millons d'euros, no és nada.
És poquet, 5 millons d'euros.
Sí, a la triste, fos 22 millons.
22, ostres, quina diferència.
Por eso, no puedes hacer grandes planes,
no puedes abrir la cámara y que se vea todo
porque no tienes presupuesto para hacer un escenario de más de una pared.
No es de aventuras ni de acción,
es un romance y es un drama que, bueno,
que merece la pena ir a ver.
De fet, has publicat les passions de López de Vega
amb els dos protagonistes,
amb Leonor Whitewind i amb Pilar López de Iava.
Veurem, l'anireu a veure, però no, David.
Sí, sí, no, no.
Evidentment, és la pel·lícula de la setmana
i és la pel·lícula que anireu a veure.
Potser la primera de totes.
I, aunque no sea...
Lo que quiero decir es que, aunque no sea un gran presupuesto
ni haya mucha acción,
ni sea de aventuras realmente como lo que conocemos,
sí que puede contar perfectamente aventuras, ¿eh?
Con bajo presupuesto, eso no hay problema.
Pero que no es una película de esas grandiosas.
Bueno, ¿qué es puede hacer, entonces?
Yo intentaré a verla.
Sí, intentaré ir a verla,
porque de verdad que los actores me gustan mucho,
sobre todo las actrices.
Y, bueno, hay que apoyar estas iniciativas, estos intentos.
Doncs López, la producció espanyola d'aquesta setmana.
Hi ha moltes pel·lícules, moltes altres pel·lícules,
per tant, recomanable aquesta que es puguin a veure al cinema.
S'estrena també a Tarragona.
L'altra gran estrena de la setmana
és El Aprendiz de Brujo.
¿Qué acabas de hacer?
Es imposible.
He estado buscándote por todo el mundo.
Serás una fuerza del bien
y un brujo muy importante.
Pero de momento, serás mi Aprendiz.
¿Cómo dices?
Una part del Traiber de l'Aprendiz de Brujo
va a otra estrena d'aquesta setmana.
Que de moment, nois, veiem una carta de presentació
prou important, amb Nico Basqueig com a protagonista.
Nico Basqueig, Mónica Bellucci, Alfred Molina...
No està mal.
Bé, no van aconseguir que la valla a ver,
però no està mal.
I tu què et sembla, David?
A veure, jo penso que...
Clar, aquí el creador d'aquestes franquícies,
que com pensa Pirates del Carib,
que és el Jerry Bruckerheimer,
que és un productor que, bueno,
que encara porta molts anys
i és el rei absolut del blockbuster,
doncs se va inspirar en un part temàtic
per fer Pirates del Carib.
O sigui, a partir d'aquí,
la petita escena d'animació
de la pel·lícula Fantasia de Walt Disney,
que és una joia de l'animació...
Aquella amb el Mickey com a protagonista, eh?
Sí, sí, la prenem de bruixot,
del Mickey Mouse, no?,
que jugava a ser mac en...
Bueno...
A aquestes escombres que caminava.
Sí, que li guapus.
Això és el que li va inspirar,
per partir d'aquesta premissa,
per encarregar uns guionistes
a fer aquesta pel·lícula
al servei de la seva butxaca,
principalment,
i de la imaginació de l'espectador.
Jo, la veritat és que
em fa gràcia que sigui el Nicolas Cage,
que realment hem parlat molt bé
d'ell com a actor,
que a vegades ens agrada més,
que en declaracions que va fer a la premsa
fa relativament poc,
deia que ell era un fan absolut de fantasia,
perquè és la pel·lícula més meravellosa
que s'hagi fet mai,
i, bueno, va ser ell qui va convèncer
a Beckheimer,
pel que ha treballat moltíssimes vegades
de fer això.
O sigui, va ser realment Nicolas Cage
el que li va dir,
escolta, aquí tenim una pel·lícula,
vols dir?
i el, bueno,
aquest va posar tots els cales necessaris
per fer un gran espectacle,
sembla.
A més, una pel·lícula o el Disney,
també, no?
O sigui, en certa manera,
és una pel·lícula d'acció,
a lo millor,
soluciona els problemes
de la pel·lícula,
bueno, de la pel·lícula aquesta del,
com se deia,
la pel·lícula,
me cau la mare d'altar,
ara m'he quedat en blanc.
Juanjo,
l'altra pel·lícula de fantasia
que estan fent encara
del nostre amic
de l'último sentido.
de l'último sentido.
Això s'ha de dir a vosaltres.
Airbender.
Airbender.
Clar, si no me venia el nom
d'aquest de l'Airbender,
perquè jo vaig explicar aquí
que era una pel·lícula
que era fluixa
i que semblava
que no acabava de ser
de tirar endavant,
doncs penso que aquí
estava en la mateixa línia,
amb màgia,
escenes d'acció,
doncs bueno,
jo ho veurem.
Però Walt Disney
m'imagino que és sinònim
d'èxit també,
o no?
Bueno, no,
jo crec...
No necessàriament, eh?
No?
En qualsevol cas,
Jerry Burkheimer sí.
Jerry Burkheimer
és el productor
i és especialista
en coger una idea,
quitarle l'encanto
i la originalitat
i vendre la bien.
En eso me parece
que és un genio.
Sí, sí.
Yo no sé cómo lo hace,
destruye las historias
i les vende mejor.
I va a saber vendre.
Sí,
Piratas del Caribe
està basada en eso,
en lo que ha dicho David,
en una atracció
de Disneyland,
el original,
el de California.
Sí, sí.
Y luego,
aparte,
está copiado
de Piratas del Caribe.
Ay,
perdón,
de...
¿De Piratas?
De Monkey Island,
Monkey Island,
que és un juego
de...
Bueno,
es un juego
de ordenador
de hace muchos años
y está copiado tal cual.
I quants milions
i milions
ha recaudat la pel·lícula.
Sí,
l'ha hecho más oso,
más espectacular,
pero más oso
y sin ser original en nada
y funciona.
Y bueno,
pues oye,
hay que aplaudirle.
Claro,
es que a més,
es lo que pensem,
es un productor
que trabaja
molt bé
l'arquetipus.
O sigui,
a veure,
¿de qué va la historia?
Pues un adolescent,
más o menos tonto,
que vive en la seva rutina
sense saber
que está destinado
a ser,
pues bueno,
a vivir grandes aventuras
e incluso,
¿por qué no?,
a salvar el mundo.
Aquí tenemos
el mag consagrat,
el mag aprenent,
el mag malvat,
¿no?,
són aquests arquetips,
¿no?
Sí, sí, sí.
Yo me en recuerdo
ahora mismo
que estamos
veiendo muchas películas
d'aquest estil.
Por ejemplo,
hace poco,
vamos a ver
aquella película
que se llamaba
Percy Jackson
y el ladrón del rayo,
ahora no me en recuerdo
si lo he dicho correctamente,
pero me parece que sí,
que bueno,
era como una fotocópia
de Harry Potter.
Pues es que
estamos en la misma línea.
En la misma línea
d'aquesta...
Bueno,
así datos
para que la gente
se anime
o no vaya a verla.
Este director
ha dirigido
La búsqueda
de Kid,
de Bruce Willis,
que bueno,
yo es que en general
ha dirigido cosas
que yo me han parecido
insufribles.
Fenomenon,
Mientras dormías,
Los tres pequeños ninjas,
esa la vi.
Sí, sí.
Yo ya era un poco mayorcito,
pero venía de pequeño
de ver...
Sí, venía de pequeño
de Me Encantaban
Los Kung Fu Kids,
que también era
una porquería de película.
De película.
Entonces apareció esta
y dije, bueno,
voy a rememorar mis tiempos
y no...
Bueno,
que este hombre
no ha hecho nada.
Para mí,
no ha hecho nada
interesante en su vida.
Es que a més
es eso,
es un...
A él lo que le agrada
es la traca valenciana,
o sea,
agafar directament,
començar a impactar
a base de escenes
de comèdia,
que moltes vegades
son muy puerils,
después unos efectes
especiales
que son brillants,
eso sí que es veritat,
pero que no tienen
un impacte emocional real
y que moltes vegades
no van ni amb la historia,
o sea,
van a fer su roll.
Això es el que fa
una mica de por,
o sea,
des del punt de vista
de l'espectador,
d'un amant del gènere
com sóc jo
o el Juanjo Mateis,
doncs clar,
dius l'Alfred Molina,
que és un actor
que té tots els meus respectes,
que a més va fer
un dolent
mític,
no?,
perquè recordem
el doctor Octopus
d'Espai del Mandós,
potser el millor
de la pel·lícula.
Doncs era la seva interpretació,
no?
Doncs ara torno
una altra vegada
a repetir
el paper de dolent.
No sé,
jo amb aquesta pel·lícula
sí que tinc,
ho fa respecte,
perquè m'entengueu.
Veurem a veure
què diuen les crítiques,
com van anar
els espectadors,
vaja,
veurem a veure
què passa.
Ja som ara vinent,
te la veuré segurament,
ja t'ho diré.
Veurem què passa
amb aquesta pel·lícula,
doncs.
Una altra de les estrenes
d'aquesta setmana,
aquesta ve des dels Estats Units,
és aquestes comèdies
que sempre estan a les cartelleres,
passarem una mica per damunt
i la comentarem.
En tot cas,
escoltarem uns segons
de Un Pequeño Cambio.
Quiero que seas el primero
en saber
que voy a tener un bebé.
¿Estás embarazado?
Aún no,
pero estoy en ello.
¿Una fiesta por la inseminación?
Solo Casey
haría una cosa así.
Soy Roland,
el donante,
y yo el mejor amigo de Casey.
Ah,
eso está bien.
¿Pero qué tiene de mal
mi esperma?
Eres
algo neurótico.
Tu viste tu oportunidad
con Casey
y la desperdicías
de quedando como amigo.
¿A quién se le ocurre?
¿Quieres relajarte?
Así es como lo hacemos hoy en día.
¿No habría que limpiarlo un poco?
Estoy quedando conmigo.
Un pequeño cambio,
aquesta pel·lícula norteamericana
protagonizada
per Jennifer Aniston
y Jason Bateman.
¿Qué os sembla?
¿Quién es la carta
de presentación
de esta pel·lícula?
El actor me gusta.
¿Sí?
Sí,
me parece
un chico
muy carismático
y que tiene mucha gracia,
no es ni guapo ni feo
y tal,
pero,
y además es muy buen actor.
Ha salido en series,
ha salido en bastantes películas
y, bueno,
yo creo que es una película
que no va a decepcionar.
Es una película tonta.
Sí,
es así.
Sí,
de que se es que va a pasar
una estona al cinema,
¿no?
Yo, personalmente,
necesito verlas
de vez en cuando.
Es una especie
de sitcom
de televisión,
pero un poco más larga.
No creo que decepcione a nadie.
¿Y David,
qué te parece eso?
Pues como Juanjo,
que como a mínim
no lo hacen, ¿no?
Yo pienso que es,
a mí,
la productora de la película
que está mirando aquí
a internet,
aprofitant que estoy a casa,
doncs es la mateixa
Jennifer Aniston.
O sigui que
ella está de rara
de, bueno,
es la que ha posat,
almenys ha posat
part de la pasta
la ha posat ella.
Jo penso que es una película
que, bueno,
a la gente que les agrada
aquest tipus de comèdia romántica,
evidentment,
que no els desabra,
però, bueno,
els que són una mica
antisistema
i que busquen
la comèdia revolucionària,
doncs que serà una película
que, evidentment,
no els hi costarà
empassar-se.
Per tant,
bueno,
una altra recomanació
per a aquestes
d'anar una estona
al cinema.
Per cert,
Jennifer Aniston,
com la veieu?
És a dir,
com està actualment
en el tema del cinema?
Vaja, com està?
A ver,
nunca he sido una gran actriz,
però...
No.
És una chica
molt agradable de veure,
no només perquè sigui guapa,
sinó perquè és...
A part és que ja és molt familiar,
perquè ja estuviu 8 anys
veient-la en Friends.
Ah, Friends, clar.
Sí.
No sé,
em resulta agradable
veure les películas
en què aparece ella.
No, no,
pensem,
els que són fans
de Jennifer Aniston,
pensem,
no,
les seves películas,
Les posados,
Què les passa a los hombres,
What Happens...
Bueno,
i aquesta.
És una actriu
que és clarament classificable
des del punt de vista
de la seva interpretació.
Sempre fa el mateix,
és el que diu el Juan,
és agradable.
I aquesta setmana
hi anirem ja acabant,
hi ha altres estrenes,
per la Canalla,
per exemple,
hi ha Campanilla
i el Gran Rescate,
que també es podrà veure a Tarragona,
és la tercera
d'aquesta producció de Disney,
després de la Campaneta
i Campaneta
i el Tresor Perdut,
però si us sembla,
acabarem comentant ràpidament
la darrera estrena de la setmana,
també la podreu veure a Tarragona,
és Bright Star,
que és la cinquena pel·lícula
de Jane Campion.
Què us sembla?
Pues creo que puede gustar,
és el director del piano,
¿recordáis la película?
De Herbie Caitl
y Holly Hunter,
donde apareció
por primera vez
Anna Packing.
Lo que pasa
és que a mí,
como director,
me parece un poco plasta.
Esas películas,
la verdad,
és que no...
son demasiado exquisitas
y todo muy planeado
y todo...
todo de época
suele ser.
Y no sé,
el piano me gustó,
esta supongo
que no estará mal,
pero a mí no me van a ver.
A més,
és la història
d'un poeta,
aquesta,
eh?
De John Keats.
De John Keats.
A tu què et sembla?
És la rèplica perfecta
a la història
d'un poeta dramatur
com és Lope de Vega,
o sigui,
podríem comparar-la.
Clar,
podem comparar
les dues pel·lícules,
no?
Clar,
clar,
podríem fer un exercici,
fins i tot jo recomano...
és la música del piano?
És la música,
sí,
és la que sentim de fons,
eh?
Recomanem anar-la a veure,
doncs, David,
per fer una mica de comparació,
aquest exercici de comparar...
Sí,
jo penso que podria ser
exercici escolar,
eh?,
directament.
Jane Campion
és una directora
que jo estic d'acord
amb el Juanjo,
jo quan recordo
que un màxim
a veure el piano,
després que l'ha tornat
a veure a casa,
a més tinc el DVD,
o sigui,
no l'ha descarregat,
aquesta tinc el DVD,
sempre vaig pensar
que era una pel·lícula
molt sobrevalorada,
o sigui,
què li passa
a Jane Campion?
Doncs, bueno,
té un problema
que és molt,
molt,
molt d'aquest tipus
de directors,
són normalment
excessivament freds
i a més
molt pretensiosos,
o sigui,
sembla que estiguin
fent una obra d'art
i a més s'ho creuen,
o sigui,
i a partir d'aquí,
clar,
la lectura de la pel·lícula
sempre és preciosista,
a vegades manierista,
o sigui,
no trobes,
volent ser humans,
moltes vegades
creen una distància
insebable entre la pantalla
i l'espectador.
I això és complicat,
per anar al cinema,
és complicat això.
Sí, sí.
Doncs són les estrenes
d'aquesta setmana,
amb l'OP al capdavant,
l'Aprendiz de Brujo,
Un Pequeño Cambio,
Campanilla,
el Gran Rescate
i Bright Star,
totes elles
que es podrem veure a Tarragona.
David Serra,
ens veiem la setmana que ve
aquí a l'estudi,
doncs.
Vale, d'acord,
perfecte.
Que vagi bé,
adeu-siau.
Adeu-siau.
Quan que ho fes re,
que vagi bé i bona setmana,
fins divendres.
Gràcies.
A les estrenes del cinema.
Són dos quarts d'una
i un minutet.
De seguida
parlem de Rutes de Natura
amb el Pep Calvet.