Buccaiaixu, Buccaiaixu, Buccaiaixu,
Buccaiaixu, Buccaiaixu, Buccaiaixu, Buccaiaixu, B
La nostra convidada d'avui, com us deia més, guia oficial de turisme,
ensenyalarà allò que ens convé visitar, d'aquest lloc on avui viatjarem.
Avui anem cap a Cracòvia.
Ella és guia oficial de turisme, també professora de la mateixa matèria,
a l'unitat oberta de Catalunya, és a Tere Segura.
Tere, molt bon dia.
Molt bon dia.
I porta un anell d'àmbar, no el podeu veure, però jo sí que el veig.
És un anell d'àmbar, que ara m'ha comentat que sí, que el van comprar a Cracòvia, no?
Sí, perquè l'àmbar, si vols després comentem una mica els souvenirs,
que encara es poden comprar a la ciutat de Cracòvia i a la resta de Polònia
i que no venen de Taiwan, encara és curiós, no?
Que encara, evidentment, estan començant a arribar,
però sí que encara hi ha tres objectes, segurament, que són els souvenirs,
que un es pot endur de Polònia, un és l'hambra, aquesta resina fossilitzada
que havia tingut tant de valor durant l'edat mitjana,
i que ara la utilitzem especialment com a joia, com a ornament.
Després, són les artesanies de fusta, molt vinculades a tot el que és l'Europa central,
i després els records religiosos.
Polònia és un país profundament religiós.
Aquest ambar deu tenir 40 o 60 milions d'anys, aproximadament?
Bueno, no ho vaig preguntar.
És un poc antics, no?
De totes maneres, les botigues els obliguen, en aquests moments,
a donar certificats de garantia de l'àmbar,
o sigui, perquè no sigui plàstic, perquè es fan còpies molt fidels.
En aquest cas, normalment el munten en plat,
el munten en plata, i és ambre del bàltic.
El gran centre de producció de l'àmbar és la ciutat de Gedanx,
a la vora del bàltic,
però és veritat que, d'alguna manera, és un souvenir no només de Polònia,
sinó que també és possible comprar-ne,
si alguna vegada els oients, per exemple, van als països bàltics,
o van a Sant Patasburg, per exemple, a tota aquesta àrea,
és un dels souvenirs, possiblement, més afamats.
A parlar de Cracòpia, és inevitable pensar, almenys en un parell de pel·lícules,
d'una banda el pianista i de l'altra la lista de Slinger.
Sí. A veure, Polònia,
quan un viat, nosaltres vam fer especialment Cracòpia,
l'àrea de Cracòpia,
però un no pot oblidar el passat,
la petjada que han deixat realment els jueus en aquest territori,
una història molt trista que segurament tots coneixem.
en el barri jueu, el barri jueu, en l'actualitat,
no es preserva de la manera que està preservada la ciutat vella de Cracòpia,
l'Estare Mesto.
És un barri que l'any 41 els nazis van pràcticament destruir
i el que van fer va ser els aproximadament 40.000 jueus
que vivien en el Casimir, en el barri jueu,
els van tancar en un gueto a prop del riu, a prop del Bístola
i el barri va ser pràcticament destrossat.
En l'actualitat queden un parell de sinagogues en actiu
que es poden visitar
i un altre que s'ha convertit en la història dels jueus de Cracòpia,
una història molt, molt, molt frepant.
En l'actualitat viuen molt pocs jueus a Cracòpia,
entre altres coses, perquè sabeu que en el proper camp de concentració d'Ausbit
pràcticament tots van ser massacrats.
Però sí que és veritat que en els darrers anys
aquest barri s'ha fet famós
per ser l'escenari de dues pel·lícules
que segurament han donat la volta a Món
i que molts de vosaltres haureu vist
una jornada de Slinder.
Fins i tot en l'actualitat
el turisme s'està començant a articular en aquesta ciutat,
el turisme cultural.
Es fa una ruta, que és la ruta de Slinder,
que acaba d'alguna manera en la fàbrica,
avui en dia està tancada,
però sí que un pot rememorar una mica
els escenaris d'aquesta pel·lícula.
I després potser moltes persones ignoren
la pel·lícula del pianista.
En realitat, la pel·lícula es desenvolupa a Varsovia,
al gueto de Varsovia,
però que es va rodar en el Casimir,
en el barri jueu de Cracòvia.
Per tant, no pots defugir d'aquest passat jueu.
Aquestes referències cinematogràfiques
també són molt parecents amb aquesta ruta
que fem avui,
però molts altres elements.
És a dir, Cracòvia és una ciutat que ens sorprèn,
no? És a dir, que anem descobrint coses,
no? Més que viatgem.
Sí, a veure, nosaltres el fet d'anar a Cracòvia
va ser una casualitat.
No teníem enguany massa disfuit
on podíem fer algun d'aquests viatgers culturals
que ens agrada fer.
Una companya del meu marit
li va recomanar la visita a la ciutat
i he de dir clarament
que el fet de tenir la possibilitat
de volar des d'arreus,
sembla que aquest vol desapareix,
jo recomano que si algú té temps aprofiti,
ens va impulsar a visitar aquesta ciutat
que veritablement té un dels centres històrics
més ben conservats,
perquè, tot i que, evidentment,
la petjada de la guerra va ser molt dura
sobre la gent,
no ho va ser tant sobre el patrimoni
de l'antiga ciutat,
del que és la ciutat antiga de Cracòvia,
i veritablement és una de les ciutats
més boniques de l'Europa central.
Té una pàtina molt important de l'Europa central.
Què menjaríem a Cracòvia?
Mira, a Cracòvia,
quan un...
Primer que tot he de dir una cosa,
el primer que es sorprèn,
quan et porten la carta,
la carta sempre està en polonès,
una llengua que per nosaltres
ho us donem a ser molt complicat,
perquè difícilment dominem les llengües eslaves,
sí que la majoria de restaurants
en aquests moments comencen a tenir
les cartes traduïdes a l'anglès
i en alguns casos a l'italià, a l'espanyol.
Curiosament, ni al rus ni a l'alemany.
Ells tenen en aquests moments encara
un recel important cap als seus veïns
d'un costat i de l'altre.
El problema és que moltes vegades
els aliments que integren aquests plats
són típics de la zona
i segueixen estant a Maslau.
Vull dir que a vegades és difícil comprendre.
De totes maneres
el que menjaríem és
una cuina
que reflecteix molt bé
que aquest ha estat un país
culturalment
on les influències
d'Àustria
durant el segle XIX
dels alemanys
no poden parlar.
Cervesa, per exemple, és excel·lent.
És una cervesa tipus alemanya excel·lent.
Que es diu Pivo.
Pivo, exactament.
I és una cervesa que recorda molt la cervesa.
si heu begut cervesa alemanya
recorda molt
ells sempre pregunten
si vol cervesa polis
si no
et donen una altra cervesa
però habitualment és aquesta
i també la veuen
com els alemanys
mínim
no cal que et preguntis
et porten mig litre de cervesa.
Mig litre de cervesa.
doncs això, eh?
Si vols a cervesa
heu de dir Pivo
si vols a dir bon dia
bon dia es diu
llen d'obri
llen d'obri
costa, eh?
de pronunciar.
Sí, sí, sí
la pronúncia
la veritat és que és molt complicada
és molt complicada
fins i tot dels espais urbans
vull dir que tu
els trobes en el teu planell
però costa fins i tot
llegir-ho
per exemple
totes utilitzen
si vosaltres veieu
escrit
noms amb poloners
veureu que utilitzen
moltes jotes
les jotes són i llargues
o sigui
nosaltres les llegim com a jotes
i no
vull dir que
és molt difícil
per nosaltres
seguim amb el menjar
és a dir plats
allò que puguem trobar
en el menú a Cracòvia
Sí, els plats típics
com et deia
reflecteixen una mica
la història d'aquest país
una història molt tuosa
en la qual han estat
envaïts pels uns i pels altres
per exemple
jo començaria amb una sopa
una jup
que em disculpi
si algú
domina el poloners
jo no el domino
però
les sopes són
un plat
típic d'una zona
on domina
el clima continental
molt fred
a l'estiu no
però
el Bàltic
és un mar
que no actua
com a regulador
aleshores
és un clima molt fred
i les sopes
són habituals
les sopes més habituals
una és
una que potser
moltes persones
han provat
que és típica
de tota l'est
de Rússia
que és el Bors
aquesta sopa de remolatge
que ells amaneixen
amb nata àgria
vull dir que per nosaltres
a vegades és un gust complicat
un gust molt complicat
pel que nosaltres entenem
com les sopes
després mengen també
sopes a partir
de molts vegetals
sopa de ceba
i sobretot
la sopa
potser
més característica
és la sopa lituana
que és una sopa
que serveixen
no en un plat
ni en un bol
sinó que
la serveixen
en un panet
en un panet
de crosta
molt gruixuda
que un comença
menjant la sopa
és una sopa contundent
en aquest cas
sí que feta a base
de carns
amb ous de codorniu
i amb pa
vull dir
és una sopa
que pràcticament
és molt
platónic
i un pot acabar menjant-se
doncs
el recipient
d'alguna manera
que és un pa
és de tradició lituana
vull dir
Polònia té també
fronteres amb Lituània
i això ho reflecteix
després jo
us aconsellaria
menjar
depèn dels gustos
les carns
són molt bones
mengen moltes
salxitxes
a les quals donen
un nom absolutament
diferent dels alemanys
però lògicament
la influència
alemanya es nota
algunes molt condimentades
altres barrejades
amb vegetals
com per exemple
són els bolets
ells consumeixen
molts bolets
un dels altres
sovents
no he pensat
de dir-t'ho
que et pots
si
t'agrada
dur
algun tipus
d'aliment
poden ser
els bolets
secs
en els mercats
els bolets
secs
és una cosa habitual
fan sopes
de bolets
condimenten
la carn
per fer un fricandó
per fer un fricandó
sí
el que passa
aquells petitons
com se diu
els fredolics
els moixernons
exactament
aleshores
pots menjar això
la carn
és molt bona
habitualment
ells mengen
o vedella
o carn de porc
molta carn de porc
no hi ha
cordé
pràcticament
i també
lògicament
hi ha molt de peix
molt deserengades
de la zona del Bàltic
o salmó
vull dir que es pot
es pot consumir
els postres són
deliciosos
sí
unes llèpol
els postres
derivats una mica
dels alemanys
els apples
strudels
les cremes
les cremosca
realment
un molt bon àpat
ara que estem una mica
allò tips
ja hem fet
hem recuperat energies
anem a les mines de sal
és una de les parts
que s'ha de visitar
amb el Cracòvia
sí
a veure
és que en realitat
les mines de sal
et permeten entendre
una mica
la història
la història
de Cracòvia
Cracòvia és una ciutat
que té aproximadament
uns 10 segles
d'història
i que d'alguna manera
deu
el seu esplendor
aquest esplendor
que els turistes
podem gaudir
en l'actualitat
a les mines de sal
durant tota l'edat mitjana
viure
o una ciutat
o un nucli de població
proper a unes mines de sal
era garantia
de comerç
perquè sabeu
que la sal
era necessària
per la conservació
sobretot bàsica
dels aliments
penseu per exemple
en la ciutat de Salzburg
són ciutats
d'aquestes esplendoroses
que creixen
que creixen
al voltant de la sal
aleshores
a 10 quilòmetres
a 10 quilòmetres
de la ciutat
de Cracòvia
un pot optar
a fer un tour
organitzat
són molt assequibles
una de les coses
que també val la pena dir
és que
encara per nosaltres
és una destinació
assequible
es pot fer un tour
organitzat
o senzillament
es pot agafar
un autobús urbà
el preu
de l'autobús urbà
perquè tingueu
una idea
és aproximadament
d'un lot i mig
que serien uns
40 cèntims d'euro
o sigui
que es pot anar
i aleshores
fer aquesta visita
aquesta visita
la visita
a les mines
té un preu
una mica més elevat
però segueix sent
molt interessant
per dues coses
primer perquè
per aquesta relació
que té
amb la història
amb el comerç
de Cracòvia
però sobretot
perquè encara són avui
unes mines
que tenen dos usos
l'ús turístic
cultural
que li donem
milers de turistes
cada any
i l'altre
continua sent
una mina de salt
en actiu
exacte
és curiós
per exemple
que un es troba
amb els miners
un es troba
per exemple
sobretot a l'hora
nosaltres
a l'hora que vam
fer la visita
a la tarda
quan surts de la mina
realment
el que surten
també són
els que hem treballat
a la mina
vull dir
que és una cosa
molt curiosa
a més a més
a veure
jo voldria destacar
una cosa
que a vegades
no es comenta
que és que
el centre històric
l'està remesto
de Cracòvia
i les mines
de Bielinska
quan el 1978
l'UNESCO
comença
a fer
les declaracions
del patrimoni
de la humanitat
són els dos espais
primers
d'Europa
que inclou
aleshores
realment
no voldria
afinar molt
però segurament
en aquells moments
hi havia interessos
polítics importants
a darreries dels 70
cap als 80
Polònia va començar
a bellugar-se
políticament
a nivell de sindicats
però
l'UNESCO
va ser l'organisme
internacional
que d'alguna manera
va posar
en el món
del patrimoni
en el món
del turisme
aquests dos espais
visitar una mina
no és massa claustrofòbica
no és massa claustrofòbica
hi ha 30 quilòmetres
de passadissos
no es recorren
tots
lògicament
alguns estan
per usos
laborals
els turistes
jo crec que recorren
entre uns 3-4 quilòmetres
vull dir que és una visita
activa
es baixa
fins a aproximadament
uns 200 metres
sota terra
com es baixa?
es baixa peu
es baixa peu
primer hi ha un tram
d'escales
molt llarg
i després
tota una sèrie
de passadissos
que van descendent
fins a l'espai
que segurament
és més interessant
que és una capella
una capella
gegantina
que els miners
han excavat
vinculada
en aquesta tradició
tan catòlica
han fet
la capella
de Sant Agumé Bunda
si no m'equivoco
un espai
d'alguna manera
que és l'espai culminant
l'espai culminant
després es puja
amb un montecàrgues
de miner
es puja
amb un montecàrgues
de miner
l'ambre surt aquí o no?
no
l'ambre no
aquí surt salt
a veure
el que pots prendre
de les mines
és
en aquests moments
salt alimentària
fan molts objectes
artesanals
amb salt
i salts
que aromatitzen
i tu les pots comprar
pel teu ball
no
l'ambresur
dels fons
del bàtic
aquests dies
de fet aquest cap de setmana
es va fer un festival
tradicional
a Cracòvia
per cert que
uns quants
terragonins van ser
i a Tarrona Dança
per exemple
van poder parlar amb ells
van fer una connexió
via telefònica
es van explicar
que eren Auschwitz
concretament
el dia que van parlar amb ells
crec que recordar dimarts
és una part també
de
malauradament
però vaja
és una part també
del viatge
tal com us comentava
de la mateixa manera
que el 1978
l'UNESCO declara
el centre històric
per la seva conservació
patrimoni de la humanitat
i les mines de Via Linsca
uns anys més tard
l'UNESCO va començar
a declarar també
espais de memòria
patrimoni de la humanitat
i va ser el cas
de
entre altres coses
perquè es conservés
perquè s'ha de conservar
com a memòria
el camp d'Auschwitz
i el Senegal
la illa de Gore
a mi em costa dir
que és un atractiu turístic
però en realitat
en aquests moments
s'està comercialitzant
com a tal
tot i que pels polonesos
per exemple
els infants
a les escoles
és una visita obligada
de la mateixa manera
que nosaltres
els portem
a veure la Barcelona de Gaudí
o a veure la Tàrrecor Romana
és una visita obligada
i una visita
que fa reflexionar
lògicament moltíssim
moltes persones
algunes persones
no volen accedir al camp
és un lloc molt dur
tot i que
la visita a Cracòvia
mai pot defugir
d'aquest tas
a 60 quilòmetres
d'Auschwitz
algunes persones
senzillament
passen dos
tres dies
pensant
algunes entren
i després tornen a sortir
no poden continuar
és una visita molt dura
perquè en realitat
és dels pocs camps
de concentració
que els nazis
no van tenir temps
de destruir
aleshores es conserva
pràcticament
com en el moment
en què es va entrar
l'any 1944
una visita dura
una visita molt dura
és la realitat
que envolta també
aquesta ciutat
Cracòvia
hi ha bones connexions
imaginem
per moure's
no només d'aquí
a Auschwitz
sinó pel país
en general
estan millorant
moltíssim
sorprèn
a veure
una de les coses
més boniques
de Cracòvia
és que l'espai urbà
el comparteixen
encara els turistes
i els residents
la ciutat no és
un part temàtic
com ho sento molt
pot ser
algunes zones de Barcelona
algunes zones de Praga
algunes zones de París
o algunes zones de Florència
aleshores
l'espai urbà
no és competència
de turistes
o de residents
sinó que es comparteix
i en aquesta entrada
en el món del turisme
Polònia està fent
grans esforços
i Cracòvia
és la ciutat
més visitada
fins i tot
més que la capital
més que Varsovia
i les comunicacions
són molt bones
l'aeroport
no és un aeroport
diríem que és un aeroport
mitjà
a nivell
de l'estat
del que pot ser
l'Europa occidental
és un aeroport
però excel·lentment
ben comunicat
per exemple
amb la ciutat
on hi arriben
vols l'aucors
però també hi arriben
companyies de bandera
per exemple
a la Ibèria
o la Lot
hi arriben
en aquests moments
15 quilòmetres
de la ciutat
amb autobús
amb un tren llençadera
vull dir
que a un preu
molt assequible
et permet arribar
a la ciutat
i si no
amb taxi
venint de Tarragona
podies fer
traslladar-te
per la ciutat
de Cracòvia
i no els enganyo
el canvi
per dos euros
vull dir
que venint
de la ciutat de Tarragona
serà el com
que sorprèn molt
després això
que em comentes
de les comunicacions
a veure
les comunicacions
ferroviàries
estan transformant-se
moltíssim
en aquests moments
comencen
a implantar-se
els trens
els intercity
que ells anomenen
que són trens
bons
molt ràpids
que sobretot
uneixen
les grans ciutats
en Pozna
en Varsovia
en Gedanx
després hi ha
una mena
el que nosaltres
en diríem
els rodalies
que ja són
podríem dir
uns trens
de menys qualitat
però realment
molt econòmics
i després encara
queda algun tren
encara queda
algun tren
d'herència
de l'etapa
soviètica
vull dir
com pot fer un passeig
una mica
per la història d'Europa
hi ha una part del viatge
que és també
el viatge musical
per Crecòvia
amb la música croque
crec que es diu
que és com
antigament
és allò
la ciutat
sí
a veure
el nom de la ciutat
és un grup musical
també
sí, sí
és un nom
exacte
el nom de la ciutat
en realitat
és un nom una mica
el que ens fa a Sant Arragona
que no podem definir
ben bé l'origen
la tradició
diu que ve
del rei Crac
que havia matat
un drac
que vivia a la borda
del Vístola
aleshores
és una història
molt bonica
aquesta història
que es repeteix
amb tants indrets
de fet
un dels sovénits
que compren els nens
és un petit draquet
que és el drac
d'alguna manera
de Crecòvia
però sí que és veritat
que la música
tant la música tradicional
la música clàssica
és
un actiu cultural
que es viu moltíssim
a la ciutat
per exemple
hi ha una cosa
que sorprèn moltíssim
és
a Crecòvia
turísticament
se l'anomena
la Roma Eslava
per la gran quantitat
d'edificis religiosos
que hi ha
i veritablement
n'hi ha molts
n'hi ha moltíssims
aleshores
els edificis religiosos
te'n dones compte
que durant el llarg del dia
tenen tres funcions
al matí
tenen funció religiosa
els polonesos
són
són catòlics
convençuts
creients
practicants
aleshores
normalment
moltes d'aquestes
esglésies
no obren
fins a les 11 del matí
perquè estan dedicades
al culte
entre les 11
a les 5-6
de la tarda
es poden fer
les visites turístiques
gratuïtes
pràcticament
a tot arreu
només a l'església
del Rínec
es paga
però és una quantitat
ínfima
i després
a partir de les 6-7
de la tarda
la majoria
es converteixen
amb sales
de concerts
a l'estiu
lògicament
i una mica
destinat al turisme
que hi arriba
es fan molts concerts
rememorant la música
de Chopin
Chopin ja sabeu
que és el gran
músic polonès
però també
moltes vegades
són
estudiants
de música
la tradició
Cracòvia
va estar sota domini
austríac
al segle XIX
i això no ho han perdut
i aleshores
per preus
molt assequibles
aquestes esglésies
es converteixen
amb sales
de concerts
normalment
fins i tot
et reparteixen
pel carrer
cada dia
els programes
que poden variar
són concerts
curtets
de 50-60 minuts
a un preu
relativament assequible
per a Cracòvia
ara estic veient
que hi ha una ruta
dels Sants
a Cracòvia
i també tot un seguit
de turonets al voltant
llocs també
interessants
per visitar
si agafeu un mapa
o poguéssim fer
un bal d'ocells
sobre Polònia
veuríem que és un país
pràcticament pla
pràcticament pla
el nord
fins i tot
té un paisatge
pràcticament finlandès
és on els polonesos
que ara comencen a fer turisme
van als llacs
però
cap a la zona de Cracòvia
la zona de Cracòvia
és la zona més propera
eslovaca
a l'actual República Eslovàquia
hi ha
toronets
com comentes
és una plana
suaument ondulada
jo diria
però hi comencen a haver
estribacions muntanyoses
que acaben a la zona
dels Tatres
a la zona de Zacopane
que és l'única àrea
podríem dir alpina
que té el país
aleshores en aquests moments
s'han articulat
en aquesta zona
diversos itineraris
itineraris
en alguns casos de natura
es pot fer trekking
es pot fer barranquisme
fins i tot
en alguns dels congostos
però també en aquesta àrea
es poden fer
d'alguna manera
rutes espirituals
espirituals
a veure
conserven
com us he comentat
no només
a la ciutat de Cracòvia
sinó
en els nuclis rurals
exemples
de temples tradicionals
uns temples
que també estan declarats
patrimoni de la humanitat
vull dir
que en un espai
molt petit
els podem veure
no massa lluny
de Cracòvia
aproximadament
a uns 60 quilòmetres
hi ha la localitat
de Katowice
allí va néixer
Joan Pau II
i Joan Pau II
és la figura
mítica
pels cracovians
quan ell va ser
nomenat
papa
era arcabisbe
de la ciutat
de Polònia
aleshores
en totes les esglésies
fins i tot
pels carrers
de vegades
veus la imatge
la imatge
del papa
i jo conselleria
uns 100 quilòmetres
de la ciutat
visitar el santuari
de Hasnaora
el santuari
de la mare de Déu Negre
ells coneixen popularment
com la mare de Déu Negre
perquè veritablement
és
quasi bé
fer un viatge
en el temps
allí no trobes turistes
només hi ha polonesos
fidels
és com
el nostre Montserrat
amb peregrinatge
de gent
això és el que ens pensàvem nosaltres
nosaltres
realment
pràcticament
ens vam fer
nosaltres ens pensàvem
que no podríem fer
aquesta excursió
perquè vam demanar
fer una excursió
organitzada
bueno
vam anar només
tres persones
o sigui que va ser
un privat
un luxe
i la sorpresa
va ser que
és una zona
pràcticament
on no hi ha turistes
o sigui que
pràcticament
no hi ha ni un rètol
en anglès
vull dir
has de conviure
amb el santuari
i sí
nosaltres esperàvem
com bé deies
un santuari
a l'estil
de Lourdes
de Montserrat
de Fàtima
dels que tenim propers
on conviuen
peregrins
on conviuen turistes
i persones que no saben
pràcticament
on han arribat
és un santuari
a l'ús
ara estic veient imatges
del santuari
de la Divina Misericòrdia
aquest és més modern
no?
aquest és molt més modern
vaja
és un santuari
totalment diferent
també hi ha
aquesta vessant
sí
també tenen aquesta vessant
però veritablement
potser
val la pena
recomanar aquesta visita
al santuari
de la Verge Negra
per veure realment
primer
la fe
que ha estat
l'aglutinant
d'alguna manera
de la cultura polonesa
al llarg dels temps
i per
bueno
entrar en la convivència
dels polonesos
hi ha una anècdota
que em va sorprendre
moltíssim
és
a l'entrada
de la zona del santuari
hi havia una zona de banys
senzillament
de banys públics
i
bueno
per necessitat
doncs
on ha d'anar al bany
i la cua marcial
que feien
en aquest cas
les senyores
lògicament
però una cua
d'aquestes
aquesta gent
estan organitzats
saben fer cues
n'han fet moltes de cues
un darrere de l'altre
i el silenci
i el silenci
vull dir que
a Montserrat
difícilment ho trobes
com són els polonesos
n'hem acabat
queden 4 minuts
per voler parlar també
de com són
el caràcter
dels cracovians
o dels polonesos
com és?
a veure
primer que tot
i et comento
que la comunicació
és difícil
perquè la gent gran
no parlen
anglès
francès
italià
res
com a molt
parlen una mica
de rus
van ser obligats
a prendre una mica
de rus
i aquestes persones
encara
tenen un semblant
una mica trist
una mica
desconfiat
a canvi
la gent jove
la gent que
van néixer
als anys 80
d'alguna manera
aquests són
persones bastant
més obertes
entre altres coses
la possibilitat
de tenir una mínima
comunicació
i que no tenen
un anglès
molt brillant
encara
fa que siguin
persones molt cordials
amb el turisme
per exemple
són persones
exquisides
jo diria
vull dir
són persones
molt
molt
molt
cordials
tema de llotjament
hotels
tot això
molt bé
a veure
encara tens possibilitat
si vols
de llotjar-te
o d'anar a un restaurant
de l'època soviètica
on una mena de cell service
on menjaràs
això sí
per 3 o 4 euros
vull dir
molt econòmic
en aquests moments
el tema de llotjaments
està molt ben solucionat
a la ciutat antiga
s'han rehabilitat
alguns edificis
com a llotjament
pocs
i crec que amb molt bon criteri
al voltant
al voltant
de la ciutat antiga
hi ha hotels
amb els estàndards
de qualitat
que tenim nosaltres
ja per acabant
què més recomanaríem
de Carcòvia
de la ciutat
que no hagin dit
fins ara
de l'entorn
de la ciutat
mateixa
que en part
del barri Jueu
en fi
què més podríem veure
jo recomanaria
que per acabar
la visita a Carcòvia
un s'assegui
al Rinek
a la plaça Major
que demani
una cerveseta
o un pastís
depèn del que
sigui el seu gust
i que
que miri
el que té al voltant
està
en la que va ser
en el seu moment
la plaça més gran d'Europa
és una plaça
que té 4 hectàrees
i al vell mig
hi ha
el que era
la riquesa
dels polonesos
la llotja
on es feien
els intercanvis comercials
aleshores
en aquest espai
et trobaràs asseguts
al costat
polonesos
no massa turistes
encara
i això s'agraeix
s'agraeix moltíssim
és una ciutat molt agradable
no és aquesta la plaça
del gueto
no?
en realitat
l'origen de Cracòvia
és la unió
de diverses ciutats
el gueto
era la ciutat
de Casimir
que es va unir
estar al sud
estèticament
el Casimir
ha perdut molt
del seu encamp
el que et he dit
per la destrucció
que va patir
aquesta és la ciutat
el cor de la ciutat
antiga
una ciutat
que es va conservar
magníficament
els bombardejos
no la van tocar
ni els soviètics
ni els nazis
ara pregunta com a guia oficial
de turisme
època de l'any per anar-hi
a Cracòvia
a veure jo em pensava
que trobaríem
moltíssima gent
però excepte
la zona de Vialinska
on lògicament
la visita
està regulada
on no pot fer una visita
en una mina per lliure
només es poden fer
amb grups
de 25 persones
l'estiu
és una molt bona època
és una molt bona època
només han de tenir en compte
que de tant en tant
els ruixats
són freqüents
per tant
una gabardina
i un perihuet
és una bona època
i
o finals de la primavera
començaments de la tardor
l'hivern és molt idílic
la ciutat
està nevada
completament
però clar
les temperatures
estan sota zero
sempre
ara m'ensenyaràs
aquest anill d'ambra
ara el mirarem
amb deteniment
et tere segura
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i en cuia
se'ns diu així no?
sí
i en cuia
i fins a la propera
d'Obitxenia
d'Obitxenia
fins aviat
fins aviat
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia
d'Obitxenia