M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no et colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fan servir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber.
Dos minuts a tres quarts d'una del migdia.
Déu-n'hi-do, interessant aquest llibre de la doctora Anjassi Molins,
el Coaching i Salut es presenta avui a la set de la tarda a l'Ajuntament.
Jordi Collado, molt bon dia.
Bon dia, ja l'hem anat.
Això del coaching tu ho practiques, però bé, els que dins de la Fundació Casal Laming,
no et pensis que són tècniques que feu això, no?
Són tècniques que ara s'estan, per sort, s'estan organitzant i ens estan arribant organitzades,
però una mica és una mica la feina.
Això es feia sense tenir nom, fa anys segurament, és el que ara comentava amb la doctora Molins,
que intuïtivament des de diferents àmbits sempre s'ha fet allò.
I tant, el pla de treball dels educadors socials o dels treballadors socials és això.
Si dius és comunicació, empatia, plantejar preguntes, tot això,
li pots dir coaching o li pots dir d'altres maneres,
però ara ja, doncs, diguem-ne, que s'està arreglant tota aquesta pràctica.
Sí, i a més, tal com està fent la gent, com s'estan preparant,
com està fent la gent que controla, realment multiplica l'efecte que podíem, no?
Treballar la gent que ens dediquem a l'acció social, a l'educació,
en realitat un mestre que és sinó un coaching.
Sí, antigament es deia ajudar els altres.
Exacte.
I ho fèiem sense formació, i ho fèiem de gratis.
Ara, diguem-ne, que hi ha tècniques que fan que el resultat tampoc no era satisfactorisent,
perquè ara tens més possibilitats que aquesta ajuda sigui útil.
I si no tens on reclamar, que també és important.
També és important, perquè si un bon amic t'intentava ajudar i et desgraciava de la vida,
encara no podies anar a reclamar.
Ara vas a un entrenador personal que pagues els seus honoraris,
que per això és una feina i fracassa, doncs sempre pots...
Per dir una cosa, suposo.
Hem d'estar contents sempre per una cosa o una altra.
En fi, avui parlem amb la Fundació Casal Lamic,
que per cert, em val a dir que hi ha moltes seccions del matí de Tarragona Ràdio,
ja sabeu que fan una miqueta de vacances, parèntesi, la Fundació no.
Amb la Fundació hem decidit que com a mínim, com a mínim,
al mes de juny continuarem.
El mes de juny el farem.
L'educació de carrer no s'atura.
No para, no para.
Ha d'estar.
I aquests dies també em buscaix o pluc en els casals d'estiu.
Sí, sí, transformem la intervenció.
Allò que fem a les escoles a les tardes,
o que fem al propi centre guarda de la Fundació,
doncs ho transportem a les escoles, escoles que queden buides,
de profes d'infants,
i els omplim amb infants i educadors o monitors.
Moltes escoles, l'espai de moltes escoles esteu ocupant sense ca,
en aquest sentit...
Home, no, no, dic que ara no es vinguin a fer...
De vegades ens agradaria, eh?
Ja ho sé, ja ho sé, que sou d'aquesta corda,
però també sou persones...
No, no, no, que ho fem superbé.
Són persones de llei, com es deia abans.
No, i a més ho fem en un conveni,
amb llibs i amb Fundació en xarxa.
Aquest any estem directament en sis escoles,
fent casals d'estiu, indirectament, no?,
perquè ho estem fent de manera compartida.
En total en onze,
perquè hi ha cinc que ho desenvolupa a Fundació en xarxa.
Estem en dos instituts,
que és una novetat, amb el Casal Accés,
que un dia en parlarem també amb calma,
i tenim el camp de treball a la floresta,
amb la qual cosa tenim ocupat un bon grapat de centres.
Com es distribueix a la ciutat?
Perquè bona part dels centres educatius que ocupeu
estan a Ponent,
o també hi ha algú al centre de Tarragona?
No, estem com a Fundació,
específicament estem a Sant Salvador,
estem a Barris de Ponent,
Bona Vista, Camp Clar de Torreforta,
la floresta,
estem al Serrallo,
per primer cop posem la punteta,
i com a Fundació ja està.
Llavors, tota la part de César August,
Pau del Clos,
Sant Paris, Sant Pau, Fundació en xarxa...
Perquè ells ja col·laboren amb altres coses.
Són els que treballen, ells hi treballen allà.
Llavors el que hem fet ha estat allà on està fent una feina,
doncs no...
Pràcticament cobriu tota la ciutat.
Sí, sí, sí, tota la ciutat queda coberta,
que això és molt agradable,
perquè amb una lògica d'un sol casal d'estiu
podem fer un casal d'estiu de ciutat,
que era una de les coses que ja feia dies,
feia anys que en parlàvem amb Fundació en xarxa,
i aquest any ho hem aconseguit, que és tot un què.
A veure, els casals d'estiu,
jo recordo que el primer dia que vam parlar,
i a més ens va acompanyar també responsables
de la Fundació en xarxa,
ja estaven les places totes cobertes,
hi ha moltíssima demanda.
Molta, molta,
perquè són aquelles activitats
que omplen l'espai de família,
és l'activitat per excel·lència
d'aconsellació de vida familiar i laboral.
Has començat avui?
Han començat avui, fa tres horetes de no res,
que estan en marxa,
i realment és això,
és aquella possibilitat que es li dona a la família
també coinciliar vida familiar i laboral,
d'una manera que no hi hagi un trasbals en la família,
que els avis no hagin de carregar,
que les famílies...
Es complica molt l'estiu,
es complica molt, molt, molt, molt.
Sí, sí.
En activitats, a més,
hi ha entitats públiques i privades
que allarguen una mica,
que intenten també oferir un servei de menjador,
en el millor dels casos,
perquè la veritat,
les feines no es deixen a l'estiu.
Sí, i per desgràcia,
en aquest país,
quan parlem de conciliar vida laboral i familiar,
acostumem a ampliar-li horari als infants.
Sí, és això el que tenim.
De totes maneres, també,
i això vosaltres sou els experts,
però cal fer una reflexió.
A partir d'una certa edat,
ni que el pare o la mare estiguessin a casa,
amb la criatura,
no sé jo si és bo que passin tantes hores a casa.
Imagina't, en el millor dels casos,
mira, no treballem,
no treballem en tot l'estiu,
tenir els crios a casa tot el dia,
per ells no és bo,
és que s'avorreixen
i estar amb els altres nens
i fer activitat.
Amb els anys totes les activitats d'estiu.
Que no és un guarda-nens, tot això.
No, no, no,
és tot el contrari.
No, i a més,
amb els anys,
fa uns anys no hi ha cas d'estiu.
Però jugàvem,
bueno,
si parles de fa molts anys,
jugàvem al carrer.
Jugàvem al carrer.
Tu no sé,
però jo tota la vida he jugat al carrer.
Llavors, clar,
la història també ha vingut a suplir aquest espai.
L'espai carrer,
la imatge és que ja no és segur,
com perquè hi partin les hores els infants,
amb la qual cosa transformem
un espai públic,
com és una escola,
en un espai educatiu i lúdic,
on estan vigilats
i on estan controlats,
amb bona companyia,
i on sabem que estan a gust.
Veuen com a vegades es fan coses,
es pensen les coses.
Aprofitem ja unes infraestructures que tenim,
no cal buscar-ne de noves,
traiem-li un partit.
Tenim, d'una banda,
a la Natàlia Alibés,
ella és la coordinadora dels Casals,
en una línia telefònica.
Natàlia, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
I tenim el Serrallo,
digues-li tonto,
perquè estan de festes de Sant Pere,
en Javi Saragossa.
Javi, molt bon dia.
Molt bon dia, Iolanda.
Ambientillo al Serrallo, no?
Que estan de festa major.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
El Serrallo,
jo que no és el Serrallo.
Sí.
A veure, Javier,
tu estàs des d'aquestes primeres hores del matí
aquí al Casal.
On esteu exactament físicament,
que esteu al Col·legi del Serrallo?
Al Col·legi del Serrallo, correcte.
Estem al costat del poli espanyol
i ara mateix,
amb quasi 30 nanos,
jugant al pati.
I què esteu fent al pati,
ara en aquest moment?
Ara estem acabant
que s'assequin
uns medallons de fang
que hem fet,
perquè ara els hem de passar
el fil
per després, ja que se'l puguin emportar cap a casa.
L'hem fet amb fang,
li hem ficat pedretes,
l'hem pintat
i ara estem esperant
que s'assegui
per ficar-li el fil.
Aseu vosaltres els culpables
que tinguem la casa
i els aparadors plens d'andròmines
i treballs manuals dels nens, no?
Correcte.
Molt bé, molt bé.
T'ho agraeixo moltíssim, eh, Javier?
De veritat que sí.
Estem supercontents, eh?
Què heu fet des de primera hora del matí?
Ha començat a les 9?
Sí, hem fet la benvinguda
i després ha vingut el Jones,
que és el personatge d'animació del casal Jones
i és un explorador
que ha vingut a buscar un mapa
perquè ha d'anar durant 5 setmanes
a diferents llocs
per aconseguir després poder treure l'espasa màgica.
A veure, recordem que cada any s'intentava donar una línia temàtica
i en aquest cas ho comentàvem també en un altre dels espais
que era la línia indiana Jones.
La Natàlia, físicament, on és ara?
Mira, jo ara estic a la floresta,
al local social de veïns de la floresta.
Clar, tu com a coordinadora tombes
o estaràs aquí més o menys mentre venen els casals?
No, aniré tombant, aniré tombant.
Com una inspectora, no?
Sí, no, no, no, que va, que va, que va, que va,
una mica, eh, com una inspectora.
Gent, gent, gent.
No, a més a més, vull dir, ha coincidit que el Jones,
quan jo ha vingut aquí, ha vingut al casal de la floresta
i ens ho deia que venia del Serrallo,
i jo he de veure un altre grup de nens.
Vull dir que avui té feina el Jones.
Què heu fet a primera hora aquí?
Què han fet, en tot cas, Natàlia?
Bueno, també a primera hora hem estat fent,
com que són nens que potser no es coneixen entre ells
i tot han estat fent jocs de coneixença entre ells,
també per conèixer els educadors
que tenen aquí al casal d'estiu
i després han tingut un estona d'esbarjo
i llavors hem deixat en sec que ha arribat el Jones
i els he explicat que ha perdut un medalló
i a veure si li volien ajudar
a fer un medalló de fang, també.
I ara estan amb això també, acabant-ho ja, acabant-ho.
I una mica quin és l'horari que feu?
Perquè ara gairebé a la una del migdia,
els nens que acaben a la una?
Sí, els nens acaben a la una
i llavors venen els pares, els avis, els germans grans a buscar-los.
I demà al dematí se'n tornem-hi.
I vinga, i una altra cosa ja anava evolucionant.
I tant, i tant.
A veure, quant duran aquests casals?
Els nois i noies estan per setmanes, quinzenes, tot un mes?
Estan per setmanes, és a dir, cada nen o nena
té l'oportunitat d'apuntar-se a les setmanes que vulguin.
Llavors pot ser un nen que ve tot el casal,
un nen o una nena que ve només una setmana,
setmanes alternes, setmanes seguides,
això una mica en funció de les necessitats de la família.
Els grups també són de 30, tots,
o una mica en funció de l'espai?
Es va una mica en funció de l'espai de les escoles,
el local de veïns,
hi ha en casals d'estiu que s'han obert 60 places,
n'hi ha d'altres de més petitets,
depèn de la necessitat de la zona
on està ubicat aquell casal d'estiu també.
Perquè les setmanes no són iguals tampoc.
Vull dir que no són 30 aquesta setmana,
la setmana que ve som 40,
i anem fent.
I una cosa, les edats són nens de primària, bàsicament, no?
Des d'infantil, des de nens que han cursat P3.
Des dels 3 anyets ja els teniu?
Sí, des dels 3 anyets els tenim.
I que han cursat P3, eh?
Fins que tenen 12 anys,
fins que han fet 6a de primària.
Aquests casals d'estiu.
Després hi ha els casals d'estiu que es fan a l'Institut de Terraforta,
i el de Camp Clar, que ja són nens que fan altres pas,
que s'han fent o primer d'ESO,
o que l'any que veia començaran l'ESO.
Sou als diferents espais, escoles, centres,
en el cas d'ara que està la floresta,
la Natàlia, el Javi, que està al Serrallo.
Però dins de les activitats, doncs, un dels objectius,
i a més per això teniu aquest aventurer,
que és l'Indiana Jones en Guany,
la intenció també és moure'ls una miqueta, no?
Sí, la veritat és que sí.
Que no es quedin sempre al seu espai.
No, no, serà un estiu bastant mogudet en aquest sentit, també,
perquè amb tots els casals es van a la platja...
Demà anem a la platja, no?
Sí, al Serrallo demà se'n va a la platja.
Després també es van a veure exposicions a Caixa Tarragona
i a Caixa Fòrum, i després en Guany també per primera vegada
anirem fent provades amb casals d'estiu
dins de Fundació Enxarxa i els de Fundació Casalamic.
Anirem creuant els col·les.
Sí, exacte.
El Pau de Clos anirà un dia de visitar el Villalbí,
el Cip Camp Clà anirà un dia a Sant Peri i Sant Pau...
I això els fa moure pel territori,
perquè també agafaran l'autobús...
Sí, exacte.
La col·laboració de l'MT és important amb tota aquesta història
que s'ha involucrat i molt...
Llavors la història és aquesta, no?,
d'anar podent combinar escoles,
descoberta a la pròpia ciutat, no?,
que moltes vegades arriba a un barri o al centre,
segons ho d'ets,
és una mica més complicat.
Jo no sé si m'equivoco,
em corregiu perquè d'això es tracta.
Tots aquests joves que participen als casals
com a monitors i tot plegat són aquells que estan,
diguem-ne, estudiant per a monitors,
allò que vau comentar en el seu dia,
o diguem-ne que és una cosa a banda?
Hi ha de tot.
Hi ha persones que ja tenen la titulació de monitor,
de director i tot això,
i per tant ja estan treballant.
Hi ha persones que han fet el curs de monitor,
de director,
i que per tant han de fer unes pràctiques
i ens aprofiten als casals d'estiu.
I després també tenim voluntaris
i persones que ens ve a donar a cop demà
en els casals d'estiu.
Sí, aquest any per primer cop,
per nosaltres és una primera experiència,
però ens vam atrevir a tirar endavant,
a incorporar,
a reservar tot un seguit de places
per a infants amb necessitats educatius especials,
tenir tot un seguit de vetlladors i vetlladores,
i això serà tot una prova també.
És la primera vegada?
Sí, és la primera vegada
que treballem obertament
amb la lògica d'incorporar vetlladors.
Normalment intentàvem integrar-los a activitats,
amb la qual cosa aquells que tenen necessitats
educatius especials potents,
de quin tipus podríem...
Per exemple, païs cerebral en tenim algun,
síndromes de Down en tenim algun altre...
Per tant, necessiten una persona que estigui...
Clar, necessiten un vetllador o una vetlladora,
i això va ser una aposta,
que vam fer conjuntament amb l'IMS
i amb Fundació Enxarfe,
i realment provarem a veure què tal.
Jo crec que és una bona experiència.
Home, és una bona experiència,
s'ha de començar per algun lloc,
si funciona, doncs escolta,
que ara l'any vinent,
doncs més possibilitats.
Ja hi havia demà a la platja, doncs, no?
Sí, sí, demà...
Tot el matí.
Demà a l'Istano anirem cap al Miracle.
Demà l'ambient que hi haurà al Serrallos Sant Pere
és al Patró,
allà us trobareu molt d'ambientillo, també, no?
Doncs bé, potser traiem el cap i tot.
Ja hi ha de d'anada o tornava a la platja.
I tu, Natàlia, doncs de casal en casal, no?
Sí, de casal en casal.
On et toca demà?
Doncs demà espero poder anar a fer el Walvi i Camp Clà.
Molt bé.
Estarem en contacte.
Ja anirem fent alguna que altra visita
a aquests casals d'estiu.
Tranquils d'altra banda,
perquè sí que se sent la veu de la canalla,
però molt tranquils, eh?
Els relaxeu força, eh?
És el primer dia, també.
Estan cantant.
Sí, que agafin confiança i ja veuràs, eh?
Aquí, aquí, aquí, és la casa.
Natàlia, Javi, gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona.
A vosaltres.
Adéu-siau, fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Doncs quants nens i nenes podeu oferir?
Hi ha 490 places a tota la ciutat,
Fundació Nado Casal Amí,
que ens gestionen els 250,
que són gairebé la meitat.
I aquí estem.
Home, la història està guai.
A més, no?
Ens ressaltàvem el Casal Jones, no?
Aquest personatge que ens acompanyarà
com a centre d'interès.
Però, justament, com parlaves del que parlaves abans,
no?
El coaching, farem tot un treball
amb l'eix educatiu,
perquè diferenciem.
Una cosa és el paper, no?
L'embolcall que li posem
perquè els infants s'animin
i tot el treball que farem
amb autoestima,
relació amb els altres,
autocontrol,
l'autoconeixement,
serà l'altra part més amagada
que les famílies aniran trobant, no?
És una manera de fer-ho
perquè durant el curs escolar
vosaltres ja treballeu
des dels diferents programes,
sobretot amb nois i noies
que puguin tenir alguna dificultat,
han de caure en aquest risc d'exclusió,
però la pressió dels estudis
del dia a dia
no permet
dedicar tantes hores
d'una manera lúdica,
relaxada,
a aquests aspectes.
I és un bon escenari
per treballar aquestes coses.
I a més el perfil és molt més heterogèni,
no?
Durant l'hivern
les places són moltes menys,
hem de curar,
anar a buscar aquell infant
que sabem que té una situació concreta,
durant l'estiu podem obrir la veta.
Anireu a resoldre problemàtiques concretes,
aquí diguem-ne que feu prevenció.
Exacte,
a l'estiu el que fem és barreja,
fem trobades,
el que genera és un espai molt més obert
on els infants es troben
de tu a tu,
possiblement comparteixen escola,
però no s'hi troben durant l'any,
i en aquell moment
s'hi troben en el mateix grup,
en grup reduït,
de 10 o 12 nenos.
Haurem d'anar a fer una visita,
no?
Amb la unitat mòbil,
això ja el tenim previst,
que un millón d'aquests
sortirem al carrer,
però de debò com vam fer
la passada setmana,
que si us en recordeu vam anar
a la web a Torrefort
a la unitat d'escolarització compartida.
Recordem en tot cas
que el balanç dels professionals
que hi treballen
és molt positiu
perquè no és fàcil
que un noi o noia
que estigui condemnat,
i apliquem aquest terme,
perquè és així,
en no tenir absolutament res,
no acabar l'ESO
després d'aquest esforç
i aquests programes especials
puguin acabar
amb el seu títol de l'ESO.
Recordem que la setmana passada
parlàvem amb dos nois
que ho tenien pelut,
perquè no hi havia manera
que se'n sortissin amb l'ESO,
un d'ells farà un curs de soldador,
s'havia d'examinar,
espero que hagi trobat.
L'Àlex, l'Àlex.
L'Àlex.
I l'altre, doncs,
ja té plaça
per anar-li a Escalípolis
a fer un cicle de perruqueria.
Jo l'altre dia
vaig tenir la sort
de poder-li donar a l'Àlex el títol,
o sigui que se l'ha tret, se l'ha tret.
Mira, m'esborrono i tot.
Se l'ha tret.
Jordi, moltíssimes gràcies,
de veritat.
A tu, Iolanda.
Que és la propera setmana.
Adéu-siau.
Salut.