.
Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Avui és divendres, 9 d'abril, així que dedicarem els propers minuts,
com cada dia a aquesta hora, a repassar, a comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb tres convidats, bé, de moment en tenim dos que ja podem saludar,
l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres, bon dia.
Molt bon dia.
L'advocat Antoni Uber, molt bon dia, Ton.
Bon dia.
I el tercer convidat, que esperem que s'incorpori ara mateix de seguida,
és el company periodista del diari de Tarragona, Carles Gossalvez.
Una tertúlia, en fi, per comentar diferents qüestions d'actualitat.
N'hi ha una que a més està present al llarg de tota la setmana en les tertúlies,
que no afecta directament a la ciutat de Tarragona,
però en fi, que està sent motiu de debat, d'un debat interessant,
perquè damunt de la taula s'està posant el tema del turisme que volem o que no volem.
En fi, ja sabran els nostres oients i ja sabran els nostres convidats
que ens referim al tema de Salou i amb la presència d'aquests 8.000 estudiants,
8.000 universitaris, 4.000 just abans de Setmana Santa
i 4.000 que tenim aquests dies, post-Setmana Santa,
4.000 estudiants que estan a la ciutat de Salou,
participant d'aquest Salou Fest,
i que estan posant damunt la taula el que dèiem,
en fi, la conveniència no de tenir aquest tipus de turisme.
Sembla que fins ara el govern de la Generalitat és el que s'ha mostrat una mica més crític
respecte a aquest tipus de turisme, amb la presència d'aquests joves britànics,
i en canvi el govern municipal de Salou, en general les forces polítiques de Salou
i també els sectors turístics i hotelers de Salou estan defensant aquesta presència,
entre altres coses perquè recorden que això del Salou Fest ja fa anys que s'hi fa.
I vostès què pensen? És perjudicial per la imatge de Salou?
I en general fins i tot per la imatge de Tarragoni de la Costa Daurada?
Josep Maria?
A veure, primer, sembla ser que el Salou ho fes ja fa anys que es feia.
Sí, fa vuit.
Fa vuit, i per tant, lo estrany o lo sospitós,
com també s'ha dit aquí amb altres companys tertulians,
dius per què al cap de vuit anys això surt d'una manera quasi com si siguéssim titular
i a nivell de Catalunya i el conseller o el que sigui,
llavors això és sospitós, no?
Després, però a veure, jo crec que això és un tema puntual, accidental.
I de totes maneres, si unes empreses, uns operadors o qui sigui del món del turisme
contracta uns serveis, ara en aquest moment han sigut aquests dos anglesos
que han vingut, 8.000 universitaris amb dues tongades o 4.000 o el que sigui.
Per això, qui ho pot controlar?
A veure, és una cosa privada, jo contracto, ara han vingut 8.000,
podríem vindre d'aquí 4 dies 10.000, 8.000, pol·lacs, austriacs, els que siguin, no?
Llavors, l'únic que jo crec que des de l'administració municipal,
des de l'Ajuntament de Saló en aquest cas,
doncs l'únic que poden fer és que el moment que estiguin, que arribin,
doncs és controlar una mica i donar instruccions als llocs que s'obstatge no el que sigui,
doncs donar algunes instruccions de cara al civisme, etcètera, etcètera,
però a més, l'administració, no sé fins a quin punt, pot controlar,
ni des de la Generalitat, ni des de l'Ajuntament,
que unes empreses, perquè tu te n'enteres quan arriben,
vull dir, o té que haver una normativa que diu,
ah, vostè si contracta, no sé què, tanta gent que vindrà, com i volta,
i quan han vingut tots els d'incers o què sigui,
bueno, és un altre tipus de clientela que no pot passar això,
però jo crec que, i com tot això també sembla ser,
que abans anava a la Costa Brava, anava a Lloret o anava el que sigui,
i doncs ara, potser, doncs, es vol reconduir des d'un altre aspecte,
doncs clar, perquè diners deixen, segur que deixen diners.
Ara no recordo la xifra, però ahir comentàvem precisament
l'impacte econòmic que tenia la presència d'aquests joves britànics.
Permetem-ho saludar Carles Gossalvez. Carles, bon dia.
Hola, bon dia a tots.
Havia estat a festa, potser, ahir, si em permets la broma,
amb els joves de solo, i per això ha arribat amb el temps just.
Ton, què penses d'aquesta polèmica d'aquests dies?
Que està omplint les pàgines dels diaris, la televisió, la ràdio,
amb això és veritat, i ho hem comentat en altres tertúlies,
està tenint un impacte mediàtic que, en fi,
que fins ara no s'havia produït mai.
I mira que van turistes a Salou.
Jo penso que no és una bona bandera per Salou,
ni per la Costa Daurada, ni per Tarragona,
ni pel turisme en general.
I especialment penso, jo crec, baixa el meu punt de vista,
que és negatiu per Salou,
tant en quant que amb això sí jo estic en sintonia
amb l'opinió del Govern de la Generalitat
que trenca el que és la marca de Salou, turisme familiar i de més.
I està en els diaris, i és notícia,
els de Maria ens deia que feia vuit anys
que aquest turisme aterrava per Salou.
Bé, la veritat és que el ressò,
jo no ho sabia que feia tants anys,
el ressò l'ha tingut ara.
I si fem una anàlisi objectiu i fred
de la notícia que ha provocat,
és una notícia absolutament negativa.
Tant sols les imatges vistes per televisió,
que poden ser absolutament parcials,
ja sabem que moltes vegades els mitjans de difusió
el que fan és captar la imatge que crida l'atenció,
que copsa.
Però les imatges que han vist per televisió,
el tipus de turisme,
l'opinió que ens han pogut fer,
els que no ho han viscut a dins,
i el Carles, com deies abans,
potser ahir estava de festa amb ells,
ens ho explicarà en directe.
Ara és donar un testimoni en primera persona.
La impressió era francament negativa.
Sense que l'opinió estigui fonamentada
amb criteris ni conservadors ni puristes.
No, des del punt de vista estrictament turístic,
a mi la desbandada que han produït a Salou
aquest jovent,
que no dic que el jovent s'hagi de divertir,
inclús fins i tot s'hagi de provocar moviment
i notícia, però home, dins d'un cert límit.
No estic, jo crec que no és positiu per Salou,
no estic a favor ni molt menys d'aquest tipus de turisme,
i una forma de controlar-ho.
Com deia el Joan Maria Home,
evidentment, controlar la contractació per tu operadors
d'aquests grans paquets pot ser difícil.
Però mira, si l'Ajuntament de Salou
aplica les ordenances d'una forma estricta,
i vetllar-ho especialment,
perquè les ordenances s'han d'aplicar sempre,
però és una eina que serveix moltes vegades
per aplicar-lo d'una forma molt concreta i estricta
quan cal,
mirant-ho tot en lupa, controlant.
Si ho fes, probablement,
com que veurien que a Salou no poden fer
tot el que estan fent,
doncs probablement no hi hauria tampoc,
tot i l'oferta,
no hi hauria una contractació tan massiva.
Podria ser una primera cribada, clar,
si l'Ajuntament de Salou ja hi està d'acord,
perquè no sé quants diners els hi deixa,
potser és mirar-se, mirar el tema d'una forma molt immediata
i no de futur,
que crec que li pot fer mal,
i aquesta tolerància amb què es permeti aquest tipus de turisme,
doncs jo crec que tampoc li ha d'anar bé.
Carles, com ho veus, el tema?
Més enllà de les bromes.
Ahir no hi era a Salou.
Però segur que tots hem anat alguna vegada o altra a Salou
i aquest tipus de turisme,
potser no tan massificat en 4.000 persones,
en 4.000 joves britànics,
però d'aquest tipus de turisme sempre n'hi ha hagut, no?
O en els últims anys sempre n'hi ha hagut a Salou.
Sí, és més, jo crec recordar que algun any
ja vam parlar a nivell de premsa d'aquesta qüestió
i per tant em sobte molt la reacció del conseller Oguet.
que penso que a mi em sona amenaça, no?
Després també crec que una cosa és el que els joves,
en aquest cas els anglesos,
facin dins dels pubs, de les discoteques,
i una altra cosa és el que fan a fora del carrer.
I a fora del carrer, doncs, és el que deia
el ton, no?,
que hi ha unes ordinances que s'apliquin
i que es facin complir,
és a dir, que es controli una miqueta el que passa al carrer.
Òbviament, la imatge que s'està donant és horrorosa, no?,
pel turisme.
I són qüestions que s'han de controlar molt
perquè, a més, a vegades hi ha diners que guanyes ara
però poden repercutir negativament pel futur.
És a dir,
el que es diu de...
Pan per hoy.
Pan per hoy i amb el para mañana, no?
Que no seria tampoc el cas de Salou,
perquè, òbviament, està absolutament consolidat, no?,
el turisme a Salou,
però aquestes coses s'han de...
s'ha de filar molt prim.
Perquè tu creus que aquesta distinció de turisme a familiar
podria perillar per fets com els d'aquests dies?
No, perquè la gent vindrà a Salou
perquè ho ha fet tota la vida,
la gent d'Aragó, de Navarra, d'Aviluà...
Clar, tota aquesta gent...
I Porta Aventura segueix tirant per si mateix
com el principal reclam d'aquest turisme familiar, no?
És a dir, quantes famílies
d'aquí la connotació de turisme familiar
van a Salou pel tema i la roda Porta Aventura.
I en quant als altres,
hi ha uns cents de segones residències
que són els estables,
que també, òbviament, són d'àmbit familiar
perquè tenen segones residències.
I que coneixen perfectament la realitat de Salou
a l'estiu especialment.
La gent que té els apartaments
i que ve a lo millor de fa 20 o 30
o inclús més anys.
Clar, perquè jo aquests dies precisament
he preguntat als contartuli
si consideraven que eren compatibles
els dos tipus de turisme.
Si és que es pot parlar de dos tipus de turisme.
El turisme familiar,
que segurament ocupa bona part
fins i tot geogràficament
de tot el que és Salou,
i després aquest turisme de gent jove
que va divertir-se
i que, clar, vulguis o no,
sempre farà soroll
i sempre pot provocar algun incident.
Tu, Josep Maria, creus que són compatibles els dos?
Jo crec que sí.
Perquè, a veure, ara jo,
de cara a l'any que ve,
els que, els turoperats
que han portat tota aquesta gent,
potser veient el que ha sortit de l'aprens,
potser s'ho estiguin repensant,
si tenen que tornar a vindre
després de 8 anys una trebada a Salou.
Bé, potser llavors tornaran a la Costa Brava
o potser s'aniran més avall,
cap al sur, cap allà van,
o el que sigui.
Perquè després l'altra solució,
quina seria?
Ah, potser en lloc de concentrar en 3 dies,
4.000 i 4.000,
doncs potser que vinguin 1.000,
vinguin 1.000,
que sempre faran menys soroll.
I després una altra cosa
que també estava pensant,
i això també ocasionava problemes
i està més o més resolt,
quan hi ha els perdits del futbol,
quan a un Barcelona,
arribant l'altre dia
per veure a l'Arsenal,
doncs 3.000, 4.000 anglesos,
que fa l'Ajuntament?
Veig que me'ls concentren
allà en uns llocs,
cap allà on està la zona del fòrum,
o el que sigui,
amb una sèrie d'esbarjos,
inclús està en música,
i si futbolins,
i el que sigui,
doncs potser aquesta gent,
esclar,
han vingut també a fer esport,
sembla ser.
Vull dir,
han vingut també a fer unes competicions...
Això dels Saloufers
diuen que són competicions esportives.
Competicions esportives,
doncs molt bé,
doncs després,
quan estan ja a l'hora de la gresca,
potser també concentres
en unes zones
d'un altre sistema,
que potser,
segons aquest altre sistema,
potser molts comerciants,
sobretot els de la nit,
els dels pubs,
o el que sigui,
potser no els interessa,
perquè llavors van a un altre lloc,
llavors tindrem d'improvisar,
com aquí quan fem,
amb les barbenes,
les cestes major.
Recordem que Saloullà,
amb aquest grup,
i de discoteques,
és una mica similar
al que comentaves de Barcelona.
Però després surten
a la via pública,
i aquí és el que estic a veure.
Bé, però també has posat
un bon exemple,
el de les concentracions
per partits de futbol,
en què les concentracions
de forasters,
o de turistes,
en aquest cas,
són superiors.
I es controla,
perquè se sap
que a més es ve
en determinat plan
o que pot generar
determinada incidència.
Penso que en aquest cas,
si provoca tanta notícia,
ja hem vist,
tanta disbauxa
fora dels llocs d'oci,
que a casa de cadascú
que faci el que vulgui
en els llocs públics,
però tancats
que es faci el que vulgui,
sempre que respecti l'ordenança.
Però al carrer
hi ha que haver
un cert control.
I potser el que calia
que l'Ajuntament controlés,
o sabent que venien
aquest tipus de turisme,
que preveiés la situació,
inclús que generés espais,
com perquè poguessin,
si es volien desbarrar,
amb espais,
perquè ho poguessin fer,
seguretat
i sense molestar.
Com ja s'ha fet,
en certa part,
perquè de la primera tongada
a la segona
sembla que es van donar
instruccions als hotels,
no sé què,
no sé quantos,
una sèrie de mides.
I a part que aquests
4.000 joves que venen,
també venen amb els seus monitors,
amb els seus,
digue-li,
educadors,
monitors,
controladors propis,
pel que sigui,
que també és una cosa,
a veure,
vull dir,
si són universitaris,
a veure,
jo he sigut professor
molts anys de secundària
i he anat a fer viatges
amb alumnes de secundària,
ja anem tots dos.
però, bueno,
com venen a fer la gresca
és el que la gent
està molesta,
no?,
d'aquest ambient
que després es veu
a nivell de carrer
una mica no recomanable.
De tota manera,
ara estem parlant
de Salou
per un fet puntual
de dues setmanes,
però jo he vist
reportatges
de les platges
de Benidorm
a la nit
on circula la droga
i el botellón
i escolta,
no s'arma aquest escàndol,
eh?,
a nivell
de les televisions estatals.
No ho sé,
potser
és que
es mesuren
en diferents recers
les coses que passen
en un lloc
i en un altre
perquè el de Benidorm
és un autèntic escàndol
cada estiu.
L'impacte mediàtic
que està tenint la notícia,
com a periodista,
Carles,
tu creus que
hi ha algun interès
al darrere?
És que aquest tema
també ha sortit
aquests dies
a la Tartúria.
No ho puc dir,
jo no ho puc dir,
això lògicament.
Per en fa sospitar?
No, no, no,
crec que no,
crec que és alguna cosa
tan senzilla
com el fet
que surt la notícia
a Setmana Santa
que és un període
que hi ha poca notícia
per excepció
de la Setmana Santa
pròpiament dita.
L'opinió del conseller Huguet
la connoteu
amb algun sentit,
amb algun rerefons?
No,
i pregunto
perquè no se m'ha ocult
pensar
en què hi podria haver
darrere,
per molt que mi esforci,
per què ha fet
aquest,
per què ha donat
aquesta opinió?
L'ha donat
per perjudicar
Salou?
L'ha donat
si no ve a cuento?
No ho ha fet
en positiu?
És a dir,
dient el tanto Salou,
el tanto Costa Deurada,
no ho sé,
no l'hi vegui
a un rerefons,
no se m'ha ocult.
Jo crec que és una,
perdó,
crec que és una actitud
d'autodefensa
després de l'incendi
d'Horta de Sant Joan,
de les nevades,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Però recordem,
a més,
de totes maneres,
en la línia
d'aquestes declaracions
que ara cita
el ton obert
sobre el conseller,
que, en fi,
també és veritat
que la filosofia
o la declaració
de voluntat
de les administracions
públiques
en els últims anys
del govern de la Generalitat,
però en general
dels ajuntaments,
tothom defensa
que s'ha d'anar
més enllà del turisme
de sol i platja,
no?
I que s'ha d'anar
més enllà del turisme
massificat
i que hem d'apostar
pel turisme cultural
o pel turisme
en determinades especialitats
o àmbits, no?
Per tant,
clar,
però després,
el turisme de sol i platja
és el més massiu
i és el que dona més diners,
no?
Sí, però no oblidem
que Saló
és el que és
pel turisme
que sempre s'havia dit
peyorativament
d'Espardenya.
Aquest és el que ha fet créixer,
que créixer Salou
i no només Salou,
Lloret de Mar,
Blanes, etcètera, etcètera.
Per tant,
ull,
amb el que diem
turisme cultural,
òbviament que s'ha de potenciar,
però no atacant a l'altre, eh?
Perquè vostès consideren
que això del turisme
aquest d'Espardenya
és un error
o a llarg termini
pot ser perjudicial?
Sí, a veure...
Ara jo crec
que no es pot connotar
d'aquesta manera
perquè tothom té assumit
que el turisme
no pot ser només
en la seva passant cultural,
és a dir,
anar als llocs
per veure museus
o per veure
esglésies...
Bé,
jo penso que
el turisme de Salou
és un turisme consolidat
d'un tipus de turisme
que hi ha
no a Espanya,
no parlo de Catalunya,
sinó en les costes
mediterrànies, etcètera.
Segur,
com a tot arreu,
excepte punts
molt concrets
de la Costa Blava
exquisits
i molt selectius,
la resta
penso que és el mateix
Salou
que baixant
fins baix
a la manga
i tirant
amunt
a la Costa Brava
i fent
la Costa Blava
francesa
que no tot
és Can i Niza,
eh?
Llavors,
no,
és un turisme
correcte
el de Salou,
de totes maneres
jo no ho situaria
com un turisme
propi
d'aquest
que abans
es deia
d'Espardenya
i que ara
és el que és,
el d'aquests
turistes anglesos.
Penso que és
una cosa diferent,
han vingut aquí
a fer d'aport
no sé quin d'aport
m'agradaria que me l'expliquessin
però bueno,
han vingut aquí
a passar-se
quatre dies bé
desmarxats
i òbviament
s'han produït
excessos i abusos
i que han donat lloc
a aquestes notícies
negatives.
Potser és el que s'ha de controlar,
potser és l'únic
que s'ha de controlar.
De tota manera,
ens ho dic sincer,
molts tarragonins
hem fet de turista
a Salou
i molts joves
continuen anant a Salou
a prendre copes.
Per això dir que
potser només cal aplicar
amb contundència
a l'ordenança
després d'haver instruït
que no es toleraran situacions
i d'haver previst
i haver facilitat
que aquest turisme
faci un turisme correcte a Salou.
Potser Salou
també ha sortit dient això
perquè s'ha autodefensat
i dient
ostres,
se'ns ha escapat
el tema de les mans
i tenim que ratificar.
La segona tongada
ha estat diferent,
sembla ser.
I l'any que ve
segur que serà diferent.
Sí,
estic convençudíssim.
En fi,
aquests quatre mils
se'n van demà dissabte,
s'ha acabat la segona tongada,
i que suposo que també
el tema desapareixerà
dels mitjans de comunicació
i deixarà d'estar present
en les tàrtures.
La veritat és que ha estat un tema,
potser com deia el Carles,
com que faltaven altres notícies,
ha estat un tema de debat
i de molta informació
a la premsa,
a la ràdio i a la televisió.
Els hi proposo ràpidament
altres notícies a la jornada.
En fi,
per exemple,
avui hem sabut ja
que tenim data
per l'Assemblea General
de Caixa Tarragona
on es ratificarà
el procés de fusió.
Serà el 17 de maig,
després d'un cert període
de silenci
en què semblava
que tot anava molt lentament
per a aquelles ajudes
que havien d'arribar de Brussel·les.
Algún comentari a fer?
En fi,
és consolida
el que ja s'havia dit.
Ara veurem els efectes.
Ara veurem si és veritat
tot el que es va dir
que la fusió no comportaria,
que la fusió no...
Ja veurem aquests nos, nos, nos,
no,
a veurem si realment són nos.
Ara ho veurem.
Reconeix que haveria acord laboral
ja es va...
El sistema bancari ho necessitava
i el plàning del Banc d'Espanya
i del Banc,
del Banc,
en definitiva,
la Banca Mundial
tira cap a...
que no hi hagi
aquests banquets,
sinó que siguin grans bancs
o grans caixes, no?
Josep Maria?
No,
crec que són solucions
de cara al futur
i de cara a consolidar
el tema financer,
doncs,
a nivell d'Espanya,
llavors,
tal com ara acaba de dir
el Tonúber,
doncs, bueno,
si a nivell del Banc d'Espanya
Recomanació,
Banc Europeu,
estàs abocat
a ser gran
dintre de les teves
mesures, no?,
perquè ja dic,
jo inclús me sembla que aquí
ho vaig dir un dia,
que hi ha qui diu
que a la llarga,
potser a nivell de caixes
únicament n'hauria d'haver dos,
una liderada
per la Caixa de Catalunya
que agafés tot el nord d'Espanya
i de Ponent allà abans
i l'altre
al sud més allà
de Caixa Madrid,
no?,
i tot a més
desapareixeria, no?,
molt bé,
potser això
és com la banca, no?,
tots recordem,
abans era el Banco Bilbao,
després Banco Vizcaya
i hi havia Argentària,
que a Argentària
ja no va ser la suma
de la Caixa Postal,
del Banco Hipotecari,
tal, tal,
i de l'exterior,
per tant,
doncs,
cada vegada
ho estem veient
i a nivell Europa
i a nivell d'Estats Units
o el que sigui,
doncs,
això també està funcionant
d'aquesta manera,
per tant,
ara,
llocs de treball,
tot el que s'havia dit
i els pactes o el que sigui,
és el que s'ha de respectar
i no queda més
el macerat que la llar.
A mi, francament,
és un tema
que no em preocupa massa
perquè crec que és un procés
que està en marxa
i, evidentment,
jo no el podré parar.
L'únic que si deman...
No,
òbviament,
no.
Toma tu sol?
No,
lògicament.
Potser no convidia
que el paressis,
si pots parar-ho,
el que diré després.
Si poguessis,
el pararies?
No,
no,
no,
és que no m'hi fico,
no m'hi fico.
No,
ho dic perquè,
perdoneu,
en les últimes setmanes
recordem que hi ha
un altre cas,
una altra caixa,
amb unes dimensions
que poden ser més o menys
similars als Caixa de Tarragona,
que, en fi,
s'ha despenjat d'un procés
que és el tema
de Caixa Girona.
Sí,
ja veurem com acaba,
però,
eh?
Sí,
ja veurem com acaba.
Ja, ja, ja,
però de moment
s'ha despenjat.
que passa és que probablement
mantindrà més
la seva identitat
i personalitat,
no?
El que sí que em preocupa,
no obstant,
és com quedarà
la distribució
d'oficines
als pobles petits
de les nostres comarques.
Això sí que em preocupa,
eh?
Ja.
Ton,
què anaves a dir?
Sí,
anava a dir que,
Carles,
si poguessis aturar-ho,
no ho aturis,
per la següent raó.
Si això ens ha de comportar
que baixin els costos,
que,
òbviament,
la fusil ha de comportar això,
suposo que es traduirà
amb uns millors serveis
per als impositors,
els impositors
pels clients
dels bancs,
i esperem
que això no comporti
només més beneficis
per les cases,
sinó que ens aparateixin
les comissions.
Però ho dius de veritat?
Ho estàs dient a Mironí
o de veritat?
Ho interpreteu com vulgueu.
I els que ens escolten,
que cadascú deu tenir
la seva opinió
i que ho interpreteu com vulgui.
Vols dir a més,
o que deixaran de cobrar
les comissions il·legals
que ens cobren?
Jo crec que,
exactament,
ens abaratiran
les comissions,
ens les baixaran
i no pretendran
generar més beneficis.
I després,
el preguncció de l'Ària...
Silenci, silenci, silenci.
El que tu apuntaves,
Carles,
que et preocupa,
el tema de les...
Dels pobles.
Dels pobles.
Sí,
és una preocupació
relativa,
perquè quantes vegades
ens ha passat
que entres a fer
una gestió al banc
i el mateix
personal del banc
administratiu
t'acompanyen
a fora al caixer
i t'ensenyen
com s'ha de fer.
segons quines coses,
i a part que des de casa
també pots fer transferències,
pots consultar,
el que sigui.
Amb el món d'internet.
Per tant,
a veure,
esclar,
jo ja comprenc
que amb un poble
de 800 habitants,
1.000 habitants,
pobleig,
que d'aquests hi ha molts,
doncs esclar,
tindre una oficina bancària
i poder...
Sí,
però,
bueno,
però avui dia...
Sí,
és el que diem,
perquè també t'interessa
el tracte personal,
el tracte humà.
Parlar en sèrie,
jo penso que sí que té sentit
i que evidentment s'ha de reflectir
i esperem que no sigui tot
amb més beneficis
per a les entitats,
sinó també per millor
qualitat de servei
als clients.
Una simple raó,
és a dir,
en determinats pobles,
en la majoria de pobles,
no cal que hi hagi
una sucursal de caixa
de pensions,
Catalunya i Tarragona,
amb una n'hi haurà prou.
És a dir,
aquest servei,
és una manera que tu apuntes,
que cal preservar,
i penso que tindrà el bon seny
de preservar-lo,
es mantindrà
i òbviament s'abretirà.
I això és bo
que els costos de la banca
s'abreteixin,
però torno a dir,
ara parlo en sèrio,
que no sigui tot
per més beneficis,
és a dir,
sumar ingressos,
resta de gastos,
beneficio,
home no,
vull dir que aquest estalvi
de despesa
vagi en favor,
també una mica,
d'aquestes maldites comissions
que et cobren fins i tot
per ingressar diners,
quan ingresses,
per exemple,
en un xec.
Ja que hem entrat
en un tema d'economia,
permeti'm,
en fi,
parlant de qüestions
com que aquesta setmana
ha tornat a sortir
unes dades espectaculars
sobre les matriculacions
de cotxes
que el mes de març
a tot Espanya
i també a Tarragona
han pujat d'una manera
espectacular,
clar,
ara els concessionaris,
ahir en fèiem una entrevista
aquí a Tarragona Ràdio,
clar,
ho atribueixen
bàsicament a dues coses,
a les ajudes directes
del pla 2000-E,
del pla del Govern Central
i del Govern de la Generalitat,
que et donen diners
per canviar-te el cotxe,
però que ja s'han acabat,
a la província de Tarragona
pràcticament ja s'han exaurit,
i després també,
l'IVA a partir de l'1 de juliol
i fem compres,
en fi,
perquè pensem que a partir
de l'1 de juliol
aniran maldades.
Dos punts més.
Sí.
Ho troben normal,
doncs aquest augment
tan espectacular
de les vendes de cotxes
i creuen que fins i tot
un sector com el de l'automòbil
hauria de tenir encara més ajudes
aquestes directes
per comprar vehicles.
Ho dic perquè després,
clar,
hi ha altres sectors
que també es queixen.
Per això, sí.
I perquè el sector de l'automòbil
s'hauria d'està ajudant
des de l'any passat
i aquest any es torna a ajudar
i volen més ajudes.
Sí,
és una bona pregunta aquesta,
perquè moltíssims sectors
també estan amb el seu dret
de demanar ajudes
perquè estan patint
molt la crisi.
El percentatge espectacular,
sí,
però també és un percentatge
aplicat sobre l'any passat
que va ser el pitjor any.
Clar.
Sí, sí, sí.
També s'ha de tenir en compte.
I no sé,
clar,
la barbaritat
de la pujada de l'IVA
a partir d'aquí 3 juliols,
sí.
que ja veurem
si s'acaba aplicant.
Ja veurem.
Sí, tu ho dubtes encara?
Sí,
jo la meva teoria
és que
ho va llançar
el president Zapatero
confiant en que
l'economia
se reactivaria
en aquest període
i que llavors diria,
veus,
que bé que ho estic fent,
ara no pujo l'IVA.
el que passa és que la reactivació
no està arribant
amb els passos
que tothom
desitgem.
Ton.
Jo penso que el sector
de l'automoció
és un sector
que tira de l'economia
de tots els països.
No podem només fixar-nos
en el que és
el negoci final,
el de l'aposta
en el mercat
del producte,
que són els concessionaris.
No podem veure-ho només
amb el moment crític
que poden tenir aquests,
que evidentment el tenen,
sinó que des de fabricants
dels vehicles
amb tota la indústria
al seu voltant
i el financer
del finançament
de les compres
de vehicles
és un sector
important
en l'economia.
A mi em sembla correcte
que s'hagi
incentivat.
I tu ho has dit abans,
aquest increment
de les ventes,
parlo també
per qüestions
que he llegit
i per coneixement
professional del tema,
s'ha produït
conseqüència
de l'allau
de compres
ara abans
que acabi,
que ja ha pràcticament
acabat,
encara queda
algun resto
de l'ajut
de l'actual preve
i de l'increment
de l'IVA.
I tu, per exemple,
a nivell particular,
si has partit
que el govern
ampliés les dotacions
aquest 2010...
Per descomptat,
i tenen
l'esperança
que així sigui,
esperança fonamentada
que així sigui.
Tu també, Josep Maria,
veus que és un sector
bàsic de l'economia
de l'automòbil?
Sí, sí, sí que és un sector
bàsic,
però ara també jo recordo
que un dia parlant
amb un concessionari
més o menys a prop d'aquí,
comentava
que, esclar,
què és més bàsic?
Aquest sector,
el sector immobiliari,
el sector de la construcció.
Perquè inclús aquest concessionari
m'estava dient
que al moment
que es feien les hipoteques,
a l'època d'haurada
de les hipoteques,
i que tot se comprava
vivendes i hipoteques,
doncs esclar,
dintre de la valoració
i de la compra de la casa,
també hi havia
el canvi de cotxe
o cotxe nou.
Els mobles.
I els mobles
i tot el que significa.
Per tant,
jo crec que potser sí
que està bé incentivar
el sector de l'automòbil,
però també potser
no la construcció,
perquè també hi ha
molt d'estoc
en cartera
perquè surti,
però sí potser
el sector,
que també es parla
cada vegada més,
de la rehabilitació.
Bé,
el que també deia el Carles
de l'IVA
i no l'IVA,
si a partir del 1 juliol,
jo crec que sí,
que si peti qui peti,
pujaran.
No, no,
i tant que sí.
Per dues raons.
Una,
perquè tenen calculat
que incrementar
en aquests dos punts
o el que sigui
és una inyecció
d'ingressos bestial.
I perquè s'ha discapitalitzat
de les empreses de l'Estat.
I després,
quan la vicepresidenta
del govern,
la senyora Elena Salgado,
davant de certa crisi
i que si la banca europea
volia intervindre o no,
també a Espanya
com a Grècia
o el que sigui,
cosa que sembla
que aquí som més solvents
i estem més consolidats
i com va començar
a fer la ronda
que si a Londres,
que si a Frankfurt
dintre dels compromisos
d'assenejament
de l'economia espanyola
i el deute públic
o el que sigui,
estava aquests compromisos
de dir,
i també demostrant
que hi hauria
certa recuperació
també monetària
i per la via aquesta
de l'IBI
que repercuteix
a tots els sectors,
a tothom.
Llavors és una cosa puntual
petiteta,
però suma, suma, suma
i són molts dins.
Veurem de totes manes
els efectes
que té sobre l'economia
i sobre el consum
a partir de l'1 de juliol,
perquè la majoria
de sectors ho critiquen.
Quatre minuts
de tertúlia només.
Ens queden
una petita referència
a una notícia
en clau de previsió.
Comença aquesta tarda,
Carles, segur que
està al cas
que s'inaugura
a la Rambla
una exposició
sobre Tarragona 2016,
la candidatura
de Tarragona
a ser capital
cultural europea.
Carles, tu creus
que serà
la manera
en què el ciutadà
de Tarragona,
tarragoní, tarragonina,
vegi que això,
que la ciutat
és candidat
a aquest esdeveniment?
Sí, home...
Servirà d'alguna cosa?
Sí, home...
Perquè és una candidatura
que sembla
que ha estat molt amagada,
no?
Molt interna.
Sí, ha d'influir,
home, és una candidatura,
em sap greu dir-ho,
que la gent de Tarragona
no se l'acaba de creure,
sincerament, ho dic,
i insisteixo
que em sap molt greu.
Espero que l'exposició
aquesta serveixi
perquè la gent
comenci a parlar
d'aquesta candidatura
de la que
més aviat
se sap poc.
Pot ser perquè n'hi havia
una altra,
o n'hi ha una altra
també en marxa
de manera paral·lela.
O no creus
que tingui res a veure?
No, perquè el màrqueting
en aquest món
és fonamental.
Ton.
Sí, és bo que se sàpiga,
el que passa és que
potser és millor
que la difusió sigui
de portes en fora
per generar
adhesions
i apoios
exteriors, no?
I és bo.
Tot el que es fa
per donar a conèixer
iniciatives
que es puguin tenir
a Tarragona
és bo.
Però, bueno,
soc una mica
escèptic
d'aquest tipus
de manifestacions
o de...
De gran esaveniment?
No, no, no, no, no.
De...
Ah, d'exposició de l'acte.
De l'exposició.
No sé fins quin punt
generar aquest avís atractiva
que pot...
No ho sé.
És a dir, per veure...
Busca una fórmula
per arribar al ciutadà, no?
Per donar a conèixer
que som candidats.
De altres maneres
no crec qui aporti
gaire
les possibilitats
de Tarragona
com a candidata
efectiva.
Jo, se em permeteu,
fa dos anys
vaig anar a cobrir
la Fira Internacional
de Turisme
de Fitur
i no sé ara
si era Badajoz
o era Cáceres,
em sembla que era Cáceres,
que ja repartia bosses
amb la candidatura
a Capital Europea
de la Cultura.
Ja fa dos anys.
És que recordem que hi ha
moltíssimes ciutats espanyoles
que aspiren
a aquesta designació.
Recordem que l'any 2016
és l'any que li toca
a l'estat espanyol
que una d'aquestes ciutats
sigui
Capital Cultural Europea
i clar,
hi ha moltíssimes candidatures.
Tu, Josep Maria,
em sembla oportú?
Jo crec que sí que és oportú.
L'únic que passa és que,
és clar,
el fet que hi hagi
el dels Jocs de la Mediterrània
el 2017
potser, doncs,
amaga una mica...
Tapa.
Tapa una mica aquesta.
De totes maneres,
jo diria
que per molt que aquí
s'inverteixi,
que la ciutat de Tarragona
s'integri
i s'identifiqui
o el que sigui,
per què serveix?
Bé, perquè la ciutadania
d'això,
però jo crec que
l'èxit o no
d'aquesta candidatura
que s'aprovi a nivell d'Espanya
com a candidata
i com acabes de dir tu
li toca a Espanya
i té que presentar
dos ciutats
o una ciutat o el que sigui,
doncs és que
fora el treball,
l'estudi,
la presentació
que es hagi de fer
en els Jocs
és aquí on se tira
en Quimberti,
perquè ara tu deies Carles
ja fa dos anys
a Fitur,
no sé què,
si Cáceres,
no sé què,
repartia boses,
i què serveix,
molt bé,
és problemàtic.
Almenys jo,
dos anys després,
ho he citat.
Alguna cosa va servir,
que nosaltres
no hem fet res.
El debat és sobre
si una candidatura
com aquesta
ha de treballar
més a nivell intern
o a nivell extern.
És el que jo opinava,
que jo penso que
l'esforç
i el desgast
econòmic
i la inversió.
I la inversió
ha d'estar fora.
Qui no,
qui no ho ha de voler.
En fi,
d'aquesta qüestió
parlarem en la propera hora
amb la tinent
d'alcalde Rosa Rossell,
perquè aquesta és una
de les previsions
destacades a la jornada.
A més,
la Carpa estarà,
la veurà tothom pràcticament,
estarà al primer tram
de la Rambla,
al tram del Balcó
pràcticament
durant tot un mes.
Acabem la tertulia
avui amb el periodista
Carles Gossalvez,
amb l'arquitecte tècnic
Josep Maria Boqueras
i amb l'advocat
Antoni Huber.
Senyors,
moltes gràcies,
que vagi molt bé,
que gaudeixin d'aquest divendres
i del cap de setmana primavera
el que ens espera
i fins la propera.
Gràcies.
Adéu, bon dia.
Bon dia.
Bé, bon dia.