És de gairebé un quart de dues del migdia, és dilluns,
i això vol dir que en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
com venim fent durant les darreres temporades, en aquesta ocasió també,
parlem de les activitats del Caixa Fòrum.
Saludem el seu director, el Carles Marquès. Carles, bon dia.
Bon dia.
I avui el Carles ve acompanyat de la Maria Atzeries.
Bon dia, Maria.
Bon dia, a tothom.
La Maria, perdona, el titular, és responsable de les activitats paral·leles
o complementàries a les exposicions, dues exposicions que tenim en marxa
al Caixa Fòrum fins al 21 de novembre, la de Cambotja i la d'Espanya Oculta, no?
Exactament.
Carles, com a introducció, com estan funcionant aquestes exposicions?
Molt, molt recomanables, eh?
Molt, molt recomanables i estan funcionant molt i molt bé,
superant les expectatives que ja eren bones, totes dues.
Fem una mica de recordatori, rec, quatre dades de què costaixes cada una.
Són dues exposicions que tenen així com a eix central la fotografia,
però després, diguéssim, explicant dues coses força diferents o no.
Cambotja, terra d'esperança, és del fotògraf Gervasio Sánchez,
i una mica explica la situació actual d'un país, això on fins fa poc hi va haver una dictadura militar,
una guerra o diverses guerres concatenades, i on encara hi ha mines i, per tant,
molts nens i joves sense braços, sense cames, però que d'alguna manera hi ha una esperança.
Clar, atenció al subtítol, que ens ho deia el mateix Gervasio, no?
Deia, jo en aquest cas, clar, és una temàtica que no presta molt a l'optimisme.
Diu, però sí, sí, m'han sortit, o potser buscadament, unes fotografies optimistes d'esperança.
Exactament.
Molt xules, eh?, la veritat.
I l'exposició Espanya Oculta de Cristina García Rodero són fotografies en blanc i negre dels anys 70-80,
encara que quan les veieu direu, són més antigues, no, hi ha fins i tot que ja voregen els 90.
És una sèrie que ella va fer resseguint un munt de festes, aquest és l'eix de tot l'estat espanyol,
de la península ibèrica, i festes que aleshores hi arribava molt poca gent,
sempre són festes, allò, poc conegudes, on només hi ha la gent del poble o de la comarca,
en aquells moments segurament ara les comunicacions han millorat molt i per tant moltes d'aquestes festes
deuen haver canviat.
Era un moment, ella ho deia, vaig fer-les en aquell moment perquè després ja anava a canviar tot.
I aleshores, bé, són fotos molt reveladores i molt sorprenents.
És una mica per entendre'ns, per fer l'imatge visual, allò que en diríem l'Espanya profunda.
Fa una mica de por alguna, misteriosa, però el que és curiós és que si amb ella hi parles,
i això la Maria hi va parlar amb la Cristina, perquè és una persona encantadora,
absolutament entendre i tal, ella no es plantejava en cap moment fer-ho tan misteriós,
i en algun cas irònica, perquè en algun cas fins i tot fa una mica de riure.
Ella sempre ho ha plantejat amb un enorme respecte per la gent que hi surt,
que a més la majoria de gent hi va mantenir contacte,
i si després les fotos tenen un punt, això, misteriós, irònic o revelador de l'Espanya profunda,
ja és el que surt allà.
I és curiós, perquè hi ha fotos molt dures, però a més són molt lluminoses totes.
Sí.
És que això és així, i això la gent que ho veia, ho veia així.
Però, a més, és veritat que ella té molta habilitat a m'agafar,
si no em puc explicar, el moment abans i el moment després de la festa,
que és quan la gent es deixa anar i fa coses que segurament amb la festa pautada no faria.
O per tensió o per distensió, no?
Sí, coses que a vegades fan riure, a vegades fan por i a vegades fan pensar.
Molt xula, molt recomanable, eh?
Fins el 21 de novembre, exposició de Cambotja i Espanya oculta.
I clar, no us conformeu al Caixa Fòrum en fer exposicions,
com a qualsevol museu o sala de mostres, hi ha d'activitats paral·leles, no?
Exacte.
Si les exposicions de Caixa Fòrum adquireixen el seu sentit en aquestes activitats,
que també és la idea que arribi, la cultura que arribi a aquestes exposicions,
a tothom, o a tothom diguem que és que estigui interessat.
Per tant, tenen el vessant escolar, el vessant familiar,
el vessant també de la gent gran, a través dels cafès tertúlies,
i després, doncs, això, els tallers familiars, com és el cas de Cambotja,
Terra d'Esperança, que jo crec que...
Pel que he vist, jo vaig veure una mica les sessions preparatòries, diguem,
i em sembla que ho s'han de passar molt bé.
No, Maria?
Comencem per Cambotja, no sé?
Ens ho passem molt bé, realment, en les activitats.
Tant en una com en l'altra exposició,
realment és cert el que comentava la Cristina García,
que deia... Estava molt enfadada que parlessin de l'Espanya negra,
perquè realment és la imatge primera que t'emportes a l'entrar,
i realment, mirant-ho bé, per ella era l'admiració per aquella gent que viu la festa,
i l'admiració també per aquelles festes que, en algun cas, perillen,
perquè realment són fruit d'una època i d'unes circumstàncies,
sortosament en molts casos superades, no?
Doncs bé, comencem per l'exposició de la Cristina García Rodero, si et sembla.
Endavant, sí, sí.
Vinga, quines activitats paral·leles hi trobem?
Doncs a veure, tenim una visita dinamitzada per nois i noies a partir del segle mitjà,
endavant, per tant, doncs això,
nens i nenes que fan tercer quart a les escoles i fins a la universitat,
tenim tota una bateria d'activitats
per conèixer una mica, doncs, què pretén aquesta exposició,
què hi ha més enllà d'aquesta visió,
que a vegades ens sembla això a la fotografia, no?,
sobretot a la gent gran que potser no està tan avasada en el llenguatge audiovisual,
que ens sembla que són, doncs, una qüestió objectiva,
quan en realitat no hi ha res més subjectiu que una fotografia feta,
en aquest cas, per una gran artista com és el cas, no?
Per tant, donar unes clòs d'interpretació que ens puguin fer veure
més enllà del que està explicant, que està explicant la festa
i que, a més, unes festes sorprenents, a vegades estranyíssimes i curiosíssimes,
molt ocultes, això sí, no?, potser no negres, però sí molt ocultes
i que, realment, més enllà d'això,
veure com aquest artista és capaç de fer-nos entendre, doncs, això, no?,
de fer-nos veure aquest art que té darrere, no?
Per tant, donar aquestes pautes d'interpretació als nois i noies
com a donar-nos, doncs, del contrast que hi ha amb algunes imatges,
com algunes d'elles estan retocades amb reserves,
amb diferents tècniques, per fer, doncs, que agafin un dramatisme espectacular, no?
No sé, veureu-vos, segur que us crida l'atenció
la fotografia d'una nena que sembla que estigui volant
davant del cementiri, eh?, aquella imatge tan contrastada.
Doncs, de quina manera, tècnicament, ha aconseguit aquella imatge
tan sorprenent, tan surrealista, eh?
L'element, doncs, de l'utilització dels contraris,
el blanc i negre, que ja ens sorpren només entrar,
però sempre hi ha una dualitat molt clara
en la fotografia de García Rodero.
Per tant, doncs, tots aquests elements són els que es van desgranant,
es van veient, una mica, doncs, per arribar a entendre aquesta imatge.
Com ho mostreu tot això?
Venen els grups d'escolars a l'espai?
Sí, sí.
O se'ls fa treballar també prèviament?
Venen al centre, hi ha també, doncs, tot un material complementari
que poden fer-se seu, doncs, a través del web de Caixa Fòrum i això,
però sí que, doncs, tenim tota una sèrie de materials educatius
que ens serveixen per fer veure tot això.
Per exemple, doncs, un calendari cíclic, no?,
que ens ajuda a reflexionar sobre el paper de les festes,
per què, no?, quines festes, quins són els rituals que hi ha al darrere,
amb els més petitons parlant de la festa aniversari, per exemple,
perquè potser és la cosa més clara i que poden entendre millor
i a partir d'aquí, doncs, anar veient, reflexionant sobre aquest sentit més profund, no?
Això ho fem, doncs, dèiem, amb un material o amb una sèrie de làmines inventades
que ens permeten treure i posar objectes de les fotografies de Cristina García Rodero
i que ens permeten veure com serien aquelles imatges
sense alguns dels detalls, doncs, imprescindibles, no?,
per entendre aquella imatge, etcètera.
Tota una sèrie de materials que posem a disposició
perquè aquestes activitats arribin, doncs, més enllà del cap,
més enllà de l'intel·lecte, arribin també, doncs, cap al cor i cap a les mans, també, no?,
amb un material, doncs, ric i variat que faci que pugui ser més comprensible.
Qui participa d'aquestes activitats
que suposo que ja la inscripció, diguéssim, està tancada
o encara hi ha escoles que es poden interessar?
No, no, encara està oberta l'activitat
i encara, doncs, teniu l'oportunitat de visitar-la
fins al dia 21 de novembre, com dèiem,
i, doncs, poden venir això des de les escoles, la universitat,
grups d'amics, gent, doncs, d'associacions...
Una mica la vocació, en aquest cas, és fer una activitat a mida, no?,
en certa manera, Carles, i de convidar tota la gent a participar.
S'ha de trucar prèviament, s'ha de reservar,
mira, serem un grup de tantes persones...
Exactament, sí, sí, però pot ser qualsevol tipus de col·lectiu,
i, a més, evidentment, també està obert a persones discapacitades,
n'hem tingut algun grup.
Això que us deia abans a tothom,
i n'hi ha prou amb trucar i reservar,
i fins i tot, si això no teniu cap grup o allò que passa,
que estàs molt d'última hora i que ho saps,
això m'arien llàstima,
perquè nosaltres som una associació que ens reunim un cop al mes.
Escolta, podeu continuar venint cada dijous,
dissabte i dimonja a les 6 de la tarda,
visita en català,
i els dissabtes i dimonja a les 7 del vespre,
visita en castellà.
I aquestes, diguéssim, són de grups aleatoris,
és a dir, tu arribes i et trobes amb el grup
que es constitueix en aquell mateix moment.
Exacte.
Potser destacar el Cafè Tertúlia,
que és una activitat també molt maca.
Què és el Cafè Tertúlia?
El Cafè Tertúlia és una modalitat d'activitat
que fem en la majoria de les exposicions,
i que convida, sobretot, a la gent gran.
És un format, jo crec, perfecte per aquest tipus de públic,
perquè després d'una introducció a l'exposició,
de veure-la, de comentar-la,
de donar-nos també elements per interpretar-la,
doncs després nosaltres ens trobem en una altra sala,
ens reunim tots i fem Tertúlia d'aquella exposició.
Això que els agrada tant a la gent gran,
que és explicar les coses,
i també a partir d'aquella exposició,
totes les seves vivències,
tot allò que els recorda, que els aporta.
Per tant, aquí és una passada, jo crec que aquí...
Aquí jo crec que la Maria ens hauria de pagar
en comptes de cobrar,
perquè es posi un moment que la lliçó...
Ja m'has vist.
La lliçó magistral de la gent gran és això, magistral.
És cert, és cert.
És molt enriquidor,
perquè, i a més en aquestes exposicions
que ells han viscut ben bé allò que s'està dient.
A fotografies tenen els xoca tant
com es pot xocar a nosaltres.
Per tant, que d'aquest diàleg ens surt
una cosa molt maca
i que es fa a l'entorn d'una taula
en la qual hi ha quatre sucs i quatre galetes
que fa que allò sigui,
agafi un tarannà molt agradable,
molt de tu a tu,
que potser és això, no?
L'interès també que la cultura arribi d'aquesta manera.
I tot, que és una activitat pensada
i dissenyada per gent gran.
També han tingut algun grup d'alguns centres d'estudis
que no era estrictament de gent gran.
És a dir, per tant,
a les hores ja el format pot saber-hi una mica,
però bé, continua sent cafè tertúlia.
Per tant, si fins i tot aquesta activitat
que ho està dient la Maria
dieu, home, clar,
nosaltres tenim això,
un club de filosofia
aquí a Tarragona
i ens interessaria això.
Bé, doncs, no cal que estigueu jugats.
En principi és una activitat pensada
per gent gran.
No cal que us espereu.
Però no cal que us espereu, exacte,
perquè aquesta exposició es treu el 21 de novembre
i potser ja encara...
I a més, quan encara s'allarga,
doncs, potser no us agafarà.
Sí, potser ja no us agafa,
ja ha passat l'exposició.
Passem a les activitats relacionades
amb l'exposició de Cambotja,
a Terra d'Esperança.
Passa que haurà de ser molt ràpid, Maria,
perquè anem fatal de temps.
Molt bé.
I si no, et convidarem un altre dia.
Doncs vinga, com vulgueu, jo sabeu.
Cambotja, a veure,
quines conferències veig.
És el segle de projeccions, també?
Sí, hi ha totes unes activitats paral·leles
amb l'objectiu d'arribar a tota mena de públic.
Hi ha aquesta programació de cinema
i això que probablement hi ha també...
Sí, en vam parlar, en parla.
Molt bé.
I el que sí que fem, també,
aquí hi ha una proposta d'activitat,
un taller, en aquest cas,
que vol treballar a partir de Cambotja,
a partir del que va significar
la situació de guerra que us comentava, no, Carles,
la situació de gairebé tres dècades de guerra,
amb un autogenocidi increïble,
terrible, de fet, no?,
de quan el llegeixes i quan vas bé
et va situar una mica en allò,
però des d'una perspectiva molt positiva, no?
Per tant, jo és que de veritat
que ho recomano moltíssim
a tots aquells que vulguin fer una experiència
d'educació per la pau,
d'educació pel desenvolupament,
de la cooperació,
per adonar-se'n...
Jo crec que en aquesta exposició
s'hi veu allò pitjor que som els humans
i allò millor que podem ser, no?
I que crec que està fet des d'aquesta perspectiva.
Des de veure l'exposició de tres parts,
des de veure la terra de dolor, no?
Com li diem, les mines sembra de dolor,
la primera part de l'exposició,
en la qual expliquem com Cambotja
és un dels països amb més mines antipersona
per a la població.
Penseu que hi ha tres mines per a cada persona.
Cambotja és terrible, no?
Els números són desesperants, no?
A partir de veure aquesta realitat,
ens adonem també de com la cooperació,
de com un projecte ben fet
de superació de tot això,
doncs pot fer arribar
allò que reflexa també el Gervasi
en les seves fotografies,
que és a la dignitat, no?
De la gent que ha sofert
aquestes situacions tan extremes, no?
I ens n'adonem, doncs, com, no sé,
per exemple, un noi
que coneixerà l'exposició Sivaniu,
que es diu Xanen,
per exemple, és un noi jove,
simpatiquíssim, guapíssim,
ell molt ben plantat,
que va a la universitat,
i als nois i noies quan arriben
els preguntem,
mira, el Gervasi té un amic allà
que es diu Xanen
i que resulta que va en moto
i li encanta,
i a més el fill del Gervasi
que l'acompanya a vegades quan ballar,
doncs el puja a la moto
i el porta a la ciutat
i són bons amics.
A veure si descobriu
qui és d'aquestes fotografies.
Evidentment, en cap moment,
els nois i noies ens diuen
que el Xanen serà un nen
que es veu que s'està ballant.
Nois, si us ho dic, us ho dic.
L'últim que pensaríeu,
l'últim que pensaríeu.
Exacte, l'últim que pensaríeu.
Un noi jove que s'està banyant,
estant en un grup,
doncs banyant-se,
com fem aquí a l'estiu a la piscina,
però amb la particularitat
que li falta una mà,
un braç i les dues cames.
Però en canvi,
és aquest el que després
ens va enviar el Gervasi
a una foto,
precisament,
que està amb la moto
amb el seu fill,
i és aquest que va amb la moto,
que va a la universitat
i que vol ser un activista
d'antimines,
per exemple.
Com aquest,
aquestes gent que coneixerem
i aquests herois.
Per això que ens està explicant
la Maria Atzeries,
val la pena aprofitar
les exposicions del Caixa Fòrum.
Recordeu Cambotja,
Terra d'Esperança
i l'Espanya oculta
fins al 21 de novembre.
De novembre?
Sí, sí, sí.
Val la pena aprofitar-les
amb les visites guiades, eh?
Jo crec que sí,
que ens ajuden molt més
a anar més enllà, eh?
Si fem estadístiques, Carles,
la gent ve quan vol
o s'apunta realment
a les visites guiades?
La gent ve quan vol,
però s'apunta molt
a les visites guiades.
Sí, hi ha una mica de tot, eh?
Algum cop hi ha
el punt de l'overbooking,
vull dir que
s'apunta a molta gent.
Maria Atzeries,
responsable
de les activitats paral·leles
amb aquest aparell d'exposicions.
Gràcies per venir,
t'hem fet córrer una mica,
o sigui que ara ho pactem
amb el Carles
i potser repetim un altre dia.
Doncs vinga,
moltes gràcies,
com vulgueu.
Carles Marquesa,
responsable i director
de Caixa Fòrum.
Fins dimecres, pot ser,
o així,
perquè de junts
no farem bon.
ara en parlem.
Jo no,
ara en parlem.
La Tarragona Urbana bé?
Molt bé,
800 persones.
Vinga,
doncs ja tenim el titular,
gràcies.