Obrim ja el temps de la tertúlia en aquest matí de dimendres aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio,
una tertúlia que ens servirà per comentar aquest últim dia de campanya electoral,
però també moltes altres notícies que configuren el panorama informatiu.
Saludem avui Antoni Sales, advocat de GAD, al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens saludem l'arqueòleg municipal Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia.
I també el periodista del diari El Punt, Òscar Massagué.
Òscar, bon dia.
Hola, bon dia.
A més, coordinador de tot l'operatiu de campanya electoral aquests dies al diari El Punt
i esperem que s'incorpori també de seguida el nostre quart convidat,
el llibreter, el president del Grim i de llibreters de Tarragona, Pitu Rovira.
Segur que parlarem de la campanya electoral, d'aquest últim dia de campanya, dels missatges,
en fi, de les impressions que tenen els nostres convidats a 48 hores a la jornada electoral,
però abans val la pena destacar, en fi, i a més ho reflecteixen així els diaris tarragonins
i nosaltres també ho hem fet a primera hora de la matí, la notícia que potser a més una sorpresa,
a més, fins i tot en el moment en què s'ha produt, la decisió de la jutgessa de Gandesa
ha d'imputar el Delta Zero, aquest comandament màxim responsable dels bombers de la Generalitat
al l'incendi d'Horta de Sant Joan d'ara fa un any i mig.
Una decisió que es va conèixer ahir a la tarda, això vol dir que el 17 de desembre
Carles Font, així es diu, el bomber, haurà de declarar com a imputat.
Antoni, tu que ets advocat, què significa això d'aquest imputin?
Significa que un jutge té indicis raonables, té indicis raonables que es comés algun tipus de delicte,
el delicte es pot cometre en diferents formes, no cal que sigui autor, pot ser còmplice,
pot ser imputinent, pot ser de diferents formes, està clar, i d'aquesta forma,
processalment, processalment, significa que aquest noi tindrà el dret d'estar assistit
amb un advocat i podrà respondre d'alguna forma les acusacions que se li estan fent, no?
O sigui, que es podrà defensar que fins ara no ho podia fer, a partir d'aquest moment es podrà defensar.
Això significa que si això continua endavant, hi haurà judici.
Què et sembla la decisió? Sense conèixer el cas, m'imagino en profunditat, però en fi, pel que has pogut dir...
Clar, el cas no el conec, no? Amb ell, personalment, sí que el conec i el que em preocupa
són determinades notícies que van arribant, per exemple, estic aquí mirant satisfacció d'alcalde d'Horta.
A mi, lluny de provocar-me cap tipus de satisfacció em provoca una inquietud, no?
Perquè això significa que la jutge s'està considerant que ha fallat el sistema administratiu de control d'aquest foc
i això em preocupa. Em preocupa que algú pugui considerar que el sistema al voltant d'alguna emergència no sigui l'adequat, no?
Això és el que em preocupa. O sigui que, òbviament, que s'ha d'investigar fins al final, sí, sense cap mena de dubte,
però a mi, lluny de provocar-me cap tipus de satisfacció, el que em provoca és una mica neguit, no?
Perquè, clar, òbviament, algú va fallar. Sí que van existir les morts, no?
Però, clar, les morts van existir perquè algú va provocar el foc o van existir per algun tipus d'imprudència
respecte a alguna persona, que és el que em provoca neguit, no?
Òscar, què et sembla la decisió judicial?
A veure, impactant, no? Perquè, tot i que a nivell tècnic, ara ho he explicat molt bé,
que, doncs, t'impacte, no? Que se li imputi homicidi, encara que sigui per imprudent o per omissió, no?
En aquest cas, el màxim responsable de l'operatiu és el Delta Zero, no?
Està clar, també, que la jutgessa, suposo que, o sigui, ha treballat aquest tema amb molt de rigor,
amb molt cada detall, no? S'ha passat hores amb les declaracions.
Sembla que sempre, o hi ha hagut haver algun indici, no?,
que alguna cosa havia fallat, però després, també, completament d'acord amb ell,
que, bueno, que això no provoca satisfacció, no?
No pot provocar satisfacció, no?
I, bueno, a veure, és un tema molt complex des del principi, no?
Jo sempre he pensat que era un tema, bueno, del qual tothom em va intentar treure
treure rèdit polític i mediàtic, i, bueno, és un tema molt sobreexplotat,
ha sigut un tema molt sobreexplotat, no?
I, bueno, i això ha tingut les seues, les seues avantatges i els seus inconvenients.
I, bueno, deixem, deixem que continua el seu curs, no?, judicialment i ja en parlarem, no?
El que sí que hi ha una certa unanimitat és que la jutgessa, és veritat,
que ha treballat de forma molt rigorosa.
Sí, molt exhaustiva i molt, bueno...
El que passa és que ara estem parlant d'un incendi amb 5 morts,
i realment quan reps la notícia que hi haurà un bomber al comandament dels bombers que serà imputat...
Impacta, impacta.
Joan, a tu t'impacta, també?
Es podia preveure per tot el que hem anat seguint a través dels mitjans de comunicació en aquests mesos?
Es podria preveure això i al contrari.
Ara, ens hem de reconèixer que ho estem dient tots.
Vull dir, la tasca de la jutgessa ha estat, penso jo, molt important,
malgrat tot l'envelop mediàtic o l'envelop de pressions
o de voler carregar-li mort un o l'altre,
la intenció de treure rèdits els uns i els altres.
Ara, aquí hi ha tres coses que penso jo que hem de tenir en compte.
Aquest senyor no va encendre el foc, eh?
Això és l'important, clar. Aquest senyor...
Per això és que en aquesta mesura t'impacta el fet que sigui imputat per un cil.
Al marge de les incongruències que n'éssim.
Però, que acabi el Joan...
Si estava en un altre lloc, estaria en un altre lloc per una causa.
Si és de negligència, va bé, però potser estava allà
perquè la cosa estava molt fotuda i havia de ficar-se a ell.
Avaluem tot aquest context.
I després, perdoneu-me, no tinguem un boc expiatori,
que és un tècnic, amb unes circumstàncies determinades,
quan parles amb amics bombers i t'expliquen
que quan hi ha un operatiu d'aquest tipus feia rai a vegades,
però no perquè hi ha incompetència individual del bomber,
sinó perquè hi ha un tema estructural de mal funcionament,
que això també s'hauria d'avaluar.
I això té uns responsables,
que segurament no estaven en Delta Zero a baix de l'incendi,
sinó que podien estar en despatxos més altres.
Responsables polítics, parles, clar.
Han estat cessats.
Anem a veure, el problema de la imputació d'aquest noi,
que és el que jo critico,
sembla ser que és perquè no se'l va trobar
o no es pot acreditar on va estar puntualment una sèrie de minuts.
D'hores, fins i tot, sí.
Sí, minuts o hores, el que sigui, clar.
Però això no significa que la seva actuació fos negligent en absolut.
En absolut.
Respecte al que comentaves tu,
també és cert que el departament inicialment va rebutjar
qualsevol tipus, el departament d'interior i el que depèn de bombers,
va rebutjar qualsevol tipus de responsabilitat
i per el que jo he vist ha anat cessant una mica els responsables de...
Van cessar alguns bombers, però responsables polítics no se sap cap.
Sí, però de manera reactiva i no proactiva.
Exacte.
I hi som.
Exacte, aquesta és la qüestió, no?
S'ha d'agafar el toro per les banyes, no?
I que no localitzis amb un senyor,
potser estava en un postó que no hi havia ni cobertura de mòbil, no sé què.
I hi haurien persones amb ell
que dirien que estava salvant uns pagesos o amb unes persones d'uns masos
o estava jugant a les cartes, cosa que dubto amb un bomber.
Coneixen-los com són.
El que passa és que és molt bonic.
I a aquest senyor ja li ha implicat una màcula
i tothom dirà
i aquest senyor se portarà aquesta càrrega
el resto de la seva vida com el responsable de tot això.
I és una peça, no és la única.
I jo crec que tens tota la roda del món.
S'hem de trobar, jo crec que ha de ser una complicació tan gran
davant d'un incendi.
Òbviament s'ha de seguir un protocol, està claríssim, no?
Però aquest protocol no és una suma d'un mes un,
sinó que segur que al llarg de l'incendi...
Hi ha moltes circumstàncies que et fan variar, no?
Que et fan variar.
Jo suposo que justament per això
ell estava allà al davant
perquè tenia aquest marge de maniure per poder-ho variar, no?
No podem demanar que les persones siguin robots
i que davant de circumstàncies
actuin sense cap tipus de raonament, no?
Què anaves a dir, Oscar?
No, no, vull dir a veure que és molt complex
i aquí podem especular sobre si ell va ser...
O sigui, si va cometre alguna negligència o no,
però és que no ho sabem, no?
És que no hi ha manera de saber-ho, no?
I per tant, ja...
I l'actitud, per exemple, d'això,
de l'alcalde d'Horta de Sant Joan,
dient de seguida, el que sigui,
Convergència i Unió, que també ja ha sortit el pas,
dient en un dia com avui,
48 hores de les eleccions,
se manen les dimissions.
Jo crec que això...
Fins i tot alguns advocats de les famílies,
de les víctimes,
que també apareixen continuament en mitjans de comunicació.
Alguns ja n'han anunciat
que demanaran més imputacions.
És continuar una mica,
almenys a nivell de reaccions polítiques,
és una mica continuar.
Ara, que ha passat un any i mig
i que, no sé,
que tots podíem aprendre una mica dels errors
aleshores, no?
Ara, amb la distància,
continuar una mica amb l'ànsia aquesta
de treure una mica de reedit sempre.
Som tan cinics com a societat
que som capaços de, amb aquest bon home,
crucificar-lo socialment,
després que el judici resulti
que aquest senyor va fer la seva feina correctament,
l'haurem crucificat
i una vegada crucificat d'aquí uns mesos
li farem un homenatge i li donarem una placa.
Sí, tu creus que pot arribar a passar això?
Som suficientment cínics com a societat
per fer això i més.
En casos com aquest,
i potser davant de la societat tal com està ara,
això el que busquem moltes vegades
és un símbol, en aquest cas una persona,
fins i tot en aquest cas mediàticament
un nom, aquest sobrenom de Delta Zero,
que sembla que sigui com molt espectacular,
quan aquest senyor, clar,
té un nom i un cognom com tots els altres.
La X dels Gals, no?
No fotem.
Sí, clar, anem a veure,
què és el que es busca també?
Es busca, doncs en el fons,
està buscant la responsabilitat civil subsidiaria
de la Generalitat, òbviament.
aquí, al renafons de tot això,
és la responsabilitat civil de la Generalitat.
Aquestes dues persones que van encendre el foc,
doncs òbviament no sé si són solvents o no solvents,
però, clar, no té la mateixa solvència
que la Generalitat.
i aquí l'està buscant renafons de la Generalitat.
O sigui, que per uns diners de la responsabilitat civil
estem crucificant amb una persona?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Al marge de les...
Al marge de que hi haguéssim...
Al marge de tot això.
Inconcruències i falta de coordinació,
no ho són sinmorts, això està claríssim.
Me'n recordo jo de Hamlet,
hi ha algú podrita a Dinamarca.
El ritme del judici, Òscar,
per acabar amb aquest tema,
ho dic perquè, clar, la imputació aquesta arriba
14, 15, 16 mesos després de l'incendi...
Bueno, però forma part una mica de...
De la manera de treballar de la jutgessa, no?
A tu, Antoni, et sembla...
Sí, raonable.
Raonable.
Sí, sobretot perquè, per el que he vist,
la jutgessa havia pres declaració,
crec que havia estat a més de 80 persones, no?
Sí, sí.
O sigui que, òbviament, no és un sumari
que sigui de dos testimonis i estats,
sinó que és un sumari complex.
I segur, i segur,
que la jutgessa, abans de prendre aquesta decisió,
segur que ho ha raonat, segur.
O sigui, sense cap mena de dubte,
és un procés intel·lectual complex per ella, segur, no?
O sigui que...
Ara, per què heu fet això?
Perquè per donar-li les armes
a aquest senyor, el Delta Zero,
perquè pugui defensar-se?
O realment hi ha un indici,
és el que no sabem, no?
En fi, veurem com evoluciona
la instrucció judicial d'aquest cas d'Horta de Sant Joan.
Avui, sens dubte,
una de les notícies destacades a la jornada.
Abans de parlar de la campanya,
tenim una notícia també a nivell local de Tarragona
que potser val la pena comentar,
que és aquest tancament
que han fet durant aquesta passada nit
una trentena de pares i mares
del CEIP al Miracle,
perquè reclamen la gratuïtat total
del transport escolar.
Volen que l'Ajuntament assumeixi
el 20% del cost del servei.
I parlo del 20%,
perquè el 80% restant
ja l'assumeixen la Generalitat
i el Consell Comarcal.
Són pares i mares
de la zona de Llevant de Tarragona.
Joan, què et sembla?
Exagerat que es tanquin?
Si us ho donen,
jo em tancaré
perquè els meus fills
vagin amb taxi
cada dia gratis al col·legi.
I us ho dic en sèrio.
Aviam, jo visco la rebessada.
I tenim tres opcions.
Caminant estem 20 minuts
fins al col·legi,
al Sant Pau.
En vehicle particular
estem 5, 10, 15 minuts
segons tràfico.
Però després tenen
els carnets de Tarragonins
que és gratuït.
I para l'autobús
a 100 metres de casa
i després poden estar
5 minuts més caminant
fins al Sant Pau.
Si la gent d'Allavant
té aquesta possibilitat
d'utilitzar el transport públic,
que suposo que sí,
jo no entenc
per què amb diners públics
s'ha de pagar un transport
digue-li semipúblic o semiprivat,
perquè llavors jo reclamaré un taxi.
Clar, recordem que l'Ajuntament
el que al·legues és això,
que ja hi ha la targeta
gratuïta de transport
per tots els escolars de Tarragona
i que per tant
poden utilitzar els autobusos municipals.
Antònia, tu què et sembla?
Bé, a mi em sembla...
Tu què faràs?
Jo no em tancaré,
jo no em tancaré,
perquè continuaré acompanyant
els meus fills al col·legi.
A mi em trobo
potser una mica exagerat.
A veure, estem parlant
certament d'un 20%.
No estem parlant d'un 100%,
estem parlant d'uns 20%.
Un 20% per lo poc que jo sé
s'està dient
que és el que passa
a molts altres municipis
i a molts altres escoles
i centres educatius, no?
I que només es complementa
quan no hi ha altra possibilitat
i en casos molt especials, no?
Això pot crear un greu comparatiu
amb la resta d'escoles.
O sigui, si aquí estan demanant
un 100%
i a la resta d'escoles,
o si més no,
a la majoria de les escoles
només es financia el 80%,
sembla que per aquest 20%,
que no sé exactament
quants diners són,
però que també tinc clar
que no són molts diners.
O sigui, clar,
sembla una mica
una mica exagerat
doncs tancar-te
com a mesura de pressió
amb les aules
per aconseguir això, no?
Sense cap mena de dubte
és un problema,
però no sé si
per arribar a aquest nivell
de reivindicació, no?
Exacte.
A més, recordem
que aquesta actitud
de protesta
provoca també
ahir ho recollíem
amb micròfons
amb altres pares i mares
la queixa
o la divisió interna
de l'AMPA.
Òscar, a tu què et sembla?
També exagerat?
És un tema
que no conec
en profunditat
però també em sembla excessiu.
El que passa
és que quan un col·lectiu
aconsegueix
ficar la seva demanda
a l'agenda
i que s'en parli
i política també, no?
Després estan disposats
a estirar molt més la corda, no?
I és una mica
el que ha passat.
Jo també veig
que ja et dic
no conec el tema a fons
però veig que tenen
l'alternativa
dels autobusos municipals, no?
I crec que han aprofitat
una mica això
que se n'ha parlat
i que realment
això està damunt
de la taula
però per tant...
I perquè fins i tot
aquesta protesta
és com crida nera, no?
Des del punt de vista
d'imatge, no?
Veure pares i mares
i crios dormint...
Un tancament,
doncs, bueno...
El problema és que es posi
massa de moda
com a mesura
perquè darrerament...
Està estigat també ell
la farà aconseguir.
No, no, perquè ell
has dit, Joan,
que no et tancaries
sinó que demanaries un taxi, no?
Jo em tancaré
per demanar
que els meus fills
vagin a un taxi
si amb ells els hi denem.
Darrerament això
de tancar-se als ajuntaments,
tancar-se al col·legi
o tancar-se,
fins i tot recordo,
un cas durant aquesta legislatura
perquè l'abisbal del Penedès
perquè es reclamava
un nou consultori,
doncs això de tancar-se
per demanar alguna cosa
està sent...
està sent a l'ordre del dia, no?
Que no dic que a vegades
no tinguin raó
o deixen de tenir-la, eh?
Però això, una mica
que tampoc cal abusar, no?
Sí, a part, el que dèiem, clar,
tampoc és al 100%
el que reclamen,
és a dir, perquè ja els hi tenen
finançats amb una amplíssima part
i tampoc són tots
els mares i pares del col·legi
els que segueixen aquesta iniciativa.
En fi, això ha passat aquesta nit,
veurem també com evoluciona el cas
i veurem si es volen tornar a tancar...
Si es tancen més dient o no.
Si es tancen més dient o no.
No, no, si es tancen més dient.
Jo m'munto la tancada pel taxi, eh?
Us ho vejo.
Ens agafem amb la paraula
del Joan Menchon.
Més coses.
Tenim la campanya electoral,
l'últim dia de campanya.
Ara ja estem amb la traca final,
coets i, en fi,
petards finals,
mítings finals de campanya.
Ahir va haver-hi el de Convergència
i Unió aquí a Tarragona.
A Barcelona, al Palau Sant Jordi,
hi havia el dels socialistes.
Els socialistes estaran aquí aquesta nit.
Els populars tancen també aquesta nit.
L'Òscar, que ha estat allò
enganxat als polítics
i a la campanya electoral.
Avui, que és l'últim dia, què?
Sí, a veure, el que passa és
que no he pogut trepitjar, no?
No he pogut anar per allà.
algun acte sí,
algun míting sí,
però, en general,
he estat més a la redacció.
A la cuina.
Jo que sí que veig,
com a mínim a nivell territorial
i crec que també a nivell general,
és que ha sigut una campanya de crisi, no?
Una campanya de crisi en tots els sentits.
Vull dir que la crisi ha estat molt present
en el discurs i en el debat
i jo crec que també
tant els que aspiren a governar
com els que han governat
són conscients
de com està la Generalitat,
conjunturalment,
en quant a dèficit,
en quant a problemes econòmics,
i la Generalitat i el país, no?
I per això no hi ha hagut grans propostes, no?
Suposo que tothom ha sigut molt conscient,
encara que estem en època electoral
i que és època de promeses,
per excel·lència,
tothom és molt conscient
de com està el pati.
Ha estat molt prudent.
I no hi ha hagut grans propostes, no?
Grans promeses com altres vegades.
Tampoc hi ha hagut grans propostes
a nivell territorial, no?
De nous instruments,
de noves eines,
de...
Bueno, si cadascú aposta
per una manera de sortir de la crisi, no?
Però m'ha faltat una mica això.
Propostes concretes
que a vegades no cal que siguin molt cares, no?
Antoni, mira, des de la teva perspectiva, què?
Des de la perspectiva, sí, sí, sí, anem a veure.
Les persones, cada persona és un món
i cada persona rep diferents inputs
i cada persona és influençable de diferent forma, no?
A mi personalment,
i això reconec que és una qüestió absolutament personal,
que un polític critiqui amb un altre
per una cosa que ha fet o que no ha fet,
doncs no provoca cap tipus de reacció positiva cap a ell,
perquè el que jo crec que un polític ha de fer,
i més en molts d'etats jo com l'actual,
que és la situació de crisi,
és intentar convèncer-me a mi
que el que farà ell
és el que em convé ara a mi,
que ell actuarà d'una forma responsable
i que a més d'això com estàs dir-te tu actualment,
que és de crisi i que és una crisi important,
que és el que farà
perquè jo tingui confiança que em treurà de la crisi.
I és el que jo he trobat a faltar.
He trobat a faltar
que un compromís clar i decidit
per part dels partits polítics
ha explicat-me el que faran
i he trobat molta crítica creuada.
Que això d'aquí ho has fet malament,
que això d'aquí sembles un burro de ciega,
que això d'aquí no sé què,
que això d'aquí no sé quants...
Jo crec que a mi personalment
el que necessito és que un polític em convenci
que serà un bon gestor,
que donarà confiança a la societat
i que tirarà endavant una responsabilitat.
Joan, què?
És que n'hi ha això ja.
Vull dir, hi arriba un moment que els assents
i com a mínim no han donat missatges.
Tinguem una campanya
que vegis que hi hagi una miqueta,
no gastar diners,
una miqueta d'alegria
o d'ús de matèria gris, no?
Tampoc.
I ens han discutit perrucades
que si un afegeix un orgasme,
que si un joc de guerra no sé quantos...
Ha estat una campanya calenta, eh?
Des d'aquí ho he dit.
Sí, però...
Cotrament calenta.
Cotre, cutre.
I al final, què?
La campanya què és?
Per què un 5% decideixin votar uns uns als altres?
És el que es vol, certament.
Val la pena?
Primer, jo no sé si aniré a votar
i segona, si vaig a votar no sé què votaré.
Però és que em passava fa 3 setmanes.
O sigui, que per molta campanya que faci
no em faran canviar d'opinió.
És a dir, que és un esforç innecessari, segons tu,
i uns diners que es malbaraten.
És una escenografia que...
No ho sé, són aquelles litúrgies
que fa la societat
que moltes vegades no serveixen per gairebé res.
Tu també creus que hi ha una certa litúrgia?
Sempre he pensat que és una escenografia
que va quedant desfasada
i cada campanya que passa, més desfasada.
Per molt que s'incorporin a la campanya
les noves tecnologies,
la nova manera de transmetre els missatges,
continua sent en essència,
el missatge en si,
continua sent, me sembla, desfasat.
A vegades, no sempre.
Bé, és això.
Però amb aquest format de mítings, vols dir,
en què la gent que veia està convençuda,
en què sempre tots exhibeixen banderes al darrere,
en què es busquen frases molt concretes
per aparèixer bàsicament a la televisió,
que és el gran impacte
i després que ho recullen els diaris.
I a vegades és com un discurs molt premeditat,
massa pensat a l'hora de demanar el vot.
No ho sé,
jo vaig veure, per exemple,
repetit el debat a 6 de TV3,
l'última ronda
d'intervencions.
ho poso com a exemple,
és un detall i potser és una tonteria,
però m'assembla desfasat,
aquesta manera de demanar el vot,
de mirar la càmera,
m'assembla desfasat.
Hi ha unes frases que segurament estan més que memoritzades.
Clar,
aquesta forma de fer política
és una forma que és molt antiga,
i demanar el vot d'aquesta forma
és una forma realment molt antiga
i malauradament per tots,
perquè aquí tots som els que rebeu aquesta informació,
no ha evolucionat.
El problema és que també malauradament
no té recanvi,
perquè clar,
un partit polític no pot deixar de fer això.
Un partit polític
ha de portar els seus militants
i els seus convençuts
en un escenari
i el polític ha de transmetre
amb els seus convençuts
que són els millors
i una sèrie de coses.
Sí, perquè potser els militants
en algun moment determinat
ho necessiten,
ho necessiten, no?
S'ho necessiten fisiològica.
Necessiten mobilitzar-se, clar.
La prova és que omplen l'escenari,
o sigui,
això significa que d'alguna forma
ells mateixos
ho estan demanant, no?
Són com parades militars
però són sarmament, no?
Hi ha qui té l'exèrcit més gros
o té més militars.
L'armament és verbal.
Sí, perquè a més s'ha convertit això
en aquesta recta final
en omplir el Palau Sant Jordi de Barcelona, no?
Ahir els van fer els socialistes,
avui ho intentarà Convergència i Unió.
Però realment la gent hi va,
o sigui, significa que d'alguna forma
aquesta gent ho vol,
aquesta forma de fer política, no?
Clar, però aquí va, Antoni,
els que ja estan convençuts,
els que segur que votaran...
Clar, per això ho deia, per això ho deia.
Els que han trucat 55 vegades
a venir-se,
no fotis,
que fotrem un berenat...
Sense cap mena de dubte.
El problema és que, clar,
que si tu no ho fas,
què passa?
Clar, llavors,
aquest és el problema, no?
I respecte a això,
jo aquest m'ha de faltar també
i ho dic ara
que ja és immaterialment impossible de fer.
El cara a cara.
Sí.
Ara us anava a preguntar.
El cara a cara.
persones que avui per avui
tenen capacitat
per ser les properes
presidents de la Generalitat
ha faltat
i que la societat...
Home, sí.
Entre l'Anglada i la...
I la què?
I la Carmen de Mairena,
que ha sigut guapo, eh?
A veure, Joan,
tu també has trobat a faltar un cara a cara.
No sé si dels teus o dels seriosos.
No sé si el van fer ahir a Polònia,
perquè al final vaig estar vivint bons.
Però hauria sigut interessant
fer un cara a cara.
El que passa que 24 hores abans
havíem qui treu la palleta més llarga
per no dir una altra cosa.
Això és ridícul.
Quan sabíem tots perfectament
que era difícil d'encaixar la graella,
com va dir la directora de televisió,
que va passar un molt bon maltràgol,
i després, una hora abans,
dius senyors cap a casa,
és ridícul?
És patètic?
Què és això?
Que fins i tot,
no sé si ho preguntaria al Sala,
una mica com a argument jurídic,
que...
L'argument de l'Ajuntament Electoral...
Es va argumentar
que s'havia de demanar
amb ciutat.
Absolutament ridícul.
Absolutament ridícul.
Jo no, no, anem a veure.
Per molt que sigui una qüestió
que es tingui que regular,
perquè òbviament
s'han d'estar a una sèrie de normes,
el que està clar
és que la societat,
la societat realment demanava...
Sí,
que el senyor...
S'ha de prioritzar en aquest cas
molt l'interès del general
o l'interès de la societat.
quan no saps què dir
apliques el reglament.
Però clar,
si el reglament
diu
amb cinc dies
d'antelació,
que ha de fer la Junta,
Antoni,
incomplir el reglament.
No, no, no, no,
anem a veure.
Jo no estic criticant
que la Junta
digui això en cinc dies.
El que estic criticant
és que 15 dies o un mes abans
estaven discutint
si el debat era en castellà
o el debat en català.
Però aleshores
la responsabilitat, Antoni,
és dels partits,
no de la Junta Electoral.
Clar, clar, clar.
És que jo estic dient
que la responsabilitat
és tota dels partits,
sense cap dubte,
no la Junta Electoral.
O sigui,
que no es posessin d'acord
per si fèiem un debat en català
o en castellà
o fèiem una cadena privada
o una cadena pública,
això és absolutament ridícul.
Ho sento.
Que se retrati la Junta Electoral
i quedi malament la Junta Electoral
es mengi un marrón
quan ells no han sigut
que han provocat això.
Però doncs jo em pregunto
què ha de fer la Junta Electoral.
la responsabilitat...
No, home, no, perquè...
I et tens una impugnació
dels altres partits.
Escolta, jo vull un debat
amb la Carmen de Mairena.
Exacte.
I que sóc menys jo
que els altres, ja hi som.
No, perquè les normes
estan per complir-les, no?
Però tu creus que un mes abans
o dos mesos
no haguéssim pogut pactar això
i no discutir
si el debat era en català o en castellà?
De veritat, jo trobo
que això és ridícul.
30 anys d'autogovern,
Òscar, i no hem aconseguit
a Catalunya fer un caracal, eh?
Un caracal.
Aquesta vegada
que l'hem tingut allò
amb la Mela Els Javis,
què et sembla totes les manes?
Tot el que ha passat
amb això del caracal?
Bueno, sabem que és un format
que en el món anglosaxó
és molt més habitual, no?
I aquí, doncs,
sembla que sempre hi ha...
Per un caracal
el Nixon va perdre les eleccions.
Bueno, hi ha res...
Bueno, i els caracales espanyols
a vegades han tingut un...
Exacte.
I recordeu els de Rajoy Zapatero?
Que també feien molts anys
que no se'n feien, eh?
A nivell espanyol.
A nivell espanyol feien molts anys
que no se'n feien, també.
Tots volem sentir
com el teu positiu de candidat
està defensat.
És que segurament
hauria tingut una gran audiència.
Segurament, eh?
Entre altres coses
perquè no s'havia fet mai.
Hi ha una espècie de reticències
fins i tot del candidat
o del seu entorn
que se li pressuposa guanyador
i hi ha una espècie de reticència, no?
De por, de mas,
de si és un respecte
a exposar-se al caracara
que no s'acaba d'entendre.
Saps per què?
No sé si és un tema cultural o és un tema...
No, no, no.
Per què?
Perquè com que se saben guanyadors
creuen que no tenen res a guanyar.
Ja, però això és dolor.
De fet, això ho demostra
que Montilla va ser
que a última hora
ho va intentar...
No, però clar,
però la societat
és qui ho ha de demanar.
O sigui, la societat
és qui ha de reclamar
a través del que estem fent aquí ara
que això no pot tornar a passar.
Nosaltres som els que som la societat
que som els que rebem
aquesta informació dels polítics
els que hem de demanar
que han de fer això.
Què passa?
Jo estic convençut
que el senyor Mas
va valorar amb el seu dia
que com que ja les enquestes
li estaven donant guanyadora
què puc guanyar?
No pot guanyar absolutament.
Pots perdre.
Pots perdre-ho.
I el senyor Montilla
que és qui té la informació
és qui...
Clar, però la informació
per haver estat al govern,
òbviament, no?
Doncs és qui podia haver posat
una mica això
i tampoc ho va fer, no?
O sigui que...
En qualsevol cas, clar,
tot això va sortir
darrere del final
del debat aquell de 6
amb aquella imatge
també una mica curiosa, no?
Entre els dos candidats
parlant entre ells
a veure si s'emplaçaven...
Tot no diu una altra cosa.
Per no dir una altra cosa.
Amb la directora de TV3
al davant.
Més enllà però del cara a cara
veuen que les eleccions
provocaran una gran participació.
Joan, o tu creus que estarem
en els nivells d'abstenció
de fa 4 anys?
Crec recordar que fa 4 anys
va haver-hi un 56%
de participació, Òscar.
Crec recordar, aproximadament.
Al voltant dels 55.
Nesta situació important
com a molts llocs
que hi ha democràcia consolidada
i tampoc el que ens en descandalitzem
per això.
Sí, perquè també als Estats Units
hi ha molta abstenció
i ningú...
Però és que la gent està empipada
perquè el sistema no funciona.
O la gent ja li està bé
que vagi així
i diu
ja m'està bé qui guanyi.
Això té dos visions.
I després, el que jo no tinc tan clar
és que siguin uns resultats
tan tancats
com plantegen alguns.
La cosa...
Pot sortir alguna sorpresa.
Què creus que pot passar?
Que aparegui algun altre partit?
Ho estàs dient això?
Poden entrar partits
que estan fora de l'art parlamentari
i llavors
que qui ha de guanyar
en aquest cas Convergència
no tregui tants com l'expectativa.
Sembla ser
que el PSC no baixarà tant.
Però sí que baixarà,
hi ha un desgast.
i aquí es poden trobar
en una situació
de dificultats importants
de pacte
amb un Parlament
que algun va dir una vegada.
Podem tenir un Parlament
molt friqui
amb coses
que seran difícils
de lligar
de partits petits
que entre ells costaran.
Ara hi ha sis formacions
polítiques al Parlament.
Si entre una o dues més,
clar,
tindríem set o vuit
que déu-n'hi-do.
Antoni,
tu quina previsió fas?
Bé,
anem a veure.
Respecte al grau
de participació
de les eleccions catalanes
certament
no ha estat mai
un grau important.
La qüestió
i que apunto
i que s'ha de reflexionar
sobre això
és que
per què
a les estatals
o a les generals
hi ha un percentatge
més elevat
que hi ha en aquestes eleccions.
Independentment
del grau de consolidació...
Doncs potser,
perdona, Antoni,
perquè hi ha una part
de la societat catalana
que considera
que on es juguen
les garrofes
és a les eleccions espanyoles.
Equivocadament.
Per el motiu que sigui
però és el que realment passa.
Però també és un tema
una mica,
jo crec,
generacional també.
Bueno,
no ho sé,
també parlo a vegades
per la mateixa família.
Jo veig que,
per exemple,
uns pares
tenen una mica
aquesta sensació
de que és més transcendent.
El que passa a Espanya,
a Madrid, no?
Sí.
Que no el que passa aquí.
Però un tema
més generacional,
més d'educació,
jo crec que això
ha d'anar evolucionant.
o més involucrats
o més,
no sé,
segurament l'al·lési
seria realment important de fer.
I la qüestió també
que jo crec
que les incerteses
que tots tenim
és respecte
a si Convergència
tindrà o no
majoria absoluta,
que a mi això coincideixo
amb el Joan
que realment
és una cosa
que és una incertesa,
la sortida
de nous partits polítics
amb l'arc parlamentari
i aquest grau
de votació
que sigui tan baix
si permet
que per la llei
HON
les restes
facin que surtin
altres partits.
Teòricament
amb menys participació
més possibilitats
que entrin
aquests partits
al Parlament.
Fins a un límit
perquè això
també pot afavorir
els dos anterioritats.
El problema
és que
si entren
aquests nous,
si rom
algun partit nou
al Parlament
pel signe
d'aquests partits
que tenen
possibilitats
d'entrar-hi
realment
no vull pensar
que puguin ser
realment
condicionar
el nou govern
perquè estaríem
parlant
des del meu punt
de vista
aquests partits
que tenen opcions
són a l'extrem
hi ha els nous
independentistes
per un costat
amb reagrupament
i solidaritat
i hi ha partits
com Plataforma
per Catalunya
per l'altre costat
que si
realment
si ha hagut
d'aquests partits
aconseguís
condicionar
el nou govern
estaríem parlant
d'un canvi
molt important
el que passa
és que clar
entrarien
en un, dos, tres
diputats
que sembla difícil
però en condició
però segons com quedi
és veritat
tal com li donen
les enquestes
que diuen
que Convergència
estarà a tocar
de la majoria absoluta
segons les enquestes
doncs bueno
aquí podrien entrar
en escena
ha tocat
parlen d'un a sis
aquesta és la qüestió
i clar
aquest un a sis
hi ha molta diferència
és que fins diumenge
no es podran fer
les valoracions pertinents
però tu creus
que sí que tenen possibilitats
d'entrar
alguna d'aquestes forces
jo crec que
amb força no
però d'entrar-hi
és possible
que entri algun
i un parlament
amb set o vuit
formacions polítiques
ho veuen complicat
doncs a les hores
és a dir
estaríem davant
d'una legislatura
que per una banda
l'argument de la pluralitat
el país és plural
els ciutadans
opten per moltes
i això és la festa
de la democràcia
tu pots tenir
majoria absoluta
amb 35 partits
a l'oposició
fantàstic
tu pots tenir
majoria relativa
i ser tres partits
al parlament
i fer n'arrai
hem de veure'n
doncs
per què
analitzem una mica
per què creieu
que poden entrar
nous partits
sense cap mena de dubte
la meva opinió
és perquè la gent
no vol una altra vegada
més de lo mismo
per un cert descontentament
amb els partits tradicionals
exacte
no està content
o creu que no
creu que no està content
amb la fórmula
del tripartito
tampoc vol tornar
una altra vegada
a la fórmula
de convergència
de 23 anys
de pujolisme
i potser
potser aquesta és la raó
que estan sortint
com a bolets
aquests diferents partits
que en una situació
segurament normal
doncs no tindrien
un recursament
tan important
llavors clar
segurament
els polítics
haurien d'analitzar
quin és el grau
de descontentament
que té la societat
respecte a la seva actuació
durant els últims
30 anys
o 25 anys
d'autogovern
més que
en part sí
sempre és així
però
més que
a part
al marge del descontentament
amb els partits tradicionals
jo també crec que
estem en un moment
en quant a l'horitzó nacional
en quant a
la crisi
i les retallades socials
aquestes circumstàncies
són les que ha fet
no té confiança
de la societat
amb els partits
bueno
sí
però ja et dic
hi ha un component
molt de
conjuntura actual
davant
l'horitzó nacional
davant la retallada
de l'estatut
davant el
el paper d'esquerra
dins del govern
doncs
sorgeixen
dues decisions
per dir-ho d'alguna manera
d'esquerra
lligades a això
a l'independentisme
i a l'horitzó nacional
però si tu tinguis confiança
han sortit
diverses candidatures
han sortit
diverses candidatures
de pensionistes
en relació una mica
com a reacció
a la retallada social
i després els friquis
després el tema
de la gestió
de la immigració
bueno
tots sabem
quin és el discurs
de Plataforma Aplicat
ho hem de deixar aquí
senyors
a fer més càlculs
a reflexionar de madissabte
si volen
i a votar també
si volen
el proper diumenge
i a partir de dilluns
ja valorarem
el resultat electoral
Òscar Messeguer
Antoni Salles
Joan Menchon
gràcies per compartir
aquesta tartúlia
fins la propera
bon dia
molt bon dia