Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català, Enric Garriga, molt bon dia, benvingut.
Hola, bon dia a tothom.
Avui visita.
És que toca.
És d'aquells dies que ens relaxem una mica, fill,
i sembla que et comportes amb una miqueta més de...
De què?
No ho sé, com a més moderat, o no?
Bé, m'amoderaré.
Saludem la visita, que no tenim pastes,
però intentem ser persones educades.
Ens acompanya avui Anna Domingo,
ella és representant de la Secretaria de Política Lingüística de Tarragona.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda, gràcies per ser-hi.
En parlarem d'unes quantes coses amb l'Anna.
Estetament lligades amb l'actualitat
i algunes de les informacions que avui ens ha portat l'Enric,
però no podia ser d'una altra manera.
Ens estem sempre amb música.
Vinculada a què, avui?
Avui, vinculada que estem en setmana de Carnaval.
És la idea de Setmana Santa.
No, això vine després.
Tindrem a la Quaresma, d'aquí no res.
La Quaresma, d'aquí una setmana, però avui és Carnaval.
I com que és Carnaval,
doncs posarem música ballable,
però que sigui en català, això sí.
Us sembla.
Això pot ballar en català, també?
Sí, encara que hi ha que no s'ho creuen, sí.
Mai, mai avanç, mai, mai, tan difícil.
Mai, mai avanç, mai més, ja no tornaré.
Saps que sona, salvant les distàncies
i amb aquest toc de modernitat,
allò que se'n deia abans,
que deien les mares i els avis, música lleier.
No et sona així com a música lleier?
Una mica sí, perquè és allò que se'n diu electropop,
així amb un aire una mica retro,
i estem parlant de Glissando.
Glissando és un grup pioner
en aquest estil musical fet en català,
fa deu anys que funcionen,
però sí que és veritat que aquest disc que es diu
Records del futur ha sortit a finals de l'any passat,
a l'octubre o així,
quan feia quatre anys que no donaven senyals de vida al grup.
Per això doncs sembla que sigui una cosa una mica nova
i sí que s'han renovat una mica en aquests quatre anys
perquè no han deixat la música,
ni han deixat de fer concerts,
però han fet concerts fora de Catalunya,
per Europa i llocs així,
i doncs estaven una mica perduts de l'actualitat.
Amb aquest disc es posa una altra vegada
la primera fila de l'actualitat,
i si bé no totes les cançons són així marxoses
com les que hem tirat per avui,
com que toca cada nòmina que fa les més ballables,
i bé, aquí ho tenim,
amb un tema així,
el disc es diu Records del futur
i tot va amb aquesta onda temàtica,
hi ha algun geonauta per aquí,
i aquesta cançó es diu Sibelius 507 a Helsinki.
De fet nosaltres parlem de futur
en quant als continguts d'actualitat de la llei del català,
de diferents aspectes de l'actualitat del català,
volíem dir no la llei del català,
i parlem de futur perquè parlem de previsions.
D'entrada, la futura llei d'acollida
que fomentarà l'estudi del català entre els immigrants.
Totes aquestes qüestions ara les detallarem amb l'Anna,
però podríem fer algun titular, no?
Sí, sí, per això he agafat avui uns temes d'aquests
que són recents que tinc per aquí a la nevera
i que els reservo per casos com el d'avui.
Com que tenim l'Anna Domingo,
avui dia és de la Secretaria de Política Lingüística,
parlem de coses d'aquestes que afecten
a les lleis i a la política lingüística en general.
A veure, el projecte de llei es va aprovar l'estiu passat,
però ara, aquest primer trimestre de l'any,
és quan ha d'entrar al Parlament
i s'ha de debatre i aprovar.
La futura llei d'acollida parla de moltes coses,
però les que ens afecten directament aquí en el nostre tema
és el tema de l'acolliment lingüístic.
i, bé, la llei preveu que es crearà un servei d'acollida
que oferirà cursos de català als novinguts.
Cursos no només de llei catalana,
sinó també sobre la societat catalana,
sobre la nostra cultura, sobre la nostra història,
de tal manera que aquests cursos han de servir
quan els nous vinguts els hagin aprofitat,
hagin fet allò al curs sencer
i hagin acabat amb el certificat d'aprofitament,
aquest document tingui validesa
en el que és el procés de regularització de la immigració.
Possibilitat de l'accés a la llengua i a la cultura catalana,
en principi.
Exacte.
I, bé, doncs aquí preveu, per exemple,
parla que es preveuen 11.700 cursos,
nous cursos de nivells inicials o bàsics
per a la novingració, que s'afegeixen als 2.800
que ja s'estan fent ara, per exemple,
molts d'aquests des del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Aquesta és una de les qüestions.
La llei ja, doncs, encara no està aprovada,
però aquest primer trimestre ha de quedar aprovat, això.
Hi ha una futura llei que és la de consum,
però també podríem parlar del balanç
de sancions lingüístiques de l'any 2008.
Sí, perquè la cosa va lligada.
La qüestió de les sancions lingüístiques,
ja sabem que la llei de política lingüística
no té un apartat de sancions,
però sí que per alguns casos
remet a l'Agència Catalana de Consum,
que és qui pot sancionar algunes pràctiques
que no respecten la llei de política lingüística.
De manera que ja fa alguns anys
que sempre en aquesta època d'any
anem parlant del balanç,
de quantes s'han posat,
a vegades hi ha hagut casos espectaculars
o casos que ens surtin molt per a la premsa
com la multa a Correus
o aquell famós empresari d'unes finques
que encara ara va pels tribunals i tot això.
Doncs bé, està ara en tràmit parlamentari
la futura llei catalana de...
A veure com diu això?
Sí.
La futura llei de consum del Principat.
I aquesta futura llei preveu garantir
que les factures, els contractes,
les instruccions, fulles publicitaris, etcètera, etcètera,
totes aquestes coses que fan les empreses,
siguin públiques o privades,
hagin d'estar necessàriament a disposició
de l'usuari, del client, en català si ho demana.
Ara vas a un banc a fer una hipoteca
i la majoria et diu
no, és que no tenim això en model en català,
no en tenim, aquest tipus de coses.
També sembla ser que aquest projecte de llei
inclou una actualització de les tarifes,
diguem-ne, del preu de les sancions,
que fins ara potser, em sembla,
per algun lloc d'aquests,
amb el document d'abans,
parla que fins ara les multes
arribaven a un màxim de 3.000 euros,
però també hi havia l'opció de les reincidències.
Però es preveu que augmentin, no?
Sí, es preveu que augmentin fins a 10.000 euros.
Això no vol dir que el mínim siguin 10.000 euros,
vol dir el màxim.
I en cas de reincidència
o de no pagar la multa,
llavors la cosa s'encareix
i pot arribar,
però pot arribar no vol dir
que necessàriament sigui aquest preu,
siguin els 100.000 euros.
Ja us veurà quan estigui enllestit el tema.
Tot això ara està en ràmit parlamentari,
aquesta llei també se suposa
que s'ha de aprovar
i s'ha de posar en marxa en guany.
I això té relació amb el que dèiem ara
del capítol de sancions.
El balanç de l'any 2008,
atenció, del 2009,
estem a principis de ferrer,
encara no tenim dades,
les dades que s'han publicat fa pocs dies,
aquesta setmana mateixa o la setmana passada,
són el balanç de l'any 2008.
I això, diguem, recordo,
depèn de l'Agència Catalana de Consum.
I en concret, l'any 2008
es van sancionar 209 establiments o empreses
i el muntant econòmic d'això són 208.000...
Sí, 208.000, 200 euros.
Això és molt o és poc, home.
En relació a l'any 2003,
que és el primer que es va començar a fer això
i només es van imposar dues multes,
doncs ha crescut bastant la cosa,
de dues a 209 ha crescut.
Però també és veritat,
una altra cosa que apareix a la informació
des de l'Agència Catalana de Consum
i l'informe de política lingüística de l'any 2008
diu que la Generalitat va rebre 2.364 denúncies.
2.364 denúncies
de qüestions relacionades amb el dret de viure en català
i de 2.364,
només 209 han acabat sent una sanció.
Què passa?
Quan et visiten i no comencen això,
et donen un termini per posar-te al dia
i amb això ja uns quants milers d'aquestes denúncies
ja desapareixen.
D'altres tenen un termini per corregir coses
i també total que de les 2.364
només 209 acaben en denúncies.
Per tant, no és tan poc, tan gran cosa això.
Ja puntarem, en tot cas, ara,
en conversa amb l'Anna,
un parell d'editorials novetats informàtiques.
Sí, parlem de revistes.
La primera és la Llengua i ús
i la porto avui perquè és bastant recent.
La revista Llengua i ús és la revista tècnica
de política lingüística.
Com que vingui l'Anna, doncs...
Calla, que ja que ve la trauré,
quedem estupendament bé.
I no només per això.
En traiem altres dies, eh?
Coses del cervell, ja t'ho dic.
Ara, també, per tirar-me floretes a mi,
també parlo d'aquest número,
que és el número 46,
és el que correspon a l'últim quadrimestre,
que a la vista són cada 4 mesos.
Antigament era en paper,
ara ja fa 3 o 4 números que només existeixen en format digital.
Es pot trobar a la web de la Generalitat,
3b20.gencat.can,
i aquí posem Llengua Catalana,
i allà trobarem de seguida l'enllaç.
Total, aquesta revista,
destaco alguns dels articles que hi ha,
per si algú se'ls vol mirar,
perquè tenen a veure amb coses que expliquem sovint per aquí.
Però, d'una banda,
hi ha un article sobre aquell congrés
que ens van presentar el Convit.
Primer congrés de serveis lingüístics
que aquesta parla catalana.
Després tenim un article
precisament sobre responsabilitat social
de l'empresa i política lingüística.
També tenim un altre,
que és el balanç sociolingüístic
de l'any 1998 a l'any 2008,
que és un estudi comparatiu
que estan fent des de la Secretaria Política Lingüística,
el Joan Solerana Torrijos.
Una nova enquesta demogràfica
amb nous mètodes
que parla de demolingüística,
que el fa l'Ernest Carol.
I també hi ha una altra cosa
relacionada amb les empreses,
que és un estudi que es diu ELAN,
que és un estudi del català
en el multilingüisme de les empreses catalanes.
Tot això està en aquest número.
I atenció,
també hi ha un article en aquest número
sobre el que és l'índex pla,
que el firma un que aquí està parlant.
Molt bé, doncs per això la recomana,
perquè a més ell fa un article.
Si no sortís ell,
doncs hagués fet una mica esment de la revista
i poca cosa més.
En aquesta altra també escrius?
No, però aquesta l'explico
perquè parla del tema de llengua i migracions.
És una revista que s'està fent,
aquesta és anual,
la fan des de la Universitat de Barcelona
i es diu
Revista Llengua, Societat i Comunicació,
i ara simplement l'explico
perquè s'està preparant aquest número
de l'any 2010
que se centra en el tema de llengua i migracions.
I ara doncs qualsevol persona
que pugui fer un article d'interessi,
potser l'Anna voldria fer un article sobre el tema,
doncs fins al 20 de març
es pot enviar a la...
Això ho trobareu a la pàgina
de la Universitat de Barcelona,
que és www.ub.edu
i aquí tindrem...
Podem buscar la revista
i parlar, per exemple,
de coses com
la jornada d'acolliment lingüístic.
Que en parlarem després
de fer una pausa molt breu.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977 24 35 27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Bé, parlarem de lleis,
de previsions,
de tot el que vulgueu,
però aprofitem
que l'Anna és aquí
justament per parlar
d'aquesta cinquena jornada
de l'acolliment lingüístic
que es va fer
el divendres passat.
Podríem fer ja
un primer balanç
perquè va ser un èxit
de convocatòria, no?
Sí, a veure,
normalment tenim una mitjana
d'un centenar
de persones inscrites
i això,
al Camp de Tarragona,
doncs,
està prou bé, no?
L'altre dia justament hi havia
la subdirectora general
de política lingüística
i em deia que a Barcelona
els hi costa
a plegar...
I són més gent, eh?
Són molta més gent,
moltíssima més.
Per tant,
des d'aquest punt de vista
sí que ho podem considerar
un èxit, no?
El que passa
que jo si hagués de fer
una mica de balanç
el faria més general,
no tant d'aquesta jornada,
sinó una mica
del que representen
aquestes jornades
en el marc d'aquesta feina
d'acolliment lingüístic, no?
Aquesta, com bé dèieu,
és la cinquena,
això vol dir
que n'hem fet quatre abans
i des de l'any 2007
també fem un altre format
que pertén aplegar
els professionals
de l'acolliment lingüístic
del Camp de Tarragona
que és el que anomenem
una sessió de reflexió.
És a dir, fem
normalment cap al febrer
aquesta jornada
que és de presentació
de materials i experiències
que té un enfocament
molt pràctic,
es tracta de donar a conèixer
experiències que han treballat
gent diversa
que puguin ser útils
per altres
que estan treballant
més o menys amb el mateix, no?
I al novembre normalment
fem aquesta sessió de reflexió
que va sobre un tema concret.
Convidem algú
que vingui a parlar
sobre el tema
que hàgim decidit
i que ens ajudi
a reflexionar
al voltant d'aquell tema, no?
Perquè aquest tema
de la immigració
a vegades a tots
ens costa una mica
acabar de saber
què en pensem, no?
A vegades
doncs hi ha gent
que pensa
pobres, potser...
Tenim certes contradiccions
segurament, no?
Volem que tothom s'integri
però alhora
pensem que potser
és un esforç molt gran
i interiorment sí
tenim contradiccions, no?
I perdona, Anna
jo m'imagino
que geogràficament
és molt ric
l'experiència
d'una persona
per exemple
que estigui fent
acolliment lingüístic
en un indret
de la costa
com a Salou
o a la ciutat de Barcelona
en un barri
clar, són experiències
diferents
i són formats diferents
els que s'han de plantejar.
O a Salt
a l'àrea de Girona
que hi ha uns nivells
d'immigració més alts
que cap altre lloc
de Catalunya
doncs esclar
és una integració
molt diferent
o a Vic
que fa molts anys
que hi van començar
a arribar immigrants
i molts parlen en català
habitualment
no tenen cap tipus
de problema
doncs bé
sí
el balanç
jo el faria així
més en general
perquè em sembla
que sí
que el que podem considerar
un èxit
és que això
s'estigui mantenint
i que continuem
tenint gent
interessada
a venir
a les jornades
és una eina útil
aquestes jornades
aquesta aposta
comú
d'experiències
és el que pretenem
que sigui útil
no
jo no
doncs hi havies d'anar
no em vas dir
que havies d'anar
no
no vas anar
a les jornades
de culler
l'Enric
s'has de dir
que a altres coses
jo vaig fer al revés
ja que jo no hi vaig
que vingui l'Anna
i a domicili
a domicili
ja veus
així funciona la cosa
sí sí sí
molt bé
doncs bé
potser destacaria
per això que deies tu ara
de l'enriquiment
que representa
el trobar-se
persones que treballen
en llocs diferents
amb els mateixos temes
que la conferència central
que vam tenir
aquest divendres
va ser sobre
la base de dades
de bones pràctiques
que manté
Lingua Món
Casa de les Llengües
que és una institució
que es dedica
a la gestió
del multilingüisme
la gestió del multilingüisme
vol dir
de moltes altres llengües
però també del català
i el que tenen
és una base de dades
que va recollint
experiències
o materials
que han tingut
una aplicació
i normalment
doncs
han tingut un èxit
i això
està a internet
qualsevol persona
hi pot entrar
i es troba
una fitxa
amb tota aquella informació
i amb el contacte
si una persona
veu que hi ha
una experiència
que li pot ser útil
pot entrar en contacte
amb qui l'ha tirat endavant
vull dir que
Lingua Món
simplement
catalitza
fa de catalitzador
però és una iniciativa
que ens va semblar
que era molt interessant
d'explicar
justament per això
perquè el nostre públic
és gent que inventa
experiències cada dia
de fet
el tema del voluntariat
lingüístic
que ara ho tenim tots
com molt assumit
quan es va començar
quan es va donar a conèixer
i va començar a caminar
era una coseta de quatre
i ara
Déu-n'hi-do
i això segurament
va sorgir
no amb el nom
de jornades
d'acolliment lingüístic
però sí d'alguna
que altra trobada
de gent que tenia
experiències comunes
i a més a més
el voluntariat
diguéssim
s'ha provat
i comprovat
i és una
vaja
la Unió Europea
també l'ha reconegut
com una de les millors pràctiques
pel multilingüisme
i se n'han derivat
moltes altres pràctiques
que són
emparentades
amb el voluntariat
altres programes
que serveixen
per això
per parlar
ara pensava
aquell d'omnium cultural
quedem
quedem
sí sí
és una d'aquestes
molts llocs
déu-n'hi-do
i l'Enric
que ho esmentava
ara
en el breu repàs
de l'actualitat
la futura llei catalana
d'acollida
proposa
les mesures
de foment del català
també parlava
de molts cursos
ja no sé
quants cursos
més s'oferteran
estan en sintonia
amb el que es fa
a altres països europeus
o va més enllà
les nostres característiques
doncs no ho permeten
home més enllà
no gaire
perquè mira
si agafem dades concretes
a veure
hi ha països d'Europa
que tenen
legislació
sobre aquests temes
i n'hi ha
que no en tenen
entre els que no en tenen
per exemple
hi ha Espanya
hi ha també
a Bèlgica
Balònia
al sud
al nord si que en tenen
hi ha Irlanda
hi ha Liechtenstein
Sant Marino
i Suècia
tots els altres
tenen legislació
i si ens guiem
una mica
per això que dèiem
que surt la llei d'acollida
que hi haurà
com a obligatòria
135 hores
per estudiar català
que això correspondria
al nivell bàsic
és a dir
el primer de tots
molt bé
doncs
l'únic país
que té
una quantitat
d'hores similar
és Flandes
justament
al nord de Bèlgica
que té entre 120
i 180 hores
però
si ens mirem
per exemple
França
doncs en té 400
i hi ha un examen
obligatori
si ens mirem
Àustria
per exemple
té 300 hores
més 15
d'alfabetització
si anem a Alemanya
fins a
945
no vol dir
que tothom
faci les 945
però va molt més enllà
a Dinamarca
parlem de fins a
2.000 hores
i a Noruega
moltes hores
entre 300
i 3.000
és a dir
que les nostres 135
són modestetes
recordem quantes
nosaltres
entre 135 nostres
i les 2.000
de Dinamarca
com tota la vida
deu haver-hi un punt
d'equilibri
segurament
uns es passen
i altres no arriben
és possible
que sigui així
ho dic així
de clar
perquè
la facilitat
em queda seguida
sobre algú
i si parlem del tema
sancions
ja en parlarem
la facilitat
en què de saïda
se'ns acusa
que obliguem
a unes coses
absolutament impensables
i com és possible
doncs no
estem per la banda baixa
estem a la banda baixa
no diem res
no diem res
deixa-ho així
que ningú no toqui res
i de tots aquests països
després hi ha
n'hi ha alguns
que tenen exàmens obligatoris
n'hi ha que els tenen opcionals
i després n'hi ha
alguns
que
si la persona
a Ústria concretament
si la persona
fa el curs
i l'examen
i la prova
primer ho paga ella
i després
se li tornen els diners
cosa que no està gens mal vista
és una manera
perquè esclar
ja sabem que la subvenció
a vegades
sí però ara que has dit
a Ústria
què passa
si no aproven el curs
a Ústria
no ho sé
jo em sembla
haver sentit
o llegit
amb alguna notícia
sobre el tema
que a Ústria
es planteja
que qui no superi
aquest curs
no es podrà quedar al país
podria ser
tenint
el nivelló
dels drets de ciutadania
ara que m'estan
també a França
són coses
molt controvertides
aquí de moment
la proposta
són de 135 hores
i la reflexió
que feia l'Anna
de fa un moment
home
jo crec que val la pena
que la fem
sobretot quan s'aixequen
però què estan pensant
aquests
135 hores
home
comparem
comparem
si no volem
no comparem
però 135 hores
també
estem parlant
de l'aprenentatge
d'una eina
per comunicar-nos
amb els altres
parlem de coses
molt serioses
segurament
no?
i que és una eina
que tots som conscients
vaja
tots els que hi treballem
com a mínim
que és una cosa
que per la persona
que ve de fora
és bona
és bona
per la nostra llengua
i és bona
pels que la tenim
com a primera llengua
però
per la persona
que ve de fora
és bona
perquè això
li farà donar
un sal
impressionant
en la seva integració
i això és una cosa
que l'afavorirà
a més a més
aquesta idea
que a vegades
sembla que ens vulguin
fer veure
que les llengües
fan nosa
a mi
a veure
m'agradaria
que la gent
que diu coses
d'aquestes
se'ls planteja seriosament
si creu
que hi ha alguna llengua
que faci nosa
totes les llengües sumen
el que ens agradaria
és saber-ne totes
és impossible
de totes maneres
en aquestes crítiques
probablement
i és un parlar
una mica
per l'experiència
del dia a dia
no venen precisament
d'aquests nouvinguts
que des dels centres
de normalització lingüística
en particular
el d'aquí
de Tarragona
doncs es veu com
més cursos
que se'n fan
més cursos
que en falten
per tant
aquells que venen de fora
no crec que tinguin cap problema
sinó tot el contrari
que estan delerosos
de poder participar
d'aquests cursos
però vas a estadístiques
no és un parer
ni és una opinió personal
jo com que soc
la part espiritual
i tu la part més material
del programa
li preguntes tu
per les sancions
i el consum
i tot això
és com més vulgar
això materialista
és molt materialista
si no ho fas bé
pagues
ens hem parlat
hem fet una mica
del balanç
de les sancions
de la futura llei
de consum
i tot això
i a mi
tot això em va fer pensar
ostres
hi havia un organisme
que eren les oficines
de garanties lingüístiques
això continua existint
mira
ahir vam fer 5 anys
ves per on
va ser l'aniversari
de les oficines
de garanties lingüístiques
sí
continuen existint
jo ho hauria hagut
de saber això
ara he quedat malament
jo
home no
faran com a Ústria
faran fora del país
no és una data
que mira els que hi treballem
suposo que ens va quedar
però no crec que ningú més
del país
que ens ho sàpiga això
no té importància
no però és curiós
ahir va fer 5 anys
si les oficines
existeixen
el que passa
que les oficines
no tenen
com la secretaria
de política lingüística
no té ni capacitat
inspectora
ni sancionadora
i això ha estat així
des del principi
per això
la mateixa llei
de política lingüística
que és molt anterior
ja derivava
el tema
d'inspecció
i sancions
cap als organismes
competents
perquè aquí
del que no es tractava
era de fer
una policia lingüística
sinó
que la llengua
entrés
al paquet
de qualsevol
incompliment
possible
diguéssim
i fos inspeccionada
i sancionada
pels organismes
que inspeccionen
que als restaurants
hi hagi les mesures
d'higiene que toca
etcètera
és un element més
que la carta
sigui en català
que això és anterior
a la llei
fins i tot
hi ha un decret
que ho estableix
doncs bé
es tractava
per no l'objectiu
de la inspecció
exacte
o sigui
hi ha un qüestionari
i es va afegir
una creueta més
a partir d'un moment
i això és anterior
al tripartit
vull dir que aquesta idea
que diuen ara
que el tripartit
persegueix
no sé què
i això és anterior
i això es va fer
als últims temps
del govern de Convergència
es va afegir
aquesta creueta
i a partir d'allí
es va incorporar
la inspecció
també en matèria lingüística
que era una cosa
que la llei del 98
ja permetia
és a dir
que no estem parlant
de cap cosa nova
ni res
i bé
doncs ara
això m'ho preguntaves
en relació
a tot això
de les denuncies
per exemple
jo soc un ciutadà
vaig a un restaurant
no me volen atendre
en català
no tenen el menú
el cambrer
diu que no m'entén
tot això
jo m'he de queixar
una denúncia
una denúncia
o una queixa
via la pàgina web
a l'oficina de garanties lingüístiques
llavors
des de l'oficina de garanties lingüístiques
això es deriva
suposo
cap a l'Agència Catalana de Consum
depenent del tipus d'establiment
que sigui
és competent
l'Agència Catalana de Consum
o la Secretaria de Comerç i Turisme
si és un establiment
hoteler diguéssim
és un tema de turisme
i si són botigues
per entendre'ns
és un tema de consum
un banc
que no em vol donar
el document de la hipoteca
en català
això aniria a consum
sí
el que passa que a vegades
també
a veure
dues coses
m'has preguntat alhora
o jo he pensat
que t'havia de dir
dues coses
l'oficina de garanties lingüístiques
a partir d'un moment
així com al principi
era l'única via d'entrada
de queixes
a la Secretaria Política Lingüística
d'un any
i escaig cap aquí
el departament de la vicepresidència
va posar en marxa
el que s'ha anomenat
la bústia de comunicació
que és per tot el departament
i és per allí
per on entra
qualsevol
queixa
consulta
denúncia
etc
llavors
tot això ara
passa un filtre
diguéssim
i es deriva
en funció
del tipus
de queixa
o denúncia
que sigui
perquè és clar
no tot el que entra
és sancionable
no tot el que entra
és infracció
i aquí és on anava
la segona part
que quan anaves parlant
ho pensava
hi ha moltes persones
que pensen
que
a un cambrer
té l'obligació
d'atendre-les
en català
i això la llei no ho diu
el cambrer
té l'obligació
d'atendre
aquella persona
és a dir
de prestar-li
el servei
que li demana
i això
pressuposa
que l'ha d'entendre
però no
que li ha de parlar
en català
és clar
moltes persones
pensen
i potser té la seva lògica
que
la persona
que està prestand
el servei
s'hauria d'adaptar
a elles
i no al revés
llavors bé
és clar
quan ens entra
una denúncia
d'aquest tipus
que ens denuncien
algú
perquè no s'ha adaptat
a la llengua del client
això
ja no
no va a consum
perquè ja sabem
que allò
no és sancionable
per tant
primer hauríem
també
abans
quan parlaves
de totes
les entrades
de queixes
i denúncies
les quantitats
i tal
matisem
o sigui
el que acaba amb sanció
per definició
només pot ser una part
perquè hi ha moltes coses
que entren
que no són infracció
em penso que l'Anna Domingo
ha de tornar
li haurem de fer
que repeteixi
llarg
interessant
i saps què passa
que a banda de donar-nos
tota la informació
de com està
tot des del punt de vista
normatiu
jo crec que és també
trencar llegendes urbanes
i tòpics
que això a vegades
fa molt de mal
és a dir
explicar les coses
tal com s'anir
després cadascú
que tregui les seves conclusions
només per això
i per moltes coses
més naturalment
val dir la pena
que vinguessis un altre dia
et convidem
i vindràs
d'acord
diguem-ne que deixem
una assignatura pendent
et sembla Enric?
deixem la porta oberta
la porta oberta
a l'Anna
naturalment
sempre que vulgui
i a la música
de Glissando
que és qui tanca avui
un quart de català
sí
i ara hem agafat
un altre tema
que es diu
petites
encara que el nom
sigui així en castellà
la cançó és en català
i és potser
la més discotequera
de fet
pensen fer un disc
de remescles
que es dirà
remescles del futur
que moderns
veus?
vinga a ballar
que és carnaval
Enric gràcies
fins dimecres
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies