Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A més no t'equivoques gens, mires cap dalt i dius, bueno, ja havia vist coses grans, ja havia estat a altres ciutats, Nova York, que és el típic gratacels...
Home, agafes la tortícula.
Efectivament. I dius, no veuré res més alt o no veuré res que m'impressioni més. I t'agafa doblement. Primer perquè, evidentment, hi ha els edificis més alts, ara en aquest moment està la Torre Dubai, que té 838 metres, que quan un s'imagina 838 metres d'alçada, és increïble.
No està acabada encara, no?
Està acabada i inaugurada. La van inaugurar ara, si no recordo malament, crec que va ser el dia 2 de gener, perquè, a més, aquesta gent són molt, molt, molt, molt meticuloses i diuen, es té que inaugurar el dia 2 de gener del 2010.
No sé si va ser pel tema del 2010, i s'inaugura. No hi ha cap tipus de retard. Si diuen, tenim que inaugurar el metre tal dia, ells ho fan tal dia.
Faríem uns cursets aquí, els representants institucionals, un curset a Dubai, pel tema dels determinis.
Amb tot el respecte amb ells, evidentment, són cultures absolutament diferents. Sí, però, a sobte, no?, que diguin, tal dia s'inaugura el metre. I tu, estàs aquí a Tarragona, dius, ostres, és cert, el dia 7 de novembre es va inaugurar el metre, que em van dir que s'inauguraria el dia 2, s'inaugurà la Torre Boc Dubai.
I dius, doncs, s'ha inaugurat, i 838 metres d'alçada...
És quasi un quilòmetre, eh?
Sí, jo, sincerament, que saps que soc una amant de la fotografia, doncs les vaig fer aigitades a terra.
No, no, m'estranya.
Impressionant, impressionant.
Què acull el Boc Dubai en aquesta...
Doncs, jo, bueno, hi ha de tot, però a diferències crec que altres torres com la que hi ha a Singapur, i que en aquest moment crec, si no m'equivoco, que era la més alta del món,
109 plantes seran vivendes, aquesta és la gran diferència.
O sigui, quasi totes les torres més altes del món són les oficines, que són les que tenen poder adquisitiu.
Però a Dubai, en aquest moment, si no m'equivoco, són 109 plantes de pisos, imagina't quina passada poder viure a 600 metres d'alçada.
Té que ser una cosa impressionant.
Elbira, tothom a Dubai té tant de poder adquisitiu, o també hi ha pobres...
Hi ha de tot.
Hi ha de tot, no?
Bueno, però la veritat és que la sensació que tens quan arribes és que hi ha molts diners, a lo que és la ciutat, eh?
I tu, com i per què arribes a Dubai? Perquè en principi és una destinació que no ens plantegem, no?, en general.
Hi ha tants viatges a fer al món?
Doncs sí, mira, ho parlàvem abans d'entrar, no?
És aquell viatge que dius, hi he d'anar, lògicament, però sempre te decantes cap a països,
en aquest cas, que tinguin ruïnes arqueològiques o que tinguin un interès, com diem, civilitzacions més antigues o més modernes,
però penses que hi pots anar en qualsevol moment.
Jo, en aquest cas, vaig anar pel tema... Va sorgir, t'ho explicava, per un tema d'un premi comercial d'empresa,
i la veritat és que estic encantada.
És una barreja d'espectacle i d'emocions.
Per què? Perquè quan arribes allí, com molt bé tu deies, arribes allí, et fa mal les cervicals, et mira cap dalt,
però no tan sols de gratacels, sinó de les grues que arribes a veure's.
Jo no havia vist mai tantíssimes grues damunt d'un gratacel.
O sigui, fotogràficament és una cosa impressionant, perquè dius, gratacels, correcte,
però és que, a més a més, afegeix-li tota l'alçada que té una grua d'obra.
I, clar, arribes allí i veus que és una ciutat que està absolutament...
fent-se del no-res.
De fet, hi ha una foto molt famosa, que l'any 90 hi ha la Gran Avinguda,
on hi ha només un edifici de 20 plantes, i ara en aquest moment és absolutament com el centre de Nova York.
Estem parlant d'un país al mig del desert, en el que, si volem, fins i tot podem esquiar,
perquè hi ha la pista d'esquí coberta més gran del món.
Aquest és un petit detall que ens dona la idea o, en tot cas, confirma o corrobora
aquella visió tòpica que també tenim de Dubai,
que és un país molt excèntric i molt ostentós.
Molt, molt, molt, molt, i per això et deia jo que és un espectacle, també.
Vull dir, a mi m'agrada molt el contrast de poder anar a la ciutat antiga,
a la ciutat on veus encara les casetes en fang.
A mi m'agrada particularment.
I després ets capaç d'anar al Mola Emireig, que és el centre, com tu deies, on hi ha la pista d'esquí.
Una pista, perquè no és una petita pista, no, és que són 800 metres de pista
i crec, si no recordo malament, que són 40 d'ample.
El contrast continua sent bestial, perquè, a més a més, si em permets,
la gent et sorprèn, arribes a la pista, veus els nanos esquiant, els senyors esquiant
i, clar, quan veus les senyores absolutament vestides de negre, tapades fins dalt...
Sense esquiar?
Sense esquiar, també et sorprèn.
Per això et dic, és un país de contrast no només amb els edificis, sinó amb la manera de viure.
I què passa d'aquestes senyores?
Tu te les imagines que van amb aquella vestimenta, et sorprèn,
i quan surten i et senten al costat teu a prendre un cafè,
veus que a sota porten uns pantalons d'armanis, unes sabates blanji o...
Vull dir, una mica el contrast entre luxe, cultura, grans edificis, grans centres comercials.
El shopping és el de Port Nacional, vull dir, aquests centres, el Mall Emirates, és una passada.
És el paradigma del consumisme.
És el paradigma, és el paradigma.
De fet, les senyores allí, les que estan ben situades, és el seu esport nacional.
Anar a fer shopping.
De totes maneres que parlaves de les senyores, vull dir, per exemple,
el consum d'alcohol per les persones que somnen d'allà, musulmans,
doncs està absolutament prohibit.
Els estrangers sembla que sí, que poden consumir,
però, per exemple, també està molt mal vist, fins i tot, pels visitants,
si més no és el que diuen, les faldilles massa curtes, tot això.
Realment, el turista, el visitant, també se sent una miqueta reprimit des d'aquest punt de vista?
Sí, però sense exigeració.
És a dir, el primer consell que et donen és aquest, evidentment.
No tirants, no shorts, però jo soc de les persones que,
quan tu vas a un país, tens que respectar les cultures.
Igual que m'agrada que respectin aquí quan venen.
Únicament, exclusivament, tens que intentar buscar el punt mig.
No et fan anar tapat, no et fan anar amb una jaqueta de manera llarga,
però si ets conscient que potser els tirants pot molestar amb algú...
No, com aniríem aquí, no?
Home, jo aquí aniríem a un short, tranquil·lament.
I allí, sincerament, per respecte o per respectar l'acostum,
potser m'ho posaria una bermuda més llarga.
Tampoc m'ho posaria res més que no una bermuda,
millor que em tapés fins al ginony.
És un contrast.
L'Albira, com a bona mediterrània, és una persona afectuosa
i és, com a servidora i com a tots vosaltres,
molt d'abraçar-se, de petonejar-se,
que això ens agrada molt perquè som així,
i això tampoc està ben vist.
No, no els agrada.
No t'has de tocar gaire, eh?
No, no, no, no, no els agrada.
No els agrada...
Bueno, i tampoc els agrada que els miris molt als ulls,
sobretot a les dones.
Quin caràcter, no?
A mi això és el que m'ha quedat...
O sigui, jo això seria la part negativa,
que gairebé no hi parlaria, no?
Però, clar, continuo opinant que aquí...
Seria un altre debat, i sobretot...
No, aquí tenim altres coses, eh?
Seria un altre debat que jo no estic absolutament gens d'acord.
El que sí és cert és que no els agrada que els facin fotografies.
A mi, que m'agrada la fotografia, que torno a repetir,
és un problema intentar fer una foto d'algú que estigui en un lloc assentat
o amb una senyora que vagi inclús tapada.
És a dir, no se li veu res ni la mirada.
No els agrada que et sentis amb les soles de les sabates mirant-nos amb ells?
La raó la coneixes o és un costó?
Bueno, diuen que és una falta de respecte.
D'aquí ve l'anècdota famosa, quan van tirar la sabata.
Efectivament.
Vull dir, és un despreci.
Vull dir, són mil coses tan diferents de la nostra civilització
que també enriqueixen el viatge.
No només edificis i...
Vull dir, que t'en poden agradar o no, però és un contrast.
Començava dient que era un viatge d'espectacle i de contrast.
important conèixer totes aquestes clàusules per tenir un viatge tranquil, segurament, no?
Sí, jo crec que és important en tots els viatges, vagis on vagis.
De totes maneres, amb tots els viatges que has fet,
tu diries que és dels països on menys contacte has pogut tenir amb la gent autòctona?
Per aquestes raons, precisament?
No, tampoc, eh?
No, no, perquè altres viatges, altres països musulmans, doncs, regeixen.
Jo diria que fins i tot és més obert que altres països musulmans,
perquè realment són musulmans, són sunís,
però a banda d'aquesta minoria hi ha noies que van com nosaltres,
hi ha moltes dones que estan integrades.
Ja, dins el món de la comunicació, precisament del món vostre,
està haguent una important incorporació de la dona,
fins i tot directors de revistes o directores de revistes, de televisions,
i clar, estem parlant de Dubai, no estem parlant dels poblets petits,
estem parlant de Dubai on hi hagi tothom.
És família del GEC, hi ha molts diners,
vull dir, aquestes dones són aquelles que han pogut anar a la universitat
i que han pogut estudiar i que es tiren endavant.
Al llarg de la teva estada a Dubai,
vas tenir la sensació que estaves en un món irreal?
Vaig tenir la sensació que estaves...
Com una mena de Disneylàndia?
Ai, sí, però molt divertit.
Explica, a veure, per què?
Mira, jo la veritat és que quan vaig a la Dubai em va sorprendre molt gratament.
Jo els aconsello a tothom que hi vagin.
Per què?
És que quan arribes al aeroport, de fet és l'aeroport més gran del món,
és el més nou.
Aquest ja és l'impacte total.
És l'impacte total.
És l'impacte total.
És luxós.
El que passa és que tenen una concepció de l'estètica absolutament diferent de la nostra.
és molt luxós, però els agrada molt els colors.
A mi me recordava molt el món, ho diré en castellà, de les mil granoches, no?
Sí, sí, sí.
Perquè no està bé traduir-ho, no quedaria molt bé, no?
I és absolutament gran, perds les dimensions.
Passa una miqueta com quan vas al Vaticà, que dius, tot és igual.
No, és enorme, però com tot està fet a escala,
doncs l'aeroport és preciós.
I és una mica aquell aeroport que dius, això, si em diuen que estic l'any 2050, m'ho crec.
Amb aquest gaire futurista.
Correcte.
Llavors, estan creant una ciutat amb tot aquest caire futurista.
És a dir, jo, si Déu vol, m'agradaria tornar-hi, doncs d'aquí a deu anys.
Perquè si tot el que estan creant està acabat,
serà una ciutat que, el que tu deies,
el que ara ens imaginem una mica irreal de pel·lícula, de còmic,
inclús a vegades com hi ha còmics futuristes, no?
Doncs et donava la sensació que estaves allà.
Però mereix la pena.
Hi ha moltes coses que són futuristes, però que ja són reals.
Vull dir, l'hotel on nosaltres vam estar, que era l'Atlantis,
és justament al mig de la palmera, a Pam Humerain,
que han creat.
Vull dir, han creat una palmera artificial dins el mar,
on el tronc té dos quilòmetres.
I els 17 braços són villes amb la seva platja particular.
L'aigua és claríssima.
L'arena, blanquíssima.
Vull dir, és un somni, banyar-te amb aquelles aigües.
I ho han creat ells.
Vull dir, doncs jo, xapó.
Els felicito.
És una bona feina.
La crisi no ha arribat allà, o no es nota tant, o sí?
Perquè hem llegit últimament que, per exemple,
aquestes grues no estaven tan actives com 3 o 4 anys enrere.
Efectivament.
A veure, la bombolla immobiliària ha arribat a tot arreu.
A tot arreu.
Allà, imagina't.
Però, clar, allà passa el següent.
Vull dir, s'ha de conèixer molt bé el país abans d'anar-hi,
perquè allà no es podien comprar vivendes, per exemple,
fins fa molt poc.
Pensa que és que fins a l'any 69 eren una colònia anglesa.
És que és un feudo i continua sent-ho, no?
Exacte.
És un país que té 40 anys, en realitat.
Amb tota la modernitat, dóna la sensació que és una societat feudal.
Ho és.
Amb el GEC, que està dalt de tot de la piràmide, no?
Sí, sí, correcte.
Tot és del GEC, però a mi, et dic sincerament,
ni que estigui d'acord políticament o no,
el GEC el que està fent és fer una ciutat bestial,
perdoneu-me l'expressió col·loquial,
i a més encantadora, bonica.
El fet de veure, et dic, la palmera dins del mar.
Ara estan fent unes illes que tu des de l'avion,
o des del Buc, a l'Aram, que és aquest hotel de set estrelles,
que és una maravella.
Set estrelles, un hotel, dius, què, què?
Si el màxim són cinc, no?
No, no, no, a Dubai poden ser de set i perquè no...
Vinga, vés a saber.
Jolanda, vés-hi i vés a prendre-te alguna cosa a l'última planta.
Val la pena.
És aquelles coses que tens que fer, com pujar a la Torre Eiffel.
Tens que anar, doncs quan vagis a Dubai,
tens que pujar al Buc a l'Aram.
Per què?
Doncs perquè estàs allà dalt i dius, això és una altra història.
Els rabadors sempre tenen aquàriums,
aquàriums, són molt amics dels aquàriums,
vull dir, aquàriums que són enormes,
tenen dofins, taurons,
vull dir, com el que té un quadre, doncs tenen aquàriums.
Però escolta, Elvira, des del més absolut en respecte,
és una mica hortera, tanta ostentació?
No ho sé, eh? Jo no ho he vist, t'ho pregunto.
Rosa, Rosa una miqueta, perdoneu-me, eh?
No és que Rossi...
Jo diria que amb ells és un altre...
Així com a nosaltres ens agrada un tipus de decoració,
ells continuen, els hi continua agrada molt l'ostentació.
O sigui, estan fent una ciutat futurista,
amb línies futuristes,
però la decoració en si els agrada
el vermell, el verd fosforescent,
els grocs, allò que ens agradava
als anys 70, no?, tan fosforescent.
Bé, però és part de l'encant, a mi m'agrada molt, sincerament.
No, no, realment, pel que expliques,
caríssima, o no?
Mira, jo...
Deixa'm que m'ho pensi.
No diria que és caríssim. A veure, tot...
Evidentment... En un context.
En un context. No és un viatge
que diguis val la pena anar per preu.
Però tal com estem en aquesta ciutat
i en aquest, en el nostre país a Catalunya,
quan vas a qualsevol lloc, ja no és tan car.
Ja no és tan car com a...
Correcte.
L'altre dia ens visitava
a aquest mateix espai Magí Seritjol
i, entre altres coses, destacaven com a negativa,
perquè només tenia el Magí
servidora, doncs, bones paraules
per un país tan meravellós com Egipte,
però destacava
la brutícia que s'amontega
als carrers del Caire.
En aquest cas, jo m'imagino
que és tot net i polit.
No, això és una cosa que m'ha agradat, m'ha va encantar.
Vull dir, veus una altra concepció
de país...
De país musulmà.
Musulmà, per això ho diem.
Per això et dic que a mi m'ha agradat
perquè sí que és cert que tots dels GECs
però ho tenen molt clar.
Pensa que les carreteres estan plenes de flors,
en un autèntic desert.
Ells ja han creat una ciutat al desert,
ideal.
han plantat 40.000 palmeres al desert
perquè d'aquí a 3 anys estiguin altíssimes.
Hi ha flors, hi ha gespa,
està netíssim.
Les parades d'autobús
tenen aire acondicionat.
Les parades?
Les parades d'autobús.
No, no, les parades d'autobús.
El metro és una meravella.
Vull dir, jo només tinc bones paraules
perquè, clar, possiblement també
m'he fixat en el bo.
Però quan tu vas al centre,
que el vaig anar a caminar,
que hi m'ha anat al foco...
Volíem comentar una miqueta,
aquesta part més antiga,
però tampoc no és un país tan modern
en aquest concepte, segurament.
No, evidentment.
Penses el que t'he comentat abans,
a l'any 71 van començar a ser païs,
els Emirats Àrabs,
i amb 30 anys han fet molt,
però continuen mantenint el centre.
Jo aconsello el foco,
vull dir, el mercat de les espècies,
que té l'any gran...
És el clàssic mercat de les espècies àrap.
Que podem trobar a Egipte,
podem trobar a Estambul,
i aconsello també el mercat de l'or.
Allí fins i tot te fa mal als ulls
d'haver tantes, tantes, tantes peces d'or.
Però és divertidíssim.
I val la pena anar-hi.
I és el contrast també de veure...
Dovait està separada per un canal,
que ells n'hi diuen canal,
però té 12 quilòmetres de profunditat,
que és el Crec,
el que diuen el Crec,
que separa una mica la part nova
i la part vella.
I allí el que hi ha és
una absoluta vida de mercaderia,
que és el seu passat.
De fet, ells eren mercaders,
van començar...
Sí, sí, nòmades,
nòmades, evidentment.
Allà hi pots veure tot tipus de persones,
de mercaderies i de persones.
Pensa que a Dubai hi ha,
si no recordo malament,
entre el 70 i el 80% d'immigrants.
Només hi ha un 20% de gent
que siguin dubaitis.
En part, ha trets per tot el fenomen de la construcció,
necessita moltíssima mà d'obra, no?,
per tirar endavant aquest país.
De fet, feien torns de 24 hores.
T'impressionava una mica veure autobusos per la nit,
amb gent fent cua,
que els recollien i els tornaven a posar.
La presència d'estrangers que no siguin turistes
també és evident,
perquè moltíssimes companyies multinacionals,
vull dir,
tenen allà els seus directius,
els seus treballadors.
Sí, sí, sí.
A més, vull dir Catalunya.
Clar, jo, quan vaig a un país,
acostumo a preguntar moltíssim.
D'aquí la informació potser que...
Catalunya és un dels països
que exporta més talent,
diguem-ne d'alguna manera.
De fet, si no ha canviat ja,
el GEC,
una de les persones que està treballant amb ell
és un català,
és un veterinari català,
que és el que li està...
El GEC és molt aficionat.
Els cavalls, com sempre,
com tots els mosseguts.
És una de les atraccions, no?,
les curses de cavalls.
Efectivament.
I els falcons, perdó.
Llavors, la persona que li cuida els falcons
i li estan fent la reproducció dels falcons
és catalana.
I després, molts arquitectes,
molts, molts arquitectes catalans
estan treballant allí.
Molts, de curadors...
A mi em crida molt l'atenció, Elvira,
no tinc ni idea,
no sé, són d'aquelles coses que,
potser...
Com solucionen el subministrament d'aigua
per tota aquesta expansió de verd
i de canals i de coses artificials?
Doncs és que és una verdadera obra d'enginyeria.
L'estan treure de sota la sorra.
Pous, efectivament.
Pous, efectivament.
Amb diners es fa de tot.
No, no, ja ho veig.
Absolutament de tot.
Quants dies hi vas estar?
Vam estar, doncs, vuit dies.
Déu-n'hi-do.
Intentem reproduir un dia.
Un dia a Dubai de turista.
A veure, què faríem?
Ens llevaríem al matí
en aquest magnífic hotel
que segur que hem trobat
totes les coses possibles
que puguem trobar
per la confortabilitat, no?
Totes.
Doncs jo m'aixecaria, sincerament,
com vam fer.
Visualitza.
Estaves a l'hotel,
t'aixeques, a veure.
Veus la famosa palmera.
Veus la palmera.
On tenen la caseta
el Beckham o el Schumacher,
que se l'ha comprat allí.
Les parets amb brocats
i coses d'aquestes.
Estic, també.
Molt de vidre,
molt de durat,
però una barreja
entre minimalista
i l'art que em veig
els agrada.
Això és la novetat.
Ah, molt bé.
Veus la tendència, ara, no?
Efectivament.
Colors molt durats, blaus,
esmorzes a la terrassa.
I què esmorzes, Elvira?
A Dubai?
De tot.
A Dubai pots menjar, de tot.
A Dubai,
una de les coses
que m'ha sorprendent
és el menjar.
Perquè pots trobar...
Amb la cuina internacional,
però més autòctona que...
La veritat és que a Dubai
no hi ha cuina massa autòctona,
perquè és una ciutat,
te dic, cosmopolita.
És que és una ciutat futurista
i hi ha llavors, bueno,
doncs el típic,
la carte i pokebac,
els pinxos...
És el típic
d'un país musulmà.
molt espaciat,
molt bo,
molt ben presentat.
A tot arreu,
la cuina molt ben presentada.
Curiosament,
si em permets una anècdota,
vam anar a dinar
en un restaurant
i vam trobar
una salsa de romesco a Tarragona.
Què dius?
Tal com ho sents.
Tal com ho sents.
No vol preguntar ni...
Vam entrar.
Sí, sí,
justament al molt Emirates,
en un restaurant
i ens va sobtar
els tarragonins
o els que tenim cor de tarragonins.
Evidentment va ser
la millor viatge que s'hi ve, no?
Molt curiós.
Però com tu deies,
un bany a les aigües,
blaves,
blaves com les del Caripo més,
la sorra és absolutament blanca,
blanca,
les aigües són molt càlides,
després el que pots fer
és un...
Jo aniria,
aconselleria al centre,
al Zoco,
un tomb al Zoco,
pel Mercat de les Espècies...
Això ja estem cap al migdia, no?
Sí, cap al migdia.
Que fa caloreta.
És igual,
però la calor de Cances
no molesta.
Escolta,
si dius que ja era condicionat
a les parades d'autobusos,
això no és un impediment.
Però a més,
es pot anar amb taxis perfectament.
Són cars com a Tarragona,
que Déu-n'hi-do.
Però són els taxis més cars d'Espanya,
diuen, no ho sé.
Per això no em sorprèn.
Quan me pregunten
si és car,
dic,
és que a Tarragona,
per exemple,
anar amb taxis és car.
A mi no em sorprèn
que d'un lloc a l'altre
em cobrin 12, 13, 15 euros
al canvi.
Sí, sí, sí.
Perquè aquí ho pago
per anar a fer pocs trajectes,
no?
I prendre el cafè
al Mercador,
per exemple,
anar veient la gent
com compra,
com surten
aquelles senyores
carregades de les compres
que fan.
i després de dinar
em passaria
el cafè,
me'l faria
al Mola Mireig
veient com la gent esquia,
veient com,
sorprenentment,
les senyores
que porten la cara tapada
tenen que prendre el cafè
per sota del vel,
que això realment
t'impressiona.
Home, això no t'agrada.
No ens enganyem,
no t'agrada.
A mi no,
com a dona no m'agrada.
Per molt que respectis
el seu país.
No, això no m'agrada,
ho he de dir públicament.
Però és una cosa
que dius
estem prenent un cafè
en un país
tranquil·lament,
còmodament
i aquestes pobres senyores
estan patint,
però llavors
quan s'aixequen el veu
veus aquelles joies
i aquelles impressionen.
I clar,
les deuen lluir
a casa seva.
Suposo.
Perquè públicament
aquesta ostentació
no la poden fer pública.
És que ni que fos
un colleret de patxines.
Tindrien que lluir-lo
i poder-ho fer.
Aquesta és la veritat.
Però bueno,
des d'aquí no podem fer res.
Podem fer,
si més no,
fer-ho públic
com en aquest cas
per poder ajudar.
Però com tu molt ben deies,
tornem al viatge.
Què faria?
Doncs per la tarda.
em posaria roba de cotó
i que ningú es perdi
una bona cursa
per les dunes.
Allí hi ha uns 4x4,
és molt típic.
Agafes els 4x4,
tots són tollotes.
Allí quasi tots els cotxes
són tollotes.
I t'endinses
cap al desert.
El contrast és meravellós.
Les dunes,
el sol.
I al desert han estat pur,
no?
Ja deixes enrere
una miqueta tot això.
O també et vas trobar
com si fossin àrees
de servei
i grates cells
que t'ofereixen de tot, no?
Pur, pur.
Per això et deia
que és un contrast bestial.
Deixes els grates cells
a 5 km
i te'n vas al desert
i és una meravella
perquè primer,
el disfruten
fent-te passar por
entre cometes,
perdoneu-me,
perquè les dunes
són impressionants.
Home,
t'han de donar
aquest toc d'aventura
perquè et sentis
que ets un explorador
intrépid.
Correcte.
Llavors,
si vas a un grup de gent
i et poses
en un 4x4,
rius moltíssim,
passes aquest punt
i després,
sobretot,
t'ho dic per la tarda
perquè la baixada del sol
és una meravella.
La baixada del sol
des de les dunes
és una meravella.
Després recomano
un sopar
amb una jaifa.
És a dir,
que sopem al desert.
Oh, i tant,
sota les estrelles.
Això és una meravella.
I allà sí que sopem
cosa més autòctona, no?
I què bevem?
Te?
Te,
molt de te.
Molt de te
i és boníssim.
És boníssim,
tenen totes les especialitats
i té.
I després,
allí mateix,
que ja està en moltes ocasions preparat,
després d'haver sopat
sentats a terra
amb unes alfombres meravelloses,
amb tot el típic d'allí,
que el sopar a la jaifa
sol ser preparat
amb copa de vidre,
res d'allò,
tipus càmping,
vull dir,
un sopar a regla,
anem de jaques.
I després,
doncs què?
Doncs la dansa del ventre.
Es té a veure
amb una bona dansa del ventre.
Per tant,
que ets xeresada
per un dia?
Correcte.
I quan tornem cap a la capital
diament,
anem a fer una nit de festa.
Com és l'ambient de nit?
o estàs tan cansada
que la nit arribaves
i volies anar a l'hotel?
No, sóc incansable.
Això em diu el meu marit.
A veure,
la nit de festa
sol estar molt, molt
ubicada dins dels hotels
i a llocs en concret.
Jo no diria que hi ha vida,
almenys no la vaig percebre,
amb el tipus de viatge
que vaig fer jo.
Vida nocturna d'aquesta...
De carrer, no.
Sinó que tens d'anar
a clubs
o clubs socials,
o tens d'anar
als propis hotels
on hi ha festes
i la veritat
és que hi ha moltes discoteques,
molt maques,
per cert,
i una de les atracions
que jo deia,
com acabaria el dia?
Doncs reservant al dematí
una taula
al Buc Halaram,
a l'hotel de la vela
que n'hi diuen,
i et prens alguna cosa allí
divisant la nit de Dubai.
Hi ha música,
pots fins i tot sopar,
però el preu,
la veritat,
és que aquí sí que pica.
El que sí que no pica
és poder dir,
bueno,
per un dia
vaig a prendre alguna cosa
i aquesta és l'experiència
que tinc d'estar
en aquest magnífic hotel
que ho és realment.
Discoteques,
vida nocturna,
les dones
hi són presents també
o passa com en altres àmbits?
No, no, no,
totalment.
Vull dir,
és que torno amb el món
del contrast,
pots veure aquesta senyora
que està prenent cafè
i que no se't retira el vel
i veus,
potser,
alguna altra família
d'aquestes noies
que els postos tancats
van amb el seu versatge,
el Gucci,
vull dir que són uns marqueros.
Els postos tancats,
diguem-ne,
que no diries mai
que tenen aquestes restriccions,
però pel carrer
les dones de Dubai
totes van tapades
o és una afirmació
molt exagerada?
Totes no,
no,
per això et dic que
hem d'anar amb compte
amb generalitzar,
hi ha noies
que van normal,
perdoneu-me la de normal,
vull dir,
tu i com jo aquí,
sí, sí,
a l'Europé,
potser no tan descucades
com nosaltres,
però no ens ve portar un short,
que no anem a short
tu, jo aquí, ara,
però vull dir que
jo diria que hi ha
una miqueta de tot
i crec que s'estan obrint molt,
jo diria que els països musulmans
més oberts
i això és bo.
Souvenirs, Elvira,
sempre demanem souvenirs.
Hi ha qui no compra res,
que diu,
a mi no m'interessa,
però allò de portar-te el record,
no molts,
que després t'estorben a casa,
no saps on posar-los,
però allò,
dic,
calla,
que me compraré quatre cosetes,
per alguna mica
o per mi mateixa.
Ah,
doncs jo el diria claríssim,
que és el que vaig fer
i a més,
ho recomano també per anar a sopar,
si teniu dubtes
entre anar a sopar
en un lloc o en un altre.
Com deia,
que la vida,
s'ha posat els tancats,
la vida de sopars i discoteques,
hi ha un lloc molt bonic,
que és un zoco,
que ells,
bueno,
el que te deia,
aconsegueixen el que volen.
Ells els agrada els canals venecians,
doncs han recreat un lloc,
que dius ara.
Sí,
hi ha un centre
on hi ha els canals venecians.
Fan com una Catalunya en miniatura.
No,
el que passa
és que han fet els canals
sense copiar,
diguéssim,
el que són els palaus.
Ells volen canals,
fan canals
amb arquitectura musulmana,
preciós,
amb el tel de la vela de fons
i què compraria jo?
Doncs si jo t'ho portaria,
si tinguis que portar-te
alguna cosa tu,
Iolanda,
ho tindria claríssim.
Una botelleta de vidre,
precioses,
perfumers,
que hi ha de disseny,
amb una miqueta d'essència.
No m'acomplicaria la vida.
Si tinguis que portar
un altre regal,
com vaig fer,
portaria pedres de jade,
anenys,
penjonys,
això sempre va bé,
no el tens que posar
a l'instanteria,
tenen preus assequibles
i són preciosos els dissenys.
Tornem ara una altra vegada
que són dissenys molt avançats.
I a més,
la paraula preus assequibles,
l'Alvira l'ha pronunciat
més d'una vegada.
En aquest món de luxe
i ostentació,
també hi ha una vida
en paral·lel del dia a dia,
que és aquesta la que s'intenta viure
quan anem no tant de turistes,
sinó de viatgers.
I precisament tu has també
pogut observar
que hi havia aquesta vida
de la gent normal,
que no va en limusín
ni vesteix aquestes robes
de molta marca.
Sí, correcte.
A veure,
allà hi ha dos grans...
La vida quotidiana
està diferenciada
de dues maneres.
El que és Dubai-T
i el que és
treballador immigrant.
Pensa que estic parlant
de la capital,
no dels poblets petits.
Aleshores,
un treballador
que sigui immigrant,
que tingui la seva família allí,
està cobrant
al rededor de...
m'està preguntant,
de 450 euros.
Però aquest treballador
paquistanès...
450 euros al mes.
Al mes.
Però per ell és moltíssim.
Pensa que el seu país
està guanyant 150,
160 euros.
Dependent del nivell de vida.
Ell allí pot viure bé.
450 euros pot viure bé.
Per tant,
si t'acostes cap a les zones
més populars,
trobaràs botigues,
restaurants,
i llocs en pots fer
el turista també.
Pots fer el turista barat,
o tu pots anar tranquil·lament
a menjar per 5 euros.
Al canvi, eh?
Allí la moneda és el diner,
però pots anar tranquil·lament
a menjar per 5 euros.
Vull dir, tens una mica de tot.
És un viatge que dic,
pots fer-ho una miqueta més de...
entre cometes luxe,
i pots fer-ho típic i tòpic,
que també va bé fer-ho,
i menjar per 5 euros
al centre del zoco,
i des del lloc pots anar en cotxe,
tot el que tu vulguis.
Pensa que la gasolina
està a 0,40 euros.
Oh, clar,
és que només el mal que t'estàs
viatges de gasolina
ja pots viure gairebé un any.
Elvira, hi tornaries,
tot i que queda molt de món
per recórrer?
Sí.
Hi ha països que et prenen el cor
i que dius,
he de fer molts viatges
per aquí, he de tornar,
i potser tornes una, dues i tres vegades.
Dubai és un dels països
que tornaries una, dues i tres vegades?
Sí, a més,
jo soc una amant de tornar
una, dues i tres vegades.
Ho he fet.
De fet, als llocs han anat
perquè cada ciutat,
cada país,
cada moment,
veus la ciutat d'una altra manera diferent.
I Dubai està a veure,
perquè el que et començava explicant
al principi del programa,
jo vaig veure moltes grues
i vull veure Dubai d'acabat.
I s'acabarà,
malgrat les notícies
una mica catastròfiques econòmicament
que van arribar al novembre,
sé que s'ha fet una inyecció
important de Calaret
i que s'acabarà.
Vull veure tots aquests gratucióls acabats,
vull veure,
tenen pensat fins i tot
fer un disc, bueno,
com una mena de part d'adreccions
copiat,
el d'Orlando,
aquí i allà,
però amb el Segell Edge.
Vull dir,
no és una còpia exacta,
sinó Segell Dubai.
Quan estigui acabat
i tornis,
oi que tornaràs aquí?
Home,
faltaria més,
és un plaer estar aquí amb vosaltres
i explicar-vos.
Molt bé, doncs volem conèixer
la propera futura experiència
a Dubai
d'Elvira Ferrandona,
tarragonina,
entre moltes altres coses,
secretarià de la Germandat
del Sant Axiomó.
Elvira,
un plaer,
moltíssimes gràcies per venir,
bon estiu.
A valtros igualment,
que passeu un bon estiu.
Adeu-siau, bon dia.