M'agrada que hi hagi persones que et vinguin a dir que no colen ni res.
Ara són dos quarts d'una del migdia, dos minuts, la cita cada dilluns al carrer.
Al carrer amb la Fundació Casal Lamic, que ja sabeu que treballa pel territori en educació comunitària,
treballen en programes propis però també treballen en col·laboració amb altres entitats, institucions i iniciatives,
com ara les unitats d'escolarització compartida.
Saludem, Javier Saragossa. Bon dia, Javier.
Bon dia, Jolanda. Benvingut.
Un dia més per aquí.
Què tal pel Casal? Bé, bé, bé.
Molta activitat.
Anar treballant ara. Una de les properes activitats ja comença a ser campanya d'estiu.
És veritat que també canvieu la seqüència del curs.
Aquests dies, de totes maneres, tota la gent que treballeu a la Fundació Casal Lamic,
sobretot els programes que feu a peu de carrer, ja són més agradables.
ja no han de transitar pels carrers dels barris amb aquella pluja i aquest fred.
A veure, a veure, que ara és molt més agradable.
Que aguanta, que hi plovia, encara.
No, no, no, però està bé.
Està bé. A veure el que aguanta.
El Javier avui ens ha portat aquí al programa Jordi Climent,
és director de la unitat d'escolarització compartida.
Què és això? Ara ens ho explicarà.
Perquè en aparència sembla molt fàcil, però serà fàcil d'entendre.
El que a mi m'agradaria és, sobretot, que els oients entenguessin la dimensió
i la importància que té dins del que és l'àmbit educatiu a la nostra ciutat.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia, Iolanda.
Això no és una novetat, ni és una cosa que s'ha incorporat en guany,
sinó que això de les unitats d'escolarització compartida ja fa temps que existeixen,
diguem-ne que des d'educació de la Generalitat se li donen les competències
a un organisme local, en aquest cas seria una institució, com és l'Ajuntament,
i es crea aquesta unitat. Existia feia temps, però en els últims anys
diguem-ne que ha après una altra dimensió. La pregunta claríssima, què és exactament?
Bé, doncs, si em permets, ho podríem definir com una màquina
per a motivar i transformar alumnes. Això què vol dir?
Doncs que nosaltres podem tenir una sèrie d'alumnes que no poden seguir
amb normalitat l'educació secundària. I des del nostre recurs educatiu
es pot fer d'una altra manera.
L'educació secundària obligatòria, l'ESO. Per tant, aquests nois i noies
han de romandre en un centre d'escolarització, en un centre educatiu,
segons la llei, fins a una determinada edat, que deuen ser els 16 anys,
fins que acaben aquests estudis. Han d'assolir totes aquestes competències.
Però quan no un noi o una noia diu que no, és que no.
I això, els que us dediqueu professionalment, ho sabeu millor que nosaltres, no?
Efectivament. Un dels nostres objectius és motivar els alumnes,
retornar-los la seva confiança i les seves possibilitats d'èxit personal.
I sobretot, reforçar els aprenentatges que tenen en aquells moments.
Quins nois o noies serien tributaris d'entrar en aquest circuit
de les unitats d'escolarització compartida?
Doncs poden participar nois i noies de tercer i quart d'ESO
o que tinguin, com a mínim, 14 anys.
Alumnes que hagin repetit algun curs, però a partir dels 14 anys.
Sempre que hagin exaurit totes les mesures d'atenció a la diversitat
que es poden fer des d'UNIES, des de l'Institut.
Repetidors, també, lògicament, allò que es va exaurint el temps.
A veure, la idea, la imatge, no sé si la realitat també és així.
Ens parla de perfils de nois o noies que puguin tenir problemes d'adaptació,
que puguin ser nois o noies amb risc d'emarginació social,
nois i noies que presenten conductes agressives,
a vegades fins i tot predelictives, no?
Podríem trobar perfils diferents?
Molts perfils.
Des d'alumnes que simplement no volen assistir a classe,
seria un perfil absentista,
o alumnes que simplement no tenen les estratègies
o les habilitats necessàries per seguir uns estudis.
Jo ara, en aquest moment, no estic habituat a sortir per la ràdio.
Per tant...
Hauries de fer un curs.
Hauria de fer un curs.
No, ja tinc jo que no et cal.
Per tant...
Fa molt bé.
Normalment, jo tinc unes habilitats,
però no tinc les habilitats de sortir per la ràdio.
Doncs aquests alumnes no tenen les habilitats habituals
que hauria de tenir un alumne per seguir una formació determinada.
Llavors, nosaltres donem aquestes habilitats,
tant socials com emocionals.
I quin seria el circuit?
És a dir, qui detecta que aquell noi, aquella noia,
doncs és susceptible d'entrar en aquesta unitat d'escolarització compartida?
Perquè quan es defineix així,
jo entenc que es comparteix el que és el desenvolupament de l'alumne
entre la unitat i el mateix centre.
El centre no es desentén d'aquell alumne.
No, no, no.
Afectes acadèmiques i administratius
continuar formant part de l'institut de referència.
I qui decideix que aquell noi, aquella noia,
ha d'anar a la unitat d'escolarització compartida?
Sí.
Doncs això, els mateixos instituts,
assessorats pels EAPS,
fan una proposta a inspecció
i aleshores es deriva l'alumne a una web o a una altra.
Ja sabem que això, sempre, amb tot,
no només en això, hi ha tota una sèrie de tràmits administratius.
Des que es detecta,
des que arriben tots aquests organismes interns,
fins que va a inspecció, fins que arriba a vosaltres,
això en temps real,
parlem-ne, Jordi, en què es tradueix?
Doncs en temps real es tradueix que,
moltes vegades,
moltes vegades et poden enviar un alumne de quart d'ESO
que difícilment pots fer un treball
amb tan poc temps.
Ho detecten al desembre, per exemple,
i aquest alumne que podria arribar a l'abril amb una mica de sort,
o estic exagerant?
Podria ser.
Podria ser, no?
A veure, llavors,
nosaltres,
no només ens hauríem de queixar,
sinó la nostra idea és transformar
la realitat que tenim.
Aleshores,
jo el que he constatat
és que la nostra web
ha anat canviant.
Això què vol dir?
Que des del punt de vista de l'alumne,
com del mateix institut,
ha passat de ser
un cementiri d'alumnes,
on anaven a morir els alumnes,
des del moment que arribaven,
a una oportunitat pels alumnes.
És allò,
en algun lloc hem de posar aquests nois
que, a banda,
que no estudien,
ens destormen
perquè estoroten el ritme de la classe,
perquè no deixen que altres alumnes...
Doncs els enviem allà
i que els tinguin allà,
aparcats.
Aquesta és una mica la pràctica
que hi havia anys enrere.
Fa bastants anys.
La mateixa normativa
ha ajudat a que això
no sigui així,
sinó que
es poden derivar alumnes
d'un institut
a una UEC
per acreditar
l'ESO
des de la UEC.
Que és l'objectiu final.
L'objectiu final
és que aconsegueixin
tenir l'ESO.
Intento posar-me una mica
en el dia a dia,
en la banda més pràctica.
I dius,
a veure,
aquest noi,
aquesta noia
que té aquesta dificultat,
el tutor,
la tutora,
ho detecta,
parla amb la gent
del mateix centre,
però també s'ha de posar
en contacte amb la família.
A vegades hi han associats
tota una sèrie
de problemes
socials,
estructurals,
de l'entorn
d'aquell noi o noia.
No necessàriament, eh?
No hi ha perfils únics,
però una bona part
segurament que sí.
És a dir,
aquí hi ha un moviment
i unes autoritzacions
i un assumir responsabilitats,
però a dos i tres bandes,
no només vosaltres
que us arriba a l'alumne.
Sí, sí.
Efectivament,
la família
ha de donar
el vistiplau
perquè el seu fill
o filla vagi
a una UEC,
però no només això.
Un cop està a la UEC,
hem de tenir
la família
de la nostra banda
o nosaltres
estar
de la banda
de la família.
I tant uns com altres,
doncs,
dirigir-nos
en la mateixa direcció.
Entrarem a parlar
de com ho treballeu
i tot plegat,
però, Javier,
aquí la Fundació Casal
la Mica fa.
gestiona la UEC
en Tarragona,
que depèn de l'Ajuntament,
però porta la gestió.
O sigui,
posa els educadors,
posa la metodologia,
posa tot una mica.
El projecte educatiu.
Aleshores,
aquest noi,
aquesta noia,
doncs,
arriba a la UEC
que físicament
on ha d'anar
aquest noi o noia?
El mateix centre on està?
Hi ha una aula especial?
Hi ha un lloc específic
a Tarragona
on van aparar
tots els nois i noies
que entren
en les unitats
d'escolarització compartida?
Són unes instal·lacions municipals.
que estan aquí a Tarragona
al marge del centre
on estudien.
A Torrefort,
a la carretera de València.
I allà van tots els nois i noies
que al mapa escolar
correspondria
que necessitessin
d'aquest servei.
Sí.
El que passa,
en aquests moments,
estem treballant
amb instituts
dels barris de Ponent.
Però també,
en altres moments,
o fins i tot en aquest curs,
tenim amb l'Institut
del Morell,
el Col·legi L'Estonac,
en altres centres educatius.
I quants alumnes
podeu tenir a aquest curs?
Tot i que m'imagino
que es van incorporant.
Podem tenir en total
uns 12 alumnes.
12.
Estan repartits
en tres grups.
Aquest és el tope?
És el tope, el 12?
Teniu 12 perquè no es poden
ofertar més places
o perquè només hi ha 12 alumnes
que no poden assumir
les competències?
És l'acord que hi ha.
És el moment,
tal com estan els estudis,
a vegades la intuïció
i això ho dic jo
com una absoluta
ignorant del tema,
però a mi em dóna la sensació
que potser caldrien
més places.
Que potser hi ha
una demanda real,
si més no és el que parlen
molts ensenyants
d'alguns problemes
que hi ha
de nois i noies
que no poden seguir
realment
el que és el ritme habitual.
Ara, no sé
si seria viable
en aquest centre
que n'hi haguéssim més
pel volum
i per la manera
de treballar.
Millor treballar
en grups reduïts.
Efectivament, sí.
Com és un dia a dia
a la unitat d'escolarització
compartida?
És a dir,
s'intenta,
perquè clar,
s'intenta,
no és reproduir
el model de l'aula convencional,
si no,
s'estornaria a fracassar,
no?
Aleshores,
una mica,
explica'ns des de l'horari
el que fan,
el que no fan,
els diferents nivells,
perquè poden arribar,
doncs,
que hagin assolit
fins a tercer d'ESO
i que el canvi
se'ls hagi produït
a quart,
no sé.
Depèn de l'objectiu
de cada alumne.
És a dir,
cada alumne
ve a la UEC
amb un objectiu.
Uns són clarament
acreditar,
treure's l'ESO,
uns altres són
reforçar
aquells aprenentatges.
Per tant,
nosaltres adaptem
tots els continguts,
fins i tot
la metodologia,
la manera d'avaluar,
en funció
de cada alumne.
Cada alumne
segueix un pla individual.
L'objectiu més aviat
el deu marcar,
diguem-ne,
el centre educatiu
del que ve,
perquè si està en aquell moment
que no estudia,
objectius no deu tenir gaires.
Siguem realistes.
les necessitats,
potser jo diria.
Les necessitats
que determina un expert,
no?
Es planifica conjuntament.
En el cas
d'una acreditació,
et coordines
amb l'Institut
de Referència
i marques
els continguts
a superar
cada trimestre
i dones
comptes
a l'Institut.
Per tant,
hi ha una atenció
molt personalitzada.
Sí.
Dels 12 alumnes
que pot haver-hi ara,
hi ha classes
o moments
que poden
treballar en comú
perquè hi hagi
una coincidència
en les seves
línies curricular?
Sí, sí.
Així és.
Com ara?
Un dels grups
es dedica
a materials adaptats,
a intentar
acreditar l'ESO.
Aleshores,
un respecte a l'altre
és un estímul.
jo tinc entès
i si no és així
em corregeixes,
Jordi,
que aquests nois o noies
arriben
però que,
a veure,
que això no és una condemna,
que ningú ho interpreti així,
ni és una sanció.
Arriben allà,
diguem-ne,
que estan al temps
que han d'estar,
que això no està marcat
per llei.
Diguem-ne,
que està al límit
fins a quina edat
poden ser-hi
però que potser
un noi o noia
veu que a meitat
de curs
reavifa el seu interès
i pot tornar
a l'aula convencional
o ha d'acabar
tot el curs?
No,
això,
a veure,
el que et deia abans,
hi ha uns alumnes
que tenen com a objectiu
treure's l'ESO
i se la poden treure
amb l'edat habitual,
que és fins als 16 anys,
o poden anar
més enllà.
En el cas de més enllà,
és optatiu.
Això què vol dir?
Doncs que tenim alumnes
de 17 anys
que estan allà
seguint a la UEC,
que això
és sorprenent.
És que no hi ha
un límit d'edat,
però jo tenia entès
que podien estar a la UEC
fins als 16 anys.
No, no,
va canviar la normativa,
fa un parell de cursos
i en aquells casos
que l'objectiu
clarament sigui
acreditar,
doncs es permet
per part
de la mateixa inspecció
i es fa un pla individual
amb l'alumne,
fins i tot
un alumne
que pugui fer dos cursos
en un.
A nivell acadèmic,
aquesta ESO
que es faria
en una unitat
d'escolarització compartida,
té la mateixa validesa
al mateix nivell
que una ESO
que es pugui fer
en una aula convencional?
Té la mateixa validesa,
però es fa
d'una altra manera.
Es fa
a través
d'activitats
molt manipulatives.
Com ara?
Ens pots posar
algun exemple
més pràctic?
Fem tallers,
un taller de jardineria,
hort i jardineria,
un taller de cuina
on anem
a l'escola
del Ninot
i un taller
de pintura
i restauració.
I aquests tallers
són
tallers anuals.
Puntualment
hi ha algun taller
trimestral
que es fa
un curs
o no,
com tallers
de fotografia
que hem fet,
fotografia participativa...
I va haver un taller
de fotografia
que va participar
a l'ESCAN.
Clar,
però jo ara penso
i perdoneu-me,
si aquest títol
final
és el mateix,
el d'aquests nois,
aquestes noies,
però si per exemple
volen fer un cicle formatiu
en el que han de tenir
una base de matemàtiques
o de socials
determinada,
no tenen el mateix nivell
que els nois i noies
que han fet els estudis
a un institut convencional?
És que actualment
es treballa
en competències bàsiques.
Aleshores,
quines són
les competències bàsiques
per a cada alumne
segons el que es demanen?
Aleshores,
seguim uns materials
publicats,
no citaré
l'editorial,
però són
materials
acreditats.
Imaginem-se,
en un moment determinat,
un noi o una noia
de la unitat
d'escolarització compartida
que diu,
doncs mira,
com que m'he espavilat,
ara vull fer batxillerat
o vull fer un cicle formatiu.
Siguem realistes,
tindre les competències bàsiques
que pot determinar la llei
per no tindre la base real
a l'hora d'entrar a l'aula
i una classe de matemàtiques
o d'història de filosofia.
Depèn.
De tots els alumnes
que podem tenir al curs,
hi haurà algun alumne
que el seu problema
no és tant
de capacitats,
sinó d'actituds,
que li costa
assistir a classe,
llevar-se a classe
i aquest acompanyament,
els hàbits,
que parlàvem abans,
o no està emocionalment estable.
Aleshores,
és el que treballem a la UEC,
que en un institut
això costa de fer.
Aleshores,
el que nosaltres,
si aquell alumne
realment pot,
ho acabarà fent.
I els fets
em remeto.
Tenim un alumne
que el curs que ve,
si tot continua
com està previst,
es treurà a l'ESO
i seguirà estudiant.
Un curs de grau mig.
Què us diu la realitat
al dia a dia?
És el que us dona
una resposta
més clara,
l'experiència.
En aquest curs
tenim tres alumnes
susceptibles
de treure's l'ESO
i dos,
pràcticament,
podríem dir
que van per bon camí.
Un altre
s'ha despenjat.
Sí,
perquè això també passa
que ho abandonen.
Sí,
per diferents motius
que van més enllà
de les nostres...
Competències,
clar.
Sí,
i que estudien,
vull dir que
ni que facin cuina
ni que facin...
També hi deu haver
classes
de matemàtiques.
Sí,
però clar,
al mateix nivell,
no?
Perquè justament
per això estan allà,
no?
Hi ha diferents objectius,
com et deia.
un alumne simplement
haurà d'estar
per no estar al carrer,
per estar
amb una formació mínima
que assisteixi.
No deuen ser
la majoria de casos
on ens agradaria
a tots plegats
que no fos,
però què passa
com el cas
que has explicat,
només un,
que és a dir,
no vaig a classe
de la manera ordinària,
entro a la unitat
d'escolarització compartida,
però tampoc no aniré
com aquest noi,
que insisteixo,
tant de bo que sigui
una excepció
perquè de tot el grup
només un,
doncs tampoc.
Aleshores,
clar,
jo m'imagino
que s'exhaureixen
els recursos
i la resposta
que pot donar
l'administració
aquests nois i noies,
vull dir,
és que al final
què has de fer?
Si no volen?
Sí, sí,
si un alumne no ve
o no assisteix,
difícilment pots treballar
i si arriba a venir
però no té una continuïtat,
és el problema
que ens podem trobar.
Jo m'imagino
que els docents,
que les persones
que treballeu en aquesta unitat,
doncs teniu una formació
molt específica
perquè és un altre tipus
de perfil d'alumne,
no?
Sí, sí.
Heu de tenir
una atenció especial.
Molta paciència
hem de tenir.
Això ho hauríem de tenir tots.
Però això
ho porteu de sèrie,
segurament,
de casa.
Sí,
ho portem de sèrie.
Això ja ho porteu
de sèrie.
Ah, però fa exercicis,
eh, llei?
Allà,
tenim formació,
també.
Assistim a seminaris,
ens formem contínuament.
Quines són les actituds més,
i continuem intentant
entrar en el terreny en pràctica,
les actituds més quotidianes
davant a primera hora del matí
que us trobeu
davant d'aquests alumnes,
és el no,
és aquesta mena
de nihilisme
a vegades
en el qual s'instal·len
alguns adolescents,
de més igual,
no contesto,
si contesto,
tinc aquesta rebeldia,
és a dir,
teniu de tots colors?
Sí,
has d'entrar amb un somriure
i dir un bon dia.
I la resposta com és?
Doncs aquí està.
si esperes que et diguin bon dia
i et somriguin,
tu has de donar exemple.
I diuen bon dia
i somriuen?
Sí.
No cada dia,
a vegades ja venen refunfunyant,
com diuen ells.
Ja venen carregats de fora.
I tu has de manejar
tota aquesta situació.
Perquè sortien amb un somriure
i diuen
fins demà.
quant de temps es pot
perllongar la situació?
Ja no et dic en un curs,
és a dir,
deies que a partir dels 14 anys
vull dir que
poden estar dos anys
en aquesta unitat,
tres,
això?
Sí,
l'ideal és que entressin
amb 14 anys
i sortissin amb 16.
Això és la teoria.
I heu tingut casos
també de tornar
de les aules ordinàries
i que acabin l'ESO?
No.
No,
costa més això.
Això serà,
és un objectiu
de cara a un futur immediat,
intentar compartir realment
els horaris
amb l'Institut de Referència.
Després,
per la vostra experiència,
quin circuit
o què és el que poden fer
aquests nois,
els que acaben els 16 anys
i tenen aquestes competències?
Parlaves d'algun altre noi
que començarà
un cicle formatiu
de grau mitjà,
que això està molt bé,
molt bé.
Molts dels que acaben
l'ESO de manera ordinària
no ho fan,
tampoc això,
vull dir que
no li treguem
ni importància,
sinó tot el contrari.
Quines altres opcions
podrien tenir
aquests nois o noies?
Els que no poden
obtenir l'ESO,
doncs ens encarreguem
de derivar-los
a PQPIs.
Que també són serveis
que ofereixen
els ajuntaments
a través de centres educatius,
no?
Correcte,
correcte.
Doncs ja que nosaltres
fem un taller de cuina,
doncs els orientem
per fer un auxiliar
d'hoteleria
en cuina
i serveis
de restauració
o auxiliar
i manteniment
i muntatge
d'instal·lacions
elèctriques
o altres
PQPIs
per l'estil.
I en alguns casos
també poden optar
posteriorment
a un cicle formatiu.
També.
les persones
afortunadament
canvien
i del que es tracta
suposo
és que tinguin
opcions i oportunitats.
Amb prova d'accés,
amb altres centres.
Quantes persones
esteu treballant
a l'unitat
d'escolarització
compartida
aquí de Tarragona?
Som cinc,
però no som cinc
a jornada sencera.
A jornada sencera
n'hi ha dues
i les altres tres
estan
en temps parcial.
La resta
us dediqueu
a fer cursets
de paciència.
La resta
de les hores
que teniu, no?
No sé,
en Jordi i Xavier,
creieu que ens han deixat
algun detall important
que sigui rellevant
per als oients
perquè coneguin
més aquesta opció
que tenen
aquests joves
a la ciutat de Tarragona?
No,
jo crec que s'ha entès
més o menys, no?
Jo diria que sí,
que s'ha entès.
Jo penso que sí.
Algunes unitats
d'aquestes
ens haurien de fer
pels adults
a vegades
quan no assumim
segons quines competències
i habilitats bàsiques.
No estaria malament.
No estaria malament.
De la feina, no?
En general.
Un EUEC de la feina.
O les relacions,
les relacions
aquestes interpersonals.
També ens hauria faltat
una unitat
compartida d'aquestes.
Moltíssimes gràcies,
Jordi Climent,
director de la unitat
d'escolarització compartida
aquí a Tarragona,
Xavier Saragossa
de la Fundació Casal
L'Amic.
Ens trobem la propera setmana
si no hi ha novetat.
No hi ha pot,
ni hi ha res, no?
Vaja,
això sempre soc jo
qui ho pregunta
i avui no t'ho he preguntat
quines ganes de treballar
que he de tenir, no?
No ho sé, això.
No, crec que no.
Dilluns que ve no és res, no, Jordi?
Em sembla que no.
Ja fins a en Joan...
Molt de re pampons aquest any, eh?
Ens ha sortit el 2010.
Gràcies, Xavier.
Fins la propera setmana.
Un plaer, Jordi.
Enhorabona per la feina.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, bon dia.