Com cada primer dilluns de mes, o segon dilluns de mes,
ara jo em perdia, tenim un espai, ja ho sabeu,
en el que contactem amb els Mossos d'Esquadra,
que, entre altres coses, ens parlen i ens expliquen
la tipologia de determinades accions delictives,
fonamentalment a tall de prevenció,
perquè ens ajudi, sobretot, a intentar prevenir
determinades actuacions.
No sempre és fàcil, però quanta més informació tinguem,
doncs molt millor.
Ens acompanya el Sergent Xavier Conillera.
Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut.
No és la primera vegada ni de bon tros que ens acompanya.
I avui el que volem abordar és el tema de simulacions de delictes.
Això ho hem llegit alguna notícia que fins i tot ens crida l'atenció
i ens fa fer la broma fàcil.
Mira, aquest va dir que li havien segrestat per demanar el rescat
i estava a casa seva i el van trobar, sembla un acudit,
però, de fet, diguem-ne que la simulació de delictes
ens dona moltes possibilitats, hi ha moltes tipologies, no?
Efectivament, teníem tipologies de tota mena i el que potser a vegades més injust és malbaratar mitjans públics
per utilitzar beneficis propis.
hem de pensar que el primer moment que hi ha una denúncia vol dir que la policia actua
i quan actua vol dir que hi ha boquem mitjans.
Quan descobrim, evidentment, que això ha estat inventat
o que no és del tot cert,
és quan llavors les represàlies són cap a la persona
que ha causat aquest perjudici, ja diguem, una miqueta públic.
Per tant, simuleu un delicte o una denúncia falsa, que seria una cosa diferent,
són accions delictives.
Evidentment, el Codi Penal ho estableix amb els articles, crec recordar, 457 i 458 del Codi Penal
i, en principi, tot el que està establert en el llibret aquest és contrari a ell.
O sigui, la persona que en algun moment realitza un acte que sigui contrari a aquests articles establerts,
evidentment, és responsable penalment.
Una simulació de delicte, em comentaves que està subjecta a la persecució policial,
la denúncia falsa ja intervé al jutjar directament.
Ho diferenciem? Perquè a vegades tenim la tendència a confondre-ho, no?
Sí, sí, ho podríem diferenciar perfectament.
la simulació de delicte com aquell tipus de fet que un particular denuncia
o inclús impute haver estat autor d'un delicte i, realment, no sigui així.
Podem posar un exemple?
Sí, podríem posar un exemple.
Pràcticament, vam tenir un no fa gaire,
una persona que va simular que havia estat atracat per quatre colombians
i que li havien posat una pistola al cap per sostreure-li 20.000 euros
després d'haver rebut un pagament.
Evidentment, al cap de quatre dies de gestions per part de la policia
vam acabar detenint aquesta persona.
Era una persona que estava en depressió,
ens tenia molts problemes econòmics,
havia justificat d'alguna manera que no podia tornar aquests diners
i se li va ocórrer inventar-se aquesta història.
Clar, però si s'inventa això, ningú li tornarà aquests diners?
Evidentment, però ell pot ser una manera de justificar-se
davant de les persones que havia de tornar aquests diners,
que damunt de que jo vull tornar-vos-ho,
no he pogut perquè he tingut la mala sort que avui mateix,
quan portava els 20 euros per tornar-vos-ho o per pagar-vos-ho,
m'han atracat.
Diguem-ne que intentava buscar una mica l'empatia del seu creditor,
que em tingui una mica de compassió,
que vegi que m'han robat.
Altres vegades jo imagino que ho veix per cobrar alguna assegurança
o algun tipus de cosa així.
Llavors també hi ha l'altre fet,
com per exemple les companyies de telefonia
ofereixen una assegurança de dos euros mensuals
per un canvi de telèfon en cas que sigui sostret
de forma violenta a la via pública.
Això què comporta?
Comporta que la persona que vol canviar el mòbil
i per exemple la seva permanència no li permet,
tenim la idea de dir,
miri, jo dic que m'han atracat per la via pública
i m'han pres un telèfon mòbil.
I és tan fàcil com anar a la comissaria,
dir m'han robat el mòbil?
És tan fàcil, correcte.
Inventar-se un perfil delictiu,
que vés a saber?
Sí, sí, sempre els perfils són molt genèrics,
els autors sempre...
Allò com l'ha dit caucàssico, 40 anys.
Més o menys, més o menys anirem aquí,
i ja tenim la denúncia posada
i inici de gestions policials.
Per intentar localitzar aquesta persona,
anem a buscar possibles proves a altres llocs
i ens donem compte que llavors això no existeix.
Clar, perquè en principi vosaltres,
jo m'imagino que deu haver-hi un sisè sentit,
o intuïció, o experiència,
i, home, taxativament, no sabeu,
però a vegades sí que sospiteu,
en principi, que pugui ser un simulacre,
una simulació de delicte.
Tot així, esteu obligats a obrir
les investigacions pertinents,
com a qualsevol altre cas?
Sí, sí, estem obligats a obrir-les,
però, clar, també, abans d'iniciar-la,
ja quan veiem que hi ha uns ítems
que no corresponen
o el que seria una víctima d'un robatori violent,
que hi ha uns ítems molt marcats,
doncs, evidentment, li diem,
escolta'm, vols dir que no t'ho hauries de començar?
res pensar.
En què ho noteu, Xavier?
Com podeu intuir que està fent comèdia?
L'estat d'ànim d'una persona,
de la manera com s'expressa,
les contradiccions que pot arribar a entrar,
si primer t'explica una versió
i llavors t'explica una altra,
hi ha coses que, per exemple, et marquen,
no, per exemple, molt tapat
i no he vist res, per exemple,
i en canvi t'he donat detalls,
que la mà portava això, la mà portava allò,
coses que dius, bueno, escolti'm,
si vostè no ha vist una cosa,
com pot haver vist l'altra
amb tant de detalls, no?
Vull dir coses que a vegades
ells mateixos cauen una miqueta en parany.
Convencionalment, podríem dir
que aquestes persones no són delinqüents,
convencionalment, però, vaja,
estan cometent un delicte,
per tant, també són delinqüents, no?
Bueno, no, jo no faria anar
la paraula delinqüent,
jo entraria una miqueta en la picaresca.
Nosaltres...
Estan fent una estafa, segurament.
Sí, exacte.
És que aquí és on anirem a parar,
per exemple, amb altres efectes delictius,
com, per exemple,
que m'han entrat a robar a casa...
Això també passa?
Sí, també passa.
I m'han pres certes joies,
certs valors,
el problema és que,
doncs, bueno,
tinc atreçats pagaments,
per exemple,
i la manera, doncs, mira,
la denunció que m'han robat a casa,
doncs, per valors de 4.000 euros,
la companyia,
si tinc una bona assegurança,
m'ho paga,
però llavors descobrim
que aquest delicte
no ha estat mai comès,
pels motius que sigui,
o perquè un aparell
que va denunciar
i li robem el seu poder
de forma casual,
per exemple,
i llavors ens acaba reconeixent
que sí que ho s'hi va inventar.
Llavors estaríem davant
d'un delicte de simulació
i davant d'una estafa
la companyia d'assegurança,
que la companyia d'assegurança
es podia prendre part
en el procés judicial
contra aquesta persona.
O sigui que una cosa
que a vegades comença
com un enginy
de voler denunciar,
voler ficar-nos al dia econòmicament,
pot acabar derivant
amb més perjudicis econòmics
que val l'autor.
A mi em dona la sensació
que a vegades això
és més per ignorància,
perquè, clar,
per una cosa així
et pots posar
en un embolic important, no?
Jo crec que tampoc
per ignorància,
jo crec que, bueno,
és la picadesca
que tenim nosaltres
en aquest...
Som reconeguts
en aquest estat
com l'estat de...
Però, bueno,
al principi no penso
perquè tant el perfil
de persones
que poden haver denunciat això
tenim des de la persona
que en aquest cas
podria ser que no té estudis
o el que sigui
fins que hem detingut
algun advocat.
No vol dir
que tots els advocats
ens fiquem en nada,
però vull dir
que l'estatus
d'intel·ligència
que pot tenir la gent
és molt variat i...
Potser no he empregat
la paraula correcta
més que per ignorància,
probablement per consciència
que això és un delicte,
no tenir la consciència
que estàs cometent un delicte
perquè, clar,
dius, home,
però és que ho és,
tampoc no cal
que tu dius ser advocat
per veure
que això està mal fet.
Exacte, correcte.
Jo recordo també un cas
en què un senyor
va tenir una despesa important
amb pàgines,
bueno,
amb telèfons
en què ets eròtics,
la companyia reclama
700 o 800 euros
d'un pagament
que no podia fer front
i no se li va córrer
res més que denunciar
que li havien robat
el mòbil
i que havien fet
la trucada
des del seu mòbil.
Quan a un li roba
el mòbil
el primer que fa
és ràpidament
trucar a la companyia
perquè l'han robat
i que no passin cap trucada.
Jo l'endemà
vaig fer comprovacions
i vaig trucar al telèfon
i que l'havien robat
i em va contestar ell.
Bueno,
aquest a banda
de ser èticament qüestionable
molt espavilat no era
i perdoni aquest senyor
si m'està escoltant.
Sí, sí,
aquest també va ser
un cas anecdòtic.
M'han robat el vídeo
i l'ordinador.
Arribeu vosaltres
i veieu el vídeo
i l'ordinador allà
perquè després
no paga els terminis
que deuen a la botiga.
Home, clar,
és que dius...
Sí, sí.
N'hi ha de tots els colors.
N'hi ha de tots els colors
i clar, evidentment
la policia a vegades
són més o menys generosos
depenent del treball
que ens ha costat
l'esbrinar
que això ha estat
una simulació de delicte.
Clar,
és el que t'anava a dir.
Si vosaltres constateu
que és una simulació de delicte
què passa amb aquesta persona?
En principi,
el que estem,
si les gestions són mínimes
acabem imputant-la
com una simulació de delicte.
Si les gestions que hem fet
hem emprenat molts mitjans
ens ha causat una mica
de perjudicis cap a la societat
en quant a despesa pública
tot això aquí
no tenim inconvenient
hem de detenir-los.
No tenim inconvenient
ni molt menys.
I en el primer cas
quines serien les conseqüències?
En el primer cas?
Sí, d'haver d'imputar-lo.
Una imputació
és que en lloc de ressenyal
i fer-li fotografies
no el passem
a disposició judicial
sinó que hi va
quan el cites judicialment
el jutge.
Ja, ja, ja.
O sigui,
té garanties
que es presenta davant
el jutge.
Normalment,
amb aquest tipus de delicte
quan es detenim
també l'acabem deixant
sense efecte, normalment.
Ja, ja.
Però, bueno,
et queda un antecedent
per simulació de delicte.
Ja, ja l'acabem.
Que això vol dir
que cada vegada
que s'ha presentat una denúncia
ha de ser molt coherent
perquè s'ha mirat en el lupar.
Clar.
I normalment es donen
en casos
entre cometes
diguem-ne
sense gran transcendència
el que deies
el robatori d'objectes
sobretot
es fan les víctimes
d'un robatori
o...
Correcte, sí.
També hi va haver
un cas curiós, recordo
que un senyor
va denunciar
no sé si m'està sentint
o no
però, bueno,
aquells que ens van mirar
en lupar
no van poder imputar-lo
però per deducció
vam dir que era impossible
que a una persona
amb un robatori violent
li prenguessin un audífon.
Home, no ho sé.
Llavors,
és complicat.
És possible.
Denunciar que t'han robat l'audífon
ja és...
Bueno,
doncs a vegades
la segurança
cobreix això.
Clar.
I un audífon,
doncs no ho sé.
És molt car, és molt car.
80,
no,
80, perdó,
400, 500 euros.
Bueno, pot ser, pot ser.
Com a mínim,
si en aquests moments
no tens els diners
per comprar
i realment el necessités,
i la segurança
t'ho cobreix?
Però què es tractaria?
Que se l'hagués perdut?
O que se l'hagués espatllat.
Però si t'hagués espatllat
i no t'ho cobreix
llavors dius
però si me l'han robat
i tinc això
que me cobreix
un robatori violent...
Però costa molt d'entendre
que en un robatori violent
es robin l'audífon
i no la cartera.
Doncs sí,
costa d'entendre
però bueno,
vam estar mirant en l'UPE
i bueno,
vam acabar deduint
que era difícil,
creïble,
tot i que
no vam poder imputar
el propietari
com a una simulació de delicte.
No vam poder
però sí que ho vam estar mirant.
I escolta,
tenint en compte
que no són persones
amb un historial delictiu,
es venen a baix
quan els aneu a dir...
Sí,
normalment sí.
Normalment,
quan els hi fiques
una miqueta a pressió
i li expliques
totes les proves
que tens contra ells
normalment acaben dient
bueno,
sí,
m'ho he inventat
perquè,
com per exemple
aquest noi
que va trucar
el telèfon eròtic
que el vaig trucar a casa
s'ho va inventar
em va reconèixer
perquè la companyia telefònica
l'estava pressionant tant
que no sabia com sortir-se'n.
Clar,
no,
no,
ja sabem com són les telefòniques
però ningú
li va obligar
a trucar a les línies eròtiques.
Hi ha un altre aspecte diferent.
Ja,
el Javier ja ho separava
a l'inici de la conversa
que és la denúncia falsa.
Aquí entrem en un territori
aquest pot tenir una part
si em permets
l'expressió
de la picaresca,
folclòrica,
amb el tema
de la denúncia falsa
jo aquí
li veig més malícia.
Bé,
la denúncia falsa
és aquella
que ha arribat
al tribunal,
ha estat jutjada
i hi ha hagut
normalment són denúncies
que van a un valor nominal,
és a dir,
el senyor tal
m'ha pegat,
el senyor tal
ha agredit el meu fill
i resulta que no és veritat.
Resulta que ho estem empleant
per fer mal
o per causar un perjudici
a la persona
que estem denunciant
amb valor nominal.
Per això teia,
abans el que intentes
és obtenir un guany econòmic.
Aquí el que intentes
és fer mal a algú.
Aquí aniríem potser
a decantar una miqueta
la balança de la justícia
cap a una banda
i cap a l'altra.
Aquell llit que diuen
qui denuncia primer
denuncia dos vegades.
No seria així.
i la justícia evidentment
es basa en proves
i no per denunciar primer
ni per denunciar més vegades
vol dir que l'altre
condena més.
La justícia només es pot condenar
en cas que sigui provat.
Llavors,
si poses moltes denúncies
i són contínues,
arriba un moment
que es veu
que alguna cosa està passant
en un conflicte
entre aquestes dues persones
i el jutge
moltes vegades
el que acaba
és imputant
a la persona
que ha denunciat
tant com a falsa denúncia.
Això és per lògica,
la denúncia falsa
és un procés
que sortiria
immediatament després
que l'anterior procés
hi hagués hagut
una sentència en ferm.
Correcte.
Perquè si no,
de cap manera
s'ha de demostrar
que és falsa
aquella denúncia.
Exacte,
el jutge tanque
les diligències policials
fora,
les diligències judicials
en primera instància
les tanque
com a absolució
de l'autor
perquè no veu proves
però sí que veu proves
com que l'altra persona
s'ha inventat aquest fet
per tant
inicia un procés judicial
contra aquesta persona
per haver denunciat
un fet falsament.
Es donen sovint
aquests casos?
Bueno,
aquests casos
es poden donar
més ja
com
per exemple
amb separacions
matrimonials
amb conflictes
entre persones
ja són més
desil·lacions
de societats
que on
un soci
es denuncia
contra l'altre
L'emocionalitat
també té el seu pes
segurament aquí és el que...
Aquí també entraríem
amb les separacions
aquestes
les d'apropament
la violència de gènere
S'utilitzen a vegades
denúncies falses
de violència de gènere
Correcte
estem utilitzant
potser moltes denúncies
en quant
que tenim una guerra oberta
contra la nostra exparella
i la manera
de fer-li mal
denuncia que ha fet coses
amb els meus fills
o denuncia que a mi
un dia passant pel carrer
m'ha pegat
o denuncia moltes coses
que en principi
malgrat
tenim moltes víctimes
que s'han de protegir
de violència domèstica
que la policia
sempre estarà amb elles
a altres
en tenim
els nostres dubtes
i aquí també
entraríem
amb la nostra picaresca
de dir
jo denuncio
el meu ex
que m'ha fet això
i així
a veure si em poden accedir
que em donin el pis
jo em quedo el pis
vull dir
sí, sí
busquen sempre
un benefici
sempre estem busquant
això
jo penso que tots
policia
i jutjats
jo crec que
són conscients
que alguna vegada
està passant
Home, amb el tema
de les denunciades falses
jo m'imagino
que aquelles persones
que són denunciades
falsament
que han de passar
per tot aquest periple
tot un procés judicial
tot i que la llei diu
que ets innocent
mentre es demostra el contrari
la realitat
i el dia a dia
ens diu que en principi
sembla que siguis culpable
fins que es demostri que és innocent
i en el cas de les denúncies falses
jo m'imagino que aquestes persones
deuen passar per un tràngul
molt complicat
que dic que aquest m'ha pagat
o el meu veí m'ha pagat
i és mentida
que tu no has fet absolutament res
que et vegis sotmès
jo suposo que hi haurà
doncs tot un paritatge
unes proves
abans que algú et pugui denunciar
i se'n meteix a tràmit
aquesta denúncia
correcte
però bueno
anirem potser també
tornaria a classificar
amb dos vertents
la vertent pot ser
que tu te baralles amb el veí
i el veí denuncia una cosa
i contínuament
esteu en una guerra
en quan
no pot passar
entre cometes
tot i que sempre a la societat
sempre passa alguna desgràcia
que dius
no ens ho imaginàvem
que una tonta i així
passa alguna cosa greu
l'altra cosa és que
en temes de violació domèstica
el tràngul
el passa el que és
denunciat com a víctima
que de moment
acaba atingut per la policia
per què?
per salvaguardar
la integritat
de l'altra persona
que denuncia en principi
que ha estat agredida
i clar
malgrat que
a Espanya
no sé
ara si estaríem
amb 60 víctimes
de violència domèstica
com a prevenció
que això no passi
al teu territori
com a policialment
dius
ep
al tanto
de moment
el que està denunciat
com a agressor
jo el detinc
garanteixo
la integritat
de la víctima
i el passa
a disposició judicial
i l'autoritat judicial
de determinar
quines són
les
les mesures
més adients
perquè això
per protegir
la víctima
el problema
estava quan descobreixes
que la víctima
realment
és l'altre
que qui ha denunciat
ha estat
el que ha començat
el dir
perquè ha denunciat
per exemple
falsament
doncs jo penso
que home
dins de la
de la nostra societat
el tant percent
de persones
denunciades
doncs
n'hi ha
de tots els àmbits
o sigui
des de
des de la persona
que dèiem abans
que no puguis
tenir estudis
fins a les persones
molt ben situades
a la societat
això ens està passant
vull dir que
que acabis detingut
amb un empresari
per exemple
per pervió
l'anxió domèstica
doncs ha passat
llavors
són persones
que no són delinqüents
i que han de passar
el tràngol
igual que un delinqüent
han de passar
la nit de garxoles
han d'estar
ressenyats
han d'estar
fotografiats
i a més a més
dintre del seu
subconscient
el perjudicament
es pot causar
de dir
ostres
on m'he de veure
però preventivament
clar
l'obligació
en vostre
en aquest cas
doncs
és detenir
aquesta persona
i que entri
en aquest circuit
per prevenir
la
malgrat
la lluita
i tots els mitjans
que estan ficant
judicials
d'estaments
governamentals
policia
de protegir
sempre la víctima
i atacar
una miqueta
en aquesta lacra
que tenim
a la societat
que és la violència
domàstica
clar evidentment
quan tens un cas
d'enquest
les primeres alertes
s'enxecuen
i això es posen
en marxa
i la primera
és protegir
la víctima
llavors ja és
determinar
a causes
d'investigació
si la víctima
no és tan víctima
o sí
clar i després
és el que dius
si el jutge
tira endavant
un altre procediment
contra aquesta persona
que ha denunciat
falsament
jo m'imagino
que tindrà
conseqüències
denunciar
evidentment
de manera falsa
algú
ja que has fet passar
algú injustament
en aquesta situació
evidentment
tot article
de la Constitució
a fora
del codi penal
té una pena establerta
per tant
s'ha de respondre
amb aquesta pena
ja sigui
o econòmica
o sigui
ja
venes de presó
o dies multa
o privació
de qualsevol mesura
denúncia falsa
simulació
de delicte
a veure
són coses
que formen
part
del que és
el món
del delicte
amb majúscula
amb minúscula
també recordar
una mica
el que deia
el sergent Conillera
pensem que
quan estem fent
una denúncia falsa
una simulació
de delicte
aquestes persones
que s'han de dedicar
a treballar
en delictes reals
estan perdent
i esmerçant
unes hores
que és una llàstima
que es perdin
que ens ho pensem
molt abans
de trucar
una línia eròtica
o aquest tipus
de coses
per cert que alguna vegada
allò hi ha dit
això d'algú
que ha fet veure
que estava segrestat
i estava a casa seva
després
per cobrar un rescat
moltes vegades
personals i familiars
que no tant
un tema econòmic
sí
és veritat
que algun cop
s'ha donat
d'aquests tipus
de delicte
el que passa
és cert
que davant d'un segrest
els mitjans
que s'hi aboquen
encara són molt més elevats
llavors
és poc habitual
que passi
el més habitual
que passi
és en petits delictes
hauríem de cobrar
aquestes hores
que utilitza
quan el delicte es fa
jo penso
que una compensació
hauria de fer
serveis d'emergències
ja fa un quant temps
que la normativa
era que persones
que perquè no havien pres
les mesures
s'anaven a fer escalada
i coses que després
que paguessin
tots els mitjans
que han de posar
vostè ha simulat
un delicte
doncs
ha de pagar
malgrat avui en dia
anar a denunciar
encara és gratis
no es fa pagar res
és un servei públic
si una persona
que damunt
que ha estat víctima
en un fet delictiu
li has de fer pagar
jo et dic el que ha simulat
a la seva investigació
li hem dedicat
xores
doncs
no faré descartable
és una bona proposta
que potser hauríem de fer
el copagament
quan la denuncia
sigui simulada
en fi
no donem idees
que ja sabran
els que ja en tenen
més que servidora
el que han de fer
però realment
sí que hem d'estar
d'alerta
i en tot cas
tenint en compte
també la reflexió
que fèiem
delicte
home
aquesta cultura
de la picaresta
que tenim tots
força interioritzada
i que potser
hauríem de començar
a abandonar
jo crec que la línia
va per aquí
l'esquerra lingüencial
és més picaresca
que hauríem de començar
a abandonar
es correcta
sergent Xavier Conillera
dels Mossos d'Esquadra
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
fins la propera ocasió
fins la propera
Adéu-siau, bon dia