Fins demà!
Hematòloga, doctora Ranz, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Perquè avui parlarem, hematòloga, doctora Ranz, què és?
Quina especialitat de la medicina és aquesta?
Bé, doncs la hematologia és aquella especialitat que tracta bàsicalment les malalties de la sang
i també els tractaments, que després parlarem, relacionats amb la transfusió sanguínea.
És a dir, que avui parlarem de sang?
Bàsicament parlarem de sang, sí.
Doctor Mercader, per què parlarem avui de sang?
Bé, jo crec que ha sorgit que vingui la doctora Ranz, arrel que la doctora Ranz i conjuntament els altres dermatòlegs
han organitzat una jornada dirigida als metges de l'hospital d'urgències d'atenció continuada
sobre el tractament amb transfusions sanguínees, una miqueta per especialitzar-se
o per donar a conèixer les indicacions, les problemàtiques que això dona, etc.
I arrel d'això vam considerar que seria bo fer un recordatori de les malalties sanguínees més freqüents
i de com s'usa la transfusió sanguínea.
I com s'obté la sang, que jo crec que, en definitiva, l'important de tot això és com obtenim la sang.
I saber d'on prové, no?
Quines consideracions cal tenir, doncs, en compte, doctora Ranz?
Quines consideracions han de tenir tots els metges a l'hora de fer transfusions de sang?
Home, en primer lloc, crec que el que s'ha de tenir molt clar és quin és el moment idoni de fer la transfusió.
Perquè fer una transfusió, quan no està indicada, pot tenir realment molts problemes,
tant clínics com inclús jurídics, perquè la transfusió pot tenir alguns efectes adversos, no?
I aleshores, quan és indicat?
Clar, precisament per això fem el curs, per acotar molt, precisament, aquestes indicacions actuals
en el moment que s'ha de fer la transfusió.
Bàsicament, quan hi ha una anèmia, però a quin nivell d'anèmia cada persona és l'adequat per fer una transfusió, no?
Tant així de l'anèmia, com la transfusió de plaquetes, com la transfusió de plasma.
Sí, la sang diguéssim que és un bé escàs, això ja se sap,
i jo crec que és molt bo recordar-ho i que la gent es mentalitzi que la sang és un bé escàs,
i llavors és molt important utilitzar-la amb molt de criteri i en aquells casos en què està indicat,
però no fer un excessiu ús de la transfusió.
Aleshores, quins criteris s'han de tenir en compte?
O han de tenir en compte els professionals de la medicina?
Una mica complicat això, perquè es basa en diferents paràmetres.
Per on, el nivell d'hemoglobina o el nivell de l'anèmia, després l'estat de la persona, l'edat que té i les comorbilitats.
Vull dir, no és el mateix una persona que té 80 anys i té una malaltia cardíaca que una persona de 40 anys sana,
que pot tolerar molt millor una anèmia que no pas aquesta altra persona que hem comentat abans, no?
Com sabeu, la sang el que fa és transportar oxigen a els teixits.
Si falta sang, l'oxigenació tisolar queda empitjorada i pot donar lloc a efectes secundaris.
Però, per exemple, podem tenir casos d'extrema urgència, que sí que calgui fer la transfusió d'una manera immediata, no?
Això, evidentment, sí, sí.
Clar, els casos politraumàtics o procedents d'un accident, una moràgia aguda,
aquests casos que venen amb una anèmia greu.
En cas d'anèmia greu, la transfusió és imprescindible i és el que li pot salvar la vida al pacient, de fet.
Què explicaran, doncs, en aquesta jornada del dia 30 als seus companys?
Doncs, mira, bàsicament farem dues parts.
En una d'elles actualitzarem les indicacions, com hem dit,
de transfusió tant de concentrats de maties, que són els glòbuls marmells,
després de les transfusiós de plaquetes, que és un altre component de la sang,
i, posteriorment, de plasma.
I, en una segona part, volem tractar temes una mica més específics,
com, per exemple, el manés de l'hemorràgia massiva, quan hi ha una hemorràgia molt greu.
Després, els efectes secundaris que podem tenir al rebre una transfusió,
i, finalment, també comentar les alternatives que tenim avui en dia
per intentar evitar les transfusions.
Ah, hi ha alternatives?
Bé, intentem que n'hi hagi.
Per exemple, l'autotransfusió, que és...
Tu te dones sang per tu mateix,
quan tens una cirurgia que preveus que sangrarà.
Hi ha altres alternatives, com alguns fàrmacs, com ferro, com eritropoietina,
que, administrats abans de la intervenció,
poden fer-te millorar l'estat de la teva anèmia, si és que en tens.
Llavors, entres en millors condicions a l'hora d'intervenir-te.
Aleshores, de tot el que...
En fi, dels temes que formaran part d'aquesta jornada,
hi ha alguna cosa que sigui especialment prioritària pels hematòlegs,
en aquest cas de la xarxa Santa Tegla, explicar als companys,
perquè potser són qüestions a tenir molt en compte.
Nosaltres hem intentat fer la xerrada molt pràctica
i pensem que tot és prou important perquè,
precisament, indicar cada transfusió el més acurada possible
ens permetrà, per una part, estalviar sang, que no sigui necessària,
per altra part, evitar complicacions, també.
I en la segona part que hem dit, també és important donar a conèixer aquests mètodes
que, també millorant l'estat anèmic de les persones,
ens evitaran, també, realitzar transfusions.
Parlant, ara que parlava, clar, d'estalvi,
d'utilitzar el millor possible la sang,
potser molta gent es pregunta
com els professionals de la medicina
poden calcular i poden saber exactament
la sang que necessita una persona en un moment determinat.
Bé, això és un...
De fet, hi ha un càlcul, més o menys, no?
M'imagino que és complicat explicar-ho.
És complicat explicar-ho aquí, sí.
Però de forma planera, pels especialistes,
ja és un mètode fàcil?
Relativament fàcil, sí.
Ens basem en uns nivells...
Quan és programat, eh?
Quan és urgent, el que deia la doctora,
quan és urgent és un xorro, diguéssim.
No, no, deixava de banda la qüestió urgent.
Estava parlant de qüestions més de mètode.
Bueno, quan te fas una analítica,
hi ha un dels paràmetres, que és, per exemple, la hemoglobina,
que és el que t'indica la quantitat de glòguls vermells que tens, no?
Llavors, ja està estipulat fins quin grau pot baixar aquesta hemoglobina
fins que no hi hagi perill per la teva oxigenació tisolar,
que és el que dèiem abans, no?
Llavors, avui en dia, els dintells estan sobre 8, 9,
i quan baixes d'aquí és quan, en principi,
i valorant cada cas particular, és quan s'indica la transfusió.
I els tipus de sang?
A què et refereixes?
Clar, que hi ha diferents tipus de sang,
i clar, tot això s'ha de tenir en compte, m'imagino.
Evidentment, evidentment.
en els humans, clar, a primers de segle ja es va descobrir
que hi ha uns grups sanguinis, els més importants del sistema aquest,
l'ABO, i tot això, a l'hora de la transfusió,
és el primer que se té en compte.
Cada persona que s'ha de transfundir,
s'ha de fer una analítica especial
i buscar-li la sang més adequada per a ella.
I al laboratori, inclús, se fan unes proves de compatibilitat,
que es diu, per detectar que no hi hagi una reacció
d'aquest receptor a la sang que li han de posar.
Vull dir que avui en dia la transfusió és bastant,
segura, en aquest sentit,
perquè ja s'analitza prèviament tot això.
Què més coses cal tenir en compte, doctora Raff?
Doncs, bueno, el que dèiem, que la sang és un recurs limitat.
La sang, jo diria que, per explicar-ho, que la doctora ja ho ha explicat bé,
però la sang compleix dues funcions principals.
Una que és portar l'oxigen a la resta de llocs del cos,
i l'altra que és el volum, no?
Dóna volum al líquid, al que és el plasma, que ella ha explicat.
I llavors el que es fa ara actualment és que se separen les diferents fraccions de la sang
i a vegades no cal que transfundeixis sang, tota la sang,
sinó que sols transfundeixes plaquetes,
que són unes cèl·lules de la sang que es dediquen a coagular la sang.
O sigui, la seva acció és fer que la sang coaguli.
Altres vegades sols es transfundeixen hematies,
que són els que transporten l'oxigen.
Llavors, d'aquesta manera també, a vegades la sang,
quan saps el problema pel qual estàs fent la transfusió,
sols transfundeixes un tipus determinat d'aquestos components.
I es fan moltes transfusions de sang?
Habitualment?
És a dir, en el dia a dia, suposo que hi ha molta gent que també deu pensar,
això és molt habitual, és una pràctica molt habitual en un hospital?
Si vols, per exemple, tinc les dades del nostre hospital,
i te diré que en l'any 2009, ara parlo de maties,
concentrats de maties, es van transfondre 2.555,
concentrats de maties, que van anar a rebre 729 malalts.
Vull dir que no, és una tècnica despreciable.
Déu-n'hi-do.
I si no fos aquesta, probablement moltes intervencions o terapèutiques
no s'haguessin pogut realitzar.
Aleshores, clar, també demostra que majoritàriament als malalts,
el pacient ha de rebre més d'una transfusió.
Sí, habitualment, no es pot dir ara, no?,
perquè depèn de l'hemorràgia que tingui,
però normalment una sola transfusió,
o sigui, la transfusió d'un sol concentrat de maties,
és una mica escassa.
És insuficient?
És insuficient.
Normalment es transfonen dos, o tres, o quatre,
o el que en un moment donat sigui necessari.
El que sigui necessari.
Però, clar, també que hi hagi dos, tres o quatre,
és per una qüestió de quantitat,
o que és un mètode millor per reaplicar la transfusió al pacient?
No, no, és la quantitat.
O sigui, aquest pacient està perdent sang,
i a l'hora que ell està perdent,
nosaltres l'hem de reposar.
A part d'això,
hi ha pacients que tenen anèmies cròniques,
per diferents motius,
per malalties de la sang o d'altres,
que necessiten transfusions periòdicament,
potser cada mes.
Clar, aquests malalts consumeixen molta sang.
Tenim aquests casos últims que comentava.
Persones que necessiten periòdicament sang.
Han d'anar a l'hospital?
Evidentment.
Van d'anar a l'hospital i els hi fan la...
I a part, m'imagino que han de seguir un altre tipus de tractament.
Però de la resta de casos que tenen de transfusions,
per quines patologies és el més habitual?
Doncs mira, el que més se consumeix són per les hemorràgies agudes,
per accidents o úlceres...
Úlceres d'estómac.
El que més s'ha transfusat és urgències,
perquè és on arriba el pacient greu d'entrada, no?
I després,
la cirurgia traumatològica,
també és una cirurgia molt sangrant,
les pròtesis de junó,
les pròtesis de maluc o les intervencions de columna.
Després també a l'UCI,
clar, hi ha malalts molt crítics
que també tenen anèmies importants
i també s'han de transfondre.
I en quart lloc ja estaria metologia,
perquè, clar, nosaltres portem malalties medulars
que no produeixen sang.
I, clar, aquests són els malalts que dèiem
que periòdicament s'han de transfondre, no?
Després ja tindríem cirurgia general
i, bueno, medicina interna ja una mica menys.
De totes maneres, veig que per quantitat de sang, m'imagino,
i per quantitat de casos
on es necessiten més les transfusions
és davant d'un cas greu,
d'un cas que t'arriba urgent,
que t'arriba al servei d'urgències.
Sí, bàsicament.
I després també tenim un capítol important destacable
de persones que necessiten transfusions
de manera periòdica.
Sí.
Hi ha un màxim de quantitat de sang
a transfondre en un moment determinat?
No.
Això depèn del que dèiem.
Si tu estàs perdent sang contínuament,
evidentment te l'han d'estar posant,
perquè si t'atures,
aquest pacient morirà perquè quedarà,
bueno, sense sang,
quedarà anèmic completament.
I la bossa de sang que té un hospital,
per exemple el de Santa Tecla,
quina quantitat pot arribar a ser?
Mira, una bossa de sang,
és el que deia abans del teu mercader,
quan una persona fa una donació,
aquesta bossa se fragmenta,
per dir-ho així,
se separa en tres components,
que són, per una part,
els clòbuls vermells,
que són els concentrats de maties,
una altra part passa a ser plaquetes,
i una altra part passa a ser plasma.
En el que refereix a concentrat de maties,
parlem que estan una mica concentrats,
el volum que tenen són d'uns 300-350 mil·lilitres.
que una persona,
quan ho dona això,
venen a ser uns 500 mil·lilitres.
Però, clar,
repartir-ho en aquestes tres parts...
No, jo suposo que pregunta,
quantes bosses tenim de retent?
Ah, no t'havia entès.
No, no, però aquesta edat també era molt interessant,
però, clar, per exemple,
de retent,
en un hospital com el vostre,
quanta sang pot arribar a haver?
Vale, nosaltres tenim un estoc mínim,
que es diu,
que tu sempre has de tenir,
no saps exactament,
te pot venir una cosa a l'orgin,
llavors tenim més o menys,
30 unitats de 0 positiu,
25 d'A positiu,
i tenim 8 de 0 negatiu,
i 8 d'A negatiu.
Hi ha alguna esporàdica de B negatiu,
i hi ha B negatiu que són els grups menys freqüents.
I després, lògicament,
tenim una connexió directa amb Joan XXIII,
perquè, en el cas necessari,
que fos una emergència,
podríem rebre més sang en un determinat.
Clar, hi ha una coordinació entre els hospitals.
I hi ha el banc de sang que, d'alguna manera,
coordina tot el que és la...
Sí, avui en dia,
el banc de sang i teixits
està bastant centralitzat a Barcelona,
i el té unes seus a diferents hospitals,
i és el que proveeix la sang
a tots els altres hospitals.
I aleshores, per exemple,
en el cas de l'Hospital Santa Tegla,
va proveint de manera...
Semanal.
Semanal.
I si hi ha algun cas urgent,
doncs...
Tens un pedido i diem...
Una comanda puntual.
I quina és la sang més habitual?
És el zero positiu.
Zero positiu.
I seguit de la positiu.
I, clar,
els casos de persones que tenen un tipus de sang
molt poc habitual...
Més infreqüent.
Sí.
Bueno,
positius són aquests,
els zeros negatius o els as negatius.
Bueno,
en algun cas pot haver problema
per trobar la sang,
tot i de dir que últimament,
en els últims anys,
no han tingut problemes de vestiment.
Vull dir que
desconeixer en cap cas
que no s'hagi pogut trasfondre
perquè no hi ha grup.
Alguna vegada se sent,
no?,
inclús per la ràdio això,
se necessita donants
d'aquest grup determinat,
doncs...
Si hi ha alguna incidència concreta
que necessita molta sang
d'un grup molt estrany,
però habitualment
les reserves són suficients.
Perquè la barreja de sang,
doctora Ranf,
ni pensar-ho.
Bueno,
si sabeu que
amb els diferents grups,
el que deia que hi ha,
per exemple,
el zero positiu
és donant universal,
o sigui,
pot donar a tots els grups,
l'AB,
perdón,
el zero negatiu,
pot donar a tots els grups,
l'AB negatiu
pot rebre a tots els grups,
i a part d'aquests,
llavors,
cada grup només pot rebre
sang del seu mateix grup.
Aquesta jornada
de formació
amb professionals,
amb metges
de l'hospital
que faran el dia 30,
les fan habitualment?
cal sempre
d'alguna manera
anar
recordant
i reforçant
conceptes
sobre qüestions
com aquesta?
Jornada com aquesta
és la primera que fem,
però,
evidentment,
és molt important
anar fent
actualitzacions,
recordatoris
sobre el tema aquest,
perquè,
inclús,
amb el temps,
hi ha qüestions
que es van actualitzant,
es van modificant,
llavors,
sempre es va tenir
una última visió.
A l'Hospital de Santa Tegla
també es poden fer
donacions de sang,
doctor Marcadé?
Ara,
actualment,
això està centralitzat
al banc de sang.
Sí.
Bueno,
jo,
d'alguna manera,
sí que hem parlat
alguna vegada
de tornar
o d'intentar
tornar a tindre un punt,
però actualment
està centralitzat
al banc de sang,
que està ubicat
a Jorn 23
i que tenen
aquell autobús mòbil
que van a la Rambla
o van als llocs
a aconseguir-ho.
Home,
jo crec que sí que
un altre dels objectius
d'aquest,
de portar aquest tema
avui aquí a la ràdio
és també mentalitzar
la gent,
hi ha molta gent
que està mentalitzada,
però mentalitzar
la gent
de la importància
que els hospitals
tinguem sang suficient
com per rebre,
com per tractar
amb els pacients
que venen urgències
i això depèn
exclusivament
de la donació
de la gent
del carrer,
vull dir que
la sang no és un producte
que actualment
es pugui fer artificialment,
sinó que depenem
de les donacions
de la gent.
Tenen la sensació,
doctora Ratz,
que hem millorat
però molt
en temes de conscienciació
ciutadana
en els últims anys
pel que fa a la sang
o no?
O que estem igual
que fa 10 o 15 anys?
Bueno,
hem millorat relativament,
però la tassa
de donació
més o menys
és manté estable.
Aquí estem a,
si vols,
t'ho comento,
tenim una donació
a Catalunya
que és 39 donacions
per 1.000 habitants
i any.
I això
s'estima
que hauria de ser
una miqueta més alta.
39 donants
per cada 1.000 habitants,
dius?
Sí.
A l'any.
A Catalunya.
A Tarragona
és una miqueta menys.
Hauríem d'estar
sobre els 50,
entre 40 i 50,
sí,
hauríem d'estar
per sobre els 45,
una cosa així.
Sé que s'estima,
eh?
De totes maneres
és curiós perquè
com a mínim
el Banc de Sang
és veritat que fa
moltíssimes iniciatives
en els darrers anys
per impulsar les donacions.
Aquesta mateixa setmana
parlàvem d'una iniciativa
que s'ha dut a terme
en col·laboració
amb restauradors
de Tarragona
en què el donant
rebia,
en fi,
després de fer la donació
en forma de tapa,
tenir un atractiu
gastronòmic
diferent,
no?
I tenir un alicient,
no?
Vaig de dir que donàvem foie.
Sí, sí.
Hauríem pogut donar
alguna cosa més
de la dieta mediterrània.
Hi havia moltes coses.
Fa sang, fa sang.
Hi havia moltes coses.
però jo em vaig quedar sorprès
quan vaig veure
que donàvem foie
perquè pensava,
no sé si donen una mandarina
o donen oli d'oliva,
una rostra amb oli d'oliva,
una cosa més de dia
de la dieta mediterrània.
No, jo crec que està bé foie
perquè conté molt de ferro,
llavors.
No ho sé.
Estim molt a la producció de sang.
Se suposa que els restauradors
ho van fer
en col·laboració
i després de parlar
amb la gent
del Banc de Sang.
Parlem de malalties
de la sang,
doctora Ràp.
N'hi ha moltes?
N'hi ha poques?
N'hi ha bastantes, sí.
Quines?
Quines?
Les més freqüents,
les més bàsiques,
les anèmies.
I dintre de les anèmies...
Què és una anèmia?
Com podríem definir una anèmia?
Una anèmia
seria una disminució
dels lòvuls vermells,
una disminució
de la massa eritrocitària.
I, clar,
dintre de les anèmies
n'hi ha de molts tipus.
La més freqüent,
l'anèmia ferropènica,
per falta de ferro.
Però n'hi ha moltes altres,
per falta d'altres vitamines,
com la vitamina B12.
I després entrem
en les anèmies
ja no carencials,
anèmies de la gent gran,
per falta de producció
de moll d'os
i altres anèmies
més específiques
ja relacionades
amb tumors de la sang.
És a dir,
anèmia,
bàsicament,
és el concepte...
Clar,
conseqüències de tenir anèmia?
Conseqüències,
doncs clar.
Si te disminueix
l'aport d'oxigen,
pots tenir
augment de cansament
i depèn de l'origen,
també te pot caure el cabell,
pots tenir les ungres fràgils
i si és molt greu,
molt greu,
inclús pots tenir
un símcope
o altres símptomes greus.
I els tractaments
d'aquestes patologies?
Bàsicament,
trobar l'etiologia.
Si és una anèmia
perquè falta ferro,
evidentment,
li donarem ferro,
sigui oral o endovenós,
que es pot donar.
Si li falta vitamina B12,
doncs li administrarem
aquesta vitamina.
I ja,
en altres tipus d'anèmies,
ja és una miqueta
més complicat,
podem ja estar parlant
d'eritropoietina,
en els casos
de malalties renals,
podem parlar
de quimioteràpics
si és per una malaltia tumoral
i, bueno,
és una mica ja
més complicat.
M'imagino que aleshores
n'hi ha anèmies temporals,
d'un temps relativament
o bastant limitat
i, en canvi,
n'hi ha altres casos
que poden ser ja
crònics.
I tant, sí, sí.
Quines són les més habituals?
Les més habituals
són les anèmies ferropèniques,
sobretot de la gent jove,
o les dones
per la menstruació,
que no porten prou ferro,
això és...
Freqüentment és...
Habitualment
és el més freqüent,
no?
I també és el més fàcil
de tractar
i el que tu dius
és transitori
i no té cap gravetat.
S'ha de menjar coses
que portin ferro.
Sí.
Ara la doctora ens dirà que...
Com les llenties,
per exemple,
els musclos.
Sí, perquè és veritat,
aquestes expressions
les s'utilitzen molt.
Si s'ha de menjar ferro,
aquesta persona no té ferro,
té anèmia
perquè no té ferro.
Els espinacs.
Però què hem de menjar?
No, jo crec que hem de menjar
una dieta mediterrània,
sana,
perquè tampoc està recomanat
fer un excés
d'ingesta càrnica,
però bueno,
carn,
hem de menjar carn vermella,
doncs dos cops a setmana
es recomana,
no?
Però ferro també està
en les verdures,
en els lligums.
I els musclos.
En els maris, també.
I jo crec que l'important
és jo fer una dieta variada.
És a dir,
que amb una persona
que arriba amb una anèmia
per falta de ferro,
se li recomana això
i ja està?
No.
Se li recomana
ferro
en forma de comprimits,
o sigui,
un aport de ferro farmacològic.
És a dir,
no només amb...
És que no n'hi ha prou
amb la dieta.
No n'hi ha prou
amb la dieta.
És a dir,
la dieta era
perquè no t'aparegui.
Exacte,
perquè no t'aparegui,
però ja,
quan hi ha una deficiència,
la dieta per si sola
no és suficient
per restablir els nivells
de ferro,
llavors ja...
I les anèmies cròniques
que comentàvem,
a què és 10?
On estan l'origen,
bàsicament?
En l'altre extrem
d'aquest que parlàvem,
que són les més greus,
i són les que veiem nosaltres,
són aquests síndromes
que en diem
síndromes mielodisplàstiques,
que són malalties
de moll 2.
Síndrome que què?
Mielodisplàstiques,
és el nom que tenen.
És una malaltia
degenerativa
del moll 2,
que actualment
no se conec
realment la causa,
però aquest moll 2
no és capaç
de produir...
No fabrica
les cèl·lules.
Ja no fabrica
les cèl·lules.
I clar,
en aquests casos
són bastant greus
perquè bàsicament
el seu tractament
és la transfusió.
Continua.
Periòdicament.
Periòdicament.
Sí, exacte.
Però clar,
aquesta persona,
per exemple,
pot tenir un ritme
de vida
més o menys normal
o no
per aquesta falta
de producció?
Depèn.
Probablement
el teu una mica
més limitat,
clar,
perquè sempre va
amb uns nivells
d'anèmia
relativament importants,
perquè clar,
tampoc podem posar
tanta sang
sinó que busquem
un nivell
que li permeti
una vida
més o menys
apropiada
però sense accessos.
Per exemple,
no podran anar a córrer.
No podran anar a fer
aire urbano.
La marató,
la mitja marató
no serà el cas.
Acabo.
Parlant d'allò
que dèiem abans
de la conscienciació
de la població
respecte a les donacions.
Els pacients,
la doctora Ranf
i els seus companys
els hi diuen
contínuament
o els hi recorden
contínuament
la importància
de les donacions
per familiars,
amics,
coneguts...
Bé,
no se'ls recorda
però clar,
precisament el pacient
que tens amb anèmia
tampoc és potser
l'objectiu més idoni,
no?
Perquè realment
anèmicament
no estan
en condicions
molt òptimes,
no?
Jo crec que seria
més idoni
en el que comentàvem abans,
pacients,
familiars de pacients
que tenen un procés agut,
que han tingut un accident,
que s'han tingut
que operar
i que veuen realment
que necessiten
molta sang
en un temps curt,
no?
I aquests familiars
sí que crec
que s'haurien d'estimular
almenys,
com a mínim,
iniciar-se
en la donació,
no?
No,
ahir jo li comentava
a Baixanda
que ahir vam tindre
un cas a l'hospital
d'una noia jove
de 30 anys
que li vam tindre
que posar 6 concentrats
per un sangrat
que va tindre agut
i li vam tindre
que posar 6 concentrats
de Matías,
no?
I clar,
el marit,
els germans,
els pares,
bueno,
aquí hi ha tot un entorn
que se sensibilitza
moltíssim
quan veu,
doncs,
que la vida
de la seva familiar,
filla,
es posa,
doncs,
depèn
d'una transfusió
de sang,
no?
I que aquesta sang,
bueno,
s'ha donat
per una persona
indeterminada
anònim
al carrer.
Això és un motiu
de motivació
importantíssim,
no?
I és en aquests moments
quan s'ha de,
es pot,
es fa el que es pot
i s'intenta mentalitzar
la gent.
Sí,
davant de casos extrems
i greus
és quan segurament
en fi,
la persona,
tots,
ens consciencien més
d'una necessitat.
Doctora,
em fa alguna cosa més?
Doncs no sé.
Ja ho hem explicat
bastant tot
en relació
amb la sang,
la importància
de la sang,
de donar sang,
perquè és molt important,
moltes vegades són molt importants
les transfusions de sang,
bàsicament,
per salvar vides.
I així de clar,
s'ha de dir,
en molts casos no,
ja ho hem vist,
que hi ha casos d'aquells
que en fi són
anèmies temporals
i són,
en fi,
qüestions molt més lleus,
però en alguns casos,
en algunes patologies,
la transfusió de sang
és bàsica.
Doctora Ranz,
doctor Marcador,
moltes gràcies.
De res,
a vosaltres.
que vagi molt bé aquesta jornada
i que, en fi,
la puguin repetir més endavant.
Gràcies.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.