Gràcies.
Mercè Tultra, bon dia.
Hola, bon dia.
La Mercè Tultra és la coordinadora del Museu del Port de Tarragona
i avui no vindrà a parlar-nos del port,
sinó d'un país a l'extrem orient, del Japó.
Ella ha triat el Japó perquè ja fa uns quants anys
hi va anar, sí, va estar unes quantes setmanes
en aquest país del sol naixent
i aquest so musical japonès
ens serveix per introduir-nos a aquesta conversa.
Què records et queden encara del Japó,
d'aquell Japó que ja vas veure fa uns quants anys?
Doncs la veritat és que molt bons,
va ser una experiència molt positiva i molt enriquidora,
perquè va ser un viatge totalment a l'aventura controlada,
però que no estava organitzant.
Va ser una oportunitat perquè teníem una mica allí
i que hi vivia fent un...
Va estar un temps vivint per fer un postdoctorat
i llavors va ser una oportunitat única
i això ens va permetre poder visitar un país
que en un principi no teníem pensat
de poder-lo visitar, ja dic, fa uns quants anys.
Abans entra en detalls del viatge.
Molt diferent el Japó, a la nostra societat, al nostre país?
En la forma de fer, en els costums, en la manera de treballar...
Sí, a veure, és una gent molt tímida,
una gent tancada, allò que...
A veure, socialment, doncs...
Jo recordo molt el tema
que ells als migdies, quan tenien el descans per dinar...
O sigui, no hi ha bars, en aquell temps no hi havia bars,
però el que hi havia eren molts espais
on jugaven a les maquinetes.
Però les maquinetes, com nosaltres fa anys,
a les fires de Salou o per aquí,
que tiraves la moneda als duros
i a veurem si queien,
doncs hi havia un munt de llocs com aquests, no?
Això em va sorprendre molt,
amb una societat tan evolucionada,
amb tanta tecnologia,
veure que una de les diversions era aquesta, no?
Vull dir, això és una cosa que em va frapar força.
Una de les característiques del viatge de l'estada
de Mercè Tulder al Japó
és que ella té una mena de punt base,
tenir un punt base a prop de Tòquio.
Sí, a uns 50 quilòmetres de Tòquio,
una ciutat que es diu Sukuba,
i que hi ha molts estudiants d'arreu del món
que viuen allí.
És una ciutat, anomenen la ciutat científica,
evidentment hi viuen japonesos,
però doncs hi ha una concentració d'estudiants
que estan investigant diferents aspectes.
Abans que res, Tòquio, què tal?
Perquè la imatge que tenim des d'aquí
és d'una monstruositat de milions i milions de persones.
Sí, sí, sí.
Una gran urbs, però gran, eh?
Jo recordo que la setmana després de vindre,
vaig estar un mes d'agost.
La setmana següent de vindre
vaig anar a Barcelona per fer un curs
i a mi que la Diagonal em semblava una gran via
comparat amb el carrer Ginza,
que és una de les principals vies de Tòquio.
Doncs si a la Diagonal hi ha 8 carrils,
no sé quants n'hi ha,
doncs allà potser ni quant n'hi havia, 12.
allò que, per traspassar la fenyada que hi havia, no?
O quan anaves al metro,
que ells tenen senyalitzat.
O sigui, allà on para el metro,
davant de la porta tenen una ratlla
i es posen tots en fila.
Tot molt organitzat.
Sí, sí, sí.
Tothom molt organitzat i molt ordenat
per entrar i sortir del metro.
Ells, quan el metro, almenys quan...
O sigui, allà el metro funciona una mica diferent d'aquí.
Ara potser en alguns llocs s'ha aplicat això.
Hi ha tarifes diferents.
O sigui, quan sorties del metro,
si no havies pagat la tarifa corresponent
amb una màquina et pitava
i havies de pagar la quantitat,
si havies allargat més el viatge
de la via, de les estacions
que tu primer pensaves fer, no?
Llavors, doncs, sí, sí,
quan tu arribaves allí al metro,
clar, la primera vegada veus unes ratlles allí a l'andana
i dius, què deu ser, no?
Doncs sí, sí, els veus que es posen tots en fila índia
i entren tot.
I que la gent dintre del metro no parlen.
No parlen.
No parlen.
I, en canvi, la sensació és que és una ciutat,
la sensació vista des d'aquí d'una ciutat estressant, sorollosa, no?
Sorollosa i amb molta contaminació lumínica.
Molta polució.
I contaminació lumínica.
Perquè, clar, els grans rètols,
una de les places principals on hi ha l'estació de Tòquio,
que allí també s'agafaven els autobusos,
nosaltres anàvem amb autobús a la ciutat que estàvem,
i era, o sigui, el dia que marxaves al vespre,
és que aquella plaça era, a part dels gratacels,
i era un constant bombardeig d'imatges lumíniques, no?
I també una altra cosa que t'impacta de Tòquio
és veure que, doncs,
potser tens un edifici de 40 plantes o de 30 plantes,
i pel mig de l'edifici,
pel mig de l'edifici,
al voltant de l'edifici, et passa una autopista.
O sigui, l'autopista pot estar a la planta 10.
Llavors, estàs dalt, estàs baix.
Jo recordo que nosaltres,
quan vam fer el recorregut pel país,
vam començar un dissabte a la nit,
vam agafar amb una furgoneta que tenim...
Condueixes per l'esquerra,
anàvem amb la furgoneta...
Condueixes per l'esquerra?
Sí.
Com a Anglaterra?
Sí.
Sí, sí, vas amb el volant, doncs, a la dreta.
I vam traspassar Tòquio un dissabte a la nit.
Estava inundat de cotxes, inundat,
però la gent no pitava,
anaven tots anant fent, no?
Però igual estaves...
De moment estaves al mig d'un edifici,
per dir alguna cosa amb la de l'autopista,
llavors tornaves a estar a nivell del carrer,
per dir-ho amb el nostre concepte, no?
Això és una d'aquelles situacions
que jo, en un moment donat allò,
penses, aquí hi ha tants terratrèmols,
aquesta situació, això és com un joc de cartes, no?
Aquí es plega un i et quedes tot...
De totes maneres, s'estan presentant ara
un Tòquio una mica inhòspit,
una capital dura o estressant,
però té algun encant
des del punt de vista monumental
o des del punt de vista del propi entorn?
Té espais, té espais, té parcs,
el parc de Ueno, que és...
Té petites illes de natura,
té la part també del Palau Reial,
amb els jardins que es poden visitar,
i això són petits espais on allà...
No diries que estàs en una gran urs com aquesta, no?
O sigui, conserva la part tradicional del Japó.
El que recordo, per exemple,
era bastant difícil veure la gent vestida
a la manera tradicional,
però vam aconseguir veure gent
que encara anava amb el kimono,
dones que anaven pel carrer amb el kimono.
Després un dia vam coincidir
amb una festa a la nit,
clar, a l'agost,
tots els països,
sempre hi ha al voltant del 15 d'agost
hi ha alguna celebració, no?
I llavors potser sí que anaven més
amb els trajes,
amb els vestits tradicionals,
però vam aconseguir veure, no?
O la idea, doncs,
que quan van pel carrer
van sempre amb un paraigües
perquè no et toqui el sol.
Això que veiem aquí
en entre algun turista,
allà també és habitual.
Jo el que recordo també
d'una sensació,
això que diem,
que ara aquí ho veiem els turistes allà,
recordo que va ser
una de les primeres vegades
que veia que la gent
anava en l'autobús
parlant amb el mòbil.
Aquí encara no era tan usual.
L'autobús tenia un lavabo
i a més a més
la gent tota l'estona
parlava amb el mòbil.
Jo recordo d'aquelles sensacions
i dius, ostres,
per què la gent necessita
parlar tant amb el mòbil, no?
Ara és una cosa
que per nosaltres
és totalment habitual, no?
Aquestes experiències
et serveixen per veure, no?
Que després les coses
es van globalitzant, no?
I tot arreu, doncs,
ara, això estic parlant,
això si algú ara
ha anat al Japó fa poc,
clar, això ja no
et crida l'atenció, no?
Però en aquells moments
era una de les coses,
també recordo
que ens va cridar l'atenció
als grans centres comercials.
Aquí encara no era
massa habitual
que n'hi hagués, no?
I recordo una Yokohama
que presidia
a la part central
un gran mural
del Mariscal.
Feia pocs anys
que s'havien fet
les Olimpiades
i llavors, doncs,
és una mica allò
que dius,
bueno, no,
també exportem
disseny
o exportem
publicitat
o exportem
activitat artística
fora del nostre espai, no?
Perquè ara,
al fil d'això que dius,
aquesta imatge
moltes vegades
de la relació
que hi ha hagut
entre Catalunya i Japó
o l'admiració
de molts japonesos
per coses de Catalunya.
Vau notar
en el seu moment
algun element
d'allò
dels Jocs Olímpics?
No, no, no.
O de gaudir?
No, en aquest aspecte
no,
perquè generalment
quan he viatjat
sempre m'he trobat
catalans a tot arreu.
Al Japó,
curiosament,
només me'n vaig trobar
a l'estació central
de Tòquio
els primers dies
que vam dir,
ostres, mira,
també hem trobat catalans,
no?
Perquè és allò
que sempre passa.
Però la resta de dies,
només un dia
pel carrer,
que estàvem allò
mirant en un edifici
que tenien tot
dels bonsais,
em va semblar curiós,
va passar
un senyor
i es va dirigir
a parlar amb nosaltres
en castellà.
Sense que nosaltres
li diguéssim res,
ens devia sentir,
li devia sonar,
perquè nosaltres
parlàvem en català,
però li devia sonar
alguna paraula o així
i es va
es va
es va comunicar
amb nosaltres,
cosa que no és
molt freqüent,
perquè ho he dit,
ells són molt tímids
i no...
recordo un dia
que...
No prenen la iniciativa
per parlar amb algú?
No,
recordo que,
per exemple,
els espais així més turístics,
on ells,
a lo millor,
anaven de...
Doncs hi havia alguna escola,
anaven tots uniformats,
anaven a fer-se la fotografia,
ja tenen uns bancs,
allò per posar-se tots en fila
i fer la fotografia
a l'espai
que ja està predestinat.
Llavors,
tu igual passaves
pel costat
i veies que et venia
tot un grup
i anaves a fer una fotografia.
Quan disparaves,
el grup ja
s'havia apartat.
Que curiós.
deixem una mica Tòquio,
que seria segurament també,
com passa en molts països,
la gran capital
moltes vegades
no és el millor reflex
del país,
però abans d'anar
ambients més
de paisatge,
de natura,
altres ciutats
que vau visitar,
alguna que destaquis especialment,
alguna que vulguis,
que tinguis un record?
A veure,
com a ciutat
vam anar a Kyoto,
o sigui,
la que abans era la capital,
no?
És molt més petita
que Tòquio
i era potser
més tradicional
perquè encara conservava
part de les edificacions,
doncs,
els palaus
i els jardins
que de...
I al voltant de Kyoto,
no recordo ara el nom,
hi havia ciutats petita,
perquè nosaltres el que fèiem
és que quan arribàvem,
nosaltres no ho teníem organitzat,
nosaltres arribàvem
a una ciutat
o a un espai
on ens volíem quedar
i hi havia
com una mena
d'informació i turisme
on allà tu podies
reservar
a l'hotel,
però generalment
no ens quedàvem mai
amb hotels occidentals,
sinó amb els riocans,
els hotels típics japonesos.
Què són riocans?
riocans,
doncs,
són els hotels d'envells,
és a dir,
amb el tatami,
amb el foton,
amb els ofuros
i, doncs,
viure una mica
de la seva manera,
no?
I què tal l'experiència?
Molt bona,
la veritat és que molt bé,
sí que notaves
alguna vegada
que es movia
una mica
el terra,
és veritat
que nosaltres
mentre vam estar allí
no vam tindre
cap terratre molt important,
però sí que
en algun moment
hi havia oscil·lacions
i recordo
que quan vam marxar
de la casa
on vivíem
per marxar una setmana
o així que vam estar fent
l'itinerari
pel país,
quan tancaves
les persianes
de la casa
hi havia uns rètols
en anglès
que posava
que havies de tancar
les persianes
perquè és una zona
de terratrèmols
i has de deixar-ho
tot preparat
perquè no pogués
passar
algun problema
perquè sí que hi havia
a la part de Tòquio
o així
a les ciutats
més importants
i clar,
ells tenen l'alfabet
tenen els kanjis
són els símbols
llavors
hi havia llocs
que estaven
amb el nostre alfabet
estaven en anglès
perquè les no
és que no tenies
jo recordo
anant per l'autopista
mirant
clar,
Kyoto i Tòquio
són els mateixos kanjis
però canviats
al revés
llavors havies d'estar
tota l'estona
mirant
els dibuixets
per dir-ho d'alguna manera
per poder
d'això
però la veritat
és que
fa anys que hi va anar
però encara ho recordo
és a dir
que si surts
de la gran capital
altres ciutats
conserven més
l'esperit tradicional
del país
sí
des del punt de vista
de la gent
des del punt de vista
d'edificis
des del punt de vista
sí, suposo
perquè també
com que no és una gran UPS
la gent continua fent
més la seva vida
no estan tots
amontegats
per dir-ho d'alguna manera
i veure
això que et dic
un dia al vespre
vam coincidir
amb un festival
que feien
suposo que era
de celebració
o de recordança
dels morts
perquè posaven tot
d'espelmes
al voltant
com una mena
de cementiri
anaven tots vestits
tradicionalment
feien focs d'artifici
i el que és curiós
és que quan s'esperaven
ells sempre
els veus
que estan
per exemple
estan esperant
l'autobús
això no
a Tòquio
sinó
als petits pobles
quan podies passar
i els veus asseguts
no terra
però com si estiguessin
allò
de cuclilles
que diem nosaltres
estan sempre asseguts
així
que per nosaltres
és una postura
totalment incòmoda
doncs ells els veus
inclús si entraves
en algun lloc
de diversió
o que tenien
simuladors
les teles
les tenien
en una alçada
doncs de mig metro
del terra
però clar
la seva postura
aquesta és l'habitual
era aquesta
per exemple
quan acabàvem
aquest recorregut
que vam fer
vam anar
a Fugissant
a la ciutat
bueno
al poble
on hi ha el Fugi
vam arribar un dia
al vespre
i vam haver d'anar
a una casa particular
a dormir
perquè no trobàvem
cap recorregut
que estigués obert
doncs la família
ens va acollir
amb molta
a veure
podríem dir
amb
amb molta predisposició
no és que
et donguessin
molta cosa
però vull dir que
sempre allò
fent-te la rialla
sempre fent-te la reverència
i portant-te
doncs perquè poguessis menjar
perquè poguessis dormir
poguessis deixar-ho allí
la gent és amable
malgrat que dèiem
que potser és una mica tancada
o servicial
potser seria més la paraula
sí, molt reverencial
molt reverencial
aquesta imatge que tenim
de la reverència
molt reverencial
és certa
sí, molt reverencial
llavors
i molt pacient
és a dir
molt tranquil
també
és a dir
molt tranquil
en sentit de
fins i tot
anar a poc a poc
sí, sí, sí
jo recordo que
ells
per a ells
no existeix
la mitja dotzena
sinó que és el cinc
i recordo que nosaltres
compràvem uns abonaments
a l'autobús
i si els compràvem
amb una màquina
ens sortia allò
bueno
era un abonament
si no havies de comprar
en un per un
i recordo que un dia
allí al voler pujar
a l'autobús
ens en faltaven
i dèiem
bueno, els comprarem
a la màquina
doncs molt pacientment
la persona que hi havia
allí sense perdre
la compostura
dient que havíem
de comprar
el bitllet allí
i nosaltres li deiem
no, és que el comprarem
a la màquina
i sense cap mena
hi havia cua
ningú deia res
i pacientment
pacientment
o quan anaves
a visitar
algun lloc
doncs que hi havia
l'espera
doncs per entrar
a l'altre grup
o el que fos
la gent està asseguda
diries que dormen
però no dormen
estan allò
amb la vigília
que es diu
no?
oi allò
sí
i és allò
la diferència
amb nosaltres
que això sí que
ho vam notar molt
allò que et deia abans
que en els llocs públics
en els llocs de concentració
només ens sentíem
parlant nosaltres
ells no
silenci
silenci
i
separació
vull dir
és allò
cadascú
va anar fent
la seva vida
abans s'ha citat
el Fuji
és la muntanya
més coneguda
per nosaltres
segurament
si tenim alguna
referència
del Japó
pot ser aquesta muntanya
és la més important
la més alta del Japó
a més
sí
a més
tenen també
com una certa devoció
ells diuen
que s'hi ha de pujar
una vegada a la vida
que pujar-hi dos
ja és una bogeria
la veritat és que
no és que sigui
una muntanya
molt difícil de pujar
però és terra volcànica
llavors és una terra
que rellisques molt
vull dir
has de pujar
molt aviat
al Japó
el sol surt
a les cinc del dematí
o a quarts de cinc del dematí
ja fa
fa molta xafegor
hi ha molta humitat
això és una de les coses
que recordo
més
la bufetada
l'arriba a l'aeroport
d'aquella humitat
tan pesada
que ara aquí potser
en uns dies extrems
ho tenim
però doncs que allà
era constant
doncs comences
molt aviat
al dematí
i no comences
a pujar des de baix
vas amb cotxe
fins a la cinquena estació
que anomenen
i llavors tens al final
el tram
estem parlant
d'una alçada
3.700 i escaig metres
vist des d'aquest punt de vista
del nostre país
això és moltíssim
no tenim cap muntanya tan alta
a Espanya
pràcticament la freguem
sí, alguns 3.000
sí pel Pirineu
3.000 però 3.700
és molt
però clar
una part ja la puges
amb cotxe
però ells
els japonesos també diem
que són exagerats
ells alguns anaven
amb mascareta
això era
no tenies cap necessitat
però suposo
ells també tenen molt
el tema de la contaminació
que allí
de contaminació
evidentment no n'hi ha
és una muntanya
que bàsicament
només pots pujar
a finals de juliol
i al mes d'agost
perquè la resta de l'any
està amb neu
i què tal l'experiència?
l'experiència
molt positiva
la pujada
van ser hores
entre pujar i baixar
no sé si vam estar
unes 10 o 12 hores
vam pujar a les 5 del matí
i vam tornar a la tarda
vull dir que d'això
la pujada
bé
la baixada
més complicada
per això
pel tema aquest
que com que és terra volcànica
patina bastant
llavors ja clar
ja estàs més cansat
i jo recordo
que vaig voler passar
per una drecera
perquè doncs
hi ha els toris
aquells monuments
que tenen ells
aquella forma
d'arcs
que és un monument religiosos
doncs vaig voler fer
una fotografia
perquè allò veies
els núvols
no sé
aquelles fotografies
de paisatge
que dius
no
i clar
vaig passar
per una drecera
i va ser un dels meus errors
perquè
després
clar
relliscaves molt
i allà vam tindre
una anècdota
molt bona
perquè resulta
que a prop
de Fujissant
del poble
hi havia una
no sé si encara hi és
hi havia un espai
ara no em surt
dels marines americans
un
una base
no
una base militar
perdó
és que ara no em sortia
una base militar
i els marines
pujaven
al Fuji
llavors
no enteneien
perquè clar
nosaltres érem europees
els que pujaven
eren japonesos
i a més
érem noies
les úniques
que van pujar
aquell dia
al Fuji
no enteneien
què fèiem nosaltres
pujant de l'Al Fuji
clar
en un lloc
clar
allí destacaves
perquè clar
te'n vas per a Europa
i més o menys
però allí
no enteneien
què fèiem
i evidentment
ells van pujar
i van baixar
per un altre
de les vertents
però va ser
la veritat
és que va ser enriquidor
i a mi m'agrada
caminar
m'agrada
fer senderisme
i llavors
doncs bueno
vaig trobar
que estava bé
poder
poder tindre
aquesta oportunitat
perquè evidentment
ja no crec
que la tingui mai més
i les vistes?
les vistes
no
no és el més important
no perquè
o sigui
al voltant
hi ha una sèrie
de llacs
i d'això
però no
no recordo
que les vistes
fossin
el que era bonic
era veure els núvols
que clar
tu anaves anant evolucionant
i els núvols
a lo millor
els tenies per sota
i la part aquesta
dels stories
que alguna
era la part d'això
però no
de vistes
sincerament
n'he vist altres
així més d'això
és l'experiència
de pujar
en una muntanya
i ells
li tenen molta devoció
a la muntanya
sí sí sí
ells
però per qüestions religioses
fins i tot
o de creences
bueno suposo que també religioses
també doncs
bueno allò
perquè deu ser també
com una mena de fita
i llavors doncs
hi havia bastants
que pujaven
perquè clar
és que si només pots pujar
durant un mes
un mes i mig a l'any
no tens massa
massa d'això
tornem a baixar
del Fuji
tornem a estar
en una alçada
més normal
Mercè
què més destacaries
paisatges
d'aquells
que potser
també tenim
alguna referència
a nivell
cinematogràfic
algun temple
a nivell cinematogràfic
recordo una anècdota
quan estàvem passejant
per Tòquio
que en un cinema
tenien anunciat
el que el ben s'endugué
en japonès
ho vam descobrir
per les imatges
de l'escarla Tohara
no per les lletres
recordo que cap al nord
del país
hi ha el parc
el parc de Nico
parc de Nico
sí, Nico
el Nico parc
que hi ha
tota una sèrie
d'edificis
les pagodes
i els temples
que tenen un estil
més recarregat
és més
hi ha més influència xinesa
però és un espai
sagrat
un espai important
on també
hi pots estar
amb Ruyo Kans
el que abans et comentava
tu pots estar allí
els dies
els dies que vulguis
però vull dir
pots estar dintre
d'aquest espai
pots veure
els monuments
i pots
passar-t'hi un cap de setmana
per dir-ho d'alguna manera
i el bonic
jo el que recordo
és l'experiència
d'estar en aquest espai
amb el tatam
i amb els fotons
a les habitacions
i poder-te
anar
als ofuros
amb aquests banys
que pots fer
amb un espai
tot envoltat
de vidres
i poder veure
el bosc
com són aquests banys?
doncs són petites
petites piscines
però piscines
que no són fondes
i que tu
doncs pots estar allí
relaxadament
i llavors al voltant
tens cadiretes petites
perquè clar
és que allí
tot és petit
i baixet
i llavors tens les dutxes
per poder-te
perquè clar
ells és com una purificació
et vas anar rentant
i llavors et poses
relaxadament
amb aquests banys calents
això també passa a les cases
nosaltres a la casa
que estàvem vivint
la casa és curiós
la distribució
que tenia
tu quan arribes allí
t'has de treure les sabates
les sabates no entren
dintre la casa
a tot arreu
sí
allí tens l'espai
de la catifa de l'entrada
que quan entres
veus
depèn de la gent
que hi hagi a la casa
ple de sabates
i entres
i el que és curiós
és que
una cosa és el bany
i l'altra
és el que seria
la part del
la part del vàter
per dir-ho d'alguna manera
allò està tancat
és un espany molt petit
i l'altre
doncs tens
per
doncs
amb el mirall
amb els rentaments
la rentadora
la secadora
el que sigui
i aquest espai tancat
on hi ha aquest petit furor
aquesta petita banyera
molt quadrada
en aquell cas
era una mica fonda
però fonda
no per poder-t'allargar
si no
havies d'estar una mica així
com encongit
i al costat
hi havia el mirall
i un taburet
i un taburet
baixet
perquè clar
per assentar-te
tu et miraves
al mirall
i
quasi bé
doncs
a les noies
potser no tant
però
els nois
quan t'has de feitar
o així
tan acotxat
era una mica
una complicació
i això és habitual
en les cases
nosaltres
en aquesta casa
que estàvem
era una casa
de dues plantes
el que es notava
també molt
la seguretat
nosaltres estàvem
al segon pis
el primer pis
tenien el menjador
amb unes portes correderes
no hi havia ni reixes
ni rei
allà anava directament
al carrer
un país molt segur
amb molta tranquil·litat
i com viuen la gent
per l'experiència aquesta
de conèixer gent
com viuen
doncs
jo recordo
quan marxàvem
el vespre de Tòquio
per anar cap a aquesta ciutat
cap a Tsukuba
veies gent
que les oficines
allò que diuen
que els japonesos
treballen tant
això també és una mica
una mitologia
ells moltes vegades
estan a les oficines
perquè
estava ben vist socialment
no volia dir
que estiguéssim
tota l'estona treballant
llavors quan estan a casa
estan allò
tancats dintre la casa
vull dir clar
perquè jardins
tampoc és que
en tinguin molt
no tenen
tampoc tant espai
també depèn
de la posició
de cadascú
i sí que recordo
anar al supermercat
perquè clar
nosaltres
quan estàvem a casa
havíem d'anar al supermercat
no que era super divertit
anar al supermercat
perquè no te n'enteraves de res
però era molt divertit
doncs
anaven amb comunitat
és una de les coses
que potser feien ells
amb comunitat
però no veies allò
veïns parlant
entre ells
o sigui
qui pot sortir fora
i pots estar parlant
no recordo
el que sí recordo
una de les coses
també
amb això
vivint
en aquesta ciutat
que ja començava
el tema del reciclatge
i cada dia
s'havia de tirar
un tipus
d'escombreries
doncs clar
com que ells
van veure
que nosaltres
no érem del país
una veïna
molt amablement
va vindre
explicar-nos
el que havíem de treure
cada dia
sempre a l'ordre
tot molt ordenat
l'ordre
escolti
la gastronomia
sempre que viatgem
ens agrada saber
una mica
què tal la gastronomia
que han menjat
els nostres guies
els nostres convidats
a veure
molt diferent
a la d'aquí
sí
el que passa
com que nosaltres
molts dies
que estàvem a la casa
ens cuinàvem
com podíem
les coses
però sí que
però us cuinàveu coses
pròpies allà
o algunes molt
oxides
a veure
l'arròs
allà la venen
per sacs de 5
10, 15 i 20 quilos
tu vas al supermercat
i t'agafes un sac d'arròs
sempre recordo
quan anàvem a menjar
ells tenien
a Tòquio
recordo més
els aparadors
dels llocs
on vas a menjar
dels restaurants
o dels centres comercials
tenien el que ells diuen
el seto
el seto era
una bandeja
per dir-ho
una safata
on hi havia
els diferents elements
que composava
un menú
per dir-ho
fet de ceràmica
molt ben elaborat
perquè tu vegiessis
el que podies anar a menjar
i bàsicament
el menjar
sempre era
un bol d'arròs
un altre bol
que era una mena
de
jo li deia sopa
feta amb algues
i llavors
podia ser
que mengessis
el xuxi
el tempura
o coses
jo és que
el menjar cru
tampoc és que
m'agrada
i llavors
el que recordo
és que sempre
posaven molt gengibre
a tot el menjar
posaven gengibre
i a vegades
quan anaves
a algun restaurant
és allò
que t'havies de seure
amb les cames creuades
i tenies la planxa
al davant
llavors et portaven
el menjar
i tu anaves
fent a la planxa
tu t'anaves fent
i quan acabaves
te'l posaves
al plan
noms
ara així
de plats
no
no
no
no
recordo
però el que recordo
més
és això
del menjar cru
i de les
aquesta mena
de sopa
que
que deia jo
que anava
que la veritat és que era bona
primer vegades pel color
per la manera
no t'entrada bé
però després
i a més quan hi ha gana
tu menges
tot entra
per anar acabant
la Mercè fins i tot
ha portat fotografies
per recordar
per recordar el viatge
ni algunes ben curioses
hem vist per exemple
un cotxe aparcat
això com ens ho explicaries?
sí
clar
evidentment
perquè falta espai
al Japó
falta espai
i llavors
anaven
unes estructures metàl·liques
on hi havia un cotxe a sota
i un cotxe a dalt
clar suposo
però això al carrer
al carrer
i inclús a vegades
veies que
quan sortia algú
d'un pàrquing
hi havia com un espai giratori
que girava el cotxe
perquè a la millor
no donava
i
és que són coses
molt curioses
que deies
clar
però clar
si tenim en compte
que les autopistes
i les carreteres
anaven pel mig
dels edificis
a l'alçada
vull dir
és que clar
això ja és una cosa
complementària
i una altra curiositat
que hem vist en una altra fotografia
relacionada amb el tema
dels terratrèmuls
la prevenció dels terratrèmuls
sí
les cases
no comparteixen parets
cada casa
està individualitzada
totes
sobretot
els grans gratacels
cadascuna
té les quatre parets
és allò
que té un espai
entre el mig
que pot ser un mig metre
o així
perquè clar
si una cau
doncs que clar
que no arrastri
a la següent
a la resta
sí
alguna cosa per acabar
Mercè?
doncs que sí
a qui recomanaries
en el Japó?
jo a tothom
jo trobo que
clar
des del punt de vista
que jo vaig fer
una activitat
amb amics
i que vam anar
al nostre aire
no era una activitat
a mi no m'agrada gaire
fer viatges organitzats
allò
estructurats
allò
vas amb autobús
avui estàs aquí
i demà
trobo que és un país
que evidentment
és un país
que econòmicament
és car
nosaltres vam tenir
l'oportunitat
aquesta
que teníem a casa
i podíem disposar
d'un cotxe
per poder anar
fent el viatge
però si es té
l'oportunitat
i agrada
ara amb la globalització
moltes coses
ja les tenim aquí
però els peixatges
no els tenim encara
i les situacions
per molt que estem globalitzats
hi ha coses individuals
que encara es mantenen
per exemple
en el teatre del no
el teatre japonès
tradicional
nosaltres no vam entendre res
però vam veure
com es feia
els gestos
les màscares
les vestimentes
tot el que portaven
vull dir
a vegades
les paraules
potser no
no són necessàries
però
visualment
és important
i crec que
veure tota la part
de vegetació
o de treball
que fan
amb els arbres
o amb els bonsais
amb els jardins
els jardins de zen
i també amb la part
de patrimoni
de monuments
que també és important
així acabem
doncs aquest viatge
pel Japó
avui ens ha acompanyat
la Mercè Toldrà
la coordinadora
del Museu del Port de Tarragona
i ens ha portat
fins a l'extrem orient
Mercè moltes gràcies
a vosaltres
i bon proper viatge
i bon estiu
igualment a vosaltres
que vagi bé
adeu bon dia
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres
a vosaltres