Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I els últims dies ja per descansar...
se'n va manar una illa que també pertany a Tanzània,
que està molt a prop de la costa Tanzània, uns 40 km,
és SantZibar, eh?
És una illa que és força famosa sobretot
per els esculls de corell que té i tota la fauna aquàtica.
Ahir parlen d'Australia.
El nostre convidat ens deia la importància, l'interès
al patrimoni natural.
En el cas d'avui també estaríem dir que segurament
l'atractiu principal és el patrimoni natural?
Absolutament!
Absolutament. És un viatge eminentment natural.
A la gent que no els agradi els animals ni la fauna salvatge
no cal que hi vagin, perquè el 80% del viatge és això.
No trobaràs res de ciutat interessant ni de patrimoni històric.
La gent és interessant, les tribus que trobes sí,
però patrimonialment té molt poca cosa.
En canvi, la fauna salvatge és impressionant.
Penso que és un arc de Noé, absolutament.
Situem-nos per on al principi, perquè l'arribada a un país
s'acostuma a través d'un gran aeroport d'una gran ciutat.
Així que hem de parlar primer de Kènia i de Nairobi,
que segurament és una ciutat, la capital de Kènia,
que a molta gent li sona el nom. Què tal Nairobi?
Nairobi no té cap mena d'interès turístic.
A més a més, no és massa segur pels turistes.
És una capital força caòtica i molt poblada.
Té entre 3 i 4 milions d'habitants i és una mica campi qui pugui.
A part del centre de negocis,
que és una ciutat més o menys organitzada,
amb carrers asfaltats, que això és tot un luxe allà,
la resta et recomanen que no surti sol.
L'únic interès que pots tenir,
si els primers dies estàs a Nairobi i encara no has vist cap fauna,
és anar a un orfenat d'elefants que hi ha,
que recullen els elefants que s'han quedat torfes de mare,
ja sigui per malaltia o per fortius,
perquè hi segueixen ben fortius,
i allà els crien fins que tenen una certa edat
i llavors els deixen a les reserves naturals
perquè podrien portar una vida més o menys lliure.
I després també vam anar a un refugi de girafes,
les girafes que estan malaltes,
doncs les recuperen allà
i allà, clar, en aquests dos refugis
pots tocar els animals,
els hi pots donar a menjar
i és una experiència que després,
als parcs naturals, no et trobaràs.
Però quan parles d'un orfenat o d'un refugi,
explica'ns una mica com són les instal·lacions.
Són instal·lacions molt grans,
és a dir, els animals en cap moment se senten tancats,
l'orfenat d'elefants és un orfenat
en què pràcticament cada elefant té un cuidador,
que fins i tot el cuidador dorm amb ells,
perquè no se sentin sols,
perquè quan els elefants es queden orfes
pateixen un trauma molt gros
i llavors allà els cuiden
com si fossin nens petits,
pràcticament els hi donen biberons,
els fan banyar
en petits tolls de fang,
que es veu que això els va molt bé per la pell
i les girafes també estan en un tancat molt gran,
el que passa és que tu tens la possibilitat
de pujar en una mena de terrassa
perquè elles hi puguin arribar bé,
perquè si no, evidentment,
amb l'alçada que tenen tu no hi pots arribar
i allí hi ha unes galledes en pinso
i els hi pots donar el menjar amb les mans.
És això.
Però elles en cap moment se senten tancades,
no és un zoològic, ni molt menys.
Són espais molt grans.
És a dir, elefants i girafes
com a aperitiu
del viatge que serà
amb molt contacte amb animals.
Sí, però mai tan a prop.
Mai, per què?
Mai tan a prop.
Mai tan a prop.
És a dir,
el moment en què heu tingut més contacte
amb els animals és precisament a Nairobi.
Sí, sí,
perquè és allà on els pots tocar.
És a dir,
els pots trucar literalment
i llavors a les reserves
ja és absolutament impossible això.
No està dintre Nairobi,
sinó que estan en unes zones residencials.
Al barri de la Karen,
després vam anar a veure
la casa de la Karen Blixen,
els exteriors
de la casa de Memòries d'Àfrica.
Està allí també.
I vam anar a veure aquesta casa
que està en aquest barri
on també hi ha aquest refugi
de girafes
i aquest orfenat d'elefants.
Per tant,
és tota la mateixa zona.
Memòries d'Àfrica.
En fi,
segurament la pel·lícula
que millor recorda
moltíssima gent
i que ens situa
en aquest viatge
que ens explicaràs avui.
Sí,
els exteriors
són els mateixos,
els interiors no,
però els exteriors
és literalment
com si estigués
al mig de la pel·lícula.
I la casa es pot visitar?
Sí,
es pot visitar.
Has devingut com un museu,
com una atracció turística.
Sí,
està molt cuidada
i per dintre
està igual
com la va deixar ella.
Parlaves d'un barri residencial,
abans de marxar de la capital
i d'anar,
això,
a conèixer el patrimoni natural
de Keny de Tansània.
S'observa,
en les hores
o en els dies
que estàs a Nairobi
molts contrastos
de riquesa
i de pobresa
alhora,
de barris residencials
i després de barris
amb molta pobresa?
La riquesa no es veu.
No es veu?
No,
perquè quan passes
pels barris residencials
les cases de gent rica
estan tancades
i tu des de fora
no les veus
quan passes per la carretera.
La pobresa es veu molt.
Quan vam marxar de Nairobi
que vam haver de passar
per una sèrie de suburbis,
no només de Nairobi
sinó de totes les capitals
i ciutats que vam estar,
la pobresa
és molt patent,
moltíssim,
moltíssim.
La gent es guanya
la vida com pot
i quan veuen
furgonetes
amb turistes
de seguida
s'aturen
sobretot la canalla petita
a veure què els pots donar.
Deixem Nairobi,
doncs?
Sí,
perquè...
No té cap vena d'interès
després del que vam veure.
I cap a on anem,
doncs?
Vam anar cap a la zona
dels llacs,
aquell dia vam fer
el Llac Nacur
i el Llac Manyara.
La zona dels llacs,
perdona,
això també jo crec
que sona molt a molta gent
encara que no hagi anat allà.
Per què la zona dels llacs?
Perquè realment
hi ha una concentració
important de llacs?
Sí,
molt grans.
Són llacs que són mars,
no veus una vora
de l'altra.
No,
és impossible,
vull dir,
són tan grans
que no es poden veure.
Són llacs d'aigua dolça
que allí també es concentra
una fauna impressionant.
Allí ja comences
a entrar en contacte
amb la fauna salvatge
del país.
El que passa
és que per arribar
a aquests llacs
vam passar
per la vall del Rift,
que és una falla
que travessa
tota Àfrica
de nord a sud,
un dels accidents
geogràfics
més importants del món
i allò ho vam poder veure bé
i llavors ja se'n vam anar
cap a la zona dels llacs.
Primer vam anar
al llac Nai Baixa.
Allí vam poder
fer una mena
de safari aquàtic
que va estar molt bé
perquè tots els altres safaris
ja van ser terrestres.
Què és un safari aquàtic?
Doncs que et posen
en una barca
i et passegen pel llac.
Llavors tens allí mateix
bé allí mateix
una distància prudencial
tens els hipopòtams,
tens girafes
per la vora,
tens molts ocells aquàtics,
vam veure una àliga
aquàtica com pescava
i allí al mig
que hi ha una mena
d'illes fetes naturals,
fetes d'herba,
doncs veus molts nius
amb ous d'ous aquàtiques.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Això en un dels llacs?
En un dels llacs,
al Nai Baixa.
És visitant diversos llacs, doncs?
Després vam anar
al llac Nakuru,
al llac Nakuru
encara que la gent pensi
que no el coneix de res,
doncs sí,
perquè si ha vist
la pel·lícula Memòries d'Àfrica,
l'escena dels flamencs,
sobrevolant amb avioneta
un llac ple de flamencs,
aquest és el llac dels flamencs
de la pel·lícula Memòries d'Àfrica,
que és el llac Nakuru,
que és on hi ha una concentració
més gran d'ous d'aquest tipus.
Com s'hi arriba,
aquests llacs?
Doncs s'hi arriba
després d'unes quantes hores
de carreteres infernals
i de conductors força imprudents.
Sí?
Molt imprudents.
Aquest primer dia van patir molt
i el segon dia els vam demanar
que, sisplau,
anessin més a poc a poc.
Ah, sí?
Sí.
Perquè van molt de pressa.
Van molt de pressa.
Per carreteres amb molt mal estat.
I per camins,
sense asfaltat,
poden anar a 100, 120,
sense cap mena de problema
i, evidentment,
t'has de lligar el cinturó de seguretat
per prudència
i per no tocar amb el cap
el sostre del vehicle.
Déu-n'hi-do.
Perquè votes molt, sí.
Déu-n'hi-do.
Sí.
Què més de la zona dels llacs
destacaries?
De la zona dels llacs,
bé, en aquest últim llac,
a part del llac Nakuru,
a part dels flamencs,
vam començar a veure molta fauna.
Va ser el dia
que vam veure rinocerons
perquè després ja no en vam veure més.
I quina impressió fa
quan ho veus per primera vegada?
Els vam veure de força lluny,
però el primer que veus és la banya,
perquè realment són molt grans.
En vam veure un de negre
i un de blanc.
Tant una espècie com l'altra
estan en perill d'extinció
i, per tant,
són difícils de veure.
I llavors,
allí ja vam començar a veure
molts micos.
De micos en vam veure moltíssims
tots els dies.
Són una mena de plaga.
N'hi ha per tot arreu,
per dintre dels parcs naturals,
per fora dels parcs naturals.
I també vam veure
els antílops,
que després et trobes
per tot arreu,
les ebres,
que després et canses de veure,
i els nyus,
que també.
N'hi ha els 50.000
a tot arreu.
I quan estem parlant
de parcs naturals,
és amb la visió
que podem tenir d'aquí
d'un parc natural
en què pràcticament
no hi ha població,
per tant,
no hi ha pobles.
No hi ha pobles.
No hi ha pobles.
No hi ha pobles.
Aquí estem parlant de natura,
de llacs,
de muntanyes,
de praderes,
el que sigui,
però no hi ha pobles.
N'hi ha pobles,
ni hi ha lavabos.
És a dir,
que són unes quantes hores
que tu estàs en plena natura.
L'única cosa moderna
que hi ha
és el cotxe
en el qual vas,
que evidentment
no pots baixar del cotxe
en cap moment,
perquè corre per allò
la teva integritat
i els conductors
i els guies
et diuen
que sisplau
que no facis cap ximpleria
perquè els hi va la feina,
d'això.
I que, per tant,
ells et tenen molt controlats
perquè d'això
va el seu futur.
És a dir,
hi ha un missatge
molt estricte per part de...
Moltíssim,
moltíssim.
Fins i tot
quan nosaltres
intentàvem fer aturar el cotxe
per donar aigua
a les crius
eren molt reticents
perquè ens deien
que eren zones no segures
i els havíem d'insistir molt
perquè s'aturesin,
no?
I en els parcs naturals
ja ni pensar-ho.
És a dir,
s'aturen
però tu no pots baixar
en cap moment del vehicle.
En cap moment.
Déu-n'hi-do.
Pel risc que pot haver-hi...
Evidentment.
Evidentment.
Un cop ha aturat el vehicle.
Sí.
Què més, Isabel?
Doncs després
de la zona dels llacs
ja vam anar cap a un
dels parcs naturals
més importants
de la zona de Kènia
que és Masai Mare.
Masai Mare.
Masai Mare.
És el parc
en què hi ha
la major població
de l'ètnia Masai.
Van poder visitar
un poblat Masai.
Ens van rebre molt bé.
Els Masais
van ser, diguéssim,
expulsats
d'aquella zona
quan es va organitzar
tot el parc nacional
i els van deixar
sobreviure
a través de la ramaderia
i els van donar
la possibilitat
que també
es poguessin guanyar
la vida
a través del turisme.
Llavors ens van dir
si volíem anar
a veure un poblat Masai.
Nosaltres vam dir
que sí
i vam anar
i de fet
és un poblat
com els que veus
a la televisió
envoltat
d'una mena d'herbes
amb punxes
perquè els animals
salvatges
no hi entrin
per les nits
i en què hi ha
una sèrie de cabanes
fetes d'excrements
de vaca
i allí dintre
hi viuen.
Ens van dir
que en aquella població
en concret
hi vivien
unes 200 persones
organitzades
amb 20 famílies
20 famílies
20 famílies
dintre del recint
és un recinte
força gran
quan passes
per la carretera
no sembla tan gran
però quan estàs dintre
és força gran.
Llavors
hi ha un tancat
pels animals
perquè els animals
de dia pasturen
però per la nit
tornen
al poblat
i llavors
en aquella
població
hi havia 20 cabanes
en cada cabana
hi havia una dona
amb els seus fills
i cada home
tenia més
d'una dona
i cada nit
anava
en una cabana
diferent
d'una dona
diferent
i amb tota naturalitat
t'ho explicaven
i ja està
no passa res
eh
llavors hi ha
molta canalla
moltíssima canalla
vam veure
vam veure una noia
que feia 15 dies
que havia parit
estava bé
aparentment
estava bé
vam entrar
dintre de la seva cabana
ens hi van convidar
és un recinte
molt petit
ple de fum
ens van dir
que sobretot
que no ens espantessin
perquè al començament
ens costaria molt
que la vista
se'ns adaptés
a la foscor
però que de seguida
ens hi adaptarien
i és un recinte
molt petit
amb una foguera
al mig
dos bancs
al voltant
i una mena
de cortina
que separa
la zona
de dormitori
de la zona
de l'estança
normal i corrent
és a dir
però això
estaríem parlant
de quants metres quadrats
potser tres o quatre
i t'has d'acotxar
quan entres
és molt precari
hi ha una part
destinada al dormitori
una mínima part
destinada al dormitori
que si allà
hi ha una mare
amb dos crios
tots dormen
al mateix lloc
i una altra part
destinada
a fer el menjar
perquè hi havia
una foguera al mig
i ho vam entendre
d'aquesta manera
totes les cabanes iguals
totes les cabanes iguals
i al voltant
d'un centre
per dir-ho
en forma concèntrica
no
són una mena
de carrers
que no tenen
una forma
massa definida
i en un costat
sí que hi ha
la zona
per tancar els animals
durant la nit
és una zona
molt gran
perquè tenen
molts animals
ells
principalment
s'alimenten
de llet
i de la sang
dels animals
fan una mena
de barreja
i d'aquesta manera
s'alimenten
i bé
doncs és un poblat
sempre
de forma circular
i amb
amb les espines
que els envolten
perquè els animals
no els ataquin de nit
perquè estan al costat mateix
dels parcs naturals
i de què viuen?
de què viuen?
doncs
quan hi va el turisme
estan molt contents
perquè
ells ens van explicar
que d'aquesta manera
poden portar
els nens
a fer primària
al poble del costat
i que quan algú
se'ls posa
molt malalt
el poden portar
a l'hospital
i d'aquests diners
dels turistes
poden portar
aquesta gent
llocs més o menys civilitzats
és a dir
us va donar la impressió
que els nens
encara podien tenir
accés
a una certa formació?
ho vaig preguntar
i em van dir
fins als 8 anys
tenien una
escolarització
d'accés fàcil
que era la primària
que ells deien
i quan els vaig preguntar
per la secundària
ja em van fer
una cara
una mica més
estranya
i em van dir
que havien d'anar
a un poble
bastant llunyà
que s'hi havien de quedar
tota la setmana
i que era
bastant més difícil
això
això
aquest poblat
dins un parc natural
no, al costat
dintre no hi poden estar
d'acord
dintre no hi poden estar
de cap manera
és quan els van
quan van fer el parc natural
quan els van dir
bé, vosaltres heu de sortir d'aquí
t'impressiona molt?
moltíssim
moltíssim
sobretot la manera
com viuen
jo tenia la sensació
que aquella gent
potser per la tele
donaven una
una visió
de la manera
com vivien
de precària
i que després
allí jo em trobaria
una cabana
amb una tele a dintre
però no
no
és una vida
que penso
que deu ser molt dura
potser
tenen alguna cosa més
de les que vam veure
nosaltres
però vaja
tot i així
Déu n'hi do
i us van explicar
ho vau tenir
la impressió
que en cada poble
també hi ha una jerarquia
molt clara
que hi ha un cap
evident
que és el que
d'alguna manera
mana sobretot
el col·lectiu
sí
ens va atendre
un noi
jove
hem de pensar
que
la mitjana de vida
allà és molt baixa
entre els 40
i els 42 anys
per tant
la jerarquia
d'una població
no la té una persona
que nosaltres aquí
podríem pensar
vella
sinó que és una persona
bastant jove
i sempre és un home
que són els que ens van acompanyar
les dones les van veure
van poder parlar amb elles
però molt poquets
sobretot va ser un grup de nois
que ens van acompanyar
per tot el poblat
per on seguim Isabel?
per on seguim
bé doncs
després vam poder accedir
al parc de Massa i Mare
allí
bé
és un parc
que hi ha
tots els animals
que vulguis veure
sobretot vam veure lleons
vam veure elefants
vam veure girafes
vam veure de tot
tot això però
ho veieu
ho veus des de l'autocar
sense baixar?
no, no és un autocar
és una mena de furgoneta
tipus Benet
amb el sostre descapotable
de manera que tu et pots posar de peu
i pots treure el cap per dalt
i per tant
ho pots veure perfectament
i com són tan fortes
aquestes furgonetes
poden sortir del camí
tot i que no està permès
és a dir
hi ha uns guardaboscos
que ells els deien
que vigilaven
que les furgonetes
no sortissin del camí
però en el moment
que els guardaboscos
surten de la vista
ells fan una mica
el que volen
els guies
van tots comunicats
per ràdio
i quan un descobreix
un lleó
menjant-se una zebra
doncs ho comunica
els seus companys
i tots van cap allí
és una manera
de veure les coses
el que passa
que per altra banda
també et trobes
molts vehicles
al voltant d'aquell animal
allò que és tan idíl·lic
de veure només l'animal
tu i ell
doncs no
és bastant difícil
de veure això
però bé
és una manera
de poder veure
molta diversitat de fauna
i què vau arribar a veure
doncs?
doncs vam veure
sí
vam veure tota una família
de lleons
menjant una zebra
amb els cadells
apartats a una banda
perquè amb una mena
de rierol
perquè encara eren
molt petits
perquè no se'ls vegiés
de totes maneres
els van veure
i bé
la resta doncs
tot el que ja van veure
després
que van ser elefants
van fer
van veure
girafes
van veure
molts antílops
micos
xacals
hienes alguna
també en van veure
voltors
i l'endemà
van veure
un gapard
que tampoc
no és massa fàcil
de veure
i ens va sorprendre molt
perquè era un gapard
que anava buscant
alguna cosa
i després vam veure
que estava buscant
una cria
la va agafar amb la boca
i la va traslladar
d'un lloc a l'altre
i això ens van dir
que era força difícil
de veure
i vam tenir la sort
de poder veure
el gapard
amb la cria a la boca
tot això
en una o dues jornades
això en dues jornades
però monogràfiques
absolutament
però això dic
que si no t'agraden
els animals
perquè tot el dia
o en fi
unes quantes hores al dia
envoltada d'animals
amb un llevall
veiem fins i tot
segurament espècies
que ni les saps
ni les coneixes
si algunes
les havíem de preguntar
perquè no les coneixíem
llavors una altra
de les coses
que pot fer Massai Mare
és pujar en globus
i veure com surt el sol
a través
des d'un globus
és molt bonic
els colors d'Àfrica
ja sabem tots
que són molt especials
i des del globus
doncs vam poder veure
tota la migració
dels nyus
entre Keny i Tanzània
a través del riu Mare
explica'ns-ho això
una miqueta
què vols dir
bé doncs
primer
el globus
enlairat
enlairat
a primera hora del matí
quan surt el sol
quan surt el sol
és a dir
que Sant Laira el globus
que encara no pots fer fotografies
perquè no hi ha suficient llum
però allí del sol
surt molt de pressa
perquè és a l'Equador
llavors de seguida
Sant Laira el globus
i van dirigint
cap a una zona
on hi ha el riu Mare
que és la zona
que separa
Keny i de Tanzània
i per tant
separa el Massai Mare
del Serengeti
i d'allà
pots veure
doncs la migració
dels nyus
a través del riu Mare
aquella escena típica
en què els cocodrils
es vengen els nyus
quan passen pel riu
i això ho vam poder veure
molt a prop
molt a prop
i en una època
doncs que hi ha la migració
perquè la migració
no és constant
sinó que és en unes èpoques
de l'any determinades
i com es veu
Àfrica des de dalt
doncs preciosa
preciosa
perquè què es veu
una extensió immensa
és una extensió immensa
de sabana
i a sota doncs pots veure
van veure una girafa
amb la seva cria
van veure una manada
de nyus
que es dirigien
cap al Massai Mare
van veure elefants
van veure hienes
tot es veu
des d'una altra perspectiva
i la sortida del sol
des del globus
que és impressionant
sí?
sí
diferent a la d'aquí?
absolutament
sí
com la descriuries?
series capaç?
els colors
els colors són molt diferents
és a dir
és un cel absolutament net
sense cap mena
de pol·lució
ni contaminació
el paisatge
és molt diferent
del paisatge d'aquí
i et dic
el sol
s'aixeca molt de pressa
perquè és a la zona
de l'Equador
i quan te n'adones
ja està a dalt de tot
tornem a terra
tornem a terra
baixem a terra
per seguir
cap allà a Tanzania
o no?
primer vam anar
perquè estaríem ja a prop
de la zona fronterera
no?
sí
el que passa
que primer vam anar
això és una zona
fronterera
però abans de
d'anar cap a Tanzania
vam anar a una altra
parc natural
que és en Boseli
és un parc
eminentment
important
per veure elefants
i des d'on es veu
el Kilimanjaro
llavors allí es poden fer
les fotografies típiques
d'elefants
girafes
amb el Kilimanjaro
al darrere
no es veu sempre
el Kilimanjaro
normalment
a les tardes
està cobert de boira
però a les primeres hores
del dematí
es poden fer bones fotografies
i per tant
és a dir
que la postal típica
sí
la més coneguda
segurament
d'aquesta part d'Àfrica
la pots fer
des d'en Boseli
des d'en Boseli
en Boseli
molt bé
llavors ja vam passar
cap a la frontera
de Tanzània
hi ha diferència?
de seguida
quan entres
en el canvies de país
dius
ui és molt diferent
o no?
primer vam pensar
que no
però després
vam veure que
clar de Massaïs
n'hi ha tant a Quènia
com a Tanzània
ens vam adonar
que els Massaïs
de Quènia
són eminentment
ramaders
i en canvi
els de Tanzània
són eminentment
agricultors
sobretot de blat de moro
i ells físicament
ja es
porten
diferents ornaments
es distingeixen
pels ornaments
els de Tanzània
van molt ornamentats
amb molts colors
amb moltes arracades
de colors
que els pengen
de les orelles
de totes les bandes
de les orelles
i en canvi
els de Quènia
no en porten
massa d'ornaments
la roba
també és força diferent
però a part d'això
tots són Massaïs
llavors ja vam passar
cap a la frontera
de Tanzània
vam arribar
a una població
que es diu
Aruixa
que és la primera població
que et trobes
quan travesses la frontera
és una població sense cap mena d'interès
però que també veus una mica
la situació del país
i de la població
la precarietat
que té la gent
que viu allà
i llavors ja ens vam dirigir
cap al cràter del Gorongoro
també és un dels paisatges
més impressionants del món
penso jo
és un cràter apagat
d'uns 20 quilòmetres de diàmetre
i allí dintre
en aquella caldera
hi ha totes les espècies d'animals
que et puguis imaginar
a dins
i com és un espai
relativament petit
encara que a nosaltres
20 quilòmetres
ens puguin semblar molt
és molt petit
doncs és molt fàcil
veure animals
dels que n'hi ha menys
són d'elefants
perquè els elefants
normalment estan
per dalt de la cresta
del cràter
perquè a baix
la vegetació
és més escassa
i per dalt
ells tenen
una vegetació
que els va més bé
però a baix
va ser el dia
que van veure més lleons
i com s'accedeix
s'accedeix
amb vehicles 4x4
a través d'una carretera
força empinada
perquè clar
has de baixar
has de baixar
a dintre el cràter
i llavors a dintre
ja et pots moure
amb una certa llibertat
però l'accés
no és fàcil
no és fàcil
és una carretera estreta
que només hi pot passar
un vehicle
i que bé
quan baixen baixen tots
i quan pugen pugen tots
però allò
un vehicle
que es cregui
és difícil
què més?
molt bé
llavors ja
vam acabar
els parts naturals
i vam agafar
un avió
cap a Sanzíbar
Sanzíbar
és una illa
és una illa
però que pertany
a Tanzània
pertany a Tanzània
el que passa
que està molt a prop
de la costa de Tanzània
està uns 40 quilòmetres
és petita
és força petita
però és una illa
d'aquestes
que es pot qualificar
de paradisíaca
és a dir
totes aquelles illes
que veiem per la televisió
amb cocoters
beneners
platges de sorra blanca
aigües turquesa
això és Sanzíbar
i existeix?
i existeix
és veritat
no és un fotomuntatge
de les agences de viatge
no
des de la via
te n'adones
és a dir
des de la via
comences a veure palmeres
palmeres
i ja veus
que és un paisatge
absolutament diferent
del que tu has vist mai
o com a mínim
jo havia vist mai
i que
bé
que és
si algú té un somni d'illa
doncs un
podria ser aquella
l'illa dels seus somnis
i què hi fas
doncs
te'n vas a un complex hoteler
i et quedes allà
gaudint
dels cocoters
la sorra blanca
i les aigües turqueses
és una de les possibilitats
quedar-te dintre
del complex hoteler
aquells complexos hotelers
ho tenen tot
tu no necessites res
de fora
és el sistema
del tot inclòs
per tant et posen una polsera
i tu allà
pots demanar el que vulguis
i pots fer el que vulguis
el que passa que
esclar
anar a Sanzíbar
i quedar-te dintre
d'un complex d'aquest tipus
no és veure Sanzíbar
llavors nosaltres
vam fer dues coses
primer vam anar
un dia el vam dedicar
a descansar
la veritat
perquè estàvem cansades
de tot el viatge
i un dia vam anar
a una mena de ruta
que li deien ruta blava
ens vam portar
a una embarcació tradicional
vam poder anar a veure
dofins
vam poder fer snorkel
que és una mena de busseig
per veure els esculls coralins
i totes les estrelles de mar
i tots els peixos
que hi havia pel voltant
ens vam portar
a una mena d'illa
o ens van oferir
una mariscada
amb llagosta
perquè una de les menges
típiques d'allà
és el llagosta
i finalment
per la tarda
ens vam portar
a nedar
als Manglars
que és una mena
de lloc
en què
la mare puja
i baixa molt
i els arbres
quan la mare es baixa
queden amb les arrels
al descobert
llavors allà
també hi ha molta fauna
però vam poder-nos
banyar
sense cap mena
de problema
com a mínim
nosaltres no en vam tenir
cap de problema
cap peix
ni cap espècie perillosa
i després
un altre dia
vam anar
a la capital
de San Ziver
que és San Ziver City
la part antiga
de San Ziver City
es diu Stone Town
perquè és un barri
fet de pedra
i allí
doncs
vam poder veure
la gent de San Ziver
com viuen
el mercat
té un mercat preciós
ple d'espècies
aquesta illa
se la coneix
com la illa
de les espècies
l'espècie més important
que els cultiva
és el clau
però en pots trobar
de qualsevol tipus
vam veure
la subhasta del peix
vam veure
parades de verdura
vam poder veure
doncs
la vida
d'un mercat típic
de l'illa de San Ziver
llavors també
vam visitar
alguna mesquita
el 90%
de la població
de San Ziver
és musulmana
només hi ha un 10%
que no és musulmana
i
vam donar un tomb
doncs
per tot aquell barri antic
i finalment
doncs vam anar
a un hotel
que es diu
cas a Àfrica
on és molt típic
anar a veure
la posta de sol
i també va ser
una posta de sol
d'aquestes espectaculars
carai
un inici de dia
en una altra jornada
i una posta de sol
ideals
al fil d'això últim
que comentaves
el mercat
de la capital
clar
quan viatges
quan fas un viatge organitzat
és difícil
el contacte amb la gent
la impressió
que et pot tenir
la gent del país
o fins i tot
menjar el que menja
el país
suposo que vau fer
bàsicament
menjars occidentals
no?
a mitges
a mitges
sí
en tots els hotels
ens oferien
una mena de bufets
sempre hi havia
un plat de pasta
i amanides
perquè si no volies
tastar res del país
no tastessis
però esclar
també és una part
de l'atractiu
del viatge
menjar coses típiques
del país
llavors
els primers dies
sí
vam menjar
moltes coses
del país
és un menjar
molt especial
moltíssim
i molt pesat
per nosaltres
qualsevol tipus
de carn
qualsevol tipus
de peix
que et donen
sempre
és amb espècies
i esclar
si et posen
una espècie
molt bé
però si te'n posen
deu
potser
és una mica
excessiu
i els nostres estómacs
no estan gaire preparats
no massa
no massa
tot i que vam tenir
sort amb tots aquests
tipus de malalties
és un menjar
força pesat
i jo per exemple
els últims dies
pràcticament no vaig menjar
res
perquè ja no podia
però sempre tens
la possibilitat
de seguir una mica
la teva dieta
i no sortir
si vols
de la teva dieta
i llavors el que sí
que s'han de tastar
que són boníssimes
són les fruites
la pinya
és boníssima
la papaya
la fruita de la passió
el coco
tant el madur
que coneixem nosaltres
com el verd
que és
d'una textura diferent
totes les fruites
són boníssimes
en 30 segons
que acabem
una impressió general
del viatge
de la gent
dels dos països
doncs
que és el viatge
on que he anat
en què he trobat
una societat més diferent
a la meva
pots anar a qualsevol
altre país
i veure gent
parlant amb mòbil
pel carrer
però aquí no t'ho trobaràs
al contrari
veus crius
que amb prou feines
caminen
que manen
un manat
de cabres
i de vaques
ells solets
tot el dia
i per tant
la conclusió
que he tret
és que som
molt afortunats
de viure
on vivim
i que no ens podem
queixar de res
tot i els problemes
que podem tenir
avui en dia
doncs així acabem
aquest recorregut
que com cada dia
se'ns ha fet cur
avui per
Kenia i Tanzània
acabant a l'illa
de Sant Sibar
que hem fet
amb la Isabel Segura
filòloga
i professora
de català
Isabel
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
bon estiu
gràcies
bon dia
heel
n'auny
ben pezini
vefurahani
oh
Fins demà!