L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Què tal, Miquel González?
Hola, Josep Ardila.
Com va, això?
Ai, bé.
Estem a les portes ja de tancar aquest any, d'obrir un nou any, el 2011.
Tanquem, tanquem i obrim.
A veure si mos costiparem tant de tancar i obrir.
No tanquis tant i no obris tant.
Escolta'm, avui fem un especial de l'última mitja hora perquè s'acaba l'any,
com dèiem tu comença l'any i el que vivíem era...
Doncs repassar els millors moments dels que hem viscut enguany a Tarragona Ràdio.
Repassem, repassem, les millors pífies, els salts més curiosos,
en fi, el que ens ha fet més riure i passar-nos-ho bé,
perquè mira que hem rigut.
Hem rigut molt, és veritat, és veritat.
I hem fet una mena de rànquing, no?
Sí, primer havíem pensat de fer les dotze campanades,
per això havíem agafat aquest timbre,
que és de la nostra companya Tere Ortega, que ens l'ha cedit.
Però al final hem dit, mira, fem igual dotze talls.
Per què, dotze?
Dotze, dotze talls, dotze campanades, dotze apostos...
Ah, clar, tot són...
Tac, tac, dotze.
Tot és dotze, eh?
Tot és dotze, en aquesta vida.
Tot condueix el dotze.
Clar, clar, clar.
I hem triat, doncs, això, els millors dotze talls de l'any.
Comencem, doncs?
Comencem.
Endavant.
Vinga.
Número 12.
El 2010 ha sigut un any amb moltes notícies
i el català ha estat una d'elles.
També als plens de l'Ajuntament de Tarragona es parlava del català.
Recordem com l'alcalde Ballesteros parlava el català.
No portarem mai en aquest plenari a qüestionar, ni a revisar, ni a refrendar o a rebutjar el reglament de l'any 92.
Un instrument que, a més a més de ser vàlid, va posar Tarragona al capdavant del model de normalització llingüística.
Eh?
Llingüística.
Llingüística.
Un quart de català.
Fixi'ns en quina expressió més bonica.
Vinga.
Normalització llingüística.
Llingüística.
Llingüística.
Així de clar.
I contundent.
Número 11.
Déu-n'hi-do.
I esgot, Miquel, tu has anat al corte inguès ja?
Sí, i tant.
Que va estar la gran notícia comercial i econòmica de l'any, eh?
Però el primer dia hi vas anar?
No.
Per què?
No, el primer dia no, perquè hi havia massa barullo.
Massa barullo.
Em digui en Núria Cartanyà, que el primer dia estaven allà amb Ricard Baós fent el directe de Tarragona Ràdio.
que li van cridar l'atenció fins i tot perquè estava tallant el trànsit, que estava fent preguntes allà als conductors.
I la gent estava força alterada.
Sí, és de Radio Tarragona, Radio Tarragona, Radio Tarragona, Tarragona Ràdio.
¿Cómo és que passa d'allar, que no entra el corte ingles?
Yo no entro al corte ingles hoy, pero es que se va ahí el corte ingles.
Se queda ahí, bueno, pues ni otro día.
No se va, ¿no? Ahora queda abierto.
Ah, hoy no hace falta.
¿Por qué no quiere entrar hoy?
Por el barullo, hombre, no, estoy yo loca.
Yo el corte ya vendré con tranquilidad, por favor.
No, pero esto, ¿qué es? Si esto está como en las ferias.
Vamos, a fiesta para yo, hasta a zurrería tenemos y todo.
Faltan caballitos, ¿no?
Ay, qué bien. ¿Cuándo sale esto por la ràdio?
¿Está saliendo ahora mismo?
Ay, ay, por Dios, no he avisado, no me voy a escuchar yo hoy.
Jo és que no m'entenc.
Diu, ¿cuándo sale esto por la ràdio?
Diu, ahora mismo, es que no me he avisado y no me voy a poder escuchar yo.
No me voy a escuchar.
Home, perquè es volia escoltar en directe ella allà.
Aquesta dona és de Perdidos, és de la sèrie Lost
i té problemes espai temporals o alguna cosa.
Però boníssim, eh?
És que, por favor, és un dels talls, eh, d'enguany.
És un dels talls, però n'hi ha altres.
Número 10.
Endavant.
Jo o tu?
Vinga, va, jo.
Vinga, va, va.
I en el nostre punt de mira han estat sempre les tartubies
d'aquesta casa de Tarragona Ràdio
conduïdes per Ricard Baós, del nostre director.
Tartubies, que sempre són molt divertides.
No s'avorreix, eh, Ricard, conduint aquestes tartubies.
I quan estan ben animades, mireu el que passa.
I governi bé.
I governar bé és sortir de la crisi.
No pateixi que tenim un govern amb una musculatura política important.
Amb una musculatura de comunicació, potser sí.
No, i a treballar.
És el meu torn, ara, senyor.
Calleu!
És el meu torn, ara, senyor Vallès.
Estratègia socialista per intentar...
Senyor Vallès.
Calli!
En millor posició.
Senyor Vallès.
Calli!
d'ajudar a sortir al país de la crisi.
Senyor Vallès té la paraula.
Calli!
No, ara, ara, un moment, un moment.
A veure, els hi demano, sisplau, que no...
No, no, és que ell no fa una pregunta directa.
Ja, però un moment.
Després de la lluita.
Els hi demano de no mirar tan enrere.
Jo la vull dir.
M'estranyaria sentir una altra cosa, eh.
M'estranyaria sentir una altra cosa.
Amb aquests pressupostos...
Si fa 6 mesos.
Senyor...
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
No parlin de tots a l'hora, sisplau.
Per vostès fa un any no hi havia crisi econòmica.
Senyor Ricomà, no té la paraula, ara.
Per vostès fa dos anys no hi havia crisi econòmica.
Calli!
Calli!
Calli!
Calli!
Calli!
Calli!
Senyor Ricomà...
Ara us venen a explicar el que és una crisi econòmica.
Calleu!
Quan no han volgut escomptar l'oposició que els hi deia
compta amb el que està venint,
ara quan hi ha 5 milions d'aturats, 60.000 a la província de Tarragona,
vostès venen a dir el que és una crisi econòmica
i damunt venen a treure bandera
que les seves polítiques són per pagar aturats
en lloc de venir aquí amb propostes de creació d'ocupació
i de deixar d'ocupació amb el 5% com la va deixar el Partit Popular.
Senyor Ricomà...
Senyor Ricomà...
Li hem de regalar el timbre al Ricard Laó.
A la Tertúbia...
Atenció, atenció, home.
És que tu entenies alguna cosa.
No, no, no.
No s'entenia res, mare de Déu, mare de Déu.
Senyor Ricomà, senyor Ricomà.
Bueno, canviem, vinguem al següent.
Número 9.
Aquest és, sens dubte, el tall de l'any.
I és que les rodes de premsa...
Sens dubte, eh?
Sens dubte, sens dubte.
I és que si algú ens encanten les rodes de premsa
és el José Cosano, el regidor d'Esports
i és que són unes rodes de premsa que donen per a molt.
Bon dia, buenos días a todos y a todas.
Avui presentem una...
Aquest ajuntament és una...
És una fàbrica de...
Bueno, fàbrica no, ja es fàbrica en ells mateixos, eh?
És una mena de presentació, és una mena de plataforma
en la que ens agrada moltíssim, moltíssim,
recibir a todas aquellas personas que en esta ciudad hacen deporte
y hemos tenido de todo tipo de deporte...
Ui, se nos cae el...
Menos mal que tenemos a...
Tenemos...
El cuerpo de periodismo de la ciudad es fuerte, eh?
Mira quins músculs, Pepe, el cuerpo de periodista.
Mira, estem forts, eh?
Els periodistes d'aquesta ciutat estan molt forts, molt forts.
És el tall número 9, és un dels talls de bany, eh?
De fet, ha protagonitzat molts dels talls de la setmana
José Cosano a l'última mitja hora,
però hi ha un que el tenim especial carinyo, també.
Número 8
Hi ha talls com el que escoltarem,
que si altres de context poden arribar a confondre el boien,
i sobretot si el que parla no sap ben bé
que aquella llumeta que tenim aquí al damunt de la taula,
que està engegada, és perquè el micro està obert.
...vocatòria, de les quals n'ha de sortir escollida una
per mitjà dels vots de tothom que desitgi participar-hi.
Atenció, perquè tot seguit escoltarem aquestes composicions
en el format d'una tirada de curs i una tirada de llargs.
De moment, aquesta és la sardana número 1,
que interpreta la cobla marinada.
Que bé que ho fas, Maria Ros.
No sé si heu estat mai en un estudi de ràdio,
però sapigueu que aquí al mig,
i ben visible la llum vermella,
que s'encén quan el micro s'obre,
ja l'ensenyo aquí que no s'hi ha fixat, el David.
Sí que m'he fixat, però com que normalment quan tira la sardana.
És que clar, la gent no ho sap,
però estem així fent bromes,
i avui dèiem no sé què,
que si comences tu...
I així, home, i la gent.
No res, no res.
Apa, què?
Ja ho diuen, això, que com més cosins...
Ui, ui, ui.
Anem per feina?
Anem per feina.
Va començar a degenerar això, eh?
Com més cosins...
Sí, sí, què bé que ho fas, Josep Ardila.
Maria Rosa.
Maria Rosa.
Ai, vinga, seguim.
D'un amor a l'altre, passem, eh?
D'un amor a l'altre.
I és que els plenaris de l'Ajuntament,
un tema que també hem tocat molt a l'última mitjora,
també hi ha amor, molt d'amor.
La nostra aposta és el possible embolic...
Entre...
Aquí ens posarem en un lío, jo és que t'ho dic.
Entre Rosa Rossell i Albert Ballver.
Gràcies, senyor alcalde.
És un preu que va dirigir de vostè
i a l'altre d'alcalde de Patrimoni, senyor Rossell.
Com tots.
No.
Això se'n diu...
Com tots van adreçats a la presidència.
Es diu querència.
Bé.
Al final s'apreciaran de veritat.
Sí.
Jo l'aprecio molt, senyor Ballver.
Miri.
Pregà, pregà.
Un preu que li responc.
Senyor Albert Ballver.
Bé, vostès ja saben que la meva norma
és increpar i interpel·lar a la senyora Rossell.
I avui no ho voldria,
perquè em volia dirigir a la senyora Sandra Coloma,
però ha marxat.
Perquè ahir va haver-hi un programa de televisió,
Tarragona 4,
on la senyora Rossell i el senyor Ballard
van explicar tot una història esotèrica
de casa Castellarnau
que Rosa em va caure la cara de vergonya, perdona.
Que boniques, és que...
Home, és que hi ha molt, a veure, tenim proves.
Si algú ens ho pregunta, tenim proves.
És molt unilateral, no?
Unidireccional, vull dir.
És molt d'ell cap amb ella.
Sí, sí, però ella també diu que se l'estima molt,
el senyor Ballver.
Ah, sí, jo me l'aprecio molt.
També, també.
Però hi ha talls que han creuat fronteres.
Número 6.
Què passaria si un castellet
es queda en blanc
mentre està pujant a la pinya,
està pujant a la forra, a les manilles?
Què passaria?
No m'ho vull ni imaginar, eh?
No ens imaginem-vos què passa
quan el presentador del toc de castell
es queda en blanc un tall
que fins i tot va sonar arraco.
Molt treballadors,
i ens costa més tenir gent,
hi ha gent que treballa,
però, clar, s'ha de veure totes les peces que hi hagi.
Molt bé.
Què més? Què més tenim per aquí?
Hi ha també...
Ostres.
Perdoneu, eh?
Si vols, parlem de les altres colles de Reus.
Sí, parlem de les altres colles.
Parlem de les altres colles, sí.
Tots ens podem quedar en blanc, eh?
És veritat.
És veritat, és que clar, vull dir,
tots ho passes molt malament.
Ho passes molt malament.
Ho passes malament,
si et quedes en blanc.
És veritat.
Déu-n'hi-do.
Ai, vinga, va, anem amb el número 5.
Aquest es va quedar en...
5.
Què passa?
Tornem-ho, tornem a posar.
Tornem a tirar?
Podem?
Ah, ja ho hem perdut.
Bé, és igual, és igual.
És que ve tallat, ve tallat, eh?
No passa res, no passa res.
Aquest es quedava en blanc, el número 5 o no?
No, quasi, quasi.
Quasi, quasi, però bueno.
És que, mentre estàs fent una entrevista,
has d'estar per l'entrevista.
Perquè no pots tenir, per exemple,
el teu nen assegut al damunt.
No.
Perquè si no, al final li passa el que li passava
al futbolista Miguel Ángel Llera.
Bé, amb ell no, el seu fill.
Cuéntanos un poco cómo ha ido a parar
Miguel Ángel Llera al chalto en Athletic.
Pues espérate, tío.
Me voy a poner un sitio más tranquilo
para hablar contigo,
porque el niño lo tengo encima.
Me está pegando.
Vale.
¿Sabes?
Vale.
Porque si es que no me está...
¡Pimá!
¡Pum!
No pasa nada.
Vaya piñaco se ha pegado.
¡Ay!
Ahora viene papá, espérate.
Espérate un momento, tío.
No, tranquilo, sí, sí.
Que se ha pegado una otra niña.
Tranquilo, tranquilo, tranquilo.
¿Qué te ha pasado?
¿Te ha enfadado?
Sí.
No, no te ha enfadado.
¿Vale?
Ahora viene a jugar al papá contigo, ¿vale?
Venga, venga.
¿Qué te pasa?
¡Esto púpa en el suelo!
¿Te ha hecho púpa en el suelo?
Venga, no pasa nada.
Venga, ven pa'cà.
Sienta't ahí.
¿Te ha enfadado conmigo?
Sí.
No m'estranya.
És que no m'estranya que s'hagi enfadado.
Sobretot, norma número 1.
Quan feu entrevistes, aparteu les criatures.
O sigui, no pots tenir el crió de munt si no passa el...
El xiquet, pobret, s'has enfadado?
Sí, estava enfadat, eh, pobret.
I ara, sisplau, pel següent tall d'en Peus.
Vinga.
Número 4.
Sí, i és que el gran protagonista de l'última mitja hora
ha estat el nostre estimat Àngel García,
que ens sabotava ara amb el Pura Dinamita,
ens sabotava ara en directe a Tarragona Ràdio,
el nostre comentarista als partits del Nàstic,
i és que ho viu amb molta passió, Miquel.
Amb molta, eh?
Ell s'exalta, i damunt el Quim li va donant,
Quim Pons li va donant cova,
li va donant rollete,
i llavors passa el que passa.
I entre un i l'altre un dia acabaran amb ball de bastons,
allò, un dia acabaran amb ball de bastons.
Aviam què passa.
Si no, escolteu, com s'altera Àngel García
quan viu amb passiós partits del Nàstic?
I estem nosaltres esperant a veure quin any
és el que comencem a treballar a la Pedrera.
Ja en portem 7 o 8,
i aquest any no pot ser encara.
i a l'any que ve, ah, no ho sé,
i a l'altre, ah, no ho sé,
i així estarem tot el rato.
Això, Àngel, no...
No, n'hi hagi ni hòsties.
No, n'hi hagi ni hòsties.
Home, això ho dic,
que t'anava a dir que no és...
Tots els equips tenen 4 o 5 jugadors de la seva plantilla,
menys nosaltres.
Però que no es flou d'un dia,
o sigui, el que no pots esperar
és quan no s'ha parit brot en uns quants anys,
que de cop i volta
sorgeixin aquí un planter que calocines.
A mi, em parleu de la Pedrera
quan hi hagi 3 jugadors
en fitxes a primer equip,
i mentrestant no és Pedrera de la cap de l'anèmia.
No, no, però...
Que puti més alt, però més clar no.
Jo el que vull dir és que...
No es compta en la Pedrera.
Estic d'acord amb certs aspectes,
però també crec que s'està treballant bé.
Aquest any la Pobla va a quarta, a tercera.
Molt bé.
I quan aprofitem, carany?
Home, però bé saber,
potser potser en podem aprofitar algun.
Però jo crec que...
Ja portem 3 anys així que la Pobla va bé
i que jo oblidava bé.
A mi no em convenceràs mai a la vida.
El Nàstic no creu en la Pedrera.
Així de clar, i contundent, ho dic.
Tot arribarà, tot arribarà.
Això ho esperem.
Tot alguna cosa, i espero veure-ho, eh?
Sí, però no, però també...
És igual, tu, és igual.
O se donen oportunitats quan demà no se'n tornen.
Tot arribarà, tot arribarà.
I aquí no hi creuen.
Tot arribarà, la llavors t'aposada, Àngel.
No hi creuen.
No hi creuen.
Tinguem el debat, perquè tampoc no ens portarà a lloc.
No, no, no, ho poso, ho poso.
Clar, clar, és...
Mucha xinxa i poca limonada.
Ah, igual, Jordi Blanc.
Jordi van posant pau entre Quim Pons i Àngel Garcia, eh?
Sí, sí.
Sort que no sé si devien estar junts.
Suposo que no, no?
Perquè l'Àngel devien estar dalt a la cabina.
Clar, i el...
I el Quim a peu de gespa.
Clar, clar, clar.
Imagina't si estigués junts.
Imagina't que arribarien a les mans.
Arribarien a les mans, arribarien a les mans.
Pura dinamita, xato.
Ah, aquí, aquí.
Pura dinamita, eh?
Pura dinamita.
Vinga, va.
Vinga.
Al número 3, ja arribem al final d'aquest rànquing.
Número 3.
I de qualsevol tall, però quan dic de qualsevol, és de qualsevol, el Miquel González em fa una cançó.
Ai, és que sóc molt músic, jo.
Si no escuteu els muntatges que han sonat enguany a l'última mitja hora, aquests muntatges que el Miquel ha fet amb els diversos talls de veu,
i com hem rigut i que divertits que han sigut.
Escoltem els més divertits.
L'última mitja hora, amb Josep Ardila i Miquel González.
Molt, l discontinuïna, la la la, o poc, rele, rele.
¿Qué pasará?
Vinga, vinga.
Na.
Vinga.
Vinga.
Na.
Vinga.
Vinga.
Na.
Na.
Grajé, la la la...
Waf, ufu, wafet.
Waf, ufu, ufu, wafet.
Fa o fa wafet.
Fa o fa wafet.
Estim en directe.
Si no hi ha més problemes...
Que passarà?
Funcionarà.
Me diu, vine, vine al hotel.
Y me el trobo a Mont Barnour.
Me porto a un jacuzzi.
Me porto a un jacuzzi.
Nosotros haremos pactos en jacuzzi.
Nosotros haremos pactos en jacuzzi.
Jacuzzi, jacuzzi, jacuzzi, jacuzzi.
Vam sopar peix.
Ara solament falta que em digui que em vagi a l'habitació.
Talla, eh?
Quin munt de riures, eh?
Talla, eh?
Talla, eh?
Talla-ho, això.
Talla-ho, talla-ho.
Jo crec que aquest es mereixia ser un número 1, eh?
Sí, bueno, bueno.
El criteri que vam escullir ahir, a última hora de la nit...
Tard, era tard.
Era molt tard.
Bé, un altre tall, vinga.
Número 2.
I és que un altre centre d'atenció de l'espai de l'última mitja hora
ha estat Les Porres, de la nostra companya Tere Ortega.
Al partit del Nàstic.
De vegades truca gent amb una mica...
Truca gent una mica peculiar.
Sí.
Gent que vol dues entrades,
gent que es fa passar per una altra persona.
Exacte.
El sevillano de Vilaseca.
De tot.
El millor.
Per la que d'altres hem sigut la millor.
Saludem al primer concursant.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la mascota.
Amb com?
La mascota.
Com la mascota?
La mascota del Nàstic.
Ah, molt bé.
El Nàsticus.
Sí, Nàsticus, sí.
Digue'm, quin serà el resultat, Nàsticus?
Uno, dos.
Guanyarà el Nàstic per tot.
Sí, guanyarà el Nàstic, home, clar.
Molt bé, que vagi molt bé.
Gràcies.
Vinga.
És el millor, aquest, eh?
Vinga, anem pel número 1?
Vinga, va.
El número 1.
Renoble, sisplau.
Sisplau.
Qui serà, qui serà?
Número 1.
Quina expectativa, eh?
Quina expectativa, quina expectativa.
Vinga, va, dime.
I amb el número 1, el millor tall d'aquest any,
evidentment sota el nostre criteri,
a Jordi Blanc què li passa?
Què li passa?
Què li passa, a Jordi Blanc?
El campionat es disputa el 7 de novembre
al circuit Ricardo Tormón
al Gran Premi del País València.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Les notícies.
A Jordi Blanc, què li passa?
Què li passa?
Hola, bon dia.
I no ho hem discobert encara.
A Jordi, què li passa?
A Jordi...
És el millor, és el millor.
El número 1 d'aquest rànquing
als 12 millors talls d'en Guanya Tarragona Ràdio.
Doncs fins aquí.
Bona entrada d'any.
Bona entrada d'any.
Tornarem l'any vinent, no?
I tant, l'any vinent tornem a l'última mitja hora.
No ens tanquen la xiringuita encara.
No, encara no, encara no.
Doncs fins l'any que ve.
Altyazı M.R.