M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no col·len ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
De fet, cada dia mirem d'estar al carrer o enganxats, com a mínim,
a l'actualitat, al que parla amb el que es diu en els carrers de la ciutat de Tarraona.
Però en fi, ja sabeu que aquest nom, el carrer,
és el nom genèric d'aquest espai que fem cada dilluns.
Aquest espai setmanal amb la Fundació Casal L'Amic.
Jordi Collada, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
Avui tenim molts convidats.
Jo havia presentat bàsicament en el sumari del programa
un llibre sobre els moviments socials a Tarragona i al seu entorn.
Un llibre que es presenta el pròxim dijous.
Tenim el seu autor i alguns dels protagonistes d'aquests moviments socials.
Però abans, Jordi, parlarem d'una altra cosa.
Parlem d'una altra cosa.
De què més?
Parlem d'un bloc que han fet un grup d'estudiants d'educació social de la URB
que han treballat tot un bloc en continguts sobre educació social.
Avui tenim l'Anna Borillo que ens explicarà una miqueta.
Hola, bon dia.
Anna, digues, digues.
Explica'ns aquest bloc en què consisteix.
El bloc es diu educasocialteca.blogspot.com
i aquest bloc vol ser un recull del nostre camí i evolució.
És un lloc per plasmar els nostres interessos i motivacions,
tot relacionat amb l'educació social.
Pretenem generar debats i compartir recursos.
Volem fer també una mica com una despensa amb diferents recursos
i una petita biblioteca.
També recomanem llibres.
I, bé, un lloc d'intercanvi i participació.
És, bàsicament, un bloc creat des dels inicis dels estudis
i llavors, bé, és una bitàcora del nostre creixement i procés formatiu.
I qui l'ha impulsat, el bloc?
Bé, això sorgeix com a activitat dins d'una assignatura
que es diu Habilitats Comunicatives,
que hi havia uns patrons bàsics per fer,
però ens ha agradat molt la idea i pensem que té molt potencial
i llavors l'estem continuant a banda de l'assignatura.
Molt bé. I ja el teniu en marxa, el bloc?
Sí, sí, ja està en marxa.
Ja es pot consultar?
Sí, sí, sí.
I qui pot participar?
Ah, qui vulgui, qui vulgui.
Els comentaris estan obertos per a qui vulgui participar.
El que passa és que suposo que m'imagino que és un...
No? Molt especialitzat, Jordi, no?
Bé, és especialitzat i alhora, no?
Realment, l'educació social té molta gent al voltant, no?
Moltes vegades l'educació social queda com la gran ampolla
on tot hi va entrant.
I una mica l'important, no?, pel que volíem fer resó,
és perquè sobre l'educació social s'escriu poc
i a Tarragona encara menys, no?
I era allò de compartir experiències de gent que escriu,
que pensa, que reflexiona,
que bàsicament això és el que ens ajuda a construir
una mica la lògica d'intervenció, també, no?
Anna, i podem posar algun exemple d'alguna cosa
que hi hagueu penjat en el blog?
De la temàtica?
Sí, sí, bueno, de temàtica hem tractat diferents temes,
temes de drogodependència,
temes de presons,
de qüestions de gènere...
És molt variat, eh?
Igual, o sigui, encara que sigui d'estudiants d'educació social,
ho volem fer com per compartir amb la gent de carrer,
vull dir que no té un llenguatge ni molt...
Expliquem conceptes bàsics, això sí,
però, bueno, ja fem el link per a fer una explicació
del concepte bàsic.
I, bueno, de fet, hi ha molts vídeos
i moltes coses interactives de...
Bueno, no sé, visiteu-lo.
Digue'm la forma de visitar-lo.
La forma de visitar-lo és entre el blog,
que és www.educasocialteca.blogspot.com
Molt bé, i aquí ja es pot visitar?
Aquí ja podeu veure les diferents entrades,
en total han fet de moment set entrades,
i, bueno, en diferents temàtiques,
si podeu entrar, deixar comentaris,
i, bueno, sempre responem els comentaris
i, de vegades, doncs, sorgixen converses, debats,
i això és interessant.
De fet, de moment, hem contactat amb un altre noi
que també està fent un blog d'educació social,
que és un noi de segon
i també està estudiant educació social,
només que ell ho fa a la UOC.
I és interessant, fem intercanvi d'opinions, sí.
Perfecte.
Està bé.
Doncs aquest nou blog d'educació social
és un del punt, o és una de les qüestions
que avui volíem abordar en aquest espai
que fem amb la Fundació Casa l'Amic,
però avui, Jordi, bàsicament,
hem de parlar d'un llibre.
Abans l'hem esmentat en aquest programa,
en un espai també que fem cada setmana
amb la Biblioteca Pública de Tarragona,
comentant novetats editorials
sobre temes locals, sobre temes de Tarragona,
ha sortit aquest llibre titulat
Plantant cara al sistema,
de subtítols, sembrant les llavors del canvi.
Per què parlem avui en aquest espai d'aquest llibre?
Bé, perquè la idea és poder compartir, no?,
amb la gent que està en aquest llibre,
realment aquest sembrant llavors de canvi
és una mica el que, des de Fundació,
també intentem, no?,
amb la lògica educativa,
i una mica ara compartir, no?,
al llibre hi apareix molta gent
que ha passat per la casa,
des d'en Jordi, en Paco,
bueno, van sortir gent diferent
que ha passat per la casa
i una mica ara compartir, no?,
aquesta presentació del llibre
que a més ens uneix, doncs,
amistat amb la major...
molta gent que apareix.
El llibre, l'autor del llibre
és el Marc Suánez.
Recordem que el llibre,
ja ho dèiem també abans,
és Premi d'Investigació al Tarragonès,
és a dir, és un premi que torna
al Consell Comarcal del Tarragonès.
el Marc Suánez ens acompanya.
Marc, bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Com va anar el tema del premi?
Perquè el premi ens sembla
que en principi és com una beca, no?,
per fer la investigació,
per fer la recerca.
Exacte, és una mica estrany,
però et donen el premi
abans d'haver fet el treball, eh?
Et donen un premi perquè treballis.
Exacte.
I en què consisteix el premi?
És una dotació econòmica?
És una dotació econòmica,
no, tampoc és gaire,
però sí la possibilitat
de publicar aquest llibre, no?
O sigui, vaig guanyar el premi el 2008
i he tingut un any i pico per fer-lo,
ha sigut una tasca interessant
i ara, per fi,
el passat Sant Jordi va sortir.
Vas presentar aquest projecte, m'imagino?
És a dir, has de presentar un projecte?
Exacte, presentes el projecte,
hi ha un jurat del Consell Comarcal
i altres historiadors, etcètera,
que el teniu aquí, està al llibre,
i bé, van triar el meu,
us hi estic molt agraïts
i aquest és el resultat, diguéssim.
Per què tries el tema?
Bé, el tema té diverses motivacions.
La primera d'això és que jo vinc d'una família
que el tema de la lluita social
ha estat bastant important, no?
Els meus pares són immigrants,
van venir aquí,
han lluitat, ho han intentat lluitar
a la seva manera per un món millor
i això jo, diguéssim,
ho he anat mamant, no?
I de l'altra, bueno, jo soc historiador
i una mica estava cansat sempre
de veure la història
dels grans esdeveniments, no?
I sempre, normalment,
en les llicenciatures,
en els llibres,
sempre s'estudia la història
dels grans fes,
de les grans personatges,
però també és veritat
i penso que es pot comprovar
en el llibre que la història
també la fan protagonistes anònims,
dels quals avui tenim dues persones aquí.
Ara els saludarem, l'Alícia Pasca,
bé, de fet els podem saludar ja
perquè ja fa estona,
Alícia, bon dia.
Hola, bon dia.
I el Josep Maria Llagu, bon dia, Josep Maria.
Hola, bon dia.
Ells també són protagonistes
de la història recent de Tarragona
perquè aquest llibre
reflexa, marca un període
que va des del final de la dictadura
fins ara mateix, no?
Exactament.
La idea ha sigut
tractar des que va morir
el tio Paquillo,
el senyor Franco,
hasta els nostres dies.
Una miqueta que és el que hi ha hagut
a Tarragona,
el tarragonès,
als seus voltants,
doncs,
de persones que han intentat
transformar la societat,
ja sigui des de diverses vessants, no?
Tenim,
comença el llibre una miqueta
amb tot el que seria
el moviment obrer
i el moviment veïnal,
són anys de feversència,
a Tarragona,
hi ha la construcció
de moltes indústries,
hi ha un gran caliu,
això una miqueta
s'acaba desfent, no?
I sorgeixen
el que anomenem
els nous moviments socials
que estarien relacionats
amb l'ecologisme,
l'antimilitarisme,
el pacifisme,
el feminisme,
etcètera, no?
i tot això,
avui dia,
doncs,
encara continua.
Sí,
perquè encara continua,
podríem definir la situació ara,
si la comparéssim
amb la de l'any 75,
78,
80,
quina...
A veure,
jo el que he intentat
demostrar al llibre
és com ha anat evolucionant
els moviments socials,
no?
Partim d'una època
de molta feversència,
de quasi,
no?,
la sensació
de les persones
que la revolució
era possible,
etcètera,
no?
i després això
una miqueta
a Tarragona
o el tarragonès
es desinfla,
no?,
es desinfla
amb l'arribada
de la transició,
la transició
ja s'encarrega
d'esborrar
o d'intentar esborrar
els moviments socials,
no ho aconsegueixen
i a tot el tema,
en moments,
com per exemple
el referèndum
a Antiotan
que va ser
una mobilització social
molt important
i, per exemple,
aquí a Tarragona
tot el tema
del feminisme
a través del bloc,
tot això
als anys 80
va ser important
també,
el moviment
veïnal també
i als anys 90
sembla com
que la cosa
es desumfli,
no?
I podem trobar
moviments importants
com pot ser
el de la insubmissió
a través del Milicaca
o l'Ateneu Llibertari
que hi havia
però no hi havia
gaires moviments
socials de transformació
i això
sembla que avui dia
ja ho estem superant,
no sabria ben bé
dir per què,
quins són els motius
però ja està,
si vas al carrer,
ja que aquest espai
es diu el carrer
i els moviments
socials treballen
al carrer,
doncs podem copsar
que hi ha un augment
de la participació
de molts joves
i penso que
avui dia
hem de ser positius
i penso que
els moviments
socials
estan creixent.
I de tots aquells
que s'analitzen
en el llibre
dels primers anys,
dels primers anys
de la transició,
n'hi ha algun
que destaqui
més que d'altres?
És a dir,
això,
podem parlar
de moviments
antimilitaristes
i per la pau
de moviments
feministes,
per l'alliberament
nacional o social,
moviments veïnals,
n'hi ha alguns
que tu creguis
que aquí
especialment
destaquin
a Tarragona?
Home,
jo penso que
els primers anys
diguéssim
qui té un paper
molt important
és el que seria
el moviment veïnal,
sobretot
per unes,
per unes,
per el contexte
que hi ha,
no?
Hi ha molta població
immigrada
que arriba a Tarragona,
els barris es construeixen
de manera desorganitzada
i hi ha tot un moviment
diguéssim
per millorar
les condicions de vida
d'aquests barris,
no?
I penso que
el moviment veïnal
fins que es va
institucionalitzar,
avui dia tenim
tres federacions,
això demostra una mica
la divisió,
no?
Però va ser
un moviment veïnal
reivindicatiu
que avui dia,
per exemple,
no existeix.
L'Alicia Pasca,
com dèiem,
i el Josep Maria Llagó
participen en aquest espai
perquè ells
d'alguna manera
representen
doncs
haver estat
al capdavant
d'aquests moviments
socials,
l'Alicia,
amb el Bloc Feminista.
Recordem
vells temps,
ara,
amb un llibre
com aquest
a les mans?
Tens aquella sensació
de...
Una mica,
una mica.
Bueno,
ja de fet
quan es van fer,
si no recordo malament,
fa un any i sí
la entrevista,
van haver de fer
una miqueta
comptabatalletes,
no?
Que diem
les velles
del lugar.
Sí,
una miqueta
és recollir
una breu història
d'un moviment social
a Tarragona,
però que va ser
en el seu moment
potser
a la història
és una història
molt breu,
però jo crec que és
un moviment social
molt important
que va tenir
molta influència
a la ciutat de Tarragona,
potser objectivament
no sé si és objectiu
o no això que dic,
però jo crec que sí,
perquè a més a més,
i una cosa que
sempre he dit
quan algú demana
una miqueta
que expliquem
com van anar
totes les mogudes
del moviment feminista
a Tarragona,
jo crec que va ser
un punt de referència
en totes les comarques
perquè primer
no se l'uni
perquè n'hi havia
d'altres grups
de dones,
però sí
el moviment
més combatiu
i el moviment
més trencador
i més voler
transformar la societat.
I a més a més
també fèiem
una labor cultural
perquè el bloc feminista
i això,
clar,
potser el llibre
ara no és el moment,
perquè era el tema
més reivindicatiu,
però
cicles de cinema
per exemple
a Tarragona
als anys 80
era una ciutat
bastant grisa,
ara n'hi ha
molta més moguda
cultural,
però el bloc feminista
durant molts anys
va fer el cicle
de cinema
sobre dones
i cicle de cinema
que portava cinema
independent,
cinema que ara
poden portar
d'altres entitats
i que en aquell moment
també ho fèiem.
Vull dir,
fèiem una labor
reivindicativa
i fèiem una labor
també social
i cultural
respecte al tema
més reivindicatiu
jo crec que
sí que va tenir
una força
sobretot
molt més
tota la campanya
pel dret a l'avortament
primer el dret
a una llei
de divorci
que semblarà mentida
i tota la gent
que esteu aquí
potser sona
una miqueta
així a ciència ficció
però estem parlant
dels anys
després de la mort
del Franco
que encara
estàvem reivindicant
una llei
de divorci
o
prèvia
tot el tema
de la llei
de despenalització
de l'avortament
de l'embaràs
voluntària
de l'embaràs
doncs prèviament
es va fer
tota una campanya
i per ser
una ciutat petita
és notar
que era un moviment
molt actiu
i amb unes dones
molt actives
de tirar endavant
amb coses
que en altres ciutats
mitjanes
per exemple
no es va fer
quan es va decidir
fer un avortament
il·legal
filmar-lo
i publicar-lo
i fer una roda
de premsa posterior
això va ser
15 ciutats
a tot l'estat espanyol
i entre elles
Tarragona
Tarragona
que ja sabeu
i en aquells moments
com estava
coses d'aquestes
jo crec que
van fer
que col·lectivament
ens entessin fortes
però que també
hi havia
tot un recolzament
per part de la població
un reconeixement
de la societat
en general
de Tarragona
també n'hi havia
tota la part
aquella
que ens estrangulava
tota la dreta
més forta
però bé
que amb l'altre
recolzament col·lectiu
teníem molts dànims
per continuar
amb la lluita
Quan neix
el bloc feminista?
L'any 79
i quasi
encara que ja estava
la democràcia
estaven quasi mitja
en temes
de clandestinitat
encara
i sobretot
quan tocaven
temes d'homosexualitat
que ara sembla
una cosa tan normalitzada
quasi que
havien de sortir
al carrer
amb màscares
i de l'any 79
cap aquí
l'època més forta
de reivindicativa
de sortir al carrer
de fer mogudes
va ser a partir
de l'any 82
80
bé
fins al 2001
que es va
tancar el bloc
i vist
amb perspectiva històrica
fins i tot
podríem dir
perquè clar
han passat molts anys
imprescindible
segurament
el paper
del bloc feminista
tot el que reivindicava
ho s'ha complert
home
el que passa
és que
és un debat
més profund
i trauria
una miqueta
de protagonisme
al tema
que avui és
el llibre del mar
a veure
està el tema
del feminisme
institucionalitzat
que
això
ha fet
molt de mal
perquè
de fet
n'hi ha
una igualtat
formal
però
no
o sigui
una igualtat
de dret
i formal
però
no
una igualtat
social
i el fet
és que
dia darrere dia
sentin els mesos de comunicació
i vosaltres sou
els primers que doneu les notícies
que n'hi ha dones
que estan morint
en mans d'homes
que no
permeten
que les seves dones
bé
les seves
les excompanyes
tingui una vida
diferent
a les d'ells
i això és una realitat
dels maltractaments
les agressions
a les dones
per molt
que a l'any
encara que sigui història
a l'any 85
se va
constituir
la comissió antiagressions
a nivell de Tarragona
sembla mentida
però sembla que
avui en dia
encara
sigui
hauria de ser necessària
aquesta comissió
antiagressions
perquè la realitat
és aquesta
al mateix temps
de forma paral·lela
que l'Elisa Pasca
devia sortir al carrer
a manifestar-se
reivindicant 13 dones
el Josep Maria Llagu
m'imagino
en les mateixes èpoques
sortir al carrer
en moviments
antimilitaristes
en moviments
per la pau
i no sé si en altres moviments
moviments antimilitaristes
i moviments per la pau
però
no massa abans d'això
moviments obraristes
per exemple
i llavors
el que estàvem pensant
abans
feiem una mica de broma
dient
mira jo vinc una mica
pels jubilats
del moviment pacifista
a veure
és broma
perquè lamentablement
no ens podem jubilar
perquè dius
ara per exemple
estàvem comentant
estàvem parlant
del moviment feminista
de la lluita pel dret
de l'avortament
cal seguir lluitant
pel dret de l'avortament
en aquestes alçades
o comentàvem
pel tema
del moviment sindical
moviment obrer
en què
tota una sèrie de conquestes
que es van fent
aquells anys
en aquest moment
en aquest moment
estem assistint
al seu desmuntatge
poc a poc
ara
estem
amb el
cuento
de la crisi
estem aquí
retallant
drets socials
i ja ens estan
preparant la vaselina
per la reforma laboral
i a veure
quins altres drets
cauran aquests dies
o per exemple
no ho sé
coses
més noves
per exemple
en aquells anys
no hi havia
hi havia altres formes
de control social
ara ha aparegut
les mal anomenades
ordenances del civisme
i estem assistint
per exemple
aquí a la ciutat
com la Guàrdia Urbana
està
per una banda
hi ha gent
que està plantant
els llavors del canvi
i per altra banda
sembla que la Guàrdia Urbana
les va escapçant
perquè per qualsevol
despiste
en què algú
pengi un cartell
o reparteixi un diari
li estan fotent multes
que l'estan doblegant
que és una forma
perfectíssima
per desmuntar
moviments socials
i aquella època
de finals dels 70
principis dels 80
el Josep Maria
que recorda
en els moviments
on es movia
home
allí
a veure
recordo
el tema sindical
les comissions obreres
el naixement
de les comissions obreres
l'assalt
als sindicats verticals
tots els enllaços sindicals
tota la història aquesta
i llavors també
hi ha l'inici
per exemple
tot el tema de l'OTAN
de la lluita
contra l'entrada
de l'estat espanyol
a l'OTAN
i un moment
diem-ne bastant
moments bastant
efervescents
i després va venir
aquesta mena de desinflament
i bueno
jo ara no ho tinc tan clar
que el Marc
és més optimista
és més jove
ell ho veu
com un altre moviment
d'una certa efervescència
evidentment hi és
jo soc una mica
més pessimista
coincidiu moltes vegades
i poso l'exemple
de l'Alice i del Josep Maria
perquè són els
els que estan aquí
però molta gent
estava igual
en el moviment feminista
que en el moviment
antimilitarista
que en el moviment
obrerista
que en sindicats
que en veïns
sí
coincidíeu molt
estàvem a la coordinadora
pacifista
que va fer
una sèrie d'entitats
es van coordinar
per tot el tema
del referèndum
de l'OTAN
i bueno
i sempre
moltes vegades
en moltes mogudes
els silencis
per la pau
doncs allà
aterraven
les 200
o les 300
o les 500
depèn de la moguda
doncs allà
estàvem
els 500
de Tarragona
tant si
un organitzava
silenci per la pau
com la coordinadora
pacifista
o com el moviment
feminista
jo crec que
si n'hi havia
i a més a més
se feia
molta coordinació
de preparació
de les campanyes
tant d'entitats
de moviments
socials
com de partits
polítics
que s'implicaven
també
i de sindicats
i tot això
Josep Maria
en una ciutat
que vista també
en perspectiva
molts poden considerar
que era això
una ciutat grisa
una ciutat
de funcionaris
una ciutat
amb un pes important
de l'establishment
del poder
però no era tant així
vull dir
també hi havia
moviments socials
com ho demostra
la vostra participació activa
però era especialment difícil
ciutat de capellans
funcionaris
i militars
era així també
Tarragona?
i tant
i vosaltres
com us movíeu
en aquest ambient?
home
una bona temporada
la clandestinitat
que era bastant xungo
però
a veure
ens anàvem coordinant
el que comentava l'Alícia
d'alguna manera
hi havia gent
que es anaven especialitzant
en uns temes
tots no podien fer-ho tot
tenint en compte
que hi havia
tantes coses per fer
llavors
alguns es anaven especialitzant
i llavors
al moment que
tocava fer alguna mica
conjunt
o sortir al carrer
llavors
evidentment
ens coordinàvem tots
i llavors allà apareixien
això
els 500
tampoc érem
massa
centenars de milers
però en aquest context
que dèiem de ciutat
de província
si se'm permet
també aquesta expressió
moltes vegades
pejorativa
però que segurament
reflexa molt bé
la realitat
d'un moment
encara té més mèrit
no?
la feina que fèieu?
vista ara
amb el pas del temps
jo crec que de mèrit
moltíssima
esforços
esforços de feina
esforços de
de gent
que se'ls va acomiadar
de les feines
de repressió
de detencions
de tortures
i Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
hi va haver un esforç
importantíssim
i vaja
penso que
acaba estar-ne agraïts
Alicia
sí
et consideres una mica
una heroïna?
no
entre cometes
encara que sigui petitet
no heroïna no
però sí que
em va donar
una perspectiva de la vida
de treballar col·lectivament
que això
en altres moments
no ho sents
i això sí que t'ho dona
treballar en moviments socials
a més a més
de manera altruista
perquè ara això
sí que moltes vegades
s'ha perdut
ara estem en un món
de la professionalització
i a mi
de vegades
em crea molta contradició
quan veig gent d'ONGs
que estan
bueno
s'estan
sobrevisquent
amb temes
que hi ha algú
que està cobrant salaris
per portar endavant
ONGs
potser és un altre debat
però a mi això
em costa
perquè nosaltres
quan ens movíem
ens movíem
i a més
al revés
perquè nosaltres
tant el moviment feminista
com en d'altres moviments
pagàvem quotes
els locals
els pagàvem
les nostres quotes
vull dir
que no només
era voluntarisme
sinó a més a més
que hi posaven diners
de la nostra butxaca
això avui en dia
jo crec que costa
de totes maneres
jo sí que estic
una miqueta
d'acord amb el Marc
m'acosta ser optimista
però
m'agrada
que n'hi hagi gent
sobretot jove
perquè és
la regeneració
de la gent
dels moviments
el que portarà
que n'hi ha d'haver de tot
i jo crec que
n'hi ha una part
de la joventut
i de gent
que no és tan jove
que sí que creu
que transformar
la societat
o fer esforços
per transformar
la societat
és possible
una altra cosa
és que la societat
la puguem transformar
Marc
com veus
aquesta perspectiva
més pessimista
dels que tenen més experiència
m'han dit moltes coses
però sí que és veritat
que la capacitat
de sacrifici
que van tenir
unes persones
en un moment històric
avui dia no hi és
també pel context
en què vivim
persones que deixava
que eren acomiadades
a la feina
que els costava trobar feina
per les seves vinculacions
polítiques o socials
avui dia
això és més complicat
trobar-ho
però bé
el que penso
és que
venint d'una època
que potser
volien ser
als anys 90
o així
que
costava
moure cosetes
jo avui
deia que era positiu
en aquest sentit
veus un munt de gent jove
que s'està implicant
per exemple
en molt
un dels moviments
que més força
s'està agafant ara
és el moviment
de lliberació nacional
per exemple
tot el tema
de l'esquerra independentista
tot això
està format
per gent molt jove
amb moltes ganes
que treballa un munt
etc.
i en aquest sentit
penso que
hi ha molt
el tema
de relleu generacional
diguéssim
s'està aconseguir
i el context social
ha canviat molt
creieu
la Tarragona del 2010
respecte a aquesta Tarragona
dels finals dels 70
i els civils dels 80
és una ciutat molt difícil
suposo que abans
i avui dia també
i això ho demostra
que igual que passava abans
avui dia
quan s'organitzen
manifestacions
alguna trobada
alguna acció
el que sigui
ja ens coneixem
Tarragona és una ciutat petita
i ja ens coneixem
de per si
però
sempre ens trobem
o ens podem trobar
les mateixes persones
però
bé
això és un fet
que passa
penso
a totes les ciutats
aquesta Tarragona grisa
que comentàvem abans
surt reflectida
d'alguna manera
en el llibre
és a dir
fent la recerca
te n'has adonat
d'això
d'aquest context social
que hi ha a la ciutat
en aquell moment
sí, sí
és això que dèiem
és una ciutat complicada
i avui dia
també
i el fet que ho demostres
és el que comentava
el Josep Maria
que fas qualsevol acció
i als dos minuts
ja tens
la policia
la Guàrdia Urbana
que està molt pesadeta
últimament
i està allí
simplement
perquè estàs fent una acció
perquè estàs fent alguna cosa
quan
des del punt de vista més
diguéssim
no sé
radical
si li volem dir
els moviments socials
són necessaris
perquè són els que
donen salut
donen salut
en aquesta societat
si no
ja sabem què passa
amb els partits polítics
institucionalitzats
que si no hi hagués
ningú darrere
aquí
vés a saber
com estaríem
per tant
ja no només
aquest control social
que hi ha
pel carrer
Tarragona
avui dia
no pots tocar música
no pots jugar pilota
no pots
és a dir
és una cosa
has demanat permissos
hasta per
no sé
per tot
i el llibre
Alicia
és un reconeixement
d'alguna manera
la feina feta
vostra
per part vostra
home
jo crec que sí
una mica sí
perquè potser no l'havíeu tingut
fins ara aquest reconeixement
a veure
n'hi va haver un moment
de fa dos o tres anys
unes alumnes
de comunicació
amb una de filologia hispànica
que va intentar
fer una recopilació
una mini història
sobre el bloc feminista
i per cert
que a nivell
més del que és
l'audiovisual
va tenir molts de premis
en entorns
de cinema
de dones
a nivell internacional
vull dir
el vídeo com així
la part històrica
bueno
suposo que té
una sèrie de mancances
també era gent molt jove
i una part
clar
estava més
el tema audiovisual
que no el tema històric
però
és la segona vegada
que se recull eix
de totes maneres
jo crec que
era un referent
i nosaltres
part de la nostra feina
que això
no ho he dit abans
hi havia
moltes hores
que dedicàvem
a l'atenció
a l'alumnat
de la U
abans no sé si era
ni URB
era lo de la divisió
aquella
de l'Universitat de Barcelona
perquè n'hi havia
professores
no professors
eren professores
que
una miqueta
orientaven
a l'alumnat
de cara a fer
treballs
d'investigació
sobre
el moviment feminista
per allò
que deia abans
que era un punt
de referència
en la ciutat
segurament el llibre
el necessitàvem
perquè no s'havia publicat
res sobre aquesta qüestió
Jordi Collado
acabem
què et sembla
el llibre
creus que d'alguna manera
omple aquest buit
que comentava ara?
sí
n'estic convençut
que l'omple
lògicament
cal que siguim escrivint
cal que siguim parlant
dels moviments socials
i jo soc
molt i molt optimista
en contra
pressió
és la generació jove
és això
és així
jo el que sí que
tinc molt clar
hi ha un punt
que és important
i és que
en realitat
el fons de la qüestió
que movien aquella gent
i que encara la mou
a fer feina
és la que encara
ens mou a nosaltres
hi ha una història
de desigualtats
que continua existint
ja sigui per gènere
ja sigui per clare social
ja sigui
per situació econòmica
que és
la gran història
volia remarcar
el que comentava
el Josep Maria
estem assistint
al desmuntament
de l'estat del benestar
a poc a poc
amb el model
que estem tenint
i és perillós
i complicat
però sí que és cert
que hi ha molt i molta gent
hi ha tres locals socials
tres ateneus
a la ciutat
que estan movent
cada cop estan apareixent
noves associacions
que estan intentant
mobilitzar la gent
i amb una clau
de gent superjove
16, 17, 18, 20
que estan movent
amb la qual cosa
també cal que ens hi sumem
i que els hi fem mal
comencem a fer-los
el reconeixement
d'allò que s'ha de currar encara
molt bé
doncs el llibre es presenta dijous
dijous a les 8 del vespre
al Consell Comarcal
del Tarragonès
es diu
Plantant cara al sistema
sembrant les llavors del canvi
els moviments socials
del Tarragonès
1975-2010
és el Premi Tarragonès
d'Investigació
el Marc Suanès
és l'autor
va guanyar aquesta beca
i ha estat investigant
durant més d'un any
i el fruit
el resultat és aquest llibre
Marc Suanès
felicitats
enhorabona
que vagi molt bé
Jordi Collado
moltes gràcies
i també
els nostres altres protagonistes
l'Alícia Pasca
i el Josep Maria Iago
i amb l'Anna Borillo
que ha vingut també abans
per comentar altres qüestions
moltes gràcies
felicitats
i fins la propera
adeu
bon dia
ah bon dia
l'Alícia Pasca
sinó
sense paraules
amb idees
sense rosadí
només som feres
Gràcies.