Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i alhora diferents.
Hola, què tal? Molt bon dia.
Benvinguts una setmana més al programa Tothom,
a l'espai Tothom de Tarragona Ràdio,
el 96.7 de la freqüència modulada o si ens escolteu des d'internet,
des de qualsevol lloc del món, a través de tarragonaradio.cat.
Aquesta setmana us volem parlar de moltes coses.
Començarem fent-nos ressò i recordant-vos que aquest 10 d'octubre
es celebrava a tot el món el Dia de la Salut Mental,
una jornada que té com a finalitat donar visibilitat a les persones
amb malalties mentals i normalitzar la imatge que té la societat
sobre els pacients i els centres psiquiàtrics.
Quasi una dècima part de la població mundial
pateix algun tipus de malaltia mental.
El lema d'enguany d'aquest dia ha estat sense por,
tots contra l'estigma.
I és que, segons dades del Departament de Salut,
el 23,7% de la població major de 17 anys
patirà algun trastorn mental al llarg de la seva vida,
amb diferències segons el gènere.
Per exemple, les dones tenen major probabilitat que els homes,
amb un 27%,
i també preocupa cada cop més
l'increment dels trastorns mentals entre els joves.
En 4 anys, la xifra de menors atesos s'ha duplicat.
Concretament, l'any 2009,
el 3,7% dels menors de 18 anys
van passar per algun centre de salut mental.
Ja veieu que les dades no són massa positives,
i doncs en aquest Dia Mundial de la Salut Mental
s'ha volgut donar especial atenció a aquests nombres.
Nosaltres en parlarem també al llarg del programa,
un programa que realitza avui a la part tècnica
el nostre company Joan Maria Bertran.
I davant del micròfon, un servidor, Miguel González.
Anem al sumari.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
Avui al Tothom parlarem en primer lloc amb la Marian Bonet,
ella és psicòloga de l'Associació Aurora.
Ens ve a parlar d'un acte que van realitzar el passat divendres
on vam projectar el documental Retrats,
un documental que parla també de la salut mental.
Després ens acompanyaran,
de fet ja els tenim també per aquí,
al Quim i a la Carme,
de l'Associació de Teràpies Naturals Espíritu Libre,
que ens presentaran un conte que ara fa poc han fet públic,
i un conte que té molt a veure també amb la discapacitat.
Això passarà en els propers minuts,
aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
Us recordo però que teniu també maneres
de posar-vos en contacte amb nosaltres
durant el programa i també al llarg de tota la setmana.
Concretament en són tres el nostre correu electrònic,
tothom, arroba, tarragonaradio.cat,
la nostra pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom,
ja som gairebé uns 250 amics,
i també a través del Twitter, el nostre perfil al Twitter,
a twitter.com barra tothom.tr.
Dit això, anem ara a parlar amb la psicòloga
del Centre Aurora, de l'Associació Aurora.
Com us deia, s'han dut a terme en nombrosos actes a Tarragona
en motiu del Dia Mundial de la Salut Mental.
D'alguns ja en vam parlar la passada setmana,
d'altres n'hem parlat també en diversos espais
de la nostra programació.
I el passat divendres l'Associació Aurora
feia un acte on projectava el documental Retrats,
un documental de Pau i Tarte i Quim Fuster.
Com us dèiem, al programa Tothom avui ens acompanya Marian Bonet,
ella és la psicòloga de l'Associació Aurora.
Marian, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui, després del Dia de la Salut Mental,
la Marian ens ha volgut venir a parlar,
o ha acceptat, millor dit,
de venir a parlar sobre un documental,
el lema del qual està molt lligat.
Enguany no hi vau estar presents, Marian.
No, aquest any no hem pogut estar presents,
altres anys sí,
però també ha sigut una qüestió de salut
de molts dels nostres socis,
que es van fent grans,
i aquest any no hi ha hagut massa afluència
en aquest acte,
almenys a la nostra associació.
El que s'hi van fer és un acte el dia anterior,
en commemoració del Dia Mundial.
Molt bé, ja vau fer un acte,
ja vau deixar la feina feta abans del dia.
Abans d'entrar en matèria i de parlar d'aquest documental,
fes-nos una mica cinc cèntims
de què és exactament l'Associació Aurora.
L'Associació Aurora va néixer l'any 1988,
i no va ser fins l'any 97,
que va crear un centre especial de treball,
perquè en aquell moment
no hi havia quasi bé recursos,
a part dels psiquiàtrics,
recursos més assistencials,
m'he refereixo per les persones que patien una malaltia mental.
Aleshores, amb l'esforç d'un grup de pares
que tenien al seu càrrec
fills afectats de malaltia mental,
doncs es van anar reunint
i intentant buscar una sortida per aquests fills,
doncs que en aquell moment
estaven passant el típic de la malaltia,
en concret l'esquizofrènia,
i volien una sortida perquè poguessin rehabilitar-se
d'una manera més positiva.
Per això dic que l'any 97
es crea un centre especial de treball
a través del qual es fan una sèrie de millores
amb aquestes persones,
amb la qüestió laboral i amb la qüestió social.
Actualment, el centre està fent serveis
de brigades de jardineria,
forestal també,
i tenim també un taller de manipulats.
Justament en aquest acte,
que ara ens explicaràs una mica com va anar,
vau projectar
o vau també deixar veure
la gent que hi va assistir
un documental.
Anem per parts, Marian, si et sembla.
Com va anar aquest acte que vau fer el divendres?
A veure, aquest acte va anar força bé.
Era un acte en col·laboració
amb l'Ajuntament de Tarragona,
que per part de l'Ajuntament
va vindre la coordinadora de Salut,
la senyora Cinta Dufí,
i per part de l'associació
van fer venir el doctor Joan Penya,
metge psiquiatre de l'Institut Pere Mata,
i que va tenir una idea molt encertada
amb la tria d'un documental
que es diu Retrats,
i és un documental
que dona una visió molt positiva
sobre la malaltia mental
i sobre la recuperació
que els malalts poden tenir
quan troben una eina
per la seva rehabilitació.
Ara parlarem d'aquest documental.
Què és exactament el que preteníeu
en aquest acte, Marian?
En aquest acte,
era un acte previ
al Dia Mundial de la Salut Mental,
que aquest any portava com a lema,
sense por,
tots contra l'estigma,
i una mica era per conscienciar
a la societat de la importància
de que aquestes persones,
les persones que pateixen una malaltia mental,
puguin de cada cop ser més vistes,
més ben vistes, perdó,
i que s'integrin a nivell social,
laboral,
i que hi hagi més recursos sanitaris per a ells.
Per cert, quanta gent més o menys
hi vau assistir?
No sé si teniu dades.
Sí, a veure,
aquest divendres
van ser una trentena de persones,
però va ser degut
que hi havia bastants actes
a Tarragona,
inclòs també l'apertura
del famós Corte Inglés,
i tot això ens va...
Era un dia pot ser complicat, no?
Sí, ens va desdibuixar una mica l'acte.
Tot i amb això,
va estar molt bé,
la intervenció del doctor Joan Penya
sempre és molt bona i positiva,
i els assistents, doncs,
van quedar força contents.
I aquest documental, Mariana,
el Retrats?
Sí, a veure,
el Retrats és la història
de vuit persones
que estan afectades d'esquizofrènia,
i que aleshores,
a través d'un taller de pintura,
poden extraure les seves angoixes,
les seves pors,
les seves il·lusions,
motivacions,
i això els ajuda
en la seva evolució personal
i també en la malaltia.
A més, cal comptar que el monitor
de tallir de pintura
és també una persona
que pateix esquizofrènia,
que ha estat ingressada
en diversos centres psiquiàtrics
i que ha trobat en la pintura,
amb l'expressió artística,
una manera d'extraure
el seu neguit interior
i la seva angoixa,
i ha fet una tasca molt important
amb ell i amb els seus alumnes.
al final del documental,
es veu com aquestes persones
hi ha un canvi,
un abans i un després.
Comencen a tenir il·lusions,
a desitjar coses
que fins al moment
no podien,
o se sentien ofegades
en aquest camp,
i això és molt bonic,
perquè dona aquesta visió positiva,
aquestes ganes de viure,
aquesta il·lusió.
A veure,
els realitzadors
són el Quim Fuster
i el Pau Itarte,
i són dues persones
que ja han fet
diversos documentals
i que amb aquest documental
han pensat
en la malaltia mental
i en com fer un missatge
que trenqui amb l'estigma
i que sigui una visió positiva.
Es dona realment
aquesta visió positiva
al documental?
Sí, molt, molt.
Des d'un principi
ja es veu com el monitor
del taller de pintura,
com deia aquesta persona
que ha patit
i pateix esquizofrènia,
doncs té una empatia
molt gran
amb els alumnes
perquè han passat
i estan passant
pels moments
que ell molt bé coneix
i aleshores
aquesta transmissió
tan propera
els fa
pas a pas
un avenç
molt important,
no?
I això és el que convé,
no?
Transmetre a la societat
que aquestes persones
que lluiten cada dia
i que s'esforcen
també per sortir
d'aquest estat,
doncs poden arribar
a fer coses
molt positives
i molt maques,
no?
I també això
els serveix
per veure's
com la resta,
no?
Unes persones
que poden arribar
dintre de les seves possibilitats,
clar,
a normalitzar-se
i a fer coses
entre cometes
normals.
Sense por,
tots contra l'estigma,
és aquest lema
que ens comentaves.
Encara estem lluny
d'arribar
a una societat
on
estem tots
contra l'estigma,
on desaparegui
pot ser aquest estigma?
Malauradament,
encara s'està lluny.
O sigui,
a veure...
No és per donar
una visió negativa,
simplement és perquè
la percepció
que almenys
la gent
a vegades
parlant-ho
i al carrer té,
doncs,
encara
dista molt
del que hauria de ser,
no?
Sí,
encara dista,
jo crec que,
a veure,
la conscienciació
és molt necessària
perquè de cada cop
hi ha més persones
que pateixen
problemes
de salut mental,
no?
I les estadístiques
així ens ho demostren.
Per exemple,
segons dades
de l'Organització
Mundial de la Salut,
una de cada quatre persones
patirà
al llarg
de la seva vida
algun trastorn
relacionat
amb la salut mental.
Un estudi
que fa poc
sortia
als mitjans
de comunicació
justament
apuntava molt
a la gent adolescent.
Sí,
la gent adolescent
és potencialment
procliu
a poder contraure
algun problema
de salut mental,
no?
En ocasions
relacionat
amb un estil
de vida,
pot ser
que també
hi hagi
qüestions
de desestructuració
familiar
o qüestions
relacionades
amb la droga.
Clar,
són factors
que en el moment
de l'adolescència
igual
no es controlen
o no
se prevenen
d'una manera
indicada,
però
a la llarga
poden anar
sortint
tot aquest tipus
de dificultats
en una persona
que potser
comença
tontejant,
per exemple,
amb la droga
i que no tothom
evidentment
reacciona igual
davant d'això,
però
l'esquizofrènia,
per exemple,
al ser una malaltia
d'origen genètic,
en principi
tots podríem ser
potencialment
que poguessin
tenir
o desenvolupar
aquesta malaltia
i les persones
que evidentment
no ho saben
poden fer ús
d'algunes
substàncies
que després
derivin
en això.
És un tema
que donaria
ben bé
per una altra
entrevista,
Marian,
si et sembla
ja anirem parlant
de tot això,
perquè és un tema
que també em sembla
interessant
i crec que
que els nostres agents
els pot ajudar.
Aquest documental,
tornem al tema
del documental,
el podem veure
ja a internet,
veia ara que sí
que tenen web
a www.retrats.org
no sé si ja està penjat
o de moment
el deixen una mica més
a les associacions
per a que el vagin passant.
Sí,
de fet,
a nosaltres
ens el van deixar
per fer aquesta projecció.
Vaig consultar
la setmana passada
i no vaig poder
hi accedir encara.
I de totes formes
sí que veiem
que hi ha informació,
hi ha un resum
del documental,
doncs,
almenys informació
i maneres de contactar
sí que les hi ha.
Sí,
es pot fer la petició
si interessa,
sí.
Molt bé.
Doncs,
Marian,
ho hem de deixar aquí,
que ens querem
amb aquesta sortida
que ara fèiem
en referència
a aquest estudi
i a la salut mental.
Si et sembla,
en tornarem a parlar
en futures edicions
de Tothom.
Moltíssimes gràcies
per haver vingut.
Avui dilluns de pont,
no tens pont,
tothom.
A vosaltres.
No, no,
estem aquí.
Aquí estem.
Marian Bonet,
psicòloga
de l'Associació Aurora.
Moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Moltes gràcies a vosaltres.
Tothom,
un programa
de Tarragona Ràdio
perquè les diferències
són d'allò més normals.
ens escolta ben mala
Marian Bonet,
psicòloga
de l'Associació Aurora
i ara canviarem
de tema
al programa
Tothom.
Anem a parlar-vos
d'un conte.
Anem a...
Avui que és
un pont,
que molta gent
té festa,
doncs potser
hi ha nens
que ens estan escoltant
i que els pot interessar
també
el tema
que parlarem
a continuació.
hem convidat
el Quim
i la Carmen
de l'Associació
de Teràpies Naturals
Espíritu Libre
perquè ells
presenten
un conte
que també
té molt a veure
amb la discapacitat.
Ara ens ho explicaran
Quim,
Carmen,
buenos dias.
Hola,
bon dia.
Hola,
buenos dias.
Expliqueu-nos,
abans d'entrar en matèria
del conte.
Aquesta asociació
que teniu,
Asociació de Teràpies
Naturales
Espíritu Libre,
per què treballa
aquesta asociació?
Per què treballeu?
Bueno,
nosaltres,
nostre projecte
és fer casas
de colonias
per a nens
amb qualsevol
discapacitat,
amb qualsevol
d'enfermitat,
com qualsevol
de cànser,
com qualsevol
de coraxó,
com qualsevol
limitació.
En principi,
volem començar
a fer la primera
casa de colonias
a les afueres
en la provincia
de Tarragona,
i aquí treballarem,
de hecho,
ja estem treballant,
fent talleres
hechos a medidas,
específicos,
per a cada discapacitat
o per a la enfermedad
que té aquest grup de nens.
Com, per exemple,
fer arteterapia,
cromoterapia,
musicoterapia,
tot això,
unirlo,
unir totes aquestes
esheramintes
per a sacar
més informació
i per a mover-le
més la part emotiva
a estos niños.
Molt bé.
Un dels projectes
que teniu en ment,
que ho parlàvem també
l'any passat
de l'anterior temporada
del Tot Homi,
que ara ja s'ha fet realitat,
ja s'ha materialitzat,
és aquest conte
de la Lupita.
Quim,
explica'ns una mica
com surt la idea
de fer,
de dur a terme
aquest conte.
Home,
a veure,
el conte
era fer
alguna cosa
per donar,
conèixer una mica
l'associació
i una mica
els valors
que portem a dins,
no?
Sobretot uns valors
que reflecteixin
el que és
la societat,
però no només
ja els que són presents,
sinó una mica
l'amistat
i valors que s'han anat
perdent
de generació en generació,
que ja cada cop
es van dissolvent
i que convé
recordar-los
i comunicar-los.
I tenir-los presents,
no?
Exacte.
De què tracta el conte,
Quim,
fins on ens puguis explicar?
El conte
tracta de l'estrella
Lupita
i he dit
que són certs
bastant diferents.
Un és una estrella
que està a l'univers
i l'altre
és una persona d'aquí,
un noi,
que li agrada molt
l'astrologia.
Però tenen
un interior,
un esperit
molt semblant.
Tenen la misma
situació,
no?
En personal.
Sí.
I, bueno,
és aquesta energia
que és un procés
de búsqueda,
no?
de recerca
que els fa
que vulguin
omplir
aquesta soledat
que tenen
al món
i buscar
una mica
la fe,
no?
Que és això
el que és
la resposta
de l'amistat
els acabarà
unint
en ells dos
amb un amor
universal
i verdader.
Recupereu valors,
parleu d'amistat
i a banda
també és un conte
que, com deia jo,
la presentació
té molt a veure
amb la discapacitat,
també, no?
Sí,
a més a més,
bueno,
a part de que
estem intentant
que l'on
ens ajudi
per treure
alguns exemplars
en braile,
també les presentacions
que es faran,
hi ha unes
que són uns
contacontes,
que aquests contacontes
estan fets
perquè la lupita
en persona vindrà,
però està fets
de cara
que toquen
les textures,
toquen
les sensacions.
Explícanos
si es tocarme
perquè me comentabas
antes fora d'antena
i dices
que lupita
es un personaje
que se puede tocar,
que les persones
con cierta discapacitat
van a poder
disfrutar de això.
Exacto,
lupita
no solamente
con discapacitat visual,
sino con...
No, no, exacto,
con cualquier tipo
de discapacitat.
Lupita
lo hemos hecho
en SER,
que puedan
todos los niños
tocarle incluso
los mofletes,
pues son de una tela,
una textura
muy suave,
porque claro,
cuando uno toca
los mofletes
de un niño,
pues es algo suave,
tierno,
cariñoso,
¿sabes?
Los ojos
pues también
son muy saltones
para que los niños
puedan tocar incluso
la sensación
del color que tiene,
¿no?
Porque cuando tú
tocas un objeto
también tocas
la sensación
de ese color.
Claro.
Entonces,
pues bueno,
lupita se va a presentar
en las presentaciones
para que la podáis conocer
todos los niños.
Aquest conte
va dirigit
única y exclusivamente,
clar,
normalment
associem contes
amb nens,
¿no?
O també
una persona
més gran
doncs pot trobar
també algun benefici
en aquest conte,
Quim?
Home,
jo crec que sí,
jo crec que tot el que és
una ensenyança
i una ensenyança
de valors
fonamentals
del ser humà
crec que és més
que un conte,
és una història,
una comunicació
de valors
que s'han de nutrir
des de gent
que té 10 anys
fins a gent
que en tenim
potser
més
o fins i tot
a 100 anys,
jo crec que és
per tothom.
Abans
nombràveu
la 11,
no sé si hi ha més
entitats
que han col·laborat
o que heu demanat
a l'hora d'adaptar
aquest conte
o a l'hora
de donar-vos
també
algun tipus
de subvenció
o algun tipus
d'ajuda,
no sé com està el tema.
Sí,
o sea,
nosaltres queremos
sobre todo
també hoi
agradecer
a Dai Prín
que és una emprenta
de Reus
que és,
su jefe se llama Manel,
és un home encantador
que té de cerca
el tema
de la discapacitat
perquè té una sobrina
con el síndrome de Down.
Cuando yo,
nuestro proyecto
le encantó
i quiso de una manera
ayudarnos també.
Y després
otra empresa
que se llama
Sun Systems
que és
de la energia solar
que està aquí
en Tarragona.
son gentes
maravillosas
que también
nos han ayudado
han colaborado
económicamente
en el cuento
pero también
moralmente
y con difusión
nos han ayudado
en este cuento
y también
nos van ayudar
en nuestro proyecto.
Parlem de dates,
llocs
i presentacions
perquè
ja l'hem pogut veure
a la Lupita,
abans m'ho comentàveu,
ja l'hem pogut veure
a la setmana medieval
a l'entorn
de la catedral
aquests dies
a Tarragona
però aquesta setmana
ja comenceu
amb les presentacions
una mica més
en serio
per dir-ho d'alguna manera
del conte
i també
de la Lupita,
Quim.
Sí, exacte.
Aquest dimecres
dia 13
a les 8
és la primera presentació
a la Capona
aquí a Tarragona
aquí a Tarragona
exactament
i el dissabte
a la llibreria
a la Rambla
a les 6 de la tarda
que a més a més
vindrà la Lupita
a presentar el conte.
Dissabte estarà
a la Lupita?
Sí, dissabte
sí, dissabte
ja
en person.
Molt bé, doncs dimecres
a la Capona
a partir de les 8 de la tarda
i dissabte a la Rambla
a partir de les 6.
i també
sin oblidar-nos
que el dia 28
que és jueves
28 d'este final de mes
lo haremos
en el Ayuntamiento
de Salou
en la biblioteca
justament
en la biblioteca
haremos el cuentacuentos
el primer cuentacuentos
así que
abrimos las puertas
para que puedan
venir también
todos los niños
a este cuentacuentos
y participar
porque le vamos a hacer
participar a todos los niños.
A més a més
aquest conte contes
està especialment fet
per totes
les associacions
que tinguin
qualsevol
que siguin aquí
Tarragonès
i que tinguin
qualsevol interès
en que
veure la nostra associació
i fer el conte contes
per els seus
per els seus usuaris
per els seus membres
exacte
doncs que
que ens posin en contacte
amb nosaltres
que
amb bones
farem el conte contes
per ells.
Doncs si hi ha alguna associació
o alguna persona
a títol individual
que estigui interessat
en aquests
conte contes
en aquests tallers
que vosaltres també oferiu
doncs
també es poden dirigir
a nosaltres
aquí a la ràdio
al correu
tothom
arroba tarragonaradio
punt cat
i nosaltres
ja us farem
també
constar
doncs
aquestes
ganes
de l'associació
per
per
per
per
per
fer partícips
dels vostres tallers
bé que m'embaixen del tema
i el que us volia preguntar
és que
si algun s'està escoltant
o
i vol
preguntar
o i es pregunta
com adquirir
aquest
aquest conte
de moment
ja tenim alguna manera
de fer-nos amb el conte
o
ho hem d'esperar
no no
ja està a la venda
ja s'hi val
no?
exacte
i on el podem trobar?
a diversos llocs
a la Capona
evidentment
a la llibreria
a la Rambla
a Xerà
al Sant Iberi
de la plaça del Mercat
d'aquí Tarragona
també
i a Reus
a la Galatea
al centre Pallola
a la planta baixa
una botiga
que es diu
Truita
no sé si em deixo
alguna més
a Cambrils
a Cambrils
hi ha dos tendes
també
que tenim
les dos llibries
que n'hi ha
que a Cambrils
també les tenen
al nostre compte
una altra Galatea
és de Cambrils
sí
i ara esteu també
a la setmana medieval
que m'ho comentàveu abans
també
allà també
poden adquirir el compte
no?
i tant
allà poden adquirir el compte
i si tenen sort
trobar-se amb la Lupita
també
ostres
quan
es podeu pensar
quan hi tornarà a estar
o no?
o no ho sabeu?
aaaah
la Lupita sorpresa total
ve quan
ve quan
quan vol
no?
aixec
és com a estar fugaz
exacte
Quim, Carme
moltíssimes gràcies
per compartir
aquesta estona
del programa
parlant de
de contes
i de la Lupita
i doncs
aviam si ens la trobem
a tu
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia
doncs hem parlat
de la salut mental
hem parlat
de la Lupita
hem parlat
de contes
bé
doncs hem parlat
de moltíssimes coses
la setmana que ve
doncs
en tindrem més
aquí a l'espai
tothom
de Tarragona Ràdio
un espai
que el fa
tècnicament possible
el nostre compan
l'ha fet avui
tècnicament possible
el nostre compan
John Maria Beltran
i qui us ha parlat
Miquel González
en tornarem
dilluns
vinent
amb més temes
perquè a Tarragona Ràdio
i a l'espai
tothom
pensem que la discapacitat
és d'allò
més normal
fins la setmana que ve
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
on tots som iguals
i a l'hora diferent