Puc-ho, paca!
L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Josep Pardila, bon dia.
Com estem? Ai, cansat avui.
Un divendres més aquí amb la nostra última mitja hora.
Sí, sí.
Ens deixen només mitja horeta.
Mitja horeta.
Mira que estaríem estona.
Ni això, mitja horeta no.
Ni això, ni això, ni això.
En fi.
Ja s'han d'acabar les eleccions, ja no podem dir allò de...
Com que hi ha eleccions, ens posem amb els polítics i traiem talls dels polítics.
No, però igual mos hi posarem.
Igual, no?
Els polítics igual mos hi posarem.
Això sempre, això sempre.
I tant.
Què tenim per aquesta setmana?
Anem per feina, si et sembla?
Som-hi.
Comencem parlant de nosaltres mateixos aquesta setmana, perquè ens agrada,
perquè som així d'esplèndids.
Segurament no serem el programa més escoltat de la casa.
No.
No.
Per cert, estic trist, Serdiola.
Per què?
Perquè no sortim a l'EGM.
No sortim a l'EGM.
No, mira que he estat buscant, eh?
Tarragona Ràdio no ha sortit.
L'última mitja hora no és el programa més escoltat de Catalunya?
No.
No, no.
No ho entenc.
Almenys és el programa més escoltat de Tarragona Ràdio.
I el termòmetre aquest de la comunicació tampoc sortim?
A quin?
El baròmetre aquest de la comunicació?
Ah, doncs ja no ho sé, tampoc.
Ho hem de mirar, ho hem de mirar.
Bé, almenys parlen de nosaltres els altres espais de la casa.
Això ja és bo.
Això ja és bo.
Que parlin de tu.
Sigui bo domenys ja és bo, Miquel.
Ja és bo.
Si no, escoltem l'emboscada que li van parar a la Núria Cartanyà
durant la darrera edició del Quartec Català, amb l'Enric Garriga,
recordant un muntatge que metíem nosaltres aquí a l'última mitja hora.
T'han de demanar voluntaris i demanar coses.
Sí.
Dóna'ns alguna cosa, Enric a canvi.
Avui farem un sortet, però escolta un moment.
Digue'm.
Què?
Ens estàs escoltant, sí?
La treus tu o jo?
Va, treu la tu i o a Romero, tu la treus.
És que és molta responsabilitat, jo no ho faig això normalment.
La treus tu o jo?
Va, treu la tu i o a Romero, tu la treus.
Saps que és molta responsabilitat?
Jo no ho faig això normalment.
No, jo no ho volia recordar.
No, ja veig que normalment no ho faig, però avui ho hauràs de tornar a fer.
Això és la incidència, eh?
Les remenes tu i la trec jo o les remeno jo i la treus tu?
Mira, no ho sé, no ho sé.
Divendres tornarem a quedar retratats, això.
A veure, avui sortegem invitacions per a les parelles de voluntaris lingüístics del centre d'Aragona.
Em sembla el joc dels disparats, això.
Que trist.
Jo crec que ja ho fan expressament, eh?
Eh que sí, eh que sí, per sortir a l'última mitja hora.
Tots es moren de ganes.
La treus tu o la trec jo?
Sí, sí, sí.
Fins i tot el nàstic.
Els hi agrada, els hi agrada.
Fins i tot el nàstic parlen de nosaltres.
Jo crec que tenim por.
Veu malament, però...
Bé, bé.
Bé, també.
Almenys la durada de la secció de la Tere Ortega ja s'establera en 3 minuts.
Ah, ja no és la jornada en un minut?
O en dos, no ho tinc molt clar.
Així de clar i contundent, tot i...
Així de contundent, eh?
Vinga, vinga, vinga.
Escoltem-ho.
Tere, bona tarda.
Hola, bona tarda, bona nit.
Bona nit, com ho tenim, això?
Molt bé, molt bé, preparats ja, eh?
Tots preparats, sí?
Però avui, un, dos, quatre, cinc, quants minuts?
No sé, quants minuts avui, va?
Jo crec, mira, 3 minuts i a veure si ho clavo, eh?
Aviam, és que després de l'última mitja hora ens foten uns pals que no vegis, tu.
Vinga, som-hi amb els 3 minutets, sintonia, som-hi amb la Tere Ortega.
Trobo que sí, no?
Quina fama tenim, Artur.
Quina fama, quina fama, eh?
Per cert, la secció, si t'interessa, va durar 3-0-5.
3-0-5?
3-0-5.
Ai, ui.
Ho va clavar.
Ho va clavar, Batero, ho va clavar, eh?
Sí, sí, sí.
Nit electoral, va donar molt de si, o què va nit electoral?
Per al nostre programa, no massa.
No massa.
La veritat.
Ho vam fer tots molt bé.
I tant.
Tot va sortir molt bé, les connexions més o menys van entrar bé.
Tot i això, parlem d'aquesta nit electoral.
Tarragona Ràdio va fer, com deia, un programa especial, un programa que començava a les 8 del vespre repassant les dades de les enquestes.
Aquestes enquestes que he fet ja s'havien filtrat a mita tarda.
Por favor, pero esto qué es?
Quines enquestes, Artur, qui les va fer, aquestes enquestes?
Quines enquestes?
Escoltem-ho.
És a dir, hauria augmentat la participació, ha augmentat la participació a les 6 de la tarda a Tarragona i també en el conjunt de Catalunya.
I la prospecció de l'enquesta de la Ràdio i de la Televisió Pública és a Tarragona.
De la Ràdio i de la Televisió Pública és a Tarragona.
Catalunya Ràdio.
Significa també, suposa també, un augment de la participació del voltant de 4-5 punts respecte a les eleccions de fa 4 anys.
Som una televisió, eh, també.
Televisió i Ràdio Pública de Tarragona, eh.
Vam fer el sondetge a peu durna, eh, a tot Catalunya, desplegament.
Clar.
Bé, ho vam encertar bastant, eh, al final.
És veritat, és veritat.
Ho vam encertar bastant.
És veritat.
Durant la nit tot i això vam poder escoltar opinió, declaracions, connexions en directe i també es va parlar de menjar.
Concretament, tu, Ardila i la Tere Ortega, escoltem.
S'han instal·lat un total de 8 taules on se serviran refrescos i aliments.
Hi ha preparats un total de 600 entrepans.
Ostres.
I 600 senyeres per repartir aquesta nit aquí a la seu de Convergència i Unió.
Doncs, escolta, Tere, que vagi també de gust als entrepans.
Gràcies.
Aquí segur que es disfrutaran-hi molt.
Molt bé, gràcies.
Fins ara.
Teresa Ortega des de l'Hotel Ciutat de Tarragona.
Ara ja et dic, som potser una decena de periodistes que estem aquí en aquesta sala.
Està més sol, Ardila.
Ja amb els nostres canapers i les croquetes que ens han servit, també amb les ampolles d'aigua, no hi ha cava, eh? No hi ha cava.
Avui a la seu del PSC.
Com a mínim menjareu.
Josep, fins aquí una estona.
Fins ara, que vagi bé.
Gràcies, Josep Ardila. Tenim diferents punts de connexió.
No hi havia cava, eh?
No vas portar croquetes, Ardila.
No, no, eren bones, eren bones, eh?
No t'ho perdonarem mai.
Però no era nit de cava justament a la seu del PSC, aquella nit.
No era nit de cava.
Puc fer un acudit fàcil? No, és igual, és igual.
Vinga, deixem-ho parlar.
Vam prometre que no posaríem talls d'esports, almenys del Quimpons.
Però no hem complès la promesa.
No, és que no podem.
Clar, és que la porra dona per molt. La porra és el hit d'aquesta casa.
Clar, és que un dia jo crec que hauríem de fer un programa només dedicat a escoltar les porres de la Tere.
Ho farem.
Ho farem?
Ho farem. Ho prometem en antena i així ho farem.
Vinga, vinga.
Escoltem, vinga, escoltem la trucada.
Vinga, exacte.
Escoltem la trucada.
Escoltem trucada d'aquesta setmana, una d'aquestes que només passa un cop a la vida.
Saludem el primer concursant. Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb la mascota.
Amb com?
La mascota.
Com la mascota?
La mascota del Nàstic.
Ah, molt bé, el Nàsticus.
Sí, Nàsticus, sí.
Digue'm, quin serà el resultat, Nàsticus?
Uno, dos.
Guanyarà el Nàstic per tot punt de...
Sí, guanyarà el Nàstic, jo, bé, clar.
Ah, molt bé, que vagi molt bé, gràcies.
Vinga.
Guanyarà, clar, guanyarà el Nàsticus.
Clar, és evident.
Si és el Nàsticus, la mascota.
Ei, el podem convidar un dia a l'última mitja hora, el Nàsticus.
Ei, estaria molt bé.
Hem de convidar tanta gent a l'última mitja hora.
Sí, sí, sí.
Ei, però estaria bé, eh?
I tant, sí.
Estaria bé, estaria bé.
Si la cosa va dir trucada és, Ardira, escoltem, el passat dijous,
una entrevista que mantenia el nostre company Joan Andreu Pérez
amb l'entrenador del CBT, Berni Álvarez.
I és que, com ja vam dir la setmana passada,
amb el tall aquell de jo, que pinya s'ha pegat un ninho,
si recordes, si et truquen de la ràdio, a part de les criatures.
Però, bueno, molt maco, sobretot els tres primers,
que era l'època de CB i que vam aconseguir pitres importants,
com guanyar lligues cadavanes,
contra el Barça, Guadiroga i a Pèrezsic.
i, bueno, i després també el fet de guanyar,
de jugar davant de gent en una època maca, no?
Crideven segurament com criden les teves filles, eh?
No he dret això.
Sí, espero que no tant.
Però sí, sí, ja passa, ja passa això.
Quan tens crius, ja ho saps.
Ara vien a jugar al papà contigo, oi?
Que poca agraïda que és la gent, no?
Amb lo que vas arribar a...
I va i demà desitges que perdis.
Te quiero el calor!
Ui, ui, ui, ui, ui.
Ja et trucaré, que no sento res, eh?
Por favor, pero esto qué es?
Pero esto qué es, esto qué es?
Aparteu les criatures, és veritat, eh?
Quan comencen les entrevistes, no els pots tenir a prop, eh?
Clar, clar, clar, clar.
L'altre dia aquell nen que s'enfadava,
aquests nens que cridaven que volíem jugar amb Bernie Alvarez.
Por favor, por favor.
Ai, senyor.
Artil, aquesta setmana ens han tornat a dir
que posem poques pifies nostres,
així que demostrem que també ens equivoquem,
que també som humans.
Vinga.
I fem-ho amb els següents talls.
Parlem de la Titan Desert.
Vinga.
Tu ho feies aquesta setmana,
això de parlar de la Titan Desert.
Explica'm, és fàcil, és difícil?
És molt difícil.
No ho tenies massa clar.
A Mario Rigol, en tot cas, la Titan Desert,
una cursa que es fa des de l'any 2006.
És una cursa ciclista que es fa pel desert,
al desert del Marroc,
i per tant, doncs, ja pots imaginar-te
la dificultat que comporta això.
No és com qualsevol cursa ciclista,
sinó que és, doncs, una cursa ciclista
d'alt nivell i de gran complicació,
d'edifici...
d'edifici...
Gran complicació d'edifici...
d'edifici o complàgia.
Molt difícil, eh?
Perquè, clar...
Sí, sí, ja t'hem pillat.
M'heu entès, eh?
M'heu entès, eh?
Ai, senyor.
Que respiro, que respiro.
Bien.
Bé, eh?
Era molt difícil.
Ah, era difícil.
Clar, és que vas far al Marroc, eh?
Allà a la Interpèrie,
sense aigua, sense re.
Una altra connexió de l'Esteve
és aquesta setmana des de...
Ah, frota.
Què?
Ja està, ja està, ja està.
Ah, bona, bona, bona.
Des de lo alto del cort inglès.
I tema no n'hi ha cap.
Ah, sí, després, després.
Des de lo alto del cort inglès,
l'Ardila ens explicava les vistes
i el temps que feia,
doncs, fa un parell de dies.
És el que deia Manu Tajada,
la roda de premsa.
Ara ja estic d'aula al cort inglès.
Em sents, oi, Núria?
Sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Ah, veus?
És que, com que tenen aquestes vitines tan estupendes,
tenim la unitat mòbil a baix de tot
i jo estic a dalt de tot.
I ara estem veient
unes vistes a Tarragona
realment espectaculars.
A més, amb aquest dia pujós de puja...
Com dius?
Amb aquest dia pujós de puja
s'ha unes vistes espectaculars.
Dia pujós de pluja, eh?
Just acaba acabat la roda de premsa
i ja els he demanat, doncs,
si podien portar-me a Mario Rigau
per poder parlar amb ell.
En tot cas...
He de confessar que estava just
al darrere d'unes estanteries
plenes de cotxes d'esquelèstric, eh?
Hosti, hosti.
Sí, sí, tenia...
Bueno, clar, un dia pujós te puja.
Però, escolta, Miquel,
què va passar fa uns tres dies
durant la secció de Fem un Clip a la tarda?
Què va passar?
No ho sé.
Crec que et vas inventar
un nou parlament,
perquè, clar,
no ho tenies massa clar,
el cognom jo crec que no ho tenies massa clar.
No, no.
No vas estar massa encertat aquella tarda.
Gent, diga.
El web es fa resum també.
El web es fa resum també.
Que Ernest es fa resò,
volem dir també,
que Ernest Maragall,
que Ernest Maragall...
que Ernest Maragall
denun...
denun...
renúncia a l'acte de diputat
i que la CUP confirma
que es presentarà
a les properes eleccions municipals.
A tot Tarragona llegim...
Vale.
Ernest Maragall.
Ernest Maragall,
Ernest Maragall.
Aquí estaria jo pensat, eh?
El president del Parlament, eh?
Amb el Tete.
Amb el Tete, el Tete Maragall.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Doncs mira, sí,
parlem de Tetes i de Maragalls,
tornem a parlar d'eleccions,
ara més en clau de debat aquest dilluns.
A Tarragona Ràdio
se metia un debat especial
amb els portaveus locals dels partits.
Tot seguit escoltarem els millors moments.
Comencem a dir-ho, si et sembla,
amb la lluita Alejandro Fernández
versus Begoña-Floria.
Vinga, vinga, doncs som-hi.
M'agradaria que la Victòria es comprometés
i tindrà el recolzament
dels tres diputats tarragonins
al Parlament de Catalunya
a defensar clarament
que l'aeroport de Tarragona...
Eh?
Que l'aeroport de Tarragona...
Que el port de Tarragona
no es fusiona amb el de Barcelona.
Ho dic perquè a Barcelona,
a Convergència,
i passava també amb el PSC...
El PSC no, mira't el programa.
Mira't el programa, no.
Bego, deixa'm acabar.
Si tu veus l'entrevista
a l'actual president
de l'autoritat portuària de Barcelona,
ho deixa molt clar.
Mira't el programa.
El matí de Tarragona.
Però home, aquí,
jo estic dient el que pensen a Barcelona.
No, home, a Catalunya.
Home, a Catalunya,
que més si vaig participar jo en la redacció,
no sé de què parlo.
Bueno, ara no governareu.
O sigui que és bastant indiferent.
No, però si sé amb què ens hem compromès
i no és amb això que dius, home.
Estim parlant amb la Victòria,
no amb tu, Bego.
Ja sé que ara tens ganes
d'entrar en escena,
però ara mateix et toca...
T'has referit a mi
amb una cosa que el meu partit no ha dit.
A tu no, eh?
Que el meu partit no ha dit.
Per tant, sigues rigorós
i no interremporeix.
Interremporeix.
Interremporeix.
Ja està.
Deixa'm acabar.
Deixa'm acabar.
Tu saps perfectament...
Sí, sigues rigorós.
I en aquest cas,
crec que el senyor Burgassé
va estar bé
quan va dir que no,
però tu saps perfectament
que hi va haver una proposta
de fusió dels dos cos.
No, no hi és aquesta proposta.
Sí, i el senyor Burgassé
va dir que no,
que em semblava molt bé.
Per tant, insisteixo,
sí, hem d'anar a defensar
els interessos de Tarragona.
Aquí que t'escoltegeix
el que li interessa, no?
M'imagino.
I tant.
Si això dels polítics va així.
Sí, sí.
Un altre tall protagonitzat
per la Begoña Floría
que ens recorda
el mític Pac Umbral.
Te'n recordes de Pac Umbral?
He venit a part de mi libro.
De mi libro.
La Begoña feia igual.
...per unes polítiques econòmiques
que no eren les socialdemòcrates,
que eren típicament
les polítiques econòmiques de l'esquerra.
Aquí ha vingut tothom
a hablar de su libro.
Aquí ha vingut tothom
a hablar de su libro.
Aquí ha vingut tothom
a hablar de su libro.
Porque yo he venido aquí
a hablar de mi libro.
Aquí ha vingut tothom
a hablar de su libro.
Això és normal
i per tant l'Arga
fa la feina que ha de fer
que és dir que l'esquerra
només són ells
i la victòria...
No, jo no he dit això, eh, Begoña.
No.
N'altros sempre hem defensat
l'acció de govern
i el que trobo...
No, el que l'has fet
fent amics la de la com sempre.
El que no entenc
és que el pobre Montilla
abjurés de l'acció de govern...
No, ell no va adjurar
de l'acció de govern.
Va adjurar d'un model
de tripartit
que ara ja no és en vigor
perquè no hi ha
les mateixes condicionants
que hi van haver.
I ell sempre,
jo li he sentit...
I te puc assegurar
que he sentit
totes les entrevistes
del Montilla, eh?
Es veu que sí.
Perquè a més a més
li he seguit de president Montilla.
Li he seguit moltíssim.
En cap d'elles...
Potser una bona
perquè té mèrit això.
Vale.
En cap...
Sí, sí, sí.
I també de la teva candidata
perquè jo...
Procuro assabentar-me
del senyor Mas...
Bé, per no extendre'm.
Com se les tiren
tots els altres, eh?
Com és que ho fa, això?
Si ja ets un partit,
no cau.
Mira els altres,
si totalment acabaràs votant.
Doncs sí.
Però s'ho passen bé
amb aquestes tertúries, eh?
S'ho passen bé, s'ho passen bé.
Acabem, Ardira,
amb un altre tall
del debat
que ens ha recordat molt
la Nòria,
de Jordi González.
I és que hi ha moments
que jo crec que
ni el Ricard Laoz
és capaç de moderar-ho.
No, escolta,
Victòria, no fem trampes.
Vostè fa trampa.
Victòria, Victòria,
no fem trampes.
Estàs posant la vena
abans de la ferida.
Calleu!
Estàs posant la vena
abans de la ferida.
Preparat el terreno.
Calli!
Ja fas bé, ja fas bé.
Calli!
Però home, no enganys.
Calli!
En me va o piqueta.
A més a més,
no ho dic,
però clar, també.
No, no ho dic
perquè vostè amb el discurs
que fem la interrupencial,
clar.
Calli!
Calli!
Calli!
Calli!
Des de l'oposició
també es treballa
i el senyor Nadal
no ha intervingut
ni una sola vegada
al Parlament, eh?
Si aquest és el gran problema
de Tarragona,
estem...
Senyors...
Apanyaos estamos,
com deia aquest.
Estamos de acuerdo con Alejandro.
Senyors i senyores,
a treballar,
que és el que hem de fer.
Deixem aquest debat
postelectoral.
A treballar,
que és el que hem de fer.
Que bé s'ho passen,
que bé s'ho passen.
Déu-n'hi-do,
doncs ja arribem cap al final, eh?
Ja està, això, ja està.
Acabem fent un recordatori,
tenim temps, a dir-la?
I tant, i tant, som-hi.
Doncs mira, recordem
que si voleu ajudar-nos
a fer el programa,
si detecteu algun tall,
alguna pífia,
algun moment curiós
a Tarragona Ràdio,
podeu enviar-nos un correu
a elmatí.arragonaradio.cat
i poseu el dia i l'hora,
el més exacte que pugueu.
El protagonista del tall
el buscarem i el posarem.
I de pas us saludarem
per la ràdio, que...
¿Cuánto sale esto por la ràdio?
Exacte, hi ha molta il·lusió,
com ara aquesta.
Home, això està bé,
allò de sortir per la ràdio
està bé, està bé.
Cada divendres,
allò de la una i deu minutets
va a l'última mitja hora.
I tant.
Què passarà?
Què passarà la setmana que ve?
Doncs la setmana que ve
tornarem a més coses,
tot el que va donar de si
la conferència
que l'alcalde de Tarragona
va pronunciar a Reus
aquesta mateixa setmana
i els millors moments
dels dos darrers partits
del Nàstic,
perquè...
Com?
Dels dos partits...
Ah, del Nàstic.
Però no vam dir
que respectaríem els esports?
No, que no en posaríem
aquesta setmana.
Ah, va bé.
La setmana que ve ja sí.
Només una, eh?
Ja ho podem.
Miquel González,
bon pont.
Just a partir de la...
Te'n vas per ahí o què?
Me'n vaig a Huesca.
Molt bé.
I tu?
Molt bé.
Jo me'n vaig a Sevilla.
Ostres, ja ens trucarem o algo, no?
Ja ens truquem des de Huesca a Sevilla.
A Sevilla.
Vinga.
Que vagi bé.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
La setmana que ve més
ja ho heu sentit
l'última mitja hora
allò de la una i deu minutets.
Adéu-siau.
Bona tarda.
Adéu-siau.