Només cinc minuts, seran tres quarts a dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vosaltres en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Us en recordeu, la passada setmana, a aquesta hora,
estàvem a casa Cefus.
Ens van acollir les persones que treballen
al voltant de la candidatura a Tarragona Capital de la Cultura Europea 2016
i recordem, també seu de Tarragona Ràdio.
Vam fer el programa des d'allà perquè vam donar-li una embranzida
a aquesta nova temporada.
Ja sabeu, i ho vam explicar en el programa,
ho van explicar els que hi entenen, els responsables,
que aquest any és molt important per la candidatura,
perquè és l'any que es va elaborant el projecte que s'ha de presentar
i que, en definitiva, és el que ha de determinar
si, finalment, Tarragona és declarada capital de la cultura europea.
Per tant, la proposta per aquest any és donar-vos a conèixer
o, en tot cas, abundar una miqueta en determinats territoris
de la cultura de la ciutat de Tarragona.
Teresa León, molt bon dia.
Bon dia.
Ella és tècnica de l'oficina de la candidatura.
Teresa, aquesta és la idea, al llarg de tots aquests programes,
donar algunes pistes de tot el que tenim
i que, a vegades, no coneixem del tot.
És un tòpic, però és cert.
Sí, i tant, perquè el que volem és incidir
i donar a conèixer una mica els valors de la ciutat
que no tothom coneix,
perquè sempre es remonten al que ja és més visible,
com per exemple la Tarragona Romana,
i són aquells puntals que tenen molta transcendència
amb el projecte, de cara al projecte.
Llavors, se'ns va acudir i vam pensar,
per què no, de donar a conèixer a tots els soients
aquelles coses més desconegudes
i convidar sempre, doncs, amb això,
amb un especialista, amb una persona
que, d'alguna manera, hagi treballat amb tot això.
I bé, aquí estem, esperem que...
I ara presentarem a l'especialista d'avui,
perquè allò que dèiem ara fa un moment,
no podem generalitzar, però si sortim al carrer
i preguntem, vostè sabia que Tarragona té una obra de Gaudí?
Home, jo no vull aventurar-me a fer cap pronòstic,
però m'imagineu que hi hauria un percentatge important
que ho ignora, que ho desconeix.
Per això hem convidat avui l'Anna Isabel Serra.
Anna Isabel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Podria ser una pregunta que donaria una miqueta
a la indicació si coneixem i valorem
el modernisme que tenim aquí a la ciutat?
Jo penso que de cada dia més.
Però durant un temps hem viscut una miqueta d'esquena,
aquest patrimoni, no?
Sí, totalment, totalment.
Per diversos motius, és un dels patrimonis
que ha estat una mica més silenciat,
o fins i tot, entre cometes, més adormit.
Però que penso que una màgia i un magnetisme
que de cada cop hi ha, penso, més iniciatives
que l'estan fent parlar, que l'estan fent acostar,
està sortint més que mai al carrer i s'atança, penso,
a la gent, perquè el vagi descobrint i s'interessi per ell.
T'has plantejat per què ha succeït això,
que durant tants anys enrere la ciutat no ha parat
compte d'aquest patrimoni que tenia?
Doncs penso que igual que molts altres patrimonis,
no només el modernista, ha estat potser,
tal com he començat, més silenciat,
però tenim moltes més etapes de la història de la ciutat
que, com molt bé deia la Teresa,
doncs han d'agafar una embranzida i sortir de l'anonimat.
I el per què? Doncs el mateix motiu.
Han quedat més aparcats en el temps i també en l'espai
i d'altres que potser han estat més assequibles
o més fàcils o que tenim més a la vora, més a la mà,
han quedat en segon terme.
Quan es comença, no cal entrar en unes dades concretes,
en unes dates concretes, perdó,
però quan es comença a inventar-hi, entre cometes, tot el que tenim?
Algú diu, a Tarragona a mi em sona que hi ha alguna cosa modernista,
allò mirant amb ulls de turista a la ciutat,
quan es comença a inventar-hi i a treballar una miqueta seriosament?
Per saber exactament el que teníem?
Perquè probablement durant un quant temps ni sabíem el que teníem.
A veure, d'autors que han estudiat el nostre modernisme,
els nostres edificis, no tenim una bona colla.
Jo potser no hauria de ser així, però potser per la part que em toca
he de fer una referència molt maca a una iniciativa
que justament va començar ja l'any 2002 i que es va concloure el 2003,
que em van proposar des de part de l'Ajuntament
de tirar endavant un petit estudi o una petita guia,
que és la que ara n'estàvem parlant,
que fes referència, que reivindiqués tot un patrimoni
que estava silenciat.
Es va presentar una guia molt senzilla, divulgativa,
que fos molt amable i que l'objectiu no és pas
el d'anar a raure com si fos un estudi d'una tesi.
Tot el contrari, un estudi que cridés l'atenció a la gent
perquè tots aquests estudis que feia molt de temps
que ha treballat moltíssima gent es fessin més visibles,
més palpables.
En aquells estudis especialitzats, i a veure,
podem fer una petita cotació, la guia que va elaborar
i que ella ara mateix explicava, la nena Isabel,
és el recorregut per la Tarragona modernista,
i la idea que té aquest to divulgatiu és que la va fer
cosetània dins de la col·lecció Azimut,
que són col·leccions dedicades precisament
a la divulgació cultural i turística,
per tant té aquest format que és molt més assequible
a la població en general.
Això és el que es volia aconseguir.
Un text gens complicat, això no vol dir que sigui superficial,
que va ser, Déu-n'hi-do, recopilar totes les fonts que hi havia,
recopilar tots els treballs de molts investigadors,
que n'hi ha molts, que a Tarragona en tenim molts,
i hi ha molta gent al darrere que ha fet un treball
no només de documentalista, sinó estar als arxius i buidant dades.
Posat en sol, fa tot això, i fer-ho caminar, Déu-n'hi-do.
Jo m'imagino que vas gaudir moltíssim,
no és un joc de paraules, no és una broma,
fent aquesta guia, segur que tu vas passar molt bé.
Parlarem d'obres, però probablement també hem d'assenyalar noms,
perquè, de fet, els grans artistes modernistes catalans
van deixar la seva empremta a Tarragona.
No sé, Domènec i Montaner, i d'altres que trobaríem dels més coneguts.
I tant, tenim tot un llistat d'autors de primera línia.
El que passa és que en tot aquest espai de silenci,
d'aquesta part artística de la nostra ciutat,
els coneixem menys, com tu molt bé estàs dient.
Però a la nostra ciutat no només hi han passat arquitectes
amb un gran paper dins del món del nostre art,
d'aquí, de la ciutat, sinó foranis.
Queda molta, molta feina per fer.
Això li comento també a la Teresa,
que tenim un llarg llistat d'arquitectes a la nostra ciutat
que també demanen això, que també els fem una guia,
o que surtin al carrer, que també parlin amb la gent.
D'aquests, tenim a Josep Maria Pujol de Barberà.
Va treballar al rectorat, al mercat, al vell mercat.
A banda, va definir, si aixequem el cap,
ara parlàvem de la línia de l'horitzó de Tarragona,
si aixequem el cap i anem mirant pels nostres carrers,
trobarem moltíssims edificis aixecats per aquest senyor.
Moltíssims.
I amb algun altre element, no?,
que se'ns podria passar desapercebut
si no sabem exactament que té les característiques
d'aquest moviment arquitectònic.
I tant, i tant.
És qüestió d'anar mirant.
La resta ve sol.
Però fixa't, i és una cosa, una percepció,
em veixo una mica personal,
que sempre es parla dels grans arquitectes
i a vegades quan parlem d'aquestes obres magnífiques modernistes
s'oblida els artesans que sempre han acompanyat
els grans noms del modernisme
i que eren autèntics artistes, no?
I tant.
És una mica oblidadets a vegades.
Sí, sí, però...
Darrere dels grans noms.
I també el que deia l'Anna Isabel,
no només visible,
sinó que després n'hi ha altres obres que estan amagades
o que no s'hi poden veure,
normalment perquè has de demanar permís,
com és la capella que hi ha de Iuyol
de les Mares Oblates, del Convent.
Jo em vaig quedar meravellada
quan vaig llegir el teu llibre
perquè, a més a més, és allò que dius
ostres, és veritat,
sabies que això era d'aquell artista
o tenies alguna referència
però que realment no coneixes tot aquest potencial.
I és impressionant la quantitat d'obres
que hi ha a la vista, com tu deies,
de cases a la Rambla i a tot arreu,
però després les amagades,
les que no tenien accés.
I de la mateixa manera
que he parlat del senyor Josep Maria Pujol,
ella mateixa n'acaba de fer referència.
Clar, a Jujol.
Tenim l'insigne Jujol.
Jujol no només del Metropol,
sinó d'altres, d'altres obres desconegudes.
I el que és a les comarques,
perquè a les Pallaresos també hi ha obra de Jujol,
si no, va xerrada,
hi ha molts llocs al voltant de la ciutat de Tarragona
que també van deixar aquesta empremta.
És un artista...
El més conegut, segurament,
quan parlem és del Teatre Metropol
o el mausoleu del pati Jaume I,
és modernista també.
A veure si m'equivoco,
tu em rectifiques.
No em penso examinar,
perquè tinc el mateix coneixement
que aquestes persones que sortirien al carrer
per preguntar sobre l'obra de Gaudí.
Quins elements,
quins conjunts modernistes més destacats
tenim aquí a Tarragona?
En tenim una mica de tots els tipus.
Per exemple,
si pensem en arquitectura més vinculada
al món del lleure,
hem de començar parlant de la plaça de Toros.
Òbviament,
el nostre Teatre Metropol.
Si fem referència a l'arquitectura industrial,
tenim la Chartres.
Ah, clar, també.
Fixes, ens passa desapercebut,
parlem de modernisme
i no pensem en aquests edificis.
En tenim un llarg llistat.
Per exemple,
d'arquitectura funerària,
tu acabes de citar el mausoleu de Jaume I,
hi ha làpides i pandèons al cementiri,
qui va treballar a Jujol.
Si anem a l'arquitectura religiosa,
no oblidem el seminari,
ben finals del segle XIX.
el convent dels pares carmelites descalços,
que hi ha un element de Jujol
que demana a crits que el dignifiquem,
que el recuperem, vaja.
Continuem, tenim més encara.
La capella del Sagrat Cor
del convent de les Germanes Oblates,
que tant agrada la Teresa.
El convent de les Tresianes.
Ah, clar, també.
Sí, sí, és evident.
El rectorat.
El rectorat.
Sí, sí, l'antic escorxador.
I podem encara continuar
d'arquitectura pública,
l'antic escorxador,
el mercat.
També hi podem posar,
si convé el rellotge del port,
que a vegades hi anem a passejar
i no li fem cas.
També l'afegim.
En l'arquitectura residencial,
tenim moltes cases,
d'aquestes també oblidades,
la Casa Sales,
a la Rambla.
L'antic hotel continental
que està anant cap a la plaça dels carros,
que és un edifici remodelat,
i era un senyor hotel,
digne de primers de segle.
El carrer Apodaca.
Sí, sí, sí.
Algunes fotografies,
jo em penso que he vist
de quan era l'hotel,
fotografies antigues, esclar.
Si donava aquesta idea de...
Jo prefereixo imaginar-me'l
amb un interior luxós,
ple de vida,
ple de moviments.
Sé que hi havia les parets,
hi havia les pintures
dels bons pintors del moment.
Era un lloc que tenia la seva xispa.
Però tot això, esclar,
ja no...
Ho sabem,
però no ha conservat...
O ha conservat una part.
No.
Res.
És que com això també,
m'imagino que en un determinat moment,
quan hi ha tots aquests canvis urbanístics,
que es tirarien moltes cases a terra,
segurament.
sospito que sí, no?
Ai.
Que tenien un valor modernista.
En aquella època, diguem-ne,
que es devia primar altres aspectes
i no hi havia aquesta sensibilitat
que ara no passaria.
De cap manera,
però aleshores, en el seu moment,
moltes cases devien anar a terra.
A mi m'han parlat d'algunes cases de la Rambla,
que ningú se'n recorda ja,
però que fa pupa, eh?
Com dèiem els nens,
quan algú les recorda, segurament.
Molta, molta.
I hi havia diversos xalets,
no diré pas els noms,
però el que hem de vigilar,
penso, és que ja que hem perdut
tot aquest patrimoni tan important,
la feina feta cara al futur, no?
N'hi ha altre tipus de patrimoni.
A més a més,
ja que estem avui, parlem,
hem acotat l'espai modernista,
hi ha diversos espais
que ens estan reclamant la nostra atenció.
I per tant, no?
Aquesta transmissió hauria de continuar.
Clar, i ara què penso?
Parlem d'edificis,
parlem d'espais,
ja siguin civils, religiosos,
però també tot això,
diguem-ne que conté una sèrie d'objectes
que també són modernistes.
Ara, el fogarill del metropol, per exemple.
Doncs com això,
deuen haver-hi moltíssimes coses també per la ciutat.
S'han repartides
i s'han d'anar localitzant.
La guia, una mica,
el que feia era tirar l'am
perquè la gent s'il·lusionés,
descobrís que hi ha petits detalls,
no només arquitectura,
sinó altres petits detalls
que els tenim totalment
doncs aparcats
perquè són els que menys,
potser les arts menors,
són les que menys es visiten,
no es van a veure,
però que, i tant,
n'hi ha moltíssims al llarg.
Tal com està inventariat,
ja només a partir de la guia,
no és allò de si anem a veure allò que és modernista,
és que es pot fer una ruta formal,
modernista per la ciutat de Tarragona,
quedant un punt de la ciutat
i anar fent la ruta amb la guia a la mà
o amb un guia especialitzat,
que t'ho vagi explicant.
Vull dir que tenim prou patrimoni modernista
per plantejar-ho d'aquesta manera.
I tant, a més a més ja s'està fent,
des de l'àrea de turisme,
la tasca que porta a terme la Teresa,
a més a més,
s'està involucrant,
moltes entitats s'estan involucrant
justament en tirar endavant
que ens vingui un turista,
qualsevol persona interessada
amb més coneixements
o amb menys coneixements
que arribi a la ciutat
i a veure què li podem oferir.
Que aquest, entre cometes,
producte, l'art modernista,
com l'hi podem atensar?
A través de guies,
a través de folletons escrits
i a més a més s'està fent,
ho sé,
que hi ha diverses entitats
que estan posant les bases
per aquest funcionament.
I sabent també que el John Malkovich
és un gran enamorat, no?,
dir-ho jo,
que obliqueixo ja moltes persones
que no ho sap, però que...
Qui dius?
El John Malkovich,
l'actor i director,
és un gran enamorat.
I parlant de...
Heu de demanar l'adhesió
a la candidatura, doncs, eh?
Encara no hem tingut l'oportunitat,
però vinc, si és que bé.
I, doncs, bueno,
La capella de Jesús i Maria, no?,
aquesta obra,
fins i tot hi ha gent
que, com que és tan discreta,
no l'entrada,
que no la coneix ningú, no?,
que si hi ha oients
que no ho saben,
està al carrer Mendez Núñez, no?
I que el llibre molt bé s'explica, no?,
el fet que allò era un antic cumbé,
bueno, això l'Ena Isabel
ho podrà explicar millor.
No, no,
si ho dius perfectament,
potser és això el que els falta també.
M'estàs fent pensar que el que li falta
a aquest patrimoni modernista
és no tenir por,
perdre la por
i dir
som un gran,
tenim un gran patrimoni modernista,
és el de la ciutat,
no parlem,
no cal comparar amb altres ciutats
i amb altres espais,
sinó estimar el que es té.
I a partir d'aquí,
el següent pas
ja és la reivindicació,
la dignificació d'uns espais
que, com per exemple,
ara m'estàs parlant
de la capella de Jesús i Maria,
has de travessar una porta
i descobreixes,
un cop has obert la porta,
un espai molt especial,
molt particular.
Potser els roients
trobaran a faltar en aquest espai
que fem un inventari
de tots els elements modernistes
que hi ha a la ciutat de Tarraona,
però us asseguro
que és pràcticament impossible.
Jo estic mirant
i estic pensant
la barana del balcó del Mediterrani,
és que vas mirant i dius
però si realment estem envoltats
de modernisme
i no ens havíem adonat, no?
I tant, i tant.
Jo la part que em toca...
Tu que has de dir, tu que has de dir.
Jo la part que em toca...
Doncs i tant que sí.
I sobretot també insisteixo,
cal encara una posada en escena
molt més intensa, contínua,
si hi ha un degoteig
de tot tipus d'activitats
vinculades amb el món del modernisme,
ja sigui parlar de jojol,
ja sigui
tensar-nos a la quinta
de Sant Rafael,
imaginar-la
amb el jardí que tenia
quan la van construir.
No té res a veure amb el d'ara.
Però clar,
el modernisme no només ens parla d'art,
també.
Ens parla
de l'època,
de la societat,
com era la societat
que el va idear,
què pensava,
què volia,
quin estil
s'identificava.
Ho veia, a més,
en un estat d'ànim social,
en un moment molt determinat
que ens pot donar
moltíssimes pistes,
realment.
Per cert,
que l'arxiu de Jujol
anirà finalment
al pis de dalt
del Teatre Metropol.
Això és una gran cosa,
és un pas més, no?
A més,
un arxiu com aquest,
que és un arxiu magnífic,
no sé si el coneixes
en el treball de recerca,
però jo no el conec,
però m'imagino
que és un arxiu
que val molt i molt la pena.
Serà una gran cosa
pels estudiosos,
per a vosaltres.
Serà una iniciativa fabulosa,
exacte.
És,
forma part
d'aquesta línia,
d'aquest degoteig
d'entrades
que hem de construir, no?
D'amunt d'aquest modernisme
que a poc a poc,
no?
Una peça més
del puzzle,
del modernisme.
N'hi hem d'anar
afegint moltes.
Mira,
aquesta mateixa iniciativa
que n'estem parlant ara
ja estem, penso,
fent moltíssima feina.
I jo crec que el que
podíem proposar
els oients,
si hi ha algú,
doncs,
que espero que sí,
que algú digués
escolta,
doncs mira,
saps què que si ho faré?
Que es facin amb una guia
de l'Anna Isabel,
que agafin la guia
i que passegin,
que tombin per la ciutat
de Tarragona
amb la guia a la mà.
Jo crec que és
la millor manera
de reconciliar-nos
entre cometes
amb aquest patrimoni
que probablement
tenim una miqueta
oblidat.
No per part
d'entitats,
de persones,
a vegades també d'institucions,
sinó per la ciutadania
en general,
sovint per desconeixement,
segurament, no?
Teresa,
tu què et sembla?
Sí, a mi em sembla fantàstic.
que és la manera
de visualitzar
tot aquest potencial
i ja ho sabem
que és complicat
perquè en tenim tant
per sort
però tant per perdonar
conèixer encara
i ja anirem parlant,
no?
El projecte
no és que sigui un secret
però lògicament
la redacció del projecte
és una feina
de despatx
perquè ens entenem
però jo m'imagino
que sí que es pot dir
que un dels valors
que es posaran
en propietat
en aquest projecte
justament és el modernisme
a Tarragona.
Sí senyora,
sí,
i tantes altres coses
ja anirem parlant
com hem dit
però clar,
que s'ha de pensar
això,
que des de l'oficina
estem fent una tasca
que la ciutadania
ens conegui
i que ens doni suport
però que el projecte
és una cosa tancada
evidentment
que s'està treballant
i que no es pot fer públic
perquè al cap i a la fi
és una competició,
no?
I bueno,
i també si em deixeu comentar
breument
doncs això que...
Sí, tenim un minutet,
ja saps,
tornem com sempre,
Teresa un minut
com l'any passat.
Doncs bueno,
doncs continuo amb això
el suport públic
dir que ara el 26
de Genent i Dren
l'assignatura
d'un conveni
amb l'Associació
de Directors
i Professionals
de Catalunya
que també ens donaran suport
i és una entitat més
a nivell de tota Catalunya
com ja hem dit
però bueno,
que també de la ciutat
que ens venen a demanar
doncs això,
que volen col·laborar
i que la manera
doncs bueno,
fem donant,
difonent els lemes
i l'ematge corporativa
de la candidatura,
posant un link
a la seva espècie
si no ho ets
perquè la gent
s'hi pugui adherir
i fent una mica
d'ambaixadors
per tot arreu.
És això.
Doncs és això
el que anirem parlant
i també afegint
darreres informacions
i notícies
que es puguin
estar relacionades
amb la candidatura.
Teresa,
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana.
Anna Isabel Serra,
entre altres coses,
autora d'aquesta guia
recorregut per la Tarragona
Modernista.
Ha estat un plaer
i enhorabona
per la teva feina.
Moltíssimes gràcies.
Molt bon dia,
que vagi bé.
Adéu-siau.
Les notícies de les 12.