Is there a place for me? Somewhere to stay? Sometimes it seems to be so far away.
Encetem ara el darrer Espai Caixa Fòrum de l'any 2010 amb el Carles Marquès, el seu director. Carles, bon dia.
Bon dia.
Avui només amb tu?
Sí, i només amb mi i amb números, no de l'exposició.
Ai, què tal? La inauguració, sí.
Molt bé, va anar molt bé de moment.
Els números de bona família.
Sí, sí, sí. Han passat 1.246 persones.
Tant? Però si això es va inaugurar res?
Tu diràs tampoc, quan diguem altres xifres.
Sí, sí, són 250 persones per dia, aproximadament.
A més, guarda'm de mentir, perquè aquesta exposició és una exposició molt de l'atora,
perquè només entres, hi ha un compte de persones allà.
És a dir, que el dia a dia, és a dir, fins i tot quan acabem,
si us interessa, doncs allò, fer algun directe des d'allà,
perquè el Josep, o qui sigui, o l'altre Josep, puguin dir,
acaba de passar amb l'última persona i...
Sí, cada dia sabeu exactament el que és.
Això ho sabem sempre, perquè tenim un compte de persones,
però aquest el pot veure el públic, es veu.
El que no sabem encara és el nombre de boles, eh, i no ho podem dir.
No, no ho podem dir, no ho podem dir.
S'una de les proles.
He estat jugant, he estat jugant allà, però...
Estan enganxats, o s'han enganxats?
Sí, sí, sí, sí, no sabem el nombre de boles.
Home, n'hi ha una, la primera, que és molt fàcil,
perquè són pilotes de bàsquet, no ho diré en l'home,
perquè, clar, potser molt...
Sí, però, clar, si un nen de 3 o 4 anys,
les compta, així, ara algú ha sentit per la ràdio,
ja no tindria gràcia.
És a dir, per tant, ni la més senzilla, direm.
Però són 5 de progressiva dificultat.
I a lo millor ens podríem inventar un concurs
a la tornada de vacances, ves què et dic?
Sí, perquè això durarà fins al març, no?
Sí, sí, sí, i trobar-ho costa, eh, ja t'ho dic, ja t'ho dic jo.
Estem parlant dels números de Bona Família,
una exposició a l'Espai Caixa Forum,
al voltant dels números,
les diferents anèries de números,
que l'aminaugura la setmana passada.
I avui parlarem d'això, de nombres,
però de nombres de balanç.
Fem balanç de com us ha anat l'any,
que vosaltres considereu l'any per any natural, no?
Exactament, sí, sí,
10 de gener, no podrà ser 31 de desembre,
perquè futuròleg de moment encara no sóc,
però en una aproximació sí que podrem dir,
però almenys fins a dia 19 de desembre,
és a dir, fins ahir.
Han passat 110.000 persones,
és a dir, a veure, 109.754,
110.000 persones aproximadament,
cosa que vol dir, tenint en compte,
l'any passat vam tenir unes 120,
tenint en compte la crisi econòmica
i que nosaltres hem reduït activitats,
no només mantenim, sinó que pugem,
és a dir, sí que baixa una mica la xifra,
però hem fet força menys activitat,
les coses van...
Heu fet força menys activitat, eh?
Sí, això s'ha notat.
Sí, sí, s'ha notat.
Perquè aquí estaríem parlant en general
d'exposicions, visites guiades,
activitats de tota mena.
110.000.
És a dir, 110.000 persones
han participat en qualsevol de les activitats
de la Fundació Acaixa Fòrum Tarragona.
Per tant, esteu contents?
En el sentit de dir, hem baixat 10.000,
però és que hem baixat moltes activitats.
Però exactament, hem baixat moltes activitats,
per tant, hem tingut un parell d'exposicions fortes,
bàsicament una, de la que ara parlarem,
que ha estat Chaplin,
Chaplin Sol, és la més,
és la top ten, sí.
Chaplin només ha portat pràcticament 25.000 persones,
ja us ho esperàveu, eh?
Ens ho esperàvem, sí.
25.000 persones seria també un rècord de visitants?
No, no, hi ha hagut exposicions
com la de, històricament, la de Rodin,
la de Picasso a Dubofet i tal,
que han tingut més.
També és veritat que a vegades has de mirar
quants dies han estat, eh?
Vull dir que també has de comptar
quantes persones per dia.
Però vaja, està entre les 3 o 4
que han visitat més gent.
Chaplin la que més, 25.000 persones.
Correcte.
Quin altre més? Has parlat d'un parell?
He parlat del duet, diguéssim,
Cambotja, Terra d'Esperança i Espanya oculta,
Fotografies de Cristina García Rodero,
que la de Cambotja va tenir 19.000 persones,
vull dir que Déu-n'hi-do també.
I la de Cristina García Rodero una mica menys,
unes 18,
perquè també és veritat que va començar
una setmana més tard
i no portava els tallers familiars
que portava l'exposició de Cambotja.
És a dir, per tant, també han anat...
Això de tenir dues exposicions a l'hora
és molt bo perquè es retroalimenten.
Al final, Cambotja ha estat molt una exposició
per gent jove,
això ho hem vist també pels tallers escolars,
i Espanya oculta ha estat per gent gran,
perquè, clar, en fotografies,
diguéssim, que rememoraven,
tot i que eren fotos de 20 o 30 anys enrere,
només, però, vull dir, rememoraven
fins i tot més anys.
I aquestes han estat les estrelles de la temporada.
Després també hem tingut la de Dalí i les revistes,
amb 9.000 persones.
Clar, va agafar una mica de temporada d'estiu,
i, per tant, no tenim col·les.
Bé, vull dir que, de més, també, clar,
li va acabar l'agost.
I ara, com dèiem,
la de per sempre,
que porta unes 1.300 persones,
i la de Nombre és de Bona Família,
que em porta 1.246.
És a dir, tot i portar menys temps,
la de Nombre està sent...
està sent, vaja, molt visitada.
Feu més coses a part d'exposicions,
però podríem dir que les exposicions són l'espai
o la proposta més consolidada.
Sí, i tant, i tant, i tant.
I crec que fa l'impressió, a vegades, de fora,
que la gent no anem a exposicions.
Doncs sí, escolta'm,
com m'has pogut comprovar
o com heu pogut escoltar,
estaríem parlant de que...
No et diria,
no sé si la meitat,
però pràcticament...
Sí, vora la meitat de les persones
que passen pel Caixa Fòrum
visiten una exposició,
és a dir,
és el nostre major factor de públic.
A més, el fet que estigui, home,
molt cèntrica,
molt fàcil d'accés.
Clar, l'auditori,
que és on fem la resta d'activitats,
ja és el primer pis,
ja costa una miqueta més,
i a més la capacitat és la que és,
una sala d'exposicions i cap molta gent a l'hora
i sempre hi ha moviment.
A més, el fet que tenim obert el migdia...
A més, obrim aquestes festes,
jo crec que ara és el moment oportú de dir-ho,
obrim pràcticament cada dia
menys dos dies i mig.
Dos dies i mig,
que són el 25 de desembre,
tenim tancat,
l'1 de gener tenim tancat,
i el 6 de gener a la tarda.
Al matí tenim obert.
És a dir, aquest dia obrim només al matí.
El 6 de gener obriu al matí?
Sí, sí, sí, el dia de rei és al matí.
Digom, encara hi ha gent envoltant per Tarragona.
Vull dir, encara estan arribant els regals.
Vull dir, jo crec que és un moment
en què encara la gent surt al carrer a la tarda
i ja difícil, ja no els busquis, eh?
Però el dia 6 al matí encara és bo.
A més, ara que tenim el davant ja tot esplanat
i aquesta pista de gel amb la que sé
que també participeu una mica des de Tarragona Ràdio
i, per tant, ara allò...
Aquella zona torna a bullir.
Sí, és veritat, ja podem fer la ruta, no?
Exactament.
Podem empalmar una cosa amb l'altra.
Parlant d'exposicions, ja per tancar el tema,
què tal les visites guiades?
Les visites guiades,
en números estan anant molt bé,
és clar, són diferents.
A més, com que vam parlar
que hi ha moltes coses per tocar,
diguéssim, allò els guiades una mica inciten
a haver-hi que sigui una exposició interactiva.
Però en general, vull dir.
En general.
Surt a compte, eh?
Tenir un guia, vull dir.
I tant, i tant, i tant, i tant.
Surt a compte, perquè estem parlant
que a part de les 5 visites semanals
una mica fixades,
el dijous 1 a les 6,
el dissabte i dimuència a les 6 també,
i a les 7 del vespre,
aquestes dues en castellà,
les altres tres en català,
doncs són per un màxim de 30 persones.
Home, si són 31, 32, 33,
tampoc, tampoc, vaja,
no els fem fora,
evidentment no els fem fora de cap manera,
però surt a compte perquè la majoria de vegades,
home, ja...
Mitja entrada la tens pràcticament segura
i la majoria de vegades, a més.
Surt molt a compte, a més,
és molt agraït, sobretot, diguéssim,
per exposicions sobre temes dels quals...
Sempre és més...
Home, jo el que recomano, de tota manera,
és veure-la dues vegades.
Una, visita guiada,
perquè t'il·lustrin del que és més important,
i l'altra, per un mateix, per lliure,
perquè llavors els ritmes els marques tu
i t'entretens més amb una cosa o una altra.
I en aquesta de matemàtiques, realment,
a més, com que hi ha nivells des de molt fàcils
a molt difícils, una mica com els sudokus,
que també és una qüestió de números,
o com les playstation,
és a dir, una qüestió de nivells,
és a dir, tu veuràs fins on...
fins on arribes, exacte.
i bé, vull dir que jo crec que les visites
és una de les peculiaritats
o de les coses que Caixa Fòrum proposa
que realment singularitzen bastant l'espai.
Això pel que fa a les exposicions,
la joia de la corona, diguéssim, del Caixa Fòrum,
però feu altres activitats.
I tant, i fem altres activitats.
Fem balans, doncs.
Què ha passat més del 2010?
Fem balans, doncs.
Fem activitats familiars,
sobretot les familiars podríem dir...
que han passat, els timoengers, exactament,
sí, aquest cap de setmana passat
hem tingut els titelles vergers,
vull dir, més que què dir,
que feien també el seu centenari,
és a dir, per tant,
vam poder veure peces a l'escenari
que tenien, o sigui,
que fins i tot l'avi vergers,
és a dir, el que va fundar aquesta companyia,
els havia comprat i ja eren...
no eren nous, aleshores,
i per tant tenien peces a l'escenari de 150 anys,
titelles de 150 anys,
em pressionava bastant,
a mi el Sebastià Vergés, net,
me les va deixar tenir a les mans i...
I no sé més com agafar-les,
que la trencaré!
I si cal i se'm trenca,
doncs bé,
i aleshores també
una idea molt pedagògica,
explica què és el titella català,
quina és la diferència
amb altres titelles i...
i puxinellis del món,
que té unes característiques pròpies,
doncs per aquestes arts escèniques familiars
han passat 1.041 espectadors
al llarg de l'any,
han fet 6 espectacles diferents,
amb 11 sessions,
això vol dir que una no es va repetir,
vam fer una sòlava,
amb uns 95 usuaris de mitjana.
Altres aspectes, diguéssim,
dels espectacles familiars
són els concerts,
els concerts n'hem fet 5 de diferents
en 7 sessions,
és a dir, per tant,
volíem dir que hem fet 7 concerts diferents
i han passat 919 persones
i això vol dir 133 usuaris per sessió.
Teniu en compte que a la sala
hi caben 157 persones,
això vol dir pràcticament un ple
a cada un dels concerts.
i també per seguir amb els concerts,
ara ja no familiars,
sinó per públic adult,
tot i que evidentment hi pot anar tothom,
sempre que es respecti,
òbviament, la música.
En els concerts de temporada musical,
diguéssim, n'hem fet dues,
una a l'hivern,
és a dir, a principis d'any,
i l'altra ara fa pocs mesos,
a octubre, novembre,
i entre l'una i l'altra
han passat 556 persones,
això són 5 concerts,
també una mitjana de 112 persones,
que també és molt alta,
vull dir,
a més per ser la ciutat de Tarragona,
on sempre diem,
ah, concerts,
no és veritat,
no és veritat realment
quan ofereixes alguna cosa
que interessa
i el fas a un preu raonable,
això arriba a tot.
A més, hem entrat molt també
en la temporada musical
que s'organitza des de l'Ajuntament,
i en formem part,
qual cosa,
això, jo diria que tant...
He fet xarxa.
Exactament, hem fet xarxa
i això és perfecte.
Per tant,
a Tarragona li agrada la música,
li agrada les exposicions,
què tal els cicles de xerrades,
els documentals més debat?
Els cicles...
Sí, sí.
Són especialistes
en portar convidats d'aquells,
il·lustres, eh?
Doncs, per exemple,
no sé si recordes el cicle aquell
de dones viatgeres a l'Orient,
Sí,
eren conferències sobre cinc dones,
diguéssim,
de la història,
els anys...
Sí.
Al segle XIX,
quan aleshores viatjava...
Ventureres, exactament.
Doncs,
són cinc conferències,
gairebé 600 persones,
587,
118 persones per sessió.
Insisteixo que sempre...
Que la sala...
Bé.
Aquí hi ha molta...
Conec, eh?
Gent que...
de...
Corralitza coses a Tarragona
i diu,
Home, 70 persones a Tarragona
és molt.
Doncs,
us estic parlant de conferències
que passen el centenar de mitjana.
Vull dir que realment està...
Realment està bé.
Un altre cicle,
que també és aquest molt recent,
aquest cicle recordaràs,
la Guerra Civil a través dels cartells.
Doncs, bueno,
vam omplir pràcticament
totes les sessions,
132 persones de mitjana
i després 72 persones
en la visita
a la batalla...
dels espais de la batalla de l'Ebre,
però és que ja no hi havia ningú més a l'autobús.
Va anar creixent.
Un de 55,
un de 60,
un de 72
i perquè no n'han inventat de...
Bueno, suposo que s'han inventat,
però...
De moment s'arriba...
Estava per flotar un tren.
Anar al mercat fins aquí, sí.
O fer-ne dos,
però al final van dir
no és que tampoc...
Farem la visita en condicions.
Exactament.
És a dir que...
Aquests cicles han funcionat molt bé.
I el de...
Parlem de piano,
el del Joan Vives.
Sí, tan.
4 conferències,
443 persones,
per tant,
la divisió és fàcil,
111 persones per per cessió.
Moltes xifres,
però en tot cas
la valoració és positiva.
La valoració...
Molt positiva.
Molt positiva.
Molt positiva,
perquè realment,
diguéssim això,
tenia en compte que hi ha hagut
una mimba
de...
necessària
per la crisi,
110.000 persones
realment és molt elevat
i 110.000 persones
a dia 20 de desembre.
A veure si arribem
fins a les 112,
113,
una coseta així,
estaríem parlant.
A veure si redonim, no?
Sí, 115.
Vinga, va, 115.
Provem.
Fé com amb les boles,
apostem i ja m'ho diràs.
Exactament,
quan tornem al gener
ja t'ho diré.
Carles,
ens queda re,
un minutet simplement
per dir-nos
els plans de futur.
Seguireu treballant
en la mateixa línia,
no?
Seguirem treballant
en la mateixa línia,
l'exposició
número es continua
fins al març,
l'ada per sempre
també fins al febrer
i el gener
és un gener
molt familiar
amb més titelles
amb contes
a la vora del foc
amb la companyia Carromato
amb un concert familiar
de música africana
el dia 23 de gener
i el dia 30 de gener.
És a dir,
tenim dos cops
contes a la vora del foc
el dia 15 i 16,
dissabte i diuenge
i el dia 23 i 30
que tots dos són diuenges
a concert familiar
de música africana.
Tindrem temps de recordar-ho
perquè retrobem
l'Espai Caixa Fòrum
la setmana del 10.
del 10, sí.
Del 10 de gener.
Per tant,
això continua,
ja us ho recordarem.
Carles Marquès,
escolta,
director del Caixa Fòrum,
t'agraïm moltíssim
tota la participació
i el tenir-nos en compte
durarà aquest 2010
i us felicitem
per aquestes bones xifres.
Moltes gràcies.
A seguir treballant, eh?
Això sí que ho té.
Bon any, Carles.
Gràcies.
Igualment.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.