Aquesta sintonia ja és prou familiar
i torna a instal·lar-se al matí de Tarragona Ràdio
els dilluns. És el temps de Caixa Fòrum
que compartim amb tots vosaltres
i amb la companyia del seu director aquí a Tarragona,
Carles Marqués. Bon dia, Carles.
Molt bon dia. Quant de temps.
Tampoc no tant, però sembla que hagi passat
molt de temps. Encantats que torneu
en aquest moment del matí
de Tarragona Ràdio.
Amb un mes de gener
que no us penseu que perquè sigui
el primer mes de l'any que sembla que tot vagi
una mica a ralentir, Caixa Fòrum
aposta fort i de fet ara, per exemple,
a la sala d'exposicions
la tenim allà preparadeta
perquè en quatre dies... Arribarà Charlotte.
Arribarà Charlotte. La primera és la que dediquem
a Chaplin, no? Exactament. El dia 11
de febrer a les 8 de vespre
es inaugura l'exposició
Charles Chaplin, més enllà de les imatges
i això, la primera
de l'any, és Chaplin. Escolta,
ja en parlarem, no explicarem gaire cosa, però
què és? Fotografies?
És fotografies,
alguns fragments de pel·lícula,
després, sabeu, sempre hi ha les conferències
complementàries, en aquest cas són,
òbviament, en un cas com aquest,
són tres conferències
que alhora són, evidentment,
projeccions de pel·lícules
i, per tant,
diguéssim, ho té tot el seu sentit.
I, a més, ja us puc dir des d'ara,
perquè aquest matí hem estat treballant sobre el tema,
que
segurament farem
concursos de disfresses de Chaplin,
d'imitadors.
A veure, sabeu la famosa
anècdota de Chaplin?
Ah, sí?
Que es va presentar...
Va perdre.
Va perdre.
Va quedar segon.
És veritat, sí, sí.
Doncs...
Quina gràcia.
Sí, segurament farem
això i alguna activitat d'aquest tipus.
a part del taller familiar
ja va...
El taller familiar
va del protocinema, diguéssim,
allò del que hi havia abans del cinema,
és a dir, allò del cinema de dits,
sabeu?
Sí, sí, sí, sí.
Quan érem petits,
després els ho trob, etcètera.
Aleshores, a partir d'aquí, diguéssim,
ens plantegem i farem
i extendrem, diguéssim,
la idea a tots els col·legis
de la ciutat i del camp.
això, vull dir que puguem participar
en un concurs de petits cors
de Chaplin,
és a dir, avui en dia tots tenim un vídeo,
aleshores, bueno, produirem...
De totes maneres,
això que estàs dient ara,
de les escoles i tot plegat,
és una curiositat personal
perquè Charles Chaplin,
Charlotte,
hi ha hagut moltes generacions
que els hem conegut,
jo no sé les generacions més jovenetes
si el coneixen,
si tenen referències,
si realment és d'aquelles icones
que traspassen el temps,
com els grans herois, no?,
de la mitologia,
o sigui,
segurament sí.
Serà curiós comprovar-ho.
Exactament,
i a més una mica
el saber què hi havia
darrere el personatge,
diguéssim,
sabeu que Chaplin era una persona...
Hi haurà una mica de tafaneria
i safareig, també,
interessant.
No,
estic parlant de la seva ideologia política.
Ah, perdó, perdó.
Escolti'm,
escolti'm,
bé,
la seva filla,
vaig llegir una entrevista fa poc
a la seva filla
que deia que era
una persona fantàstica,
el seu pare,
que evidentment,
molts ho van dir als nostres...
Tant no els nostres fills
parlin bé de nosaltres sempre,
Carles.
Sí,
però no et pensis,
no sempre passa això,
ja ho saps.
A veure,
per això ens haurem d'esperar
a partir de l'11 de febrer,
quan s'inaugura l'exposició,
ja sabeu que la seqüència
és el tret de sortida,
també,
d'aquest tot seguit
d'activitats.
Aquesta setmana
hem de parlar,
fonamentalment,
d'una conferència
d'aquest cicle magnífic.
Havíem de parlar
amb la professora
d'Història Contemporània,
Montserrat Duc,
un impediment de darrere hora,
no ho ha permès.
De fet,
ella és qui presenta,
ella és vice-rectora
de Postgrau
i Relacions Internacionals
de la URB,
ella presenta
aquestes conferències
que estan coordinades
pel periodista i escriptor
Antoni Puigberg.
Exactament.
Aquesta conferència
en vam fer una
la setmana passada,
el dimecres passat.
Sobre la Rússia,
no?
Bona?
Boníssima
i, a més,
són coses molt curioses
sobre el personatge
i sobre la política
de Catalunya
a vegades
que fan pensar molt.
Per exemple,
vull dir,
una cosa
que té una part tràgica
però té una part,
diguéssim,
que fins que no te l'expliquen
dius,
ostres,
té lògica.
A veure,
l'anticlericalisme,
parlo de l'anticlericalisme
com a tal,
va anar acompanyat
de la reivindicació
del paper
de la dona
en la societat.
És a dir,
van absolutament
junts.
Això,
el professor Álvarez Junco,
que ens ho...
Més enllà de les...
Més enllà,
evidentment,
diguéssim,
d'on porta l'anticlericalisme,
ho sé dir a vegades,
que evidentment
és estar fora
d'absolutament
lloc,
però
ell diu
que quan va,
quan preparava
la tesi doctoral,
que és sobre
l'anarquisme
de,
això,
a finals del segle XIX,
principis del segle XX,
va observar,
ell anava fent les fitxes i tal,
i va observar que
de dos temes
havia de fer
sempre fitxa doble,
és a dir,
que un portava a l'altre,
un portava a l'altre
en tots els articles,
diguéssim,
de tota la...
de les revistes
que investigava i tal,
i es va preguntar
el per què.
El per què,
diguéssim,
és que
el segle XIX,
això ha canviat molt,
evidentment,
el segle XIX,
diguéssim,
la dona
estava molt subjecta
a l'església,
o certes lésia,
o cert tipus
de capellà
i de forma
de funcionar,
i aleshores,
d'alguna manera,
alliberar-se
d'aquest
funcionament
es va donar
al mateix temps,
diguéssim,
que, o sigui,
els homes anaven
contra l'església
i les dones anaven
per alliberar-se
del jou
masculí,
però al mateix temps
també era el jou
de, insisteixo,
feien una doble revolució
en definitiva,
no com ara
que fem doble jornada
el mateix,
Carles?
Veritat,
no t'ho havies imaginat mai,
doncs aquesta és una
de les coses
que vam...
No sé,
la doble jornada sí,
veus?
Sí, la doble jornada sí,
però vull dir que lluitar
contra l'església
i contra l'home
alhora,
jo realment
no havia pensat mai.
Aquesta capacitat que diuen
hipotètica
que tenim per fer dues coses
alhora,
que això és molt discutible.
Jo ara mal m'està el dir,
a més com que...
T'és igual,
a mi també.
ésser masculí que conec
capaç de fer dues coses
malament,
evidentment.
Ah, malament,
si són malament
ens podem apuntar molt.
No, no, no,
però vull dir,
no hi ha cap home més
que sigui cap a la setmana.
Escolta, Carles,
aquestes conferències,
en tot cas,
recomanar-les molt,
perquè són conferències
que són absolutament oportunes
en el temps,
a vegades entre tot el que hi aboquen
els partits polítics
i els mitjans de comunicació
perdem l'arrel de la història,
que és fonamental
per entendre sobretot
aquest moment que estem vivint,
que no és fàcil.
Que no és fàcil
des del punt de vista catalanista.
I la pregunta que es fa demà
la Montserrat Duc,
evidentment,
no és fàcil
i evidentment
la figura de la que parla
es va fer aquesta pregunta
i es va fer la seva resposta
és
encara som
i hem de ser pactistes
els catalans?
Aquesta és la pregunta.
Aquesta és la pregunta,
però no cal que la respongueu.
Anant-hi a la conferència
n'hi ha prou,
no us faran un examen,
eh, en sortir.
Però el que sí que
la Montserrat Duc
ens parlarà de la figura
de Jaume Vicenç Vives,
l'historiador.
I, a més,
molt preocupat,
justament per aquest tema
del pacte,
el pacte de Catalunya-Espanya,
és a dir,
què significa.
Crec que és molt interessant
i després continuem,
diguéssim,
en aquest cicle
amb altres figures
com Joan Maragall,
Jaume Balmes
i ja està.
I ja està,
s'acaba aquest cicle.
Recordem que aquest diumenge
també hi ha concert familiar.
The Black Bears,
un quartet de gospel
que, per cert,
porto entrades,
eh,
porto cinc entrades dobles.
Cinc entrades,
les regalarem als veients.
Sí, sí,
i tant que sí.
Si us plau.
Perfecte,
doncs aquí l'estem.
El Carles fa lliurement
de les entrades
que regalarem oportunament
als veients
del matí de Tarragona Ràdio.
Acaben entre els companys
a la tarda,
per tant,
com que algun d'aquestes entrades
també l'hauran de donar
ells,
ja ho sàpiguen.
Ja ho veurem,
segons es portin.
Ja ho veurem.
Carles,
que bé que hagi tornat
aquest temps
que ens posa al corrent
a tots plegats
de tota l'activitat
que es fa a Caixa Foron.
Continuen els cicles,
continuen les conferències,
avui hem posat l'accent
en aquestes dues fonamentals
per aquesta setmana.
Continuarem parlant.