Música
Avui encetem l'última setmana de l'espai de viatges de l'estiu de Tarragona Ràdio La Volta al Món.
Dilluns que ve tornarem d'alguna manera a la normalitat, però de moment aquesta setmana us proposem encara unes quantes destinacions, uns quants viatges arreu del món.
Avui hem pensat que amb la calor i l'aixafor que fa el nostre país potser valria la pena buscar temperatures més suaus i més agradables i un temps d'aquell ben diferent al nostre.
Per això, avui us convidem a viatjar a Irlanda, a fer un recorregut per tota l'Illa, començant i acabant a la capital, Dublín.
I ho volem fer tenint un guia molt especial que acaba de tornar d'Irlanda fa poques setmanes, que és el periodista de TV3 de Televisió de Catalunya, Alex Pareja.
Alex, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Oi que el temps és molt diferent al d'aquí?
Molt diferent, molt diferent. De fet, nosaltres, quan ens plantegem, la meva dona i jo, quan ens plantegem sempre el viatge d'estiu, acostumem a buscar temperatures una mica més suaus perquè de calor ja en passem molt aquí durant bona part de l'estiu
i aprofitant aquella setmaneta, aquells 10 dies o els 15 dies per desconnectar una mica de tot i també del temps.
L'aixafogor que fa aquí, francament, els 3 mesos és una mica insuportable.
Ara entraré molt en el detall del recorregut per tota l'Illa, però això, com a periodista, un titular d'Irlanda?
És una mica meravellosa. És una illa preciosa, una gent realment encantadora.
Els irlandesos, sobretot, tenen, potser per la influència de les pel·lícules americanes també, una fama de gent una mica grullera, una mica malcarada, res.
Tot el contrari, és gent realment encantadora.
Nosaltres ja ho sabíem perquè la Maria, la meva dona, té una amiga irlandesa que realment ens en parlava meravelles de la gent d'allà,
però ho vam poder comprovar. És gent molt amable, molt oberta, que a la mínima t'està preguntant d'on ets,
té molta curiositat per saber coses del teu país, realment ja en sap moltes, no calia que expliquessis gaire cosa
perquè de seguida ubicaven molt bé d'on eres la teva regió, les teves particularitats i el paisatge és preciós.
En diuen l'illa verda i és que realment ho és.
I realment és verda.
Realment és verda.
Comencem doncs el recorregut.
Ens situem primer a la capital, a Dublín, que normalment acostumes a fer també el lloc d'arribada de la majoria de turistes,
de visitants que van a Irlanda, segurament van a l'aeroport de Dublín.
Què té Dublín que hagi agradat o que hagi atret especialment a l'Àlex?
Dublín, sobretot, la manera com està feta, sobretot, vaja, és una ciutat gran,
però de cara al turista és molt amable perquè tot està bastant a prop.
Tot ho tens molt a l'abast tots els llocs d'interès del turista,
estan en una zona molt delimitada, el centre històric, lògicament,
i pots anar a tot arreu caminant.
No cal ni agafar un cotxe de lloguer ni agafar un abonament de transport públic.
Si tu al teu hotel t'has mogut una mica i l'has aconseguit una mica cèntric,
no cal que estigui al rovell de l'ou, l'hotel.
Nosaltres, el nostre, per exemple, estava a una zona de la ciutat
una mica més allunyada del centre, que es deia Smithfield,
que vindria a ser una mica com el poble nou de Barcelona,
és a dir, un àrea industrial que ara mira de reciclar-se i obrir-se a la indústria,
i obrir-se a l'indústria de les noves tecnologies,
perquè a Dublín hi ha moltíssima indústria informàtica, per exemple,
i també al turisme.
Vam agafar un hotel allà i des d'allà, caminant,
arribaves en 15 minutets, en una passejada molt agradable,
al costat del riu Lifi, per l'hora del riu,
arribaves ja directament a tots els punts d'interès,
tota la zona dedicada als carrers comercials, Oconell Street,
després arribaves també a la zona del Trinity College,
tot està molt a l'abast i realment és molt atractiu
de cara al turista no haver de complicar-te la vida,
perquè amb un mapa d'aquests del centre de la ciutat,
tot el que t'interessa, això ho tens molt a l'abast.
El riu, d'alguna manera, és l'eix que marca una mica,
a nord i sud, la ciutat, no?
De fet, és que totes les ciutats d'Irlanda estan vertebrades,
la gran majoria de les grans ciutats d'Irlanda i dels poblets
estan vertebrades al voltant d'un riu.
Hem dit abans que és l'illa verda, però també és l'illa a l'aigua.
Aquesta gent de sequera no hi entén.
Plou molt.
No hi entén.
Plou sovint i plou molt.
Plou sovint.
És una pluja que abans comentàvem fora d'antena,
és una pluja que no acostuma a ser gaire forta,
però sí que és molt constant.
Res a veure amb els xàfags i les tempestes d'aquí,
intenses, però allò va caient, va caient i va caient.
Va caient, sempre has de sortir de l'hotel amb el teu impermeable,
millor que un paraigua,
perquè de vegades hi ha una ràfaga de vent així una mica incòmode.
Nosaltres anàvem amb uns impermeables
i realment plou, te'l poses.
El segon o tercer dia ja t'acostumes a aquesta rutina
i realment no molesta gaire.
Ciutat de monuments o no?
O més ciutat per passejar pels carrers,
per patejar-se-la, entre cometes, allò carrer a carrer?
Té de tot.
És que realment Dublín és una ciutat molt interessant per al turista,
perquè té monuments,
a veure, monuments així grans i històrics,
doncs a veure, no en té gaires,
però sí que té cosetes.
Hi ha, per exemple, una estàtua molt famosa,
que realment, vista la perspectiva històrica,
doncs potser és una tonteria, no?
Però és la Molly Malone,
un personatge llegendari
que era una venedora de roses,
que deien que també era una prostituta,
que és una noia que apareix
amb moltíssimes cançons tradicionals irlandeses,
doncs hi ha una estàtua al mig del carrer
on la gent no para de fer-se fotografies al seu costat.
Després hi ha el Trinity College,
que és una de les universitats més antigues d'Europa,
on hi ha el llibre d'aquels,
que és un llibre,
l'adaptació dels evangelis,
em sembla que són quatre evangelis
amb unes il·lustracions precioses,
també molt antic.
Tot això ho pots anar visitant,
ja et dic, a peu,
però després també hi ha atraccions,
entre cometes, turístiques,
més contemporànies.
Hi ha tota la zona de Temple Bar,
que és un districte així una mica més bohemi,
ple a baixar de bons pubs,
el pub irlandès típic,
allò que aquí veiem reproduït
d'una manera més o menys encertada,
allà en pots veure la versió original,
i realment són tots pubs del 1800,
del 1700 i molt,
i al·lucines perquè realment
no ha canviat en absolut.
Tot és terra de fusta,
la casa antiga,
sempre té dues plantes,
normalment la planta de baix dels pubs
són per fer-hi una copa,
on sempre hi haurà algú
tocant música en directe,
i amb un públic també molt participatiu,
que pica de mans,
que canta,
perquè totes les cançons que interpreten
són bàsicament cançons tradicionals.
La gent,
la ment als pubs,
jo és una de les coses
que recomano més de Dublin,
perquè realment és espectacular,
i llavors a la planta de dalt
sempre hi ha una zona
més dedicada a fer humós,
i realment són plats
bastant econòmics
i molt interessants,
està molt bé.
Hi ha el típic plat
de fish and chips,
també cuina molt bé el salmó
de moltes maneres,
també tenen carn,
hi ha el típic puré de patates
també per acompanyar,
i això sí,
una Guinness per veure,
perquè realment
és la cervesa per excel·lència,
i a mi em va sorprendre,
ja l'havia tastada,
però realment allà
et fas fan
de la Guinness,
i no sé quants litres
en vam arribar a veure,
evidentment,
en moderació,
però no,
és una cervesa
que realment,
un cop superes
el xoc inicial,
la diferència
entre la cervesa
que nosaltres prenem aquí,
realment sí que
es fa agradable.
És una altra,
per cert,
de les atraccions
de la ciutat.
La fàbrica.
La fàbrica de la Guinness,
que és molt recomanable,
tu dius,
home,
anar a visitar
a una fàbrica de cervesa,
quina gràcia té,
però realment
t'explica,
és una visita guiada,
no sé si heu vist
els Simpsons
quan fan la visita
a la fàbrica de la cervesa,
DAF,
que t'expliquen
la història
de la cervesa,
com es fabrica,
que és una cosa així
però ben feta,
lògicament.
I la fàbrica
és un museu
amb una forma
de pinta de cervesa.
És molt bo,
hi ha com cinc plantes,
tu vas pujant,
hi ha unes,
totes les explicacions,
és en forma d'audiovisuals,
que és molt atractiu,
t'expliquen tot el procés
d'elaboració
perquè és una cervesa negra,
també t'expliquen
la història
del fundador
de la marca,
del senyor Arthur Guinness,
que és un home
que va ser un autèntic visionari
perquè va llogar
l'arrendament
dels terrenys
on hi ha la fàbrica
i per,
no sé si eren,
ara,
potser us dic una vaginada,
però per 7.000 anys
va aconseguir
un lloguer.
Ell estava tan convençut
que la seva empresa
aniria tan bé
que va llogar
els terrenys
per 7.000 anys,
una animalada bestial.
És una visita,
ja et dic,
molt agradable,
la fas en un parell d'horetes
i que culmina
a la planta de dalt
d'aquest museu.
Amb un tas.
Amb un tas de cervesa,
et conviden a una Guinness,
realment des d'una habitació,
una sala,
que és rodona,
amb tot de finestrals
i on tens una molt bona perspectiva
de tota la ciutat de Dublin.
És un lloc ideal
per fer una cervesa.
Hem derivat de seguida
de la cervesa
i en el paf,
perquè segurament
són els símbols d'Irlanda,
igual que podria ser
el símbol d'Anglaterra.
Realment el paf,
quan vas a Irlanda,
te n'adones que és el centre
de la vida social,
de la vida quotidiana
dels irlandesos.
Sí, allà la gent,
quan plega de la feina,
que també tenen uns horècles
absolutament diferents
i d'això també
n'hauríem d'aprendre aquí,
perquè són gent que
a les cinc,
dos quarts de sis de la tarda
ja ha plegat,
també es lleven abans,
també té el seu sacrifici,
però a dos quarts de sis,
les sis ja són fora
i tenen temps,
doncs,
d'això,
de fer vida social,
que nosaltres moltes vegades
en el dia a dia
sortim de treballar
a les vuit
o dos quarts de nou
o fins i tot
a les nou de la nit
i directament
te'n vas cap a casa.
Aquesta gent,
un cop plega de treballar,
sempre passa pel paf,
els mateixos companys de feina,
allò que veiem també
moltes vegades
a les pel·lícules
i realment
és el centre
de la vida social,
no només
a les grans ciutats,
sinó també
i especialment
a les ciutats
més petites
o als pobles.
un paf
que és,
en fi,
amb moltíssimes varietats
al centre neuràlgic
de la vida quotidiana.
Alguna cosa més
de Dublín
abans de marxar
de la capital,
Àlex?
No,
bàsicament...
Recomanable
per patejar-se-la?
Recomanable
per patejar-se-la
i hi ha un parell
de carrers comercials,
Grafton
o Connell Street
que són molt recomanables
per fer-hi compres.
Tenen l'euro,
és a dir,
no has ni de canviar moneda.
Els preus tampoc
és que siguin
molt diferents
als d'aquí,
però vaja,
si tu vols anar a fer unes compretes
també les pots fer igualment
i sobretot
això és interessant,
la visita guiada
que et fan pel Trinity College,
les fan mateixos estudiants
durant l'estiu
que es treuen uns calerons
i t'expliquen anècdotes
bastant divertides
de la vida
i sobretot
de la història
d'aquesta institució
i després
perdre's per temps pel bar
que realment
paga la pena
fer-hi un parell de nits
sense
grans sortides,
eh?
Jo et dic
anar a sopar
amb la parella,
després fer una copeta
i gaudir una mica
de l'ambient
de Dublín
i especialment
d'aquest barri.
El viatge,
l'itinerari que ens proposa
l'Àlex Apareja
és per tota l'illa
d'uns 10 dies
així que
tenim el temps que tenim
i tu mateix
hauràs de triar
el que et sembla
més significatiu
perquè la volta
que fa l'Àlex
és per tota l'illa,
sud,
oest,
nord
i tornant a Dublín.
Partint de Dublín
fem l'illa
en el sentit
de les busques
del rellotge,
és a dir,
anem cap al sud,
oest i pugem
fins a Irlanda del Nord
i després d'allà
tornem a baixar
per fer l'última nit
al costat
de l'aeroport
de Dublín
perquè l'endemà
ja sortia.
Deixa'm recomanar
si pot ser
que la gent
viatge amb la companyia
oficial
d'Irlanda
a Erlingus
perquè després
si tu has d'agafar
un cotxe de lloguer
hi ha
un descompte
brutal
amb una determinada
companyia
de lloguer
de vehicles
que realment
és molt assequible.
Si estàs mirant
preus de cotxes
a partir de 8 dies
que era el que necessitàvem
nosaltres
ens demanaven
650 euros
en molts casos
hi ha una diferència
de preus
bastant important
i ens va acabar sortint
el cotxe de lloguer
per 250
el mateix cotxe
amb les mateixes prestacions
és interessant
mirar sobretot
el descompte
que t'ofereix
aquesta companyia
pel que fa
al pack aquest
de viatge
més descompte
de cotxe.
I per cert
que te'l conduï
amb el volant a la dreta?
Mira
ja estàvem acostumats
perquè l'any passat
havíem anat a Escòcia
és allò que et dic
que sempre busquem
paratges una mica
més frescots
que aquí
i ja estàvem acostumats
però realment
el tema de les carreteres
sí que és
força impactant
perquè
el que aquí entenem
per una carretera
comarcal
de les Justetes
allà és una carretera nacional
hi ha molt poca autopista
moltíssima
molt poca
i que només connecta
per exemple
les ciutats importants
és bàsicament
el servei radial
de Dublín
la connexió amb Belfast
però la resta
de ciutats
del país
de la república
estan unides
per carreteres nacionals
que moltes vegades
són carreteres
tan estretes
que només hi pot passar
un cotxe
llavors quan
te'n trobes
un de cara
sempre hi ha llocs
on et pots apartar
una mica
allò que redueixes
la velocitat
et saludes
amb el cotxe
del davant
li dones les gràcies
i després
tornes a arrencar
molt bé
doncs vinga
sortint de Dublín
de la part
és sud
del país
de la república
que destacaries
nosaltres vam sortir
just al costat
de Dublín
hi ha una visita
molt agradable
sobretot si fa bon temps
com en el nostre cas
que vam tenir la sort
de tenir un dia
una mica solellat
i hi ha uns jardins
que paguen molt la pena
que són els jardins
de Powerscourt
res a mitja horeta
de Dublín
sortint ja
cap al sud
que són uns jardins
en què la família
dels bescomptes
de Powerscourt
van decidir
a la seva mansió
condicionar una mica
amb diferents estils
hi ha l'estil itàlia
hi ha l'estil japonès
hi ha una zona
una mica més americana
per dir-ho així
i són passejades
molt interessants
perquè allò
fent fotografies
el paisatge
lògicament és preciós
i com a curiositat
també en aquests jardins
hi ha un cementiri
de les mascotes
de la família
on hi ha cada làpida
amb cada animal
que t'explica
totes les seves característiques
si era fidel
si era maco
si era no sé què
i hi ha fins i tot
una làpida d'una vaca
que t'explica
tots els galons
perquè allà
les mesures són diferents
totes els galons de llet
que va arribar a produir
es deia moli la vaca
sortint d'això
nosaltres de fet
vam passar per
Kilkenny
que és una
petita ciutat
de la part
quan parlem de petita ciutat
8 o 10.000 habitants
estem parlant
o més
una mica més
però clar
si sempre vas a parar
al centre històric
com és el nostre cas
perquè clar
és el que el visitant
realment vol veure
sí que et fa la impressió
que és una ciutat
bastant més petita
però vaja
no és gaire gran
tot i que sí que és
capital de zona
i què trobem
i què trobem
a Kilkenny
a Kilkenny
bàsicament
com et he dit abans
la vertebració
de les ciutats
irlandeses
és sempre
al voltant
d'un riu
per tant
sempre t'acabes trobant
un paisatge
molt similar
és a dir
el pont
la zona de pubs
el riu pel mig
és una ciutat
per fer-hi una passejada
no cal tampoc
estar-s'hi
gaire temps
nosaltres hi vam fer nit
també
amb el pub
en el qual
tu podies
fer el
fish and chips
amb la música
en directe
tots els ambients
de fet
a Lleida
a banda
són força
semblants
i després
vam trobar
després de sopar
vam trobar
un pub
una mica més animat
just al davant
d'un altre pub
que era
un banc
reconvertit
a pub
es diria
el banc
i era
doncs això
un banc
d'aquells
dels que ja no n'hi ha
d'aquelles oficines
antigues
i tal
que l'havien reconvertit
doncs
just al costat
hi havia un pub
on vam trobar
una espècie
de
cheftens
uns senyors grans
allà
tocant un banjo
tocant una guitarra acústica
fent entrar el públic
a cantar les cançons
un espectacle
que realment
et pots trobar
a tot arreu
nosaltres
ens va passar
a Quilquenés
un lloc on també
hi ha un castell
un castell
que es pot visitar
nosaltres
ho vam fer
molt de passada
pel matí
i al costat
hi ha un centre
d'artesania
moderna
diguem-ne
on pots visitar
els tallers
de juillers
els vas allà
a treballar
i lògicament
també
amb la seva obra
exposada
que pots comprar
si et ve de gust
hi ha juillers
hi ha pintors
hi ha escultors
és una mica
un centre modern
d'artesania
que també és interessant
de visitar
Quilquenés
i vam arribar
cap al vespre
recomanem també
nosaltres vam agafar
per exemple
hotel fix
a Dublín
i a la zona
d'Irlanda del Nord
a Belfast
però la resta
de la ruta
la vam fer
sobre la marxa
sobre la marxa
és important
perquè hi ha molta gent
que potser s'angoixa
una mica
des d'aquí
que no sé
si trobaré lloc
si no
i realment
allà al final
hi ha
l'oferta de bed and breakfast
és espaterrant
a cada poble
per petit que sigui
n'hi trobes un munt
i realment
són establiments
de qualitat
amb preus
que van
dels 60-50 euros
la nit
per parella
amb esmorzar inclòs
fins als que estan
una mica millor
per 75-80 euros
la nit
i l'oferta
és
l'oferta
és immensa
no cal
sortir d'aquí
amb tot l'itinerari
marcat al mil·límetre
més que res
perquè si tens
qualsevol imprevist
durant el viatge
en tema de
climatologia
o el que sigui
doncs
t'ho pot desmuntar
és
molt millor
de cara a la tranquil·litat
del turista
saber que tens
tota la disponibilitat
està molt bé
anarem amb una guia
hi ha 3 o 4
establiments marcats
però sempre
amb una mica
de capacitat
d'improvisació
de dir
doncs
en comptes de fer nit
en aquest poble
farem nit
en aquest altre
i trobes lloc
tranquil·lament
vam anar
d'aquí al Kenny
vam baixar
fins a Waterford
que és una petita ciutat
del sud
sud-est
de l'illa
i després
vam fer una visita
que està bastant bé
per Cork
Cork és una de les ciutats
la segona ciutat
és la segona ciutat
més gran
de la República
d'Irlanda
té un paisatge
certament
que podria recordar
per exemple
el que nosaltres
tenim
al cap
del Bilbao
dels anys 80
és una aparència
potser una mica més gris
és una ciutat
amb port
i que
té
per tant
molta activitat
o tenia
molta activitat
industrial
però realment
el centre històric
també està molt bé
també vertebrat
al voltant
d'un riu
i té coses
interessants
jo recomanaria
visitar l'English Market
que és un
com el seu nom
indica
és un mercat
d'aquells
de tota la vida
amb moltíssimes
paradetes
de peix
de salmó
amb una presentació
increïble
i en el qual
també pots dinar
hi ha paradetes
i un parell
de paradetes
que a la vegada
fan de restaurant
i amb paradetes
també
de delicatessen
és un lloc
que està
a mig camí
entre el mercat
per als habitants
de la zona
i també
una mica més orientat
cap al turista
i per fer-hi
un mos allà
és un lloc
realment
molt recomanable
després
per allà
també hi ha
moltes esglésies
que també
tenen
el seu interès
però
també són ciutats
per voltar
per passejar
no has d'anar
a buscar
un monument
en concret
sinó tu sabent
que estàs
a la zona
central
del casc antic
realment
és per perdre
si és una ciutat
també
amb un centre
turístic
bastant
atapait
de botigues
i en el qual
realment
sí que paga la pena
nosaltres
que acabem
de comprar
alguna coseta
i la imatge
aquesta que tenim
molts
des d'aquí
dels penyes segats
aquests espectaculars
que cauen
muntanyes verdes
que cauen
al mar
això realment
existeix?
això existeix
això ho has d'anar
a buscar
a la zona occidental
a la costa oest
a la costa oest
d'Irlanda
a la costa oest
i hi ha algun exemple
que...
n'hi ha dos
n'hi ha dos
n'hi ha un que és
potser l'exemple més típic
que són els penyes segats
de Moer
que són
és la típica postal
que hauràs vist
25.000 vegades
d'Irlanda
realment
nosaltres vam tenir
una mica de mala sort
perquè vam trobar
un dia
un xic rúfol
amb una mica de boira
i no els vam poder apreciar
des del lloc
de la visita
que és
allà
el cim
dels penyes segats
però sí que
després
com et comentava
també abans
vam trobar
una oferta
d'un ferri
un petit paixell
que et fa una ruta
d'una hora
pels voltants
del penyes segat
és a dir
els penyes segats
els pots veure
des de dalt
i des del mar
i des del mar
si els veus des del mar
realment
la perspectiva
canvia
te n'adones
de com són de grans
perquè
si tens la mala sort
de trobar un dia
així una mica
nubulat
no captes
realment
tota la impressió
del paisatge
i des del mar
això sí
si teniu propensió
al mareig
aneu amb compte
perquè nosaltres
vam tenir una experiència
un xic desagradable
sí perquè allà el mar
no està precisament
calmant
no no no
allò és un mar
de debò
un mar potent
diguem-ne
no comparat
amb el Mediterrani
i vam tenir
una experiència
el conductor
del mariner
el conductor
del vaixell
vaja
el capità
volia recuperar
el temps perdut
perquè havia vingut
amb retard
i anàvem
en contra de l'onatge
i la meitat
o tres quartes parts
del passatge
del vaixell
vam agafar una sopa
monumental
però paga la pena
perquè realment
et passa molt a prop
de la zona
dels penyes segats
realment els voreja
i pots veure
la seva majestuositat
i a més a més
tota la fauna
que hi habita
que tu des de dalt
això és roca pelada
i prou
hi ha moltíssimes gavines
hi ha una espècie
d'ocell
semblant al pingüi
ara no en recordo el nom
que hi fa nius
als forats
espectacular
i hi ha un altre
segon exemple
l'has dit?
sí
una mica més amunt
hi ha la
sleeve leak
i realment són
aquests sí que a nosaltres
ens fan
captivar
encara més
molt
molt
a més que nosaltres teníem
això et dic
que la meva dona
la Maria
té una amiga irlandesa
i ens havia fet
una mica
la ruta
i ens havia dit això
que els pinyes segats
més turístics
i a més jo ho podreu comprovar
si hi aneu
perquè els de Moer
estan plens
d'autocars
de visites
hi ha molt
molt visitant
allà a Irlanda
de la tercera edat
una mica
i tu arribes allà
a Moer
i està ple
d'autocars
de turistes francesos
turistes anglesos
alemanys
i en canvi
te'n vas
cap als de Slepli
que són
molt més macos
molt més macos
realment la vista
és impressionant
per arribar
i clar
és una altra història
perquè la carretera
és molt més complicada
costa molt més
però en canvi
un cop hi arribes
realment tens un
tens un bon premi
tens un premi
preciós
preciós realment
és curiós
perquè veus
la verdor
que s'acaba
abruptament
i que
arribes al mar
hi ha una sensació
com de vertigen
increïble
i realment
si t'asseus allà
una pedreta
a respirar
l'aire pur
i a
contemplar
el paisatge
tens un moment
de meditació
força agradable
realment
el temps
se'ns empaita
la part del nord
per acabar
una mica aquest
recorregut
clar recordem
que
l'AIA d'Irlanda
està dividida
entre la República d'Irlanda
i Irlanda del Nord
que pertany
a la Gran Bretanya
també vau estar
a Irlanda del Nord
a l'Ulster
el que coneixem
vam estar
com el que
es coneix
com l'Ulster
vam fer
vam fer
nit a Sligo
que és
una ciutat
que encara pertany
a la República d'Irlanda
però que ja
és molt a prop
del que és
l'Ulster
i després
vam entrar
directament
per
per visitar
l'Ondon Derri
i què tal?
és diferent
és molt diferent
i aprecies
lògicament
la influència
de
de l'arquitectura
anglesa
l'arquitectura
britànica
són cases diferents
són aquelles cases
típiques
que hem pogut veure
per exemple
a les sèries
ambientades a Londres
amb els maons
d'obra vista
aquelles cases
amb una tonalitat
així una mica
més vermellosa
es nota que realment
si tu vens
de visitar
la resta de l'illa
allò és una cosa
diferent
i
hi ha un ambient
certament també
diferent
pel que fa
els habitants
de l'illa
durant
la resta del viatge
vam notar
el que deia
gent molt oberta
gent molt maca
i allà la gent
potser és una mica
més reservada
lògicament
també s'ha d'entendre
que han passat
un procés
realment dur
en els últims
30 anys
a banda de la història
més antiga
d'aquesta zona
però que en els últims
30 anys
amb l'aparició
de l'Ira
en el seu vessant
més combatiu
fa que la gent
doncs potser
no estigui
tan oberta
d'entrada
i el conflicte armat
es nota al carrer
sí
per exemple
d'alguna manera
a Derri o a Belfast
a Derri per exemple
és una ciutat
molt maca
és una ciutat
emmurellada
la part històrica
que és precisament
per resistir
el setge
de les tropes
republicanes
i allà
veus una divisió
molt clara
de la societat
al costat
de la ciutat
emmurellada
hi ha uns
uns murals
pintades
a favor
de la
de la bandera
britànica
de la Union Jack
la bandera
britànica
la bandera
d'Irlanda del Nord
la bandera
de Galas
posava una cosa
així semblant
com
United
We Stand
nosaltres
pertanyem units
som de la corona
britànica
i en canvi
tu surts als afores
i és on veus
els típics murals
que segur que us sonen
dels disturbis
dels anys 70
amb gent
amb màscares
amb caretes
antigues
hi ha pintades
també a favor
del Che Guevara
i hi ha una pintada
molt famosa
que diu
Now you are
entering
the free derri
vosaltres ara
esteu entrant
al derri lliure
que és
al costat
de la ciutat
republicà
que és allà on passen
aquells incidents
de fa
més de 30 anys
que després
els U-Dos
van fer
és el Bloody Sunday
exacte
que van fer famosos
a nivell mundial
amb aquella cançó
una manifestació
aquests
aquests
esdeveniments
em sembla que van succeir
a Belfast
però que recullen
els murals
aquests
de Derri
que és una manifestació
d'uns republicans
és a dir
favorables
a la incorporació
d'Irlanda del Nord
a la República d'Irlanda
i
que va ser
aquesta
manifestació
va ser
resposta
d'una manera
molt contundent
per part de la policia
hi va haver
molts morts
i va ser una cosa
realment
molt difícil
de comprendre
i això és el que
diu precisament
aquesta cançó
tan famosa
dels U-Dos
i a Belfast
algun atractiu
o aquesta imatge
de ciutat
també molt lligada
a la violència
Belfast
mira realment
t'explicaré una
anàtica
sé que anem
bastant malament
de temps
però ens vam
confondre
nosaltres anàvem
amb un GPS
molt útil
també per cert
en aquests
viatges
i ens vam
confondre
d'adreça
en el
GPS
a l'hora de buscar
l'hotel
que aquest hotel
com t'he dit
sí que el teníem
reservat
abans
i és una ciutat
molt grisa
una ciutat
que realment
no té cap mena
d'interès
o d'atractiu turístic
comparant
amb tota la bellesa
que tu
vens acumulant
de la resta
del viatge
ens vam equivocar
amb el GPS
i el
Trasto
l'Andròmina
ens va
portar
a la zona
potser
més deprimida
de la ciutat
casetes baixes
un barri francament
impactant
i a més a més
unionista
és a dir
dels que són
favorables
a la corona
britànica
tot el carrer
ple de banderetes
britàniques
tot el carrer
mirant
perquè allà
és molt estrany
que hi entri en cotxe
que no et tinguin controlats
et va sentir observat
sí
i a més a més
nosaltres amb el cotxe
emmatriculat
a la República d'Irlanda
sort que de seguida
anàvem amb la guia
ja
clar
sabeu que ets un guiri
d'una hora lluny
i la gent d'allà
reia
nosaltres vam tenir
una miqueta
de moment
de tensió
i després vam
sí que
li vam posar
l'adreça correcta
al Trasto
i ens va veure
directament
a l'hotel
és una ciutat
molt grisa
i vam estar
molt poc temps
realment
al centre
centre
centre
el downtown
que en deien
de
Belfast
es veu
en un
plis-plàs
vam sopar
a un
pub
bastant
xulo
i realment
el que val la pena
són els murals
aquells
també
com els de Derri
com els de Derri
hi ha els de la zona
protestant
que són els unionistes
i després els murals
de l'Ira
això és molt útil
per fer una ruta
fotogràfica
i poca cosa més
i cap a Doblin
que hem de tornar
nosaltres ho hem de deixar
aquí perquè han estat
deu dies
de viatge
concentrats
en mitja hora
Àlex Pareja
gràcies per portar-nos
a Irlanda
aquest matí
de tanta calor
i de tanta xafogor
un plaer recordar-ho
a la propera
adeu