M'agrada que hi ha xipersones que tinguin a dica no tolan ni res
perquè diuen més el que volen i no et fa sentir viure.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber,
vull estar-me d'estar quan te no siguis fer.
Un dilluns més i quan passen 10 minuts justos de les 12 del migdia saludem Jordi Collado.
Bon dia.
Hola, bon dia, Núria.
Javi Saragossa, bon dia.
Bon dia.
Respectivament president i cap de comunicació de la Fundació Casal Lamic.
Director, director.
Té, d'impresenta.
Oi, m'ho he apuntat, eh? M'ho he apuntat.
Director.
Val, ja està.
Avui m'ha portat a més un convidat, el Joan Josep Izquierdo,
a veure, coordinador de casa a Tarragona.
Sí, bon dia, perfecte.
Bon dia.
Però també puc ser president de la Fundació Casal Lamic,
si falta algun intercanvi.
Veig que això dels càrrecs ho porteu estupendament, eh?
Sí, no és una gran dificultat.
Com que tots us arremengueu, no són càrrecs d'aquells de títols,
sinó són càrrecs de fer feina.
Sí, sí.
Nois, a veure que ahir estàveu en certa manera de celebració,
perquè era un dia de visibilitat, de tot el que feu durant tot l'any,
perquè se celebrava a nivell mundial el dia de la erradicació de la pobresa.
Expliqueu-nos una miqueta com vau viure aquest dia
des de les entitats que us hi dediqueu.
Bé, una mica diumenge, dia difícil d'activar-se,
que les entitats estem molt parades,
però sí que era un dia important,
que a més normalment sempre es celebra amb molta clau
Tercer Món, Cooperació Internacional,
i aquest any li vam voler donar també un gir cap a l'interior,
cap a la pròpia ciutadania, cap a l'apropi territori,
i ahir va ser un dia, bueno, de molt acte protocolari,
on es van reunir a l'Hospitalet
les 29 entitats que formen part de la taula del Tercer Sector,
que són federacions o entitats molt grans de Catalunya,
i es va signar un manifest amb la presència
i signatura també del president Montilla,
amb un encàrrec d'augmentar pressupostos,
de millorar la situació del propi sector,
de treballar amb una clau professionalitzadora,
i sobretot de posar-se en mans de sobres tots plegats,
entitats, administració i en part ciutadania,
cap a l'erradicació, no?, la pobresa.
Què és això que s'anomena el Tercer Sector?
Jo que de fet ahir és això, no?, us reunieu.
Tercer Sector, en definitiva, som el conjunt d'entitats
que treballem en l'àmbit de l'acció social,
i entès a l'acció social amb un plantejament molt ampli,
no únic i exclusivament amb persones dins de l'àmbit d'exclusió,
sinó en altres qüestions que puguin estar també
en el camp de la promoció, de la transformació
i de la creació d'espais d'interrelació i de projecció
i de millora de l'entorn més proper.
És un plantejament bastant ampli,
i que Catalunya, a més, té una tradició molt important
i que representa un tant per cent brutal del PIB del país.
Per tant, és que el coma tenia en compte.
Déu-n'hi-do.
És que és un concepte que ahir vaig sentir moltíssim,
i la veritat no, és possible, ja l'havia sentit abans,
però no hi havia prent mai atenció, no?
I primer i segon sector, què es consideraria?
És la connotació d'allò que s'aprenia abans,
a la setè primària, ara no sé cap on s'aprèn de l'educació,
allò del primer sector productiu,
el segon sector agricultura,
el tercer sector serveis.
Serveis, clar.
Exacte, doncs per això li posem la comentada social,
són els serveis socials,
és el tercer sector social.
Serveis, però només socials.
Exacte.
Llavors, en això ens referim,
quan parlem del tercer sector social,
del PIB, el 4,7% del producte anterior grup d'Espanya,
amb la qual cosa és prou important
com a sector econòmic en si mateix.
Déu-n'hi-do.
Comentaves que us vau reunir,
i vau signar un manifest,
hi havia, a més, un munt de,
no sé si 300 dies que hi ha en entitats o organitzacions.
Hi havia les entitats pròpies que formen la taula,
que acostumen a ser federacions,
i totes les entitats federades a la taula.
Llavors, l'acte protocolari era això,
signar aquest conveni,
fer un parell de xerrades,
intervencions pròpies més del món polític
que del món de les entitats,
on agafà amb el compromís una mica
de treballar en aquest sentit,
que és una mica, en realitat,
era el colofó final a tot allò que s'està fent aquests dies.
El tema de la celebració, tot i amb això,
amb quelcom vinculat amb el Dia Internacional
de l'Eradicació de la Pobresa,
queda una mica...
curiós, per posar-li algun adjectiu,
perquè realment que haguem de fer festes,
o que haguem de fer celebracions,
o que haguem de fer actes protocolaris,
i tal, per commemorar que n'hi ha un 20%
de les persones de l'Estat
i que estan per sota de llindar de la pobresa,
és complicat.
En tot i amb això,
aquesta gent que van fer aquestes signatures
són representants bàsicament d'entitats
de segon i tercer nivell
que agrupen a altres entitats,
de la mateixa manera que Fundació Casalamic
o Fundació Enxarxa formen part d'ECAS
com a entitat de segon nivell
i aquesta representa ECAS
a un nombre molt important de treballadors i treballadores,
a un nombre molt important de persones ateses
i aquestes són les persones que van anar a signar.
Que de fet, la presidenta d'ECAS
és una de les persones
que estan representades en aquesta taula del tercer sector
i que el divendres va venir amb un acte
dels que vam organitzar dins de la setmana inclusiva
a Tarragona.
Nosaltres aquí a Tarragona sí que ens plantejàvem
no fer res el diumenge,
perquè el diumenge és dia d'assueto i descanso
i de poques obligacions.
Reflexió, no?
Sí, vam dir reflexió des d'aquí.
I llavors, doncs bon, aprofitar la vinentesa
i sí fer que el com el dijous, divendres, dissabte
que ja heu comentat i que vam...
A més, potser diumenge tocava també
fer l'acte protocolari, com dieu vosaltres, institucional, no?
No tant una festa, sinó un...
Vinga, estem tots aquí
i anem a dir-hi, anem a fer-nos visibles
més que no pas alguna cosa lúdica.
De fet, algunes de les coses que es plantejaven també
i se va posar de manifest a l'hora de signar aquest document.
Nosaltres aquí a Tarragona també ho vam veure
quan vam fer l'acte amb els representants polítics
de la ciutat i els candidats,
d'alguna... Candidates, bàsicament,
perquè tot eren dones i jo parlava amb poca propietat.
El plantejament...
El tema social el deixen, és cosa dones.
Bé, això va semblar...
Vam fer una reflexió, en aquest sentit, curiosa.
Curiosa, no?
I sí que plantejant de dir,
si aquest hagués sigut una xerrada sobre competitivitat
en el mercat internacional,
segur que possiblement no tot hagués sigut dones.
Però bé, deixem el tema,
perquè ja ens sembla fantàstic que vinguin dones
i que, a més, tinguin de sensibilitat
com la que van manifestar, que va ser interessant,
i una voluntat clara de treballar conjuntament
per la millora de tot plegat, no?
D'aquest tercer sector,
per la millora de l'entorn més proper,
no únicament entesa la pobresa
com allò d'aquelles persones
que no tenen per a menjar,
sinó també com a quelcom molt més ampli, no?
Doncs sí, perquè ahir, de fet,
mirant els mitjans de comunicació,
sortien conceptes com la pobresa energètica,
per exemple,
aquella gent que no pot pagar els rebuts
de llum i gas,
o, per exemple,
que jo eres feireador i em parla,
però les xifres canten si realment són així, no?
Una de cada tres dones de major de 65 anys
es considera que viu en pobresa.
Sí.
És el que veníeu a dir en aquestes setmanes,
que el concepte de pobresa canvia
i justament la diferència de la celebració d'enguany
és que s'ha fet més una mirada a portes endins
que no pas a la solidaritat cap a fora, no?
Sí, bé, just el dijous ho parlàvem, no?
També que donia el Joan Fusta de la guerra solidària,
que la seva prima pregunta va ser
què és un pobre aquí, no?
Llavors, perquè ell tantejava que la concepció és molt diferent.
No ens hem d'oblidar, tampoc,
dels que estan més enllà, que ells representen
el 80% de la població mundial,
que viuen en països empobrits, que no pobres,
i les dificultats també són importants, no?
Finalment, ja per acabar amb el que va ser el dia d'ahir,
considereu suficient, serveix d'alguna cosa
fer aquests actes institucionals?
En què van els polítics, signen, es fan la fotografia?
Després, en què es materialitza això?
De què serveix?
O no serveix de molt, però mira, s'ha de fer.
Si signen d'alguna cosa que va servir, no?
El problema és que la gent no signin,
que són les dificultats que tenim.
Però els polítics sempre signen, no?
No.
Ah, no?
No sempre, no sempre.
Bueno, però si signen sense cap tipus de compromís.
Sí, no, no, això ja és...
Més endavant, vull dir que signar per signar,
signem tots, però què implica aquesta signatura?
Clar, perquè, clar,
què implica després mesures concretes, no?
Bé, el que deia era un acord així, no?
Un brindis al sol, de principis, d'intencions
i de situacions que haurem de viure.
Si és important o no,
clar, jo aquí et puc proposar la meva postura personal.
Potser l'acte d'ahir no l'hagués fet,
jo hagués fet 50 actes més,
com el de dissabte a la Rambla,
on els infants recorrien,
o debats com es van fer,
però entenc que és interessant fer-ho
perquè sí que és un moment també de fer passadís,
de veure quines intencions tenen,
d'entendre el missatge que fan a dalt i que fan a baix,
amb el qual també el pots interpretar.
Jo crec que és interessant sempre una...
La relació sana i oberta
entre els partits polítics
i les administracions amb la ciutadania
sempre són interessants, amb el qual...
Jo penso que sí que és interessant.
Tot suma, realment.
Moltes vegades dius...
Val la pena?
Jo penso que sí.
Tot suma.
És important que la gent,
d'alguna manera,
expliciti, manifesti,
i sobretot nosaltres,
que li donem valor a aquelles coses que fem,
que realment són apoteòsiques.
No només per el volum,
sí que n'hi ha un tant percent del PIB molt important,
i això vol dir llocs de feina,
euros,
però si no per com fem aquesta feina,
la passió, l'amor,
l'atenció a les persones,
tot això que li fem,
som un sector molt important
i és interessant que això se visualitzi,
que la gent li doni el valor que té
i que part d'aquest valor
ha de passar per les administracions,
perquè són qui, d'alguna manera,
han de fer les lleis
que determinin l'atenció a les persones,
són qui han de finançar
part d'aquests espais d'atenció a les persones,
per tant, és important.
Deixeu-me ser una mica dolenta,
ara potser diré una tonteria,
pensant però totalment a l'altre costat.
El fet que estem parlant d'un tercer sector
que mou tants diners
i mou tantíssima gent,
dóna feina en definitiva,
tantíssima gent,
no fa una mica que es condicioni aquest fet a dir
bé, potser és que no ens interessa
erradicar la pobresa,
potser és que ens interessa
que l'engranatge vagi funcionant,
que el tercer sector vagi funcionant,
vull dir que hi hagi pobres o gent,
no només pobres,
gent amb dificultats socials,
perquè després també hi ha tot aquest sector
que ja és una gran massa
que els doni servei.
És ser molt mal pensat això, eh?
No, però sense dificultat.
En realitat,
les entitats que ens dediquem
del tercer sector social,
que més diners mouen,
no lluiten contra la pobresa en si mateixes.
o sigui, són...
O sigui, que hi hagi una persona depenent
que hagi de ser atesa per una organització,
que hi hagi un infant que necessita
alguna activitat X a la seva escola,
això ni contribueix ni no contribueix a la pobresa,
però sí que contribueix molt
al sector social en què estem.
Vols dir que existiria igualment el tercer sector
i amb aquest volum potser tenint altres necessitats
que sempre n'hi ha, no?
I tant.
Sanitàries o...
Exacte, sí, sí.
Amb l'al·lentejament d'atenció domiciliària,
per exemple, és un volum creixent
que sabem que necessitarem més, no?
Que les grans empreses privades
ja estan entrant,
dragadors i companyia,
i estan fent moviments cap al sector
perquè és un sector creixent.
Amb la qual cosa,
nosaltres en realitat,
aquelles que lluitem explícitament
contra la pobresa,
no som un tant percent important d'aquest volum.
Val.
En tot i amb això,
totes les entitats d'alguna manera,
i en aquest sentit també part de les administracions
i dels representants d'aquestes,
el que tenim clar és que el que ens agradaria
és que no n'hi hagués cap persona pobra
i ojalà si això era lligat
amb que nosaltres no tenim faena.
Seria fantàstic, seria genial.
Ja treballaríem de qualsevol altre tema.
Fins dificultades,
no tindríem problema.
però sí que això també va lligat
amb el fet que estructuralment
el nostre entorn social,
el sistema,
és un sistema generador de persones excloses,
persones excloses que se van sumant en el temps,
primer les excloses en alguna fase
i després se van incorporant altres persones excloses.
D'alguna manera,
ara hi ha aquests nous perfils
que dia amb les dones grans,
la persona jove,
sense feina,
amb aquest tant percent tan elevat,
un 40% d'atur.
Sempre hi ha gent que se va incorporant
en aquest sector
bàsicament perquè el sistema ho generi.
Ojalà tinguera el plantejament de dir
no, no, anem a erradicar-ho
i que no n'hi hagués cap.
Seria estupendo.
Todos al palo.
Javi Saragossa,
com va anar a Tarragona Inclusiva?
Que m'han parlat moltíssim
i finalment dijous ja vau començar,
de dijous a dissabte.
Doncs intens.
Jo vaig trobar intents
ja perquè estava ficat dins
i aquests tres nivells
que vam tractar
de la Tarragona Inclusiva
els vaig trobar interessants.
Des de l'àmbit professional,
dijous vam fer una xerrada jurídica
a la sala de graus
que van vindre tres persones
vinculades a aquest sector.
El Joan Fuster,
que hem dit abans,
l'Àngel Belzunegui
i Jordi Navarro,
el president de la Fundació Casal d'Ambit.
Jo que volia entrar a ell.
I les coses que es van dir allí
jo les vaig trobar molt interessants,
potser perquè també les desconeixia una mica.
Parlàvem,
recordeu,
parlàvem,
vaixer ells,
sobre un estudi que s'havia fet
crec que l'any 97,
era el darrer estudi
que s'havia fet
sobre la pobresa
justament aquí a Tarragona.
El que també va ser interessant
és que es va parlar
dels indicadors,
dels nous indicadors de pobresa.
Clar,
és allò que dèiem
de què es considera avui en dia.
I quins condicionants tens,
quins factors de possibilitats tens.
El resum al final
era que si eres dona
immigrant major
de 60 anys,
tenies tots els números
per ser pobra,
que tenen els perfils importants.
I això jo crec que va haver
part de la gent
que va assistir
que va remoure plantejaments
que es tenien
i que no anirien.
No vam tenir la sala plena,
però penso que...
Bé, jo...
La reflexió que faig
dels tres dies
és que la pobresa no ven,
no?
No interessa,
en el fons...
Ah, remou consciències, home.
A la gent.
I és una crítica
allò,
a veure si ens hi posem tots,
no?,
a treballar en aquest aspecte.
Perquè el públic,
deus,
no teníeu la sala plena,
però érem públic,
suposo que conscienciat,
entregat,
vull dir que sabien
el que anaven a veure,
clar.
Evidentment,
això sí.
I el mateix públic,
les mateixes persones,
més o menys,
cada dia,
o depèn del tipus de sessió
us anava canviant?
El següent dia,
de números,
crec que vam fer similars,
potser una mica menys,
al debat polític.
Però el mateix perfil,
suposo que era d'un perfil diferent,
potser, no?
No era més vinculat a la política,
hi havia els seus acompanyants,
de les persones que van estar allà dalt.
Era una mena de taula rodona,
no?
Sí, sí,
una taula rodona,
amb representació dels cinc partits polítics,
a veure,
no ens deixem a ningú.
Ordenades les teníem
la Victòria Forç,
de Convergència,
després teníem Núria Segur,
del PSC,
Ampar Pont,
d'Esquerra,
l'Alicia Lagret,
del PP,
i la Hortència Grau,
d'Iniciativa.
És tot dones, eh?
Tot dones, sí.
És fort, eh?
Sí,
bueno,
una mica el...
I el director del diari,
allí...
Senyor Correal,
aguantant el tipus.
Una valentia important.
Molt fort.
Moderant.
I la Teresa Crespo,
que és presidenta de Ecas,
que va fer l'entrer,
no?,
de l'acte.
Vosaltres,
clar,
que hi éreu,
jo no vaig poder venir.
escolteu,
alguna postura
molt,
molt extrema,
molt diferent,
molt xocant,
que sortís en aquesta taula rodona,
en aquest debat?
Home,
jo em quedaria amb la posició
de l'Alicia Lagret,
que ens va explicar
que mai es posaran d'acord
amb iniciativa,
perquè ella té un model
liberal conservador,
no?,
i la Hortència,
per la seva banda,
parlava que tenia un model
socialdemòcrata,
no?,
on s'havia d'agafar.
Jo crec que potser
era el gran extrem
que hi havia
de posicionament.
s'estaven col·locats a un costat,
però, bueno,
quan parlem d'aquests temes,
per desgràcia,
el discurs
sempre és molt semblant,
no?,
és inversió,
inversió,
inversió,
i la falta de recursos,
no?,
jo diria que són
les dues xuletes bàsiques
que porten
els partits polítics.
En tot i amb això,
sí que és interessant
també resaltar
el plantejament
que tots i cada un
dels partits polítics,
des de cada vessant polític,
evidentment,
i això és interessant,
tot i que d'això
no se'n va debatre gaire,
que també és interessant,
sí que vam plantejar
la necessitat
no només
d'inversió,
que també,
sinó
de començar
una línia
de tasca conjunta
amb aquest tercer sector,
que fins ara
no està prou
posat en valor
i que,
per exemple,
és una clara representació
d'aquest posar en valor,
les entitats
del tercer sector,
doncs valia la pena
començar
a generar sinergies
entre l'administració,
les entitats,
la universitat,
estudis...
No existeix això
a nivell de Tarragona?
A nivell de Tarragona
no existeix,
a nivell de Catalunya
en alguns casos
on rossos,
com són els plans locals
d'inclusió social
on he cast una cadira,
per exemple,
en l'espai de debat,
no és quelcom
utilitzat
per l'administració,
per desgràcia,
no hi ha espais
de treball compartit.
Realment,
tampoc no és
especialment senzill,
perquè
el tercer sector
està molt atomitzat,
entitats que representin
una part important
d'aquest sector
tan atomitzat
de segon
o tercer nivell,
n'hi ha moltes,
o n'hi ha algunes,
mentida,
no n'hi ha moltes,
n'hi ha algunes,
però tampoc és fàcil
que totes
es posin d'acord,
que treballin a una,
per tant,
moltes vegades
la interlocució
és complicada,
perquè amb tu
i amb mi no,
perquè
no cal generar
tan poc dificultats
en aquest sentit
i suposo que
a l'administració
també li representa
un problema.
El fet de les ganes
de fer-ho,
jo penso que ja
és interessant
i que hi ha plataformes
per a fer-ho
a nivell municipal,
a nivell...
Sí,
jo crec que la clau
està aquí,
moltes coses,
la clau municipal
és bàsica
per poder treballar
en aquest tipus
d'història,
si intentem
anar sempre
a una clau
a Catalunya,
és difícil
que ens acabem
de posar d'acord
i hi haurà
interlocutors vàlids
com és la taula
o com altres,
però que serviran
per fer marcs generals
en poca xic.
Perquè després
cada territori
és el que dèiem,
cada territori
també té les seves necessitats,
que això m'ho explicàveu
vosaltres l'altre dia,
que Tarragona
és un territori
especialment divers
amb el tema rural,
també el tema...
Sí,
i a més
hem de reconèixer
també les entitats
que som especialment
pesaets
en concretar
cada acció
per cada territori,
i el xavi
que ens pateix
i arriba
per sota el nas,
que som
especialment curosos
en voler saber
com intervenim
sobre cada individu
de cada territori,
de cada ciutat
i el nostre objectiu
és aquell,
perquè el nostre client
amb majúscules
és aquella persona
en concret
no és ni l'administració
que moltes vegades
ens barallem amb ella
pel mateix servei,
no?
És a dir,
no, no,
no ho farem així
perquè això no és útil
pels meus xavals,
no?
Llavors,
fer això
amb totes les entitats
del tercer sector
és com complicat,
però fer-ho amb clau municipal
és un plantejament senzill
que pot servir
i que es pot utilitzar.
Déu-n'hi-do,
això és el que va donar
de si entre moltes coses,
suposo,
la taula rodona
aquesta que fèieu
amb responsables
de diferents partits polítics
una mica per veure
quines són
les voluntats
dels que hi manen
de l'administració.
En definitiva,
el missatge va ser positiu,
no?
Suposo.
Sí, sí, sí.
Desparat-se i de...
Sí, sí,
volem fer-ho
en cada escola.
Això a tothom.
Sí,
el tancar...
A més faltaria,
no?
No, no,
clar, però...
El tancar amb la Teresa Crespo
fèiem la conya
d'obrir amb una ampolla de cava
perquè estem d'enhorabona,
no?
Clar, ja ja hem arreglat el món.
Això ho apenyarem
en dos mesos,
ho tindrem apenyat
després de les eleccions.
Bueno...
Es va notar molt
el període preelectoral?
Bueno...
Al poder prometer-hi promete.
No, no,
estaven calent amb motors,
jo crec que ens va pillar
així una mica freds encara.
Bueno, però ja feien referències,
eh?
Sí, sí, i tant.
A les propostes.
I els resultats
de l'última...
Sí, sí.
Bueno, és interessant,
jo penso que també
aquestes coses
també les hem de conèixer,
les hem de saber,
són plataformes també
per conèixer
quins són els plantejaments
i els programes
de cada un dels partits.
És una llàstima
i nosaltres
en la mateixa jornada
ho dèiem,
la falta de quòrum
o el fet
que la pobresa
és invisible,
no?
Realment és invisible
i ho vam veure allí
perquè no hi havia molta gent.
Però sí, sí,
és interessant,
tothom està de parlar a la vora,
tothom està de parlar a la vora
a nivell...
o en clau molt positiva
i això sempre m'ho tira.
I va haver poca gent
amb aquestes activitats
tancades
però el dissabte...
Clara t'ho anava a dir,
anem per dissabte
o no fa tasa, no?
Sí, van fer festa dissabte
i va haver...
Bueno,
i va haver cap allà
a les 12 o una
que estava
en la fira plena,
vull dir,
la fira,
els tallers plens,
plens...
Estàveu com a davant
del metropol?
Just, sí.
Sí, sí.
Amb escenari,
amb música...
Bueno,
hi va haver...
Jo tinc imatges
amb fotos molt boniques
de gent,
grans,
petits,
tots participant.
Després hi va haver un moment
que també hi va haver
una representació
municipal,
vull dir que també
es van deixar caure
i la llegida
al manifest.
Vull dir que...
Activitats que fèieu infantils,
em sembla, no?
I la gent us preguntava
allò,
i això què és?
Perquè jo m'imagino
molta gent passejant
per la Rambla
i trobar-s'ho allí,
no?
Sí,
realment tu trobaves
i perquè era...
Realment la...
El muntatge al voltant
va ser així,
espectacular,
no?
Amb globus,
amb plantejament.
Clar,
la gent es topava
amb una festa
una mica estranya,
no?
Perquè era terrauna inclusiva,
es parlava
de la dedicació
de la pobresa,
es parlava diferent.
El que sí que jo crec
que fos molt,
molt interessant
fos els tallers
que els oferien,
no?
Que s'havien treballat
des d'organització
perquè els infants
anessin reflexionant,
no?
Quins tallers hi havia,
per exemple?
Jo no ho vam avançar abans,
jo una mica per sorpresa.
El plantejament era
que quan l'infant
arribava a la Rambla
havia recollit
un passaport
on tenia
sis espais
on poder passejar
i durant tot
el seu trajecte
dintre de l'acte
se li parlava
a la família Puig,
que era una família
que havia entrat
amb dificultats econòmics
en els últims mesos,
no?
I havia anat passant proves
que es troben les famílies
en el seu...
Això,
el nen o nena.
El nen o nena
acompanyat
per la seva família
amb la qual cosa
es generava
una relació
interessant
entre pare i mare.
Ostres,
però se m'acuden
que són activitats
d'orelles
en el sentit
de clar,
clar,
no és
vina i fes un dibuix,
pinta un dibuix de...
No,
clar,
per això
si haguéssim
de fet això
no haguéssim sortit
a Rambla
que era el que plantejàvem,
no?
El que era important
era que hi hagués reflexió,
hi havia diferents,
hi havia una prova
que era
la mare
on l'objectiu
era pagar
totes les factures
del mes
amb 420 euros,
que és l'ajuda
que tenia la família
en si,
llavors,
bueno,
hi havia una relació
de...
Està bé,
perquè no era només
el criu que ho havia de fer,
sinó que,
clar,
els pares,
no?
era que quan costa
l'electricitat,
la llum,
no?
El gas,
llavors,
la interrelació,
no?
Com paguem a casa,
papa,
com paguem a casa,
mama?
Això generava un debat i lloc,
al final,
sortien amb zero
i deixaven de pagar
alguna cosa normalment,
amb la qual cosa
se'ls feia reflexió,
no?
I ara què?
Anaven a l'estat
del pare
on feien una manualitat,
no?
Feien una bossa amb diners
i se'ls reflexionava
sobre la seva situació,
s'havia quedat a l'atur,
se l'havia acabat l'atur
i ara mateix
estava sense fer res,
estaria el reciclat,
anaven cap a l'estat,
l'ordre era igual,
anaven per on volien,
estava en el peque
que feia
les seves joguines
amb els rínxols
de la perruqueria
que havia tancat la seva mare,
amb la qual cosa
reciclava els...
Escolta,
però això és un taller
sense concessions,
eh?
No,
cap ni una.
A saco, eh?
Cap ni una.
Molt bé.
La proposta era...
No,
perquè a vegades hi ha tallers
molt pedagògics,
que pretenen ser molt pedagògics
i potser fins a cert punt
adolcorats,
no?
O massa positivistes,
no sé com dir-ho,
massa roses.
Vosaltres trobo
que va ser més descarnats
i, bueno,
fa bé.
No, en aquest sentit,
el treball amb infant
justament ha de combinar
aquestes dues coses.
El treball no només,
o les activitats
que puguin fer,
no només ha de ser
una qüestió
purament d'oci
i disfrute,
que també,
que permeti posar
que el com
que doni una clau
de canvi,
una clau
de replantejament.
Pot ser un nen
o una nena
de set anys
quan faci un taller
de reciclatge
dels rulos
que fèiem
amb la perruqueria
tancada,
no acabi
de fer una reflexió
en aquest sentit,
però almenys té
la clau oberta
per a poder preguntar
a un adult,
per a que un adult
li expliqui
per propi iniciativa,
per a compartir-ho
amb algú
i això sempre
és deixar
una mica
de punt a i,
en aquest sentit,
comptem amb
la gran capacitat
creativa del Francis
que d'alguna manera
és el dissenyador
de totes les activitats
que vam elaborar
i són molt interessants.
I està bé perquè els pares
els devíeu posar
en una mica
com diríem
un compromís,
allò del nen preguntant
escolta,
i com és que va haver
de tancar la perruqueria
i quan paguem nosaltres
de llum?
Vols dir que no gastem massa
i els pares allò
amb la gota?
Hi havia algun pare,
recordo que en un dels estants
em va demanar
que posés
i no pots posar
el segell pes
i ja està
i marxem
i tant,
ja paguem,
ja me deixo subornar.
Que morro.
No, d'alguna manera
ho combinava tot,
després amb el passaport final
anàvem,
fèiem una xapa
en la que podien dibuixar
el personatge de la família
que més li hagués agradat,
se podien portar
amb un globus,
era una mica
combinar
el pensament amb el joc
i amb el regal final
perquè si fèiem un taller
en el que el nen
o la nana
s'emportés
única i exclusivament
alguna cosa que havia elaborat
ho trobàvem una mica
senzillet.
Fem treballar,
fem pensar
i fem disfrutar
que en definitiva
són les tres grans coses
alegres.
I molta gent s'hi va prestar,
va fer el recorregut
perquè clar,
no és tan fàcil
com enxufar el nen
allà en un estant
en què pinta,
eh?
És acompanyar-lo
i és fer tot el seguiment
i plantejar-se preguntes
com dissabte al matí
jo no sé si m'ho ha hagut
plantejar-se.
Però la gent va participar.
Sí, sí, sí.
De passada
o venien expressament
però...
Molt bé.
No, vam fer moltes xapes
que d'alguna manera
vam recollir
molts pressupostos,
molts passaports,
molts pressupostos
no vam recollir,
només faltaria.
Molts passaports
i això vol dir
que la gent va participar,
que va fer tot el circuit,
que com a mínim
va treballar una mica
en aquest pensament
sobre la pobresa
que això ja
també està bé.
Bé, nois,
doncs ja hem tancat
el Tarragona Inclusiva.
Primera edició,
vaja, prepareu,
penseu,
per lo bé que ha anat
i tal,
que podreu fer
una segona edició
l'any vinent
o encara és aviat?
Bé,
hem de fer valoració.
Hem de fer valoració,
però jo crec que
el dissabte,
per exemple,
que està el Francesc Roig,
director de Càritas,
ens deia,
ostres,
l'any que ve,
quan arrenquem a preparar,
aviseu-nos,
perquè realment
va ser una mica accidentat
la incorporació a Càritas,
ei, fem-ho amb temps
i treballem plegats amb temps,
no?
La resposta és,
bueno,
haurem de decidir
si fem la segona,
que una mica
sí que és la intenció,
però que...
Semacut,
vosaltres ara no pareu,
eh,
des de Fundació Casal Amic,
a ECA,
a tothom els que se dediqueu
a l'ajuda social,
no pareu.
El que passa és que,
clar,
com a ciutadania ho veiem
en els moments més populars
en què això,
sortiu al carrer
i la lieu al carrer.
La propera vegada
en què sortiu al carrer
aquí a Tarragona,
quan serà?
Què teniu pensat?
Ens hem d'esperar ja a Nadal?
Perquè suposo que per Nadal
alguna campanya
deureu fer.
Doncs no tenim
un programa de...
Ara a mi em sortia de...
Sortim cada dia al carrer.
Sí.
Ja.
Cada dilluns a Tarragona,
ràbia.
No, no.
Però que tenim un projecte
que es diu
A peu de carrer.
A peu de carrer,
i que estem a carrer contínuament,
que no parem.
Però sí,
així,
en clau de campanya
no tenim preparat cap.
De moment encara no.
Però,
bueno,
que sí que és cert
que aquest treball diari
visible a les escoles,
al carrer,
al centre cívic,
a qualsevol espai,
hi estem.
El que passa és que
no portem la xapa
moltes vegades
o el logo penjat
com fan els motociclistes.
Jo els demano
que ho facin.
No ho fan?
Clar,
tu com a responsable
de comunicació
dius home,
deixeu-vos veure una mica més,
no?
Sí,
no,
deixant-nos veure
i ens veiem-ho.
El que passa és que
no anem logotipat,
no?
Amb el logo al front,
tot i que li agradaria
a en Xavi,
però no li deixem.
Bueno,
justament d'això es tractava.
Aquest ha posat en valor
d'aquesta feina que fem.
Nosaltres cada dia
ens hi deixem el nas
treballant,
atenent els nostres infants,
els nostres joves,
els nostres adults,
els nostres huelos,
a les del gènere femení també,
encara que no les hegi dit.
O sigui,
d'alguna manera,
tots i cada un dels dies del món
estem ahí fent una feina,
una feina important,
una feina amb carinyo,
una feina amb passió,
motivada,
que moltes vegades
no sabem fer veure a la gent,
però bueno,
d'alguna manera
estem ahí
i estem intentant
que el Xavi ens posi el logo
a tots
per a que puguem sortir,
però realment
el nostre dia a dia
és la feina important.
Aquestes extras que fem
són agradables,
són interessants,
la gent ens veu al carrer,
fem tallers a la Rambla,
fem coses,
fem jugades comunitàries
al parc,
però bueno,
d'alguna manera
el que és interessant
és això.
Doncs escolta,
felicitats
per aquesta darrera activitat
que heu muntat
a lo grande,
al Tarragona Inclusiva,
felicitats
i ja està.
Estuped, no?
Us espero
la setmana que ve
Joan Josep Izquierdo,
coordinador de CAS,
moltíssimes gràcies
per venir.
Gràcies a vosaltres.
I a Jordi Collado,
director
i Javi Seragor,
cap de comunicació
de la Fundació Casal Amic.
Fins dilluns vinent,
moltes gràcies.
Fins dilluns,
moltes gràcies.
Salut.