Ja hem sobrepassat el punt de la una del migdia.
Bé, ja fa estona, ja fa deu minuts, eh?
I tenim puntual, com sempre, el Felip Gaudet aquí amb nosaltres.
Felip, bon dia.
Bon dia, Núria, bon dia a tothom que ens escolta.
Et torno a presentar per si algú encara no et coneix del tot.
El Felip l'hem reincorporat del Ja Tardes.
Se'ns ha passat el matí de Tarragona Ràdio
i ve cada dimarts a partir de la una amb el seu espai on li fa mal.
És fisioterapeuta, especialista en terapèutiques naturals o complementàries
i escolta, tenim un especialista en salut que val la pena
que li feu qualsevol pregunta.
Podeu trucar-nos al 977-24-4767 mentre duri la secció.
977-24-4767.
Avui parlem del sistema nerviós,
que no és el mateix que està dels nervis, no ho confonguem.
Correcte, correcte, correcte.
A més aquest tema, ja sabeu,
els que ens heu seguit els dimarts, els dos dimarts darrers,
ve a tall dels problemes d'esquena,
de quina relació té l'esquena amb tot aquest sistema nerviós.
Perquè el sistema nerviós, com tu ho deies molt gràficament l'altre dia,
és com el cablejat elèctric que ens recorre tot el cos
però que té el seu cable central a l'esquena, no?
Correcte, té, diguéssim, la mare de tot,
que a fi de comptes, la mare de tot és el cervell,
és l'unitat central, com si fem un paral·lisme amb els ordinadors, no?
I d'aquest cervell necessitem que les funcions que requerim
siguin ordenades i a fi de comptes fetes.
I l'única manera que puguin ser activades les funcions
és que aquesta informació arribi on t'ha d'arribar.
Per on t'arriba? A través del sistema nerviós.
Aclarim-ho, si es pot explicar, que jo trobo difícil d'explicar,
que no és el mateix el sistema nerviós que allò que diem d'estic nerviós.
No, no, no.
Però no té res a veure?
No té res a veure.
És a dir, a veure, quan parlem d'un estat nerviós,
parlem d'un estat de tipus emocional,
fins i tot d'un estat de tipus mental.
Que té les seves repercussions físiques i tal.
Que pot tindre conseqüències físiques,
pot tindre una simptomatologia física.
I em van parlar de l'angoixa,
i l'angoixa, a fi de comptes, és això,
és una exhibició a través d'aquest sistema nerviós,
però d'un estat d'alteració dels nervis,
que popularment coneixem.
Alteració dels nervis que no són els nervis del sistema nerviós.
Correcte.
Aquí les paraules ens fan una mica de trampa,
i potser hauríem de parar atenció més aviat,
no pas amb el cognom, sinó amb el nom.
És un estat nerviós i el sistema nerviós.
Per què serveixen els nervis, el sistema nerviós?
Sí, això és molt important,
perquè això també ens farà entendre
els problemes d'esquena derivats,
o que afecten aquest sistema.
Doncs, mira, bàsicament el sistema nerviós té
tres funcions importants.
Una és portar informació de l'exterior cap a dins,
és a dir, a través de les sensacions.
Correcte?
I l'altra important és donar informació
des de l'interior a l'exterior.
És a dir, imagineu-se,
quan jo toco una superfície que és rugosa,
els meus dits, el meu sistema nerviós,
capta aquesta informació i l'envia al cervell
i li diu, mira, aquesta superfície és rugosa.
Si resulta que jo toco una superfície que és punxenca,
és a dir, que punxa,
doncs el normal és que el meu sistema nerviós
enviï una ordre a la inversa i digui,
ep, aparta els dits, perquè t'està punxant.
Això vol dir que, en última instància,
les ramificacions del sistema nerviós
van aparar a tot el cos.
A tots els indrets.
Tenim ramificacions o extremitats nervioses
per tota la pell?
Per tota la pell, que seria la superfície,
però també per totes les estructures internes.
Perquè, insisteixo,
no només és una qüestió sensitiva,
com ara et deia,
sinó és una qüestió d'informació en general.
Una informació pot ser també
la lliberació d'una sèrie,
per exemple, del subgàstric,
que l'estómac fabriqui.
Fabriqui sucs,
qui diu l'estómac,
diu altres estructures
i altres òrgans del cos.
I penseu que el sistema nerviós
arriba a tots els reconents del cos.
Sempre ha de arribar.
Llavors, jo us deia que hi havia tres raons.
Una era la informació que entrava,
l'altra la informació que sortia,
i aquesta informació que sortia
té una...
podríem dir, no un subtipus,
però té una de les formes de fer,
que seria l'activació motora.
És a dir, la resposta física,
la resposta, en aquest cas,
de l'exemple que donava,
d'apartar la mà.
És el que fa, sí, no?
Aquesta és molt gràfica, no?
Quan toquem alguna cosa que està cremant,
el ràpid, no?
Correcte.
Traiem la mà.
Això és un trasbast d'informació superràpid
entre el cervell i la sensació última.
Correcte.
I això es fa extremit
a través d'aquest sistema nerviós?
Portem-ho a la patologia, si et sembla.
Sí, sí.
Portem-ho a quins problemes d'esquena,
perquè el primer dia vam parlar dels músculs.
Pot ser que el sistema nerviós no funcioni
ja per qüestions congènites,
com passa amb totes les malalties, no?
Bé, si no funciona ja estem perduts.
Perquè aquí entraríem amb tota la gent
que neix amb alguna capacitat sensorial
doncs disminuïda o alterada.
Aquest podria ser un dels problemes del sistema nerviós.
És a dir, en poden ser molts,
però us heu de fer la idea
que si falla aquest sistema nerviós,
doncs no és viable a la vida.
En fi de comptes,
es cataloga l'amor cerebral d'aquesta manera.
Quan hi ha funció del sistema nerviós,
no la hi ha.
Clar, que els òrgans vitals poden funcionar,
el cor pot continuar...
Tenim tecnologia en aquest sentit,
perquè avui en dia la medicina ha avançat molt
i permet que els òrgans segueixin funcionant,
però si el cervell no funciona,
ja es cataloga de mort cerebral.
Podem fer el paral·lelisme ben clar amb electricitat?
Vull dir, realment passa electricitat?
Sí, sí, sí.
I a fi de comptes és que és un fenomen elèctric.
Sí.
És a dir, aquest sistema nerviós
que parlàvem i fèiem el paral·lelisme
del cablejat i dels ordinadors,
i de comptes la informació ben bé
és un fenomen que barreja l'electricitat pròpia,
és a dir, un fenomen elèctric,
amb un fenomen químic.
Aquí es barreja.
Fins i tot et diria que aquesta química
és la que produeix l'impuls elèctric.
Estem a mitges en aquest sentit.
Doncs vinga, anem a veure què té en relació tot això,
quins problemes podem tenir amb el sistema nerviós,
que comencin a l'esquena.
Que comencin a l'esquena,
i ho centrem aquí perquè
parlar del sistema nerviós sempre és una cosa
que ens pot portar hores, no,
dies i anys, fins i tot,
perquè és un tema molt extens.
D'acord?
Llavors, portant-ho a l'esquena,
hem de pensar en quin tipus de sensacions,
perdó, quin tipus de símptomes
o signes presenta la persona.
Mireu, un de clàssic és un dolor,
els dolors que es produeixen a partir de l'esquena
i viatgen cap a la cama,
per exemple, el famós síndrome ciàtic,
o dolors que viatgen des de les cervicals
i van a parar les mans.
En forma com de rampes, no?
O com que se m'adormen els dits?
Tendria a veure això.
El format, a veure,
els formats d'aquí ens poden enganyar,
d'acord?
Perquè a nivell de sensacions
que es poden considerar patològiques,
podríem parlar de sensacions
hiperalgèsiques,
és a dir, que es noten molt,
sensacions hipoalgèsiques,
és a dir, que no es noten gens,
i ja no parlem de les sensacions,
parlaríem de la possibilitat
que les estructures que s'haurien de moure
no es moguessin,
seria una perda de mobilitat.
D'acord?
En aquestes tres situacions
hi ha tot un ventall de patologia possible.
Quan parlem d'això
que se'ns adormen les mans,
que tu deies, Núria,
aquí hem de vigilar molt
perquè és molt estret
el fet que puguem confondre
una qüestió en què intervé el sistema nerviós
o una qüestió en què intervé
el sistema circulatori.
Normalment, si és el sistema circulatori,
anirà acompanyat també
que l'estructura adopta un color.
Depèn de quina afectació
del sistema circulatori sigui,
és a dir, si és arterial o és venosa,
doncs tindrem una coloració més blagosa,
una coloració més blanquinosa
a l'estructura
que tenim falta de sensació
o que em sembla que tenim falta de sensació.
Un dolor a la cama,
que baixa per la cama
o que baixa pel braç
i que no té a veure
amb cap luxació que ens haguem fet,
amb cap, com t'hi diries,
guins o tal, no?
Ens ha de fer pensar
que ve de l'esquena
i té a veure amb els estreners nerviosos.
Podem sospitar, eh?
Sempre serà el metge
i els fisioterapeutes
els que podran valorar això.
Això és molt important, eh?
Llavors, els dolors d'aquest tipus,
els dolors irradiats,
és a dir, que comencen en un punt
i viatgen cap a un altre,
continuen cap a un altre,
sempre ens fan sospitar.
De què ens fan sospitar?
Doncs mireu,
que en algun dels punts de sortida
dels nervis,
això seria el que
tècnicament diem
les arrels dels nervis,
doncs hi passa alguna cosa.
Perquè, perdona,
que no ho hem explicat,
l'arrel del nervi.
El nervi viatja
per dins de la coluna vertebral?
Al mig de la coluna vertebral
hi hagi el que diu
la mèdula espinal, d'acord?
I d'aquí,
igual que un arbre,
doncs surten un munt de branques
que són aquests nervis
que surten dirigits
cap a tot l'espasme del cos.
I una d'aquestes branques
té una afectació
que fa que
se'ns irradia un dolor
cap a una altra costa.
Correcte,
pot passar que
al principi d'aquesta branca,
doncs,
una compressió
o un espasme muscular
que ho bloquegi,
d'acord?
Faci que aquella branca
que està pensada potser
per sentir,
doncs deixi de funcionar.
o fa que aquella branca
que està pensada
per moure,
activar uns músculs
també deixi de funcionar.
Ah, clar,
jo ho assimilo amb dolor,
i de fet és el que hem dit,
dolor,
però també pot ser
perda de sensibilitat.
Sí,
és el que dèiem,
això de la hiperexia
o hipoestèsia.
Ah, val, val, val.
Hipoestèsia, hipoestèsia.
És a dir,
pot ser que sigui
una falta de sensibilitat
o massa sensibilitat
o pot ser un dolor
més aguditzat,
també és el format.
En fi de comptes,
el dolor recordeu
que és un mecanisme
d'avisar què passa.
veiem les raons
per què passa.
Sí,
perquè com és que
aquesta branca
en la seva arrel
queda afectada.
Per què queda afectada?
Doncs mireu,
la causa més comuna
i més típica i tòpica
és que hi ha un disc,
hi ha aquell coixinet
que hi ha entre vèrtebra
i vèrtebra
que s'ha fet molt bé
i que intenta sortir per allí,
tindre-se a fer-se a lloc
i en la seva sortida
doncs comprimeix un nervi.
Això és el que coneixem.
I la vèrtebra
i la vèrtebra
plasten el disc?
No,
la vèrtebra ja hi és
sobre del disc,
el que més aviat
és que es fa malbé el disc,
es deteriora.
Ja no està tan dur,
sinó que...
Ja no aguanta
i surt cap a fora
i al no sortir cap a fora
doncs comprimeix el nervi.
Això és el que coneixem popularment
i tècnicament
per una hèrnia,
una hèrnia discal.
Llavors això té molts degraus
també,
quan aquest disc
no ha sortit gaire
i comença
només a tocar una mica el nervi
és una protusió.
És encara,
encara no hi és.
I aquí ja ho podem sentir,
el dolor ja se pot sentir detectar.
Per suposat.
Llavors podem tindre situacions
en les que,
per exemple,
els espasmes musculars,
la petita musculatura
que hi ha entre vèrtebra i vèrtebra
també es contragui molt fort,
això és el que popularment
diem m'he enganxat,
això és una paraula popular,
d'acord?
És un espasme muscular
que també
acabi comprimint aquest nervi
i doni aquesta sensació.
Això és el típic i tòpic
de quan algú pateix
del que coneixem com la ciàtica,
el que es diu
el síndrome ciàtic,
que és una compressió
del nervi ciàtic,
el nervi que surt
des de la zona lumbar
i que baixa cap a la cama.
977-24-4767,
977-24-4767,
queden 5 minutets de secció,
si voleu fer alguna pregunta
sobre el sistema nerviós,
sobre la seva afectació
a l'esquena
i per derivació
a tota la resta del cos,
aprofiteu que hi ha el Felip aquí
que us pot contestar.
És més freqüent,
doncs,
aquestes afectacions nervioses,
si parlem de l'esquena,
que tinguin lloc
a la part lumbar,
a la part de baix?
Sí,
els llocs més típics
i tòpics
són la part lumbar
i també,
en segon lloc,
el que és la part cervical,
la zona cervical.
Bàsicament,
la part lumbar
és per una qüestió de càrrega,
és la zona
de l'esquena
que més pes aguanta
i la part cervical
és la part més mòbil
de l'esquena.
Ja sigui perquè carrega molt
o perquè es mou molt,
les estructures
són estructures de risc,
és a dir,
estructures que poden
patir més fàcilment.
I llavors,
les parts del cos
afectades seran
per les lumbars,
les cames
i per les cervicals,
els braços?
Correcte,
correcte.
Així,
grosso modo,
sí.
Per què passa això
que les vèrtebres,
el Felip ja ens ho va explicar
una vegada
dins del Ja Tardes
i jo vaig trobar
molt gràfic,
vindria a ser aquest coixinet
i les vèrtebres
com aquelles galetes
de xocolata
que tenen,
dos galetes
de xocolata al mig
i que te la fas tu,
t'hi poses molta xocolata
i quan apretes
la xocolata surt pel costat.
Correcte,
queda desplaçada
i per tant s'emporta
a preta tot el que toca.
Per què passa això
de l'efecte d'apretar
les galetes?
Per què les vèrtebres
s'aixafen?
Més que les vèrtebres,
insisteixo,
són els discos
els que fan malbé.
Les vèrtebres
també es poden fracturar,
l'altre dia vam parlar
dels ossos,
vam parlar de la fractura
de vertebral,
però quan parlem
d'aquesta qüestió
és més aviat el disc.
I el disc es pot fer molt bé
per moltes raons.
Per exemple,
un mal ús.
Un mal ús vol dir,
doncs imagineu-se,
una càrrega excessiva,
aixequem del terra
alguna cosa que pesa molt
en algun moment determinat,
allò no ho suporta,
la força s'incrementa
en un punt molt concret
i es fa molt bé per allí.
Això és una raó.
Però això és un problema
del moment.
Del moment.
Però també tenim altres raons.
Tenim, per exemple,
qüestions posturals.
és a dir,
la postura,
vam parlar l'any passat
a la tarda,
farem cinc cèntims,
la postura
té molts decondicionants,
però penseu que la postura
és una situació
que l'anem guanyant
durant molts anys.
Què passa?
Doncs en la postura
moltes vegades
hi ha situacions
que són una mica extremes
pel cos,
pel cos.
Per nosaltres
sembla que ho portéssim bé,
però un dia
només fa falta
que hi hagi un petit detonant
perquè aquella situació postural,
és a dir,
aquelles corbes de l'esquena
que s'han exagerat,
que s'han mal carregat,
doncs d'una manera o altra
acaben alterant
un punt molt concret
d'un disc,
per exemple,
i llavors el disc
es pot fer malbé
per ell també.
Per tant,
sí que hi ha un desgast,
es pot provocar un desgast,
però sempre acostuma
a haver-hi un detonant.
Sempre acostuma a haver-hi
un detonant, sí.
L'última goteta
que dius,
home,
aquí ja l'has acabat
de trencar.
Sí, sí, sí.
Parlem de solucions,
si et sembla.
Sí,
perquè hi ha el temps
que queda,
entrem en les solucions.
i aquí és molt important
valorar en el moment
en què es troba
la situació,
és a dir,
quan una situació
o quan el disc
està en situació
de protusió,
és a dir,
que comença a sortir
només,
és un moment
que encara es pot
arreglar força
a la situació.
Que això ho notarem
nosaltres
en els primers dolors.
Sí,
i després,
clar,
ens haurem de fer
unes proves complementàries
al respecte,
és a dir,
normalment,
una ressonància magnètica
és el que ens informarà
realment
de com està aquell disc,
si realment ha sortit
molt o ha sortit poquet,
com deien amb la protusió,
no?
Doncs,
en aquell moment
encara hi som molt a temps
de canviar,
de variar les coses.
Per tant,
tu recomanes
anar de seguida
al metge
quan tinguem dolor,
perquè hi ha gent
que diu,
ai,
tinc dolor,
em aplico calentor,
em passa,
ja m'ha passat.
Però,
clar,
allò ja està desgastat.
Clar,
s'ha de dir també
que en el cas
d'una protusió
o una èrnia,
una afectació
d'aquest sistema nerviós,
doncs no serà passatger.
Val,
es mantindrà la situació.
Llavors,
clar,
veurem que l'episodi
s'està allargant,
que ens està molestant molt,
la intensitat.
Quan són espasmes musculars,
allò que dèiem
que també podria ser
una possibilitat,
no sol durar tant.
La solució,
a vegades sí que està
més propera
al posar escalfor
que no pas
a un altre tipus
d'intervenció.
Per què?
Perquè quan ja parlem
de l'èrnia,
les solucions
se'n redueixen moltíssim.
En medicina alopàtica,
és a dir,
quan anem al metge
i quan anem a l'especialista
traumatòleg,
doncs el recurs
a un dia d'avui
la intervenció quirúrgica,
la resecció del propi disc,
dins de totes les variants
que hi ha
dins de la cirurgia.
Després hi ha fixacions
de les vèrtebres,
però allò ja seria
el fenomen de la cirurgia.
Llavors,
hi han sortit propostes
en els últims anys,
va sortir també
una proposta
que s'està fent
des d'alguns centres especialitzats,
són els que diuen
infiltracions d'ozó,
és si s'infiltra un gas
que intenta retenir,
comprimir aquella èrnia
perquè no surti més
i per tant no faci mal.
I després hi ha tot el món
de les medicines manuals,
també,
però hem de veure molt bé
a quin grau estem
d'èrnia,
insisteixo.
Vols dir que un massatge,
segons en quin grau estem,
no ens servirà de res?
Bé,
sí,
quan deia medicines manual
ja no feia referència
al món del massatge,
el massatge pot estar bé,
però no serà una solució
en aquestes situacions,
però ja parlava més aviat
de terapèutiques
com l'osteopatia
o la quiropràxia,
que tenen les seves raons aquí
que poden dir alguna cosa
que s'ha de considerar.
Però cal veure,
això,
l'estat en què es troba,
perquè si ha estat
un estat molt avançat,
doncs no.
Llavors,
un altre enfoc
també interessantíssim,
per qui no li faci goig
això de les manipulacions vertebrals,
també és
la reproducció postural.
És a dir,
canviar,
reeducar la postura
en una persona,
el que farà és
que aquells punts
de màxim esforç
del disc
que ha confluït
amb una èrnia,
doncs deixin d'estar-hi.
També és un altre enfoc
molt,
molt interessant.
La solució,
a part d'una l'acupuntura,
que sempre és un remei per tot,
aquí té alguna cosa a dir o no?
Sí,
en el cas de l'acupuntura
sobretot ens ajudaria
en la gestió del dolor
d'aquesta situació,
però no pas en la remissió
de l'èrnia.
Una cosa és
com tornem el disc
al seu lloc.
Clar,
hem de veure
si es pot tornar també.
Sí,
clar,
però el primer que hem de fer
és parar el cop,
parar el dolor,
i això es fa
o bé amb acupuntura,
per exemple,
o fa amb medicació també,
la proposta formal
sempre és la farmacèutica,
d'acord?
Però si no tenim opcions
que ens poden treure
de l'apur
sense necessitat
de medicar-nos.
L'escalfor,
fang,
per exemple,
argila,
perdona.
Sí,
aquestes terapèutiques naturals
també poden ser
un bon recurs
amb el dolor
a tenir en compte
totes aquestes
comportaran coses diferents.
L'acupuntura,
clarament,
anireu a fer-vos
una sessió
amb el fisioterapeuta,
amb el metge
o amb l'acupuntor,
però en canvi
els fangs
és una cosa
que es podeu fer a casa,
és un tractament,
però requereix
una mica més
de paciència.
Però són eficaços,
són eficaços,
són interessants
en aquests casos.
El sistema nerviós
ja ho veieu
i la seva relació,
la seva importància
respecte a les dolències
d'esquena.
Jo crec que així ja
tenim l'esquena
totalment radiografiada,
no?
Sí, quasi, quasi.
Hem anat passant
per totes les possibilitats.
És interessant això.
Tenim molt de què parlar
sobre la dieta,
per exemple,
que això és un pendent.
També, un dia,
si vols,
sobre educació postural.
Sí, en parlem
de la postura
perquè moltes vegades
hi ha moltes raons
de patiment
que poden ser solucionades
amb petits canvis
o amb petits treballs
i d'una manera
molt agradable.
Per agafar consciència
del nostre cos
i cuidar-lo una mica millor,
el Felip ve cada dimarts
en la secció
o li fa mal.
Felip Cauret,
moltíssimes gràcies
i fins dimarts vinent.
Gràcies a vosaltres.