Ja ens acompanya aquí al matí de Tarragona Ràdio Esteve Massalles en aquests minuts,
que cada dilluns ens agrada dedicar a fer un cop d'ull a la biblioteca pública,
sobretot amb atents a les novetats que es van incorporant als prestatges.
Si avui arriba l'Esteve, doncs podeu deduir els habituals d'aquest espai,
que parlem de publicacions locals. Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un dia em sorprendrà i vindran bestsellers i jo quedaré fatal.
Però és igual, la dinàmica és aquesta, que quan tu vens és com si portessis un cartell.
A mi em toca això.
El cartell de publicacions locals, àrea de publicacions locals de la biblioteca.
I a veure, per aquells que mai han anat, cosa que dubto és a la planta de dalt.
A la planta de dalt queda una mica amagat, has d'anar fins al fons de tot i aleshores girar a la dreta.
Bé, però no te perdo, que tampoc no és tan gran la biblioteca.
Avui l'Esteve ens ha portat tota una sèrie de novetats, publicacions locals.
Ja sabeu que se'n fan i forces, i en molts casos, no tots, com tot en aquesta vida, d'una alta qualitat.
Avui el que passa és que ens parles sobretot de publicacions que en bona part estan relacionades amb l'Alcamp, en general.
Amb Valls, sí, més en concret.
En primer lloc perquè les publicacions que porto són d'un editorial de Valls, Cossetània.
Que publica molt.
Publica moltíssim.
Molt, moltíssim.
Preguntarem al Jordi Ferri, on té la màquina de fer llibres.
On té la màquina de fer llibres.
I després, doncs, una mica per la temàtica d'aquestes publicacions, no?
I, en primer lloc, hi ha una novetat, que és Una vida al servei de Valls,
Indalès i Castell Juller, 1864-1920, de Jordi Martí Baget, que, doncs, és una biografia bastant gruixuda sobre aquest polític ballenc,
doncs, que va ser prou conegut, va tenir molta anomenada a tot l'Alcamp.
I, doncs, uns moments va treballar pels conservadors, d'altres vegades pels liberals,
però, doncs, sempre va mantenir una posició bastanta d'independència, no?
I va ser una persona molt respectada, dic, a l'Alcamp.
Doncs, així se n'ha fet una biografia, no?
Aquest, abans parlàvem de publicacions periòdiques, aquest també, Indalès i Castells,
va ser director d'una quantitat enorme de publicacions i de revistes de l'Alcamp, no?
D'alguna d'elles potser també hi hagi la digitalització a la biblioteca, no?
Que en parlarem després.
No ho he comprovat, però, doncs, és possible, no?
Podria ser, no?
Crònica de Valls, El Distrito, Eco de Valls, etcètera, vull dir que n'hi ha unes quantes.
Després, doncs, una altra relacionada amb Valls, Indalès i Castells i Uller,
doncs, suposo, ara no n'estic segur, si hi ha un parentiu, doncs, Narcís Uller.
Cossetània ha agafat i, doncs, ha publicat un altre llibre en el qual recull narracions curtes
que es diu Rurals i Urbanes, vull dir, són narracions que va acabar fent al final,
doncs, cap als anys 1918, 1920, 1925, és a dir, cap allà, quan era ja molt gran,
i, doncs, bé, s'han recollit en aquest llibre.
Després, això és novetat, una novetat que va sortir el mes de novembre
va ser precisament la ruta literària de Narcís Uller,
que està feta, doncs, per en part Bufarull, Neus Porres, Montse Bové i d'altres persones,
en la qual, doncs, bueno, una mica, en aquesta línia del turisme cultural,
d'aquestes rutes literàries, doncs, que es fan pel territori,
doncs, també han publicat aquesta...
En forma de guia.
En forma de guia, que, doncs, pots anar seguint l'itinerari per la ciutat,
per Valls, pel Vilaniu del seu moment.
Aleshores, aquests dic que són llibres que estan editats per Cossetània
i que estan relacionats amb Valls.
Hi ha un altre llibre que no és de Cossetània,
però, doncs, d'aquest també podríem trobar una relació amb Valls,
que és aquest del judaïsme a les comarques de Tarragona,
d'Andreu L'Escoth,
que és un senyor que ha nascut a Monzón,
a Monzón, però que viu a Reus.
Aquest senyor ha parlat alguna vegada, perquè són algunes entitats, no?
Sí, sí, està amb bastantes entitats, vaja, vull dir que està amb...
De la presència jove, de les comarques de Tarragona, conferències, moltes coses, eh?
Conferències i tal, no?
Llavors, deia que està relacionat amb Valls perquè, de fet,
era un ballenc d'això, en Joan Sacall,
qui en un moment determinat, durant força temps,
va ser l'únic estudiós,
un gran estudiós del judaïsme,
tant a Valls com a totes les comarques de Tarragona.
S'està revifant aquesta línia d'investigació,
perquè diguem-ne que era un aspecte que estava bastant deixadot,
aquí, el que fa la presència jove a les comarques de Tarragona,
però s'està revifant molt.
Sí, bé, hi havia uns llibres importants,
que eren les juderies a les comarques tarragonies.
Hi havia una petita guia, també feta per l'en Sacall,
però era un tema que s'havia treballat poc.
Era pràcticament l'únic estudiós que hi havia,
i era de Valls.
La presència d'on jove a Tarragona, ja ho sabem,
hi ha Cala Garça, aquí, al casc antic,
que és l'única, que ho neguem ara és l'única,
l'en Cala Garça.
A Cala Garça es diu que era un gran edifici
situat al mig del Call Jueu,
però vaja, la presència dels jueus a les comarques tarragonines,
a totes les ciutats que tenien presència real,
com que els jueus depenien directament del rei,
a totes les ciutats, a tots els pobles que hi hagués presència,
que hi hagués batlle real i tal,
hi havien jueus.
L'Aleixà, Serral, Santa Coloma de Caral, Montblanc,
mateix Reus, Tarragona,
hi havien jueus.
I en aquest llibre, què és el que fa?
Recollir tot aquest aspecte?
Recollir aquests aspectes, actualitzar,
vull dir, en Sacall va morir fa cosa de 25 anys
i pràcticament el que han sortit són petits articles
o llibres que parlen de jueus en general a Catalunya
i en aquest ho ha concretat.
Una nova aportació a aquest període,
que hem dit que està una miqueta orfa,
de recerca.
Però, doncs, hi ha...
Bé, els jueus els van expulsar el 1492,
Tarragona va ser un lloc de concentració
dels jueus d'aquí al voltant
i bé, vull dir,
està també...
D'alguna manera se n'ha parlat,
de la mateixa manera que també
amb una altra expulsió,
doncs també de 1609-1610,
que serà l'expulsió dels moriscos,
doncs també tindrem ocasió
i sortiran estudis que en parlaran.
Molt bé.
Sí, sí.
Més llibres, perquè n'has portat...
7 o 8, avui he ve carregadíssim la seva.
Sí, després hi ha un altre,
aquest ja no té relació amb Valls,
que és el bloc de treball
de l'escultor Salvador Joan Pere,
que és de Vilaplana.
Aquest, doncs, és un bloc
i segueix la tendència
que també va portar Cossetània,
doncs també d'editar blocs,
passar-los al format de paper, no?
Des de l'Home que mira,
que es va fer fa 3 anys,
fins allò, la catòsfera literària,
fins, doncs,
doncs, aquest és un altre...
És curiós aquesta conversió, no?
Sí, sí, sí.
La tendència generalitzada en la digitalització
és justament passar tot allò
que hi havia paper,
passar-ho a un sistema informàtic
i ara la conversió, doncs, fa gràcia.
I del bloc al paper, no?
Però és, diguéssim, un producte secundari, no?
Perquè primer, doncs, els fa el bloc
i després, doncs, també, per aprofitar-ho,
doncs, també llavors en surt l'edició en paper, no?
Aquest té la...
Bueno, una mica la cosa
que està prologat per Pere Anguera,
que és el professor d'història contemporània
que va morir a començaments del mes d'aquest any.
Doncs, bé, té, doncs, el petit pròleg
fet per en Pere Anguera.
I després, també,
això, doncs, també ho ha dit a Cossetània
i també aquí ho ha dit a Cossetània,
una altra edició de Cossetània,
doncs, és aquesta col·lecció
que té dedicat als cooperativistes catalans.
Doncs, en té un,
que és Josep Cabeza i Coll,
que era un cooperativista,
un senyor que va ser alcalde de l'Espluga de Francolí,
que va estar, també,
al sindicat de viticultors de gran força temps
i, doncs, bé,
és una altra biografia dedicada a aquest d'això.
I, una mica, per acabar, també, de Cossetània,
hi ha un llibre que és
El carrilet de la cava
i les cançons de Josep Bo.
Ai, que el títol és curiós, si més no, eh?
Sí, això, doncs, és un llibre
i, a més a més, hi ha un CD
que hi ha 20 cançons,
d'aquest de Josep Bo,
que, doncs, bé,
Aquest està...
El carrilet de la cava.
És una cançó que...
Això em sona de l'últim disc del Quico Alcelio,
El noi al mut de Ferreries,
que parlen del carrilet aquest
que els portava cap a la platja, no?
Vaja, em sona, eh?
No sé si m'estic equivocant, però...
Sí, sí, sí, és això.
Ja veus, eh?
I, llavors, doncs, això també,
un altre producte secundari
ha sigut el llibre
i, a més a més, doncs, el CD,
que parlen una mica de com s'han fet les cançons, etcètera.
Si és el Quico Alcelio,
el mut i el noi de Ferreries,
doncs, bueno,
ha fet aquest altre llibre,
doncs, tret per Cossetània.
Has esmentat Narcís Uller.
Sí.
I l'altre dia comentàvem
que la biblioteca forma part d'un programa pilot
que s'està fent arreu de Catalunya
d'establir un vincle
amb els centres de secundària
per preparar els alumnes
que ara la selectivitat.
Sí.
Perquè no es queixin,
que els diuen els autors que entraran,
que com a mínim s'ho poden preparar.
I heu començat ja aquesta dinàmica, no?
Es va començar el dimecres passat
i el dimecres vinent, demà passat,
doncs, hi haurà...
Serà precisament aquest que hem comentat abans,
Narcís Uller, la bogeria,
i anirà a càrrec del, diguéssim,
el ponent,
la persona, doncs, entesa que en parlarà,
serà en Magí Sunyer,
vull dir que farà una explicació sobre d'això
i prepararà els alumnes
o donarà les pistes
per poder-ho preparar a les proves.
Alguns oients que tinguin fills
que estiguin fent secundària,
de ben segur que aquest llibre
l'han vist per la taula
o l'haurien d'haver vist
perquè és un dels llibres clàssics
que ens ha dels currículums
de secundària,
sigui d'ESO o de batxillerat, eh?
I si no han pogut venir a la conferència
perquè no és la classe que li ha tocat,
és que saps...
...impres per poder preparar aquesta xerrada.
Vull dir, hi ha una guia de lectura
ben explicada,
ben desenvolupada i doncs...
No et demano xifres
perquè no has vingut preparat per això,
però ara esmentaves.
Amb vuit publicacions de l'àmbit local
i totes estaven molt centrades
geogràficament a l'Alcant.
Clar, si això ho ampliem
a tot el que és el territori,
calla, que és de malparlar ara,
posar barreres,
diguem-ne,
el que tradicionalment,
em perdó,
diem la demarcació de Tarragona
perquè ningú se senti ofès,
tu diries que hi ha un volum
de publicacions importants
respecte a altres àmbits
de publicacions que podria haver-hi?
És a dir, tu des de la secció
de l'àmbit local,
diguem-ne,
que dius,
no t'impues tu,
no em porteu més llibres?
Home, sí, una mica sí,
vull dir,
sempre hi ha problemes
de lloc
i d'on posar els llibres,
però doncs,
jo diria que,
com que ja portem anys
mimant-ho,
això,
clar,
ho fem visible,
el que sí és molt visible,
jo no et sabria dir
si a Lleida,
a Girona,
a Barcelona
o a Castelló
hi ha més publicacions locals
que a nosaltres,
el que sí és veritat
que a nosaltres
les fem visibles,
vull dir que les mimem.
jo diria,
però no obstant,
que sí,
que crec que n'hi ha forces.
A través de les mateixes institucions,
la convocatòria de premis
de fundacions,
treballs de recerca,
l'altre dia parlàvem,
sense anar més lluny,
de l'últim premi,
Gabriel Isoviela,
de recerca històrica,
que enguany ha caigut en un treball
que s'ha de fer
al voltant de la Guerra del Francès.
Suposo que són molts factors
que fan que,
després,
quan mirem el catàleg,
veiem que hi ha moltíssimes
publicacions a l'àmbit local.
perquè,
a més a més,
en un moment determinat
que va ser un fenomen
específicament
del camp de Tarragona,
fa cosa de 20 anys
va haver-hi una florida
de centres d'estudis,
vull dir,
n'hi havia
centres d'estudis,
si fem un balanç,
en trobarem
en moltíssims llocs,
des de la pobla
de Montornès,
que n'hi havia un,
fins a Montroig,
fins a la Canonja,
Torre d'en Barra,
Tarragona,
Montblanc,
etcètera,
vull dir,
n'hi ha una quantitat,
una gran quantitat,
i això sí que és un fet diferencial
respecte d'altres llocs,
per tant,
podem sospitar
i amb fonament
que el nombre
de publicacions locals
és elevat.
Ara,
no et sabria dir,
no et sabria fer
un balanç exacte.
No,
però la percepció és aquesta,
jo la tenia,
per això t'ho preguntava.
Se'n fan 1.200,
doncs no ho sé.
De totes maneres,
cal subratllar
el que ha comentat
l'Esteve,
que quan deia
no sé si fem més
publicacions locals
que d'altres,
comarques,
però de fet
les fem més visibles
i en aquest sentit
jo m'imagino
que també ha canviat
i parles també
des de l'experiència
més propera i personal.
Un llibre,
per exemple,
de recerca
que vestés
un personatge
o un període
de caràcter local,
diguem-ne,
que el lector mitjà
com ara qualsevol de nosaltres
no era atractiu,
no ens enganyem.
Generalment eren publicacions
i tu per la teva experiència
a la biblioteca
que anaven a consultar
precisament gent
que feia recerca.
Ara com més,
hi ha com més interès,
potser també
perquè són més polidets,
estan, diguem-ne,
escrits d'una manera
que volen ser
més divulgativa
en nota acadèmica,
però aquest tipus
de llibres
cada cop tenen
més lectors,
diguem-ne,
que no són acadèmics
i que no els llegeixen
per fer un treball
de recerca.
Bé, perquè per una banda
hi ha hagut una...
també s'ha diversificat
la, diguéssim,
la temàtica local,
vull dir,
abans un llibre local
volia dir
que era història...
Era espacet.
història...
Era espaceta seva.
I a més a més era...
Sí, dona.
Era espacet.
Era història pura i dura
i ara doncs no,
vull dir,
un llibre local pot ser
que tingui,
sigui un llibre de fotografies,
pot ser que sigui un llibre
que parli del patrimoni natural,
pot ser un llibre
que sigui,
com hem dit abans,
que sigui una ruta literària,
pot ser un llibre,
doncs,
de què?
De què?
De que sigui...
De cuina.
Un llibre de cuina,
d'això,
aquell que van portar
dels bolets,
per exemple.
n'hi ha d'altres,
n'hi ha molts altres,
vull dir,
també s'ha diversificat,
diguéssim,
l'oferta temàtica.
No només és història
d'aquesta erudita
i molt d'investigador,
sinó, doncs,
també hi ha hagut
una prolífere...
A veure,
hi ha hagut una ampliació
del camp temàtic.
Però dins de la història
també s'ha fet un esforç
per part dels autors
per fer-ho divulgatiu
i que interessi
al públic en general.
Penso l'última història
dels Castellarnau,
de Tarragona,
és un llibre
que no és un llibre
per estudiosos també,
però és un llibre
que qualsevol lector curiós
podria llegir perfectament.
Sí, sí, sí.
És clar,
és un esforç de divulgació,
sí, és clar.
Tot això ho trobeu
a l'àrea local
de la Biblioteca Pública.
Per cert,
que a banda,
d'aquesta activitat
relacionada amb els sos
lectura obligatòria,
aquesta setmana
hi ha més activitats
a la Biblioteca.
Sí, bé,
doncs ja comencem
una altra vegada
els tallers d'informàtica.
Hi ha demà passat
i...
perdó,
demà i dijous
hi ha el taller
d'informàtica
molt bàsica
i després,
bé,
continuen les activitats
a la secció infantil,
que hi ha
l'hora del compte.
N'hi ha una
que és ben curiosa
que serveix
als nens
perquè es rentin
les dents.
Ja veus,
com és això,
per favor,
sense que el cel s'hi digui?
No,
a veure,
a les 6 de la tarda
del dijous
és l'hora del compte
més un taller
de salut
bucodental.
Anem a raspallar-nos
amb un monitor
que es diu
Sabrina López.
Ja veus.
Doncs escolta...
És per nens
fins a 9 anys.
No riguis,
que els pares i les mares,
i tu ho has estat també,
ara ja som nens,
saben el que costa
que es rentin les dents
quan tothom.
És la biblioteca pública.
Per tant,
ha d'haver-hi de tot.
Ha d'haver-hi de tot
i és un centre
de divulgació,
de cultura,
d'hàbits i de tot plegat
i ens encanta per això
cada setmana
posar-vos al dia
amb la gent que hi treballa
dia rere dia
com l'Esteve Massalles
de l'àrea local.
Moltíssimes gràcies,
Esteve,
bona setmana.
Igualment.
Adeu-siau.
3 minuts
en dos quarts de 12.