i visualitzes els tinglados, que han acollit
realment accions i exposicions
extraordinàries. Si féssim memòria,
no de l'últim any,
sinó si tirem anys enrere, hi ha hagut coses
fora de sèrie.
Ara en veiem bé a la memòria,
no sé si us en recordeu,
quan es va fer l'aniversari
del descobriment
d'Amèrica,
el 92, l'any olímpic,
va venir aquí un muntatge
impressionant de cultura
llatinoamericana, ho dic perquè va ser
una de les coses, potser, és que va ocupar
tot el que era, en aquells moments, les instal·lacions portuàries.
Si no em recordo malament, era un dels refugis,
que és un mateix edifici que hi ha al museu,
són més grans que el finados.
On s'ha fet el Parc Infantil de Nadal, aquells últims anys.
Allí mateix, el refugi,
allà es va muntar, si jo recordo,
era del començament que jo estava al port.
Depèn de la memòria, però des d'una
gran exposició de mòmies
que va portar la Fundació, la Caixa,
impressionant. Us en recordeu
la primera vegada fotogràfica
de les exposicions. El Tinclado II
com a art contemporani. Us en recordeu la Fora
dels Baus, quan van venir els refugis.
Jo recordo els començaments
dels anys 90 i tot el llarg
dels anys 90 com una vitalitat.
És com si haguessin redescobert la ciutat
on realment es va començar a obrir el mar.
El concepte aquest que sempre ha estat de cara al mar,
potser va ser just
a finals dels anys 80 i començaments dels 90
quan es va reconvertir
tota la zona. És clar, es van habilitar
els espais, els Tinclados,
es van restaurar
per dir-ho d'alguna manera i habilitar-los
per fer aquesta activitat. I a més,
és que la facilitat és que aquests espais són uns espais
diàfans, que no hi ha cap impediment.
Vull dir, tens un espai allà
que pots fer el muntatge.
I es poden articular de qualsevol manera.
Evidentment, pots fer el muntatge que vols.
Llavors, menció especial és el Tinclado II
que aquell ja s'ha deixat especial.
Ara s'està amb obres,
vull dir que aviat tornarà l'activitat,
però que s'ha deixat especialment per les instal·lacions,
les instal·lacions d'art contemporani.
I la resta, vull dir, tant han pogut servir
per les posicions, com ara estem dient.
Recordo una, que es va fer un muntatge especial
quan va vindre a Tapuerca.
Ah, sí, sí, sí.
Aquell, com que és que no hi havia cap impediment,
aquell que diu, perquè com que és l'espai diàfan,
vas anant modelant com d'això.
En aquest moment que estem parlant,
evidentment el museu no existia,
perquè el museu ha estat posterior,
ha estat la darrera activitat cultural
que s'ha incorporat a tota aquesta denominació
moll de costa, no?
Vull dir, es van començar amb totes les exposicions
amb els tinglados,
una altra exposició important també,
que ara en ve la memòria...
I ho he dit, aquesta és a l'atzar, eh?
Però segur que n'hi ha de més importants, eh?
No, no, ara s'ha acut...
Que es va implicar molt en la ciutat
quan s'ha fet el Congrés d'Arqueologia Clàssica,
que era més o menys per aquests anys,
la mirada de Roma,
que era també entre el tinglado 1
i el refugi número 1, no?
I era una activitat conjunta
que anava amb tota la ciutat, no?
Vull dir que ja s'han fet moltes coses així,
relacionades amb la ciutat,
amb la cultura i amb el mar, no?
El mar potser ho hem començat a fer més
des que existeix el museu.
Esteu de les d'aniversari, en guany, a més o més.
Sí, en guany estem.
I precisament l'activitat que fem
amb les institucions culturals de la ciutat
es diu compartir amb la mar.
Perquè el fil conductor és la mar,
és el port de Tarragona, no?
I llavors, doncs, tots els que tenen patrimoni...
Vull dir, estàveu parlant...
Abans estàvem comptant una mica
la setmana passada,
que havíeu estat aquí també
amb el programa que estàs fent,
havíeu estat parlant del Museu Diocesà.
Museu Diocesà és un dels museus
que també participa d'aquesta activitat.
Que n'ha portat algunes peces, no?
Unes rajoletes de ceràmica del segle XVII
que són tot pintades amb diferents vaixells.
Vull dir, cadascú, en els seus fons,
sempre hi ha algun element
que estigui vinculat amb la mar.
Vull dir, podem trobar això,
que això fort pot tindre un fòssil.
És que ara no voldria dir els noms de tots
per no deixar-me'n, no?
Però, doncs, un altre pot portar imatges,
fotografies, cartells,
escultures, pintures...
Vull dir, totes tenen en algun moment
alguna relació amb el mar
i amb el Mediterrani en si.
Tant de tenir memòria,
i ara ho veiem així,
ja anem a passejar,
gaudim de les exposicions,
però, clar, 20-30 anys enrere els tingladors.
És que eren magatzems,
és que les grues estaven per allà,
és que aquell terra...
És que allò deies,
això es pot esdevenir un espai cultural
i, de fet, és l'evolució
que han fet moltíssimes ciutats europees
que viuen encara al mar.
Jo recordo que la Teresa,
que ja fa temps que està treballant
amb la candidatura,
explicava, per exemple,
que a Liverpool havien reconvertit,
i molt bé,
espais que eren espais industrials,
els molls que els havien reconvertit.
El mateix procés,
ho comentava amb la Mercè ara fora...
Que va ser capital de la cultura europea,
per això es mentem.
Sí, Liverpool era una ciutat
que no era de les favorites
quan es va presentar a tot el Regne Unit
i, precisament,
un dels seus hàndicaps
va ser la reconversió aquesta
de tots els espais portuaris
amb zones d'oci,
de cultura.
Allà mateix,
els molls del duc,
li diuen?
Duc.
Doncs els ducs
van posar l'Ateet Gala,
i tota aquella zona
és com els ratllos,
vull dir que és molt extrapolable,
perquè són a dosi i cultura,
vull dir,
és el mateix procés.
Sí, una mica també,
estàvem així comentant,
a Gènova,
no ho he vist personalment,
però he vist bastant
els projectes que hem portat a terme,
es va fer un museu,
també al moll més proper a la ciutat,
que és un moll
que també s'ha dedicat
a activitat cultural,
i és una part que gestiona
el propi museu,
tota l'activitat,
si hi ha restaurant
o si hi ha algun altre element
en aquest espai,
per poder-se nodrir econòmicament,
inclús han fet
un petit espai
on hi ha un submarí
que la gent pugui veure
des de dalt al moll,
i una cosa que,
paral·lelament,
podria semblar-se una mica
amb nosaltres,
que hem conservat
alguna de les grues,
de les primeres grues
que van tindre.
Això va ser un encert,
de deixar-la...
que nosaltres,
vull dir,
dintre Barcelona i Tarragona
parlant dels ports de Catalunya,
nosaltres som els únics
que hem pogut preservar
aquest patrimoni industrial,
no?
Tenim la primera gru elèctrica
que va operar al port de Tarragona,
que és l'any 26.
Vam estar temps,
perquè a Tarragona
el patrimoni industrial
hem de reconèixer
que no hem tingut cura
quan tocava,
vull dir,
sort que ens vam adonar,
ni que fos posteriorment,
s'han salvat algunes coses
com ara les grues, no?
Sí, no, a més,
nosaltres en aquest aspecte
crec que això
ho hem fet bastant bé,
si em permeteu
que us ho digui.
Esteu d'aniversari,
tu pots permetre.
No, perquè
com que tenim
el Museu del Port,
el Moll de Costa,
i l'extensió del museu,
que és el Far de la Banya,
que també és un edifici industrial,
que s'ha preservat,
estava al Delta de l'Ebre,
però gràcies a traslladar-lo
a Tarragona,
va ser imatge del port
durant molt de temps,
edifici metàl·lic,
el Delta de l'Ebre,
evidentment al costat del mar,
ara també està al costat del mar,
però s'utilitza.
Allà es va deixar d'usar,
clar,
els altres que hi havia,
que eren més espectaculars,
el de la illa de Buda,
parlem d'edificis,
perquè els oients
ens entenguin una mica,
de 1864,
edificis metàl·lics
amb un aspecte futurista,
amb una alçada
del que hi havia
a la illa de Buda,
de 52 metres,
que va passar.
S'ha de valorar en el seu context,
no estic allà al Far de la Banya
i que bonic, no, no.
Per això, per això.
Llavors, clar,
ja no hi havia el servei
de torres directes,
sinó que estava de Sant Carles
de la Ràpita,
es deix de viure
permanentment allí
la corrosió
que fa un dia
es parteix per la meitat
i cau a l'aigua.
El del Far de la Banya
va vindre cap aquí,
crec que un gran encert
per aquest aspecte.
Aquí li anem fent
tasques de manteniment
i a més a més
hi tenim un museu,
un museu de fars, no?
Llavors, què fa?
Per això ho explicava.
Entre un museu i l'altre
tenim gairebé
quatre quilòmetres
de distància.
Però aquests quatre quilòmetres
hi ha diferents elements
de patrimoni industrial
i patrimoni portuari,
com pot ser
l'antic Far d'Aragó,
que ara
amb el creixement
del port
no es pot veure,
però estem ara
renovant
tots uns plafons
que teníem
instal·lats
en aquest espai,
que ara estem
una altra vegada
per tornar-los a instal·lar,
que marca
tots aquests espais
de patrimoni.
La Torre del Relotge
fa molt que també
es va restaurar
i és un element important.
Està posat
en un eix
del Dic de Llevant
que és el que
connecta la ciutat
amb el port
i era, doncs,
perquè s'apigua
l'horari,
l'horari dels treballadors,
o sigui,
la patronal
i el port
es van posar
d'acord
als anys 20
per poder tindre
un element de referència
per poder regular
els horaris.
Ara ho veiem
com un relotge
molt bonic,
però tot té un context.
Llavors,
nosaltres tenim
les grues,
els mateixos tinglados,
embarcacions
com el bot de cadenes
que també l'hem tornat a renovar
i que ara el tornarem
a treure a l'exterior,
però, bueno,
li havíem fet
tasques de manteniment
perquè, clar,
són elements de fusta
que estan a l'aire lliure
i que necessiten
un manteniment constant,
i, doncs,
de tant en tant,
els hem de treure del davant,
els hem de rentar-los
la cara,
per dir-ho d'alguna manera.
Doncs, bé,
hem intentat, doncs,
tot això,
que hi hagi diferents aspectes
i que la gent,
amb aquesta imatge
de cara al mar,
que la gent pugui visitar,
que vagi ara
amb la nova façana portuària
des del Serrallo,
que des del Serrallo
te'n pots anar
fins al Dic de Llevant,
a final de tot,
al Far de la Banya,
i fas uns 5 quilòmetres,
uns 5 quilòmetres,
i pots gaudir
d'un patrimoni,
pots gaudir del mar
i també pots gaudir
de la mirada,
de la façana
de tot Tarragona, no?
Clar,
és que hi ha dos aspectes
pel que fa al potencial cultural
que ens arriba
des del port.
D'una banda,
el que hem comentat
al començament,
la creació d'espais
oberts a tota la ciutat
i a iniciatives,
en general,
culturals,
que no tenen
i després,
aquesta tasca quotidiana
de potenciar
la cultura del mar
des del museu,
esmentaves elements
que són visibles,
que tots podem contemplar,
però no hem de perdre
de vista l'arxiu del museu,
de fotografies...
No, del museu no,
l'arxiu del port,
l'arxiu del port,
amb les fotografies,
amb els documents...
Tot el fons documental.
Tot el fons documental
és un patrimoni extraordinari,
aquest que teniu també.
L'arxiu es va formar
abans que el museu,
bueno, va ser,
precisament al començament
que estava el port,
estava l'arxiu
i es va formar
l'any 90,
es va obrir al públic,
o sigui que l'arxiu
porta 20 anys
amb aquesta activitat.
20 anys d'arxiu,
10 anys de museu.
Sí, sí, sí.
El port va obrir
el moll de costa
a les diferents activitats
culturals,
però per una altra part
també va voler
conservar el seu propi patrimoni
i amb aquesta conservació
va fer l'arxiu,
després va fer
una escola-taller
que va ser
l'antecedent del museu
on es van recuperar
oficis de patrimoni
merítim,
oficis de la mar,
els mestres d'aix,
modelisme,
que gràcies a modelisme
nosaltres ara tenim
una modelista al museu
que pot reproduir
diferents elements
de patrimoni marítim
i això ens ha permès
que evidentment
no podem tindre
totes les embarcacions,
però amb aquestes
reproduccions a escala
ho hem pogut plasmar
i hem intentat
al museu
que la majoria
de models
que hi ha
siguin a escala 1-10
perquè la gent
tingui una idea,
evidentment
no podem fer
un remolcador
a escala 1-10
perquè si ho fem
amb una barca de pesca
se'ns en va
i hi ha alguns
que els hem hagut
d'alterar-los
l'escala
però sempre hem intentat
fer
tindre
aquesta base
perquè
nosaltres tenim
un públic
molt
vinculat
amb les escoles
i la gràcia
d'això
és que hi ha molt
d'aquest públic
que ha vingut
amb les escoles
però que després
amb els pares
han volgut
per ensenyar-los
perquè el món
del modelisme
és un món
les maquetes
perquè la gent
diu normalment
és molt atractiu
pels nens
i per això
la majoria
de maquetes
que tenim
no estan pintades
perquè no volen
representar un vaixell
volen representar
unes tipologies
perquè es pugui
contemplar
i veure una mica
l'evolució
i llavors
crec que amb tot això
a veure
evidentment
es poden fer
moltes més coses
però hem intentat
que almenys
el que tinguem
ho puguem salvar
i ho puguem
i ho puguem valorar
i que ho puguem difondre
bàsicament és difondre-ho
perquè si tenim les coses
i no les poses
a l'abast d'un públic
pots tenir el que vulguis
però no serveix de res
a veure
a l'hora de fer aquest informe
el port
ocuparà
moltes pàgines
segurament
Teresa
és el que comentaven
és un dels seixos
de la candidatura
que s'ha de reflectir
amb el projecte
Tarragona
és la ciutat oberta
a la Mediterrània
i llavors
tot el que gira
al seu voltant
és cultural
vull dir que
estem parlant
de gastronomia
estem parlant
de moltes coses
que potser
ens deixen ara
perquè no tenim temps
però que
tota aquesta aposta
que s'ha fet
als últims anys
queda reflectiva
una mica
és que ara jo pensava
la transformació
aquesta
que estem vivint
ara
en aquest instant
vull dir
que si mires enrere
no la tenies
vull dir que
ha sigut un procés
molt bo
sí
a veure
evidentment
sempre ho diem
la ciutat
i el port
neixen conjuntament
arriben als romans
i a partir d'aquí
és un punt de partida
no el podem
deslligar
uns dels altres
evidentment
van en paral·lel
uns s'han necessitat
a l'altre
perquè els romans
no haurien vingut
si no hagués
hagut un port
un port
o una abadia
natural
que li permetés
que poguessin
hivernar
tot això no vol dir
que no s'havessin fet
unes obres d'infraestructura
per tal
de poder
hivernar
tota una
tropa
important
doncs
val
després ens n'anem
a l'època medieval
no surten de Tarragona
les tropes de Jaume I
però segons
diuen les cròniques
quan els de Salou
començaren
a sortir l'estol
els de Cambrils
i Tarragona
feren vela
Pere Martell
personatge
que bueno
segons la història
a més nosaltres fa poc
amb la biblioteca pública
amb les setmanes temàtiques
que hem portat a terme
vam dedicar-ho a Mallorca
i vam fer una xerrada
amb l'Estefano Singolani
que va explicar
doncs una mica
la vinculació
de la ciutat
al Palau Arquebisbal
doncs bueno
per centrar-ho històricament
en un dels espais
que podien estar
evidentment
estem parlant d'història
estem parlant de cultura
vull dir
la vinculació
segle XVIII
ens desmarquem
una mica del Mediterrani
per què?
perquè els ports catalans
poden anar a navegar
cap a Amèrica
el comerç
s'extena cap a Amèrica
i no estem
amb un comerç
més tancat
vull dir
perquè el Mediterrani
és el Mediterrani
però és petit
i les tècniques
de navegació
també permeten ser
més ambiciós
evidentment
la tecnologia
però ara
també
això ja és una part més
de port comercial
però amb tot el nou projecte
que hi ha
de les rutes
que van des d'Israel
que van fins a Amèrica
és també el Mediterrani
el Mediterrani
passen
i van cap a l'Atlàntic
vull dir que
el Mediterrani
sempre és present
el moll de Catalunya
del port de Tarragona
és un dels que té
més calat
de la Mediterrani
com sempre
és una aproximació
ens queda un minut
per les 12
i sembla que acabem
de començar
a parlar
amb la Mercè
ho hem de deixar aquí
però per cert
tenim notícies
de noves adhesions
a la candidatura
corporatives
en aquest cas
cada dia creixen
i des d'aquí
animem a tothom
tan individualment
com si són entitats
o grups
encara que sigui
un grup social
vull dir que
tots hi tenen cabuda
aquestes setmanes
s'han adherit
a l'associació
d'actors i directors
de Catalunya
que faran divulgació
a partir de la seva pàgina web
tindran un enllaç
i ens faran
tota la difusió
que convingui
vull dir que
benvinguts
cada cop som més
a títol individual
i a títol corporatiu
però cada cop som més
els que assumen
aquest recolzament
aquesta aspiració
ciutadana
de ser capital
de la cultura europea
l'any 2016
a través de la feina
de cada dia
de moltes persones
com la Mercè
i moltes més
i també
diguem-ne
de l'entusiasme
que nosaltres
en aquest cas mostrem
quan ens atencem
a les instal·lacions portuàries
els caps de setmana
o quan tenim una estoneta
i volem escampar la boira
Mercè Tuldra
moltíssimes gràcies
un plaer
a vosaltres
fins la propera
Teresa León
ens retrobem el proper dijous
gràcies per venir
són les 12
les notícies