Is there a place for me? Somewhere to stay?
Efectivament, Caixa Fòrum Tarragona és un lloc on trobeu absolutament de tot,
com un mercat, però podríem dir com un mercat de la cultura.
Carles Marqués, molt bon dia.
Benvingut, és el temps de Caixa Fòrum de cada dilluns.
Què tal va anar el petó magnífic de divendres al concert?
Meravellós, meravellós.
Realment crec que la gent va quedar absolutament fascinada
i aquells senyors, aquella parella de músics italians
i la Marta Almagano, ens van fascinar.
De públic bé?
De públic bé, de públic bé, de públic bé, tirant a molt bé.
Com és habitual.
I en qualitat humana, excel·lent.
Com sempre.
S'ha descansat el cap de setmana i només el cap de setmana
perquè avui comença un nou cicle al voltant del llegat artístic grec-colletí
a Caixa Fòrum Tarragona.
I ja sabeu que quan parlem de cicles,
has donat que bona part dels conferenciants i coordinadors
venen de fora, aquesta conversa l'hem de mantenir per telèfon,
però extraordinàriament avui tenim d'una banda el coordinador del cicle
i d'una altra banda el conferenciant d'avui.
Estem encantats de saludar Francesc Casadesús,
és professor de filosofia grega de la Universitat de les Illes Balears.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
I també podem saludar el conferenciant d'aquesta tarda.
És Antonio Albar, catedràtic de Filologia Llatina
de la Universitat d'Alcalà de Henares.
Moltíssimes gràcies per venir, benvingut.
Molt bon dia.
Parlar del llegat grec-colletí,
en unes sessions que deuen tenir una durada d'una hora, una hora i mitja,
a veure, això té mèrit, eh?, poder-ho concentrar.
En té, en té, però això és una virtut dels ponents,
i ho aconsegueixen, veritablement.
És una de les coses que ens agrada que sigui així,
que ens pugui sintetitzar aspectes tan amplis
com els que es contemplen en aquests cicles,
com, per exemple, la sessió d'avui sobre el Panteo de Roma,
amb una sessió que no arriba a l'hora i mitja, una hora,
però que ens agrada que també el públic participi activament, no?
Ara la qualitat dels ponents permet que això es pugui fer
i que es pugui audir.
Home, no cal justificar la presència d'un cicle
al voltant del llegat artístic grec-colletí,
del llegat en general grec-colletí a la nostra cultura,
perquè jo m'imagino que no parlem d'història,
parlem d'actualitat quan parlem d'això.
Naturalment.
Perquè sempre ens rematem.
I si em permets a mi.
Els romans o els grecs, no? Per tot.
I si em permets que es digui que són de les illes,
de Mallorca, professor allà a la universitat,
jo això ho contemplo aquí a Tarragona
amb una santa amb ella, he de dir-vos, eh?
Quan venim aquí a fer aquest curs,
que Caixa Fórm està acollint ja des de fa una sèrie d'anys,
notable èxit,
la veritat és que sempre penso com a coordinador,
que és el joc, és un joc idoni
i és molt ben rebut, precisament, aquest curs aquí.
I sobre l'actualitat, evidentment, sí.
Nosaltres, els que ens dediquem a la difusió
de la cultura greco-romana,
n'estam absolutament convençuts.
Que hi ha, a més, una manca de coneixement
de què referent tan important.
Per l'art, per la literatura, per la filosofia,
però inclús per la pròpia llengua.
I l'esforç que fem de divulgatiu va en aquest sentit.
Ja ens agradaria,
intentant fins i tot, diria,
compensar una manca important d'aquest tipus de coneixements
a la secundària, a l'ensenyament secundari,
i fins i tot a la universitat.
Hi ha hagut un moment previ a la conversa
que mantenim amb els nostres convidats,
diguem-ne intern, aquí a l'estudi.
Hem començat a deixar anar frases al voltant
de la felicitat, d'aquest tipus de coses.
I si ens hi fixem, aquests llibres d'autoajuda,
que tenen tant d'èxit,
bona part d'ells estan basats
en els grans filòsofs de l'antiguitat, no?
Ara toques un tema a mi
que personalment, com a professor de filosofia,
em treus a remarcar.
Sembla que estan descobrint alguna cosa.
No, és que són d'una banalitat absoluta
i sembla que han descobert la Mediterrània.
Tot això està dit per la filosofia
i molt particularment per la filosofia grega.
Perquè la filosofia grega va ser precisament la que,
a partir de posicionaments com són els toits,
epicúris, escèptics,
ha plantejat aquesta qüestió de la felicitat.
Aristòtil li dedica pràcticament tota l'ètica
en aquesta qüestió.
És així.
I ens encanta poder trasmetre-ho.
Molta més fonament i molta més qualitat
i jo diria que molta més acollida,
fins i tot que no aquesta,
moltes vegades, difusió banal
que es fa d'aquestes qüestions.
L'home i la dona del segle XXI,
jo m'atreviria a dir,
no som ningú, que som un palet vanitosos
i ja ens aniria bé fer una mirada més sovint
als nostres clàssics,
perquè realment ens van deixar tot bastant ambastadet.
Nos lo deixaron tot bastant ilvanado
per a l'uegu nosaltres irem construint
nostres sociedades posteriores, segurament.
¿No, Antonio?
Pues, hombre, sería muy pretencioso
por nuestra parte pensar
que todos los que nos precedieron
eran menos listos que nosotros, ¿no?
Pero a veces lo pensamos.
A veces lo pensamos.
Con esto que comentábamos ahora, ¿no?
Y nos creemos que somos los primeros
que hemos descubierto cosas que efectivamente,
como decía el profesor Francesc Casadesu,
son mediterráneos, ¿no?
Que son cuestiones sobre las que ya lleva hablando
la humanidad, y al menos la humanidad occidental,
pues, 2.000, 2.500 años, ¿no?
Hemos progresado ciertamente muchísimo
en lo que a la técnica se refiere.
Vivimos en un mundo extraordinariamente tecnificado, ¿no?
Y el problema es que a veces convertimos
esa técnica en el fin último de nuestra existencia,
el dominio de esa técnica y el dominio de...
Pero a la hora de la verdad,
cuando uno se acuesta por la noche
y piensa y reflexiona en su vida
y se queda solas consigo mismo,
pues, se da cuenta de que hay ahí unas cositas
que le rondan el alma y que le rondan el sentimiento
muy difíciles de explicar,
que le inquietan, que le producen,
que le perturban,
y sobre las que se formulan interrogantes.
Y estas cosas, frecuentemente,
son exactamente las mismas cosas
sobre las que se preguntaron los antiguos, ¿no?
Hace 2.000 años.
Pero, curiosamente, ese planteamiento
de que la propia técnica ya es el fin,
no es un medio para algo...
Por ejemplo, fijándonos en el caso
de lo que será su conferencia de hoy,
el Panteón de Roma,
el planteamiento era diferente.
Ellos, me imagino, que construían con una finalidad,
en este caso, pues, era para halagar a las divinidades, etcétera.
Pero desde el punto de vista arquitectónico y técnico,
resolvían mucho mejor que nosotros las cosas, ¿no?
Bueno, al menos...
Por lo menos les ha durado mucho.
Sí, al menos lo ensayaron,
y lo ensayaron con un indudable éxito.
Intentaron resolver problemas,
y los técnicos, sin duda ninguna,
los resolvieron con notable éxito.
El caso del Panteón, sin lugar a dudas,
es un caso paradigmático.
A mí me gustaría expresar esta tarde,
cuando dé la conferencia,
cómo el Panteón no es simplemente un alarde de técnica,
que lo es,
sino que es también una metáfora
del pensamiento y del poder romano, ¿no?
Es decir, no es la técnica por la técnica,
sin más objetivo que resolver un problema teórico
y luego práctico,
sino que, de alguna manera,
todo eso está puesto al servicio
de una idea mucho más amplia,
mucho más poderosa, ¿no?
Y eso es lo que le ha conferido al Panteón
esa potencia extraordinaria
que nos admira cuando lo visitamos también ahora.
Es decir,
si nosotros miramos con cierta perspectiva
lo que han sido las grandes producciones arquitectónicas
del hombre en la antigüedad
y a lo largo de la historia de la humanidad,
descubrimos que el hombre ha buscado
resolver por sus propios medios
los problemas fundamentales de la geometría.
Las pirámides de Egipto resuelven
el complejo problema de construir un edificio
con la forma de una pirámide.
No es nada fácil.
Eso la naturaleza lo hace con cierta facilidad,
las cristalizaciones de los minerales,
pero al hombre eso no le resultó tan evidente.
Basta con pasearse por Egipto,
por ejemplo, por el Valle de Sácara
para darse cuenta cuántas pirámides se hundieron
porque no lograban encontrar la inclinación precisa
y la disposición correcta de los materiales.
Los griegos, sin embargo,
resolvieron el problema de la construcción del paralepípedo.
El Partenón es un prodigio
de cómo se puede construir un paralepípedo por un hombre.
Sin embargo, el Panteón es un desafío
que va mucho más allá
de lo que se había experimentado hasta ese momento
porque lo que se pretende
es construir nada más y nada menos
que un edificio esférico, la esfera.
Y eso es todavía una obsesión
de los arquitectos contemporáneos.
¿Cómo es posible construir un edificio
que represente la esfera?
Y en el caso concreto del Panteón,
la esfera se construye
con unas dimensiones tan gigantescas
que todavía, al menos en lo que se refiere
al arte hasta el siglo XIX,
no sé si en el siglo XX o en el siglo XXI
no se han conseguido hacer esferas tan grandes,
tan enormes como es el Panteón.
Es decir, es más grande, por ejemplo,
las dimensiones del Panteón son superiores,
por ejemplo, a la cúpula de San Pedro del Vaticano
o a la de San Pablo de Londres
o al cupulone de Brunelleschi.
Ha sido inspiración posterior siempre.
Es que todas las cúpulas que nosotros vemos,
y mira que estamos habituados a ver cúpulas
por todas partes,
no solamente en el mundo occidental,
en el Nuevo Mundo,
si uno contempla el Capitolio de Washington,
si uno contempla el Parlamento de Buenos Aires
o el de La Habana, etc.,
por todas partes hay cúpulas
que proceden en última instancia del Panteón,
sino que si visitamos el mundo oriental,
por ejemplo, el mundo eslavo,
todas las cúpulas del Kremlin
proceden en última instancia del Panteón
a través de Santa Sofía,
a través de la Basílica de Santa Sofía.
Y todas esas enormes cúpulas
que vemos mucho más al oriente,
por ejemplo, incluida la del Taj Mahal en la India,
todo eso en última instancia
procede del Panteón de Roma,
porque el Panteón resolvió técnicamente
la fantasía genial de un arquitecto
que decidió,
no sé si un arquitecto
o de un emperador arquitecto,
porque probablemente la idea
es del propio emperador Adriano,
resolvió de una manera definitiva
cómo se podía construir un edificio esférico.
el Panteón és un o no,
però després hi ha moltíssims més edificis
i elements que ens han arribat a través de l'arc
que aniran configurant cadascuna de les conferències.
Sí, sí.
Bueno, el que hem intentat en un curs,
en un cicle com aquest,
que té cinc sessions,
és fer un poc una mena d'episcolà,
picar un poc,
perquè el que ens interessa
és també una certa varietat,
comencem amb l'arquitectura,
amb el Panteó,
però després passant als temes del cicle èpic
i la iconografia grega,
per Alberto Bernabé,
ens interessa moltíssim
que el públic pugui gaudir
de com s'ha anat reflexant
a les imatges,
sobretot a la ceràmica,
el cicle èpic,
és a dir,
bàsicament,
la Ilíada i l'Odissea,
això m'agrada molt,
després ve la iconografia d'Orfeu,
el gran músic,
el primer gran músic de la història,
que ja ell mateix és art en si,
com s'ha anat generant a partir d'ell
tota també una iconografia fantàstica,
és, d'alguna manera,
seguir un mite,
a partir de la seva pròpia iconografia,
l'art Atenes de Pericles,
és a dir,
aquí el tema és immens,
però la professora Paloma Cabrera,
doncs,
s'assentarà molt possiblement
al Panteó,
molt possiblement,
i després hi ha una qüestió més d'aquí,
però que també feta
per un gran especialista
amb una nova teoria
molt atractiva
sobre l'esclepi
o serapis
a Empúries,
sobre l'estàtua descoberta allà,
que hi ha una nova teoria
que qui la porta a terme,
Joaquim Ruiz Garbuló,
ens farà cinc sentits d'ell.
Que tot i que és professor
de la Universitat de Lleida
jugarà a casa.
Sí.
I ell s'encarregarà
de les presentacions.
Amb aquests títols
algú podria pensar,
i això és per especialistes
en absolut, eh?
Acabem d'escoltar ara mateix
Antonio Alvar,
el professor Alvar,
la voluntat justament
d'aquest cicle
és que quan es parla
de divulgació
no vol dir que sigui fàcil,
però sí que és entenedor.
Entenedor és el que pertenem, eh?
És que fa por la paraula fàcil, també.
Vull dir que aquí,
en aquest sentit,
la Universitat de Caixa Fórum
ha estat immensa, sempre,
perquè,
si m'ho permeteu dir-ho,
aquests cursos,
ja he dit aquí
que crec que és la tercera sessió,
ja la tercera vegada
que es fa aquest cicle,
però també s'està fent
en notabilíssim èxit
a Palma,
a Menorca,
a Ibiza,
a Girona,
a Barcelona,
a Madrid,
a Lleida,
és a dir,
totes les seus
de Caixa Fórum
i entitats col·laboradores
de Caixa Fórum
ho estan fent
des de ja fa 14 anys,
no?
I en notabilíssim èxit.
Jo crec que puc dir,
i aquí el mateix
a Tarragona està passant,
que és el curs
en aquest moment
de referència.
Home, de fet,
si te continuït
després de la tarda,
perquè hi ha un públic
que reclama
que continuï aquest cicle.
El profesor Antonio Alvar
és catedràtico
de Filologia Latina.
Me imagino
que pasearse por Tarragona
se debe proporcionar
un placer particular,
no?
Un placer inmenso.
Un placer inmenso, sí, sí.
Algo conozco
nunca suficientemente
porque siempre
hay sorpresas,
pero Tarragona
para cualquier estudioso
de la antigüedad
y en concreto
del mundo romano,
pues es un lugar
que trae
múltiples evocaciones,
no?
Que nos tropezamos,
digamos,
gratamente,
continuamente
en nuestros estudios,
en nuestras lecturas.
El otro día
las cúpulas,
por asociación de ideas,
el otro día
comentábamos
con un experto
el poco conocimiento
que se tenía
del Mausoleo de Sansellas,
por ejemplo,
sobre este aspecto arquitectónico
dice que no se conoce mucho
realmente este patrimonio,
parece que lo conocemos
así turísticamente
los elementos
que llaman más la atención,
pero si profundizáramos
desde el conocimiento
de la importancia
que tiene,
probablemente
otros espacios,
otros monumentos
que pasan más desapercibidos
tienen muchísimo más calado
y más importancia
que otros
que son más espectaculares,
como todo en la vida,
seguramente.
Claro,
quizás
lo que puede aportar
un investigador
o un profesor universitario
cuando se enfrenta
a este tipo de monumentos
como el que acaba de mencionar,
no es tanto
el conocimiento preciso
y exacto
de las técnicas
compositivas
de ese monumento
en concreto
o los detalles
de su construcción,
pero sí
los parámetros
de interpretación,
qué significa
ese monumento
en un ámbito
mucho más general.
nosotros
si hemos tenido
la oportunidad
de viajar,
de recorrer
el mundo romano
en este caso
y de ver
ejemplos
de esa arquitectura
aquí o allá
dispuestos
de una manera,
una sucesión cronológica,
etc.,
pues quizás
tenemos una cierta capacidad
para enmarcar
ese monumento
concreto
cuyos detalles
a lo mejor
no conocemos
a la perfección,
pero sí lo podemos
enmarcar dentro
de una línea
mucho más amplia
de interpretación
y eso es lo que
efectivamente
a mí me interesa
hacer con el Panteón.
Nosotros no,
yo no me acerco,
a mí no me interesa
la antigüedad clásica
con criterios
exclusivamente
arqueológicos,
¿no?
A mí me interesa
la cultura clásica
porque yo entiendo
que esto me ayuda
a comprender
mucho mejor
el mundo
en el que vivo
y me ayuda
a interpretar
mucho mejor
el mundo
en el que...
Por ejemplo,
antes he mencionado
pues estas cúpulas
de los grandes edificios
públicos
de los países
de América,
¿no?
¿Qué pintan
esas cúpulas
o qué pinta
el arte neoclásico
en los grandes edificios
de Estados Unidos
o de Cuba
o de México
o de Venezuela
o de Argentina?
Bueno,
ya la mera enumeración
de todos estos países
en los que el arte
neoclásico
ha sido precisamente
el arte de representación
del poder
yo creo que nos ayuda
a entender muy bien
qué es lo que ha significado
para todos esos pueblos
la antigua Roma,
¿no?
Es decir,
cuando uno se quiere
representar el poder
tiene que poner
unos capiteles
tiene que poner
unas cúpulas
y tiene que poner
unas columnas
porque si no
eso no suena
no suena
es decir
quizás
ningún otro tipo
ninguna otra arquitectura
ha representado mejor
lo que es
la simbología del poder
que la arquitectura
grecorromana
y por eso ha sido
tan constantemente
evitada
pues eso todavía
hoy la tenemos
entre nosotros
A las 7 de la tarde
al Caixa Fórum
a ver
com ya l'ha dit
com a mostra un botón
és que no ens ho podem perdre
ni aquesta ni les que vindran
oi Carles
de magnífiques conferències
exactament
i en una setmana
que hi ha més activitat
al Caixa Fórum
anirem parlant
tenim dos minutets
dos minutets
Valmes
que no és un carrer
que sembla que estic a punt
de donar una adreça
no
dimecres parlarem
en el cicle de pensadors catalans
de Jaume Valmes
i ja acabem pràcticament
el cicle
i ja acabem
el cicle
és l'última conferència
molt bé
però ja vindrà una altra
i després ve el Chaplin
i dijous ve el Chaplin
dijous ja inaugurem Chaplin
exactament
doncs ja en parlarem
perfecte
Carles
moltíssimes gràcies
bona setmana
i agraïm moltíssim
avui que ens hagin acompanyat
en directe
ni que sigui de forma breu
Francesc Casadasús
és professor de filosofia grea
de la Universitat
de les Illes Balears
i Antonio Álvarez
Querrá
catedràtic de filologia llatina
de la Universitat
d'Alcalá de Henares
moltíssimes gràcies
i gràcies a tots vosaltres
també per acompanyar-nos
des de la