Fins demà!
Triem una destinació a l'hora de fer un viatge, podem anar per diferents raons, però sempre hi ha una motivació concreta.
Què et va motivar a tu a viatjar a Noruega i no a un altre país?
Bé, una mica l'esperit aquest d'aventura, sobretot. Era agafar el cotxe des d'aquí a casa, a Tarragona, la tende a campanya,
i la meva dona i jo van dir, mira, les vacances d'aquest any seran a plan ruta, i tirar a la sesqueta, era el mes d'agost, de l'any 93,
i van dir, vinga, la fresqueta, i la fresqueta era anar amunt.
I fresqueta, ara ho tenim aquí, endavant de la pantalla de l'ordinador, a Oslo hi ha 18 graus de temperatura.
Perfecte.
És una temperatura ideal.
Sí, però és que des d'Oslo fins al Cap Nord, encara hi quedem 3.000 quilòmetres més al nord.
A veure, és un viatge d'aquells a Noruega, als fiors, jo m'imagino que està en l'imaginari de tots nosaltres,
i pensem que el podem fer de moltíssimes maneres, des d'un creguer fins a agafar un vol en dins d'Oslo.
Ells no, ells ho van plantejar, l'Antoni, la seva dona, de dir, cotxe i tende de campanya.
D'aquí a Noruega deu haver-hi milers i milers de quilòmetres.
3.000, la meitat. La meitat de camí és de Tarragona a Oslo, i d'Oslo al Cap Nord és l'altra meitat.
Com vau fer la primera etapa? Vau anar fent etapes? O tu ets d'aquells que condueixen i no paren ni per anar al servei?
No, home...
És que n'hi ha d'aquests, eh? Que no paren ni per dinar.
Els primers dies era una mica més fer via, no?, perquè s'interessava passar a França, Alemanya, tot això,
doncs fins a Holanda vam anar fent via.
I, bueno, era curiós perquè, una curiositat, jo vaig comptant cosetes així, curiositats.
I tant.
Perquè encara no teníem l'euro, llavors teníem petits monederos amb diferents monedes de diferents països que anaven passant, no?
Vull dir, teníem març alemans, francs, els florins holandesos, les corones suecas i noruegues, vull dir, la corona danesa.
Vull dir, teníem un munt de monederos petitets per anar pagant.
Clar, per a mesura que anaves passant per diferents llocs?
Havies d'anar pagant. I com que anàvem de camping i compraven a les botigues i als pobrets, doncs clar, havies d'anar, no podies anar...
Allò d'on visse a comprar, doncs, una barra de pa, no? Vull dir, has d'anar amb diners.
Jo crec que arrossegaves en el teu viatge aquest esperit veïnal, eh?
Que tens, dius, no, no, a banda de les grans ciutats hem d'anar als poblets, conèixer la gent...
Imagino que és com t'agrada prendre contacte amb el país, no?
Sí, sí, sobretot, perquè només observant, perquè dialogar poquet, perquè no en sabíem d'inglès ni la meva dona ni jo,
i per tant dialogar poquet, però es fèiem entendre i...
Van pensar allò que a vegades venen per aquí els estrangers, que no saben parlar ni en castellà ni en català,
i, bueno, estan per aquí, no?
I se'n surten.
I se'n surten, i nosaltres vam pensar, bueno, per què no, nosaltres, si els venen i no passa res, i se'n surten, i nosaltres també.
Home, Antoni, si la llengua hagués d'estar a una limitació perquè sortíssim de casa nostra, no sortiríem enlloc, no?
Enlloc, enlloc.
Vull dir que, al final ens entenem tots, eh?
Sí, i la gent fa un esforç per explicar-te, i recordo una dona a un campion a Holanda,
que, bueno, es va tenir allí mitja hora explicant-nos els florins les diferents monedes que hi havia,
jo del valor de cada moneda, de cada bitllet, perquè no s'enganyessin.
Ja veus, i què tal la gent? Quina impressió et va donar?
M'imagino que hi ha molta diferència entre les grans ciutats, els poblets, com a tot arreu, no?
Sí, bueno, a les grans ciutats només vam entrar a Oslo, la resta era tot poblet, petitet.
I què tal? Hospitalaris, acollidors...
Sí, sí, cap problema, cap problema.
Sempre ben atesos a les botigues petitetes, allò que compraven la car,
senyalàvem, o senyalàvem perquè no sabíem.
A més, el noruec, que és un idioma difícil de llegir.
Sí, no, és que no és només entendre, no?
Sí, a l'hora de saber.
Difícil de llegir, també.
I, bueno, hi ha anècdotes de moltes...
Me'n recordo una, te puc contar una?
Totes les que volies.
Allò sembla de poblerí, però, bueno, mira, va passar,
doncs que aquí a la floresta tenim al costat d'un centre comercial,
el carrer furt, que hi ha els carros fora i que entres i compres menjar.
I nosaltres vam passar per un pobler de, no em recordo si era, alta,
o algun pobler allà, al final de tot,
i vam veure això, una gran superfície, un supermercat amb carret a la porta.
I, bueno, doncs entrem.
Vau entrar a comprar, clar.
A comprar, i vinga d'una volta, es buscaven la secció d'alimentació,
i era una tenda d'aquestes de vehiculatge, com ara el Berlí.
I van sortir allà...
Entusiasmats, allò, hem de fer la compra, tenim gana, i entraves bé.
Comprar la llet i comprar no sé què, i van sortir sense comprar res,
perquè, clar, nosaltres buscavem menjar, i allò era un super...
Clar, amb Norueca, allò devia dir, no sé què...
Devia dir, doncs, briculatge, i ells van entrar a buscar, doncs això, la llet i el pa.
El cotxe, tenda de campanya, acampada lliure, o...
Perquè aquí ja saps tu que a bona part d'Europa i al nostre país
l'acampada lliure no és permesa, has d'anar a càmpings,
és a dir, pots tenir problemes i tot.
Allà, perquè jo he vist les fotografies i us veig molt així, molt sueltos,
al costat dels llacs i tot això.
No, era acampada controlada.
Controlada.
Hi ha municipis petitets que permeten, hi ha unes zones que permeten acampar,
i quan no, a càmpings, sobretot pel tema també higiènic, no?
Pots d'autodutxar, i tant.
I, bueno, perquè, tot i que vam tenir bon temps, que no es va ploure cap dia,
doncs feia fred a la nit, i, bueno,
també volies estar una mica refugiat, o sigui de cas.
Jo aquí tinc un mapa, espera que ara se'ns ha colat aquí una tonteria.
En tinc un mapa, veus?
És a dir, vau fer la ruta cap al nord?
Sí, sí.
I vau arribar...
Al cap nord.
Al cap nord, fins allà vau arribar.
Sí, sí, sí.
Explica'ns com era un dia a dia vostre.
És a dir, el primer dia a Noruega, o la primera nit, com la recordes?
D'entrada, difícil, perquè a la nit és de dia, i dormir allà jo no sé si és complicat.
I entendre de campanya que no pots tancar la finestra, doncs és difícil.
Doncs, me'n recordo, bueno, el dia a dia era aixecar-te, desmuntar, esmorzar,
i començar la ruta amb el cotxe, no?
I em portaven un parell d'horetes, més o menys.
A Noruega no es pot córrer més de 90 km per hora.
Anar a tot arreu?
Sí.
O a determinades vies?
No, és que només hi ha, bueno, si no he canviat, ara...
És que no hi ha grans autopistes.
Només hi ha una carretera, que és l'E90, que puja amunt, i ja està, no hi ha res més.
I llavors amb aquesta carretera no es pot córrer més de 90,
i es van posant a multa.
Per córrer a 106.
106, i tant, que home, es pot dir, perquè no crec que et busquin els noruecs ara aquí,
segur que la vas haver de pagar o no.
Sí, no, no, jo em feia una mica el tonto,
I no have money, i coses d'aquestes.
Soc turista, I am a tourist.
I el poli, no, no ha problemat.
Visa, Mastercard, va treure una maquineta aquestes del crac-crac, allò que es fa...
Sí, sí, sí.
Ai, mira, et van cobrar la multa.
I van cobrar la multa amb la Visa, perquè si no, ens deixaven marxar.
I escolta, fèieu, canviàveu de poble o d'indret cada dia?
Cada dia.
Una mica estressant, és a dir, no teníeu temptacions de quedar-vos en algun lloc que us agradés particularment?
Només un parell de dies a Noruega, a Oslo, que és la capital, per visitar la capital i tot això.
Com us movíeu? Una miqueta dient, avui anirem aquí, que m'han dit que hi ha allò altre?
O anàveu a l'aventura, a la sorpresa?
Tirem carretera i a veure què trobem?
Sí, era seguir la carretera i ja està.
Seguir la carretera fins al cap nord.
I si hi havia un poblet que ens agradava, doncs es paràvem.
un fior molt xul, bueno, un fior, un munt, no?
Els primers, paràvem tots.
Al final ja vas passant una mica...
Després ja cansava tant de fiors, segurament.
Visitar Noruega i, a més, amb aquest format que vau fer vosaltres
és paisatge, paisatge i paisatge.
Sí, sí.
Ni veiem grans monuments, ni grans restes.
Paisatge.
Paisatge i, bueno, i fites, no?
Allò quan vam arribar al Cercle Polar, doncs hi havia també, bueno,
hi ha una mena de monument, una mena de museu del Cercle Polar.
I què hi ha allà? Què és el que podem veure?
Allà hi ha un costum que vam arribar i no ho sabíem,
i és que tothom fa com una muntanyita de pedra.
Posa una pedra així, en peu, diguéssim, no?
Sí.
I hi ha tota una espanada plena de pedres en peus,
de gent que ha anat passant per allà.
És a dir, el significat és allò de deixar constància
que algú ha passat per allà, segurament, no?
Sí, alguna cosa d'aquestes.
I, clar, el difícil és trobar una pedra,
perquè tothom està en dretes.
Clar, no li treuràs una pedra a una altra.
No, no, home, això és lletge, eh?
Te l'hagués portat a Tarragona.
I, clar, no ho sabia, però potser no us valdria la pena
uns quilòmetres abans buscar allà una pedra i preparar-la.
Una soneta et vau perdre, buscant la pedra.
Sí, sí, allí buscant pedres, clar, perquè no n'hi ha pedres.
Estan totes posades dretes.
Home, jo m'imagino que un petit creuer,
una miqueta d'anar seguint els rius, els llacs,
en alguna embarcació, sí que vau fer, també, no?
Sí.
Que és un clàssic, quan es visita Noruega.
Bé, és que hi ha passos de fiors
que havies de fer-les amb vaixell,
perquè, clar, el fior s'endinsa molts dins del continent, diguéssim, no?
I per no donar tota la volta, vull dir,
és que si no podien ser 100 quilòmetres
per estalviar-te 10 d'amplada del fior.
Clar.
I llavors hi havia, bueno, petits vaixells
que embargaves el cotxe i tot i es passava en el fior.
Veig les fotografies, insisteixo, i els veig a Manorac.
Sí.
Oh, i dius, que bé.
Al mes d'agost.
Que bé, quina fresqueta i que a gust.
El menjar, Antoni.
Ai, el menjar.
El menjar, què tal?
Bé, molt bé.
Era més barat menjar salmó que un enciam.
Un enciam és que no el trobaves.
Clar, fruita i verdura, difícil, eh?
Molt, molt difícil.
I, clar, tampoc la podes endur,
perquè quan no teníem nevera,
tampoc feia falta, però per conservar els aliments.
És a dir, que el salmó i els fiors
us van sortir per les orelles.
Salmó, el pell, sobretot de tot tipus,
i cart, també.
Molts fumats, no?
Molt de peix fumat.
Sí, sí.
Forma part de la seva cultura.
I, inclús als pobles, a les afores,
doncs veies una mica uns assecaders,
això per assecar el peix,
allí penjats,
i, bueno, s'estaven secant el peix.
Quina sensació et va donar
de com viuen els noruecs,
com és la seva vida?
Ara, més que tot el que són els països nòrdics,
amb això de la novel·la negra,
ens estan oferint un retrat.
Abans ens deien que era, també,
l'aristocràcia europea
en quant a nivell de vida,
en quant a moltes coses.
Ara, clar, a banda de la crisi econòmica
i tot plegat,
que ha canviat la situació, també,
d'aquests països,
que realment no és allò
oro todo lo que reluce, no?
No sé quina sensació us va donar a vosaltres.
Nosaltres vam veure dos tipus de persones
al nord, ja de tot, pràcticament,
i són els eslapons,
que són els originals d'aquella zona,
que tenen un estil de vida,
això de muntar mercaders,
de viure del camp,
de viure sobretot dels animals,
del pasturatge, dels renos,
de ser capells,
i ara més dels souvenirs.
muntàvem una mena de campaments típics
i allà en venien subvernís i coses d'aquestes.
Escolta, perdona, Antoni,
des de la perspectiva aquesta nostra,
però el poble Lapó
no està una mica, diguem-ne,
com a reserva típica pels turistes?
És a dir, és un poble
que està una miqueta cada cop reduït
o es manté?
No, hi ha una part de la població
que viu així,
i després als pobles veies l'activitat normal
de tot tipus de gent, no?
però en canvi sí que, bueno,
ja una, no sé si això es pot dir o no,
però ja ens van comentar
a un càmping que vam estar
que hi havia un noi que era canari
i que parlava,
per tant, vam poder parlar una mica.
Vau poder tenir contacte
amb algú que parlés igual que vosaltres?
Sí, era un noi canari
que es havia caçat amb una Noruega
i a l'estiu estaven a Noruega
i a l'hivern, com que és molt dur
la vida noruega,
sobretot al nord de Noruega,
no em diguis que se n'anaven a Canàries.
Se n'anaven a Canàries.
Això sí que és muntar-s'ho bé, eh?
Aquest sí que us l'havia muntat bé.
I aquí ens explicaven una mica
doncs el que era la vida
de la gent de per ja, no?
I ens comentaven això
que, clar,
ells estan molt acostumats
a la gent,
a les lapons,
però els altres noruegs
que hi ha,
que d'aquí una mica allò del mite,
el mite aquell dels dibuixos animats,
els nomos i els trolls,
i no vull ser ofensiu cap a ningú,
però els nomos
simbolitzen una mica
el que són els lapons,
i els trolls
són els noruegs,
aquells són els rubios.
Els bàrbers invasors, no?
Molt bé,
amb els nars grans,
eh?
És una mica una caricatura del tronc.
No, no, no, ja,
però vaja,
que sí que és aquesta idea,
però la idea és aquesta.
La població originàriament autòctona
i després, doncs,
les grans invasions
que van instaurar el poble noruec.
I hi ha diferències socials una mica, doncs.
És el que t'anava a dir,
en quant a estatus social i econòmic
es deu notar molt
si ets la por
o si ets noruec.
A la part,
a la capital hi ha de tot,
ja és difícil de tenir aquesta visió,
però als poblets,
pràcticament tothom viu igual,
no hi ha diferències socials.
No veus grans mansions,
ni grans...
Eren poblets,
són cases molt típiques.
Hi ha una certa modèstia
a nivell de vida?
Sí, sí, sí.
No es veien grans accessos
ni un gran confort, tampoc.
No, no, no, cap cop.
Una vida molt normaleta,
molt...
No cridava l'atenció a res
d'estemptació de cap.
Són zones poc poblades, d'altra banda, no?
Molt poc poblades.
I hi havia distàncies i distàncies
i quilòmetres
sense veure un poble,
sense veure una casa,
que deies una mica,
si se veuria aquí el cotxe...
El que si veieu eren cèrbols.
Bé, cèrbols.
Són els renos.
Ah, renos, clar.
Sí, sí, sí.
Sí, sí, que són molt xulos,
ja havien perdut sueltos
i tenen la curiositat
que si t'apropes,
t'havies d'apropar una mica
o aquells que estàvem més en cautivitat,
que tenen pèls a les banyes.
Ah.
Hi ha uns pelets,
jo...
Mira, no són banyes
com els que nosaltres coneixem de per aquí,
que són dos, diguéssim.
Allò són els renos de Papa Noel, no?
Sí, sí.
Però les banyes s'entenen una mica
com de vellut, allò de pèl.
Ah, adeu.
Deu de fer tant de fred a l'hivern...
I són dos,
i els us hi podíeu acostar?
No, no, no.
Està per allà...
I vistos de prop
tenen unes dimensions considerables, no?
Sí, sí, sí, són grans, eh?
Déu-n'hi-do.
Escolteu una cosa,
ara que parlàvem dels pobles petits,
que hi ha moltes extensions,
una densitat de població molt petita,
està ben conservat el país,
des del punt de vista de la naturalesa,
allò amb un sentit ecològic,
de l'entorn,
diguem-ne que estan a un altre nivell
que nosaltres, no?
Sí, sí.
En aquell temps,
doncs ja es notava això
i no veus ni papers ni brutícia ni abocadors,
vull dir,
està tot molt controlat.
Inclús quan anàvem als càmpings ja ens ho deien, no?
La brossa, tot aquí.
Ja es feia la selecció al mateix càmping,
cosa que aquí ha costat d'arribar.
I a més amb molta experiència, no?
Com si ho fessin tota la vida.
Sí, sí, com que era molt normal, no?
Vull dir, nosaltres ho veiem com una novetat.
I aquí encara estem en campanyes, eh?
Que no ens va acabar, no hi ha manera.
No s'hi creiem encara.
Allà ja veies que era normal, no?
Que la separació de diferents tipus de residus selectius,
doncs era normal.
al mateix càmping.
Indústria poca.
Cap.
Cap ni una.
Una mica del tema del peix, només.
Al costat dels fiors, a les secaders,
de conservaderes.
Per tant, en aquests petits poblets,
jo ja sé que a més si no tens contacte verbal
amb la població,
però quina és la seva font d'ingressos?
És el turisme, per exemple?
En aquests petits pobles, eh?
El peix mateix, el turisme, no?
L'explotació pesquera, sobretot.
I el turisme a l'estiu,
perquè a l'hivern no crec que hi pugui anar molta gent per allà.
Jo crec que allò queda tot aïllat.
Es veien molts nens?
No, no gaire.
Una població més aviat envellida, en aquests llocs?
No, mitjana edat, eh?
No era tot gent gran.
Era l'estiu, eh?
L'hivern, suposo que...
Estaven tots a Canàries amb aquest amic que vau fer allà al camping.
Acabo de veure una fotografia ara de la dona, la companya d'Antoni,
recollint pedres per deixar l'empremta en aquesta mena de santuari,
de recordatori de visitants.
En grans extensions veiem monuments, de pedra, amb significats diferents.
És a dir, veus una extensió de muntanyes, de prats, i allà un monument.
Sí, alguna indicació, com això ara que deia, per on passa el cercle polar,
o, bueno, doncs, alguna mena d'hominatge.
I és típic això d'intentar, com que és un puesto, diguéssim, curiós,
anar cap al nord d'Europa, que és el punt més nord d'Europa,
a partir d'allí només queda mar i el pol nord.
Vull dir, és que ja no hi ha res més, no hi ha més terra.
Clar, sensacions, no?
Perquè són viatges d'aquells que més enllà del que veus,
més enllà del que olores i més enllà del que toques,
són les sensacions del sentit que el teu cos,
i tu estàs en un lloc concret, eh?
i dius, estic al cercle polar.
I quina sensació et provoca?
De frescó.
De frescó sobretot, no?
Sobretot de frescó.
La sensació és que estàvem molt junts de casa.
Estàs, estic molt junts.
I, bueno, com que havíem vingut amb cotxe...
I havíem de tornar.
I havíem de tornar, i que és el mateix viatge.
Bueno, vam tornar per Finlàndia,
ai, per Suècia, en comptes de Pernaruda.
Però la sensació era que estàvem molt junts de casa,
i que quan vam arribar a dalt de tot,
aquí s'acaba la terra,
perquè, a més, al nord ja no hi ha més terra.
Vull dir, hi ha el cercle polar...
Caus, eh?
Sí, a més, és una cantitat, eh?
Sí, sí, dius, caix.
Hi ha una edificació allà una mica excavada,
ja feta allà una mica del paripé turístic,
però, bueno, és que ja s'acaba la terra.
I, escolti, ja sé que sóc insistent en aquest tema,
però, clar, són aquells fenòmens de la naturalesa
que, per sebut, sempre ens fascinen.
El sol de mitjanit, això...
El primer dia deu fer gràcia.
El tercer i quart, com dèiem, que no pots dormir,
potser ja et cansa, però el primer dia...
El primer dia era molt curiós,
perquè les dotze era de dia,
estava el sol fora,
i, bueno, hem d'anar a dormir,
perquè, clar, el demà s'han d'aixecar ahí
i fer més quilòmetres.
I, bueno, t'havies de tapar el cap, com el Canari,
allò que fem aquí, que el tapem el Canari perquè no canti.
Perquè no canti.
Nosaltres al mateix.
Nosaltres a la temps de campanya,
però jo mateix tapava amb el cap una tovallola
o algun jersei per intentar tenir una mica de foscor
i enganxar el son,
perquè, clar, no em venia a dir-vos anar a dormir,
perquè és com anava a dormir.
No diries, al llarg, allà la gent que va de festa,
és que no sé si va molt de festa.
Bueno, no ho sé tampoc.
Les celebracions, allò, bars, pubs, locals,
algun sentit de festa, no?
L'alcohol és caríssim, és un luxe,
no es pot permetre,
està molt castigat el tema de l'alcohol, sí.
Hi ha moltes restriccions.
Sí, el tema de conduir és per això,
impossible de conduir,
havent begut res.
Home, aquestes sancions importants
que posen la limitació de 90
de conduir l'accidentalitat a les carreteres
deu ser molt baixa o mínima, segurament.
Nosaltres no vam veure cap accident.
I en quant a vigilància, control, policia,
tot això, vau veure molta cosa?
A part de la multa per excrés de velocitat.
És a dir, l'únic policia que hi havia
us va tocar a vosaltres, segurament.
Sí que es veien.
A les entrades i sortirades dels poblets
trobàvem sempre, suposo que eren policies municipals,
però no, no, inseguretat cap ni cap problema d'inseguretat.
I què tal Oslo?
Oslo és una ciutat molt curiosa,
perquè és una altra manera de veure la vida.
Es va xocar una mica,
bueno, vam arribar com que era l'agost,
i hi havia unes paradetes al carrer de llibres del col·le,
que la gent jove quan acaba el col·le posa una paradeta al terra,
sense taula ni res, al terra,
i es venen els llibres de text del col·le.
De tal manera que la venda d'aquests llibres s'intercanvien i poden...
Imagina't.
És una altra mentalitat.
És a dir, quan diem ser sostenibles,
no només parlem de tirar el plàstic a cada contenidor,
ser sostenible justament és això.
A quantes cases els nostres fills han acabat un curs de l'ESO,
de primària o el que sigui,
i aquests llibres es quedaran en un prestatge en el millor dels casos,
en lloc d'aprofitar-los una altra persona.
És a dir, el que sí que saps és que tenen un altre concepte de segons quines coses.
Sí, i tot el tema de jardins, d'espais oberts,
vull dir, no és una ciutat tancada ni molt menys.
I tot molt net?
Tot molt net, tot molt polidet.
S'acompleixen els tòpics, doncs.
Sí, sí, sí.
Aquí veiem fotografies també de la capital, d'Oslo.
D'Oslo, el tema dels llibres...
Ah, sí, mira, aquí tenim...
Els estudiants que posen element dels llibres al carrer, al terra,
vull dir, eren paradetes allò improvisada.
Però escolta, Antoni, jo no sé si serien les set del matí o quina hora,
però no es veuen aglomeracions aquí a Oslo,
o a les fotografies, si més no.
Molta tranquil·litat, molt poqueta gent pel carrer, no?
Sí, bueno, era...
És aquesta la sensació que vau tenir en el viatge?
Bueno, no estem acostumats a veure grans aglomeracions.
A Tarragona tampoc, a certes hores, depèn de quin lloc.
Però no, no, a Oslo, cap problema.
Vull dir, anar passejant, la gent molt correcta,
intentàvem preguntar coses perquè evidentment no en sabíem.
I amb una petita guia, primer busques l'oficina de turisme,
agafes una guia, si pot ser en el teu llengua o el que puguis entendre,
i, bueno, a partir d'aquí s'anar preguntant i moure't i passeja per la ciutat.
En quant a monuments, atractius, turístics,
algun element especial d'Oslo o de Noruega en general?
Es va aixocar que hi ha un parc, mira, el tinc per aquí,
que tota la gent està de nua.
És veritat.
Són monuments de gent nua.
Escultures d'aquelles corals, amb molts elements,
i és veritat, mira, està tot ple de culs, amb perdó, eh?
Només es veuen culs i cames.
I tots així abraçadets, i tots nuets, eh?
Tot un parc d'escultures de gent que està nua.
I té algun sentit, en particular?
O és que mira qui ho va deixar enllà així?
Doncs no ho sé, no ho sé.
La veritat és que no ho sé.
És ben curiós.
Això, com a curiositat, grans monuments, com et dèiem,
la mitologia deu estar molt present, també, allà,
tota la mitologia nòrdica, d'una manera o una altra?
Doncs no la vam percebre.
No la vau percebre vosaltres.
És a dir, la vessant aquesta més cultural,
com nosaltres en la nostra cultura mediterrània,
amb el foc i tot això, allà no...
No, potser...
Diguem-ne que no és present en el dia a dia.
Si no és en algun moment puntual, d'alguna festa,
no la vam percebre.
La mitologia, no ho sé, però Noruega realment ha donat
grans compositors, grans músics, com Agriac i d'altres,
que avui ens estan acompanyant també de fons en aquest viatge
d'Antoni i Peco a Noruega.
Souvenirs, no pot faltar un souvenir quan un marxa de viatge,
a banda de les fotografies, esclar.
Doncs poca cosa.
Què dius ara?
Ni una banya de reno ni res d'això?
Què va, què va.
Potser alguna pegatina, allò típica del reno,
i que no la vam posar ni al cotxe, allò.
Allò ho diuen per fer gràcia.
Però perquè tu no ets de souvenirs o perquè no vas veure res
que t'atragués?
Perquè no, no m'acaba d'agradar el tema aquest,
com que està tot tan... no ho sé...
I després són andròmines a casa, que no saps...
Són pongos, que dius què faig amb això ara.
On ne pongo esto?
On ne pongo esto?
Són pongos que no saps què fer.
Sí, sí, no som de comprar fotos i bueno, i ja està.
I escolta, parlaves del salmó.
Però si parlem de gastronomia,
algunes, no sé, pastissos, llamelladures, dolços,
que siguin tipus, algun tipus de...
No, no, no tenen allò, no vas veure res que et crides l'atenció.
No, perquè potser a la capital segur que hi ha de tot.
Però als pobles, que més es movien per pobles, doncs no.
Trobaves una botiga que venia una mica de tot
i agafaves la carn, la llet o el peix,
depèn de...
Estàvem buscant ous, era impossible de trobar-ne.
Ah, sí?
No trobàvem nous.
No hi ha gallines allà?
No devem haver gallines.
Potser és una ocasió de negoci,
ara que hem de sortir a buscar-nos la vida a l'exterior,
muntar uns galliners i unes coses,
és una empresa vícola a Noruega, no seria...
No sé si aguantarien les gallines a aquestes baixes temperatures.
I escolta, una altra cosa,
allà, el que s'hi sent, no han d'estar amb llum les gallines
perquè siguin punedores?
Allà tenen les 24 hores de liga.
A l'estiu, sí, però a l'hivern...
Ara, quines gallines més estressades, també.
Haurien de fer transhumància, no?
Les gallines.
És veritat, és una imatge ben divertida.
Pels fiors de Noruega,
pasturant unes gallines que farien transhumància.
Arriveu al Cap Nord, a la Lapònia Noruega,
al Cap Nord al final,
i després cap avaix.
Cap avaix i per variar una mica la ruta
i no tornar a passar per la mateixa carretera,
perquè només hi ha aquesta...
I què havies de fer si només hi ha aquesta, Antoni?
Doncs vam fer-ho per l'interior de Suècia,
que també és molt, molt, molt xulo.
I diferent?
I diferent, perquè la part que toca a la costa,
diguéssim, la part més nord,
doncs és...
Bé, al dalt de tot no hi ha arbres,
però de la meitat cap avaix i per l'interior
són tot boscos i boscos i boscos,
i aigua i llacs,
i una petita illa dintre d'un llac,
que és un bosc.
És a dir, una passada també, molt xulo, molt xulo.
És a dir, que fas un desgast tan de vista
quan vas a Noruega,
perquè només fas que mirar i obrir els ulls,
el verd, el paisatge...
Tot verd, sí, sí, és una passada.
I els boscos de Suècia,
i les cases totes de fusta...
A Suècia us vau aturar o havíeu de fer via per tovar?
No, havíem de fer via perquè teníem molts pocs dies de vacances,
17 dies,
i vam estar, doncs, 12 de viatge.
Home, doncs, és un viatge intens, eh?
Era fer ruta, era això,
era fer, doncs, 500, 700 quilòmetres cada dia,
eren 7-8 hores de viatge,
bueno, parant, eh?
Però tenies tot el dia, doncs, anàvem fent.
I us agrada viatjar així?
Amb el cotxe, en ruta, aturant bus?
Sempre, sí.
És a dir, allò, avió, i allà arribar a un lloc...
No, no, vosaltres, que us donin una carretera.
A mi que et doni.
Hem fet diversos viatges després.
D'aquests, sí?
Sí.
I del mateix estil?
Sí, sí, per la zona centre d'Europa,
Ústria, Suïssa,
vam també, un càmping, temps de campanya.
No, és una opció que t'acosta moltíssim
a aquells llocs que no surten a les guies turístiques
i et donen una idea del país molt diferent
de la que pendries fent un viatge organitzat,
que està magnífic, també,
però és una altra manera.
No ho he fet mai, no ho sé.
És una altra manera de fer-ho.
I, escolta, una cosa, Antoni,
teniu previst, no ara, sinó més endavant,
hi ha algun altre lloc que tu diguis,
no dic que l'hagis de fer, però que diguis
no em vull morir, que això és lleig de dir-ho,
sense anar a on?
Home, me quedan països més exòtics per visitar.
Però el que diries és que no renunciaries.
Home, aquest sí que l'he de fer.
Renunciaré a altres, però aquest no.
Jo crec que la zona de la Índia,
però clar, ja has d'anar a l'avió i és molt lluny.
La mala notícia és que no pots anar amb cotxe, eh?
Bueno, no ho sé, ja m'ho miraré a veure.
Ja buscaries una ruta, no?
Sí, sí.
Ja buscaries una ruta, segurament.
I tota la zona de Rússia,
de totes les tepes russes,
tot allò de Lledal també, jo sé molt.
Jo estiro cap al nord, no ho sé.
Home, busques la fresqueta.
Sí, no?
Busques la fresqueta.
Bastant de que ho passem aquí a Tarragona
aquests dies de xafugo.
Les vacances són per passar-s'ho bé,
desconnectar, descobrir coses noves
i una mica d'aventura.
I una orientació pels oients.
A veure, avui dia podem entrar a internet,
anar a qualsevol agència de viatges,
ens fan un pressupost.
Però així, en línies generals,
tu creus que viatjar a Noruega,
una miqueta en aquest plan, no?,
d'anar amb el cotxe i anar de càmping,
és assequible, surcaríssim,
o no més que un altre viatge,
a una altra destinació.
No, no surt molt clar.
És bastant assequible.
És molt assequible perquè,
bueno, menjar és una mica més car que aquí,
però, bueno, és de menjar igual.
Però quan compres,
si no t'hi hagués que vas a una botiga de bricolatge,
en pots comprar i...
Sí.
Ens va passar una altra de bona,
que vam comprar...
Em pensàvem que era llet,
perquè posava milk,
que és el llet.
Sí, sí, això és internacional.
Internacional, la milk,
però, clar,
quan al matí s'aixequem,
posem la gasoleta amb el fernillo
i tirem la llet
i era iogurt.
Ah, iogurt calent.
Iogurt, ostres.
Ara hem d'esforçar amb iogurt.
Però per què diuen els noruecs
milk el iogurt
quan tothom sap que és iogurt?
Milk i no sé què més,
doncs, bueno,
doncs, era iogurt.
Antoni Peco,
president de la Federació d'Associacions
de Veïns de Tarragona,
moltíssimes gràcies
per venir avui
i compartir aquest viatge a Noruega.
Moltíssimes gràcies de veritat
i molt bon estiu.
A vosaltres,
per haver-me permès comptar-ho,
que m'agrada molt també.
És un plaer.
Molt bon dia.
Gràcies.
Gràcies.