L'última mitja hora.
Les dues cares de la setmana.
Doncs sí, a l'última mitja hora del matí de Tarragona Ràdio,
els divendres fem això a l'última mitja hora
amb el Miquel González i la Josep Ardila.
Bon dia de nou.
Bon dia, Núria.
Tenim 15 talls de veu, això vol dir com a 15 pífies,
més els seus conseqüents comentaris.
Per tant, jo casi que callo la boca i us dono pas.
Farem fins on arribem.
Per cert, Ardila, això de les dues cares de la setmana
ho diu per la teva cara i per la meva, no?
Clar, clar.
Per les dues cares dures, no?
Evidentment, evidentment.
Bé, doncs, Núria, comencem ràpidament, com tu deies,
bloc esportiu.
I és que hi ha vegades que els d'esports,
doncs ho demostrarem la primera setmana
amb aquell tall de Papadopoulos, us ho recordes,
del Quimpons.
Els d'esports veuen coses que no són.
Entre altres coses,
entre altres coses, un gol.
Escolteu, amb quina passió el canten
i la desil·lusió posterior.
La deixa, li acaben pismant la pilota d'Uriol Romeu,
controla Rodri, molt bé, la pilota de primera setmana per Gerardo,
obrirà per Àlex Cruz, carrer de la banda dreta,
li sortirà plan a Sambal,
a Àlex Cruz, veurem què fa Àlex Cruz,
penjarà la pilota, la deixa enrere,
perquè hi baixi Powell, la pilota per Ludovic del Port,
controla l'esfèrica Ludovic del Port per Rodri!
No!
No!
Vol, vol, ha sortit fora, fora, fora, fora, fora.
Jo l'he vist fora, jo l'he vist fora.
Jo l'he vist fora.
Perdó, perdó.
No cridis abans.
Perdó, perdó, perdó.
Fora, fora, fora, ostia, ostia, ostia, ostia, ostia.
No era gaire, ostia, ostia, ostia, ostia.
És que a més, quina passió amb qui, clar,
ells ja canten els gols d'aquells amb passió,
perquè, clar, com que costen d'arribar els gols,
quan un gol arriba, però, ostres...
Escolta, que són tres persones i tots tres l'havien vist dins, no?
Sí, sí, sí.
No, no, i la Tere, i la Tere també.
I la Tere, quatre persones.
Sí, imagina't, imagina't, eh?
Però avui, rememorant això de cantar gols, de no cantar-los,
avui volem escoltar la passió amb la que Jordi Blanc canta els gols
i avui rememorem aquell gol de l'any 2008.
No té desperdici, eh?
Era un 2 de juny i el Nàstic jugava...
Ens està mirant Jordi Blanc i està dient, quina cara que teniu.
Escolteu, escolteu, era un 2 de juny
i el Nàstic jugava contra el Granada 74.
Escolteu l'accent peculiar del Jordi cantant aquest gol.
Pot ser l'oportunitat d'or del Nàstic.
Estem al 6 de la primera meitat amb empat a 0-9 a estadi
en aquest partit que juguen al llançament de Braham.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
¡Qué bueno que viniste, pibe!
Como lo sacaste para meterlo en la escuadra
al gol del pibe de hoy.
Balles, balles, Núria, balles?
Sí, sí.
Ara podríem ballar un tango, eh?
¡Qué bueno que viniste, pibe!
¡Qué bueno que viniste, pibe!
Mi va sortir de l'ànima, eh?
És un d'aquells moments en què Jordi Blanc s'arrenca, no?
Un d'aquests gols bonics, d'aquests de rememorar.
perquè li va sortir
el més profund de Jordi Blanc
potser té algú passat argentí
ho podria fer cada setmana això
cada setmana cantar un gol amb un accent diferent
l'accent a Ravalero
aquest cap de setmana què podria fer, així l'hi proposem
com que t'estàs portant
com que cosa italiana
molt bé
hem de dir que si una persona d'esports
mos fa patir a l'Ardila i a mi
és l'Àngel García, el comentarista
dels partits del Nàstic
hi posa tanta passió
però tanta que acaba alterant-se
i de quina manera, escoltem
i aquí estem nosaltres
esperant a veure quin any és el que comencem
a treballar a la Pedrera
ja en portem 7 o 8 i aquest any no pot ser encara
i l'any que ve, no ho sé
i així estarem tot el rato
ni haig de ni hòsties
aquí tots els equips
tenen 4 o 5 jugadors a la seva plantilla
menys nosaltres
el que no pots esperar és quan no s'ha parit brota
en uns quants anys
que de cop i volta sorgeixin aquí
un planter que calocina
em parleu de la Pedrera
quan hi hagi 3 jugadors
en fitxes al primer equip
i mentrestant no és Pedrera
a la cap de l'amena
i fa molts anys
fa molts anys
que sempre diuen
aquest any no toca
l'any que ve
l'any que ve no toca
l'any que ve
i a mi
ja no m'enganyen més
aquí està demostrat
que en la Pedrera
no es conta
és igual
el Quim se resigna un moment
espereu
que puc dir més alt
però més clar no
jo el que vull dir
és que
no es conta en la Pedrera
estic d'acord
en certs aspectes
però també crec
que s'està treballant bé
aquest any la Pobla
va a quarta
a tercera
molt bé
i quan aprofitar en cada any
home però bé saber
el millor que també en podeu aprofitar algun
però jo crec que
ja portem 3 anys
així que la Pobla va bé
i que el Xuboli la va bé
un canvi de mentalitat
sí, sí, sí
clar, clar
cada any
jo crec que l'equip
ha de fer un pas
i com està l'economia de l'equip
s'ha passat
el que passa que
a mi no em convenceràs mai a la vida
el Nasti
no creu en la Pedrera
així de clar
i contundent
tot arribada
tot arribada
tan nerviós
que ja no hi sortien les paraules
però enxerguem a l'emà
i no tot vermell
anant pujant-li el vermell
per la cara
per moments
però això no és bo això
no és bo
l'hem de calmar
l'hem de calmar
l'hem de calmar
l'hem de calmar
si el veieu
no li traieu el tema de la Pedrera
no se'ls ho podeu així dir Pedrera
no, no
la Pedrera no
la Pedrera no
i Àngel Dior
era una mica el Pujol
això no toca
això no toca
sí, era una mica així
però no deixem el Nastic
i en aquest cas
anem a parlar
de la Junta General d'Accionista
ja sabeu que
són 3 hores
que la vam emetre en directe
a Tarragona Ràdio
i doncs
hi ha coses que donen per molt
per exemple
vam parlar de números
entre altres coses
i precisament
els números
és el que no tenia massa clar
un dels accionistes
el José Luis García
Marché
de ese consejo
en septiembre de 1907
en septiembre de 1907
de 1907
2000
de 2000
de 2007
perdón
es que
es que quiero rejuvenecer
en lo posible
gracias
gracias
Miquel González
i Pep Ardila
aneu apuntant
per divendres
i ja ens n'hem apuntat
ens n'hem apuntat
però fixa
diu
quiero rejuvenecer
clar
del 1907
aquest home
ja estem parlant
que ara ja té
doncs uns 103 anys
103 anys
i encara estava
de fet
imagina't
i llavors va marxar
1907
és estrany
però també hi ha coses
més estranyes encara
més misterioses
més
més místiques
n'heu sentit a parlar
del bruixot
del Nastic
no sé si és
una leyenda urbana
o és veritat
què hi ha del bruixot
en castellà no
poden ser
brujo
chamán
hechicero
etcétera
etcétera
etcétera
si és veritat
no és una leyenda urbana
també quisiera saber
si ese apartat
existe
a cuánto asciende
i en el tema
del brujo
jo crec que
com vostè ben ha dit
Ramiro
com bé has dit
jo crec que és una leyenda
no sé si algú
ha contratatat
ha dejat de contratar
ha llamado
ha dejat de llamar
són coses
que jo personalment
no sé si tinc
que creixer
o no
però evidentment
no existe
nada
que es refiera
a un brujo
quina por
què m'esteu dient
a veure
això era una pregunta
que feia Jesús Ramiro
des del públic
a dins d'aquesta junta
però què m'esteu dient
d'un vídeo
diuen
les males llengües
diuen
que es va pagar
amb un bruixot
per saber
el futur del nàstic
no per canviar-lo
per saber-lo
és que clar
hi ha que li pagues
per canviar-lo
i ja seria
trucar el tarot
i aquestes coses
i a matagallines
i tot això
després de les dues preguntes
que va fer
per bueno
posar-hi una mica més d'humor
a la cosa
però qui havia trucat
la junta
m'imagino
suposo que sí
això ho haurien de preguntar
el sempre nàstic
això jo el preguntes
sí
ell ho va fer una mica
en plan
per distensionar
sí
sí
va deixar anar
aquesta pregunta
així més
misterius del bruixote
o el xaman
i el hechicero
però per saber el futur
per saber el futur
no per canviar
el futur
i avui
avui Miquel no t'enllibrarà
avui no
avui no
i és que
a vegades no se'n surt
a l'hora de dir
la pàgina web
els seu punyalades
no els altres dos
no
però és que ell ja ho sap
a més
si és que més va muntar ell
imagina't
va dita ell
mira t'ha trobat aquest epifia
és que jo crec que
quan diu a web
ell ja pensa en nadal
en les vacances
en el
on el nadal
la inscripció
estarà oberta
com deia
fins al proper 29 d'octubre
i podeu trobar
el formulari d'inscripcions
al web
3W
fun
fun
fun
fundació
panasacs
a 25 de desembre
fun
fun
fun
ja pensava
ja pensava en el nadal
ja pensava en el nadal
i la Núria en què pensava?
la Núria
no ho sé en què pensava
però no tenia
les clares
no tenia clares
les
clares
no tenia clares
les signes
de l'Institut Català
d'Estatística
Inescat
Indescat
pensaves en un institut
del desastre de Catalunya?
Miquel González
bon dia
bon dia Núria
què és l'inescat?
l'idescat
indescat
idescat
idescat
idescat
idescat
idescat
amb d de dit
idescat
és l'Institut
d'Estatística
de Catalunya
no no
idescat
jo ja t'ho feia així
aquest so
aquest so Núria
podries?
que fàcil
que fàcil
que és saber-ho
a posteriori
és veritat
és veritat
però escolta Miquel
et vull preguntar una cosa
com va el matinet?
què és el matinet?
escolta
escolta
com comença
el Miquel
les entrevistes
mira
José Ángel
bon dia
hola
bon dia
bon dia
com ho tenim
com va el matinet?
bueno
de momento
bien
de lunes
perfecto
de lunes
perfecto
de lunes
perfecto
perfecto
he de dir
a la favor
meua
que en aquest moment
estava molt perdut
i no sabia ni
què li anava a preguntar
però això de matinet
ho dieu allà
a les Terres de Bebre
com va el matinet?
què tal?
ai déu meu
i a les Terres de lunes
això se li acudia
preguntar un dilluns
clar
qui també
qui també no tenia massa clar
com anava el tema
era
Quimpons
perquè
el Nàstic
hi juga
Rodi
Rodi Aragón
germà de Miliqui
o de Miliquito
Rodic
Rodric
sí de fet
els grans estan convençuts
de tornar amb els tres punts
de Cartagena
ho ha dit al mig centre
Rodic
Rodic
Rodic
com dius?
avui ho ha dit al mig centre
Rodi
Rodi
Rodi
de fet els grans
estan convençuts
que tornaran amb els tres punts
de Cartagena
al mig centre Rodri
al final ho va dir bé
al final
al final ho va dir bé
i ara
si et sembla
anem a escoltar
el tall de la setmana
el tall de la setmana
i avui el tall de la setmana
és pel cap de la llista
del PSC
a les eleccions catalanes
Javier Sabaté
per fer un polític
per fer un polític
i tant
tu Núria creus
que hi ha urani
a Vilaseca?
urani?
sí
empobrit
no ho sé
tu què em penses?
home sí
és una mica redactiu
de fet la nostra companya
Ana Plaza
que és de Vilaseca
és una mica
perdosa
no la veieu estil·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l·l?
a l'Anna
potser
potser hem arribat
al quit
de la qüestió
Lluís
sisplau
aposta per l'energia nuclear
perquè
això ens fa
reduir la dependència
de l'exterior
m'he preguntat
aquesta nit
si és que el senyor
Poblet
ha descobert urani
a Vilaseca
o en algun indret de les nostres comarques.
Perquè com tothom sap, en el món,
l'urani no es troba en el nostre país,
sinó que es troba principalment al Canadà, al Níger o a Namíbia,
que és d'on surt l'urani de gairebé totes les centrals nuclears del món,
o bé el senyor Poblet pensa en accionar algun d'aquests països a Catalunya.
Però en tot cas...
No hi haurani, no hi haurani, eh?
No hi haurani, va ser que...
Si hagués d'on hi haurani a Vilaseca...
Sí, sí, tindríem un problema.
Tindríem un problema.
Núria, tu saps com es diu el nou cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona?
Sí.
A veure.
Ostres, no ho sé repetir.
Té un cognom molt difícil que jo vaig pronunciar malament.
Sobretot els primers dies se va pronunciar no malament, però diferent.
Abdelcader.
Abdelcader.
José Miguel Abdelcader.
José Miguel Abdelcader.
José Miguel Abdelcader.
José Miguel Abdelcader.
Jo em quedo amb la del Ricard.
Abdelcader.
Jo també ho vaig haver de pronunciar, la veritat, quan t'ho trobes no és fàcil.
No, no.
I al final no hi poso la...
Com ho diríeu vosaltres?
Abdelcader, suposo, no?
Abdelcader.
Crec que sí que la força està al final.
Tres versions.
Abdelcader.
Abdelcader i Abdelcader.
Abdelcader.
Sí.
José Miguel fins aquí tots bé.
Això sí.
Tant fàcil que era Rafel Gómez, pare de Déu, que només pel nom dius queda't.
Queda't ja.
En fi, tenim temps de més o què?
Com està?
Sí, sí, sí.
Tira, tira.
Vinga.
Ara di-la.
Vinga, va.
Tires tu o tiro jo?
Tira, tira.
Vinga, doncs el regidor José Cosano avui és doblement protagonista.
D'una banda, escolteu com defineix ell l'Ajuntament, quina facilitat que té de passar del català al castellà
i al final la salutació que fa el Cuerpo de Periodistes de Tarragona.
Bon dia.
Buenos días a todos y a todas.
Avui presentem una...
Aquest Ajuntament és una...
És una fàbrica de...
Bueno, fàbrica no, ja es fàbrica en ells mateixos, eh?
És una mena de presentació, és una mena de plataforma en la que ens agrada moltíssim, moltíssim
recibir a totes aquelles persones que en aquesta ciutat hacen deporte.
I hem tingut de tot tipus de...
Ui, se nos cae el...
Menos mal que tenim a...
A un micro.
Tenemos...
El Cuerpo de Periodismo de la Ciutat és fuert, eh?
¡Ey!
Podríem fer el nuevo Cuerpo de Periodistes de Tarragona.
El nuevo Cuerpo de Periodistes de Tarragona, sí.
Estaria...
Quan era això, quan era això?
Aquesta setmana, una roda de premsa.
Al matí.
Sí, sí, sí.
A vegades que esmorzem tots plegats, eh?
És la meva veritat, eh?
Però és doblament protagonista, eh?
Perquè el president dels Comerciants del Serrallo, Matías Leandro, l'hem de saludar, que és un gran seguidor de Tarragona Ràdio.
Estan d'enhorabona d'aniversari, no?
Sí, sí, sí.
I a més va tenir un lapsus, eh?
Va tenir un lapsus.
I hi ha tants regidors que al final els acabes confonent, tu.
I és veritat.
Hem tingut la iniciativa, juntament amb unes persones del Serrallo, també, i amb la regidora Lola Herrera, perdona.
Lola Herrera, perdona.
La unió de regidors, la unió de regidors.
Lola Herrera i Josep Cozano.
Bueno, un petit lapsus, eh?
Encara estaria pensant, Artil, encara estaria pensant.
En Josep Cozano, no?
En Josep Cozano.
Clar, com que l'amor entre Rosa Rosell i Vallver, no fructifera, igual...
No fructifera.
Entre el Cozano i Herrera.
Ah, doncs potser sí, eh?
Potser sí.
Bueno, i acabem?
Sí, acabem, acabem, perquè ja se'ns tira el temps a sobre amb el plenari.
Amb el plenari, el plenari.
No el d'avui, eh?
No, el de la setmana passada.
i vendres passats.
Sí.
Un plenari que...
Sí que fan plens, no?, seguits.
Sí, és veritat.
Sí.
El d'avui no...
Últimament estan...
L'hem d'analitzar, però...
L'hem d'analitzar, l'hem d'analitzar.
Bueno, doncs els plenaris són molt llargs, donen per a molt, i moltes vegades els polítics
es barallen i tenen discussions.
Escoltó la pica baralla que va tenir lloc el passat divendres entre Begoña, Floria i Francesc Roca.
Lamentem que no haguessin passat la candidatura, però en qualsevol cas aquesta magnífica feina
que s'està fent... Jo l'hi he respectat, senyor Roca, de veritat.
No practiqui igual que els seus companys del Congrés, home, sigui una mica seriós.
Senyora Floria.
Potser és que volant al Congrés i fa punts, això també pot ser.
En qualsevol cas...
Sisplau.
Segueixo a cabo.
Bueno, res més.
Segueixo a cabo.
Res més.
Deixa'm saludar-li la nostra companya Laura Casas, que és que ens agrada moltíssim la veu que posa
quan parla fluixet al principi de les connexions.
Ricard, bon dia, estem aquí al ple de Tarragona.
Sí, sí, està molt bé.
L'alcalde encara no ha arribat, no?
L'alcalde encara no ha arribat, està a punt de començar el ple.
Li dono una aire de misteri.
És una mica ni violeta, també, això, eh?
Ni violeta, eh?
Doncs ja ho tenim.
Ja està.
Ja està, sí.
Ah, un poquet.
Sí.
Home, Déu-n'hi-do, 14 talls.
Miquel, tu has pringat amb dos talls.
Com és que Pepe Ardila no té cap tall?
Li toca la setmana que ve.
Hem pensat fer una bateria.
Bueno, no ho hem pensat, però m'ho acabo de treure jo ara mateix de la mànica.
T'ajudarem tots, jo crec.
Potser és perquè...
Aquí al darrere hi ha gent que ja us té ganes, ho sabeu, aquí fora a la redacció.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Gràcies.
Adéu-siau.