Doncs aquí els tenim, en David Serra, Juanjo Ferrer, molt bon dia a tots dos, benvinguts.
Bon dia.
Com que ho hem anunciat fa una estoneta, hem dit que Juanjo avui arribava en un any més,
des d'ahir té un any més, no li preguntarem tant,
el que passa és que amb l'edat que té se li pot preguntar.
Sí, 30.
Oh, bueno.
No, clavaos.
Vaya.
30 anys.
Però en realitat no con una setmana més, eh? No un any o més.
Clar, és veritat, és una setmana més que la setmana anterior.
No, si ell no posa la puntilla, amb 30 anys ja has de començar a ser més prudent, Juanjo.
Bueno, què és dir?
No.
No lo sabemos, no.
A veure, nois, com tenim les pantalles.
Hi ha una pel·li que es trena...
Es trena pel·lis així d'actors i directors molt coneguts.
Jo, pel que he llegit, perquè no l'he vista, ho dic sincerament,
l'estrenen avui, avui comença.
Diuen que una de les millors pel·lis que s'han fet en els últims anys,
jo això ho sento cada setmana i després les vaig a veure i dic,
bueno, potser ens estan una mica massa motivats,
però diuen que realment és una pel·lícula excel·lent,
és un profeta.
Me acordaré de vosaltres dos, guarras, marcones.
Cierra la boca, marcones.
¿Conoces a alguien aquí, amigos, enemigos?
A nadie.
Eh, ¿eres el nuevo?
¿Qué quieres?
Cuenta.
Eid milet yid mebrut yahi.
No cierra el pico y obedece.
Prepárense para salir al pájaro.
Escunda.
¿La etres, tejetín?
Creo que puedes hacerlo.
¿Sabes lo que vas a hacer para ellos?
No, si sales para mí, tus salidas son mías.
¿Algún problema?
No.
Encara he de llegir i he d'escoltar una paraula negativa cap a aquesta pel·lícula.
Tots són afalacs en el sentit de pel·lícula impecable tècnicament, narrativament.
Diuen que és de l'obilloret que s'ha fet.
Doncs jo crec que ja tenim la pel·lícula de la setmana directament,
perquè claríssimament, després d'haver vist que Celda 211 triomfava
i ho feia per la porta grossa, o sigui que és una pel·lícula...
A veure, el que té en comú és que passen a presó, res més.
En ambient carcelari i ja està.
Però estem parlant d'una pel·lícula que és francesa,
que realment es presenta com la gran favorita dins dels Oscars
a la millor pel·lícula estrangera, i jo tenia una certa por.
Tenia una certa por perquè tu saps que habitualment les sales de Tarragona,
quan hi ha pel·lícules d'aquestes que es presenten en aquesta categoria,
moltes vegades passen desapercebudes o no s'estrenen.
Però és una pel·lícula de diar que és un director ja prou conegut i consolidat.
I aquesta ha sigut l'avantatge, però no les tenia totes.
De fet, no s'estrenen en una gran sala, s'estrenen en una sala bien.
I jo tinc també la por de que, al no ser una de les pel·lícules més conegudes
per part del públic, no ha estat gaire ben publicitada,
i és una pel·lícula que la tenim que recomanar, tot i que no l'he vista,
doncs apunta per lo massa, de la cartellera.
Però com passa amb moltes pel·lícules, i en bona part amb les pel·lícules franceses,
i ja sabem que queda lleig dir-ho, però els francesos fan un gran cinema,
per molt que després diguem que no, Juanjo, no em miris així.
Sí, per molt que jo diga que no.
Per molt que tu digues que no. Va, a gustos, naturalment.
És d'aquelles pel·lícules que la promoció molt bé, però que el boca a orella funcionarà.
Sí, i una cosa molt important. A veure, els cinèfils aniran a veure-la segur,
perquè el seu director és el fill de Pierre Audriard,
i Audriard és el gran pare del cinema polar francès,
i és un dels més veterans dins del gènere negre.
Llavors aquesta pel·lícula, doncs el que hem de dir és que és una visió particularment fosca,
és una pel·lícula que fins i tot han parlat d'hiperrealisme,
no té res a veure amb un prison brick ni coses pel estil,
va molt més enllà.
No és la fuga d'Alcatraz.
No, però és la pel·lícula que tal.
A veure, segons la sinopsis, és un chico que per sobrevivir en la cárcel...
Que és en el paper, no sap llegir ni escriure, a més a més.
A totes les mancances.
Doncs utilitza su intel·ligència i su carisma.
Per ser admirado, incluso luchando contra la mafia interna de la cárcel,
con su carisma.
Me parece muy interesante.
Las películas de cárceles, la verdad, es que me han atraído mucho.
A mí no me m'agradan.
Desde Tango y Cash, que es casi...
Ya está, si no pones la nota Tango y Cash, ya está.
No, no, iba a decir que da un poco de vergüenza ajena esa película, pero...
David y Servidora, sobradísimos, tontísimos, poniendo aquí que es el cine francés
y llegas tú con Tango y Cash.
Tango y Cash.
Muy bien, me agrada, sí, señor.
A ver, es que iba a decir que es muy mala Tango y Cash,
pero por el hecho de ser de cárcel, pues la verdad es que me resulta atractiva.
Esta, cuando he empezado a leer la sinopsis, me ha recordado en un principio
a El Expresso de Medianoche.
Sí.
Me parece que no tiene nada que ver porque...
L'Alan Parker.
Eso lo diuen, sí, señor.
No debe tener nada que ver porque El Expresso de Medianoche es un sufrimiento constante
del protagonista y este parece que consigue enfrentarse, ¿no?, a los problemas de ahí.
Oh, no me'n recordaba jo d'aquesta peli, perquè me l'has recordat.
Quina estona més desagradable, eh?
Pues pensa, pensa.
Duríssima, duríssima, duríssima, aquesta pel·lícula.
Sí, pues que quien la pueda ver, que la vea.
Después a Medianoche la encontrarán en DVD en cualquier sitio o...
Bueno.
Pero aquesta, aquesta d'Un Profeta, apunta a apuntament.
Apunta a maneras.
I una altra pel·lícula que estrenen aquesta setmana també és en Education.
Si voy a la universidad, leeré lo que me apetezca y vestiré de negro.
Pues serás una rebelde y eso no gusta en Oxford.
No, allí evitan a los que piensan por sí mismos.
Hola, me encanta la música y no quiero que se moje tu chelo.
¿Y esto?
A Jenny le ha mandado flores, un admirador.
Gracias.
Me alegro de verte.
¿Qué vas a hacer el viernes?
Nada.
No voy a consentirlo.
Es él.
Hola, ¿no me dijiste que tenías una hermana?
Prometo devolvérsela a las once y media.
Es un joven admirable.
Jenny, estos son mis amigos, Helen y Dani.
Lo siento.
Tranquila, es divino, ¿a qué sí?
Si quieres algo, dile a David que te lleve de compras.
A París, claro, no aquí.
Hay tantas cosas que quiero que veas.
¿Qué tal la velada?
La mejor de mi vida.
No imaginas lo mucho que me aburría antes de conocerte.
¿Aquesta pel·lícula també la assenyalen com una bona pel·lícula?
Sí.
A veure, hem de parlar de...
No sé si coneixeu el Nick Horby, el novelista.
Doncs estem parlant d'un guió seu.
I és una revisitació directament dels Londres dels anys 60 a través d'una parella.
És una pel·lícula que alguns crítics l'han comparat amb l'estètica,
amb la capacitat analítica, audiovisual, d'una gran sèrie, que és Mad Men.
Una pel·lícula estimable i està feita per una realitzadora
que la coneixem perquè pertanyia al moviment dogma
i que en aquest cas s'ha tret tot el dogma de damunt
per intentar fer una pel·lícula que ha encaixat perfectament
des del punt de vista tant d'espectadors i de crítica.
Una altra de les pel·lícules que s'estrena aquesta setmana
és l'última de Peter Jackson, de Lovely Bones.
És guapo.
¿Le gustas tanto como él a ti?
Abuela, déjalo ya, por favor.
¡Mamá, mírame!
¡Sonríe!
Me llamo Salmon, casi como el pez.
Marinero a toda vela.
De nombre, Susi.
Adiós, papá.
Adiós, Susi.
Eres preciosa, Susi Salmon.
Tenía 14 años cuando me asesinaron.
Tú eres la mayor de los Salmon, ¿verdad?
El 6 de diciembre de 1973.
No lo hemos encontrado, señora Salmon.
Lo siento mucho.
Papá, está muerta, ¿verdad?
La echas de menos, ¿verdad?
Se ha ido.
¿Y si no se ha ido?
¿Y si sigue aquí?
Abuela, Susi está entre dos mundos.
En principi és una història ben singular i curiosa.
També està basada en una novel·la, ja ho sabem que ja fa temps.
Hi ha un aspecte que ara comentava el David mentre escoltàvem el tráiler i és que a la pel·lícula aparenta que aquesta noia l'assassinen.
En la novel·la la violen i l'assassinen.
I aquí, doncs, Peter Jackson ha volgut saltar-se aquest primer dramàtic episodi, no?
I ha anat directament al fet que assassinessin la noia.
Sí, bueno, d'entrada, és una pel·lícula que jo crec que tant el Juanjo com jo, pel fet d'estar feta pel Peter Jackson,
que és un director admirat i estimat per tota la seva filmografia, diria,
ha agafat una novel·la que, bueno, jo vaig conèixer-la fa relativament poc, no la llegida, vaig començar a llegir-la,
i tracta d'un tema escabrós, però des d'un punt de vista gairebé angelical.
O sigui, aquesta visió que té aquesta mena de noia atrapada...
És a la noia l'assassinen, però diguem-ne que es queda així com perduda en el temps, no?
En un espai entre el cel i la terra.
A veure, jo no crec que vagi a obviar nada de violència ni nada escabrós o Peter Jackson.
Peter Jackson és uno de los directores más violentos...
No dic que ho hagi fet per tema de perjudicis o per primirat,
senzillament que s'ho ha volgut saltar i les seves raons tindrà.
Suposo que per donar-li una altra aire a la història, diferent al de la novel·la.
Jo tinc ganes de veure-la sense... ja saps que sempre...
Bueno, intento evitar qualsevol tipus de prejudici d'entrada,
però la crítica quan va rebre la pel·lícula, quan l'han vist en els festivals,
doncs els va sorprendre precisament sent Peter Jackson, com diu el Juanjo,
un director que s'ha apropat a la violència d'una forma radical i gens efectista.
i és veritat, és un director brillant des d'aquest punt de vista,
li han acusat de fer un pastitxer kitsch,
que és una pel·lícula que abusa de les psicodèlies,
que abusa de l'omeliflu, fins i tot la banda sonora,
diuen de Brian Eno, me sembla que és la banda sonora...
Però què s'ha après Peter Jackson per fer la pel·lícula?
S'apropa al tema d'Ènia... Digues, digues, perdona.
A veure, Peter Jackson empieza con el cine gore,
lo más bestia y asqueroso que se pueda ver en el cine.
¿Va a ser de King Kong?
¿Eh?
Sí, sí, sí.
¿Va a ser director de King Kong, no?
Bueno.
Luego hizo, rodó, Criaturas Celestiales,
que yo creo que es algo estéticamente muy parecido a esto,
que eran dos chicas que se enamoran.
Sí.
Es romántica y todas las fantasías que tienen
estaban hechas con efectos especiales de la época.
Estaba muy bien.
Y yo creo que se acerca aquí.
Vuelve a sus criaturas celestiales.
Sí.
Y, bueno, es que el título ya lo dice, Criaturas Celestiales.
Y esta va de una niña en el cielo, tal.
Es como un retor.
Es la esperanza que yo pienso que...
No me extraña, todo lo que se está contando de esta película
no me extraña y, bueno, no va a evitar que la vaya a ver, sin duda.
Peter Jackson estoy enamorado de él, aunque tenga muy pocas películas.
Pero hizo, con el Señor de los Anillos, todas las que hizo.
Las películas gore, la verdad es que no me gustan mucho, las de él.
Pero el Señor de los Anillos y King Kong me han marcado y yo creo que hay mucha gente.
No, no, que iremos a verla y yo supongo que haremos debate.
Y está, sin duda, la irá a ver.
Entonces es una invitación muy potente.
Y, escolté, aniré a ver la de Mel Gibson, El Límite.
Hola, papá. Voy a ir a casa un par de días. Te quiero.
Perfecto.
Hola.
Llevo esperándote un símbolo.
Tú siempre tan exagerada.
¿Ya empezamos?
Anda, vamos a casa.
¿Estás con alguien?
Sí. Ojalá tú tuvieras a alguien.
Te tengo a ti.
¡Kraven!
Sigue habiendo muchas preguntas sin responder, pero parece que en realidad el objetivo era el inspector Thomas Kraven.
Va armado y es peligroso.
¿Con quién crees que hablas?
¿Cómo lo está llevando?
No.
Soy el padre de Emma Kraven.
Diga.
Señor Kraven, tenemos que hablar.
¿De quién es y de qué hace aquí?
¿De quién mató a su hija?
Quiero saber qué hacía mi hija.
Juanjo, ya la vista.
Aquesta peli, per tant, pot donar-nos la seva opinió, ¿no?
A ver, le puedo dar un aprobado.
Se puede ver.
Yo le daría un seis o así.
Me parece un plan retenguda, ¿no?
No.
La venden como no la tienen que vender.
La están vendiendo como una película de acción y no lo es.
Es una película de mucho diálogo, de investigación.
Como la investigación de Los Ángeles confidencial, pero en pequeñito.
Es una película, cuando la vi, la vi una película muy pequeña.
Eso sí, tiene una...
Cuando se pone violenta, se pone muy violenta.
Bueno, Mel Gibson, cuando se pone violento, se pone muy violento.
En sus películas, quiero decir.
No, no, parlen nada del actor.
Sí, y bueno, es entretenida, es bastante dura.
No sabía si contarlo porque...
Pero ya he visto que sale en el trailer, que nada más empezar la película,
matan a su hija de 24 años en sus brazos prácticamente.
Y bueno, es la investigación de a ver qué ha pasado con su hija.
Porque de entrada él cree, bueno, la policía cree que iban a matarle a él.
Él es policía.
Y bueno...
No, no, expliquen res més.
Pero vaja.
Es la investigación y el desenlace.
Yo no la he vista, pero hay dos temas que me han cridado forza la atención.
Una, y evidentemente Juanjo Ara me acaba de dar una cierta tranquilidad emocional.
A mí me recordaba mucho el argumento, el Venjanza,
una película que también hablaba de un padre,
gente especial que tenía que anar a rescatar la seva filla.
En este caso, evidentemente, la seva filla estaba en tráfico de blancas.
I jo em semblava un mal remake.
Ara bé, després d'aprofundir una miqueta el fet que està dirigida per Martin Campbell
i que el guionista és el Troy Kennedy,
d'una sèrie que en el seu moment vaig veure que era l'Edat de les Tenebres,
una sèrie de la BBC extraordinària,
sembla que el que han agafat és pràcticament el personatge,
han sintetitzat tot el que es parlava de la sèrie.
Sí, sí, i en aquest cas penso que, clar, el Martin Campbell m'agrada
perquè és l'home que li ha donat una altra vegada brillo al James Bond
i ha tornat a rehabilitar-lo amb el Casino Royal.
O sigui, és una pel·lícula que d'entrada jo tenia els meus prejudicis,
Juanjo m'ha d'una certa tranquil·litat,
i sàpiguen que hi ha aquest punt de partida...
No, és una gran pel·lícula ni...
Jo segurament la setmana que viene ja no m'acordaré ni com se llama ni...
Però que mentre la veïnjas, mira, doncs estava bé.
Empeza con un plano que me enamoró bastante ese plano
i hizo que viera el resto de la pel·lícula de altra manera.
Un plano de un paisatge con una fotografia perfecta, exquisita.
Entonces, lo vi una buena técnica para engancharte en el resto de la pel·lícula
perquè te enseñan algo que està hecho exquisitament
i, bueno, luego te lo vas creyendo.
Però, bueno, la pel·lícula és normalita, és pequeña,
però, bueno, se puede ver.
No es tirar el dinero demasiado.
Una alternativa interesante.
Mona, zombies, vampirs,
corres de aquestes que le agraden tan al Juanjo.
Daybreak.
Hijo, ¿te gusta ser vampiro?
Se me da bien.
No destaque siendo humano.
La inmortalidad es un milagro en nosotros, los afortunados.
¿Qué pasará cuando no quede ni una sola gota?
Esta situación es desesperante.
La sangre que hay solo mantendría a la población hasta finales de mes.
Estamos hablando de la extinción de la raza humana.
Si no hayamos ya un sustitutivo de la sangre,
esto nos pasará a todos.
Con un plasma análogo evitaríamos los víveres humanos.
Pero siempre habrá quien pague por sangre auténtica.
Le necesitamos.
Queremos recuperar a la raza humana.
Esa imitación de sangre no es el remedio.
Antes era como tú.
No soy normal.
¿Quiénes sois?
Los amigos de las ballestas.
Juanjo también ha visto esta peli.
Aquesta semana, Déu nido, ha fet molta feina.
Muchos nures.
De entrada, decir que no se tire el dinero oyendo a verla.
Ah, doncs mira.
La película va de...
Los vampiros siempre han sido más fuertes que las personas,
pero resulta que en esta película acaban ganando
y si te pones un vampiro te conviertes en ese vampiro.
Bueno, pues prácticamente toda la humanidad son vampiros.
Y tú vives, te pides un café con sangre,
tú eres vampiro.
La gente va por aquí y son vampiros.
Si todo el mundo es vampiro,
entonces el vampiro ya no hace por, ¿no?
¿Dónde está la gracia?
Sí, sí.
Es que el argumento, dices, tontería, tontería.
Luego la sigues viendo y dices, mira, parece interesante.
Luego dices, no, no, tontería.
Vuelvo a la tontería.
Sí, sí, sigue siendo una tontería.
Y resulta que empieza a escasear la sangre humana,
no encuentran sustitutos.
¿Pero de dónde trauen la sangre?
¿Tenen una gente allá que no más...?
Quedan humanos por ahí.
¿Pero que los tienen por suministrar?
Sí, los tienen ahí atrapados.
¿Pero en plan granja?
Sí, sí, inconscientes y les van absorbiendo la sangre.
Luego resulta que si...
Un disbarat, ¿no?
Luego resulta que si un vampiro bebe su propia sangre
se convierte en una cosa rara.
Luego si bebe...
Si se autobebe.
Sí, luego si un vampiro bebe sangre de otro vampiro
se convierte en una especie de hombre murciélago,
no cierra ninguna historia bien.
Es como...
Es una mezcla de cine negro malo,
una mezcla de película de zombies,
una mezcla de gore,
y encima pretende ser, en algunos casos,
filosófica.
Y bueno,
me parece un desastre de película.
Lo peor que puede hacer una película de vampiros ninja tal
es intentar ser filosófica.
Absolutamente imprescindible,
entonces.
Estas películas...
Este guión es para reírse de uno mismo.
No puedes intentar pretender nada más.
Doncs això,
pel que fa a les estrenes del que ja tenim en pantalla,
voleu comentar alguna cosa?
Doncs sí,
a veure,
jo parlaria,
només parlaré de dues pel·lícules
que són les que han polaritzat
la meva atenció durant la setmana,
que són,
el Sather Island.
Què tal?
Doncs mira,
jo soc dels que estic més a favor
de l'aprovat alt
que no del sector
que ha sortit de la pel·lícula molt confós.
És una pel·lícula molt madura,
és una pel·lícula,
evidentment,
d'un escrocès
en estat de gràcia.
realment
té un punt de paranoia
que m'ha recordat
un cert tipus de cinema
dels anys 70
des del punt de vista
que tot sembla portar-te
cap a aparanys
i cap a culs de sac
que no tenen resolució.
És una pel·lícula
hipervitaminada,
això també t'ho dic.
O sigui,
d'entrada
veiem cinema
durant totes les setmanes,
en casa,
però quan veus una pel·lícula
d'escrocès
et has de fer un punt i a part,
perquè estem parlant d'un director
que coneix perfectament
el seu ofici,
que ho fa,
ho exercies
amb molta maestria
i des del punt de vista
de la història
doncs està molt cuidada.
És una pel·lícula
que realment
te fa sentir
la mateixa angoixa
que ser el seu protagonista.
Una pel·lícula,
a veure,
francament recomanable,
en alguns moments
ja ho busca confossa,
però que,
bueno,
estem parlant
d'una pel·lícula
en majúscules,
una pel·lícula
molt bona.
Parlant del cinema familiar
que és necessari,
doncs mira,
jo ja he sentit
moltes crítiques
de la pel·lícula
del Percy Jackson,
ho havíem parlat
la setmana passada.
Quina és?
És la del noi
que és el fill de Poseidon.
Esa espècie de Harry Potter.
Ah, sí, sí, sí, sí.
I aquí sí que dono la raó
a la crítica.
Penso que és una pel·lícula
malograda,
penso que és una pel·lícula
entretinguda,
això sí.
O sigui,
si això serveix
perquè els nens
tornin a mirar
la mitologia clàssica
amb un punt
de curiositat,
benvinguda sigui.
No,
desconeix-se,
les novel·les
tenen més qualitat
que la pel·lícula.
La pel·lícula,
doncs bueno,
invita a veure-la
des d'un punt de vista
molt lleuger.
És una pel·lícula
feta amb un ser ofici
però que no està a l'alçada
ni de la primera pel·lícula
del Harry Potter.
És una pel·lícula
fluixa des del principi
fins al final.
I llàstima
perquè el que compta
és molt bonic.
O sigui,
la paràbola,
la forma de conèixer
la mitologia clàssica
encarnada
amb personatges actuals,
la manera com
els mites grecs
troben el seu amagatall
a la realitat quotidiana,
doncs mira,
té el seu punt
però no és una pel·lícula
que ho exploti
amb potència.
Maquinetes?
Jocs?
Sí.
Hay novedades.
No voy a decir
cuándo salen a la venta
porque no sé exactamente
cuándo salen a la venta
pero tiene que ser
alrededor de ella.
He ido a las tiendas
y todavía no los he visto.
No, no lo tenim.
Aparece para PlayStation 3
Heavy Rain.
He llegit alguna cosa avui.
Yo lo he jugado.
Però fins i tot
no sé en quin país
ja l'ho han prohibit.
No se'l passa.
Sí, ho he llegit
després t'ho busco.
No sé si...
Sí, sí, sí.
Jo t'ho buscaré.
Ho tinc per aquí.
Crec que ho han prohibit
per les escenes explícites
de...
Bueno,
a los Emiratos Árabes
és normal.
Bueno,
llavors...
Jo també com estic
i per realista
violent sexual
Heavy Rain
ha estat prohibit
als Emirats Árabes
però els japonesos
l'adoren.
Us encanta.
Normal.
Vale, os cuento de què va.
Sí.
Bueno, en realidad
no sé muy bien
de què va.
A ver...
Tu has jugat, no?
Sí, he jugado.
Tú tienes que investigar
una serie de asesinatos.
Hay un asesino,
el asesino del origami
que está matando
niños adolescentes
y aparecen
con un origami
que es una figura
de papel en la mano.
No tiene...
No es rollo japonés
el juego, ¿eh?
No...
No, no.
Digo el fet
que matin nens
adolescents
aquest tipus d'idees.
Sí, bueno,
aparecen así
en descampados
y tal
con figuras
de papel.
Y ahí
te pones en el papel
de detectives privados,
luego cambias
y te pones
el papel
de un policía,
luego cambias
y te pones
el papel
del padre
del niño
y de una chica
que investiga
también
y hasta ahí
parece muy interesante.
Lluís
ens está creando
l'ambiente
con el so,
con la banda sonora
del niño.
Hasta ahí
parece muy interesante.
Luego resulta
que haces de todo.
Si estás en un coche
y quieres salir del coche
tienes que abrir
la manecilla,
abrir...
Cosa que no entiendo.
El juego
se basa en realidad
en ir pulsando
los botones
que te dicen
para que tu personaje
haga la acción
hiperrealista.
No surt
del coche
de cualquier manera
sinó que realment
ha d'obrir la porta,
desmarxar un temps
per sortir...
Sí,
pero es que
la consola te va diciendo
que botones
tienes que pulsar.
Te dice
para subir
por esta pendiente
de barro
que resbala
tienes que pulsar
la X
sin soltar la
pulsa al cuadro...
Això es complicado
perquè no hi entenc yo.
No es muy complicado.
Yo lo veo malo.
¿Por qué?
Sí, porque te distancia.
¿Qué haces?
¿En qué intervienes
en ese momento?
Que cuando te digan
pulsar la X
la pulses.
¿Qué gracia tiene?
En realidad
no hay libertad.
Luego
se basa en los diálogos.
Eso tiene algo más
de gracia.
Según lo que vas oyendo
puedes elegir
la respuesta
que quieres dar
o lo que quieres preguntar.
Jo el que he llegit
és que
el que és simulació
de la vida
independentment
de l'argument
de la historia
d'un assassí
d'un criminal
és que el que
diguem-ne
ho posa en paral·lel
amb la realitat
no virtual
és el fet
que has de prendre
decisions
i assumir
les conseqüències.
Això és molt realista
realment.
Sí, sí.
Que aquí
diguem-ne
que és el fil conductor.
I depenent
dels assassins
i el que tu trobes.
Realmente
eso es la gracia
que lo separa
de lo que es
una película de cine
o una novela.
Pero luego
lo que es
esto no deja de ser
un juego
y los juegos
tienen que ser controlados.
La forma de controlarlo
la veo absurda.
Es decir,
que tú no controles.
El usuario
está como un espectador
que en algunos momentos
toma decisiones
y ya está.
Le daré otra oportunidad
porque
bueno,
he jugado muy poco.
Es una demo
que sale
antes de que el juego
salga a la venta.
Habrá que probar
el juego entero.
Pero la verdad
es que el tema
ese del control
no me ha convencido.
Y luego
aparte sale
para PlayStation 3
y Xbox
Final Fantasy 13.
Per cert,
que pels amants
de les xifres
i els números
al Heavy Rain
hi han intervingut
poca broma, eh?
200 persones
han fet aquest joc
treballant.
200 persones.
Sí, sí.
Es un juego enorme.
Un año
escribiendo
un guión
de 2.000 pàgines
i 172 dies
i 172 dies
de rodatge
amb actors reals
equipats
amb sensors.
Van generar
30.000 animacions.
Clar,
quan veus
aquest tipus
de jocs
en xifres
dius
no sé si és
més o menys
que una peli
però Déu-n'hi-do
el que suposa
crear un joc.
Hombre,
de trabajo
es bastante más, eh?
Sí.
Ya de entrada
David ya
David que escribí guiones
a ver que
un guión
de 2.000 pàgines
és improbable.
Directament.
Sí,
normalmente son
de 90 páginas.
Como muy.
Muy bien.
En fin.
Doncs,
ho deixem aquí
a cinema
algun que altre joc
aquest hiperrealista.
Si heu de viatjar
als Emirats Árabs
no us en porteu
a aquest joc
perquè no us el deixaran
entrar
però com que
tampoc no crec
que tingueu
moltes possibilitats
de viatjar
en les properes 24 hores
a aquest país
cap problema.
Y si hay alguien
de los Emiratos Árabes
que se quiera venir aquí
a jugar
está invitado.
A casa de Juanjo.
Fots un intercanvi
d'aquests culturals.
Juanjo Ferrer,
David Serra,
moltíssimes gràcies
i bon cap de setmana.