Tarragona ja és patrimoni de la humanitat
avui dijous
a les 12.38 minuts
a les 12.38 minuts al migdia
d'aquest dia d'Austràlia
Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat
i ha passat a formar part de la llista del patrimoni mundial
aquesta veu sonava avui fa just 10 anys
era la matinada
aquí a hora de Tarragona del 30 de novembre de l'any 2000
i aquest document sonor ens serveix avui per obrir una tertúlia
una tertúlia especial
que volem dedicar aquests 10 anys
de la declaració de patrimoni de la humanitat
per això saludem la veu que sentíem ara
10 anys després
Maria Mercè Martorell
la que era tinent d'alcalde de patrimoni
en el moment de la designació de l'UNESCO
Maria Mercè molt bon dia
i saludem també la tinent d'alcalde de patrimoni
la tinent d'alcalde actual
Rosa Rossell
Rosa també molt bon dia
i ara podrem saludar també un periodista
especialitzat en temes de patrimoni
d'arqueologia
que ha seguit precisament
durant aquests 10 anys
durant aquesta dècada
ha pogut seguir
tot el que ha passat
i el podrem saludar de seguida
ara mateix arriba
Carles Gossalvet
bon dia
bon dia
amb ells tres
d'alguna manera volem celebrar
i volem recordar
aquesta efèmeride
10 anys després
Maria Mercè Martorell
encara que estigui ara fora de l'Ajuntament
però com a tarragonina
com veu el que s'ha fet
de la declaració
de la designació de l'UNESCO
fins ara?
Jo crec que
hi ha la idea
hi ha la idea inicial
d'impulsar
primer la candidatura
i després la declaració de Tarragona
patrimoni mundial
i després la declaració en si mateixa
jo crec que ha sigut
quelcom importantíssim per la ciutat
perquè ha marcat realment
un abans
i un després de la declaració
si a més a més de recuperar
aquest document
que estàvem sentint ara
recuperéssim
les paraules que jo vaig dir
el dia 2
quan es va arribar
a Tarragona
que veníem de Carles
i es va fer
la roda de premsa
a l'Ajuntament
i es va fer
a la cercavila
i es va fer l'acte
podríem dir institucional
amb un fred que pelava
d'aquest estil
com el dia que tenim avui
a les muralles
al camp de mar
amb el concert
de l'Àngel Oden
etcètera
sentiríem
que jo vaig dir
que allò
no era el final de res
perquè a vegades
hi ha la sensació
que un pic s'ha aconseguit
la declaració
doncs ja està
ja està
ja hem aconseguit
el que volíem
ja som patrimoni
i ja està
això no era el final de res
sinó era el principi
de tot
i a més a més
un principi
que en una primera
podríem dir fase
eren 10 anys
eren 10 anys
uns primers
dos anys
realment durs
perquè la gent
es pensa que comencen
a caure milions
per tot arreu
perquè et declaren patrimoni
evidentment
el primer món
no cau ni en duro
el que fas
és que senzillament
t'has autolimitant
tu amb les teves capacitats
diguéssim
amb el subsol de la ciutat
amb la conservació
dels monuments
és una autolimitació
del propi titular
en aquest cas
a l'Ajuntament
o els altres titulars
i a més a més
doncs bueno
perquè després
a partir del tercer quart any
la cosa es comença
diguéssim
a estabilitzar
i després es produeix
un treball
fort
de tots els projectes
que es porten a terme
durant aquests 10 anys
i després dels 10 anys
evidentment
tampoc no acaba res
sinó el consolidar
i seguir treballant
però
aquests primers 10 anys
jo crec que són importantíssims
i després tenint en compte
el que jo sempre repeteixo
i tant el Carles
com la Rosa
i tu mateix Ricard
m'ho heu sentit moltes vegades
a vegades quan comparem
amb Càceres
o comparem en Santiago
o comparem en Còrdoba
penseu que Càceres
ja deu haver fet
els 35 anys
o 34
perquè jo recordo
que tant i jo
van celebrar els 30
i fa quasi 4 que no hi soc
o sigui que clar
si nosaltres anem fent 10
i estem comparant-nos
amb ciutats
que van tindre una visió
potser perquè no tenien
altres actius
com el por
o la indústria
o el comerç
o altres coses
però ho van tenir-ho
en el seu moment
doncs per molt que correm
hi ha 20 anys
com a mínim de diferència
o 20 i pico
Rosa
la Rosa Rossell
no ha estat els 10 anys
al cap de medal·laria patrimoni
porta 3 anys i mig
però la sensació
com a tarragonina
com a ciutadana
i ara també com a responsable
política de la feina feta
durant aquests 10 anys
quin és
vaja
jo faig un balanç
molt positiu
a veure
mira
l'altre dia
estaven mirant
perquè ens ho havien demanat
companys del diari
de Tarragona
ens estaven demanant
la quantitat d'inversions
que s'havien fet
en aquests darrers 10 anys
i també
la
la
la incidència
amb les visites
en els espais
declarats patrimoni
de la humanitat
en aquests 10 anys
i a veure
puc dir que
que s'ha doblat
hi ha hagut
alguns
en alguns espais
no que
no
és el 100% més
de les
de les visites
doncs que hi havia
durant l'estiu
de
de l'any 2000
a l'estiu
del 2010
doncs
s'ha passat
de més del doble
de les visites
que hi havia
hem notat
un canvi
també del tipus
de visitants
que han vingut
a Tarragona
i en quant
evidentment
a les inversions
doncs
la sorpresa
meva
va ser
doncs
que
durant aquests
no arriba
10 anys
perquè
perquè
les inversions
van començar
doncs
el 2001
avançat
doncs
hi ha hagut
més de 9 milions
d'euros
d'inversió
que s'ha fet
en els espais
declarats patrimoni
de la humanitat
i jo penso
que
que déu n'hi do
les inversions
que s'han fet
per cert
9 milions
només
de l'Ajuntament
o de totes
les institucions
no
no
perquè
després
parlarem
del tema
de l'Ajuntament
i de les altres institucions
que tenen
coses a dir
no
no
hi ha
uns
feder
que va tramitar
la Maria Mercè
per l'amfiteatre
hi ha
l'1% cultural
del Pont del Diable
de les muralles
vull dir
a veure
ja
no es pot
vull dir
l'Ajuntament
de Tarragona
amb els pressupostos
ara ja no cal
que parlem
de la situació
actual
de penúria
econòmica
que estem patint
sinó que
avui i ara
l'Ajuntament
amb els seus pressupostos
no pot invertir
no pot
de cap manera
d'això en parlarem
segur
en aquesta estona
de tertúlia
però Carles
una primera impressió
a part dels records
que ens pot portar
aquell 30 de novembre
de l'any 2000
10 anys després
què et sembla
tu que has seguit
molt aquestes qüestions
jo recordo
que aquell dia
escrivia
que a la reunió
a l'Assemblea
de Cens
s'havia donat
la primera passa
d'un llarguíssim camí
que segurament
estaria ple d'obstacles
però que eren
obstacles
que s'anirien
superant amb el temps
jo crec
després de 10 anys
que s'ha fet
una feina
molt important
de la qual
no som plenament conscients
ara
no sé per què
el motiu
perquè si comparem
les inversions fetes
abans i després
no hi ha color
i després
altres factors
estem al ciutat
al grup de ciutats espanyoles
patrimoni de la humanitat
que és molt important
que això sí
t'obre portes
i t'obre
també
aportacions econòmiques
via com?
via promoció
via exposicions
que fan
que t'aporti gent
a la ciutat
en fi
que et dona
a conèixer
en fi
en definitiva
10 anys
que s'han aprofitat
més
del que sembla
i que el canvi
continua
i per què creuen
estan d'acord
amb el que diu el Carles
que potser no som conscients
de tot el que hem fet
és cert
i per què?
perquè el nostre caràcter
és així
com a tarragonins
i tarragonines
els tarragonins
i les tarragonines
i això no és la primera vegada
que ho dic
no som
o no ens agrada
reconèixer
doncs
les feines que fem
i les avantatges que tenim
i la ciutat que tenim
i sempre
sembla que tot
el que tenim a Tarragona
doncs mira
ai
ai que no arribem
ai que no sé què
ai que no ho fem prou
ai que no ho fem bé
tenim una mena de necessitat
de fer el plor a miques
que jo no l'entenc
de veritat
jo sempre
Mateu
penso que
que aviam
com ens agrada tant
la nostra ciutat
a tots els tarragonins
pensem
que es poden fer
moltes més coses
però clar
els diners són els que són
sí sí
els tempos
són els que són
també a l'administració
que no
no pots decidir
tu fer
restaurem l'amfiteatre
no no
això s'ha de portar
un tràmit llarguíssim
eh
i que
bé
tot és
anar donant aquests passos
que jo deia al principi
no
i a poc a poc
i tant
o no tan poc a poc
sí que està canviant
home
només cal veure
si veiéssim ara
l'amfiteatre
amb el jardinet
del costat
el que tenim ara
i el que teníem
fa 15 anys
és que no semblaria el mateix
clar
o la capçalera del CIR
la capçalera
el que passa és que clar
com que la memòria
que tots tenim
és curta
en el temps
o sigui
em sembla que
a partir de l'ancentdemà
d'inaugurar
la rosa
el jardinet
romà
del costat
de l'amfiteatre
i és com si tota la vida
l'haguéssim tingut
o sigui
dieu-me per exemple
qui se n'en recorda
de quan teníem
aquella espècie
d'aparcament cutre
de
el
bingo
sí
quanta gent
ara que fem memòria
quanta gent se'n recorda
ningú
ningú
o sigui
la persona que ve de fora
i ve a visitar la ciutat
sí que et diu
aquí hi havia cotxes aparcats
sí senyor
però
la persona de la ciutat
és com allò
que tu has passat 10 anys
per un carrer
i has vist una botiga
i el dia que la tanquen
dius
què hi havia aquí
amb aquesta botiga
doncs una miqueta
passa això
o sigui
partem
aquesta distància
i llavors
sí
jo estic d'acord
amb la Rosa
tenim una espècie
com no sé
d'encentiment
d'inferioritat
amb aquesta ciutat
que ens agrada
autoflagelant-se
o sigui
és allò d'anar
per perdió
i anar dient
sí però
sí però
però bueno
però podíem haver fet molt
perquè vallen a tal puesto
i tal
però a veure
a tal puesto
quants anys fa
que estan declarats
a tal puesto
i això és veritat
vull dir
a veure
la feina
6 anys
per la declaració
de patrimoni
quasi 6 anys més
per entrar al grup
de les ciutats
i jo crec
que el Carles
ho ha dit molt bé
penseu que ja
que ens agrada
tant comparar-nos
Mèrida
va entrar dos mesos
darrere de nosaltres
i va entrar
perquè nosaltres
vam entrar
perquè era un grup
tancat a les ciutats
i Mèrida
i nosaltres
érem conjunt arqueològic
i van entrar
ens van deixar
entrar nosaltres
i després
van deixar
entrar Mèrida
que era una declaració
de les més antigues
ja que comparem
a vegades
algunes coses
comparem
d'una altra
i ara en aquests moments
hi ha una batalla
entre cometes
campal
a dintre del grup
a dintre del grup
perquè no es permet
l'entrada
d'UV d'Ibaeza
vull dir
no hi ha manera
d'aconseguir
l'entrada
el grup de ciutats
espanyols
patrimonial humanità
i se'm permet
si ho puc dir
no crec que estigui
revelant
ui Carles
res cap misteri
de l'altre món
el fet
que Tarragona
estigui
dins del grup
de ciutats
és perquè
la senyora Martorell
va obligar
o va
negociar
el canvi
d'estatuts
perquè poguessin
entrar
grups
com era el cas
de Tarragona
perquè Tarragona
no estava declarada
ciutat
sinó conjunt
un conjunt
de monuments
i per tant
gràcies a
en ella
Tarragona
va poder accedir
i això
lògicament
tampoc és una feina
de quatre dies
i ara
quasi sis anys
i ara
Tarragona
presideix
la comissió
d'arqueologia
del grup
de ciutats
Rosa
està en aquest grup
que suposa
poder fer promoció
conjunta
per exemple
a veure
des del punt
de vista turístic
el fet d'estar
dins del grup
de ciutats
ens dona una obertura
importantíssima
a tot el món
perquè
des del grup
de ciutats
la comissió
de turisme
fa workshops
i presentacions
a tot el món
a Nova York
a Nova York
a Berlín
al Japó
s'ha estat al Japó
ara es volia anar
a la Xina
vull dir que
s'està fent promoció
a tot arreu
això vol dir
que Tarragona
dins del grup
de ciutats
té un aparador
a tot el món
perquè s'ha anat
en un munt
de llocs
vull dir
ara últimament
amb les restriccions
econòmiques
els regidors
no anem tanta gent
acompanyant
en els tallers
però vull dir
jo
entre l'any passat
i l'anterior
em vaig fer un fart
de tombar
l'alcalde
va anar
a Nova York
però jo
vaig estar
per aquí a Europa
Déu-nidol
un munt de llocs
que fem anar
i és important
i és important
perquè tu vas veient
que et van arribar
en grups de gent
dels llocs
on tu has anat
per què?
perquè s'ha parlat
amb els promotors turístics
del turisme cultural
i això és molt important
per altra banda
el Ministeri de Cultura
té unes subvencions
especials
per les ciutats
del Grupo de Ciudades
que poc o molt
doncs bueno
si van caient
no ho sé
doncs a nosaltres
a l'amfiteatre
les obretes
que anem fent
doncs si ens van caient
100 o 150 mil euros
a l'any
per treballar
coses a l'amfiteatre
pots fer molta feineta
és que fa uns anys
i per això
es feia molt poc
pràcticament
totes les inversions
sortien de l'Ajuntament
les altres administracions
feien aportacions
ridícules
mínimes
cosa que ara
no passa
tenim el Pont del Diable
per exemple
el Pont del Diable
Déu-n'hi-do
i ara en tenim dos més
que ens han arribat
dos uns percents
culturals
no excessivament
dotats
perquè doncs
a veure
els projectes
eren petits
un per l'ascenejament
de les foses
de l'amfiteatre
doncs que és un projecte
que són
190.000 euros
ens en donen
128
i després
per arreglar
totes les restes
que hi ha
sota les escales
del carrer Vapor
i a jardinar
tota aquella zona
que és un projecte
de 400.000 euros
i ens en donen
305
vull dir que
a veure
ja que han tret
aquest tema
pel que fa al tema
de turistes
i visitants
estaríem bàsicament d'acord
en què
ha estat un abans
i un després
la declaració
de l'UNESCO
de fa 10 anys
des del punt de vista
de diners
i d'administracions
i de coordinació
o de col·laboració
entre administracions
tu Carles
creus que
hem millorat
a nivell de
la relació
entre l'Ajuntament
la Generalitat
i el Govern de l'Estat
i la coordinació
cal encara
aquest anys coordinador
del que tantes vegades
s'ha parlat
per coordinar
les actuacions
en matèria de patrimoni
i arqueologia
a la nostra ciutat
bé
l'Odolència
és una de les assignatures
pendents
que tenim
això seria
un deute pendent
que tenim
en aquests 10 anys
que encara no s'ha complert
sens dubte
i crec que tots els de la taula
estaríem d'acord
però s'ha millorat
malgrat no tenir ells
la coordinació
o les aportacions
a les altres administracions
ser patrimoni mundial
obliga
obliga les administracions
no et poden ignorar
i és una mica
el que està passant
que ara tu
vas a trucar
a la porta d'un despatx
escolti
és que jo soc Tarragona
patrimoni de la humanitat
no és el mateix
que dir simplement Tarragona
no és el mateix
efectivament
i vulguis o no
sí que es nota
i tant que sí
Maria Mercè
tu creus que
sí sí
a veure
jo crec que evidentment
la coordinació
s'ha millorat moltíssim
perquè en els primers anys
la inversió
mireu per exemple
la capçalera del CIR
que l'any 2004
el premi que es va obtenir
del Ministeri
precisament
per la tasca dut a terme
al llarg de 15 anys
i dels diferents ajuntaments
que hi van haver
aquests 15 anys
però exclusivament
els ajuntaments
que era tot el tema
d'expropiacions
i compres
a la zona
de la capçalera del CIR
a partir d'allà
i la Rosa ho ha dit
els feders
de l'amfiteatre
de la primera
de la segona fase
que van ser
els inicials
de les primeres fases
de la muralla
després va ser
quan va haver-hi
les esllevisades
de la caiguda
que va ser una desgràcia
però que també va permetre
que tothom es posés
allò en funcionament
les piles
les piles
tothom va agafar consciència
de lo malament
que estava la muralla
exacte
i que perquè no recordéssim
que hi havien hagut
esllevisades
als anys 30 o 20
o a finals del dinau
no volia dir
que no n'hi haguessin hagut
i que per tant
posia a passar
o per exemple
el tema
i ho deia la Rosa
del pont del diable
el tema del pont del diable
va ser un 1% cultural
que va ser el primer
que es va presentar
aprofitar l'ABE
o sigui
era l'1% de l'ABE
perquè passava
l'ABE
el tren ABE
sí, sí
el tren ABE
o sigui
clar
eren un 1%
del Ministeri de Cultura
però que venia
via 1% d'inversió
industrial
o d'infraestructures
per tant
era l'1% de l'ABE
aprofitant
que passava
unes determinades distàncies
de lo que era
la zona del pont del diable
clar, penseu
que aquell projecte
el vam inflar
tant
pensant
que ens en donarien
3
que el vam
milions d'euros
que el vam presentar
dient que eren 6
amb un ecofinançament
3 i 3
que fins i tot
amb les retallades
que després van haver-hi
fruit de la crisi
que hi ha hagut
l'execució
que s'està fent
i que en aquell moment
s'està duent
per part de la Rosa
s'ha pogut complir
o sigui
quan podíem pensar
que ens hagués caigut
3 milions
ni que finalment
n'arribés un o un i mig
o la quantitat
van arribar a uns 750
és una barbaritat
vull dir clar
realment
finalment va arribar
més o menys
el que calculàvem
que ens donarien
però que en un moment inicial
se'ns va concedir
molt més
per tant
això
era impensable
abans de la declaració
de patrimoni
i amb el tema del grup
és el que diem
un grup que fa
a part del pressupost
que hi posa
cada una de les 13 ciutats
el que vol dir
que el teu pressupost
el multipliques
per 13
més el que et ve
del ministeri
perquè hi ha una part
que t'emet a la finança
i aquella promoció
amb aquell aparitatge
que porten
jo per exemple
vaig estar
la del primer any
va ser Portugal
va ser Sevilla
i va ser Nova York
i Canadà
i Toronto
doncs
cada any
és una
almenys
de nacional
una d'europea
i una
d'internacional
almenys això
això és impressionant
tu no t'ho pots permetre
mai a la vida
això a cost zero
que si ho tinguessis
que fer tu
no ho podries fer
inviable
impossible
no podries accedir
ni quan puges
a l'AVE
al tren
i agafes la revista
i veus
Grupo de Ciudades
i surten les 13
o quan puges
a un vol d'Iberia
i te surten les 13
o surten
tu això no t'ho pots permetre
però és que ni tu
ni Santiago de Compostela
ni anar-te'n
a una ciutat europea
o de l'altra punta del món
i estar en un hotel
en una sala immensa
on hi ha
les 13 ciutats
allà
amb els seus expositors
amb el personal
de turisme
que explica
la seva ciutat
i a més
invitar els operadors
a sopar
però explicant
durant el sopar
amb powerpoints
el que són les ciutats
etc.
No ho podries pagar
per què?
És impossible
perquè Tur Espanya
també hi posa diners
perquè hi ha els convenis
amb Tur Espanya
i per tant
Però tornant a les inversions
Rosa
són satisfactòries
les dels últims anys
pel que fa
a la Generalitat
i a l'Estat
A veure
jo dels últims anys
no em puc queixar
t'ho dic sincerament
perquè
hem tingut
el pont del diable
que ho va començar
la Maria Mercè
a treginar
i ho vaig acabar jo
que va ser molt satisfactori
anar a trucar
a la porta del Ministeri
que em surti el Verdú
i em dic
Ai, sí, sí
lo tengo aquí
i doncs
va a veure
lo tienes aquí
i què fem
però bueno
hem tingut això
després de l'1%
cultural de la Generalitat
s'està treballant
amb l'Hort de l'Arquivis
a la Baixada del Roser
ara tenim
l'1%
del tercer carril
de l'autopista
que s'aplicarà
a la zona del Mèdul
i el que hem fet ara
no sé si ho heu vist
a l'entrada de Tarragona
hi ha tot un mirador
del pont del diable
que l'han fet tot nou
que ha quedat preciós
i ara treballarem
amb tot el camí
fins baix
fins baix al pont
a veure
això
més
doncs que
des de
les subvencions
que es dona el Ministeri
per al Grupo de Ciudades
hem tingut dos
pel pont
per a l'amfiteatre
ara
aquests uns percents
culturals
que us he comentat
vull dir
jo penso que
a veure
amb els tres anys
i mig
que estic jo
jo no em puc queixar
del que he rebut
ojalà
hagués pogut rebre més
però
jo no disposo
de les xifres
però sí
de les sensacions
les impressions
teves
la meva sensació
és que
en els primers anys
la Generalitat
els primers anys
després de la declaració
després de la declaració
ens continuava ignorant
i aportava
la seva aposta
va ser
la Vall d'Avui
en tots els respectes
una joia
però
Carles té bona memòria
perquè me'n recordo
que havíem parlat
moltes vegades
d'això també
Tarragona se l'oblidava
perquè la Vall d'Avui
es va declarar
en el mateix moment
que Tàraco
exacte
exacte
llavors totes les aportacions
van ser
per aquella joia
que és la Vall d'Avui
la romànica
aquella imatge
que tenim molts
per altra banda
no té res a veure
una cosa o l'altra
però que si a Tarragona
ens van deixar
una mica de banda
també estic convençudíssim
i les xifres
ho demostrarien
crec que això
va fer un gir
suposo
perquè la Vall d'Avui
ja estava
tota la inversió
pràcticament feta
i llavors
ens va començar
a arribar a ajudar
a nosaltres
a Tarragona
i del que comentava
el Carles abans
de la creació
d'un consorci
que això és una reivindicació
històrica
a Maria Mercè
de crear un ENS
que plegui
a les administracions
continues pensant
que és una fita
que hauríem d'aconseguir?
Jo si em permeteu
primer és que
el que ha dit
el Carles de la Vall d'Avui
no em puc resistir
després
l'altre que ho dic
contesti
ara que ha passat el temps
s'estan en ganes
de dir coses
a veure
recordeu una cosa
avui fa 10 anys
de la declaració
avui 30 de novembre
fa 10 anys
de la declaració
jo he de dir
que quan vaig trucar
al diari
que vaig parlar
amb el Carles
eren les 4 de la matinada
hora de Tarragona
amb les redaccions parades
del diari de Tarragona
del punt
de les emissores
doncs no hi havia
tant problema
perquè encara hi havia
un marge de temps
però a aquella hora
i ve a la línia
de lo que ell deia
de la Vall d'Avui
es va declarar
primer Tàrraco
es va declarar
després
a la muralla
del Palmaral d'ells
a la muralla de Lugo
i a Tapuerca
recordeu a quina hora
es va declarar
la Vall
la Vall
es va declarar
a les 6 quarts
de 7 del dematí
perquè hora de Cerns
quan a nosaltres
ens van declarar
eren aproximadament
la una del migdia
menys 7 o 8 minuts
i quan van declarar
a la Vall
va ser després de dinar
precisament perquè
la Vall
tenia problemes
amb un dels criteris
que era el d'autenticitat
perquè les pintures
estaven a Barcelona
al museu
i per tant
va quedar com
amb una mena de repesca
i va passar la tarda
amb uns acords
que va fer el Ministeri
durant 5 anys
no presentar
noves declaracions
exceptuant
les que estaven en curs
com era
Òveda i Baeza
per tant
certament
la visió
que nosaltres
teníem aquí
que si recordeu
a la tele
era
la Vall
la Vall
i els que ho portàvem
en aquell moment
ja l'únic que tenies ganes
era de tirar-te
al balcó del Mediterrani
avall
perquè la pressió
era tremenda
i al final
de cada allò
i Tarragona
la Vall
i Tarragona
perquè
inclús
des d'aquell moment
en la Generalitat
de cara al Ministeri
i de cara
a l'Ambaixada
era
el moment de Tarragona
ja ha passat
ara és el moment
de la Vall
i clar
lluitar contra allò
va ser duríssim
clar
recordem
que en realitat
el temps
que posa
jo diria
les coses
totes al seu lloc
ha donat la raó
que la Vall
és una declaració
preciosa
res que dir
preciosa
i contentíssims
que estigui declarat
però que Tarragona
és una altra cosa
potser han passat 10 anys
i les coses
han tornat al seu lloc
a veure
consorci
han passat 10 anys
Rosa
continua sent
l'assignatura pendent
la gran assignatura
que té la ciutat
continua sent
l'assignatura pendent
però crec que
per molt poc temps
el que passa
doncs que ara
tornem a tindre
l'escull
de les eleccions
al Parlament
i que
l'escull
perquè canvia
les coses
clar
perquè doncs
ara haurem de tornar
a començar
doncs
amb els nou
conseller que tinguem
o consellera de cultura
haurem de tornar
a explicar-li
tota la feina
que s'ha estat fent
perquè clar
va ser tota una tasca
que es va començar
a fer
pensem que
en els últims
5 anys
hi ha hagut
3 ministres
de cultura
que vol dir
que cada vegada
que canviaves
el ministre de cultura
cada vegada
havies de començar
de zero
i quan ja teníem
amb la primera
amb la ministra
primera
que se'n va parlar
que tal
que semblava
que tot
dava perfecte
que fins i tot
s'estaven plantejant
la cessió
a la Generalitat
ja
amb tots els drets
del Museu Arqueològic
ve
l'altre
ministre
i diu
que no
que aquí hi ha
una red
nacional de museus
i que per tant
el Museu Arqueològic
de Tarragona
entra en la red
nacional de museus
i capa
tot un temps
perdut
perquè no va voler
sentir parlar
de consorcis
de res
canvia
el ministre
ara tornem
ara sí
però coi
quan ja teníem
l'ara sí
de signar
el primer document
doncs
ja
per posar
les bases
d'aquest consorci
doncs
tenim les eleccions
al Parlament
de Catalunya
i doncs
el resultat
ha sigut
el que ha sigut
i ara doncs
haurem d'esperar
que el senyor Mas
anomeni els propers
conseller o consellera
de cultura
per tornar-nos-hi
a posar
i aleshores
pensen en els propers
deu anys
fem una mica
de política ficció
o de ciutat ficció
en els propers
deu anys
el gran objectiu
que creus
per exemple
Carles
que seria
desenvolupar
tot el tema
de la tabacalera
aquesta seria
la gran prioritat
com a complex
on hi vagi
el Museu Nacional
si ens posem
a pensar
en el 2020
home
jo crec que sí
que aquest és
el gran objectiu
que té plantejat
la ciutat
que tots sabem
que serà difícil
que també farà falta
molt de temps
i molts de diners
per poder fer-ho
però és cap on
s'ha de treballar
treballar més
junt
perdó
junt amb la recuperació
amb la dignificació
de tots els monuments
que tenim
i posar en valors
per exemple
les restes
del carrer Vapor
que són
penso
que són
més importants
més importants
del que sembla
des del punt de vista
històric
més que patrimonial
i recuperació
d'algunes altres peces
del patrimoni
importants
quines
tu creus
que serien prioritàries
què creus
que hauríem de recuperar
si és que n'hi ha
alguna cosa
que creguis
home
una que és
l'última
que ha sortit
és la resta
de la pedrera
del mèdol
que jo he estat
un parell de vegades
és una autèntica
meravella
és quasi
pràcticament
duplicar la pedrera
amb una diferència
que tindrem
el clot
i tindrem
la part de dalt
clar
perquè és que
a més
la part de dalt
estava tan plena
de vegetació
que estava protegida
estava totalment
documentada
perquè s'havia documentat
estava tota
dibuixada
i molt ben posada
però és que
la gent
de la meva generació
no l'havíem vista mai
i després
ja n'encara
perdona
ja encara
si m'ho permeteu
comptes pendents
entre cometes
encara
ja
el
posar
al servei
de la gent
doncs
la font dels llons
per exemple
que és un tema
complicat
perquè ha estat dins
d'un espai
privat
i llavors
s'ha de negociar
amb els propietaris
de l'edifici
tot això
ja ho tenim
ja a punt
tenim fins i tot
tenim fins i tot
el projecte
per rescabar-ho
i per
poder-ho
mostrar
doncs aquesta és una notícia
i per mi és una notícia
de portada
en temps de crisi
és una notícia important
i de portada
estem parlant d'una font
de 15 metres d'allà
només dic això
que quan la van descobrir
encara
brullava aigua
on està?
on està Carles?
perquè tu aquest tema
l'havia seguit molt
sí, al carrer Pere Martell
en un d'aquells edificis
Martell i a Mèvissa
encara brullava aigua
sí, sí, sí
l'han de treure
i això que ens diu la Rosa Roser
que vol dir que la podrem
a veure
vol dir que hem estat
amb el propietari
hem estat
doncs fent
reunions
i projectes
i sembla que al final
s'ha arribat ja
amb un acord
de
de fer unes compensacions
urbanístiques
i poder tindre
la font
i mentrestant
com vèiem
que realment
la cosa anava
per molt bon camí
que anava
que anava molt bé
doncs ja ens hem permès
de fer tots els projectes
perquè a partir del moment
que diguem
vinga va
signem
doncs puguem anar
doncs a buscar diners
clar, tindríem uns diners
bastant fàcils d'aconseguir
que seria
a través dels 1% culturals
però
l'1% cultural
només t'ho permet
si tens tu la propietat
i per tant
fins que l'Ajuntament
no tingui la propietat
d'aquests
baixos
doncs no
no ho podem demanar
però vaja
tenim
el projecte
de reexcavació fet
tenim el projecte
de fins i tot
d'adequació
de l'espai
per unes vigues
que s'han de posar
i tal
que el mateix propietari
és el que ens ha fet
el projecte
vull dir que
Carles estàs content?
Home molt
molt molt
ja que t'ha durat la notícia
la regidora
res
ens queden 3 minutets
d'aquí 10 anys
Maria Mercè
bé jo crec
que ho has dit tu molt bé
és la part baixa
de la ciutat
tot el que és la ruta
de la part baixa
quan es deia
col·locar el museu arqueològic
a la part alta
ja sabeu que jo sempre vaig dir
que la part alta
ja estava prou
carregada de monuments
i que el que hem d'allargar
és la visita a la ciutat
és a dir
que la gent al matí
vagi a la part alta
o a la part baixa
que dini a la ciutat
que a la tarda
vagi a el que no vis
per alta o per baixa
i que dormi a la ciutat
això és el que pot dinamitzar
no que vinguin
estiguin dues hores
i marxin cap a Barcelona
o cap a València
però tant
és importantíssim
allargar aquesta visita
tot el complex
de la tabacalera
ja sabeu que
jo sempre he sigut
una gran defensora
i quan l'Ajuntament
ens ho vam quedar
amb els canvis
amb Afapassa
etcètera
del gran complex
del museu arqueològic
a la part baixa
perquè tenim
la necròpolis
perquè tenim
la zona de les restes
que s'han de dignificar
evidentment Eroski
perquè tenim
tota la zona
de la part baixa
de la font
tenim la zona
de la casa del mar
tenim la zona
a l'antic camí
de la fonteta
tenim les zones
de Felip Pedrell
o sigui
hi ha una potència
a la part baixa
vapor
com deia la Rosa
importantíssima
tenim que exigir
el nou govern
de la Generalitat
i dic
exigir
que en aquests 4 anys
posi al descobert
les termes de Sant Miquel
exactament
i me les he deixat
sí senyor
sí senyor
efectivament
perquè són competència
de la Generalitat
i són una autèntica
meravella
Rosa
d'aquí 10 anys
què?
a veure
doncs d'aquí 10 anys
a part del que s'està
dient a mi
el que m'agradaria
poder tindre
és un pla director
del CIR de Tarragona
el CIR no està acabat
amb el que s'ha fet
fins ara
vull dir
van ser 15 anys
de moltíssimes feines
de molta inversió
ara en aquest moment
tenim una gran part
del CIR
doncs al descobert
s'han d'adequar
tota la part
de la plaça
dels sedassos
de la casa
dels militars
i això vol dir
que hem de tindre
un pla director
que ens marqui
un camí
a 10, 15, 20 anys més
de què és el que hem de fer
en aquest CIR
perquè aquest CIR
el professor Ricard Omar
ho diu ben clar
l'altre dia
va fer una conferència
que es titulava
Viure dins el CIR
i ho deia
que el CIR de Tarragona
malgrat tot
és un dels millors
conservats
perquè s'ha edificat dins
i ha preservat
voltes
ha preservat
tot un munt de coses
que si no
no haguessin estat
preservades
i que el fet
que ens declaresin
patrimoni de la humanitat
el CIR
va pesar moltíssim
jo crec que el CIR
de Tarragona
es mereix un pla director
que ens marqui
un camí a seguir
no vol dir
que tinguem
que començar
a expropiar
no
però que tinguem clar
què volem fer
amb aquest CIR
doncs ja tenim la carta
al rei
20 segons
Maria Mercè
només una cosa
ja sabeu
que allò que diuen
que el buen panño
en el arco
se vende
no és veritat
per tant
jo crec que tant la Rosa
com jo
com l'actual
i l'anterior
tinent d'alcalde
hem d'agrair
el Carles
de manera molt especial
perquè jo diria
que és el periodista
d'aquesta ciutat
sense desmereixer ningú
i Ricard
per això volia estar aquí
que va entendre
la declaració abans
quan era mal vista
o poc valorada
durant
i després
i jo crec que se li ha d'agrair
perquè la promoció
que ha fet
durant tots aquests 10 anys
a Rosa
és realment importantíssima
moltes gràcies
amb aquest agraïment
que més ho mereix
acabem aquesta tertúlia
que avui hem volgut compartir
amb el periodista
Carles Gossalvez
i amb la tinent d'alcalde actual
i l'extinent d'alcalde
de Patrimoni
Rosa, Rossell i Maria Mercè
Martulil respectivament
a tots plegats felicitats
gràcies
gràcies
un bon dia
a tots plegats
a tots plegats
a tots plegats