...
Doncs sí, algú diria, per què volen aquests estudis magnífics
de l'Avinguda Roma, si estan pràcticament tot el dia al carrer?
I és el que fem nosaltres.
Ara, hi ha qui està més al carrer que Tarragona Ràdio?
La Fundació Casal Lamic, en Jordi Collado. Molt bon dia.
Bon dia.
Benvingut, director de la Fundació.
Sou al carrer i això ho estem comprovant cada setmana.
En aquesta secció que ens atença a tota aquella acció
que s'està fent en educació comunitària.
Des d'entitats, des de les institucions, des dels professionals
i això ho estem veient com si es tractés d'un aparador cada dilluns.
I avui, a més, parlem d'una tasca que heu fet conjuntament
perquè, directe o indirectament, vosaltres treballeu amb molta gent.
Sí, i sempre la xarxa és bàsica en el treball de l'Educació Social.
És bàsic que està a tot arreu perquè això és el que et dona estar lloc
en el moment adequat, en les circumstàncies adequades.
Saludem avui Pilar Figueres. Bon dia, Pilar.
Hola, bon dia.
No és la primera vegada que ve.
Ella segurament la recordareu perquè és professora del cicle formatiu
d'animació sociocultural en Delies, Vidal i Barraquer.
Un cicle molt actiu, realment, ho hem constatat,
i no només a través de l'Espai Aïna,
sinó també amb altres accions que fan més enllà del centre.
Accions, diguem-ne, que estan perfectament vinculades
amb el currículum dels estudis que s'imparteixen,
però que, de retruc, tenen també conseqüències i col·laboracions
com aquesta que parlem avui.
Evidentment, sí.
L'última vegada que vas venir ens vas anunciar que us anàveu al Marroc.
Doncs sí.
I això està relacionat amb el que parlem avui.
Recapitulem i recordem, fem una mica de memòria
de què es tractava, per què anàveu al Marroc.
Molt bé.
Doncs, bueno, amb els alumnes d'animació sociocultural,
evidentment, com en molts estudis es fa,
cada any es fa un viatge de final de curs, no?
I en guany vam decidir que, molt bé, un viatge de final de curs,
però tenia que ser alguna cosa més que un viatge de final de curs, no?
Teníem que intentar que fos un viatge en el qual poguéssim posar
una miqueta en joc allò que n'ha après
i també que poguéssin formar-se d'alguna manera en aquest viatge.
No que no sigui un viatge només de hi-hi-ha-ha,
home, que també l'hem tingut la seva part,
que ens ho hem passat força bé,
que ha sigut molt divertit, molt interessant.
Però no heu triat Cancún, com molts finals d'estudis.
Doncs no, no, no.
El que vam escollir va ser poder conèixer el Marroc.
Evidentment, els animadors socioculturals
són persones que després treballaran aquí, al carrer,
i és una realitat que tenim moltes persones immigrades
d'aquesta part del Marroc, vaja.
I llavors pensàvem que era molt interessant
fer un viatge intercultural
en el qual els alumnes poguessin entrar dins la cultura
de conèixer la gent in situ,
com estan treballant, com són els seus estudis,
quines necessitats tenen,
posar-se en contacte amb el jovent.
I bé, això és el que ens vam animar enguany a tirar endavant.
I què vau fer exactament?
Què anà vau amb una planificació?
És a dir, sí, sí, com deies, sortir, fer viatge, descansar,
però alguna acció directa, concretament,
per acostar-vos a la realitat del país,
que tingués utilitat després per a aquests alumnes?
Doncs sí, mira, el primer pas que vam fer va ser posar-nos en contacte
amb una agència de viatges superpetita,
que el que fa és treballar en viatges responsables i sostenibles,
en el qual jo, per raons privades,
doncs havia entrat en anterioritat.
És Ismalar, de Màlaga,
i aquestes persones, aquesta agència sorgeix de l'associació Amics del Marroc.
Llavors, com que ells coneixen molt bé la realitat social d'allà,
vaig posar-me en contacte amb ell, amb el Manolo i l'Aïssa,
i els vaig dir, mira, ens voldrien fer això,
feu-nos el lligam amb associacions del Marroc,
a veure on podem anar i de quina manera podem col·laborar.
Llavors, ells, encantats de la vida,
poder participar en aquest tipus de projectes,
perquè ja et dic que és una agència de viatges
per molt donada cap a l'altruisme
i cap al desenvolupament sostenible de les poblacions,
doncs van intentar lligar
amb zones que ells ja tenien coneixença,
amb associacions,
i de fet van lligar amb la zona de Merzuga,
que realment la zona de Merzuga és una zona turística,
per tant, vam poder lligar una miqueta
l'apartat, doncs, lúdic i turístic i de coneixença
amb l'apartat social.
Llavors, allà es van posar en contacte
amb un senyor que era president de l'associació,
mira, el senyor, aquí ho tinc,
Ognur Ladzen,
que és president de l'associació
per l'environament i el desenvolupament
de l'associació d'Atac Galsa
per la cultura i l'acció social
i responsable de la maison d'Atac Fialet
per la cultura.
Llavors, és un president que...
que no és un president només una associació,
sinó que és el lligam...
Com si fos una federació.
Sí, té diverses...
Ell porta diverses associacions, no?
Per una part,
porta una associació en defensa del medi ambient
i de la cultura,
porta...
O sigui, ens va explicar tot sobre la cultura de l'aigua,
el regadiu,
la zona de Merzuga,
tot com fan les assequies,
els cultius comunitaris,
els actius col·lectius,
com ho reguen...
Bé, preciós, no?
Ens va explicar tota aquesta part més mediambiental.
Després ens va posar en contacte
amb una associació cultural
en la qual estan treballant amb nens,
amb joves, amb gent gran.
També ens va lligar la visita
a les escoles públiques
a una escola pública de Merzuga
i també ens va posar en contacte
amb un centre de beneficència
per a nois...
Bé, per a noies, aquí principalment,
a noies d'orfa situat a la zona de Taús,
al poble de Taús.
Llavors,
nosaltres, la idea era
entrar en contacte amb aquesta gent,
conèixer les seves necessitats,
conèixer les necessitats del jove
i vam establir com uns pactes, no?
Ells ens explicarien tot això,
ens portarien tot aquest benefici de conèixença.
Nosaltres, a canvi,
els muntaríem per a aquestes noies joves
i per a l'escola
unes jornades lúdiques
que vam preparar en jocs, danses,
vam portar-nos al Parcaigudes,
que per cert els hi vam deixar
perquè vam pensar
en una manera que els ensenyem jocs
doncs els hi deixem l'element, no?
Que la veritat és que hi ha
unes fotografies precioses
de la coloraina del Parcaigudes
amb el desert al fons,
són realment impressionants.
Llavors, també els hi vam fer
en aquestes noies
uns tallers de reciclatge de tetrabrics,
ells ara comencen ja
a tenir tetrabrics,
doncs vam veure la manera
que podien utilitzar-lo
per convertir-ho
en altres elements, no?
Llavors, també portàvem
un taller
d'intercanvi de pastissos,
ja sabeu que allà al Marroc
doncs fan uns pastissos excel·lents
i nosaltres els hi pensàvem
a ensenyar a fer panellets.
Vam portar tot el material.
I que ho vau aconseguir?
No, aquest va ser l'únic taller
que no vam arribar a fer
perquè la situació
no ho va afavorir.
I després, el temps,
és que portàvem tantes activitats a fer
que no...
No, m'imagino que les instal·lacions
doncs alguna que altra
deuen tenir la seva precarietat.
Exacte.
Tenim aquests centres cívics,
una cuina que si no és aquest...
No, no, no, no.
Allò és diferent, eh?
És diferent.
Llavors, clar,
és que va ser tan senzill
que vam trobar unes taules
mínimament higièniques...
Una taula és un luxe.
Un luxe.
Una taula de fòrmica
és un luxe.
Llavors, clar,
fer-ho sobre taules de fusta...
És que ara a veure
ens intoxicarem tots
amb els panellets
que portarem de Catalunya
i encara la liarem, no?
Crearem un conflicte diplomàtic
amb els panellets.
Ja està prou fotuda.
I llavors, doncs,
el que vam fer també
és a idea
de la pròpia
organització
que poguéssim aportar
també alguna mica
de material
a nivell escolar
i a nivell higiènic.
I això va fer una...
Jo recordo
que vam fer des d'aquí també
des de la gent
de la comunitat educativa
o la gent en general
que fessin aportacions
de material per endur-ho, no?
Molt bé.
Algun quilet més
podíeu posar a l'equipatge
i portar aquest material allà.
Clar, la idea d'això...
A veure, evidentment,
la cobració internacional
no acostuma
a aportar materials, no?
Sinó que les idees
és més aviat
poder fins i tot
recollir diners
i tu poder comprar allà
perquè fomentes
el propi comerç
del país, no?
El que passa
que, clar,
a nosaltres
ens era molt dificultat
poder recollir diners,
a més,
en una situació
que vam coincidir
amb un munt de campanyes
de Nadal,
lo d'Aiti,
vull dir,
que va ser
un moment complicat
i vam pensar
que, bueno,
portar-ho a nivell
de regal, no?
I d'intercanvi,
vull dir,
vosaltres col·laboreu
nosaltres
amb un aprenentatge nostre
i nosaltres, doncs,
aportem això
que nosaltres
podem recollir-ho
i ens a sobre
a la nostra societat.
Alguns productes d'higiene
que fins i tot
allà és un luxe
i aquí és una cosa
que utilitzem
de primera necessitat.
Sí, sí,
la idea va ser aquesta,
va ser com a present,
no?
Llavors,
vaig aprofitar
des del crèdit
de desenvolupament comunitari
que dintre d'aquest crèdit
nosaltres ensenyem
als alumnes
a organitzar
campanyes
de sensibilització
i vam dir,
doncs, mira,
apenyarem una cosa
amb l'altra
i farem,
establirem aquesta campanya,
no?
I llavors, bueno,
els alumnes
es van posar
en moviment,
es van organitzar,
clar,
muntar una campanya així
doncs requereix
tota una sèrie
d'aprenentatges
que ells han de posar
en pràctica,
no?
Des d'organitzar-se,
responsabilitzar-se,
dissenyar eines
per la informació,
per la sensibilització,
van fer cartells,
van muntar PowerPoints,
van organitzar xerrades,
van fer cartes
a pares,
a centres,
van buscar també
diferents recursos
per la difusió,
doncs,
van venir aquí
a la ràdio,
vam penjar
a la pàgina web,
a la revista informal
que tenim a l'institut,
bueno,
diem informal
perquè surt de tant en tant.
Diguem de no periòdicar.
Exacte.
I llavors,
doncs bé,
ens vam posar també
en contacte
amb diferents IES
i diferents empreses
i, bueno,
cada un va aportar
forces coses,
fins i tot
vam recollir
molt més material
del que realment
pensàvem,
no?
I llavors
vam tenir un segon problema
que diuen
com ho traslladem això?
Però bé,
tothom que vam demanar ajudes
ens hi va posar
moltíssima,
fins i tot
l'Agència Catalana
de Cooperació
i Desenvolpament
ens va ajudar
moltíssim.
A vegades
ja anem
amb el no
a nosaltres,
ens posem el no
davant
i realment dius
no, no,
doncs aquí hi havia
un sí.
I algú dirà,
a veure,
i aquesta activitat acadèmica
que traspassa
el que és
les portes d'alguies
que té a veure
amb la Fundació
Casal la Mica,
a banda d'aquesta cosa
que deia el Jordi
que sona tot arreu
lògicament,
és que hi ha un professor
que alhora també
és monitor
de la Fundació.
Un monitor
que és alumna
d'alguies.
I aquí també
aquest lligam
que suposa
tenir un alumne
que a més a més
fa de monitor
en una Fundació
tan veterana
com aquesta, no?
De fet, cal dir
que a la Fundació
hi ha diferents
exalumnes del cicle.
El mateix Jordi?
Explica'ns el Jordi.
El mateix Jordi
que ha estat alumna, no?
Sí, sí, i tant.
No, ja fa uns quants de dies
que passàvem per allà
i la veritat,
el plantejament és aquest,
i jo crec que la formació
professional l'hem parlat
de vegades,
ja em vau fer venir, no?
Un dia que vam organitzar
una mica de debat.
La cosa és aquesta,
que intentar vincular
la formació
a l'experiència laboral
o de militància
en diferents espais
genera un aprofundiment
al descobrir, no?
Moltes vegades
la pregunta sempre és allò
de i això per què me sirve, no?
Jo per què vull aprendre
a fer una campanya
de sensibilització
i jo l'aplicaré.
Sí, hem dedicaré a una altra cosa.
Llavors la cosa és aquesta,
que puguem plantejar
i vertebrar
la formació
com un eix bàsic
en la tasca
i que la formació
begui
de l'aigua
de l'experiència, no?
Nosaltres encara
necessitem
els tècnics
d'animació sociocultural, no?
Estem que controlin
temes de desenvolupament comunitari,
estem que controlin
temes d'oci lleure,
anem cap aquí,
anem cap allà una mica.
La connexió,
allò que sempre es parla
de l'empresa
i la formació,
aquest diàleg,
doncs, bueno,
això és el que fem
una mica, no?
Amb la gent d'animació.
En aquest cas,
l'Ugo,
que és el monitor i alumne,
en qüestió
on ha pogut venir
per raons
justament d'estudis
i raons personals
no era molt complicada
perquè pugui ser-hi aquí,
podem parlar d'ell
ni que no hi sigui,
per tant ho dic
en aquest sentit.
Clar, jo m'imagino
que l'Ugo,
de què fa de monitor
a les activitats
de la Fundació?
L'Ugo està
el pla educatiu d'entorn.
Justament,
el pla educatiu d'entorn
que tracta
molts nois i noies
immigrants
i en bona part
vinguts del Magrib,
en particular del Marroc,
per tal coneixia
els nois i noies
que han vingut aquí
en determinades circumstàncies,
que no és el mateix
que tractar i conèixer
nois i noies
en el seu àmbit natural,
com és el seu país.
Això per ell
i per la resta d'alumnes,
però més en particular
que ja està,
és monitor en actiu,
jo m'imagino
que ha estat
una experiència importantíssima.
Clar,
és que veure,
tot i que l'alumnat
va amb molt,
molt bones expectatives,
quan arribes allà
les expectatives
superen
el que tu havies pensat,
no?
I veure
com
aquesta gent,
no?,
que tenen 22-23 anys...
Les condicions de vida
els hi van sobtar,
tot i que sabien
el que anaven a veure
i el que anaven.
Certes condicions de vida,
sí,
perquè la zona de Merzuga
és una zona
que fa poc
va partir
unes fortes inundacions,
no?
Allà tant s'inunden
com se moren de set
i la veritat
és que veure
en quines situacions
reals
es viu
amb certes famílies
és deplorable,
no?
Però
l'important
és que aquests alumnes
han pres
una consciència
de veure
les persones,
no?,
com a
com a
iguals
i llavors
aquesta empatia...
No veig a la persona
del Marroc
com un immigrant...
No,
sinó com un igual,
jo podria haver estat
al seu lloc,
no?
I aquesta empatia
que s'estableix
penso que és bàsica
per després
dur un bon treball
aquí.
I, a veure,
aquesta empatia
es pot establir
amb una bona formació,
una bona educació,
una bona reflexió,
però si a sobre
tens la possibilitat
de situar-te
en el seu entorn habitual,
doncs ja l'empatia
és complerta,
segurament.
I després,
a part que ja no és
només el contacte
amb la població,
sinó que personalment
elles van fer,
ells i elles,
dic ells
perquè eren dos nois,
a la més eren noies...
I per quants
heu anat al final?
Quants alumnes?
18.
16 alumnes
i dues professores.
Un bon grup,
diguem-ne,
per poder-ho gestionar bé,
no?
Sí.
I que pugueu aprofitar.
I després,
vam tenir sort
que moltes de les persones
que ens vam
contactar allí,
moltes podien parlar espanyol
perquè tenen
una facilitat bastial
pels llenguatges
i com que la zona
de Merzú
és una zona
que vulguis que no
hi arriben gent turista,
doncs de seguida
s'aprenen a comunicar.
Tot i amb això,
nosaltres vivíem
a la mateixa agència,
ens va posar
un mediador
cultural,
la Isa,
que va ser
també una persona
encantadora
i que ens ho vam passar
superbé amb ella
i que ens va fer
aquest contacte,
aquesta mediació
i bé,
vam establir
amistats,
amistats personals,
noies,
o sigui,
van acabar,
nois i noies,
plorant
a l'haver-se de despedir
de la zona de Merzú
La realitat sempre
és superaficció
i és una de les coses
que sempre...
Quan algú em pregunta,
quan acabo estudis
què puc fer?
Viatja,
no?
Viatja,
surt,
campa,
coneix,
descobreix,
sigues esponja
i tot allò
ho porteu aquí
per canviar les coses.
Més en aquest tipus
d'estudis
que has fet tu,
que ja fa temps
que has acabat,
que estan fent
aquests nois i noies
que han de treballar
amb persones en una realitat
en una realitat absolutament globalitzada,
amb una diversitat cultural extraordinària.
És una assignatura
que han de fer fora de les aules,
que és viatjar
i conèixer aquestes persones
en el seu entorn habitual.
Home,
jo els alumnes
sempre quan els rebo
el primer dia de curs,
quan en soc tutora,
els dic,
mireu,
el professor,
a canviar la seva figura,
no,
no és un pou de ciència,
és senzillament
el pont
entre la realitat,
l'exterior,
i vosaltres,
que us hem ajuntat
tot aquí
a modu de laboratori,
no?
Per tenir-vos junts
i perquè sigui
molt més fàcil
la comunicació,
però és això,
és el pont
entre
el fora,
que és la realitat,
i aquesta aula
que tenim aquí.
Per tant,
jo els empenyo
constantment
a sortir,
a participar,
a conèixer,
durant l'any,
bé,
fem un munt
d'activitats
relacionades
amb entitats
i amb la pròpia administració
i sortides,
sortides culturals,
a veure equipaments,
si coneixi gent
i a veure què fan.
En aquest sentit,
això ho parlem a l'Eines,
dels dimarts,
a banda,
ja sabeu que
sempre es parla
allò d'aquest triangle
que és,
a veure,
és el triangle perfecte
que és formació,
empresa i l'alumne,
sens dubtar,
i moltes empreses
del teixit empresarial
de les comarques
de Tarragona
col·laboren
amb els cicles formatius,
això ho parlem dimarts,
però en aquest cas
hi ha aquest tipus d'estudis,
l'administració,
ajuntaments,
empreses,
però el paper
que juguen fundacions
com Casal Lamic
o altres entitats
és fonamental.
Vosaltres diguem-ne
que apareixeu també
com si fos una empresa
des d'aquest punt de vista,
un espai de pràctiques
per als vostres alumnes.
Fem aquesta part
que representaria
l'empresa,
l'administració
a vegades li és complicat
que li ofereix
a l'alumne
en pràctiques d'animació
que és una plaça
en un espai...
Més de temes més socials,
no?
Clar,
la possibilitat
de treballar
amb entitats,
on curres al carrer,
on et replanteges,
on se't fan plantejaments
i també se t'espitja,
no?
Ara,
justament nosaltres
l'Ugo
està fent pràctiques
al Casal també
i clar,
aquests dies
està col·lapsant-se,
hem de dir, hòstia,
però és que això
semblava més petit,
no?
Quan fas de monitor
i ho mires a la distància,
la cosa sembla una altra,
és de, bueno, tio,
si...
Jo defenso la figura
d'animador
com una figura
de capacitat
per liderar propostes
d'aquest tipus
amb un plantejament
de desenvolupament
com ho he de tenir molt fort
i és bàsic
que coneguin
la realitat
que ens envolta,
no?
La pregunta bàsica
sempre d'un animador
quan surt és
com ho faig
per aconseguir subvencions,
no?
Sí, però aconseguir
subvencions...
Per això no t'ho ensenyen
perquè és que ningú
té la resposta.
Bueno,
hi ha instruments,
hi ha eines,
eh?
Per saber com
i una de les coses
que moltes vegades
el Jordi
ens ve a explicar
perquè la vegada
que sortim
fem entrar
el món de fora
a les aules
i convidem,
tirem molt
dels alumnes
que...
Que ja són professionals,
eh?
Que ja són professionals
perquè...
Qui he de tirar?
Dels alumnes
que ja són professionals
que tenen un bon record
de l'institut
i que hem establert
un bon rotllo, no?
I llavors
aquesta gent
venen a l'aula...
Explica'ls-hi.
Altruïstament
els convido
un cafè
que va molt.
I tant,
tot problema
per això ja ho saps.
No, la cosa
és una mica aquesta.
Abans d'aconseguir
una subvenció
el que has de fer
és haver fet
molta feina, no?
O sigui,
cap entitat
aconsegueix
una subvenció
perquè apareix
del dia al matí
per molt bonic nom
que tinguis,
molt bonic objectiu,
sinó
que és el que t'abala
és la feina
el dia a dia.
I esvolteu,
aquí en aquest espai
al carrer
si per algunes coses
es caracteritza
és que es diuen
les coses
com sota el nostre
modest punt de vista
es pensa que és.
Va haver-hi un moment
en què les subvencions
s'atorgaven a tort
i a dret
de qualsevol manera.
Ara,
disurtadament,
hi ha col·lectius
que necessiten
d'aquestes ajudes
i no arriba
però qui sap
si al final
això no posarà
les coses al seu lloc
i realment
rebran les subvencions
a aquelles entitats
i a aquelles persones
que realment
poden demostrar
una expertesa
i una feina útil.
No ho sé,
ho pregunto.
Bé,
és una bona...
és d'aquelles coses
bones
que ens pot portar
a la crisi.
Perquè s'ha de ser positiu
que si no
malament anem
per una mica
d'això.
Si aconseguim
que això es posi en ordre
però sí,
sí que és complicat.
És difícil
veure segons
quins moviments
de finançament
segons quines entitats
o quines institucions
es mouen.
Com més gran ets
més força tens
i més pots fer.
Ens queda només un minutet
i a veure,
ho hem parlat
amb la Pilar
altres vegades
amb altres motius.
Hi ha moltes maneres
després d'afrontar
la feina
des d'aquesta formació
amb una fundació
com el Jordi
creant cooperatives
que també les estem coneixent
en aquest espai.
Hi ha moltíssima feina
a fer
des d'allò que diem
educació comunitària.
Penso que aniran sortint
molts alumnes
i que afortunadament
quan oferteu les places
en època de preinscripció
hi ha molta demanda.
Això vol dir
que hi ha molt de material sensible
encara a la nostra societat.
Sí, sí, és cert, és cert.
Però bé,
estem orgullosos
nosaltres
de poder mantenir
aquest cicle formatiu
que, bueno,
que hi ha molta demanda.
També hi ha
una oferta important
de places.
L'únic que
sempre estem dient
el mateix
les condicions laborals
a vegades
en aquest tipus
de tasques
de feines
doncs
deixen molt
que desitjar
hores d'ara.
Però queda compensat
per una altra banda, eh?
Sí, sí,
cercarem un espai
per reivindicar, eh?
Pilar Jordi,
moltíssimes gràcies
per venir,
molta sort.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
És la una,
les notícies,
tornem immediatament.
Bé, bé, bé, bé
m'est fijnd él?
Bé.
Bé, bé, bé, bé, bé
m'estccoli.
Bé, bé.