Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom,
un espai de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent,
i un espai que, tècnicament, el realitza Lluís Comes,
i davant del micròfon he de tenir presentant un servidor, Miquel González.
Comencem aquest espai en una setmana en la qual se celebra,
concretament el proper divendres,
el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
A Tarragona se celebraran diversos actes
que comentarem avui a la part final del programa,
i aquesta emissora i aquest programa hi estarà present,
divendres, a tots els actes,
però feris-vos un ampli reportatge la setmana que ve.
Ja us ho explicaré al llarg del programa.
De totes maneres, divendres, el proper divendres,
també Tarragona Ràdio us oferirà una tertúlia
per parlar del tema de la discapacitat.
Per això hem convidat responsables de l'ONCE,
de la Fundació Privada Onada,
del grup local Tarragona Sense Barreres,
i de la Federació de Voluntaris...
la Federació Catalana, volem dir,
de Voluntariat Social.
A banda, però, us hem preparat avui dues entrevistes,
que tot seguit us expliquem.
Anem al sumari.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Doncs avui al programa hem convidat
el gerent de l'Associació de Pares de Minus Vàlids del Baix Camp
per conèixer quins serveis ofereix aquesta entitat
i per comentar la nova bugaderia que posaran en marxa a Reus
i que donarà feina a gairebé un centenar de persones amb discapacitat.
Després entrarem ja de ple en el repàs d'aquests actes
que s'organitzen en motiu del Dia Internacional
de la Discapacitat del proper divendres
i per també dissabte.
Després us ho expliquem.
De moment us recordem que teniu diferents vies de participació
per posar-vos en contacte amb nosaltres
i per seguir l'actualitat del programa.
El nostre correu electrònic és el tothom.arroba.tarragonaradio.cat
El nostre grup al Facebook, la nostra pàgina a facebook.com.tothom
i també el nostre perfil al Twitter, a twitter.com.tothom.tr
Aquestes són les maneres que teniu de posar-vos en contacte amb nosaltres.
Encetem una setmana més l'entrevista de l'Espai Tothom.
L'Associació de Pares de Minus Vàlids del Baix Camp
és una entitat sense ànim de lucre amb seu arreus
que actua per a totes les persones amb discapacitat intel·lectual adultes
i les seves famílies.
El taller Baix Camp, que està ubicat al polígon Agro Reus,
disposa de 10.000 metres quadrats construïts de tallers
que donen feina a persones al centre especial de treball,
al centre ocupacional i a les llargs residències.
Avui hem convidat per parlar de tot això l'Àlex Martínez.
Aquí ja saludem. Àlex, bon dia.
Hola, bon dia.
Un currículum extens.
Ell és diplomat en Ciències Econòmiques
per la Universitat Autònoma de Barcelona.
És mestre industrial en màquines elèctriques.
Té un màster en Gestió d'Empreses Socials a ESADE.
I a banda de ser membre fundador de l'Associació
per al Desenvolupament de l'Economia Social
i de la Coordinadora de Tallers de Catalunya,
és president de FEM, militant del Partit Socialista de Catalunya,
diputat a la Circunscripció de Tarragona
i membre del Consell Nacional del PSC.
Ell és també gerent de l'Associació de Pares de Minuts Vàlids del Baix Camp
i és el motiu principal pel qual l'hem convidat avui al tothom.
Déu-n'hi-do, eh, Àlex? Quin currículum.
Sí, quan estaves llegint, la veritat,
el que em recordes és que tinc una certa edat ja.
Tens moltes coses, no? Moltes coses al darrere.
I experiència amb el sector, això sí,
però la veritat és que quan ho mires així en retrospectiva
et dones compte que has fet moltes coses.
ens agrada tenir-te als micròfons de Tarragona Ràdio.
Hi hauria moltíssimes coses per parlar amb un expert.
Com tu, avui ens centrarem en aquest taller Baix Camp de Reus,
en aquesta associació de pares de Minuts Vàlids.
Quina és la missió d'aquesta associació?
Quins serveis ofereix?
Fonamentalment, la missió de l'Associació de Pares del Baix Camp
és la d'oferir serveis de qualitat.
Serveis de qualitat a les persones amb discapacitat intel·lectual
de Reus i del seu àmbit d'influència.
Jo diria que en aquests moments estem atenent a persones
de tot el que és la comarca del Baix Camp,
inclús fora de la comarca del Baix Camp.
Aquests serveis tenen que ser serveis basats fonamentalment
i tenint en compte la persona com és fonamental
de tota la seva activitat.
Aquesta és fonamentalment l'acció
i la línia de treball que té el taller Baix Camp.
En total, dintre de tota aquesta, de la nostra organització,
estem unes 420 persones treballant en els diferents àmbits.
Dintre el que seria l'àmbit laboral,
el centre espacial de treball,
doncs és el gruix de la nostra activitat.
Hi ha 264 persones amb discapacitat intel·lectual,
més després de tots els tècnics i persones
que estan treballant al seu costat.
Amb el centre ocupacional,
adreçat fonamentalment a aquelles altres persones
que tenen dificultats d'accedir a un lloc de treball,
hi ha unes 145 persones
i després hi ha tot el que és l'àmbit de llarres residències
que hi ha unes 65 persones en aquests moments
utilitzant aquests serveis.
Com neix tot això?
Doncs neix d'una forma lògica,
de la forma que han nascut la major part de les associacions.
Un grup de pares en un moment donat
tenen uns fills que estan escolaritzats,
surten de l'escola i es troben als anys 70
que no hi ha serveis que s'adacuïnen
a les necessitats dels seus fills.
A partir d'aquí s'agrupen, formen associacions,
cooperatives, etcètera, etcètera.
Tot el que seria aquest àmbit de xarxa social
especialitzat en aquest sector.
Comença a plantejar-se que aquestes persones
poden treballar fent feines a més de qualitat,
feines amb un alt valor afegit.
A partir d'aquí es comença a reclamar
llocs de treball a través del Centre Espacial de Treball
i, lògicament, una vegada aquestes persones
tenen un treball digne, perdurable, amb el temps i amb qualitat,
que asseguren, a més, uns ingressos econòmics,
aquestes persones van necessitant altres tipus de serveis
a la mesura que es fan grans.
I aquí surten de les necessitats de dotar aquestes associacions
també de llarres residències,
residències en funció de les necessitats de cada una de les persones.
Insisteixo, el fonamental és la persona
i que s'adacuin tot el que són les organitzacions
a les seves necessitats.
I una mica és aquesta lògica del funcionament i del tempus.
Jo abans sempre, quan m'has preguntat,
sempre parlo de números, de 200, 400 persones.
Al final, l'important és el caliu
que també transpua al llarg, dintre del que és l'organització.
Aquesta qualitat humana de totes les persones
que d'una forma o altra estem treballant dins
de cara a que la feina que fas,
el servei que estàs donant,
sigui un servei no solament de qualitat,
sinó amb aquest caliu que va més enllà
d'un que marca un conveni o que marca una relació laboral.
No podem oblidar que són serveis adreçats a les persones.
No estem fabricant bolígrafos,
no estem fabricant ordinadors,
estem treballant amb persones que fabriquen això.
I aquest element fonamental, aquesta visió,
aquesta missió és la que, sens dubte, ens guia a tots nosaltres.
Després comentarem una mica en resum i sobre els serveis més detalladament.
Jo el que sí que m'agradaria preguntar-te, Àlex,
a nivell més personal és com una persona com tu
arriba a interessar-se o a assumir aquest càrrec de gerent
i a fundar les associacions d'aquestes que parlàvem al principi.
Jo crec que hi ha una part que és de casualitat.
Jo estic estudiant a l'Autònoma de Barcelona als anys 70,
en pena època d'agonia del dictador,
i a partir d'aquí dona la circumstància, la casualitat,
que conec una persona que treballa en l'àmbit de l'esplai
de les persones amb discapacitat en aquell moment.
Jo no havia reparat mai
que podien existir al meu voltant
persones que tenien mancances determinades.
I va ser un flash.
Jo vaig connectar amb ells
i em vaig adonar que, d'alguna manera,
els meus coneixements
se'ls hauria de posar
en funció de la causa d'aquestes persones.
Són 33 anys que porto treballant
i la veritat és que no me n'apenedeixo
en absolut d'haver optat en aquell moment
de dedicar la meva vida a aquestes persones.
Quan he plantejat això, no ho faig de forma masiànica,
allò que m'he sentit abocat.
No, no, soc un professional.
Però penso que la meva professió,
l'economia, el coneixement de l'economia,
el coneixement de la gestió,
la podia haver utilitzat per treballar a l'empresa privada.
A això em referia jo.
Has decidit això i a la llarga...
I això m'ha condicionat tota la meva vida.
Tot el meu pas per l'àmbit de la política
ha estat sempre més condicionat
i visualitzat des d'aquest punt de vista.
I penso que, doncs, em sento feliç.
I jo crec que quan tens ja una certa edat,
perquè ho reconeixi inicialment,
i et sents feliç d'haver fet aquesta feina,
penses que no t'has pogut...
O que t'has equivocat,
perquè sempre ens equivoquem, no?
Però no m'he equivocat
fins al punt de tenir que reconèixer en aquest moment
que em tenia que haver dedicat a una altra cosa.
Com miràvem una mica enrere
i fent una mica de valoració
d'aquests 33 anys que portes ja treballant en aquest àmbit,
creus que s'ha avançat?
Sí, sens dubte.
Jo recordo que la primera tasca que vaig fer a Badalona
muntant un centre va ser netejant una quadra de cavalls.
I això, doncs,
per sort en aquests moments,
les administracions, tot tipus d'administracions,
al llarg d'aquests anys,
totes les administracions s'han adonat
que havia de fer un esforç suplementari important
d'inversions i de posar-se al costat de les famílies
i, sobretot, de les persones amb discapacitat,
de tot tipus de discapacitat.
I, sobretot, posar el llistó laboral
de les persones amb discapacitat allà on toca, no?
Clar.
Sempre és com, a vegades,
ho comentem aquí al programa,
sempre és com si haguessin de dur a terme
aquella feina que ningú vol fer
o que costa més, no?
Sí, aquest ha sigut un canvi qualitatiu fonamental.
Vull dir, inicialment, qualsevol feina
de poc valor afegit, senzilla,
doncs era la feina que venien als tallers ocupacionals,
perquè inicialment no hi havia centres per ser de treball.
Poc a poc, amb l'esforç,
i sempre amb l'esforç primer de les persones amb discapacitat,
de les seves famílies, dels tècnics
que han treballat al costat seus,
han anat dignificant fins al punt
que ara tenim a les nostres mans,
estem organitzant autèntiques empreses.
Vull dir, el taller Baixcam a Reus
no deixa de ser una empresa amb 420 treballadors,
no deixa de ser la quarta o cinquena empresa de Reus
en número de treballadors.
Això ens dona un orgull extraordinari.
Vull dir, moltes vegades,
quan es parla en economia del valor afegit
que aquestes persones són capaços de treure el mercat,
també és important incloure un altre,
o incorporar un altre concepte,
que és què passaria,
o quin cost social tindríem,
si no existissin aquest tipus de serveis, no?
I això també es pot valorar, no?
Però, en definitiva,
jo crec que s'ha donat uns passos molt importants.
Ara bé, començàvem de molt avall.
Començàvem, érem un sector,
un col·lectiu que començàvem de molt avall,
i encara no tenim els deures fets.
Encara tenim molt de recorregut per fer,
molts drets per reclamar
i moltes qüestions per solucionar.
O sigui, que s'ha fet molt,
però encara falta molt per fer també.
Evident, sí, sí, sense dubte.
Aquesta és la conclusió.
Si et sembla, tornem al tema del taller Baix Camp.
Comentàvem abans,
doncs això, el centre especial de treball,
el centre ocupacional,
que tothom més o menys sap per a què serveix,
quines funcions té.
A banda, llegia jo aquest matí al vostre web
que teniu també un servei d'habitatge,
un servei d'assessorament a empreses,
un punt de trobada i un grup autogestor.
Sí, el grup autogestor
és una mica ser coherent
amb l'empoderament de les persones amb discapacitat.
perquè moltes vegades perdem de vista
que aquestes persones,
sobretot m'estic referint a persones
amb discapacitat intel·lectual,
tenen capacitat d'organitzar-se la seva vida,
tenen capacitat, ja no de pensar, evidentment,
que seria...
Evidentment, sí.
Sinó d'organitzar-se la seva vida
i de reclamar els seus drets, no?
Ara, com a tots,
amb aquesta vida ens hem de preparar per això
i ens hem de preparar per assumir responsabilitat.
Doncs el grup d'autogestors
el que estan fent precisament és això,
treballar amb l'assumpció d'aquestes responsabilitats,
començant a participar en preses de decisió
que els pertoquen directament amb ells, no?
Jo crec que això ja no són qüestions d'actes florals,
de qüestions d'esconjunctorals, no, no.
Són el moll de l'or,
són temes estratègics dintre les nostres organitzacions
que les persones amb discapacitat intel·lectual
vagin assumint de mica en mica responsabilitats.
Un dels projectes també del qual volíem parlar aquest matí al programa Tothom
era de la bugaderia, aquesta bugaderia,
les instal·lacions de la qual s'inauguraven el passat 11 de novembre,
unes instal·lacions on es construirà, doncs, això,
una bugaderia a Reus,
que dóna una feina a un centenar de persones discapacitades.
Què ens pots explicar d'aquest projecte?
Aquest projecte és un projecte que ja ve madurant-se
des de fa un any i escaig,
vull dir, ve fruit, doncs, de la situació de crisi
que hem estat travessant la major part del centre espacial de treball
i que, en un moment donat, doncs,
el taller Baix Camp, doncs,
pateix en pròpia cara, vull dir,
vull recordar, doncs, que el taller Baix Camp
havia estat fins a fa tres anys pràcticament
el segon o tercer productor
d'ordinadors personals a Espanya,
amb una producció aproximada de 120.000 ordinadors l'any.
Això ha tingut una davallada importantíssima
i, davant d'aquesta situació,
que suposava, doncs, la pèrdua d'aproximadament
uns 70 llocs de treball,
l'associació de pares va tenir una posició proactiva
i, aleshores, què va fer?
Doncs, en aquest món sempre hi ha dues possibilitats.
Una, poses a plorar a l'ombro del costat
i dius que malament que estem, que malament que estem,
o l'altra, doncs, de dir, escolta'm, estem malament,
a veure quines les possibilitats que tenim per davant, no?
T'has de reconvertir.
Exactament.
Aleshores, una de les coses que vam aprendre,
no vam haver de pensar gaire per aprendre,
però sí que ens va donar un fil conductor,
era que la proposta per la qual
tindríem que treballar de cara al futur
tindrien que ser activitats empresarials
o activitats de qualsevol tipus d'edificis,
de deslocalització.
Clar, dir-ho ara, amb el temps,
doncs, és relativament fàcil.
Quan vam optar per la fabricació d'ordinadors
era un tema estrella.
De fet, jo crec que la resta de l'Estat
ens coneixien per la fabricació d'ordinadors.
Precisament amb aquesta línia que comentàvem abans,
de donar una imatge a tota la societat
que aquestes persones, si disposen de formació,
disposen de mitjans,
són capaços de fer qualsevol feina
a nivell de qualitat que requereix
la fabricació d'un ordinador.
Això va tenir una davallada
i aleshores el que vam fer va ser buscar
uns companys de viatge
reconeguts i solvents del territori,
com és la Fundació Pere Mata,
i a través de la ONCE, la FLISA,
que és un gestor extraordinari
de 28 bogaderies a tot l'Estat,
com a soci tecnològic,
posar-se d'acord tots tres
i en aquests moments,
doncs, podem dir,
ja han començat les obres
de la bogaderia industrial,
que té que donar, finalment,
a la tercera fase,
la creació de 93 llocs de treball
per a persones amb discapacitat.
Actualment, doncs, ho comentaves tu,
que aquesta nau ja està completament buida,
a l'espera de que arribi la maquinària.
Diu la nota que està previst al març,
que es posi en marxa ja...
Sí, aquí tenim un repte important.
Inicialment, pensàvem,
teníem la previsió
que la nova bogaderia
estigués en funcionament a l'abril.
Hem estat parlant amb proveïdors,
hem estat parlant amb tota l'enginyeria,
i el repte que tenim
és a finals de març posar-la en marxa,
perquè en aquests moments els clients nostres
ens estan reclamant
que com més aviat estigui en marxa,
doncs, millor.
Aleshores, doncs,
estem treballant per tal
que el 30 de març, doncs, estigui en marxa.
Bàsicament, la gent que hi treballi
es dedicarà, doncs, a netejar
la roba dels hospitals de Reus,
tots els centres, també, de Sagessa,
al Baix Camp,
i serà ja la sisena bogaderia a Catalunya
i la segona en territori tarragonès.
Recordem que ja en tenim una tortosa
que també impulsa l'ONCE.
Sí, aquesta està cridada a ser
una bogaderia molt especialitzada,
sobretot en roba clínica
i en roba d'hospitals, no?
És cert que amb Sagessa
tenim una relació, doncs, extraordinària.
Vull dir, han entès des del començament,
doncs, aquesta col·laboració
que pot tenir
en un sector com el nostre,
i sempre han estat facilitats
per part de Sagessa.
Jo crec que això s'ha concretat,
que el nou hospital,
doncs, la roba del nou hospital
es puguin ser rentades, doncs,
a més net, que és la bogaderia,
el nom de la bogaderia.
Un projecte més net, és veritat,
que no ho hem comentat.
Sí, el projecte més net.
I és una bogaderia, insisteixo,
tecnològicament avançadíssima
i amb una inversió
que dona, doncs,
una mica la magnitud
de 3.300.000 euros
en maquinària,
perquè estem parlant exclusivament
de maquinària i instal·lacions,
perquè la construcció, com deies abans,
ja està.
És una nau de 1.800 metres quadrats
amb una possibilitat
de creixement lateral
de 1.200 metres quadrats
que dona, doncs,
la possibilitat de tenir
i d'ampliar la bogaderia
en els propers anys.
I un projecte, Àlex,
que fa palesa aquest salt qualitatiu
en quant a l'hora de donar feina
també a persones amb discapacitat.
O sigui, vosaltres heu treballat
amb ordinadors,
ara treballeu amb roba,
és feina de qualitat
per a persones que l'estaven dur a terme.
Sí, sí.
I potser ho desconeix
la major part dels oients,
però alguna altra activitat
que som líders
també és amb el tema
d'alimentació.
I estem parlant d'alimentació,
amb tota la cautela
sempre que comporta.
Vull dir,
clar, vull dir,
aquests temes
són importants de parlar-ho.
Avui, aquí a la ràdio,
per exemple,
que la gent ho conegui
i que no es quedi amb això
de, ostres, mira,
hi ha un taller de gent
amb discapacitat
que munta bolígrafs,
amb tots els respectes,
per a la gent que munta bolígrafs.
Correcte, correcte.
Això està claríssim.
Aquí, exactament,
vull dir,
penso que és importantíssim
de donar a conèixer
que les persones
que tenen
algun tipus de discapacitat
no podran fer res
si no se'ls donen
les oportunitats,
però no se'ls donen
l'oportunitat,
se'ls té que formar
i se'ls té que donar
totes les eines
per poder fer la seva feina.
és com intentar
que algú,
doncs,
jo treballi en aquests moments
sense ordinador,
seria pràcticament
un discapacitat,
no seria incapaç
de poder fer feina,
no?
Aleshores,
en aquest sentit,
jo penso que el taller Baixcam
està donant
un exemple permanent
d'anar abordant
últimes tecnologies
i reptes
importantíssims,
no?
I amb aquesta sensació
que, escolta,
davant d'una situació
de crisi,
davant de la possible
pèrdua de llocs de treball,
doncs,
un pas endavant
i generar 93 llocs de treball
avui en dia
en aquests moments,
en la crisi,
en el que està caient,
doncs,
la veritat és que
ens sentim fonamentalment
orgullosos,
no solament
del taller Baixcam,
sinó també dels companys
de viatge
com és la Fundació
Pere Mata
i Flissa,
no?
Doncs,
Àlex,
ho deixem aquí,
recordar,
això sí,
la vostra pàgina web,
que és
www.tallerbaixcam.org,
allà la gent,
doncs,
els nostres agents
hi podran trobar
també més informació.
si algú està interessat
en ajudar-vos
amb el tema
voluntariat,
doncs,
també hi ha un apartat
on ho explica
la Mar de Bé.
S'han quedat moltes coses
per parlar,
Àlex,
la veritat és que...
Estic a la vostra disposició
per qualsevol tema
d'explicar,
explicar precisament
aquestes aventures meravelloses,
no?,
que són de tirar endavant
projectes com el que avui
hem estat parlant aquí.
Nosaltres sempre convidem
els nostres agents
a que reflexionin
a partir de les entrevistes
que aquí fem al programa
i crec que avui,
doncs,
hem tret a la llum
una bona reflexió,
no?,
que és aquest salt qualitatiu
a l'hora de trobar feina
i de mantenir
i de aconseguir
i de fer la feina
per a les persones
amb discapacitat.
Àlex,
Martínez,
un plaer
tenir-te a les micròfons
de Tarragona Ràdio
i estàs convidat
sempre que ho vulguis.
Doncs moltes gràcies
per l'oportunitat
que m'heu donat
d'explicar
què és una mica més
que això del taller Baix Camp
i estic a la vostra disposició
per quan penseu
que és oportú
ampliar-la.
Bon dia.
Bon dia.
I tot seguit
al programa
Tothom us expliquem
que ja s'estan començant
a preparar
els actes
de cara al Dia Internacional
de les Persones
amb Discapacitat
que se celebrarà
el proper divendres
dia 3 de desembre
a banda de tots els actes
que se celebren
a la ciutat de Tarragona
que després
ràpidament repassarem
i estarem també presents.
Hem de parlar
d'una activitat
que ens comentaven
aquesta setmana
que ens posaven en contacte
amb nosaltres
una activitat que barreja
que apareja art i discapacitat i que han preparat el grup alternativa social de l'11 per al proper dissabte.
Tot seguit, escoltem una entrevista que manteníem el passat divendres a la tarda
amb la responsable d'aquesta jornada.
Doncs a l'altra banda del fil telefònic ens acompanya ja la Maite Jou, a qui ja saludem.
Ella és la coordinadora d'aquest acte que us comentàvem de cara al dissabte, dia 4.
Maite, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aviam, Maite, explica'ns una mica com anirà això, què és exactament el que esteu programant.
Doncs mira, t'explico una mica.
Pel dissabte, dia 4 de desembre, estem preparant una jornada titulada Art i discapacitat.
Aquesta jornada té per objectiu oferir i mostrar a diferents persones que tenen algun tipus de discapacitat
veure les capacitats que tenen quant a creació.
Volem parlar de la discapacitat en positiu.
I, bueno, que aquesta és la nostra pretensió, no?
Maite, explica'ns qui participarà en aquest acte.
Ja ens ha explicat una mica l'objectiu.
Això com ho dureu a terme?
A qui heu convidat?
Doncs, en aquest acte participaran persones cegues i de baixa visió,
però també participaran persones sordes de l'Associació Asotarco de Tarragona
i també participarà una persona com a representant de la Federació Ecom.
Llavors, cada persona, diguéssim,
mostra la disciplina artística de la qual treballa o té com a hobby.
Hi ha persones que representen la música, la pintura, la ceràmica, etcètera.
Perquè aquest acte cap a qui aniria dirigit?
Qui és el públic potencial que pot assistir o està convidat tothom?
En aquest acte està convidat tothom.
Volem estar amb tothom.
Les persones que parlen són persones amb discapacitat,
però les persones oients que poden veure, tocar i sentir tot el que està relacionat amb l'art i la discapacitat,
doncs, és qualsevol persona del carrer que tingui ganes de compartir una bona estona amb nosaltres.
Sempre en plan molt positiu, clar.
Perquè no només escoltarem els artistes, sinó que també podrem mirar, podrem tocar, no?
Com anirà això?
Hi ha persones, tenim persones, doncs, per exemple, que tenim una companya que quan veia bé, doncs, pintava, no?
I llavors aquesta noia va perdre la visió, ara cega i es dedica a la ceràmica.
I llavors ella ens portarà, ens mostrarà les peces que està fent ara actualment de ceràmica
i llavors, a part d'exposar-les, doncs, podrem veure-les i les persones que desitgin tocar-ho, post-tocar-ho, no?
I gent que està fent música, doncs, tindrà l'opció de tocar, jo què sé, vindrà un noi que toca l'acordió i cantarà,
doncs, a sentir el que toca i el que canta, no?
L'instrument o la disciplina que cadascú sàpiga fer.
O sigui, que serà un espectacle multidisciplinari.
Maïta, que vam parlant de data, horari, lloc, recorda'ns una mica les dades més pràctiques de cara a aquesta jornada.
Molt bé, doncs, mireu, l'acte és el dissabte, dia 4 de desembre, l'horari és de 10 a 2 del migdia
i l'acte tindrà lloc a la delegació de la 11, a la sala d'actes, i l'adreça de la 11 és a Rambla Vella.
Ara, no sé si és número 10 o número 5, per la gent.
Número 10, número 10. Rambla Vella, número 10.
Doncs això, Rambla Vella, número 10, d'acord?
I que tothom que vulgui venir, doncs, hi sou convidats.
Molt bé, doncs, Maite Jou, coordinadora d'aquesta jornada que des d'Alternativa Social ens proposen des de la 11 de Tarragona.
Moltíssimes gràcies i, doncs, que vagi molt bé aquesta jornada, també, doncs, celebrant aquest Dia Internacional de la Discapacitat, no?
Perquè no n'hem parlat, però, bàsicament, es fa per això.
Clar, bé, per motius d'agenda, se celebra el dia, ho celebrem el dia 4, però, de fet, és per celebrar el Dia Internacional de la Discapacitat.
En d'altres anys, normalment, parlem de la discapacitat sempre reivindicant, doncs, que som persones amb discapacitats i que tenim certes limitacions,
però, en guany, volem donar-hi un to positiu, parlant que, efectivament, les persones amb discapacitat, doncs, tenim limitacions, però tenim un potencial.
Tenim una capacitat creadora, tenim ganes de fer i fem, i volem mostrar-ho a la gent.
No som supergrans artistes, però, bé, Déu-n'hi-do, tenim talent, la veritat.
Maite Jou, moltíssimes gràcies per participar i per atendre els micròfons del programa a tothom. Que vagi molt bé.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres. Adéu.
I, a banda d'aquest acte, el Dia Internacional de la Discapacitat se celebrarà a Tarragona el proper divendres.
A partir d'un quart d'onze, hi haurà una conferència sota el nom Incorporación del Perroguía en la Sociedad,
organitzat per la Fundació ONCE del Perroguía.
A partir de dos quarts d'onze, hi haurà una activitat anomenada Si Vols Pinta amb Nosaltres,
una activitat que organitzen les entitats que cooperen amb el Consell Municipal de la Discapacitat i la Federació Catalana de Voluntariat Social.
A partir d'un quart de dotze, hi haurà activitats amb gossos pigalls,
organitzat per l'ONCE i la Fundació ONCE del Perroguía a la Plaça de la Fol, una exhibició de gossos pigall.
I a les dotze es farà l'acte d'inauguració de l'exposició Finestra a la Igualtat de la Fundació Privada Onada,
al pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona, una exposició que estarà oberta del 3 al 17 de desembre.
A dos quarts d'una es farà la lectura del manifest del Dia Internacional de la Discapacitat,
una sèrie d'actes, aquests que hem comentat, que organitzen des del Consell Municipal de la Discapacitat.
Nosaltres hi estarem allà, hi estarem presents per oferir-vos un ampli reportatge en el proper programa.
Per avui, anem tancant.
I com deia, fins aquí hem arribat, la setmana que ve hi tornarem,
però atenció perquè el tothom s'emetrà el proper dimarts, dia 7, recordeu que dilluns és festa
i per tant l'emetrem dimarts, amb un ampli reportatge sobre el que donarà de sí
el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a la ciutat de Tarragona.
Serà doncs el proper dimarts a la mateixa hora, a partir de les 11 i alguns minuts del matí.
Fins llavors, i recordeu que la discapacitat ha de ser cosa de tots.